La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passant dos minuts de les 10 del matí, és moment de fer tertúlia, de reflexionar sobre l'actualitat de la ciutat i de fora, i avui ho fem amb el Josep Maria Pijuan, amb el Josep Milà i amb el Vicent Rabadan, que fèiem conya, també es diu José Vicente, per tant, els tres Joseps. Alguns m'han dit la seva vida, nacido José Vicente, com si algú nació, diguem-ne allà amb un nom.
I no li ho posa així després. Nacido José Vicente. De vegades els tòpics periodístics que ens ajuden, bàsicament quan ens falta no sé si dir imaginació o creativitat, tirem de tòpic, porten aquestes coses. Nacido José Vicente. Sí, sí.
Bueno, nacido sin nombre, com la resta de la humanitat. Com tothom. I els que els hi posen el nom abans de néixer... Home, que jo sàpiga en tot cas... Legalment és impossible. Exacte. És a dir, sí, segur. Està fixat, però no executat.
Això mateix. Amb tots tres parlarem, com dèiem, d'actualitat de la ciutat. Avui volem parlar del pla d'ordenació urbana municipal, entre altres coses, perquè és un tema que s'ha posat sobre la taula en els darrers dies, al voltant de si hem de tenir o no una segona estació de ferrocarrils, però també parlarem de política...
general, perquè ja sabeu que Pedro Sánchez té uns quants marrons. I també parlarem del bízum, dels bízums. Aquella sospita, aquella cosa que es deia que Isenda revisaria els bízums, doncs ja s'ha explicat que sí els revisarà, però no aquells que fem entre particulars. Una qüestió que ens donarà peu
a parlar de l'economia submergida, o si hi ha o no economia submergida aquí a Catalunya i a Espanya. De tot això parlarem, com dèiem, amb els nostres tertulians. Ja sap, si estàs a casa, que tu també pots participar a la tertúlia a través del telèfon. És el 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Dèiem que avui parlarem de planificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, del POUM, entre altres coses, perquè recentment la Generalitat, en una trobada amb el govern municipal, li ha fet saber que hi hauria la possibilitat de construir una nova estació de ferrocarrils a la Llana, com s'ha reivindicat i s'ha demanat.
des de fa molt de temps. Això sí, diu la Generalitat, que per això ha d'haver en aquella zona o una zona urbanitzada o un projecte per urbanitzar la zona. Hem elaborat una informació que podeu llegir a radiorui.cat en la qual hem parlat precisament amb Josep Milà i no podem deixar de...
posar sobre la taula d'aquesta tertúlia aquesta qüestió, perquè precisament sou tres persones que coneixeu el tema força a fons. Primer de tot, la condició de la Generalitat de si en aquella zona hi haurà o no, o serà una zona que tindrà un projecte urbanístic. Creieu que és imprescindible? No.
la Generalitat s'està fotent on no toca. Les Planes no està urbanit, o sigui, és una zona difusa i deu servir l'estació aquella a mil habitants. La floresta cada vegada n'hi ha menys. A la baixada de Vallvidrera encara menys. Què passa? En una ciutat de 80.000 habitants no podem tenir dues estacions. O és que la viabilitat que vagin al dematí
el dematí, que això una vegada va passar, van dir, l'alcaldessa no va amb tren i aquell dia va anar amb tren i va comprovar que a dos quart de set del dematí, a dos quart de deu del dematí, aquest tren de Rubí va a tope, a tope i no s'hi cap de cap manera. I el mateix a la tarda, a la tarda de quatre a vuit el tren torna que no s'hi cap. Dos problemes, un, necessitem més lloc per pujar i baixar i necessitem més trens.
i més trens s'arregla desdoblant les vies que passen per sota els túneils, ja s'arreglaran. La línia nou de Barcelona, no sé quants milions, mils, milions d'euros ha costat. Encara no està acabada, hi van abocant diners, hi van abocant diners, i no s'acaba. I nosaltres aquí, que amb la meitat, no, ni amb la meitat, ni amb una quarta part del que la línia nou hi hem posat,
ja ho tindríem resolt. De veritat, a mi em sap molt de greu, i em sap greu per un altre motiu. Primera, perquè ens tenen oblidats, el Vallès sembla que siguem el cul del món, en aquest cas. No tot el Vallès, eh? Posem els més propers o millor no tant. I ens tenen tot el més oblidats, eh? Vull dir que hi ha discriminació, fins i tot, amb el centralisme barceloní, amb la de les tres zones, amb la de dues zones, els de Terrassa vaguen tres zones, nosaltres en paguem dues...
Eh, hi ha tanta cosa... El que em sap greu és que han passat per la Generalitat tota mena de governs i tota mena de governs ens han tingut oblidats. Aquí és on jo... Com ho dic, tota mena de governs, no tota mena de governs, sinó tota mena de partits, que són coses molt diferents. Aquí és on te dic jo que em desmarco de tots i reivindico la ciutadania ruïnenca i lluitar per ella, cosa que em sembla a mi...
que no es fa prou. No es fa prou. No sé si és que tenen algun deute o esperen alguna compensació a canvi de no fer res. Alguna cosa d'aquestes. S'entén que la zona on es proposa construir l'estació de la Llana és on
on es pot fer. És a dir, clar, potser si poguéssim decidir en aquests moments on aniria bé, doncs seria en una altra zona de la ciutat, però clar, també s'ha de tenir en compte que és el traçat. El traçat del tren s'ha de buscar el lloc més adequat. Aquest és el meu dubte. Sempre que s'ha parlat de la segona estació, el meu dubte és aquest. Vull dir, jo entenc que el disseny del ferrocarril que es va fer en el seu moment, això és molt difícil de canviar,
Però, clar, vull dir, per mi, avui l'estació, diguéssim, a veure, el mateix que s'ha fet a Terrassa, que hi ha una primera estació, amb la mateixa línia, però dos quilòmetres més enllà, o un quilòmetre i mig, s'ha fet la segona. Si això es fes a Rubí, vol dir que la segona estació aniria a la zona nord.
Aniria a la zona nord. Però no passa per la... Però la zona nord... La zona nord a l'altra banda de la Riera, perquè... És a l'altra banda de la Riera. Això vol dir que es ha de configurar un altre tipus de construcció per fer amable l'altra part de la Riera, que avui no ho és. Diguéssim, si el carrer que té que anar, ho tindria que anar, quan baixes del pont a travessar la Riera, si tindria que anar a un carrer, si tindria que ser un pont, simplement... No ho sé, jo sempre he notat...
la meva opinió personal, he notat que l'ubicació d'aquesta estació està mal ubicada, des del punt de vista. La que es vol construir, eh? Diguéssim, després del pont de pujada cap allà dalt.
Per què? Perquè les fàbriques, sí, hi ha fàbriques, però avui les fàbriques en aquella zona, per exemple, pels conductors, la gent que va treballar, ho té molt fàcil. No és com aparcar el centre de Rubí. Diguéssim, en canvi, tot el que és la zona nord,
tot el que és la zona nord Can Oriol, que li queda molt més a prop, diguéssim, no té aquesta cobertura, té que baixar a baix. Diguéssim, aquella estació, jo penso que en el moment que es fa, en el 19, no?, em sembla que es va ser, diguéssim, el 19, ja quedava fora del poble, com avui pot quedar quasi bé la Renfe. Ah, d'acord, tu estàs parlant ara de l'estació de... De l'estació de sempre.
però en aquell moment estava molt a fora del que és el centre del poble, com avui està a la Renfe, diguéssim. Llavors, aquesta segona proposta jo la torno a trobar desencaixada d'un espai... Sí, és veritat, hi ha tot el tema de les urbanitzacions i tal, però bé, estem parlant d'un potencial de 10.000 persones...
potencial molt ampli de 10.000 persones, quan, per exemple, a la zona nord, Can Oriol i tal, diguéssim, hi ha moltíssima més. No ho sé, aquest és un tema que jo, avui estant aquí com està Josep, diguéssim...
Era la meva reflexió de dir... La ubicació és la més correcta en aquests moments? Ara, jo estic d'acord que hi hagi una segona estació. Vull dir, el que passa és que una segona estació... Però que s'hagi de desenvolupar urbanísticalment la zona. És que si no... No té molt sentit. Sense ser un gran expert, si ho manté la quantitat de persones... Allà, per exemple, es va tirar enrere en el POM...
un projecte d'habitatge allà al darrere. Quan es volia fer allò de Can Ramoneda. Can Ramoneda i tant. Però aquí, de la qüestió, estan aquí. És a dir, què és primer, l'ou o la gallina? És a dir, l'estació es justifica només perquè hi ha d'haver un desenvolupament urbanístic i, per tant, més habitatges, o és per millorar la possibilitat del transport públic per molta gent?
Clar, jo crec que el Josep comentava un fet clau, i és, milloraria el fet de tenir dues estacions a Rubí el tema de la massificació del transport? Jo crec que no.
Jo crec que no. En tot cas, en comptes d'acumular a l'actual estació de Rubí, es dividiria en dues. Però moltes vegades ja des de Terrassa ve el tren absolutament col·lapsat. Amb la qual cosa això no milloraria. Únicament ho milloraria més trens. O trens amb més capacitat que estan limitats per les característiques de les estacions.
És un tema molt complex, tot i que Ferrocaris de la Generalitat, comparat amb Renfe, tant de bo que Renfe, diem de Rodalies, funcionés, diem-ne igual, però està col·lapsat, i en municipis com Sant Cugat, com Rubí, com cada vegada més zones de Sant Cugat, diem-ne, d'urbanisme dispers, la floresta, Valldoreix, es col·lapsa, es col·lapsa tranquil·lament en certes hores.
es justificaria? Jo tinc els meus seriosos dubtes. Serviria a les urbanitzacions? Home, a les urbanitzacions, si hi hagués un transport públic molt potent cap a l'estació, dius, encara. Però és que les urbanitzacions són necessaris, diguem-ne, gairebé dos cotxes per habitatge. És que no ens enganyem. Aquest és un tipus d'urbanisme...
Si hi hagués bon aparcament, potser seria una alternativa la gent que pogués arribar fins a aquella estació, aparcar i després agafar el tren... O un bon transport públic. Home, això ja seria... Jo aquí aniria més a l'arrel, que és el que realment hauríem d'apretar. La nostra societat té molt clar que encara el transport privat és el que predomina.
Vull dir, ahir hi va haver un exemple amb el de la benzina i el d'això. Anava a dir, a Europa tornar a posar... Si es volgués, i si la Generalitat volgués apostar pel transport públic, les solucions tècniques, tal com apuntava en Josep Maria,
sortirien, sortirien solucions tècniques. Perquè jo sempre poso l'exemple, que jo vaig aprendre aquest exemple de l'urbanista sabadellenc de Manel Larrossa, que ell aquest discurs el té molt assumit. La línia 9, què ha costat? Què costarà? Quants mils milions costarà?
Si la Generalitat apostés pel transport públic de debò, no simplement aconseguir que vagi el de Barcelona, també Vallès és tan important com Barcelona, jo no diria ni més ni menys, tant, trauria d'on sigués els diners per fer...
projectes que poguessin crear una xarxa de transport públic al Vallès tal com ha de ser. I no dic la paraula Déu mana, perquè sembla religiós. Amb projectes, o sigui, amb diners,
evidentment els enginyers que hi ha tenen capacitat com per fer túnels per sota Rubí, com per... Mireu, jo només haig de posar l'exemple de Vellaterra. A Vellaterra, l'estació que tenen al mig de Vellaterra, abans anava recta, anava de...
de Sant Cugat a Sant Quirza recta, i la van desviar, van fer un... Si us hi fixeu, quan aneu a Vallaterra, fan tot una giragonça i va a l'estació. Cosa tan tonta com aquella, que, evidentment, allà ho tenien fàcil perquè era tot bosc i d'això, però, aviam...
Els enginyers, quan pensen, poden pensar per sota terra també. Terrassa també s'han fet coses. Jo vaig visitar tant les obres de Terrassa com de Sabadell. Era espectacular. I no costaven tant com la Línia 9 de Barcelona.
Per tant, també, sí, posats a dir, hem de reivindicar potència econòmica a Rubí. Brallant-nos per si una estació o duga, no ens convé tampoc. Jo penso que hem d'apretar per tenir aquí el que necessitem. No és un luxe el que demanem. No és un luxe.
De tota manera, tu deies, el Vallès està maltractat. I jo deia, no tot el Vallès, perquè de fet tampoc no fa tant que tant Terrassa com Sabadell van augmentar el nombre d'estacions. I desconec si això està o no planificat. Però els terrassencs pateixen que els trens per anar de Barcelona a Terrassa van ben plens fins a Rubí.
I ells, a més, tenen la sort de disposar de Renfe. A més, Renfe els facilita molt més les coses, perquè amb quatre estacions arriben a Barcelona, amb Renfe. En canvi, aquí han de passar 14, o no sé quantes.
I un altre factor, que no se sap i no sé per què. L'opacitat és un dels grans problemes que té les nostres autoritats. Que ens expliquin el nombre de viatgers que hi ha a cada estació i les freqüències de cada estació. Que aquestes dades les tenen perquè ara estem controladíssims amb els bitllets electrònics aquests. Està clavat. Ara se sap exactament si han vingut 23.784 viatgers o 23.783 viatgers.
En el cas de la Llana es parlava de 4.000 diaris. En una època determinada, l'estació de Rubí era la segona de la línia aquesta després de Plaça Catalunya. Doncs pots comptar. En Rubí era l'estació que més gent portava. Calculava que un 50% de gent, tant d'aquí que anava a Barcelona com de Barcelona, que venia cap aquí, eh?
Sí, no, jo crec que les xifres, per molt que els vulguin explicitar o no, de tant en tant s'expliciten. Quan convé per alguna mesura s'expliciten. Però no hi ha dubte. Rubí és un dels punts claus, entre altres coses, perquè el tema de la mobilitat social-laboral, cosa que quan es plantejaven... Es va plantejar el PGO vigent,
del 81, que diria el Castizo. No era així. És a dir, molta gent havia vingut a Rubí perquè tenia el lloc de treball a Rubí, a les polígons industrials. Els polígons han anat baixant el seu nombre de treballadors...
fruit d'aquesta terciarització de l'economia, i la població de Rubí té una mobilitat brutal, tant per anar cap a Barcelona, que és el gran pol d'atracció de la ruralitat terciària, com per la proliferació de més indústries en els Vallèsos.
Però el transport públic a Rubí segueix mancat de més sortides. Ara seria dolent. Jo dic que la Generalitat està plena de gent de casa bona.
que no utilitza massa els ferrocarrils... Aviam, són bons enginyers i bons tècnics, eh? Això he de dir ben clar que xapó. És els ferrocarrils que funcionen amb una precisió excel·lent. Jo, aquí, no traiem les coses de context. És excel·lent. Per tant, això s'ha de dir. Però, a l'hora de fer grans inversions, estem abandonats nosaltres. Però, abandonats, aquesta és la paraula. I penso que, com que Rubí té un estrat social...
que a més necessita més el ferrocarril que ningú. Doncs com que amb ells aquest estat social no els hi va, i un exemple és quan reserven trens pels nens de Casa Bona per portar dos vagons buits pels nens de Casa Bona, que no poden anar barrejats amb les altres ètnies...
Si has fet servir el tren, que si s'agraeix que no es barregin. No, bé, sí, sí, però... La resta de mortals agraïm, no comparties mai. Però dóna molt mal exemple del que és un servei públic. És un servei públic compartit per tothom. No sé si en els concerts educatius això comptava o no comptava.
Per exemple, jo ho dic perquè, clar, els nens i nenes de cas de bona... Diria que aquella escola no era concertada, no? Però era una forma de concertar una altra cosa. Però jo crec que totes les... Aquestes escoles que gairebé tothom té al cap, allò, Villaró i tal, eren concertades. És ara, quan ja s'ha... Definitivament s'ha trencat el concert.
Ferrocarril continua donant el servei discriminat. A mi, per mi, és una banca de respecte. No, no, jo estic d'acord. I he de dir ben clar que no se'ls ha dit amb prou força en els ferrocarrils com perquè corregeixen aquest cas. Oh, és que molesten. No, no.
què coi han de molestar? Si molesten, explicar-los als seus progenitors i als responsables de les seves escoles que tenen uns nens que són uns mal educats. I que no... No, no, és que sí que és veritat, eh? I que si volen aprendre a conviure, ells han de ser els nostres futurs dirigents, perquè va per aquí la cosa, les escoles elitistes sempre han volgut separar... Així ens va. Sí, així ens va, aquesta és l'altra.
Doncs m'explico, no? És el peix que es menja a la cua, no? Doncs un altre exemple que la Generalitat ens té, doncs, bé, abandonats. Home, no convertirem això en una pugna entre... Perquè és un tema recurrent i gairebé demagògic. Però és cert que Sant Cugat...
que està aquí al costat, i la mateixa quantitat d'una població molt semblant té moltes més estacions. Exacte, i se fa una estació i és una tarifa diferent, diguéssim, frontera per frontera és una tarifa diferent. Això suposo que té a veure amb el fet que Sant Pogat és l'àrea metropolitana. Però això no hauria de ser. Però tot això es pot resoldre, diguéssim. Per això estan les normatives. Sí, l'àrea metropolitana es pot redibuixar quan vulguis, no?
o fer una excepció si en un moment tu no vols estar a l'àrea metropolitana però llavors no té què significar que avui hi hagi gent de Rubí que vagi amb el seu cotxe a l'Hospital General deixa el cotxe per Catallai perquè a més li resulta molt més barat i hi ha gent de la zona de Rubí allà baix del costat de l'estació de la Renfe que va a peu
Va peu a l'estació. Canals de Mora... Exacte. Però l'objectiu era no només parlar de l'estació, volíem parlar també de disseny, no? O de disseny de la ciutat. Aquesta setmana, em sembla que abans el Vicenç feia referència al PGO, aquesta setmana ha començat l'enderroc de cremalleres, que és una modificació del Pla General d'Ordenació que...
A mi em van explicar, recordo que vaig anar a la roda de premsa, els inicis, és a dir, potser fa 20 anys o 30 anys que em van explicar... 30 no, però 25 segur, eh? 26... Jo us diré la data exacta. En aquest moment exacte, exacte, no sé si... No cal la data perquè la gent es faci una idea. Si jo tenia 20 anys i ara tinc 50...
L'any 93-94 hi va haver la moguda... I es va fer l'anunci del... No, hi va haver una moguda en la que ja es va fer, i a més hi van intervenir, no donaré noms, però sí donaré pistes, gent important de la ciutat, compromesa políticament, antigament, i que hi van intervenir amb interès, evidentment,
Sembla que estiguem en un programa del cor. No m'agrada parlar, però diu aquell que tal. No donaré noms perquè queda molt lleig. Però sí que allò es va requalificar ja en aquell moment amb una visió ja que l'empresa aniria algun dia fora. Jo l'incendi també em va semblar molt oportú.
Ja estava buida, eh? Sí, sí. I la requalificació ja s'havia fet llavors. Sí que després ara, darrerament, fa un any o dos, es va fer una afinació, allò que ho afinen, per acabar-ho d'allà. Però la requalificació estava feta ja amb un pla especial que es va fer l'any durant...
on es van construir aquelles quatre torres que hi ha a l'entrada de Sant Cugat, i es va deixar per una segona fase... Aquesta que faran ara. La que faran ara. Ho posava com a exemple de... Les altres torres que són les de Francino, on estava Francino. Això mateix, la Francino. I anaven junts. Jo ho recordo una mica... No sé si va ser l'any 93, 94...
Però jo recordo dient que la concreció i fins i tot una certa mobilització per qüestionar l'aprofitament urbanístic de la zona va tenir un cert protagonisme d'una tal coordinadora d'urbanisme ciutadà, la CUC. I per tant estem parlant ja de l'any 98-99, que és quan a més a més es presenta
per part d'iniciativa que estava en el govern municipal, el projecte de renovació del PGO. Que al final, diguem-ne, es va retirar, després se'n van retirar més, al final la Generalitat va tombar del 2010... La Franci no estava aprovada abans. Sí, sí, no, no, la Franci no estava aprovada abans. I la CUC? I la CUC era també abans?
Del 98. No, no, no. Neix amb la detenció del Molina... Bueno, neix, no. La detenció va venir després del... És a l'època lloganya, encara. No. No, no, no. L'època Núria Bonaventura, no? Sí, sí, sí. De fet, Eduard Pallejar, que és, diguem-ne, sota el seu mandat quan es presenta la renovació i el creixement per Can Ramoneda...
i després una aventura quan entra és el 2000, que està 2000-2003. Però bé, en definitiva, si pensem en aquestes últimes dècades, aquests projectes...
Diguem, si en farà onics de construcció d'habitatge, tenim a diferents llocs de la ciutat, eh? Hi va haver una reconversió de les zones industrials. És que manifesto que hi vaig treballar, així és de clau dir. Tant en bé com en mal, eh? Si em van de fotre alguna culpa, també la assumeixo. La reconversió de les zones que eren industrials, que estaven barrejades en zones...
Urbanes. Però no només, recordem el projecte del voltant del parc de Can Oriol. Sí. Aquell no és d'això, no. Això és veritat. El sector Z. Tenim uns quants projectes que alguns no s'han acabat de materialitzar, que alguns s'han materialitzat en part, perquè al final el sector Z no es va acabar de fer, però si va néixer, o si hi ha un barri
en aquesta banda superior de l'Aviguda de l'Estatut, aquí al voltant de la Llana i més enllà també hem tingut uns quants projectes. L'exemple més clar és la renovació del teixit urbà a partir de la marxa de Jossa. Sí, aquesta és la més significativa. Exacte.
i era la que generava, diguem-ne, més habitatge per l'extensió, diguem-ne, de la indústria al mig de Rubí. Encara que dependem, per exemple, a Picaguilera. Picaguilera també té un potencial, diguem-ne, de reconversió, i a mi em sembla que és racional. És a dir, és com tot el sector, diguem-ne, de les empreses aquelles de Ficosa i tal, que encara està per desenvolupar.
I que, a més a més, el que és més heavy, des del punt de vista urbanístic, és que es va desenvolupar aquell món d'empreses sense tenir un pla d'ordenació, o sigui, sense tenir un pla parcial industrial per allò. I que això és molt heavy, perquè en la renovació del PGO, que és el POUM, home, es parla de fer un pla parcial encara, o de desenvolupament, justament per aquella zona.
Amb la qual cosa dius, hosti, Déu-n'hi-do, també l'urbanisme que s'ha fet, en alguns casos, a Rubí. Però és veritat que hi ha zones que únicament tenen sentit desenvolupant residencial. Una altra cosa és la densitat del residencial, les connexions diàries...
Els serveis, les verdes... És molt complicat. L'avinguda de l'Estatut, diguéssim... Sí, sí. Hi ha gent que l'avinguda de l'Estatut considera que és un disbarat que s'hagi fet allà uns blocs sols amb 4 o 5 plantes. Que allà tenien que anar a pisos i anien a blocs de 10 plantes.
Refereixes a l'inici, aquests que s'estan fent, no sé si estan acabats allà. Els que es van fer, diguéssim, que va des de pràcticament tot el que és davant de l'institut, tota aquella zona. Jo vaig participar en una reunió de l'Ajuntament en què hi havia un tècnic, per exemple, del PGO, i en el qual un dels tècnics que venia per part de l'Ajuntament és que això va ser una barbaritat que allà deixessin solament construir quatre o cinc plantes, em sembla que és el gent, no?
Ara no, ara espanta baixa més dos, actualment està ubicat. Ara, ara. Sí, però em vingui a referir a la que fa façana amb la vinguda de l'Estatut. Que de darrere hi ha la plaça de la República, allò, diguéssim. Jo, ja que heu mencionat el POM, sí que vull fer una queixa.
La faig amb tot el carinyo del món. Per el que sigui, vaig tenir la sort, i la paraula sort és una mica fet expressament, de pertanyar al consell assessor, no sé com se diu exactament, dic consell assessor per dir alguna cosa, del POM format per gent de Rubí,
de diferents estaments, des del món empresarial, el món artístic, el món cultural, el món polític, i en aquest consell assessor representa que assessoràvem i ens escoltaven una mica, i que dic una mica, em sap molt de greu dir, és que ni aquesta mica.
És més, aquest Consell Assessor no s'ha reunit... Consell consultiu, has dit. Consell consultiu. Imagina't consultar. Però t'hem entès, eh? Sí, consultiu. I aquest Consell consultiu porta més d'un any sense tenir notícies de res. Entenc jo que no tenir notícies hi ha una voluntat política que no se'ns convoqui.
Em consta que ja hi ha hagut diverses reunions amb els partits polítics, tant del govern com de l'oposició, i ningú diu res. Ningú diu res. Com sempre, el silenci, excepte algú, això ho haig de dir, ningú diu res que ni ens han convocat.
Això és... Sí, aviam. Quan ens diguin que hem participat en la redacció i hem fet de Consell Consultiu i així, ho negaré rotundament. I que no surti ningú del Consell dient-lo al contrari. Perquè voldrà dir que o l'han informat a parte...
que podria ser també, i llavors que també ens ho expliquin, o que realment, si no han informat a ningú, doncs també s'haurà d'explicar. I per tant, que no s'omplin la boca ni de participació ni de res que s'hi assembli. Tret de la feina tècnica, que com sempre, jo com que soc tècnic, sempre els defenso, ells estan a les ordres de i no poden dir gaire coses.
No dic res. Recentment, alguna formació política és que estava buscant la proposta de la UB, que havia fet una proposta precisament per aquest espai en què ens trobem, o aquí al costat, aquest espai de l'Escardívol, on també està previst desenvolupament residencial. Em sembla que són dos...
dos blocs o tres blocs, l'UP fa temps que reclama que no es construeixi en aquesta zona precisament per ser zona inundable i perquè a més a més proposen, i ara ho dic tot de cap, perquè estic
si molt anem buscant la notícia, proposant que aquest espai pugui ser un espai per esponjar aquesta zona de la ciutat i sigui un espai, podríem dir, de lleure o de gaudi, no sé ben bé si amb un parc o amb alguna cosa així.
Segueixo buscant la notícia perquè és de fa molts pocs dies i sembla que hi hauria certa acceptació per part de l'equip de govern, que és qui ho hauria d'acceptar. És un intercanvi el que plantegen. Sí.
plantegen, diguéssim, que aquí no es construeixi i que es construeixi davant de la relàmpaga, el que era la residència dels directors i mandataris de la relàmpaga. El nostre tècnic ens proposa el projecte que proposa
l'alternativa d'unitat popular, és a dir, no construir, però sí fer aquest espai verd que donaria continuïtat al que tenim fins ara, si és que se li pot dir espai verd, al que tenim aquí al costat, i es punjaria una mica la zona. Mira que som innocents, eh? Molt bé les propostes que es fan de zona verd i així, però si abans no netegem els cotxes que hi ha al davant, que és zona verda,
I estan ocupant una zona verda amb una argúcia legal, és una argúcia legal, que ja en parlaríem si un dia ho portem més enllà, l'aparcament de l'escardíbol és zona verda. I això ho repeteixo per activa i per passiva.
I no sols zona verda, la meitat és zona esportiva, on t'ocupava la piscina, que no es va canviar la qualificació, i l'altra meitat és zona verda. És una argúcia legal la provisionalitat in secula seculorum d'aquest aparcament. Em sap molt de greu dir-ho.
Aviam, ara he tret un tema que no és el que preguntaves, però és que m'ha vingut, o sigui, m'han tocat la fibra. El que explicaven des de la UB és que es construeixi precisament a la zona de Cremalleres un aparcament soterrat.
Mira, jo he anat dues coses. Una, la UPA es llança a proposar l'alternativa. Jo li deia, no, no proposis alternativa. Quan dic proposis alternativa, ho dic perquè allà les camalleres tenen prou densitat i potser no és el lloc ideal. Però altres llocs potser sí que es podien traslladar.
i jo la proposta de la permuta d'edificabilitat d'aquí a l'Escardí vol a un altre lloc, l'afirmo de seguida, perquè es treuen de sobre un pes impressionant sobre el tema de la inundabilitat, home. Sí, sí, jo crec que està bastant clar des de fa molt de temps, però hi ha una certa resistència a renunciar al que en el seu dia es contemplava ja en el POUM.
Potser es renuncia a aquell projecte faraònic de fer un edifici municipal per albergar l'Ajuntament, que era una mena de torre immensa, més o menys ubicada on està ara la rotonda d'entrada de l'Escarribu.
Jo crec que allò era bastant demanciat. El que sembla que està més a prop o que podria ser és en aquesta zona de la Picaguilera, que no sé si heu vist el projecte, però és un gran edifici municipal. Puc manifestar-ho perquè sóc part de la culpa. Aviam, no me'n puc amagar, perquè si algú diu què diu aquest ara, que si ell hi va participar. Jo encara hi era, quan una de les propostes que es va fer
i dir que es va fer amb reflexiu, no amb primera persona, era ubicar un gran edifici administratiu a l'altre banda de la Riera per no hipotecar tota la zona de la banda de l'Escardíbul, a l'hora de generar...
un altre punt que enllacés Castell, que enllacés el Boport Nou... I, bé, no us diré que això es vagi a reflexionar d'una forma contundent. Vaig trobar a faltar, quan es va perdre la decisió, això que es posés sobre la taula de la ciutadania per veure...
Aquest és el gran problema que tenen els tècnics. Si no et posen sobre la taula la ciutadania i les decisions són unidireccionals, pateixes molt quan dibuixes. Pateixes molt. No saps de què tenir-te. I sobretot pateixes si ets un tècnic...
permeteu-me dir-me la broma, que viu i treballa a Rubí. Si ets de fora, te la bufa. I dibuixes el que sigui. Que això una mica és el que ha estat passant a Rubí durant dècades. És a dir, que hi ha tècnics, sobretot algun visionari de l'urbanisme, que clar, quan vivia a fora...
A més a més, li importava ben poc el tema de la participació. Home, Rubí té certs condicionants, el tema de la Riera, el tema de les organitzacions, que fa combinar aquests dos tipus d'urbanisme, el molt dens i el difús. Té reptes que encara no ha solventat. El PGO del 81 el que va fer és preparar justament
el reciclatge de certes zones, les industrials, sense anar més lluny, per residencial. Però més enllà d'això, ja està. I han passat molts anys. Han passat, doncs això, més de 40 anys.
Llavors, clar, és una mica infumable. 94. Sí, sí, és infumable. Perquè la revisió de les sones inundables, això, cada quant es fa? No, aviam, el canvi climàtic ha demostrat que tot el que teníem escrit... No serveix de res. No serveix de res. I llavors ja a dir cada quant ja no existeix... O sigui, les regles de joc que teníem fins ara...
que marcaven uns períodes de retorn de cinc anys, anys, de cent i de cinquanta, això ja no serveix. Avui s'ha de començar de nou i, a més, amb dades bastant aleatòries, o sigui, poc fiables. És clar, perquè jo, per exemple, una de les coses que tinc en ment des de fa molts anys és, diguéssim, l'escardíbul fer una gran plaça a l'escardíbul.
partint de la comissaria de policia, una gran plaça pública. I va ser aquesta idea, sí. I, bueno, si és necessari posar-hi pàrquing amb el temps suficient que en un moment determinat pugui evacuar-se, però diguéssim que això t'assegures una gran plaça urbana com no té Rubí ni tindria la majoria de població.
I llavors, amb accés de carrers per comunicar-se, i a sota, si pot anar a un pàrquing, és millor, no? Podria ser una idea, i un dia en vam parlar tu i jo d'això, ens sembla que recordar-ho, i podria ser una bona idea, però hauria d'anar acompanyada d'una infraestructura que acollís l'aigua que en aquests moments està prevista...
com zona de laminació. O sigui, en aquest moment, la riguera, l'escardívol, quan s'hi arriba molt carregada, l'escardívol serveix perquè l'aigua se'n vagi cap allà i s'ompli i descarregui una mica. Llavors, aviam...
tècnica n'hi ha, és el de sempre. Diners. Els dipòsits que aguanten l'aigua a Barcelona, no sé si ho sabeu, la quantitat de dipòsits que Barcelona té subterranis. Un cap de futbol de l'Espanya Industrial...
per exemple. Llavors, aquí jo no soc expert en això, i potser els enginyers em diuen estàs boig, els arquitectes sempre pensen coses que són impossibles. Bé, m'és igual, però pensar coses que són impossibles, si les penses, segur que hi haurà algú que trobarà la solució perquè puguin ser possibles. Si no les penses, ja la fas impossible d'entrada, no pensant-la.
I llavors, per tant, potser sí que una infraestructura potent d'aguantar l'aigua aquí, i potser abans també, podria donar una solució d'aquestes. Hi ha tot el carrer Urgell, allà a Barcelona, que ve de ser rià tot allò, va al camp de futbol que hi ha a l'Espanya Industrial, que els sòtanos és un gran remagatzem. Ara no recordo si n'hi ha 11 o 12 d'aquests, que són impressionants. Sí, sí, sí.
Són les 10 i 42 minuts. Hem de canviar de tema. No ens va malament. Està parlant d'aigua que es desborda o es conté perquè això és el que li passa una mica al govern de Pedro Sánchez. No aigua, però...
Cert desbordament de certes qüestions. El líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijó, deia ahir que cada dia té més interès per presentar una moció de censura contra el president del govern espanyol, contra Pedro Sánchez, però que depèn de la coherència d'alguns socis d'investidura. Escoltem, Feijó.
Interés por hacerla se lo ratifico cada día más. Posibilidades de hacerla si los socios, al menos un grupo, fuese coherente con lo que dice la moción de censura saldría. Pero de momento la coherencia, el gobierno y sus socios son conceptos incompatibles.
No cal que anumerem tots els casos que han sortit en les últimes setmanes, d'una banda d'assetjament sexual per part d'alguns líders del Partit Socialista, com hi ha alguns en judici, altres dirigents del partit que estan en pressó preventiva, d'altres detinguts recentment. El cas és que els socis o el soci majoritari, soci més important del PSOE, Sumar,
li ha dit que necessita fer una reunió. Són aquestes escenificacions que de vegades fa aquest govern. El president es posa cinc dies a pensar o el soci li diu públicament perquè no ens reunim. Una cosa estranya. El cas és que la portaveu del govern, Pilar Alegria,
Aquesta, si socialista, també va dir ahir que accepten la reunió urgent que li reclama Sumar. Però li recordava també a la formació de Yolanda Díaz que han de tenir clar l'horitzó i l'objectiu de la coalició, que és seguir treballant per la gent i aprovem polítiques socials al llarg dels dos anys de legislatura que queden.
Nosotros siempre hemos escuchado los planteamientos, las opiniones de sumar con el máximo respeto, pero creo que aquí lo verdaderamente importante es que este gobierno, la anterior legislatura, especialmente también esta legislatura, desde el año 2023, lo importante es no perder el objetivo, no perder el horizonte, porque quedan todavía dos años de legislatura para seguir trabajando para la gente, especialmente para la gente de a pie.
para seguir aprobando políticas que mejoren la vida de la gente, para que cada vez más trabajadores noten especialmente en sus bolsillos ese incremento del salario mínimo interprofesional, para que cada vez más jóvenes... Segueix parlant durant gairebé dos minuts, Pilar Alegria, suposem, deduim...
de les excel·lències, permeteu-me l'expressió, del govern. Ens queda un quartet d'hora difícil afrontar el tema perquè podem parlar dels marrons, dèiem abans, que té el govern de Pedro Sánchez, de quants definitivament seran de veritat o quants són buscats, de quina factura li pot passar, i sobretot d'aquests socis, dels de Sumar i la resta de socis d'investidura,
que tothom o alguna gent té la vista posada en ells. Creieu que acabarà la legislatura? Això és el que diu, no? Que l'acabarà. Home, jo penso que la voluntat sembla que va per aquí. Ara, no sé si les coses aniran... Es pot aguantar tant, no?
En tot cas, jo crec que, al marge d'això, es ha de continuar treballant. Diguéssim, si ha de veure la caiguda, ja serà. Però, diguéssim, el que no pot ser és que es paralitzi. Diguéssim, vivim una situació en què no es pot paralitzar. Jo penso que, clar...
El Fijó diu que jo no puc. De pots, pots. El que no vols és caure en un ridícul de veure, donar a la banda a l'opinió pública que no tens aquesta majoria. I, a més a més, amb la possibilitat que hi ha que per la teva part més dretana encara et fotin
Més bufetades, no? Perquè, clar, vull dir, els de Vox no s'hi posaran bé en aquesta situació. Llavors, vull dir, voldran guanyar el seu espai, com en aquests moments està fent els altres. Vull dir, quan avui Podemos... Perdó, quan avui Junts... No, perdó. Bueno, quan avui Junts demana...
que cal aliar-se amb Esquerra per treure a veure què es pot treure d'aquest follon, és dir, anem a forçar la màquina. El mateix que sumar, diguéssim, quan diu, ei, tenim que parlar. Ells també volen treure, diguéssim, la seva part de benefici d'aquesta situació, perquè veuen que l'altre, diguéssim, els necessita. I, a veure, els ha necessitat durant tot aquest temps, però ara encara amb més raó, no?
Curiós per això que... És com si truques a un amic per dir-li que vols parlar amb la teva parella, per exemple. Aquestes són coses de la significació política que arriba moltes vegades al ridícul. Jo crec que hi ha un punt fonamental que no s'explica prou i que la gent no n'és conscient. Fins i tot el representant eclesiàstic l'altre dia quan parlava de mecanismes... Que també va...
Sí, sí, també va animar el cotarro. Doncs deia moció de censura o qüestió de confiança o eleccions. Això em sembla que està molt clar com a perspectiva. Ja veurem si es compleix, però hi ha una qüestió fonamental en el tema de la moció de censura. I és que la moció de censura no és com la qüestió de confiança, que la planteja el president del govern
i a veure si té o no suficient força. No, no, és que s'ha de presentar una alternativa. I aquest és el problema de la dreta i l'ultradreta, que tot i que el programa del PSOE és absolutament impresentable i difícilment assumible, perquè a més a més totes les qüestions que estan apareixent carrega més en l'esquerra que no pas en la dreta,
La corrupció a València no els va passar factura massa. Després del govern de compromís amb els socialistes van tornar al PP i la corrupció a València del PP va ser apoteòsica. Però és que s'ha de plantejar una alternativa. El senyor Feijó s'hauria de proposar com a president del govern o no seria Feijó?
Però suposem que quan parla dels socis està interpel·lant directament a Junts i al PNB, que són els que li podrien donar suport. Clar, però penseu que... A veure, Junts està donant molts passos cap al penyacerat i per suïcidar-se.
Però és que això ja seria alçar el cap endavant. Jo dubto que hi hagi algú que digui, no, no, traiem el Sánchez per posar el Fijó més abascal. Home, no sé. I el PNB probablement en aquest temps ha estat més tevi o més conciliador encara que Junts. Clar.
Jo estic convençut, veient... O sigui, si no hagués vist la trajectòria del Sánchez des de la seva existència, no m'atreviria a dir-ho, el que vaig a dir. Però sí, vista la seva trajectòria, que és... Com se diuen els tintetesos en català, un salt...
És igual, que ja li pots fotre, que es torni a aixecar, encara que estigui a plojar. Ressuscita, però és que té una resiliència brutal. Per tant, jo m'imagino que es mantindrà...
Peti qui peti. O sigui, el Pedro Sánchez... Si veiem que existeixen personatges com Trumps i coses d'aquestes... Aviam, el Pedro Sánchez és el mal menor, per dir-ho. Això m'explico. Vull dir que... Vaja, jo penso que aguantarà fins al límit.
El que passa és que jo penso que és molt trist, diguéssim, que en aquests moments tinguésse que dir... Dic això perquè l'altre encara és pitjor. Sí, no, això estic d'acord. Diguéssim, aquest aspecte, diguéssim, a mi em costa molt desertar-lo. Em costa molt desertar-lo perquè això és el mal menor. No, no, és que jo no vull cap mal menor, jo vull el millor, diguéssim. I llavors, clar, això, fixa't tu que a un mateix...
l'inutilitza. Perquè llavors diguéssim... És lo bueno o lo menos bueno? No, lo malo o lo menos malo. Estic d'acord. Llavors què passa? No...
No hi pot haver-hi una altra cosa. Aquí jo he de dir ben clar que el Sánchez perd una oportunitat d'or, que és netejar els seus. Aquesta oportunitat la tindria... Però em sembla que ja he intentat netejar tantes vegades que ja no li queda ni escombra. El problema és que hauria d'haver començat per no confiar en aquells que anaven al Peugeot. És a dir, és que és de calaix. El que és molt bèstia...
No és que et surt una poma podrida en aquell cistell que és l'últim de la corrua, no. És que els tenies al costat amb el teu viatge per les Espanyes. Són els que el van ajudar a estar on està. Llavors, els hi devia, dient, aquesta fidelitat...
que se'ls ha tornat això. I jo penso que, al final, fins i tot la corrupció o la presumpta corrupció del PSOE no passarà tanta factura com els casos que estan sortint, diguem-ne, de... Dessetjament. Dessetjament i d'abusos. És que, home...
Ho sento, però estem bojos. És a dir, com és possible que quan surta una cosa d'aquestes no acceleris i patada a les posaderes de qui sigui? Ara, també és veritat, és que casos d'aquests, és que fins i tot en una força política molt més radical en aquestes qüestions, com és la CUP,
Mireu què ha passat. És a dir, hi ha uns tics masclistes patriarcals que sembla que en política sigui encara més difícil d'eliminar. Estem arribant a la conclusió dels partits. El clar exemple més clar a nivell mundial...
És el cas del Jeff Edson. Sí, sí. I diguéssim la implicació del taronja. Diguéssim la possible implicació del taronja. I de més gent. I de més gent. Com a pal de paller, si aquesta persona surt... Si el taronja surt tocada... Escolta, si estem parlant d'un fenomeno mundial. I això què s'està fent? S'està intentant amagar, per dir-ho d'una forma. No ho he tribut a realitzar, però...
Els casos dels que estem parlant aquí, tant del PSOE com en el seu dia de la CUP, ni s'assemblen als Estats Units. Em refereixo a que encara són més greus, perquè aquí ja estem parlant d'abusos, però allà estem parlant d'abusos, prostitució, menors... És a dir, una qüestió encara més tèrbola.
No vull trivialitzar, no vull dir que les coses d'aquí no siguin importants. Recordeu una conversa, diguéssim, entre uns jutges i la que era el lloc aquest que ha ocupat ara aquest... La ministra que va ser fiscal general. La fiscal general? Sí. La dona del... Del Baltasar, sí. Del Baltasar. I així, en un viatge a Colòmbia o tal, què havia passat?
Això ho recordo. A veure... Que sí, que sí, que sí. Que els tics i les pràctiques... I això no n'ha quedat res. Els tics i les pràctiques, allò absolutament masclistes i impresentables, s'accedeixen mantenint. I jo crec que això pot passar, dir-ho només factura. Eh, presumptament. Després veus que tampoc no canvien massa coses.
En aquests cinc minuts parlem d'això dels vízums. Bé, no sé si sou usuaris de vízum. En els últims temps es deia que Isenda podria revisar els vízums. Ha fet un aclariment i ha dit que no revisarà els vízums d'algú que li paga a una altra persona una Coca-Cola o...
la meitat d'un dinar, sinó els pagaments recurrents, els cobraments rebuts per part d'empresaris i professionals a través d'Avizum, etcètera. És a dir, al final, si hi ha negoci...
Doncs ho revisarà. En 5 minuts tampoc podem parlar de l'economia submergida, però és un exemple més d'una cosa que es dona molt al nostre país. Suposo que també en altres llocs, però aquí el de l'economia submergida és... Quan en aquest país hi ha 140.000 milions d'euros en paraïsos fiscals,
per part de grans empreses, que cada any surten un promig de més de 8.500, 10.000 milions, diguéssim, que no passen per l'isenda local, bueno, claro, no ho sé, lo del Bizum és... Ja, la xocolata allò. I a més jo no puc parlar del Bizum perquè no en tinc. Vull dir que no tinc...
Bueno, el que deia... Sí, això sempre anem a aquella frase... No parlo tant del visum com d'una pràctica que sí, hem de reconèixer que està molt estesa. Que les lleis estaven fetes pels robagallines. Sí, però és una frase molt típica. Aviam, el poble sempre estarà controlat.
Sempre, sempre, sempre. No ens deixaran de controlar mai. En canvi, tal com diu Josep Maria, els que van per dalt, és que passen... Mira, quan vas amb avió, passes per sota, per sobre... Aquesta és una metàfora. O sigui, passes per sobre dels núvols.
i veus que els de sota són els que estan tot el dia aguantant la tormenta, i per dalt, sobre els núvols, l'avió ni se n'entera. Això els passa el mateix amb els grans corruptes. Tot el dia veuen el sol. Estan per sobre els núvols. I, en canvi, els de sota, visums controlats...
Sí que és veritat que a Molló no ens arriben a mirar si paguem un dinar a mitges o no. Però obren la porta a que pugui ser. Sí, però és que el BISUM s'està utilitzant cada vegada més com a manera alternativa de desviar l'atenció. Sí, però en un país on no sé quin tant percent de l'economia s'aguanta,
gràcies, i dic gràcies entre cometes, a l'economia submergida, eliminar-la, jo veig, impossible. Podrien provocar... Aviam, ja que van rescatar els bancs, també podrien rescatar els autònoms nostres, que són els que pateixen aquest problema. Fixeu-vos que les xifres d'economia submergida a països europeus que encara ens enlluernen, per exemple, els escandinaus, ja no dic els centroeuropeus, dic els escandinaus,
És altíssima. No és com els països mediterranis, perquè no es pot competir amb nosaltres o els italians, i això és impossible, però Déu-n'hi-do. Parlem de xifres d'un 15%, 16%, 18% de l'economia. Que és molt. Déu-n'hi-do-ret. Vull dir que la picaria és que no és només mediterran. No és només el Lazario Dormes. Tindria que anar l'arrel d'això. Però què es permet això? Sí, sí, sí. En quin interesse?
Perquè, clar, jo avui per avui, diguéssim, quan em diuen... És que hi ha tanta gent que no cotitza, que està treballant. Això és que a mi, segons com miro les coses, em se fa molt difícil que això encara avui pugui passar. Diguéssim, amb el nivell de control...
Que hi ha de tot. És complicat. És que això continua a passar, sols ho puc entendre, perquè hi ha un interès determinat, que no l'haurà saber quin és, que això passi. O hi ha un desinterès a controlar això. No hi ha interès a controlar això. Jo estic d'acord amb el Josep Maria. Hi ha un interès en que això continuï funcionant així. Hi ha un interès...
Diguéssim, nosaltres que ens movem amb el tema de pensionistes, és que aquesta persona cobra 800 euros de pensió. Oh, és que un euro cotitzat. Jo puc entendre que una persona de 70-80 anys
diguéssim, avui estigui cobrant això, que no hagi cotitzat, perquè en aquell moment era un moment determinant. Però que això pugui passar als pensionistes de dintre de 15 anys, és impossible. Això vol dir que hem de marxar. Gràcies, José Malagón. Moltíssimes gràcies als tres. Ens tornem a veure el 2026. Que tingueu bones festes i molt bona entrada d'any. Igualment. Igualment. Bona entrada d'any.