com el govern per acontentar Junts. Avui estem a l'espera de veure qui diu la seva portaveu, si aquestes mesures la contenten o no. I finalment també ens donarem una volta pel Senat perquè ahir aquesta cambra que moltes vegades es diu que
Potser necessita d'una revisió, va servir per tenir un debat intens, no només polític, sinó fins i tot qüestionant en algun moment el model d'estat que tenim. De tot això parlarem des d'ara i fins les 11. Ja sabeu que tenim un telèfon al 93 588 59 60, el que podeu trucar en directe per dir la vostra.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Durant aquest temps de presentació ha arribat i s'ha assegut a la seva cadira el Josep Milà. Molt bon dia. Bon dia. Volíem parlar amb ell perquè demà...
Fa una conferència al Museu Vall d'Honrat, es titula La mirada de l'arquitecte al servei de la societat i diu una cosa així com on som i com hi hem arribat. Ara en parlarem, però, com dèiem la setmana passada, el Plea es va aprovar una moció de l'Alternativa d'Unitat Popular i en Comú Podem que defensava que ja existeixen instruments per evitar que els fons voltor o els grans inversors especulin amb l'habitatge. Ho dic perquè com aquests dies es parla de limitem, limitem,
El que venia a dir aquesta moció d'aquestes dues formacions és que ja existeixen els instruments perquè això no passi. El regidor de Comú Podem i regidor d'habitatge, Jordi Arnaiz, explicava que l'habitatge, una vegada més, perquè és una cosa que reitera habitualment, que l'habitatge no podia ser una forma o alguna cosa amb la qual especula.
Per tant, és una obligació pública que no sigui una mercaderia especulativa, sinó que sigui un dret bàsic. La propiedad no és absoluta, la propiedad té una funció social i els habitatges ho tenen principalment. La banca d'habitatge té un impacte molt important a la cohesió social. No tenir un habitatge on dormir, on viure, és un problema de cohesió social. És un problema territorial, de dispersió. Les famílies han de marxar a altres municipis. Això comporta...
Sobretot als fills i les filles, als nens i nenes, que li canvia la vida. Moltes formacions polítiques a Rubí, a Catalunya i també a Espanya coincideixen que el problema de l'habitatge és greu i que cal...
solucionar-lo, però no es posen d'acord. Tant és així que aquestes dues formacions, la UB i en Comú Podem, que estaven bastant d'acord en el redactat o en l'essència de l'emoció, es van passar com tres dies negociant paraula a paraula per veure...
que és el que havia de posar a la moció. I la Marina Dolcet, la portaveu de la UPA, explicava al ple que la seva formació havia introduït una esmena als redactats que no només parlava de prohibir l'especulació, sinó també d'ampliar el parc d'habitatge públic amb el tanteig i retracte en tots els seus supòsits.
També m'ha acordat en aquesta moció que hem pogut incloure aquesta esmena que s'ampliaria el dret a tanteig i retracte en tots els supòsits i que es posarà l'ordenança en aquest sentit, com ja va fer l'Ajuntament de Barcelona fa uns mesos a caràcter del govern de Colboni. Bàsicament perquè si entrem als principals portals de Jotocassa i Idealista,
i busquem els pius en venda, a Rubí, fer l'altre dia un exercici, només a Rubí, dels 800 que hi ha a Fotocassa, un 10%, un 80% són especial inversores, o sigui, estan destinats bàsicament a especular a preus molt baixos.
I ahir Brussel·les anunciava que emetrà una recomanació als estats per abordar el problema dels pisos buits en grans ciutats. En les últimes setmanes, de fet, des de diverses instàncies europees, s'ha posat sobre la taula el tema de l'habitatge. No és un tema només de l'estat espanyol. El comissari europeu del RAM, ahir el Dan,
Jorgensen deia que hi havia moltes ciutats europees amb problemes d'habitatge, mentre que hi havia, en aquestes mateixes ciutats, molts pisos que estaven buits o bé perquè s'estaven fent servir per espacular amb ells, és a dir, per esperar que pugés el preu o perquè hi eren segones residències.
I fa dos dies el vicepresident del Banc Central Europeu, l'espanyol Luis de Guindos, alertava que la crisi de l'habitatge generava dubtes sobre la sostenibilitat del model de creixement d'Espanya. Deia que s'havia produït un important creixement de la població i, per tant, calia assegurar una regulació adequada que fomenti, llegeixo textualment el que va dir el lloguer,
que d'ella era molt important. Li feien una entrevista al periòdico i assegurava que era vital fer un pacte d'estat sobre la qüestió, però rebutjava regular els preus perquè considerava que això no fomentava l'oferta. Lamentava que la mancada estabilitat política per aprovar el pressupost podia afectar la credibilitat dels plans fiscals a mig termini i deia que era un avís general que per alguns països aquest avís havia de ser més urgent que
que part d'altres és a dir que és un tema que s'està parlant més enllà de Rubí ja sabem que xoquen dos drets el dret a l'habitatge i el dret a la propietat és a dir que entenc que moltes vegades en aquests casos surt doncs i aquell que té un piset que ha heredat doncs no estem parlant exactament d'això i segurament del que estem parlant és de poder compatibilitzar les dues coses comencem per tu Josep si vols
Bé, si vols... No vull fer un espòiler del que demà diré, perquè és molt llarg. Però sí, un resum, no? Un resum sí que el faré. On som i com hem arribat aquí? M'agrada molt. I possiblement l'espòiler del final també el tiré.
On som? És molt diferent la situació d'Espanya i d'Europa. Altra cosa és que a Europa, el tema de la financiarització, que se'n diu, que és que l'habitatge sigui un valor especulatiu de borsa, també existeix, però amb una diferència. A Europa han fet una política d'habitatge social, no tots els països, cada un les seves característiques i així, però que resulta que tenen un parc d'habitatge entre un 20 i un 40% de parc d'habitatge.
al nostre país un 2%. Només això ja diu molt. Per tant, ja arrenquem de sota terra el nostre país. I analitzaré una mica per què ja hem arribat. Tot ve de la frase del senyor Arrece, arquitecte per cert, que va dir farem d'Espanya un país de propietaris, no de proletaris. I això ens n'hem adonat 50 anys després d'haver mort el dictador.
Ho dic perquè hi ha una llei al nostre país que permet que l'habitatge protegit passi al mercat lliure. Això portem molts anys dient-ho segons qui, però no se'ns ha volgut escoltar mai.
I per què he dit en el títol de la xerrada de demà què podem aportar des del món dels arquitectes a la societat? Ho dic perquè sempre hi ha hagut arquitectes pensadors,
Perquè si hi ha algú especialista en habitatge som nosaltres, altra cosa és que hi ha els economistes i els sociòlegs i els antropòlegs que els estudien des d'altres punts de vista, però nosaltres els estudiem des de dins. I per tant, tenim molta veu a dir. He de dir ben clar...
però molt clar, que mai se'ns ha volgut escoltar. Jo vaig estar en el Pacte Nacional de l'Habitatge l'any 2007, 2008 i així, i he de dir ben clar que aquí és l'altre, aquest és l'altre element més important del nostre país, és que l'únic interlocutor que hi havia
amb l'administració, i això, me'n vaig fer un tip de repetir-ho, i mai se'ns va escoltar, era el sector privat de la promoció. En cap moment jo nego l'existència d'aquesta gent. En cap moment. O sigui, hi han de ser. Hi han de ser. Vull dir, estem en una societat que el promotor privat té dret a existir, faltaria més. Però que domini tota la ideologia del que s'està fent, això sí que ens preocupa.
Jo a vegades faig l'anàlisi de dir que tot el que patim en aquests moments a nivells no sols d'habitatge, sinó més enllà, depenen de les converses que es fan, i ara la diré grossa, a la llotja del Bernabéu i a algunes llotges del Camp Nou. Perquè els experts...
que hi ha allà, són els que fan negoci, fan business, i he de dir ben clar que són un sector molt determinat. No és el sector més representatiu de l'habitatge, jo ho haig de dir, però és l'únic sector que en aquests moments surt als diaris, és l'únic sector que diu que falta oferta. No és veritat.
Falta oferta d'habitatge assequible, no el que ells volen fer. Ells volen continuar construint per continuar tenint un producte de borsa. No és això el que hem de fer. Hem de fer habitatge assequible. La paraula assequible, el tanto.
Perquè aquí també una de les coses que no la vull posar en clar. L'apretatge protegit sempre semblava que havia de ser un habitatge propietat de l'administració. No, no, l'habitatge protegit pot ser perfectament privat. I ha sigut, de fet, privat. El que passa és que els promotors, quan van veure que no els sortien els números fent protegit, ho van deixar de fer.
I assequible vol dir que no necessàriament ha de ser l'habitatge destinat a fons socials, que també hi ha de ser, faltaria més, però ha de ser per tothom, per tothom. Ha de ser un dret universal. I aquest és una de les coses que avui, sobre la taula, els interlocutors no són els adequats, i jo he de dir ben clar que des de la meva postura i des del sector que...
represento mínimament, perquè tampoc tenim unanimitat en el criteri, però nosaltres d'això, que també se'ns escolti que hi ha molta cosa a fer que no s'està fent. I l'exemple dels 50.000 habitatges. Ahir vaig fer un article sobre els 50.000 habitatges que ha promès el president. Està molt bé, però... I els posarà concurs per veure qui surt. Jo...
Em sorprendria molt que els promotors s'avinguin a construir habitatge assequible. Em sorprendria molt. Jo no em crec que aquests 50.000 habitatges els vulguin fer. Hi ha un exemple molt clar. Les àrees residencials estratègiques de l'any 2007-2008, que van posar sobre la taula planejament aprovat per fer-ne 90.000,
90.000 habitatges, ningú va voler continuar a tirar-ho endavant, perquè no els sortien els números que ells volien. No que siguessin pèrdues, sinó perquè ells no volien. I aquí he de dir ben clar que l'administració tampoc va ajudar, perquè si hi hagués hagut pèrdues, l'administració podia compensar els adquirents d'aquestes possibles 90.000 habitatges que no es van realitzar l'any 2007, 2008, 2009, 2010.
Per tant, ho deixo aquí. Deixa'm fer d'ablocat del diable, perquè deies, només s'escolta un sector. Home, convindràs que precisament els arquitectes també han contribuït
Com a col·lectiu, eh? No un, ni dos, ni tres. També durant molt de temps... No. Tu creus que no... No. Han contribuït els arquitectes que han treballat per aquests senyors, que no té res a veure amb el conjunt d'arquitectes que pensen sobre l'habitatge.
Perquè... Bueno, clar, per això deia... El tanto. El col·lectiu. No, no, però és que no confonguem... Són minoritària, els que treballen per aquests. O sigui, no, no, no ens penséssim que... Pensa que un arquitecte sol signa 400 habitatges d'aquests. Els arquitectes són molts més. Jo he treballat per promotors especulatius. I he de dir ben clar que ho passes molt malament. Malament...
per contradicció ideològica. Això és una mica com el metge que té de salvar la vida de l'enemic. L'has de salvar. I en aquest cas em obligava per menjar. Jo tenia una família a casa i tenia un encàrrec. A veure si diré, no, no, és que ideològicament això no em va i haig de renunciar. Ara, gràcies a Déu, jo no ho faig, perquè ja el temps m'ha permès. Però sou que hi ha arquitectes que han guanyat molts diners...
No tants... Mira, aquesta és l'altra. Igual que paletes i constructors. No tants com us vulgueu imaginar. Aquesta és una altra de les reivindicacions dels arquitectes. En aquests moments l'arquitecte, en contra del que pugui semblar, és un professional dels menys valorats que existeix, tant econòmicament com fins i tot a nivell d'imatge. Nosaltres, internament, tenim grans discussions de com trencar aquesta falsa imatge.
Mira, et posaré un exemple. Guanya cinc vegades més un venedor de pisos que un arquitecte. I l'arquitecte s'emporta totes les hòsties de qualsevol incontonteria que pugui haver-hi en una obra. En canvi, el venedor, que simplement fa un taspas, jo no dic que no tingui dret d'existir, però sí que és veritat que guanya entre tres i cinc vegades més que el propi arquitecte.
Quedaríeu sorpresos. I tant, com ho estem... Saps què passa? Que els arquitectes sempre han vingut de casa bona.
No m'incloc, però llavors no queda gaire bé dir que no ens va tan bé com sembla. I els que ja els hi va bé són, què et diria, jo tenim un calculat, un 0,5%, un 1,2%, 3% dels que poden viure de l'arquitectura monumental, per dir alguna cosa. Però els del carrer, els del dia a dia, aquests, prou feines tenen per canviar-se el cotxe.
Us puc donar fe d'això, eh? Sí, sí, no ho dubto, però... Potser hauríeu de fer més soroll en aquest temps. Quantes bombolles immobiliàries portem? Dues. Les bombolles, saps qui guanyava diners? Els venedors i els promotors. Els arquitectes, fins que no teníem la llicència, no cobravem.
I a Mollons passàvem un any o dos buscant una llicència. I he de dir ben clar que els promotors es queixaven, no, és que tardeu molt a donar les llicències als ajuntaments, i mentrestant els que pringàvem amb els arquitectes que subvencionàvem tota la redacció del projecte. I un arquitecte petit subvencionar uns honoraris de, no sé, de 70 o 80 mil euros durant dos anys és que no et sortin els números.
Perquè tens un equip, tens més despeses que les que et genera. No vull fer aquí de víctima, però és veritat això que us estic dient. I et podria dir que molts companys em confirmarien el que estic dient.
Doncs queda dit, perquè segurament hem desmuntat algun tòpic. La resta de la taula, què podem fer i què hem de fer amb el tema de l'habitatge? Perquè a priori, cada cop que ho expliquem, sembla relativament senzill. És a dir, doncs aquells que són petits propietaris, clar que tenen...
tot el dret a llogar el seu pis, i després estan els grans tenidors, que segurament necessiten que s'impossin algunes mesures que, tal com deia aquesta moció del ple, ja existeixen. És a dir, només seria aplicar la normativa, no? No existeixen amb contundència. Aplicar la normativa estan redactats de tal manera que no es pot aplicar.
Jo el que faria, vull dir, el que tinc clar, és anar demà a la conferència del Josep. Gràcies. Però això, malauradament, no arreglarà el tema. No, però està molt bé tenir una visió, a més a més, d'algú que està a dins. Perquè, mira, jo ara m'estava sentint, m'ha fet reflexionar, perquè de vegades hi ha molts tòpics i moltes cosetes. I potser, escoltant a la gent que realment
té el coneixement, es pot començar a decidir canviar coses. Vull dir, convidaria que polítics també participéssim d'aquesta xarxa. Jo ara sentint-te sí que he posat com a realitat una cosa que jo he pensat sempre, però normalment es parlen amb amics, coneguts, arquitectes, que em desmunten la teoria...
dient el contrari que dius tu. M'estan dient fa no res que el que cal ara és fer més pisos, que falta habitatge. I jo sempre penso, des de l'altra banda, no falta habitatge. Si tenim un paquet de pisos buits, si tenim un munt de llocs, no és l'habitatge el que falta. El que falta és un habitatge amb uns preus que pugui la gent anar-hi. És el que necessitem. Però no... Et puc confirmar que entre nosaltres també ens barallem. Però no
No, no, però amb una diferència, ja et diré quina. El que té de client aquesta gent que li interessa, evidentment, allò que deia la Belén, defensarà la seva cartera de client i defensarà la seva d'això. Però he de dir ben clar que no és representatiu.
Perquè, una coseta, petits promotors ara ja no en queden, no? Pocs, pocs, pocs. És molt complicat ser petit, però clar. També hi ha una realitat que jo parlo de fa un any o dos i penso que s'està seguint en aquesta línia. Ara mateix a les nostres poblacions les escoles estan tancant línies perquè hi ha menys nens.
Tenim, en alguns sectors de la població, menys població. I ens cal més habitatge. No és com tot plegat contradictori. Bueno, ve molta gent de fora, eh? M'he estalviat alguns comentaris d'algunes formacions dient que venia molta gent de fora. Sí, però abans havíem d'ampliar les línies educatives perquè venia gent de fora.
Era el mateix discurs. Bé, gent de fora, si agafem discursos més majoritaris... Bé, tenim gent de fora, hem d'ampliar les escoles, però últimament el camí és a l'inrevés. S'estan tancant línies, està baixant la població. Jo crec que és pensar que la gent ha crescut i és en el moment en què necessites...
És aquest jovent que necessita ara habitar-se. L'increment de llars. Una estadística de les que demà explicaré és que estem en el país on la canalla, dic la canalla per dir-ho d'una manera, deixa de viure de casa dels pares a partir dels 34-35. És el país d'Europa? Bueno, n'hi ha algun altre que està pitjor, però...
Són ja casos molt extrems, però nosaltres ens estem situant en un cas extrem de gent que ja no pot accedir a qualsevol habitatge. Factors que han portat això, molts, no els explicaré ara aquí perquè és molt llarg, però sí que és necessari que hi hagi més habitatge
assequible. I és veritat que no cal construir-ne gaires més. És veritat que n'hi ha alguns centenars de mils buits. Però que allò que dèiem, si mireu els diaris, si mireu tots els mitjans, si mireu fins i tot el que diu la pròpia administració imbuïda per aquest sector, els únics que parlen d'això són els que els interessa augmentar el negoci.
La dinàmica de la majoria dels plans generals d'ordenació, els famosos POUMS, ha estat des de fa dècades el creixement. Semblava que una planificació havia de passar sí o sí pel creixement. Aquesta és una qüestió que se sustentava molt amb la demografia. La població va creixent i tothom té dret
entre cometes, jo aquest dret no l'acabo de veure, a poder seguir vivint a la seva població, a la seva ciutat. No sé on està escrit aquest dret, i en tot cas la mobilitat social també augmenta amb noves formes de producció i d'economia.
Jo crec que un factor clau, el que ha comentat el Josep, que l'habitatge protegit aquí deu ser una mena d'excepció, es pot introduir en el mercat, home, això distorsiona brutalment, perquè és que llavors la funció social de l'habitatge protegit té una data de caducitat curtíssima. Però sobretot, jo abondaria en el que has dit de...
aquest 2% de parc públic d'habitatge. Clar, això porten dècades molts països europeus invertint. I jo crec que és l'única manera en què el mercat, que funciona d'una manera injusta, desigual, pot, diguem-ne, no disparar-se com ens ho disparen aquí. O tens la possibilitat, grans capes de la població, de tenir un habitatge assequible,
o si no, clar, estàs abocat al preu de mercat. I el preu de mercat es va inflant, inflant, pujant, pujant, i introduiria, per acabar, un últim punt, i és el factor turisme i el factor habitatges turístics, que, clar, afecta brutalment, home, segurament no tant a la propietat, segurament també, però sobretot al lloguer.
És que es dispara d'una manera brutal. Si tu pots treure un rendiment de, jo què sé, de 50.000 euros d'un pis, home, et conformaràs, dient, en treure-li 15 o 20.
És difícil dir-ho. I aquí apareix, diguem-ne, la sacrosanta propietat privada i el dret que tenim a la propietat privada, i desapareix, diguem-ne, la funció social, també, de l'habitatge. És complicat perquè, clar, els recursos de les administracions, i sobretot de les locals,
Són molt limitats. Jo afegiria, recursos a les jurisdiccions locals, és veritat, no tenen massa camida per recórrer. Però he de dir ben clar que l'administració central i de Generalitat podrien destinar-hi molts més recursos. Haurien, haurien. I podrien. Pensa que històricament hi havia Ministeri de la Vivienda i s'hi abocaven pasta llarga per aquests habitatges que ara estan en el mercat lliure.
Aquest és un dels factors en aquest discurs recuperador del franquisme. Probablement perquè està malparit. És a dir, està malparit des de l'inici el concepte d'habitatge social. Al final la gent... Jo quan hi havia el Felipe González vaig creure, aquest senyor que ara s'enfada perquè li diuen que és de dretes...
Vaig creure que això, en aquell moment, jo ja estava treballant, que això ho corregiria. Fins ara, en aquest moment, han començat a anunciar-ho i encara no és efectiu, perquè a més no es pot fer amb efectes retroactius. Per cert, avui he penjat-ho ahir al Torrubí un article sobre això, que és molt dens i no sé si el llegirà gaire gent.
És que és empipador, perquè parlar d'això és molt dense. Fins ara no ens n'adonem, sisplau. Però segur que tots tenim al cap. Gent que va comprar un habitatge de lloguer social ja sí que és convertir l'anècdota en categoria i no és així, però...
Oi que tots hem escoltat aquella persona que s'ha aconseguit aquell pis d'habitatge social i al cap de no sé quan, o està esperant que arribi el termini per poder especular? És a dir, per poder... I mira, l'he venut per no sé què...
Ja sé que és anècdota, però és la majoria dels casos. Sí té a veure amb això que estigui amb el parit des de l'inici. És a dir, estava fet perquè fossis propietari i poguessis... La gent podria continuar sent propietària, perquè jo moltes vegades també em confon quan parlo de propietat i parlo d'exequilitat.
però la gent podria continuar sent propietari i no tindria cap mena de problema. I si un vol fer el salt social, que no ho faci a partir d'especular amb l'habitatge, que ho faci a partir que té seguretat a la feina, i que seria així i que podria anar fent... Estaríem exactament igual si aquesta llei l'haguessin, en el moment que mor el dictador, l'haguessin escapçat d'entrada.
Però, nois, per això dic jo la llotja del Florentino, del Florentino del Bernabéu, és la que decideix. I allà no hi passa precisament gent sensible. I he de dir ben clar que ens equivoquem quan diem que això només pertany al pensament d'un sector polític. Hauria de ser un pacte d'estat en què tothom hi estigués d'acord.
Però el sector del totxo, dit així en general, perquè després hi ha diversos components del totxo, no és el mateix als grans constructors com en el seu moment, o com és encara, diguem-ne, Núñez i Navarro, la famosa ACS de Florentino Pérez,
Els grans constructors que altres promotors i constructors més menuts. És veritat, no n'hi ha de petits. Les promocions petites... Però bé, en això va col·laborar molt també, crec jo, estirar massa el braç, més el braç que la mànida, amb tot el fenomen de la bombòria immobiliària. Que aquí la banca també va tenir un paper protagonista
brutal, i al final els 60.000 milions d'euros famosos del rescat de la banca no han revertit novament cap a la societat. Aquí és on jo dic, oi que es van recuperar els bancs propietaris de 4 milions d'habitatges buits
i a canvi, sí, i ho va pagar la societat, aquests 4 milions d'habitatges buits, que diuen els experts, i poso entre cometes, diuen que no tots són habitables, que a més són un milió. Déu-n'hi-do. Aquests ja haurien d'estar.
Ja els vam pagar. Ja haurien d'estar en el parc públic. Ja haurien de ser propietat dels que els van... Ah, no, és que els fons voltor... Escolta... Posteriorment els van vendre a fons voltor. És que s'adueix el dret, diguem-ne, que el dret a la propietat privada i, per tant, d'aquests bancs que eren els creditors els dona dret a fer això. És a dir, el millor postor...
que són els fons multor.
El rescat ja significa que l'Estat, amb tots els nostres recursos, la ciutadania, ja ha pagat allò, sobradament. Doncs bé, si hi ha un problema de parc públic d'habitatge, que és fonamental, jo crec que és el fonamental problema... El rescat es va negociar malament. Jo, si poso 60.000 milions d'euros a la taula, els dic, però, a canvi, vull la propietat de tot el que us estic rescatant. No ho van fer així. Home, perquè la perspectiva era no tornar-lo.
És així de clar. No ens enganyem. I en això, qui més, qui menys, alguns amb més intensitat, altres amb menys, tothom va combregar. Perquè, clar, era en qüestió un dels pilars de la nostra economia. L'Estat pot intervenir a l'economia sempre que m'afavoreix a mi.
Sí, sí, però llavors ja allò t'acusen de comunista, de no sé què... Fixeu-vos com ha proliferat aquest discurs d'extrema dreta que li encanta, entre altres, per exemple, a la Lluso.
Seguim avançant, si us sembla, perquè avui tenim uns temes, està la cosa com animada. Ahir algú deia, parlarem de pesta porcina. No cal, no cal. Si tenim epidèmies pitjors parlant de política. Avui, dèiem, estem pendents de la resposta de Junts
el decret que ahir aprovava el Consell de Ministres. És un decret amb algunes de les mesures que precisament li reclamava Junts al Govern. Abans d'aprovar-lo al Consell de Ministres, Pedro Sánchez no va fer una, no. Va fer dues d'entrevistes, una aquí a Catalunya i una altra a Televisió Espanyola, dic per explicar-ho. Qüestions que regula el decret. Que Catalunya recuperi la gestió directa dels secretaris i altres perfils de funcionaris municipals, que em sembla que
Ja n'hem parlat en aquesta tertúlia. Interventors, tresorers, etcètera, etcètera. És una competència que Catalunya va tenir entre 2007 i 2013. Diuen que 4 de cada 10 places d'aquestes places estan vacants i que això té a veure amb la incertesa de la destinació. És a dir, que tu fas la prova però no saps si et tocarà anar-te a Cádiz, per exemple.
El ministre de la Funció Pública, l'Oscar López, diu que d'aquesta manera s'aproxima l'administració al ciutadà. Més coses que inclou el reial decret. Facilitar i flexibilitzar, entre cometes tot, les inversions en els ents locals i ajuntaments. És una...
mesura que també s'havia pactat en Junts. Per exemple, el que explicava ahir Pilar Alegria és que es permetrà que els ajuntaments facin servir el superàvit, en aquest cas de 2024, per inversions financerament sostenibles, com ara serveis d'abastament d'aigua, enllumenats públics, habitatge, recollida de residus, assistència social o inversions per a la lluita contra el canvi climàtic. També s'havia pactat les balances fiscals, la multireincidència, l'impagament del lloguer, el català Europa,
L'amnistia i el traspàs de competències de migració. Aquestes quatre últimes no entren al decret. Les balances fiscals i pagaments de lloguer i multireincidència, com dèiem, també s'estan negociant. Hi ha algunes d'aquestes qüestions que diuen que ve en un altre decret, un segon decret. En les entrevistes que feia Sánchez, explicava que el seu govern estava treballant precisament per la publicació de les balances fiscals, però que hi havia discrepàncies en la metodologia del càlcul.
que és una cosa que ja m'he escoltat també en alguna altra ocasió. Sobre l'impagament de lloguers, deia que també que en el següent decret i els delinqüents multireincidents feia referència a la proposició de llei presentada precisament per Junts i deia que estaven en el bon camí.
I el govern també ha aprovat, a més a més, com demanava la patronal, ajornar un any l'obligatorietat del verifactu, que té aquest nom. Aneu fets en la matèria. Té un nom divertit, però els autònoms es veu que no l'havien tan divertit. Té a veure amb la facturació d'empreses i autònoms. Ara li preguntarem. Sembla un encantari de Harry Potter. Sí, verifactu.
Patrono. Doncs, escoltem la ministra Portaveu, la Pilar Alegria, que deia, literalment, que exprimirien el diàleg amb Junts, que estaven en un govern en minoria, i que exprimirien, insisteixo, el diàleg, tot i que el decret sembli una altra cosa.
Pues esperamos, como siempre, poder trabajar con ellos, como con el resto de las fuerzas parlamentarias y los grupos políticos que hicieron posible una investidura en el año 2023. Esta mañana el propio presidente del gobierno, creo que todos ustedes han podido escuchar y ver esas dos entrevistas, manifestaba lo que ya sabíamos. Somos un gobierno en minoría, un gobierno progresista en minoría, que es perfectamente consciente de cuál es la complejidad parlamentaria que tenemos.
A partir de ahí somos perfectamente conscientes de esa realidad que nos lleva lógicamente a exprimir al máximo la principal herramienta que tenemos, que es el diálogo.
Li ha sortit com molt aragonès, l'accent a la Pilar Alegria, que és el diàleg. Si us sembla, comencem primer per aquests equilibris que està fent el govern de Sant Gedi i després parlem de les mesures. Perquè, home, estava tot molt mesurat, també. Dues entrevistes per explicar, acceptava que no...
que no havia complit amb tot allò que li havia promès a Junts, que s'aprovaria aquest decret... Però, clar, al final ha de fer un joc d'equilibris perquè hi ha més partits amb els que va pactar i potser algunes de les coses que vol Junts no li serveixen a Esquerra Republicana o al PNB, per exemple, o als seus propis socis, no?
Sí, sí, és una situació molt complicada. A mi el que em sembla una mica paradoxal és que ara es despenguin amb aquestes coses. Sabem que és difícil fer equilibris amb els compromisos amb una força política o amb una altra, però el problema és si no t'has mogut durant mesos i mesos i mesos i mesos. És a dir...
Justament, haver de negociar-ho és intentar avançar en aquestes qüestions. Algunes més importants que altres, el tema de l'amnistia. A veure, això difícilment es pot negociar. Perquè depèn, diguem-ne, d'estaments judicials que ja sabem a què estan jugant des de fa molt de temps. Home, el compromís de fer una llei, jugant-se el suport fins i tot de sectors propis per part del PSOE, això Junts no ho pot negar.
Una altra cosa és això, la resposta judicial. Home, si es cansen de dir tant Junts com Esquerra Republicana, mira el que vam patir nosaltres els INDEPES...
i vam dir que després seguiríeu vosaltres, perquè Podemos també va patir aquest encertament judicial. Però soc d'això, que ara amb un decret es tiren endavant coses quan has estat, diguem-ne, no negant això, sinó no fent res, absolutament immobilitzat. Dius, home, no sé, és que si tens possibilitats d'anar avançant en coses...
Després de l'amnistia, les crítiques que es venen a Espanya ja van en el PAC. No és tan greu. Però, clar, sobte que ara, quan els altres ja trenquen, Junts, i amb l'excusa una mica de dir que intentem tallar l'acostament de Junts amb el PP, dius, home, és que, a veure...
Una única qüestió, l'amnistia, la tornada del líder de Waterloo. Algú pensa, diguem-ne, que un pacte amb PP que va d'abracet amb Vox, si el primer que dirien és intentem carregar-nos la llei d'amnistia? És a dir, jo veuria absolutament delirant, que en política tot és possible, que Junts donarà suport a una moció de censura.
A més a més, en les mocions de censura, i amb això acabo, la gent s'oblida d'un factor clau. No és només que descabalques a un president del govern, és que has de proposar-ne un altre.
que no és una qüestió de confiança, que és un altre mecanisme que tenen els alcaldes o alcaldesses i presidents i presidentes per tirar endavant, per exemple, pressupostos, això que ha volgut fer el Collboni, sinó que en una moció de censura has de presentar algú amb noms i cognoms per substituir el que de fenestres. Llavors, algú veu a Junts
Votant, diem-ne, el senyor Rajoy o algú, diem-ne, pactat amb Vox? No sé, a mi m'estranyaria el cap.
Perdona, és que a la Montse li estava agafant un algo. Ah, no, no, no. Estava així a la cadira. Estava així a la cadira. No, és que se li ha... O sigui, havia de fer esforços perquè no li sorti el que volia dir. És que tot plegat, tot plegat. Quan es fan les coses així, no? Amb tot el temps que has tingut per demostrar, per governar. I, o sigui...
Es veu el plomer de... Faig filigranes per mantenir-me. L'objectiu final és aquest. I un cop estàs allà, vinga, decretazos. Quan sento la paraula decret, ja... Això també és un decretazo. Per això mateix. A mi, de tot el que... La paraula decret, perquè és el que està fent.
mal, eh?, a la democràcia, o sigui, les eines, o sigui, al Parlament, o sigui, al final estàs muntant tota una estructura a base de decretazos i faig el que jo vull perquè jo lo valgo i perquè tal, perquè després ho fica tot en plan òmnibus i tal, i sí i no, i es
perd la veu, o sigui, perd l'essència de la democràcia. No es pot continuar per aquesta línia d'actuació. Sí, però és una eina. És una eina que la tenim. És una eina que està desvirtuada. És una eina per temes urgents. I quan els temes urgents són cada dia vull canviar això, vam decretazo, doncs tot perd sentit. Ho han fet tots els governs i jo recordo que... No, però ho han fet, no, però és que a cada vegada anem a pitjor. Sí, però amb la majoria absoluta, M. Rajoy,
es va fer un fart de provar decrets. Jo estic d'acord amb tu en una qüestió sencera. En majoria absoluta, que podria fer-ho de qualsevol manera. Que tu portaves a debat una cosa al Parlament i la provaves segur. Però té raó. S'ha de treballar amb profunditat, s'ha de poder discutir. No es pot fer una cosa i, a més a més, et presento tota la cistella i tot...
Així no anem bé, no anem bé. I prou ja de decretar-ho. I de todo vale, ah, no, perquè s'ha fet així, o perquè jo avui... S'ha d'estar en el debat. Al final em quedo governant perquè se moura... I m'ho accepten. Però aquesta és l'essencial del poder. És a dir, que el PP i Vox estan criticant el PSOE una cosa que és essencialment política.
Ens agradi més o ens agradi menys? Mala política. A mi m'agrada més que les coses es puguin debatre i, a més a més, he intentat fer-ho des del més mòbil posició pública. No està abusant massa. Ja és massa.
A veure, oh, és que la gent es vol mantenir en el poder. A què juguen tots els partits polítics, si no a obtenir i mantenir-se en el poder? No, doncs s'has de jugar a voler canviar les coses a millor i fer-ho bé democràticament. Però hi ha opcions polítiques que el que volen és... Un reial decret és democràtic, eh?
Sí, sí, és una eina. Però és veritat que se n'ha gossat molt. S'està fent servir malament. I al final desvirtua. O potser no és legítim, legal. I sobretot els decrets omnibus que has esmentat. Això és un exemple paradigmàtic. O sigui, poses al cistell coses diversíssimes que dius... Bueno, aquest és el decret Junts 1 i n'ha d'haver el decret Junts 6. El que pesa a l'incís, el verifacto,
Oh, un respir, eh? O sigui, tu no saps com estan els autònoms? O sigui, és horrorós, tal com es fan les coses, eh? Pam, ara a partir d'això, sense informació, sense tal... O sigui, estàs escanyant la gent, però d'una manera molt bèstia. La gent no està preparada per més burocràcies i tal, sobretot...
Els autònoms petits i minxants que són els que es veuen afectats. Però el verifacte aquest no se suposa que hauria de servir per facilitar la vida? Clar, se suposa, però no és així. No, no, no. No és així, és tot el contrari. Els inspectors i gent els facilitarà. Sí, perquè aleshores... I tampoc. I tampoc, sí. No, perquè la gent que està en negra i no factura, aquests no es veuen afectats. És que quan...
Jo dic, cada vegada tinc la consciència que els que sabem... Els sobres, si continuen a funcionar, aquests no entren per verofactum. I la gent que vas tirant, que vas fent les coses, intentes fer-ho bé, tal, tal, cada vegada més burocràcies, més t'escanyen...
No anem bé, perquè al final tot això petarà. A mi el que em sobta... Jo estic d'acord en que el món dient dels autònoms és trememunt. A mi el que em sobta molt és que sempre...
es debat molt i amb molta crispació quan hi ha governs del PSOE i no amb governs del PP. És a dir, amb governs del PP va millorar la vida dels autònoms? No. Es van generar dinàmiques...
que s'han mantingut i agreujat amb el PSOE. El que no... Home, però és que quan t'estàs ofegant és quan has de cridar... Ja, ja, ja, però... Sí, sí, però comença a pujar l'aigua des de fa molts anys. Sí, però no estem dient això. Estem parlant del moment d'ara i com ens afecta. Jo estic parlant de tota la gent que ens ve a fer consulta allà a la campra i tal, i que ja estan... La gent està ara desesperada. Hi ha un munt de gent...
que està a punt de plegar realment. Estic convençut que passa com amb l'habitatge, que els que estan assessorant i són els interlocutors dels representants dels autònoms no són autònoms de debò.
No són representatius. Mijul... Jo parlo amb autònoms, eh? No, no, els que... Els que van a negociar amb els estaments. Els que negocien amb els estaments i, al tanto, que jo no he vist en cap lloc que aquesta decisió sobre els autònoms hagi... Jo no ho he vist, igual sí, hagi vingut d'alguna reflexió, negociació amb representants i així. Hi ha col·lectius que estan fent molta pressió...
Pressió, però no perquè... O sigui, el que han redactat no és producte que aquest sector hagi ofert una sistematologia. La sistematologia que el sector hagi pogut oferir, que no la conec, el més segur és que se l'hagin passada pel forro d'allà on... I aquí faig la comparació amb els arquitectes.
Si he anat algun autònom de debò a dir jo ho faria d'aquesta altra manera, m'hi jugo el que vulgueu, que no se l'han escoltat ni per a som-ho. I amb això del verofactum a mi em fa molta ràbia perquè em sembla que això passa amb molts... amb moltes dels reglaments, moltes de les mesures que es posen a tots els canvis que en volen aplicar, que hi ha com un punt de...
desconfiança i agafem el que està malversant. I això es posa molt en el món dels autònoms. Bueno, està demostrat que los sacos grandes i los sobre grandes no anaven damunt i avall en mans d'autònoms.
Estaven en unes altres mans i aquests no tenen verofàctum. Vull dir, posem mesures, i tant que s'ha de controlar, i tant que hem d'evitar el món, però per què sempre ho posem al mateix lloc i sempre ataquem els mateixos? Els que no tenen força social. Si tinguessin força social ja en parlaríem, però els que no la tenen.
Però és veritat, moltes d'aquestes mesures són bàsicament de control, no de millora, no de progrés, són de control. I amb això hi ha com una mirada molt posada en... perquè ho estan fent. Bé, no negaré que algú ho farà, però de debò la majoria? De debò tant? Bé.
Escolteu, ens queden escasament 10 minuts i m'agradaria posar sobre la taula un últim tema, tot i que a 10 minuts serà impossible que puguem parlar d'això, però si m'agradaria que escoltéssim algunes de les coses que ahir passaven al Senat, el senador del Partit Popular...
Lluís Javier Santamaria deia que en les pròximes setmanes es faran públiques determinades informacions que obligaran el ministre de la Presidència a assessar alguns dels seus companys. Bolanyos li replicava, li preguntava si tenia fons subterrànies. Escoltem.
Presidente, ministro Bolaños, com ja deves saber, ens un som de mantenir l'oposició, perquè les carreres de fondo són molt més apassionants que els sprints a última hora. Pregunto, el PSOE pensa fer autocrítica sobre les moltes debilidades democràtiques del Estat o el govern de Pedro Sánchez continuará tragant i rient les gràcies a la monarquia i als poderes insurrects del Estat com el Suprem amb la llei d'amnistia?
Era Eduard Pujol, el portaveu de Junts al Senat, però una mica en la línia del que deia que el govern central li estava rient les gràcies als poders insurrectes de l'Estat. I, com dèiem, just abans d'això, Bolanyos li preguntava al Partit Popular si tenia també informació d'aquests poders soterrats.
Ha dicho usted que vamos a tener informaciones en las próximas semanas de compañeros del Partido Socialista. ¿Quién le pasa la información al Partido Popular? ¿Me lo puede usted decir? ¿Quién es? ¿Tiene...?
¿Tiene el Partido Popular alguna información subterránea por parte de alguien que conoce los procedimientos judiciales, por parte de la UCO, por parte de la Fiscalía, por parte de la Judicatura, por parte de la Policía Nacional? ¿De dónde viene esa información de la que usted hace gala hoy aquí en el Senado? ¿Me lo puede usted decir? ¿Son ustedes beneficiarios de algún delito o revelación de secretos, señorías del Partido Popular?
El Senat, que, com diem abans, de vegades es diu que és una cambra, que cal repensar-se, home, ahir estava animada i segurament sortien o es tractaven qüestions que s'estan tractant avui quasi a diari en qualsevol cafè o en qualsevol tertúlia, no? Parlem molt de la UCO, parlem molt de la...
judicatura... De fet, fa un parell de setmanes que parlàvem del Vintena. Jo, per valorar, per exemple, el paper de l'AUCO, que em sembla molt bé que hi hagi, diguem-ne, que la Guàrdia Civil tingui, diguem-ne, una mena d'organisme, això del que es diu habitualment intel·ligència, sembla un oximoron, però bueno...
Jo diria que és una obvietat el que diu Bolaños. És a dir, si a tu t'amenacen que d'aquí una setmana sortirà una... Bé, algú els hi filtra, no? Tota la informació que es fa de moltes qüestions en aquest país no és periodisme d'investigació, és periodisme de filtració. Això ho deia jo a les classes ja fa 30 anys. Però clar, a algú els hi passa.
I respecte a l'Eduard Pujol, li riuen les gràcies, per exemple, al Suprem. Home, sí, al PSOE li està rient les gràcies, igual que al Suprem li està rient les gràcies al PSOE. S'acaben dient-ne de carregar, sense que hi hagi una sentència encara redactada, al fiscal general de l'Estat. Home, si això és riure, les gràcies al Suprem...
No sé, jo a vegades també penso que els de Junts es passen de rosca retòricament i diuen unes tonteries brutals, eh? Sense defensar, diguem-ne, el PSOE, perquè és que déu-n'hi-do els personatges també que tenen, eh? Puente, i ja no parlo, diguem-ne, dels que estan.
a sota del real d'un llibret. És que tenim una trama, la millor de les... És que sembla una sèrie, no? De vegades mirem la tele i sembla una sèrie, però quan... La frase que hem sentit del Bolanyo sembla de sèrie de tele. És una sèrie... El que passa és que està parlant de qüestions de piles fonamentals per l'Estat, la Judicatura...
És que és obvi. I el que ha passat amb la Fiscalia al marge de defensar o no el Partit Socialista, home, sembla greu. Jo dic la sensació... No és una tonteria, el que em dic, d'això que sembla una sèrie d'aquestes.
La sensació del públic, de la societat, és que estem veient com una pel·lícula i estem com molt passius, perquè és que jo no entenc per què no estem ja donant més guerra. I al final és això. Això és el que els dona força a l'altra dreta. A tothom. Sí, sí.
Perquè ells treuen benefici d'aquesta política degradada. Sí. Ells són... És que sense fer res. És a dir, l'evolució de les enquestes... Jo tinc una certa perplexitat. Perquè, clar, algú diu... I si és que els de Vox no estan dient pràcticament res. No els hi cal. No els hi cal. És a dir, ells estan esperant i veient com van pujant, pujant les seves expectatives. El tema de la Dana a València és escandalós. Sí.
Perquè pressionen. El govern de Marzón... Frase d'ahir, parlant de lo dels senglars. Perdona, eh? Ho vaig dir que si no, no m'entra. Són capaços de portar els militars a tancar el Vallès i per la Dana quan van trigar a moure's. Ostres, no? Dius, on estava l'emergència? On estava la... I això ho he sentit? Pam, pam, pam, pam, pam. I és, bueno, no pots dir res.
No pots dir res, perquè estan els militars aquí, eh? L'OME estava disposada a intervenir de seguida. L'altre dia vam fer una... Però és que, clar, les competències... És que són econòmiques. Les competències. Ja, però quan portem barallant-nos, o sigui, barallant-nos, amb aquesta discussió de si Mazón ho va demanar o va ser Sánchez que no li va voler... No, no, és que no ho va demanar.
És que no ho va demanar. Però el problema és aquest. No, no, no és igual. A mi el que m'és igual és el que estigués fent, el que estiguéssim fent Mazón i Vilaplana durant uns aquells minuts. Ara comencen a interessar-nos a tots. Ara ho hem de saber. No, no, no. A mi això... Continua la sèrie. A mi això em rellisca i hi ha un punt de repugnància. Però, a veure, l'important és...
el que no es va decidir. No és el que es va fer, sinó el que no es va fer. Deixa'm ser una mica frívol. Tanta fa, però ho has dit. Home, però és que si no, no ho pots dir. És a dir, clar, per treure la importància d'una cosa, l'has de comentar. No ho pots obviar. Perquè, a més a més, és que s'estan fent quantitat i quantitat d'especulacions. A mi, és que em rellisca. A mi el que em sembla obvi... De fet, si dos dies abans estaven fent el mateix...
Estupendo, genial. Aquell dia ni fer un cafè, no? És que jo trobo delirant que estigui caient la que estava caient
plogués o no plogués a València. També és que això és un pensament absolutament ridícul de dir que aquí no estava plovent. És que les torrentades i les barrancades provenen de què està allà. Tampoc s'hauria enterat. Però a Odiel ja havia mort una persona. Va estar contestant telefonades a Dojo. Jo em llevo a pensar que no ho sabia. No s'hauria enterat si hauria plogut. No li importava.
És que no li importava, el problema és aquest. Estava tot tranquil. No, i aquestes declaracions que fan, ostres, des de govern central, sabien el que estava passant a València i no ens enviaven ajuts. Jo desconec els protocols i com s'ha de demanar aquest
ajut. Però sembla que està clar, sembla que ara, després d'un any, tenim clar que s'han de demanar unes mesures, un estat de no sé què, i això ho ha de fer el govern autonòmic. Si no ho fa, és com... No es demana ajuda dient, por favor, ajudar-me, que m'estic ahogant. No ho sé. Torno a el mateix. I ara han de venir els militars, no tenim prou gent per vigilar una mica aquí els entornats. Però si han vingut, suposo que és perquè algú ho ha demanat.
Exacte, i s'ha demanat amb el canal adequat per demanar-ho. I per això ho tenim. I això ens fa pensar que a València no es va demanar per canal adequat. La pregunta és si cal, si estem en una emergència tan greu. Si ho demana algú... Però són dues qüestions diferents. Una és, cal demanar-ho? No ho sé. A València calia demanar-ho i no es va demanar. Si s'hagués demanat seria com aquí que ho tenim.
Per cert que a la ciutat, en algunes zones naturals, hi ha també la Guàrdia Civil. Sí, però n'entenc. Sí, sí, sí. Bé, no fent nosa, no? Al final...
Estava pensant, aquí al costat, s'entendreu, de la barca tenim una caserna de la Guàrdia Civil. Doncs probablement aquests agents són els que estan vigilant ara que la gent no accedeixi, jo he vist en un parell de llocs, que la gent no accedeixi a una zona boscosa. Sí, sí, és que... No se'n ho fan, tenen no. No és pels animals de quatre potes, és pels animals de dues. Clar.
Això s'ha d'especificar. El problema no són tant els sanglars com els imbècils que diuen això està tallat i què? Millor, més divertit. Per cert, que si algú té dubtes sobre les restriccions i sobre les afectacions, que entri a www.radiorubi.cat perquè allà tenim tota la informació i un dels títolars que més m'agrada es pot menjar fuet...
i pernil. Oh, que bé! Perquè com portem tants dies donant-li voltes, no passa res, es pot menjar fuet i pernil. Jo l'he deixat de menjar. I un entrepà de l'humillo. Ah, i tant. I perquè, a més a més, sí, hem parlat amb els comerciants de la ciutat i ho estan començant a notar. I això sí que és un problema. L'economia, per això mou els militars.
Hem de deixar-ho aquí. Moltíssimes gràcies als quatre, que vagi molt bé la conferència. Gràcies. La pròxima setmana seguim parlant de sèries i pel·lícules, perquè sembla que cada cop més estem fent una secció de... Què passarà? Què passarà? Gràcies. Gràcies a tu. Gràcies.