Passem tres minuts de les deu del matí, després de les notícies,
després de l'actualitat de la ciutat, és moment de reflexionar.
Avui sembla que al final ens quedarem amb un monogràfic de Carme Pomerera.
Carme Pomerera, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
A l'espera de l'arribada de la resta de Tartulians, que potser estan fent vaga.
Podria ser, eh?
Però no ens ho han dit.
Bueno, és que ja saps que això de les vagues no sempre es notifica.
Home, però això és una cosa...
Va, en fi, és igual.
Va, avui parlarem de la vaga, en aquest cas de metges,
que ja està afectant algunes visites programades.
De fet, és bastant probable que la Carme Pomerera, que tenia prevista una visita mèdica,
estigui aquí precisament perquè els metges estan fent vaga.
Alguns metges, eh? Alguns metges.
També parlarem de les mobilitzacions que va viure ahir Rubí i diverses ciutats catalanes en favor de Palestina.
i parlarem també de Madrid, perquè en menys d'una setmana l'alcalde de la capital
ha passat d'un suport a Vox per informar a les dones que volen avortar de la hipotètica síndrome post-avortament
a dir que aquesta no estava provada científicament.
Entre altres coses és perquè estava enmig d'una trobada del Col·legi de Metges de Madrid
i deduïm que no es va atrevir a dir davant dels metges
que la síndrome de l'avortament o post-avortament existeix
perquè tots els experts diuen que no està provat científicament.
El cas és que de tot això parlarem des d'ara i fins a les 11
i que tu també pots participar si vols a un telèfon al 93 588 59 60.
Aquesta setmana és una setmana de protestes per Palestina.
Ahir a la ciutat Centenars de Rubinencs es van manifestar pels carrers del centre
per exigir el fet del genocidi a Gaza i l'alto al foc.
Es tracta d'una concentració, o s'ha fet la concentració però palestina més multitudinària
que mai s'ha fet a Rubí pels atacs, des dels atacs de Hamas el 7 d'octubre de 2023.
La marxa mostrava el seu suport a la flotilla Global Sumut
que havia estat interceptada unes hores abans per l'exèrcit d'Israel.
La de Rubí no va ser una protesta singular perquè de fet es van fer a decentes de ciutats de tot l'Estat.
Avui, ahir hi havia una vaga estudiantil que avui es perllonga en alguns centres
i demà està prevista una manifestació a Barcelona.
Ahir a la ciutat es van fer diverses activitats.
Al matí una concentració d'estudiants i a la tarda diverses activitats col·lectives
com ara fes la teva cíndria per palestina.
Era a partir de les 5 de la tarda i una vintena de persones van confeccionar
o van teixir o van muntar reproduccions d'aquesta fruita de la cíndria
que és el símbol de la franja o de palestina
perquè comparteix colors amb la seva bandera, el vermell, el negre i el verd
que tenen les cíndries com ja sabeu.
Marina Dier, la impulsora de la iniciativa, explicava
que la idea va sorgir del moviment Manos con Palestina
que proposa teixir aquestes cíndries per portar-les demà a la manifestació de Barcelona.
Tot va començar per una noia que vaig veure jo a l'Instagram
que feia ganxer i ella va tenir aquesta iniciativa de
per què no fem cíndries de ganxer i el dia 4, que és la manifestació grossa,
les pengem per les ciutats amb un QR que expliqui tot el que ha passat,
tot el que està passant, vaja, genocidi.
Això és el que passava ahir a la ciutat.
De fet, durant una estoneta, durant uns minuts, els manifestants
que van anar des de la plaça Pere Aguilera fins a la plaça de l'estació
durant una estona i una part d'aquesta manifestació
va tallar o va impedir la circulació per la C14-13
durant només uns minuts i va ser majoritàriament simbòlic.
Aprofito per saludar el Joan Manel i la Lídia Juster,
que arriben, a més a més, perfectament informats
amb el diari de Rubí a la mà.
Molt bon dia, benvinguts.
Bon dia, bon dia.
Hola, bon dia.
I continuem parlant d'aquestes protestes més enllà de Rubí.
Sabeu que a Barcelona hi ha una cinquantena de persones
que estan acampades i que estan decidint aquest matí
si mantindran l'acampada fins demà.
I en general podríem dir que l'opinió pública
i fins i tot els partits estan força dividits
amb el tema de la flotilla.
Ahir els comuns li demanaven a Pedro Sánchez
que actués per protegir els activistes detinguts.
Ja sabeu que són una vintena de catalans,
400 d'arreu del món, sobretot europeus,
i que els diferents governs s'estan movent
per aconseguir aquesta repatriació.
Ben bé no sabem com anirà.
Tot apunta que entre dilluns i dimarts
podrien estar de nou aquí,
però dependrà en cada cas
de quina decisió prenen sobre el document
que han de signar per ser repatriats.
Com dèiem, ahir els comuns li deien a Pedro Sánchez
que protegís els activistes detinguts.
Serà difícil perquè no hi ha informació sobre ells.
i Isabel Díaz Ayuso diu que és una mena d'assemblea de facultats
en aquesta línia que hi ha, sobretot a xarxes,
no sé si ho heu seguit de menys tenir l'acció de la flotilla.
Si voleu, comencem per aquí.
Una mostra més, no?, que aquesta dona no gira rodó,
com dic jo, perquè és que plantejar les declaracions que fa
jo trobo una falta de tot, no?
Vull dir, ja no de respecte,
si no perquè tu pots tenir l'opinió que vulguis
sobre el tema de la flotilla aquest,
però dir que el que han fet ha sigut anar-se a banyar
a les aigües del Mediterrani
i fer una assemblea flotant,
tal, doncs em sembla tremendo.
I respecte al tema de protegir o no la gent de la flotilla,
a mi em va agradar molt el Jaume Sens,
crec que va fer unes declaracions dient
a veure, tinguem en compte ell és advocat, ja ho sabeu.
Doncs teniu en compte que en cap moment
aquesta gent va entrar a Israel,
vull dir, ni va traspassar la...
Si no, que si hi ha entrat és perquè els han obligat a fer-ho,
però ells no hi han entrat de motu propi.
Per tant, de què estem parlant?
No estem parlant de que puguin jutjar-los per res,
perquè no hi ha res per qual jutjar-los, no?
I imagino, doncs, que la repercussió a nivell internacional,
que és el que en certa mesura també buscava la flotilla,
la llàstima és que s'han quedat a milles, no?
De poder donar l'ajuda que portaven,
que la gent de Gaza li haguera anat molt bé, no?
Però sí que la repercussió internacional
és la que es buscava
i això ha ajudat, jo crec,
a més d'un govern a posicionar-se
d'una determinada manera
o d'una altra.
Tota aquesta pressió internacional
que en aquests moments hi ha.
Ahir vam tenir una tertúlia molt crítica
amb la flotilla.
Deien que una mica, doncs, ja s'ho havien buscat,
però voleu dir que aquesta gent no tenia clar?
Ho dic perquè és cert que hi ha
algunes persones,
algun dels integrants,
que són gent molt mediàtica,
però també hi ha activistes
de reconegut prestigi,
d'alguna manera,
que ja saben
amb qui se les estaven jugant, no?
Sí que ho sabien.
És a dir, que és bastant probable
que sapiguessin
de què anava la cosa, no?
Sí, jo crec que de fet...
No van anar pas amb el llit i a la mà.
No, no, no.
I era el que feien i on anaven i què passaria.
No, no, i de fet ho tenien tot,
allò més que estudiat i pactat,
i fins i tot com s'havien de comportar
quan els abordessin,
precisament per evitar determinades qüestions.
La de Colau ja tenia el vídeo gravat.
Ah, exactament.
La de Colau ja va gravar el vídeo,
que va ser molt previsora,
perquè ja se sabia que això podia passar.
Però jo vaig veure en directe,
més enllà de que ja estaven...
Televígia espanyola va aconseguir fer un directe.
Brutal, eh? Aquell directe.
És brutal, aquell directe.
Doncs en aquell moment hi dius...
Bé, ja ho deia en ell, no?
Vull dir, ara ja sabem, ens estan abordant,
no sé què, ens estan mullant,
ara no sé què,
ens hem de posar les mans al aire, en fi.
Que una mica sabien perfectament
què és el que anaven a fer.
O el que...
A veure, hi havia dues possibilitats.
Que real els deixés passar,
que els deixés passar en el sentit de dir
no, però a Palana,
que era una flotilla amb ajuda humanitària,
bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé.
O passar el que ha passat,
que era la previsió més clara.
Jo penso que va servir,
com a toc internacional,
que està de nassos,
al que la gent una vegada més
tingués l'oportunitat,
si no l'han tingut fins ara,
del genocidi que s'està portant allà.
i la resta era
això
i l'ajut humanitari
no crec que hagués arribat
l'emportaven
i per tant hagués arribat
ha tingut un ressò important
i suposo que era el que es buscava
i no li interessa
al senyor Netallahu
els donaran un copet al cul
no els deixarà passar
ja ho sabem
i ells més encara
a més és això
és curiós perquè estaven entrant
amb aigües internacionals
i estaven entrant amb aigües internacionals palestines
però és Israel
qui no els deixa entrar
i ens ho estem mirant
i diem això és el món al revés
era zona d'exclusió
i considera Israel que com es canta en guerra
zona de guerra
ja ja però
no és les teves aigües internacionals
i perdona quan deia un toc internacional
és també un toc internacional
per part de la societat civil
sí, sí, sí
bé de fet és la que està
si no ens muguem
i les societats
els governs que ja sabem
que òbviament
no és tan fàcil
fer el que un vol
al 100%
però com a mínim
que es belluguin
un cinc mes
s'ha fet bullir l'olla
i empenya'ls
jo crec que quan
moltes vegades
diuen per què serveix
una manifestació
això
ahir en parlava moltíssima gent
dic clar que serveix
serveix entre altres coses
perquè els governs
diguin
hòstia
tenim al carrer
ple de gent
tiqui tiqui
aquesta pressió
encara és una cosa
que podem fer
que se'ns oblida
que a vegades
ho podem fer
no?
clar que ho podem fer
tenim una manera
d'expressar-los
el poc que hem pogut
aconseguir fins ara
s'ha fet així
ha sigut així
clar no corria
davant dels grisos
perquè sí
de la sanificació
n'hi ha
per les dues bandes
perquè ahir
alguns experts
deien
Israel
i l'exèrcit d'Israel
té poder
per haver anul·lat
les càmeres
que anaven als vaixells
és a dir que
de forma expressa
volien que es veiés
el que estava passant
m'has de fer creure
que l'atemptat
del 7 d'octubre
que no el poso en dubte
que es va fer
i les atrocitats
que es van fer
que va estar un any
preparant-se
el millor servei secret
del món
no sabia res
això és una mica
aquesta afirmació
és molt forta
eh Lídia
si no
però no és d'estranyar
no
però això és una mica
com
sempre hem tingut allò
de dir
sabien els americans
el de Pearl Harbor
però no ha quedat mai clar
vull dir
si ho sabien o no
podem pensar
que durant un any
es prepara tot allò
ja et dic
i el Mossad
que és el millor servei secret
del món
no sabia res
per autoritzar
fer una festa allà
tu parles de Pearl Harbor
de fa 80 anys
amb la tecnologia
el que ha avançat
en aquests 80 anys
per això que no
no sé
si més no
com a mi
diguem conspiranoica
que també ho soc una mica
vull dir
esclar
però
però és que clar
és que
comences a fer-te preguntes
el pitjor és fer-te preguntes
però si et fas preguntes
doncs
malament
merda
hi ha molta cosa
que no pots respondre
vau participar en alguna
de les activitats ahir?
no
jo no era ni a Rubí
exacte
jo malauradament tampoc
no era ni a Rubí
em sap greu
perquè era d'aquelles coses
que
però vaja
hi ha oportunitats
per anar fent coses
i per tant
avui tornarà a haver
concentració
i demà hi ha
aquesta manifestació
com és?
diem com l'aznar
que tot el món
haga lo que pueda
lo que pueda
i llavors
cadascú fa el que pot
uns parlant d'això
els altres
exacte
però
ja que ell ho va dir
apliquem-ho
que cadascú
faci el que pugui
aquesta setmana
ha estat la setmana
en què
el govern espanyol
ha començat
a deixar
de vendre
armes
i de tenir
contractes
armamentístics
amb Israel
explicaven
entre altres coses
que això li costarà diners
perquè és
incomplir
un contracte
bé
li costarà
al voltant
de 200.000 euros
i se n'anavan
a gastar
6 milions d'euros
ai llavors
ja ens ho rascarem
de la nostra butxaca
ja ens hem rescat
altres coses
ja no vindrà d'aquí
les elèctriques
el rescat de la banca
encara l'espira
la banca
a veure si aquest mes
m'ingressa en algú
però no i no hi ha manera
no hi ha manera
tu
i també
jo vaig apuntant
perquè em toca fer
d'advocat del diable
i també hi ha qui apunta
que potser això
de l'entrada
en aquest debat
de Pedro Sánchez
i el seu govern
que hem de dir
que s'ha mantingut
força tevi en aquest tema
perquè
li ha costat
posicionar-se
doncs hi ha qui diu
que ara es posiciona
hi ha qui considera
que es posiciona
pel que deia
l'opinió pública
al final l'ha forçat
i hi ha qui diu
que es posiciona
per tapar els seus casos
de corrupció
la seva dona
ara diran de tot
ara tot
tot s'hi val
tot s'hi val
això és
a veure si és
els presumptes casos
de corrupció
això per començar
però a més a més
si ho ha fet
perquè
ha estat
una estratègia política
ho ha fet
per convicció
absoluta
del seu govern
i dels seus socis
de govern
si ho ha fet
a mi m'és igual
ho ha fet
saps
és igual que
aquella imatge
allò
a Brussel·les
de tots
fent-se una foto
i ell marginat
amb un costat
perquè no volia
assumir el 5%
de despesa
militar
sinó que
com a molt
es quedaria
amb un 2
i va ser l'únic
que li va dir al Trump
és que no
no veia ell
perquè a més a més
el que vols és que et compri
les teves armes
perquè la teva indústria bèlica
no
no comenci a mirar-te malament
que és un perill
quan l'indústria bèlica americana
et mira malament
buf
malament
doncs llavors
a mi
aquella foto em va agradar molt
aquella foto vaig pensar
ole
ole tu
perquè
no només per l'estratègia política
has de tenir la convicció
de
de fer-ho
i crec que en aquell moment
ell responia a la convicció
de moltíssima gent
de dir
amb les
amb les necessitats que hi ha
ara perquè ho digui
aquest senyor
que
en fi
que el que vol
és simplement negoci
que s'ha d'augmentar un 5%
no
la despesa militar
doncs
em sembla molt bé
que hi hagi gent
que digui que no
no
bé
segur que parlarem
al llarg de la setmana
i dels pròxims dies
d'aquesta qüestió
i des de
Ràdio Rubí
sobretot
seguirem
les accions
o les activitats
que estiguin previstes
a la nostra ciutat
són les
10 i 18 minuts
farem una pausa
per la publicitat
i a la tornada
parlem de la vaga
de metges
i d'aquest
embolic
que s'ha format
a Madrid
amb el tema
de l'avortament
però és que
cada cop cobres
les xarxes socials
no deixes de veure
a la Shakira
vestida
amb un vestit
transparent
i un munt de gent
dient que ja no està
per a estos vestuarios
i clar
se me va al Santo Al Fielo
Bolletins informatius de Ràdio Rubí
la Diputació de Barcelona
ha publicat el seu informe
sobre
els nous dispositius
a Rubí
és de poc més d'un milió
d'euros
t'expliquem
tot el que passa
a la ciutat
a la llista de municipis
trobem la nostra ciutat
aterrarà l'escenari
del teatre municipal
la sala
tota la informació
cada hora
a la 99.7
de la FM
i sempre a
RadioRubí.cat
Tornen l'Estelma i Luis
de Radio Rubí
Quarta temporada
de l'Inspira't
i encara no ens han censurat
això ja és un èxit
Amb Cuca Fernández
i Carme Moreno
descobrirem nous projectes
històries i persones
que ompliran
la teva setmana d'inspiració
Escolta'ns tots els dimarts
de 6 a 7
al 99.7
de la FM
o a RadioRubí.cat
i que la inspiració
t'agafi
o no
treballant
Inspira't
A Radio Rubí
Long Play
Un espai
on la música
és la protagonista
Una selecció gurmet
per paladars exquisits
Dimarts
de 10 o 11 del vespre
a Radio Rubí
Long Play
on la música
és la protagonista
That's the time
Feel like making dreams
come true
Oh baby
Necessitar
Nenes arribo tard
Sorry
Irene
demana'm
lo de sempre
i ben fred
Venga
Sofi
que problema
Camarero
marxant 5 hildes
s'usplau
Ties que fort
us ho ha sabentat
plena per fer la uni
Eh, ora, crec que això no ho podíem dir, eh?
Ai, Martín, ja tens raó, ens canteranà del programa
i encara hem començat, quin desastre.
Bueno, tranquil·les, amores, vale?
Preparades per posar-nos al dia?
Què ha tot això, Mila, quan és això?
Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes
ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes.
Put the blame on me, boys.
Put the blame on me...
Les Gildes, la tertúlia més jove
els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes
a Ràdio Rubí.
Avui, com deia, Metges de Catalunya
convoca una vegada de facultatius,
serà fins demà a les 8 del matí,
demanen millores laborals,
de fet s'està debatent a Madrid
una nova normativa
sobre les qüestions laborals dels sanitaris,
ells demanen que se'ls separi
de la resta de sanitaris,
com a mínim en categoria,
i sobretot fan demandes
que tenen a veure amb els horaris laborals,
que no s'encadenin
dies de guàrdia, gràcies,
dies de guàrdia seguits,
i que si després d'aquests dies de guàrdia
fan hores extres,
es considerin com a hores extraordinàries.
Ens explicava aquesta setmana
un dels portaveus de Metges de Catalunya,
que a més a més és metge d'urgències
de l'Hospital de Terrassa,
és a dir, que parla en propietat dels fets
que estaven esgotats,
que les plantilles estaven esgotades
i que la solució era ampliar les guàrdies
i no pas contractar metges,
que és el que ells reclamen que hi hagi.
Més personal perquè aquesta gent
no estigui sobresaturada.
El col·lectiu mèdic té 13.000 afiliats,
té representació a tots els àmbits
de participació sanitari català,
això vol dir que això afecta
segurament alguns metges dels caps de Rubí,
a l'Hospital de Terrassa,
però també altres serveis,
com ara odontòlegs,
segurament aquells que són autònoms
no faran vaga,
però que afecta a diversos sectors.
I dèiem abans que segurament
la Carme està aquí per l'Hospital de Terrassa.
Sí, nosaltres teníem hora d'oftalmologia
i just érem a les fonts
que han trucat-hi molt amb appelament
i ja li reprogramarem la visita.
A Lluís se li ha anul·lat.
Una mica més no arriben a temps, no?
No ens han dit perquè després...
No es pot saber si fa vaga o no al metge en qüestió
fins que no es presenta en el seu lloc de treball.
No, nosaltres no hem arribat a la moto de Terrassa.
Clar, hem sortit del tren, donat la volta
i hem vingut cap aquí.
Ni ho sabia.
Però també és curiós, no?
Perquè, a veure,
No t'han pagat el bitllet?
No, no.
Hi ha moltes empreses que en una situació com aquesta
li plantegen al personal sense cap tipus de problema
que manifestin si faran vaga o no.
Ja.
I, per tant, hi ha una reorganització
de l'empresa o del servei que calgui, no?
Per tant, imagino que poder dir
demà no vindré.
Abans, que era significat,
poder reprogramar o poder avisar
gent que no s'hagués hagut de desplaçar.
I ens han dit això, que hi ha...
I, clar...
Clar, però si la vaga no afecta els usuaris,
no és gaire...
Clar, no mola.
No mola, no?
És com els aeroports, no?
Com fan vaga.
És cert que, en el cas de la sanitat,
jo he de sobremojado, que es diu en castellà,
però, clar, algunes de les coses que reclamen
potser ens anirien molt bé als pacients, eh?
Com ara, limitar les agendes dels metges de família
a un màxim de 25 actes assistencials
entre presencials i no presencials.
Home, 25 pacients, em sembla que és prou, eh?
Has d'acabar el dia que no saps
si aquell tenia no sé què o el tenia no sé quantos.
A veure, ahir, a TV3 van fer una informació
d'aquelles que ara fan ells,
que s'anomena verificació,
tenen un servei de verificació de les informacions
pels bulos, pel que corre, no?
I van tractar aquest tema de metges, no?
De quants metges són d'aquí,
quants metges han vingut de fora,
quants metges d'aquí marxen fora,
quants estudiants de medicina
hi ha que no són d'aquí,
que Déu-n'hi-do, jo em vaig sorprendre,
que venen estudiant aquí,
però després marxen.
O sigui, això no reverteix aquí a Catalunya.
I amb totes aquestes dades sobre la taula,
t'adones que metges que van marxar a l'estranger
l'any passat, no sé si eren 48,
de no sé quants,
o sigui que no marxa tanta gent.
Merxes que van venir, sí, molts,
no ho sé, potser 100, no ho sé.
Vull dir que venien d'altres països
perquè aquí no hi ha prou metges,
perquè a més a més les notes són molt altes
i per tant costa molt entrar,
és una carrera llarga.
Però hi ha molts metges que surten de les facultats.
La manca de previsió,
i aquí em fa molta gràcia perquè és que ha passat
a tota l'administració del que s'anomena
la generació baby boomer,
o sigui, tots aquells que són funcionaris,
entre cometes, o digue-li com vulguis,
o depèn de treballadors de l'administració,
que van entrar a treballar els 80 i pico
i que ara ja comencen a jubilar-se tots
un darrere a l'altre.
Tot i que els metges tenen, em sembla,
la possibilitat encara d'allargar-ho una mica més,
però vaja, que no, que es comencen a jubilar.
que també està bé, que no han de fer tap,
que darrere hi ha gent que ha de...
I després la manca dels estudiants
de triar un metge de família.
No volen.
Bé, és que entre les coses que repassàvem
eren quan cobra un metge de família
i cobra 30 euros bruts.
I per aquesta pressió, 25 billetes diàries,
allò, llavors clar...
No, home, eren professions que guanyen menys
i també van de bòlits.
Una de les especialitats que trien,
dermatologia.
Em va fer molta gràcia saber-ho, dic com?
Dermatologia.
I dius, per què?
Bueno, perquè és això.
Són visites més espaiades,
tot i que ara cada vegada hi ha més gent...
Home, i tant que són espaiades.
Us ha visitat...
Anava a dir mai.
Sí, jo recordo alguna vegada,
però en els darrers anys,
quantes vegades us ha visitat un especialista?
Ui, dermatòleg.
No, qualsevol especialista.
Qualsevol especialista.
Jo...
Sí.
Sí.
Potser 4 o 5 anys.
Sí, fa 5 anys o 6, més o menys.
No recordo l'última...
He tingut justament molts problemes dermatològics
i no he vist el dermatòleg.
Ah, perquè a més hi ha moltes...
Li he enviat fotos,
li ha enviat fotos la meva metgessa,
però a mi no m'ha vist.
I molts supòsits de dermatologia
que no entren a la Seguretat Social.
Apa!
Sí, és veritat.
Sí, sí, a mi això no m'ho traurà,
la Seguretat Social.
Perquè és estètica, no?
És estètica.
Has d'anar privat.
Ja, però s'està referint la Lídia Juste,
com no ens veieu, a les pigues.
Barroquetes.
Barroquetes.
Ja, però...
Però primer t'hauran de dir
que no són dolentes, perquè si...
Sí, però si ja es veu,
diuen això no és cosa nostra.
Vull dir, ells només van a...
Es veu.
Sí, oi, sí, que ja es veu.
Ells ja ho veuen, Anna.
Es veu que hi ha coses que ja ho veuen.
Home, deuen veure moltes coses,
perquè m'han demanat moltes fotos i he pensat...
Carmetòlegs, especialistes.
Quin crac, quin crac.
Doncs mira, aquesta setmana a Andalusia,
no vull fer conya amb el tema,
però suposo que sabeu que...
Bueno, aquesta setmana hem sabut
que hi ha milers de dones d'Andalusia
que han trigat anys a tenir un diagnòstic
de càncer de mama.
Tot i que li havien fet les proves i el cribatge,
no havia funcionat,
i ahir sortia la consellera
dient que trucaran les 2.000 dones...
Demanant perdó.
Demanant perdó i els tornaran a programar la visita.
I no dimitirà ningú, eh?
És que jo, en algun cas...
No, no per 4 anys...
No han arribat a temps.
En algun cas...
Un 2% no.
Que mala suerte.
Que mala suerte.
Això venia de l'època socialista, segur.
En fi, jo...
Jo crec que no...
No només s'ha de demanar perdó,
primer s'ha de repassar,
perquè, a veure, tot i així,
el protocol que volien posar en marxa ara
ja no era tampoc correcte,
perquè quan a tu et troben alguna cosa,
en setmana estan de fer una altra prova complementària,
si no, malament.
El que no poden és programar-te aquesta prova complementària
al cap d'un any.
I estàvem plantejant al cap d'un any.
Llavors dius, potser hauran de revisar, tal,
i després potser algú haurà d'assumir responsabilitats.
De fet, aquí, en el cas d'una mamografia sospitosa
o que no queda clara...
Volen.
Són molt ràpid, eh?
Jo, a mi, m'ha passat d'estar en la mateixa consulta
i dir, no, et farem una segona prova
o una altra prova,
perquè la primera no és prou clara,
sense sortir de la...
És a dir, ja no surts d'aquella primera visita.
Sí, sí.
Allà són dones que s'han fet una mamografia
i els han contestat al cap de 4 anys...
De 4 anys.
Això que vostè té sembla un càncer.
Quan en 4 anys un càncer es pot haver estès...
Això dir que moltes no hauran arribat a temps.
El que deia la Lídia, un 2%,
i sortien alguns casos de dones
que el que es podia haver solucionat
amb una operació senzilla
i una recuperació acabat,
amb una doble mastectomia,
i en radioteràpia i quimioteràpia...
Bé, que al final, les pròpies dones,
perquè això ho ha denunciat una associació
de dones afectades de càncer,
el que deien és, al final,
us costa més diners.
Clar.
I li costa més diners,
en general, a la societat.
Sortia algun cas que deia,
això ha comportat que jo he estat
molt de temps de baixa,
he necessitat ajuda psicològica,
no sé si em podré reincorporar a la feina,
és de dir que si es quantifiqués quants diners s'han perdut.
A més, en el tema aquest del càncer
es parla sempre de prevenció,
de medicina preventiva,
de fer les revisions quan toca precisament per això,
perquè quan abans es pugui detectar i tractar,
doncs abans tenim garanties d'èxit.
No té justificació,
hauria sigut allò...
Mira, els hi ha passat, entre cometes,
però jo crec que algú hauria d'assumir responsabilitats,
i millorar i tot això.
De fet, no sé, no?
Això que tothom faci una mica el que li sembli més oportú,
aquí estic d'acord amb tu,
em sembla que va ser tu que vas dir.
Potser l'Estat hauria de tenir competències
en coses generals,
m'entens, de protocols generals,
i dir, escolteu,
Catalunya, Andalusia, Extremadura,
o al País Basc o a Galícia,
els protocols són aquests.
I així funcionarà.
I per tant, per què?
Perquè sabem que això és el que toca.
Què voldrà dir això?
s'han de contractar més professionals,
o s'ha de fer més el que sigui, no?
Però no pot quedar així,
que tinguis la sort
que la teva comunitat,
o el teu poble,
o la teva ciutat funcioni bé,
i amb la ciutat del costat no, no.
Vull dir, no pots tenir aquesta sort.
És fotut, no?
Perquè sempre hem parlat,
en el cas de les autonomies,
que tinguin el més gran possible
de coses que gestionin ells directament,
però després, hòstia,
comences a pensar i n'hi ha coses.
Allò que deia al principi,
federalisme, no?
Que l'Estat, la moneda,
l'exèrcit i no sé què més,
i tota la resta per,
com es vulgui dir, no?
O almenys consensuar, no?
No, almenys consensuar, ja no dic si...
Sí, no, clar, seria una cosa consensuar,
clar, l'Estat.
L'Estat seré l'agrutinador, no?
Clar, però al final,
el pare, el papa, estat,
ha de dir-te quins són els protocols?
És a dir, en realitat,
qui ha de dir quins són els protocols
són els professionals sanitaris, no?
Ara, per aplicar-los, necessita recursos.
I els professionals no són qui decideixen els recursos.
Aquest és el problema.
Sobretot si parlem de sanitat pública,
jo no estic parlant de sanitat privada,
en tot moment parlo de sanitat pública.
Sí, sí.
Per tant, clar,
tu no decideixes quina és la inversió d'allò,
ni si tens un hospital de referència
a costat de casa teva,
o has d'anar, no sé on, no?
Clar, però aquí això és el que em queixo.
Aquesta setmana no deixem el tema de la sanitat,
però camiem, ho matissem una mica.
Aquesta setmana, concretament dimarts,
el Partit Popular de l'Ajuntament de Madrid
donava suport a una iniciativa de Vox
per donar informació a les dones gestants
que acudien a avortar a centres públics
sobre la síndrome post-avortament.
Dèien que podia provocar depressió,
alcoholisme, etcètera, etcètera.
Ahir, l'alcalde de Madrid,
José Luis Martínez Almeida,
matisava,
matisava si mateix,
perquè participava, com dèiem,
en un acte al Col·legi de Metges de Madrid.
Escoltem el que deia l'alcalde.
Creo que todos convendremos
en que d'una intervención quirúrgica
se pueden derivar efectos y consecuencias.
Creo que todos debemos coincidir en eso.
Por tanto, lo único que nosotros planteamos es
que ante ese escenario,
el Ayuntamiento de Madrid pueda ofrecer
a las mujeres que libre y voluntariamente
quieran aceptarlo,
esa información.
Esto significa decir
que coincidimos con una afirmación
del síndrome post-aborto
que no está científicamente reconocido.
No.
Doncs, havia de matisar,
insisteixo,
perquè estava al Col·legi de Metges
i, clar, diria a un metge
que existeix una síndrome
que no està aprovada científicament,
doncs igual no...
Però, a més a més,
de veritat es pensen
que davant d'un abortament
els professionals
no li expliquen
a la persona
que voluntàriament
es vol sotmetre a un abortament
moltes coses,
vull dir,
no només aquestes coses a posteriori,
sinó prèviament,
que no se li pregunta
i repregunta
allò moltíssimes vegades,
vull dir,
que no és allò
d'arribar i dir
ja està,
no, escolta'm,
vull dir,
que hi ha un test psicològic
que passes per un psicòleg,
a veure,
és que, clar,
és,
malauradament,
és desconeixement absolut,
vull dir,
i puc entendre-ho
per part d'aquest senyor,
mira,
malauradament,
ell no ho pot entendre,
no,
per una qüestió
fins i tot de gènere,
però
és molt trist
perquè
denota igualment
això,
vull dir,
manca d'informació
i manca
d'un cert respecte
per un tema
que potser es pensa
que...
És tan fàcil,
exacte,
potser la gent es pensa
com anar de festa,
no?
Vull dir,
no sé...
Sempre té unes conseqüències,
que sigui
lliurement decidit,
de molts tipus,
i tot pensat,
això té una conseqüència
per la dona,
clar que sí,
que el té,
qui es pensa
i et dic
que és un passeig,
que és un error.
que és pim-pam,
mira,
no vull aquesta criatura...
No.
Doncs una bona solució
podria ser
a les dones
que avorten
oferir-li
un seguiment psicològic
a partir de l'avortament
perquè pugui treballar
aquestes qüestions
que...
Clar,
de fet,
que li poden afastar
de forma gratuïta
i que durant uns mesos
tinguis aquest seguiment
per ajudar-te
a fer aquell dol
en el lloc de passat.
Exactament,
és un dol.
Per això no ho entenen
tota aquesta gent.
Per més que tu prenguis
una decisió...
Pensen que és
pim-pam,
pim-pam-pum,
no?
Clar.
A més,
tens un seguiment,
vull dir,
tens un seguiment
d'un metge,
vull dir,
perquè a veure,
no és allò de dir
hola,
dalt,
vinc,
Déu,
ja està,
i no em podrem...
No, no.
Tens un seguiment,
hi ha moltes possibilitats
que això que tu puguis
demanar
o tenir la possibilitat
d'aquest recolzament.
Ja et dic,
i deixi ja
de tutelar-nos.
Les dones
som prou
responsables
i prou independents
i prou no sé què
per saber
què estem fent.
No cal que
vingui vostè
a explicar-me alguna cosa.
És que, de veritat,
em sento com a dona
molt menys tinguda, no?
És com si digués,
per dir que li he d'informar
que vostè
no ni té la informació
ni tal.
Doncs, home, escolta...
Home, la relació
que causa efecte
entre l'avortament
i l'alcoholisme
és que s'ha passat
pel camí,
o sigui,
en mig,
o sigui, segur, eh,
que hi ha alguna dona
que ha acabat
amb un problema
d'alcoholisme
per haver avortat,
segur.
Clar, no.
Però, clar,
entre l'avortament
i convertir-te en alcohòlica,
segur que en mig.
Sí, no ho sé.
Hi ha molts mesos...
Jo no ho sé.
No ho sé si els homes
els assessoren...
Ara vaig a fer
una comparació tonta, eh?
Sí, sí, digues.
Però si no és qüestió
d'home ni de dona,
és qüestió de fatxa
o no fatxa.
A mi també caben alcohòlic,
no?
A mi també caben alcohòlic.
Home, hi ha una certa mala fe, no?
I una intent de criminalització
de nou de l'avortament.
I per això, perdona,
per això,
i ho he dit moltes vegades,
la importància de cuidar
el que tenim,
de mimar i cuidar,
que això no es manté sol,
que se'ns critica molt
als de la nostra generació
perquè veu fer...
Home, vam fer alguna cosa,
alguna cosa bona.
Com a mínim, això,
cuidem-ho.
Perquè és que si no...
El Guaiomi feia unes declaracions
ara fa uns dies.
I perdona,
i la depressió a mi
me la dona gent
com el PP i Vox cada dia.
El Guaiomi deia això, no?
On haig d'anar?
Estic preocupat,
estic deprimit.
Digue-li com vulguis, no?
Digue-li com vulguis,
diu,
perquè jo em pensava
que una vegada
ja havíem aconseguit unes coses,
saps?
Aquestes no podien tornar enrere.
I ara me n'adono
que no és així, diu.
I estic molt...
Em va fer molta gràcia
perquè diu,
estic emprenyat,
estic deprimit.
I dius, ostres,
deus una cosa tan senzilla.
Però, clar, és així.
No, n'hem per fet coses
que poden canviar
si governa algú altre.
Per això,
jo estic tan fotut per això mateix.
Vull dir que jo pensava
que això hauria d'anar a més.
Ho tenia claríssim, no?
No, que una vegada
ha aconseguit una cosa
i no.
Però no almenys.
No es podia retornar.
No podia derogar-se, no?
Doncs va ser que no.
I en dubte sí
aquest acord
que va aprovar
el govern municipal
de Madrid
s'ajusta a la llei.
Vaja,
perquè alguns experts
diuen que contravé
la llei orgànica
2 barra 2010
de salut sexual
i reproductiva
i vulnera
els drets fonamentals
reconeguts a la Constitució.
És a dir,
que és bastant probable
que algú recorri
aquesta decisió
per anticonstitucional.
Aquí estem molt acostumats a això,
però potser a Madrid no.
Perdona,
ara què penso?
Segur que
en el sí
a aquesta cosa
que s'ha plantejat
hi havia dones, també.
Sí, també, també.
És aquí.
Aquí és.
Però no ho entens.
Això és el que et sorprèn més.
No ho entens.
Això és el que et sorprèn més
perquè és això,
vull dir,
estillar-te tu mateix,
no?
Estillar-te tu mateix.
Jo és que hi ha dones
que no entenc
com donen suport
a determinades polítiques
que els hi van
absolutament en contra.
Per tant,
penses,
cornudo i apal·leau,
saps?
Allò dius,
de veritat?
O molt joves,
no?
Que,
allò,
canviaran moltes coses.
El primer que els hi canviaran
és que no faran botellón.
Però si,
quan,
estic segur,
eh,
de veritat.
Quan va sortir la llei
d'avortament,
per exemple,
o la de divorci,
que potser hi havia
una majoria
de divorciades
que van fer
avortament
del PP
que d'un altre partit.
Després sí que ho fan
servir.
Però aquesta és
la història trista.
I si no,
què més?
Un tant per cent important,
segur.
En aquest país,
que les dones
poguessin avortar
en condicions,
va costar moltíssim.
Però n'hi havia moltes
que anaven a passar
el cap de setmana
a Londres.
A Londres.
Les que tenien
poder adquisit.
Les que podien,
les que podien,
clar.
Però és com
l'eutanàsia,
ara.
Jo fa poc,
un dia,
una mica em parlava
de...
vas a Suïssa,
són 6.000 euros.
Saps allò que dius?
Perdona,
què m'estàs explicant?
Clar,
llavors,
i gent que
potser és profundament
creient.
Però quan arribi l'hora,
quan arribi l'hora,
si té algun problema,
i té possibilitats,
jo m'he boi.
Ara,
els pobres mortals,
ja us apenyareu aquí
com pugueu.
Recurs sobre recursos,
com aquella pobra moça
que està allà esperant
i el pare recursos
i la iglésia,
no sé qui són,
els abogados cristianos,
els cada dos per tres
que tenen recursos.
però clar,
és això,
sempre,
vull dir,
mai és igual,
aquestes coses mai són igual
per la gent que té...
Sempre ho ha sigut,
eh?
Sempre ho ha sigut
i en aquest país
ha costat moltíssim,
vull dir,
això,
poder prendre una decisió,
una dona,
respecte a aquest tema
de manera segura,
amb tota la informació,
amb tot el seguiment
i com cal fer-ho,
no?
Doncs,
encara hi ha zones,
i tu us ho puc dir,
la zona de Lleida,
encara ara tenen problemes,
ja han de venir a Barcelona
perquè els professionals...
Però hi ha molts objectors.
Hi ha molts objectors
i no hi ha manera
i no,
vull dir,
encara hi ha moltes resistències
per una cosa
que és una decisió pròpia.
Exacte.
Del tema del territori
n'hem parlat
en diverses ocasions
i és cert
que es pot arribar
a entendre
que hi hagi
alguns drets
que alguns metges
no estiguin disposats
a exercir,
tenen tot el dret
a ser objectors
de consciència,
però és un dret
i és un servei
que les dones
de qualsevol part
del territori
han de poder fer
al costat
de casa seva,
perquè hem vist
moltes vegades,
recordo un reportatge
de TV3,
explicant
què significa
anar a avortar
200 quilòmetres
de casa seva.
A mi això
d'objector
no...
no estic d'acord
tampoc
que n'hi hagi.
És com els jutges
que no se li pot dir
a un jutge
que ho ha fet malament.
No, però és diferent.
Els objectors és...
Jo entenc, eh,
que els metges
fan un jurament
hipocràtic
que pot anar en contra
o que segons
la seva opinió
pot anar en contra
de practicar
un avortament.
Ho puc arribar a entendre.
Estem parlant
de respecte.
Però aleshores
has d'anar
l'opció.
No pot ser
que si tots els
metges de Lleida
són objectors
de consciència
les dones no puguin.
Perquè he imaginat
que fossin objectors
de consciència
de treure queixals.
No, no, però ni privada.
No, no, no.
No, no, no.
No hi havia mi religió.
Ni privada.
No, no, seria molt mal vist.
Vull dir,
jo crec que com a professional
no sé si sobreviuries
en una zona com aquesta, eh.
No en sé jo.
I per tant
havien de baixar a Barcelona
i amb tot el que comportava
aquesta història
fins que crec que finalment
van articular això
que hi hagués algú
que en aquest cas
doncs hi estigues disposat
a poder-ho fer
sense que s'hagin de desplaçar, no?
És que, insisteixo,
traspassem-ho a treure queixals.
Soc objector
de treure queixals.
Què?
No es treuen
els queixals
tota la gent
d'Anazona?
És una mica estúpid.
Sí, sí, sí.
Queda un quartet d'hora.
Ja sabeu que aquesta
tartulia
és la més cultural.
Ai.
I avui la portada
del diari de Rubí
ens recorda
una de les coses
que ha passat aquesta setmana
també.
Aquestes muses de l'art
que han tornat al casino
les van instal·lar
enmig de la...
Bueno,
aquesta setmana
són recuperades
perquè recordem
que només es tenien els caps.
Sí.
Jo no les havia vist mai.
Jo tampoc, no.
I entenc que vosaltres tampoc
perquè...
Aquestes van volar
els anys 50 o 60,
no ho sé.
Sí.
Van quedant només els caps.
Alguns historiadors
de Rubí
diuen que els anys 70
nosaltres hem vist
fotografies dels anys 60
on ja no estaven
aquestes dues muses
són dues estàtues
que estan a la façana
del casino
i sembla ser
que al voltant dels 70
va haver un acte
de vandalisme
van caure,
primer van caure.
Es van guardar
al casino
i els 70
van desaparèixer
i només van quedar els caps.
Amb això
s'ha fet una reproducció
a més a més
amb una historiadora
amb una empresa especialitzada.
Home,
jo he vist els caps
i és cert
que s'assemblen
els caps
que hi havia
o que hi ha encara
al Museu Vall d'Honrat
que són de pedra.
Ara les han fet
d'un material
més lleuger.
Blanques com la llum.
Fas un 3D
i ja ho vinga
i com copies
i ja està.
En 5 minuts.
Però com sou!
No, home?
Home, no, que està bé.
Que està bé.
Home, escultor
més en el que no.
Miquel Àngel.
Però sí, una historiadora.
Sí, això sí.
Sí.
No, no, i...
Home, si alguna cosa
jo crec que s'està fent bé
el casino
entre altres coses,
moltes coses també,
però és això, no?
Que hi ha un cert seguiment...
Ara ha marxat la llum
però no pateu perquè...
Ah, no, ahir a la tarda
vam tenir un festival.
Sí, va marxar 13 vegades.
Per cert, per cert,
que la companyia sàpiga
o que els usuaris sàpigueu
que si això,
que la llum va i ve,
us ha fet malbé
algun electrodomèstic
perquè són pujades
i baixades d'atenció
i això pot ser,
doncs que reclameu.
Que reclameu perquè,
clar, això no és allò de dir
és que hem tingut una avaria,
estan ajustant,
estan ajustant coses,
Escolta, això del 3...
Ahir, 3.300 persones.
Això del 3D, què?
Això del 3D està bé, no?
Perquè hi ha d'haver-hi
de tota manera
l'historia d'hora que digui abans.
Ah, sí, sí, sí.
Abans, perquè el 3D no va sol.
No, no, no, no, no, no.
No és una màquina que...
Ah, ja està.
És una màquina que copia, eh?
Copia allò, un altre...
Però ja dic,
que s'han seguit...
S'han tingut molt en compte
temes històrics, eh?
A dintre també
han tugues de les làmpares antigues
que estaven al...
Sí?
Oita, farà goig, fins i tot.
Clar que farà goig.
Tant que patíeu
perquè s'ha retardat uns mesos...
Quedarà bé, quedarà bé.
Home!
No, de primavera a hivern, no?
Tardó, hivern.
Que no tinc tan clar
allò de les cadires com anirà,
però quedarà bé el casí.
El tema de les cadires
no tens clar com anirà?
No, puja ni baixa.
Són retràctils, em sembla.
No!
Són hidràuliques.
Surten de...
Hidràuliques.
Són cadalí.
Ai, el dia que no...
Que bonic.
Va, home, no siguem més.
No, no, quedarà bé, quedarà bé.
Són tanquejiques, sou tanquejiques.
Jo tinc moltes ganes
que es posi en marxa
i el que tinc més ganes
és de saber exactament
què s'hi farà.
Ah, què s'hi farà?
Els usos.
Ah, sí.
No?
Els usos del casí
encara no sabem quins seran.
S'està elaborant el pla d'usos.
S'està elaborant el pla d'usos.
No el sabem encara.
Quin pla?
El pla dur?
El pla d'usos.
Ah, d'usos.
El quinto...
No dos d'usos, eh, pla d'usos.
No pla d'u, no.
Més quinto...
Un format, segur.
Clar, per què s'utilitzarà la sala?
No, per quin format la sala de dalt?
No, per què...
La sala de dalt, sí, sí.
Sí, perquè l'escenari...
Però tu, això, a Manel,
no has vist el que sí, no?
No, no.
Què dius?
Jo vaig dir en el seu moment...
No.
Què dius ara?
A mi no em van convidar.
Però, un moment, un moment.
I després dieu que...
Un moment, un moment.
Hi havia també...
Primer van convidar les entitats.
Les entitats.
I després hi havia visites guiades
per la ciutadania.
Durant molts dies, eh?
Durant dies, eh?
Tipo dies...
Sí, eh?
Jo el vaig veure, almenys.
Escolteu, el tema de l'ús de les sales
que hi ha a part del tema de l'escenari, no?
Que l'escenari queda molt obvi
que el tipus d'activitats que s'hi faran.
Però després hi ha més sales, no?
Que em fa molta gràcia
perquè hi ha moltes entitats,
o hi ha alguna entitat com a mínim que jo
he sentit a dir...
No, és que podem utilitzar...
I dius, un moment, un moment.
Un moment, ja veurem què s'hi pot fer
i què no s'hi pot fer
i de quina manera...
Si estarà obert de dilluns a diumenge...
Aquesta serà la qüestió més important.
Quins horaris tindrà?
Perquè molts dels equipaments que tenim a la ciutat
el problema que tenen és els horaris d'obertura.
És a dir, hi ha molts llocs amb sales guides.
I per què?
Perquè ens falten conserges.
Sí, sí, bàsicament és això.
Sí, sí.
Però si hi ha una llista, no?
No, i a més tenim una empresa externa.
Aquí...
Tenim una empresa externa.
De conserges?
Sí?
Ah, sí.
També, eh?
Vull que el fan, ara.
Pensava que hi havia una borsa de treball...
També, també.
Escolta, estic recordant, ara que parlàvem del casino,
jo vaig ballar al casino amb les bar.
Hola!
Jo vaig ser teatre.
Veus?
Jo vaig anar a veure coses.
Sí.
Ah, no, vam fer un parell de maratons.
Veus?
Veus?
Veus que sí que...
I algun cap d'any, no?
Cosa d'aquestes també.
Sí, i un ball de mentons.
Hem anat a ballar per cap d'any.
Sí, i un ball de mentons que se li va ocórrer a les bar fa un...
El ball de mentons.
Molts anys, molts anys.
Bueno, d'anar hem anat a moltes coses, vull dir...
Sí, sí.
I hem gaudit...
Home, va ser una discoteca, no?
O una sala de festes?
Bueno, funcionava amb...
Balla.
Sala de festes, sí, molts anys.
Bodes.
Bodes.
Bodes?
Bodes gitanes.
Bodes que duraven...
Ah, sí, també havia vist alguna.
Que duraven tres dies.
Sí que és cert.
No, no, bodes...
Però devia ser quan era de Sant Antoni Abad.
Sí, Sant Antoni Abad.
Sí, es durava.
Sí, es durava.
Llugava, però que duraven...
No era una boda que durava un dia,
per nosaltres.
Per què, eh?
Per què?
Home, perquè...
Per l'edat?
Així s'ho tindries clar,
que hem vist coses d'aquesta.
Ara veurem.
Veurem les entitats...
Això és com l'enran, eh?
No he vist que naves...
Coses que no...
Més allà de Orió.
Doncs això.
Que no sigui que cap entitat es cregui
que el casino només és seu.
No.
Ara, ara, diguéssim, pomereda.
Ara, pomereda.
Ara, ara em treus el tema.
Ara, pomereda.
Som menys deu.
No, no, tenim deu menys.
Que tu pots ballar, que tu vas ballar.
Sí, sí.
Ara, pomereda.
Pomereda.
Oi?
Pomereda Palomo.
La pomereda està molt guerrera.
Des de dientes de Guzmán el Bueno.
De Guzmán el Bueno?
Ah, no ho sé, sempre m'ho deia.
Ah, sí?
Sí, sí.
Sabeu que era el Guzmán el Bueno, no?
Sí, home.
Aquell que va tirar...
Perquè matessin el fill.
Vull dir que quan m'emprenyo
i surt el Palomo...
Ostres, tu.
No, a veure.
A veure, un camp de pomes.
Crec que acabes de...
T'obrir un valor.
Valor, no?
Que és interessant.
Jo crec que...
Jo espero que no.
Jo també espero que no.
Us puc dir una cosa.
Jo vaig anar a veure amb altres entitats de Rubí,
jo com a meva entitat,
i una entitat amb molta educació,
i va preguntar això a la senyora alcaldessa.
Si seria per totes les entitats que presentessin instància...
Sí, sí, clar.
...tot legal o només per una entitat.
Tal qual.
I ella li va dir que, evidentment,
seria per la gent...
De fet, de fet...
i que fos una cosa que es pogués fer al casino, clar.
I no farem bàsquet al casino.
Però ha hagut un pacte anterior?
O sigui, vosaltres podreu fer servir aquest equipament?
No.
Tantes vegades a l'any?
Quan es va comprar el casino,
perquè el casino s'ha comprat,
recordem-ho, tal,
doncs es compra el casino.
Quan tu compres una cosa,
és de la teva propietat.
Sí.
Aleshores, què passa?
Que, en principi,
hi pot haver un acord, eh?,
de tota manera, també, d'això.
Ara, jo crec,
crec, si mal no recordo,
que en aquell acord no es contempla
que l'entitat,
i estem parlant de Sant Antoni,
ja va,
tingui la seva seu al casino.
D'acord?
Sinó que...
que en pugui fer ús per les seves...
És una més.
Per les seves activitats, no?
Que arribarà al Vall de Sant Antoni
i probablement demani que es faci allà el casino
i es pugui fer.
Que hi hagi activitats que Sant Antoni demani de fer.
Però igual que...
Però no coses privades, eh?
No, coses privades, no.
Que en fan unes quantes.
No, i si fas alguna cosa privada
hauràs de pagar.
És igual que si ets una entitat
i demanes la sala,
com a entitat tens dret a un cop a l'any.
Però n'hi ha actes que n'hi pagant.
Sí, perquè si està ocupat, no, clar.
No, no està ocupat.
Només socis, no?
No.
No, n'hi ha coses que només són socis.
Ah, allò de Sant Antoni?
Sí, sí, clar, estem parlant de Sant Antoni.
No, hi ha coses que es fa a l'entitat
pels seus socis
i són internes, per dir-ho així.
i n'hi ha que...
Bueno, el ball de Sant Antoni, no?
No sé si és obert o tancat, sí.
Que és obert quan és la carpa.
Clar.
Sí, clar.
Quin remei.
Clar.
Perquè la paga l'Ajuntament.
Clar.
No, a veure, això depèn del que...
del que vulgui fer cada entitat.
Ara, com a seu,
que de veritat Sant Antoni tenia la seu
una mica allà al casino,
que jo crec que no contemplava la cosa això.
Vull dir que no serà la seu de Sant Antoni.
Perquè no serà la seu de cap entitat.
De cap entitat.
De totes les que demanin, seguint...
N'hi ha moltes entitats
que no necessiten un espai especial.
No jugaràs a bàsquet allà, clar.
Clar.
Que necessitin llocs per amagatzemar coses.
Clar, allà no pot ser això.
Allà no pot ser, allà.
No pot ser, no.
Ara, hi ha unes sales a dalt,
ja recordo una,
perquè jo m'hi vaig enamorar d'aquella sala,
perquè ja veia què podria fer.
Crec que és una sala
de la que ens vam enamorar tots i totes.
La sala petitó, no?
Sí.
Una sala que té un terra...
I claulic.
I dius...
Allà s'hi poden fer moltes coses.
Quants concerts es poden fer allà?
Es poden fer concerts de petit format.
Sí, un molt de petit format.
Es poden fer concerts, es poden fer...
T'estic dient la sala de l'alt petitó.
Unes 500 o 600 propostes, si vols.
Ah, sí.
Bueno, de fet...
Estaràs content, no? Demà.
Per què?
Home, no tens un concert demà?
No hi ha els que tardes?
Ah, sí, els que tardes.
Ah, sí, nens.
És veritat, ja hi ha el...
Sí, després de molt d'allò, ara.
En una estona els entrevistem.
Els entrevistarem.
A veure si escolten més la tertúlia de Ràdio Rubí,
perquè jo fa anys que ho dic, això, eh?
Molt bé.
Escolteu...
De quilòmetre zero?
Sí, o digue-li com vulguis.
Aquest cap de setmana ens haurem de repartir per trossents.
que això també és una mica emprenyador.
La Nú.
Que tot hagi d'això.
La Nú.
La Romería, la Virgen de la Luna.
Virgen de la Luna.
Sí, sí, que fan.
Sí, sí.
La Vellera.
Que fan teatre,
perquè l'aula d'estats universitària comença temporada
i fan...
Guateque.
Guateque.
Que fan teatre.
La Nocturna.
¿Vale?
Que estarà todo el mundo paseando por Rubí
a partir de...
No sé quina hora,
a partir de les 6 de la tarda o 7.
Però te'n vas al concert amb xandall
i després...
El concert dels Catarres.
Sí.
Jo tinc un compromís de sopar...
No el puc.
...demà,
a més a més fora de Rubí,
i ni puc anar a veure els Catarres,
ni puc anar al Guateque.
Mira, suspès, home.
Ah.
Fernández, suspès.
Ho sento.
Sí.
Doncs no vagis al sopar.
Tota la vida reclamant.
Sí, sí,
l'amiga de torn que fa 60 anys.
Ah.
Ah, bueno.
Home, pues això no torna a passar.
I mira el que faig per tu, eh.
Mira el que faig per tu.
I els Catarres els pots anar a veure.
Bueno, Catarres ja els he vist
i segur que els tornarem a veure.
Però...
No, però...
Demà tantes coses.
A mi m'enfada això, no?
M'enfada el fet de que...
No pots donar tantes hores.
Clar, i que no...
Llavors no pots gaudir
tota la ciutat de les coses.
Perquè els que estiguin a la nocturna,
que acabaran a les tantes,
que acompanyen Canalla,
que són mogollon de gent,
que a Luïm Villa estarien veient
el concert dels Catarres,
o que estarien veient l'obra de teatre,
o que estarien...
Bé, no, la romeria,
perquè dura dissabte i diumenge.
Però vull dir que...
No, no...
No hi ha ningú que tingui un pla,
no, és a dir, un calendari així,
fins i tot.
No, no.
No existeix això, Rubí.
No tenen una comissió d'usos.
No.
Ah, bé, no som res.
Els que tinguin una de programació cultural.
No, no, no, no, un calendari.
T'acupau, t'acupau.
Et te notiti, et te tal.
I després et pots tirar setmanes sense res, no?
A la sala sí que existeix aquest calendari,
perquè a vegades hem volgut fer alguna cosa,
no, està ocupant.
Ah, sí, sí.
Davant de calendari, eh?
Davant de calendari.
A la sala?
Sí, sí.
Jo ja estic esperant Lolita.
Ja tens les entrades, jo també.
Oh, al principi de tot.
Ja també.
Al principi de tot.
I ja tinc la de...
Quina és?
La de Valsos i Dances?
Ah, bueno.
També la tinc.
Molt bé.
Bueno, ja està bé.
Sí, i me'n falta una altra de no sé què en ningú,
que no me'n recordo com està l'obra.
Dones de ràdio?
Bueno, dones de ràdio, evidentment.
Ah, sí.
I l'altra no sé què en ningú.
Sí, una té de teatre perquè fan...
Així sou vosaltres els que tenen totes les entrades.
No, però aquí entrem i...
Es compliu la sala, no?
Entrem.
És que, home, jo a la Lolita,
quan me'n diria que venia i tal,
com que sabia,
i m'havíeu parlat tant i no m'he...
Sí, sí.
vaig dir...
Estava allà al Pirineu
i allà en internet...
La Pancràcia, no?
No, entrava-vos Poncia.
La Pancràcia, collons.
La Pancràcia.
Bueno, ostres...
És que també li posava uns noms a aquest Lorca,
a la gent,
a la gent, a la Pancràcia.
Pancràcia.
Que no és?
Pancràcia Pilatos.
Bueno, ho fa una mica de Pancràcia Pilatos.
Ah, ja que...
També, el Miguel Poveda,
tu al Liceu.
Ja tinc entrades.
Amb el Nou des Glàs.
T'ho dic perquè hi ha moltes coses
que són de l'Urca.
Dic que amb el Nou des Glàs, no?
Sí.
I fa...
I aquell...
Va, va, va...
Què és el Nou des Glàs?
No, el Miguel Poveda
només ha tret un disc en català,
que és aquest.
Ah, el des Glàs.
Ell va fer el des Glàs.
I ara treu el Nou des Glàs.
El nou.
Que el va presentar a Rubí.
Ah, el Miguel Poveda
encara no era el Miguel Poveda.
Veus, nunca t'hi acostarà
sense fer una cosa més.
Sí, sí, sí.
I ara l'has renovat.
L'has renovat.
Eh, aviso per a Navigantes,
perquè el Nou del Rubí
també, en algun moment,
amb el Nou des Glàs...
Qui, clar.
Va venir a Rubí,
el va presentar, eh?
El va presentar.
I érem...
Però ja fa anys d'això.
Clar.
Us podem dir qui era.
No, no, ara...
És que hi érem.
No, aviat...
Aviat tornaran a contractar
per Festa Major, no?
El Poveda.
Home, d'aquí, al gener
em sembla que comencen ja...
No, ja l'ha d'estar contractat
de Festa Major, eh?
Ja està.
El Poveda és que, a més a més,
és un bon cantaó.
A mi m'agrada.
Com a cantaó també és molt bo, eh?
Sí, senyor.
Però no podré anar al...
És que sigui l'art que sigui,
si és amb qualitat,
jo crec que et pot agradar.
I aquest disc fa posar
la pell de gallina.
A l'Iceus serà...
Bueno, el que dóna de sí
les estatuetes del Casino.
Bueno, doncs tot és cultura.
Eh, eh, eh.
Com es diuen les musses?
Què vaig passar per allà, eh?
Mentre que les posava.
Eh, com es diuen les musses?
Tenen nom, eh?
La de música...
No es pot dir perquè no estan segurs
que siguin les que es diu que són.
però tot a punta
que són la del teatre
i la de la música
perquè una porta un arpa
i l'altra una màscara.
De teatre.
Però no es pot dir oficialment.
Deures per la setmana que ve.
Busqueu el nom.
Clar?
Sí, sí.
Ah, val.
La setmana que ve, sí, sí.
Vinga.
Carme, Lídia, Joan Manel,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Bon cap de setmana.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!