La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler.
Passen 3 minuts de les 10 del matí. Molt bon dia i benvinguts a la tertúlia de Ràdio Rubí. La tertúlia del Rubí al dia. Un cop la Pamela Martínez ens ha posat al dia amb tot el que hem de saber de la ciutat i de Catalunya, que no és poc avui, aquest dilluns 26 de gener de 2026. Ara toca l'hora de fer una miqueta de reflexió, de parlar de què està passant i del per què i què en opinen els nostres tertulians en aquest magasin matinal de Ràdio Rubí.
Avui tenim a l'estudi Lídia Juste, Xavier Ribas, molt bon dia. Què tal, bon dia. David Borillo, bon dia. Hola, molt bon dia. I esperem que avui arribi en Jordi Margarit, que em sembla que està baixant ja les escales, m'anuncien d'aquí de la ràdio. Avui disculpem l'Estela Luengo, que està una mica malaltona, i esperem que...
que es recuperi aviat i la retrobem dilluns que ve. Doncs amb ells tres parlarem de rodalies, evidentment, no podem parlar d'una altra cosa, de l'AP7, que és una conseqüència dels problemes de rodalies, també una miqueta dels tres toms, i d'alguna cosa més, si ens dona temps. Però ja sabeu que també volem comptar amb vosaltres, els oients. Si voleu comentar l'actualitat, recordeu el telèfon per entrar en directe al 935885960, 935885960.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
No sé si sabeu quina és aquesta cançó. No, no ho sona gens. Tu ets més jove, però no, no. És una pel·lícula. L'he sentit, però no identifico... No, Jordi, saps de quina pel·lícula? El dia de la marmota. Exacte. És la cançó que sona cada matí, a les 6 del matí, igual hi sona el despertador a Bill Murray.
que cada dia està atrapat en el mateix dia, i la veritat, la pel·lícula es diu atrapat en el temps, o el dia de la marmota, en anglès, doncs jo crec que això és el que pobres els usuaris de Rodalies deuen viure això, i avui ja ha sigut...
no sé si el remate final o potser encara demà podem pujar un grau més, és a dir, no ho sé, però la veritat és que els usuaris de Rodalies estan atrapats en el temps i segrestats per un servei que mai ha funcionat massa bé, però és que la darrera setmana van a l'estació i és que ja directament no saben si els trens circulen, no si passaran l'hora i si arribaré l'hora a treballar o estudiar, sinó que no saben ni si passarà un tren o no.
Aquest matí, però, segurament ha sigut el dia més caòtic de tots, però per entendre el desconcert i el caos, cal tirar enrere uns quants dies. I anem a fer una mica la cronologia de tot el que ha passat. Tot va començar dimarts al vespre, lamentablement, amb el despreniment d'un mur a l'alçada de Gelida i que va provocar el descarrilament d'un tren de la R4 i la mort, la lamentable mort, d'un maquinista que estava en pràctiques i que anava, evidentment, a la cabina.
Això va fer que dimecres no hi hagués servei de trens, comprensible, i el dimecres al vespre el govern anuncies que dijous es reprenia el servei. Però dijous al matí no va sortir cap tren perquè els maquinistes s'hi van negar perquè deien que no hi havia les condicions de seguretat, tot i que Adif havia fet durant el dimecres totes les revisions que fan habitualment, però els maquinistes no se'n refiaven.
I el dijous vam tornar a fer les mateixes revisions, però amb els maquinistes fent aquests recorreguts per veure si realment hi havia seguretat o no.
Divendres sí que torna a haver-hi trens, però va haver-hi el despreniment de Massanet, de la R1, i després d'una reunió entre Adif, Renfe i la Generalitat, que va acabar de matinada, a les 3 de la matinada, diríem del divendres al dissabte, doncs a les 3 de la matinada, insisteixo amb l'hora, el govern anuncia que dissabte no hi hauria rodalies.
Però els periodistes, diguem dels mitjans, van anar a l'estació a les 6 del matí perquè, clar, deien, si ho han dit a les 3 de la matinada, molta gent no ho sabrà i anirà a l'estació. I van anar a l'estació, hi havia usuaris, però és que hi havia trens que sortien. I ningú entenia res d'aquest desconcert. Llavors, el govern va sortir i va demanar, sisplau, a Renfe que aturés la circulació perquè, amb l'últim despreniment, volien garantir la seguretat.
Però el dissabte, com deia, va passar això, i a darrera hora del dissabte, no, la resta del dissabte i el diumenge, exacte, dissabte i diumenge no va haver-hi rodalies, i ahir al vespre va anunciar que sí, que avui dilluns tornaven les rodalies, però amb alguns trams sense servei, els trams amb dificultats, però que hi hauria bus alternatiu. D'acord.
A primera hora d'aquest matí han començat a funcionar els trens, amb certa dificultat però funcionant, però cap a dos quarts de set del matí ha passat això.
La Difens ha comunicat que el centre de trànsit centralitzat que tenen a Estació de França i controla tot el servei de Rodalies ha patit un problema, una incidència i el servei de Rodalies ara mateix es troba suspès. Estem traslladant tota la informació a través de tots els canals, a través vostre, evidentment. Fins que no es pugui solucionar aquesta incidència, el servei de Rodalies no presta servei.
Aquest és el portaveu de Renfe, és una veu molt reconeguda, perquè sempre surt, es diu Antonio Carmona, per mi és un heroi, perquè sempre surt a donar explicacions d'una cosa que segurament en té molt poques, i davant de l'anéssim problema, i a més a més surt sempre, a vegades, per explicar els problemes d'una altra empresa, que és Adif, que això en parlarem després.
perquè el problema d'aquest matí ha sigut que s'havia caigut, que es diu, el sistema informàtic ha caigut del centre de control. Aquest matí deien que és com la torre de control d'un aeroport. És a dir, cau i llavors s'han d'aturar tots els trens perquè no es pot garantir que siguin bé un de cara, etcètera. Però és que 30 minuts més tard anuncien que es reprèn el servei, que s'ha recuperat aquest centre de control de DIF.
Però és que 20 minuts després tornen a anunciar que ha tornat a caure. I una mica abans de les 8 ha tornat, i sembla que de moment no ha tornat a fallar, i així continuem. I mentrestant, a Rubí, l'únic usuari de la R8, de la línia que passa per Rubí, que hi havia a l'estació quan hi hem anat abans de les 8 del matí, ens ha dit això. Soy de Manresa, lo que pasa es que he trabajado aquí. Trabajo de noche, entonces, lamentable...
Imagínate trabajar ocho horas o diez horas de noche, sales a las seis de la mañana, vas hasta la estación y después sin información, sin nada, no hay nadie que te diga... Te dejan tirado, prácticamente tirado. Tienes que buscar la vida tú solo. Tuve que ir hasta a coger los ferrocarriles y claro, yo qué sé, tres trenes o cuatro trenes para llegar a tu casa. No han puesto nada. En Terrassa sí que han puesto autocars para ir a Marresa, pero aquí nada. Han puesto autocars de Marresa a Terrassa. En Terrassa coger ferrocarril para que te deje ahí.
Doncs ja veieu, aquesta estació és una mica fantasma, que ja ho he dit alguna vegada, gairebé no hi ha ningú, i avui hi hem anat, i hem dit a veure si trobem algú, i hem trobat una persona, i explicava això, que ha treballat tota la nit, que volia tornar a Manresa, i que no podia tornar a Manresa. Potser al cap d'una estona sí, eh? Quan l'hem enganxat, diria que ha sigut en un dels moments en què hi ha hagut l'aturada del sistema. És cert que a Rubí aquesta afectació de Rodalies és relativa, no diré nula, evidentment, és relativa, perquè...
R8 se'n fa servir molt poc, però potser sí que hi ha usuaris que van agafar una línia de Renfe en una altra ciutat perquè van a algun altre punt de Catalunya que no li serveixen els ferrocarrils. Però, en tot cas, no es palpa la indignació que segurament hi ha a Mataró, a Vilafranca, a Sabadell, a Terrassa, a Manresa, etcètera.
Vaja, us he fet una mica de croquis del que ha passat des de dimarts passat. De moment deixo ara el comentari lliure, que es diu, com a les escoles, i després ja entrem en detalls. Com ho valoreu tot plegat? Segurament has trobat a l'usuari justament...
perquè no ha pogut agafar el tren, si no el senyor hagués agafat el tren i quan haguéssiu arribat no hi seria. L'heu trobat perquè la cosa no funciona. Aviam, tal com ho expliques, és que clar, és... Bueno, ho expliques, tal com ho expliques, tal com passa... Tal com és. És, no sé, la paraula, no sé si és vergonya, no? És que és, no sé...
Jo a les meves filles sempre els dic, més val no d'una informació que d'una informació falsa. Perquè a vegades li dius, escolta, on està no sé què? Allà. Vas allà i no hi és. Escolta, no em dieu. Si no ho sabeu, dieu, ah, doncs no ho sé. Doncs una mica això, no? Aquest descontrol entre administracions. Això falta d'entesa. Uns que tiren la pilota cap allà, uns diuen una cosa i els altres fan l'altra contrària. O sigui, és de vergonya. O sigui, és que a vegades, no sé, jo crec que...
Jo crec que el meu país hauria de tenir un sistema més normal. És que no estem demanant, i això que jo no soc usuari, però jo entenc que qui s'aixeca al matí pensant que això ha d'anar a la universitat, ha d'anar a la feina, és igual, ha d'agafar el tren. Doncs tenir les mínimes garanties que la cosa funcionarà. És veritat que són sistemes molt complexos.
I que un dia pot fallar. Però, clar, un dia pot fallar. El que no pot ser és que cada dia, no?, cada dia poses les notícies... I ara per què ha passat això? Però és que ve de molt lluny. Vas conduint amb el cotxe, que jo soc usari de vehicle privat, i, clar, poses la ràdio, i cada dia al matí sents notícies que la cosa no funciona, no sé...
Podem parlar molta estona per no dir res, perquè ja ho sabem, perquè no és nou. No sé, no m'enrotllo més. La gran notícia és que els ferrocarrils de la Generalitat funcionen i funcionen bé.
Bé, doncs aquest és un model de funcionament. Ara el ministre Puente diu que la incidència d'aquest matí podia haver estat un ciberatac. Ja és curiós que en el moment que s'instaura aquest joc d'aquesta nova rodalies de Catalunya és quan hi hagi tota la hecatombe i tot s'enfonsi, no?
Bé, això és campixa de rellisca i és un desastre. És un desastre i jo recordaré aquella frase que tan en tan ve al cap, que és que cada vegada és més cansat ser català. Perquè ara estan sortint les evidències d'una desinversió descomunal, descomunal, que hi ha hagut en el... No perquè se'n facin més línies, com és tan necessari en aquest...
en aquest país, Catalunya, que hi hagi moltes més interconexions públiques via tren, sinó perquè el que hi ha, el que hi ha, si pugui circular, ja ho sé, que ha plogut, i sí, home, sí, ha nevat, i...
totes aquestes històries, però, home, si els maquinistes diuen que jo no engego el tren perquè això no és segur per l'usuari, ni per ell. Clar, ha mort un d'ells. M'han matat un dels meus.
I imagina't el que deuen patir aquesta gent quan van conduir en un tren les vibracions, les històries que deuen notar perquè en un moment determinat diguin, no, escolti, miris. Que això no és segur, sap? I jo no vull deixar la meva família sense la meva vida, no? Bé...
Ara jo diré unes quantes quimeres, però aquí han de venir els calés que durant tants anys i panys havien de dedicar-se a la inversió. Que Adif, aquesta nova empresa que tenim de Rodelí, no sé com es diu, Rodelí és de Catalunya, Adif...
Adeu. No hi és. No, no, no. No s'ha de contractar serveis a DIF. S'ha de passar, per això hi ha una empresa pública, es diu Infraestructures de Catalunya, i aquesta és la que ha de mantenir la història. Després hem de tenir uns maquinistes de la casa. És a dir, hem de tenir uns maquinistes d'aquí. Perquè aquell que es va morir, pobre tio, de Sevilla, que venia a fer pràctiques aquí, on està l'escola de maquinistes?
Doncs aquí hem de formar maquinistes i tenir-los i saber respirar tal com està l'ambient. Tot això són històries, són cimeres, digueu-los així, però és que la cosa no pot continuar tal com va. I m'havia apuntat a un parell de coses perquè sabia que, clar...
i trencar amb aquest sistema de gestió de Renfe per col·locar d'una vegada el viatger, l'usuari en el centre de l'atenció. Ja he dit, això pot ser com unes ganes d'un miratge, però és que això no dona permès. És que, escolteu, és que...
És un desastre, és un desastre descomunal, que ve d'anys enrere, sí, molts anys enrere, però i si algú digués, bueno, pots posar que hi posem solució, no? Perquè és que la sensació que tens és d'un país...
En fi, un desastre, un merder. Continuo dient tal com he començat. Ja és curiós que en el moment que es constitueix l'empresa aquesta nova a Catalunya comencin realment uns a dir que jo no porto el tren perquè no ho sabies abans, això. Que no ho havies pogut detectar... És ara que hem de dir que jo no condueixo el tren perquè...
perquè no està segura la via. S'evidencien aquestes històries, més d'aquests dèficits que té la xarxa viària de rodalies al país. Bé,
I anem donant explicacions, ens contradiem uns amb els altres i els altres amb els uns, això no hi ha qui ho entengui, per qüestions menys que aquestes s'han iniciat revoltes i revolucions arreu del món. Compte, compte. Clar que, diguéssim que més o menys la panxa està mig plena, no?
però els pebrots també els tenim molt plens. Compte que per coses més petites que aquestes s'han iniciat revoltes.
Hi ha qui diu, o qui situa, diríem, un dels motius de l'inici del procés, va ser el caos d'infraestructures del 2007, amb aquell, diguem, túnel que es va enfonsar, quan estàvem fent l'AVE, etcètera, etcètera. Relacionat amb això que deies, Jordi. David. Bé, jo començaré parlant d'aquí, de casa de Rubí,
Fa un moment parlàvem que l'R8 no s'utilitza, però penso que no s'utilitza perquè no genera confiança, perquè, òbviament, no pujaràs a un tren. Què passa? Primer, cada hora, i si passa. Però ara estava repassant les parades de l'R8 i, ostres, Cerdanyola, Mollet, Martorell, Castellbisbal, Granollers...
són llocs on, si no hi vaig una vegada al mes, hi vaig una vegada més i mig. Per tant, jo crec que, com jo, pràcticament tota la ciutadania de Rubí, ja estem acostumats a agafar la P7 i arribar en un moment a agafar el cotxe i arribar a aquests llocs amb el cotxe. Però, ostres, jo penso en una infraestructura que donés seguretat, que puguin passar trens cada pocs...
minuts, no parlo amb una... No parlo com un servei com ara mateix Ferrocarrils, però que passin cada quart d'hora, cada mitja hora, doncs al final això jo penso que ajudaria. Crec que al final tenim un sistema molt radial a Catalunya i el...
obrir el ventall. Jo crec que fa falta un govern que vulgui apostar de veritat pel servei de trens a Catalunya, tant ferrocarrils com rodalies, i pugui interconnectar al final tot el país a través d'una xarxa que pugui anar bé. Jo crec que aquí això és el futur i de moment no hi ha hagut ningú que hagi apostat.
I després parlant dels problemes d'ara, si ja sabem que va malament Renfa, no acabo d'entendre, perquè quan poses les notícies el primer que surten són els usuaris, les usuàries queixant-se que no han estat informats.
Val, que no funcionen els trens, que les vies, el que sigui, no es poden ocupar en aquell moment i s'ha d'aturar el servei. Que s'avisi a totes les persones que utilitzen el tren, no sé si a partir d'una aplicació, a partir de missatges, de la manera que sigui, a través de les pantalles, però és que tot això no funciona i cada vegada ho denuncien des de fa molts anys que això no funciona. I la gent arriba allà a l'estació i si no és algun treballador o treballadora de l'estació que t'està cridant que el servei s'ha aturat, no te n'assabentes.
i crec que ara mateix, vull dir, el 2026, no podem anar així. Tenim molts recursos tecnològics que et poden informar al moment. Fa molts anys que la gent es queixa d'això. No sé quan trigarem que hi hagi una aplicació o alguna manera en què els usuaris i usuaries puguin ser informats. I després, parlant del govern, de la consellera Paneke, s'ha vist que hi ha hagut molts
Molt lío aquesta setmana. No pot ser que tu surtis a la televisió o que surtis en una roda de premsa a anunciar que es repren el servei i que en pocs minuts o que l'endemà no funcioni. Per tant, s'han projectat uns terminis que després no s'han complert i per tant...
Jo crec que aquí també cal que hi hagi responsabilitats polítiques, en aquest cas. Deixa'm dir del que comentaves ara. Ja hi ha aplicacions. Quines aplicacions? Coll, les de Ràdio Rubí, les de RAC1, les de Catalunya Ràdio, les de Ràdio Barcelona... Aquestes, i dic això perquè el dimarts, de la successió de fets que deies, es havia aturat el servei a les 6 del matí, ja ho estaven dient les emissores de ràdio.
I veies, amb les imatges després del migdia, tots aquests que van amb el coll del mòbil enganxat al nas, anar jugant, anar jugant, tots aquests tic-tocats, van anar jugant. I arriben allà, oh, oh, oh, què passa? Collons, què passa? Doncs que t'ho estan dient des de les 6 del matí. No vagis cap allà, tros de soca, que no podràs agafar. Bé, què vull dir amb això? Què vull dir amb això?
que de tot el sistema sempre ens hem queixat de la comunicació i de la informació. Els mitjans de comunicació han funcionat, sí, perquè tots els responsables, tant els de Madrid com els de Catalunya, ho estan dient gràcies a vosaltres, gràcies a vosaltres. Per què? Perquè ells són una colla de negats.
que no ho han sabut coordinar. Gràcies als mitjans de comunicació s'ha informat. Altra cosa és que tu vagis amb el coll del mòbil enganxat jugant i baixant tonteries, tonteries, i no te n'enteris. Per tant...
Potser, històries d'aquestes, si n'has de treure alguna cosa positiva, és que, al final, el que va enganxat mirant tic-tocades, doncs sàpiga que, hòstia, quan hi ha un merder, potser que s'informi per llocs solvents on sempre han funcionat. I aquests dies...
Hem funcionat els mitjans de comunicació, hem funcionat, sobretot les emissores de ràdio, amb les seves aplicacions. I pots tenir la connexió en directe per internet o per FM o per el que et doni la gana, i a més a més l'aplicació. El tanto que hi ha molta gent cavada aquí.
molts que baden. Per tant, deixem el mòbil per les collonades quan toqui i informem-nos per qui ens pot donar la informació. Això m'exalta una mica, perquè quan sento que no, no, no, si hem funcionat... No, no, per favor.
No, no, amb ell no. M'emprenya molt la tonteria que es porta a sobre i que després critiquem i que no sé què. No, no, tros de soca, que t'ho estan dient des de les 6 del matí i si tu agafes el tren a les 7 ja saps que no vagis a buscar el tren, cony. Jo què sé. És una putada, ja ho sé, però com a mínim estàs informat. Ara estava mirant aquí en el mòbil
Clar, hi ha aplicació de Renfe, aplicació de Renfe cercanies. Sí, però aquestes anaven... Aplicació de Rodalies de Catalunya. Sí, aquestes no saben o contesten. Ja, ja. A mi em consta, no ara, perquè com és una cosa ja històrica, alguns estudiants de l'Autònoma agafen l'R8 perquè té parada ja. I ells, a partir de l'aplicació, no sé si era aquesta de Rodalies, hi ha com una mena de xat d'usuaris,
I s'informaven entre ells. O sigui, no esperen que la institució, diguem-ne, Rodalies, te digui què passa, sinó ells mateixos diuen, ui, el tren no arriba. De jutjat de guàrdia. A través de la pròpia aplicació. Sí, sí. Aquest matí, Agut, estava escoltant el Bastell, i la Bàrbara Julba des de Girona diu, nosaltres hem informat els informadors de Renfe.
La frase és, hem informat els informadors. Un tesori, un desastre total, home, caos. Quan veus els informadors, clar, veus que són nanos i nenes joves, que els hi posen l'armilla aquella, que m'imagino, quan algú arriba a preguntar, ells diuen, no tenen informació més enllà de la que pot tenir qualsevol altre mortal. Llavors, clar, arriben allà, han de donar la cara, i l'únic que diuen, no, no, el tren no està, a l'andana no baixis, que...
Però clar, informadors no són. No, no, informadors no són i la culpa probablement no, segur. No és d'ells. Però pensem que tots i cadascun d'ells cobren. Per tant, jo no els implico amb ells. Qui li ha d'informar a l'informador li ha de dir. Però que tot això és una despesa que, a més a més, qui la pagarà? Els de sempre.
els de sempre. Per tant, és un afegitó més en el caos absolut que s'estan vivint aquests dies. I jo, mentre tot, ja compadeixo els responsables dels serveis, amb en Pere Macias, el qual ve de lluny, i molt lluny, i molt lluny, i segurament que ja n'ha passat de tots colors, però aquesta li està petant els morros, com a la consellera Paneque. Vull dir, és que de Madrid es diu unes coses, aquí se'n diuen unes altres. Home,
Potser que ens poséssim d'acord, eh? Potser que ens poséssim d'acord, en definitiva, perquè això no s'aguanta. No, sí. No, simplement volia dir, afegint el que deia el Jordi, que estic totalment d'acord, eh? Els mitjans de comunicació sempre han funcionat i per això al final també tenim aquesta missió de servei públic que és molt necessària. Però jo el que em referia és que no pot ser que hi hagi un usuari que es presenti a l'estació i vegi a la pantalla que el tren arriba en 15 minuts...
i passen aquests 15 minuts i passa una hora i a la pantalla encara surt que arriben 15 minuts i el tren no ha arribat ni arribarà ni se l'espera. No, no, i aquesta pantalla encara hi és, eh? Sí, sí. Encara ningú li ha fotut un cop de pedra. Per això dic que... De moment. Tant com pantalles com altres coses que no funcionen i, per tant, aquí sí que s'ha de demanar...
s'han de demanar explicacions i s'ha de demanar que aquest servei funcioni com toca. Òbviament que als mitjans de comunicació farem tot el que estigui al nostre abast. Sobre això que deies, Jordi, anem en una tertúlia, em sembla que va ser arran de la pesta porcina, del primer cap de setmana, que no es podia anar a la medi natural, i la gent hi anava, no? Sí. Oh, és que no m'he informat. I dèiem exactament el mateix, és a dir, no, no.
Si tu vols, tots n'hem parlat. Els que ens dediquem a això tenen sensació de bombardeig i penses, com pot ser que a algú no li hagi arribat algun dels milions de missatges que s'emeten? Hi ha gent que voluntàriament viu en una bombolla. Entre cometes, si és que això falta informació, el problema és seu. Només ho apuntaré perquè no és un motiu ara de debat. Aquesta bombolla que tu parles molt bé, Albert,
Qui la provoca, com es provoca i per què es provoca que la gent... Aquesta és l'altra, correcte. Ens anem fotent a dintre una bombolla que no... Aquests despistes, mantenim el personal allò... Inalvis, no? Qui la provoca, com la provoca...
i per quina raó la provoca. Ho deixo aquí només. Això em podria fer una tertúlia sola. No, no, quatre. Això és cert, això que estàs dient. Vull dir, viure en aquesta abstracció de tocar de peus a terra i tots són... És igual. No hi entro.
Sobre aquest tema, aquí sí que, si voleu, jo vaig estar 3 anys fent informació d'infraestructures quan treballava al diari Ara i em vaig submergir en el món Renfe ja fa 12-13 anys que havia fet reportatges de tot tipus sobre el desastre que implicava Renfe. Dantescos, m'imagino. Dantescos, totalment.
I els problemes interns, és a dir, el per què això no funciona, no? I abans, Jordi, deies de... Ostres, com és que els ferrocarrils funcionen i la Renfe, no? Tenim un model i tal. Evidentment, no. Hi ha una part que no es pot comparar
perquè els ferrocarrils no es creuen amb 17 milions de línies i, per tant, és una via que va fins a Barcelona a Sant Cugat, a Sant Cugat es bifurca, etcètera. És a dir, no són problemes creuats que una xarxa que ocupa tota Catalunya, en què hi ha, sembla que són 16 o 17 línies a tota Catalunya, i que unes estan interconnectades amb les altres. Això ja s'entén. Els quilòmetres són molt menors.
però hi ha la part de les competències, és a dir, Ferrocarrils, depèn, és una única empresa que depèn d'una única administració. I amb Renfer això no passa, amb Rodalies això no passa. Tens, per un costat, des del traspàs, que s'anomenava traspàs fake, que li van fer al Montilla el 2009, que li van traspassar només la informació i els horaris, i ja està. Els trens els posa Renfer.
i les vies i les catenàries, a DIF. És a dir, tres actors, aquí, Renfe i a DIF, són dues empreses públiques, que depenen de l'estat, però que entre elles, no diré que no es parlen, però es porten molt malament.
ADIF no parla pràcticament mai. Avui ha sortit per primer cop el portaveu d'ADIF, i a més és un portaveu que jo conec personalment, un portaveu, sí, algú que parlava en nom d'ADIF per donar explicacions, però normalment no parla mai, quan el 80% de les incidències que passen a Rodolí són culpa d'ADIF, és a dir, de les vies i de les catenàries, i del sistema aquest de control que avui ha fallat, etcètera.
I Renfe, abans per això deia que l'Antonio Carmona, que el portaveu de Renfe a Catalunya, que era un heroi, perquè ell sempre ha de sortir a donar explicacions fins i tot de problemes que no són seus, però clar, la conseqüència que fa Lliadif és que en un tren no funciona, que s'ha parat, que hi ha un retard, etc. I per tant, clar, en el fons sí que és ell el que ha de sortir, però quan li expliquen, però per què ha passat?
i llavors ha de tocar el violí tant com pot, perquè no era cosa d'ell. El dia que els maquinistes es van negar, a primera hora estava l'Antonio Carmona parlant amb el Ricard Ostrella a Catalunya Ràdio,
I li vaig enviar un missatge, perquè el conec, vam fer la carrera junts, i li vaig dir, tio, ets un geni perquè ho has dit tot sense dir res. És a dir, ell sap que no podia culpar els maquinistes de no anar a treballar, però se li entenia tot. Saps? Sabia com explicar-se i tal. I amb Adif el mateix. Aquest matí, defensant, és a dir, de la seva boca no sortirà una crítica cap a Adif, però...
sí que, entre línies, si ets llest, hi podies entendre de dir, no, no, és que la culpa és seva, que surti algú a parlar-ne, no? De fet, amb la segona... el primer cop que s'ha aturat, ha sortit ell. Quan llavors s'ha reprès, ha sortit ell. Quan s'ha aturat el segon cop, ha fallat el sistema un segon cop, ja no ha tornat a sortir. Escolteu, que ha sortit algú de qui li toca, no? Per tant, hi ha la part aquesta de competències, de qui depèn.
I deies, Jordi, d'aquest traspàs últim, no? I deies, que curiós, que això... Jo crec que el que ha passat, evidentment, amb el que va passar a Gelida, no té res a veure amb això. Però sí que s'ha posat en evidència que aquest suposat d'empresa mixta, etcètera, és exactament igual que abans. Perquè, recordeu les...
vagues de maquinistes que va haver-hi fa uns mesos, quan s'estava negociant aquesta empresa mixta, perquè els treballadors de Renfe, especials maquinistes, no volien dependre de la Generalitat. I al final van aconseguir el que... És a dir, no depenen de la Generalitat, amb aquest 51-49% que s'han repartit entre Estat i Generalitat. I sí que han posat en evidència, no sé si voluntàriament o no, això.
jo del govern de la Generalitat dimecres dic dijous hi haurà trens i els maquinistes diuen no. Jo a Generalitat el divendres a la nit de matinada dic demà no hi haurà trens i sí que hi ha trens dissabte matí. És a dir, és posar en evidència de la meva parer tu no manes. No.
Perdoneu, m'he ficat de tertulià, però és que aquest tema el controlo una miqueta i m'indigna bastant també, sobretot això, això que us explico de les competències, dels traspassos i tot això. Fins que no tot depengui d'una mateixa empresa, això no funcionarà.
Això és el que deia jo, que és curiós, que estigui passant ara. Jo, per mi, era una cosa que algú la tenia programada, que s'ha aclarat per la història de la climatologia, que no ha parat de ploure. Collons, ja portem no sé quants dies plovent, eh? I ahir, tot obomplegat a la tarda, vaig veure que fotia un cop de vent, una rauxa de vent impressionant, fotia una pluja que va durar soltosament poc, perquè Déu n'hi do el que va caure...
ja n'hi ha prou, també. Doncs, bé, ara és l'hora. Bé, doncs, ara és l'hora, curiosament, ara ha sigut l'hora, i és el que jo dic. Ha dit fer punyetes, infraestructures de Catalunya, que per això és l'empresa pública. I formem els maquinistes aquí, tinguem una preparació aquí, posem l'usuari en el centre, amb tot el que convingui, això que deies abans tu,
de la informació, de la comunicació, i sobretot, sort en tenim,
dels mitjans de comunicació, sobretot la ràdio, sempre la ràdio, aportant-hi i informant al primer, els primers, les diferents emissores de ràdio, que siguin les habituals de la gent. Cada cop la ràdio potser es té més com a qüestió secundària, sobretot pel personal jove, no? A veure si s'entera també el personal jove d'aquí...
De qui es pot refiar i de qui més val que no, i per favor, ja n'hi ha prou de fer l'orni, perquè, en fi, uns com els altres esteu quedant fatal a nivell dels que manen, els que governen, els que gestionen, sobretot els que gestionen.
I última cosa que volia dir, deu-n'hi-do també en aquesta legislatura, que si volcans, que si pandèmies, que si accidents, que si, en fi, danes, i ara el tema aquest, vull dir, aquí les han caigut totes, i això evidentment que no estava programat per ningú,
penso, però que estan rebent per tot arreu, vull dir que Déu-n'hi-do. Amb aquestes desinversions que hi ha a tots els nivells de fa anys i panys i repanys. Està claríssim que és un problema que ve d'antic. Doncs, si no voleu afegir res més de Rodalies, sí que...
Parlo d'un segon tema que està relacionat, en certa manera no, en el seu origen. Dic, clar, dic que molts usuaris que deuen haver pensat aquests dies davant de tot això que hem explicat,
Si els trens no van, doncs agafo el cotxe. No? Fàcil. Doncs tampoc. El cotxe, tampoc. El mur que va caure a Gelida sobre el tren de la R4... Aguantava l'autopista. Aguantava l'autopista. Era el mur de contenció d'aquell punt de l'AP7. De fet, és just el punt en què la línia de tren es creu amb l'autopista i li passa per sota. La R4 passa per sota de l'AP7 a l'alçada de Gelida. Doncs...
Com que aquest mur, quan va caure el mur, durant el dimecres van anar els bombers, el mur cau dimarts al vespre, dimecres van els bombers a mirar-s'ho i diuen, això no és segur, aquí haurem de fer alguna cosa.
I el dijous es va anunciar que estallava l'autopista en sentit sud, que és la part que tocava més el mur que va caure, en sentit Tarragona, a partir de dijous i de moment sense data de retorn fins que es pogués assegurar aquell mur.
dissabte al migdia es va obrir un únic carril, almenys, de baixada, de baixada cap a Tarragona, es va obrir un únic carril. I així ho explicava el director del Servei Català de Trànsit, un altre heroi dels nostres dies, Ramon Lamiel.
Això és molt important, segons ens han dit, la retirada d'aquestes terres que hi ha, la retirada del formigó, perquè ells podran veure una mica, jo això no soc un especialista, però podran veure una mica quin és l'estat i què ha provocat que hagi passat aquest success. A partir d'aquí ells diran quin és l'horitzó de dies que pugui durar aquesta reparació. Sí que ens han dit que això s'ha de combinar també amb la recuperació del servei ferroviari.
Per tant, és una recuperació mixta i que ells aniran detallant els propers dies, quants dies pot acabar durant això. Però estem parlant de dies.
Perquè clar, evidentment, en aquell punt ara ja està afectada l'autopista i no hi poden passar els trens, que és un dels trams en què hi ha transport alternatiu per carretera. Doncs des de dijous, què ha passat? Doncs el volum de trànsit ha crescut. Per què? Perquè hi ha més gent que agafa el cotxe que agafava el tren i a més a més les vies alternatives a l'AP7 van totes carregadíssimes, la N340, la A2...
La C32, que per sort que són els túnels del Garraf, han aixecat barreres, que per cert, aquest cap de setmana l'alcalde de Sant Cugat del Vallès ha demanat també la gratuïtat dels túnels de Vallvidrera, en sintonia amb l'alçada de...
de barreres dels túnels del Garraf per facilitar la circulació. De moment no tenim notícies que s'hagi acceptat aquesta petició. Ens quedem a casa, no? Ens quedem a casa i qui pugui que faci teletreball.
Perquè realment... Aquesta ha sigut l'opció que han donat, no? Qui pugui que és que no està malament, però no és la solució. La solució és que... No sé quina és la solució, però el que sí que sé és que ens mereixem tenir unes infraestructures que funcionin. Ara ha sigut la P7 en aquell tros, però és que la P7 ja sabem també des que...
que es van aixecar peatges perquè va passar a ser gestionada per un sistema públic, doncs això, hi ha més trànsit, més camions. Jo abans l'agafava cada setmana per anar cap a... Bueno, direcció Girona, i era estranya la setmana que no hi havia o camió variat, o camió cremant, o accident. O sigui, cada setmana la pujareta aquella que hi ha just...
passat al baricentro, diguem-ne, allà sempre hi havia algun problema, o pujant o baixant, i va hiper saturada, o sigui que no sé, és el que dèiem abans també de la falta d'inversions històrica, que en aquest país no s'ha invertit
pels problemes que ja sabem, no arribaven a recursos, es prometien recursos que mai s'han arribat a executar al 100%, bueno, ni al 50%, o por ahí. Llavors, clar, no tenim infraestructures que funcionin, és que és això. Tenim una sèrie de necessitats, som els que som, i això, tenim necessitats, i no les tenim cobertes. Cada cop costa més ser català. És això. Vull dir, aquests dies, ara m'estava...
El país del Sosiego s'ha convertit en el país del desastre. I estem prou calmats. Sí, ens queixem i fem servir els canals que puguem, però allò... No ho sé, jo no soc ningú per incitar a res. Però repeteixo el que deia...
al començament, vull dir que hi ha països que per coses més petites s'han iniciat revoltes, vull dir, solvantem-ho. I espero, no ho sé, el que va dissenyar el pont aquest sota l'autopista, que anava a patar a sobre d'un tren, sota l'autopista i va parar a sobre d'un tren,
ja devia fer-ho bé, no? Bé, en tot cas, no pot contornar-lo a refer. Aquest, no, aquest fora. Aquest fora. Però, broma, sí, millor ja n'hi viu, no? Però vull dir-te, l'empresa que va fer això... Hòstia...
Sí, no, ha plogut molt i molt repetidament, sí. Normalment, quan... Jo no hi entenc, eh? Però es fan les vies d'aigua, les vies de sortida, perquè allò no es mogui, o es mogui al mínim, i potser ja portava un seguit de dies, no? Però, en fi, a veure quina serà l'empresa que es refarà a això. I, per altra banda, certament, els camions.
Però per això hi havia el disseny de l'Eix Mediterrani, d'anar des de Càdiz fins a França, seguint el litoral. Ah, no, això s'ha de fer des de Madrid i surtin per Irun.
Corredor mediterrani. Corredor mediterrani per la sierra. Sí, vull dir, acollonant, acollonant. Bé, doncs, bueno, que es fan les coses com es fan, aquí ens en passarem camions i camions i camions, i fum, i fum, i al tanto, quan has d'avançar un camió a l'autopiola, normalment, sempre havia fet tram sud a la seta, o sigui, anant avall.
El corredor mediterrani, el Ferran Torrent deia el carrer major dels països catalans. És l'AP7, no? Bé, sí, el corredor mediterrani, que podria estalviar tants i tantes saturacions de camions, i qui diu l'AP7 diu l'A2, diu el que...
Carretera que agafis, vaja, carretera que cada cop costa més ser català. David. Bé, jo en aquest cas trauré la carta del canvi climàtic i en això n'hem de ser conscients. No pot ser que tinguem unes infraestructures que no aguanten dues llevantades que arriben en un mes. Vull dir, ens hem de començar a acostumar
de que a Catalunya viurem períodes de sequera com tots aquests anys que hem tingut, i de sobte et vindran llevantades a punta pala, com portem aquest mes, que hi ha hagut dos. No pot ser que tinguem infraestructures que no aguantin dues llevantades, perquè al final això serà així sempre, segons el que avisen els científics i els que entenen sobre el tema.
I jo, en el meu cas, vaig tenir la mala sort de... Bueno, havia d'anar per la P7 dijous i em vaig trobar aquest... No me'l vaig trobar perquè ja sabia que... Perquè estaves informat. Sí, estava informat, però perquè em neix sol. Però hi ha gent, suposo, que no li passa. I, ostres, tu l'alternativa que et dona el Google Maps, que vaig passar de 45 minuts de trajecte a una hora i mitja, el doble...
I va ser horrorós. Però bé, em quedo sobretot amb el que deia a l'inici, que no pot ser que no tinguem infraestructures preparades per aguantar dues llevantades seguides, perquè al final si et poses a mirar i analitzar tots els casos de tota aquesta darrera setmana...
Pràcticament tot va provocat per la pluja. No ho acabo d'entendre, s'ha d'invertir més. I aquí, enllaço amb la de les infraestructures, la R1, que l'heu vist, que és la de la costa, la del Maresme, que va fins a Girona,
passa, o sigui, quan hi ha llevantades i sento la platja, les onades toquen els fonaments del pont que aguanta la via. Les vies. Quan va la cosa forta toquen les vies. I que això no s'hagi arreglat sembla...
Com a mínim plantejat, no?, de dir, bueno, hem de retirar... Si no hi ha un projecte que la via passa per dalt, que a més seria més maco, passagísticament, fins i tot, però clar, és el que diem, en algun moment algú va dir, sí, sí, tindreu no sé quants milions per fer això,
tothom va aplaudir, que bé, que bé, allà està. Que a mi l'altra cosa que em crida molt l'atenció és el tema després de la redacció de projectes, és a dir, quan finalment diuen sí, sí, diuen ah, vale, ara començarem a redactar el projecte i això, doncs d'aquí dos anys tindrem el projecte sobre la taula. Escolta, però que podeu començar a redactar-lo sense calés? És veritat que has de tenir-lo tot més o menys clar i has de saber quins diners tindràs, però hi ha coses que podrien avançar, perquè si no, quan realment s'ha d'executar un projecte, no es pot executar fins d'aquí
7 anys, no? Aquí 7 anys tindrem... Llavors, clar... Esperem que no passi com l'hospital. Ja veuràs, ja veuràs. Igual passarà. És que és així. Això que dius és cert, però després et pot passar el que, diguem, quan hi ha imponderables, que es diu, quants projectes i quantes obres es van suspendre per culpa de la guerra d'Ucraïna, l'augment del preu de les matèries primeres, i van fer que projectes que estaven en un pressupost
es van haver de refer de zero, o empreses que van dir, no, no, jo amb aquests preus jo no t'ho puc fer, torna a licitar, torna a començar de zero. És cert això, però que té una certa lògica, i tot i així passa, eh? Tot i així, quan ho fas junt, projecte i execució, en dos anys et poden passar coses imponderables. Volia... No tenia previst treure el tema, però ja que has parlat d'això dels camions i tal, de l'AP7, el debat dels peatges. És a dir...
quan el 2021 es van alliberar la P7 i la C32 en direcció nord, diríem, l'autopista del Maresme, i la P2, també, exacte. L'única que continua de peatge, diríem, és el túnel del Cadí, el túnel de Vallvidrera i el túnel del Garraf, si no m'equivoco. I Terrassa. Perdó, i les Pons, tens tota la raó. Exacte, i la C16, tot el peatge de les Fons i cap amunt. Quatre. Quatre.
Però segurament la més gran, el carrer major dels països catalans, és la P7 i és on s'ha notat, on s'ha notat més. Clar, tots volíem, ningú li agrada pagar peatges, tots volíem que s'alliberés, no? I hi havia aquell mantra, no?, del no pagar, no vull pagar i tot allò que va passar en el seu moment. Sí, clar, però, quina és la conseqüència que no hi hagi un peatge? Collons, i per què les autopistes a Espanya, que no s'han pagat mai...
Hosti, allà funcionen. Ah, no, aquí no. No, però jo ho dic. Això ha de ser a tot arreu. Això ha de ser a tot arreu. I peatge públic. És a dir, que no hi hagi ningú que es lucri. Això és un altre tema. És a dir, peatge públic no concessionat perquè hi hagi una tercera empresa que es lucri. No, el peatge que costi pel manteniment. Llavors hi ha la vinyeta, totes aquestes alternatives, que segurament són més lògiques que no una barrera física, etcètera. Perquè ara no tornarem a muntar tot allò que hem desmuntat, no?
de les barreres dels peatges. Però sí que és cert que quan no hi ha un peatge, qui paga, perquè el manteniment d'aquesta autopista també el paga la tieta Maria, que no té cotxe, amb els impostos. Per tant, en certa manera, és un debat. I què ha generat? Doncs més camions, més cotxes antics, que abans passaven per alternatives perquè no s'ho podien pagar, i ara s'averien al mig de la P7, etcètera. És a dir, les conseqüències de no pagar un peatge...
Tampoc són ideals i s'ha de plantejar. I, evidentment, el que ha de ser és a tot arreu igual. A tot arreu igual, òbviament, com s'ha dit. Però el debat d'eliminar peatges a vegades té unes conseqüències que potser ningú havia pensat. I ara, 4 anys, 5 anys després, es comencen a veure. No sé com ho veieu, peatge sí o peatge no.
Jo defenso PH, no. La carretera ha de ser per tothom. I és veritat que la mantenim entre tothom, però igual que altres serveis, com a ciutadà, paguem impostos per tenir escoles públiques, per tenir sanitat pública i també per poder circular pel carrer. I és veritat que llavors, si és una cosa que costa diner, si és privada, doncs...
hi ha menys usuaris, però ja he de dir que hauria de ser un servei públic. I després, clar, l'administració ha de poder gestionar això de manera que si hi ha més desgast, hi ha més manteniment, potser si hi ha molt volum de trànsit s'han de plantejar fer un quart carril, o no ho sé, potser ara fos també gent del territori que diu, no, no, però, clar, hem de trobar l'equilibri. I ja he dit, clar, les carreteres, la P7, no funciona. No funciona bé. Bé, ara es redueix el límit de velocitat, em sembla, per això, per...
per minimitzar el tema de possibilitat d'accidents, perquè el meu és volum. No sé, això s'ha de gestionar. Però jo, en principi, jo ho faria perquè la cosa sigués pública. Jo el que demano és que les autopistes estiguin funcionant arreu, que no estigui penalitzat ser català, amb els quatre peatges que hi ha encara existents, cosa que no passa, crec, enlloc més del territori peninsular,
En País Basc, Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do com valen les autopistes allà. He estat aquest estiu i Déu-n'hi-do. Sí, sí, en País Basc. Bé, jo és que fa temps que no hi vaig. Bé, doncs això. I l'autopista de la P7 és que, primer, que en molts llocs només van dos carrils per banda, no? Això és insuficient. Això és insuficient. I... perquè està ple de camions...
Camions, camions, camions. Si s'ha de posar algun tipus de peatge, jo abogaria pel que ens hem trobat, els que hem travessat a Europa, França no, però a Alemanya, que hi ha les etiquetes aquelles que pengen, la vinyeta, i que qui tingui cotxe pagui la vinyeta aquesta, que per altra banda no és excessivament elevada.
en aquests territoris on fan servir aquesta calcomania que has de posar en el cotxe. Sí, s'ha d'arbitrar això perquè, esclar, l'Estat no pot assumir que l'AP7 tingui la més circulada, amb més circulació del món mundial conegut des de Rubí, tingui aquest pobre manteniment i aquesta saturació tan bestial.
I jo en el meu cas igual, peatges no, i administracions que gestionin i apostin, sobretot, torno a repetir, pel tren, perquè penso que ha de ser el transport del futur. Parlàvem ara dels camions, jo que passo també bastant per la P7, ho veig i és un perill, tants camions i que es van avançant entre ells i que et queda tu al final només l'últim carril, o sigui el carril que està més a l'esquerra,
Vull dir, si hi ha un corredor mediterrani que funciona bé, potser es buidarà de camions la P7. Per tant, torno a repetir, el futur està en els trens i el partit polític al final vulgui apostar definitivament per això, jo crec que les coses li funcionaran bé, perquè això és el futur, penso.
Molt bé. Doncs va, ens queden sis minutets per acabar la tertúlia d'avui. Avui ens hem menjat el temps parlant d'infraestructures. D'altra banda, una cosa que a mi m'agrada bastant. S'ha notat, s'ha notat. El tema de l'avingua de l'Estatut, com ho tenim? Ah, bé. No, doncs han començat ja els talls. Ja, per això els talls. Algú és... Sí, jo passo per allà. Va bé, va bé. Bueno, va bé.
Vull dir, són obres, s'han d'aguantar i haurem de tenir paciència. Però sí, funcionen... Mira, abans que dèiem d'algú que no s'assabenta de les coses i tal, aquest cap de setmana, un conegut, em diu...
allò que et diuen, com que tu et treballes a la ràdio, et diuen, ostres, què està passant a l'adingo de l'Estatut? I penso, home... Els del TikTok. No, no, però era un home gran, eh? Era una persona de la meva edat, eh? Sí, sí, i dic, però com que no ho saps? Dic, bueno, doncs això. Sí, sí, clar, segurament el primer cop t'emboliques, no? És a dir, ostres, ara no sé per anar d'aquí a aquí quin recorregut he de fer. Com que això va per llarg,
Al final acabarem tots aprenent un recorregut, evidentment més llarg que el que fèiem abans, però ja està, l'aprendrem. Jo ahir venia de Correus, diríem, de l'Avinguda Europa de Sant Cugat, i volia anar cap a la... Sí, ara me'n recordo el nom del carrer, on hi havia abans el Mercadona, que ara hi ha un consum.
Sí, sí, no me'n recordo. Caldent de la barca? Caldent de la barca, es diu allò? No sé, al costat de la biblioteca. Exacte, allà, al carrer de la biblioteca. I ja no pots anar-hi directe.
com el feia abans, et fa fer molta més volta. És qüestió d'acabar aprenent quin és aquell reconegut. Però està ben indicat. Sí, sí, sí. És clar, tot és el que et demana, no? Molt bé. Doncs parlem d'un tema molt local d'aquest cap de setmana, que ha sigut tota la celebració de Sant Antoni Abad, els tres tombs i tot el que hi ha al voltant dels tres tombs. Ha sigut l'edició 167, per tant, no és poca. I segurament una de les...
Grans novetats és que s'ha tornat a fer el casino. Ja no hi han hagut de muntar aquella carpa mastodòntica a la plaça Guardiet que omplia la plaça per fer tots els actes de Sant Antoni, inclòs el...
el famós ball del dissabte a la tarda. I aquí a la taula tenim una persona que va anar a ballar. Que va anar a ballar. I sorprenentment és el més jove. I sorprenentment és el més jove. Bueno, no sé, Jordi, si vas anar a ballar o no vas anar a ballar tu, eh? No, no, ja explicaré un tema aquest cap de setmana per un fet, per dos fets simpàtics.
Doncs això, què tal, com va anar el concert? Home, molt bé, molt bé. És que ho he mamat sempre des de ben petit. Des que vaig néixer amb el carret, ahir m'ho deia la meva mare, amb el carret, anava amb els meus pares i els quatre avis. Sempre ho diré que tinc la sort i la fortuna de tenir els quatre avis encara amb mi.
I la veritat és que és un goig, perquè recordava, i jo al casino l'estima que li tinc no és perquè hagi conegut la meva parella allà, o perquè hagi anat a fer obres de teatre, com molta gent més adulta potser té, però sí que tinc el record i l'estima del casino que un cop l'any hi entrava, hi entrava amb els meus quatre avis, els meus dos pares i el meu germà, i passàvem allà una bona nit fent balls.
I aquest any, doncs, tornar a entrar al casino amb els quatre avis, després de nou anys, que pensàvem, sempre era un tema que els anava traient, hem d'aguantar el casino com a mínim. I hem arribat, i veure la meva avi emocionada, el meu avi emocionat, volem sortir a ballar amb el mal de peus que tenen,
i veure'ls allà ni que fos... Van provar-ho, van intentar una dansa, o sigui, van fer una cançó només. Però jo crec que també ells necessitaven com treure's aquest pes de sobre de tornar a ballar al casino, per tant, va ser una nit molt emocionant. Molt, eh?
T'he de dir, Albert, que això de la carpa que deies tu, jo encara he vist a la plaça del casino muntar-hi l'embalat a l'estiu per la festa major. És a dir, allà no era nou posar una carpa, l'embalat que hi havia allà al davant. Jo no he pogut viure això perquè tenia allò que se'n diu un bolo, havia de fer unes presentacions al teatre principal d'Olot,
amb la qual cosa vaig veure nevar anant de Rubí fins a Olot el dissabte al matí, amb les dues coses simpàtiques. Que manava allò que dèiem abans de Radio Rubí, els emissores de ràdio, gràcies a la xarxa, t'anaves informant perquè a Bracons, el túnel de Bracons, abans d'arribar a Olot, allò nevava pels descosits, però sabia que començava a nevar en aquell moment, per tant, em vaig atrevir a passar-hi i no vaig anar a fotre una volta per arribar fins a Olot. Per tant, gràcies a
a les emissores de la xarxa, anaves informant. I quina curiositat és que era un acte motiu de la capital de la Sardana d'Olot. I jo no... Sí que ho sabia, perquè jo portava el guió i tota la història, hi havia la colla galserant de la gent grup sardanista Fladaneu de Rubí, amb el qual va ser tot un detall. Però bé, era Olot, vaig estar Olot.
Molt bé, molt bé. I res, doncs el Xavi abans ja m'ha dit fora de micròfon que no hi ha participat, no? No, no. Però estàs amb una coral, vull dir que potser t'hagués pogut tocar, no? Sí, sí, sí, però no aquesta any no. Vaig sentir els timbals des del balcó de casa. Molt bé. Doncs tanquem aquí la tertúlia del Rubí al dia d'avui. Moltes gràcies a tots tres per venir a comentar l'actualitat.
I els oients, ja sabeu, continueu sintonitzant la 99.7 de l'AFM perquè ara vindrà la Belén Tierno amb l'última hora del Rubí al dia. No us la perdeu. Moltíssimes gràcies i fins demà. Gràcies.
Gràcies.