Vinga, som-hi, que passen dos minuts de les 10 del matí, continuem el programa Rubí al dia, i en aquest cas amb la tertúlia i amb els nostres tertulians amb moltes ganes de xerrar, que ja estan proposant temes, i estan proposant temes en la mateixa línia del que va...
La major part de la tertúlia d'avui, que és la mobilitat, després que PP, Vox i Junts tombessin el decret que inclou la pujada de les pensions, Pedro Sánchez va salvar els ajuts als transports, hi ha un compromís del govern de la Generalitat amb els comuns per mantenir la bonificació del transport públic fins al 2028,
Parlarem també del cotxe elèctric perquè hi ha incertesa pels ajuts per les desgravacions del cotxe elèctric. Els concessionaris estan tenint una frenada en les vendes. Parlarem de més mobilitat perquè el govern espanyol actuarà d'emergència al túnel de Rubí per poder obrir el pas de mercaderies, en aquest cas en uns dies, i això està relacionat també amb el port de Barcelona.
amb que per aquí passa aquesta línia amb una ampla que permet connectar Europa amb el port i, per tant, estem parlant ja de diners i els trens es comencen a fer cua al que és França, també. Intentarem parlar de la regularització extraordinària de les persones migrades, que es va aprovar també, i també de...
i en aquest cas de les mútues privades, perquè hi ha moltes persones que han vist com aquest 2026 se li ha pujat la prima moltíssim, i atenció, perquè un de cada tres tenim contractat una assegurança de salut. I si ens dona més temps, m'agradaria parlar també d'Assaf, que ha fet balanç de la seva activitat a la ciutat durant el 2025 amb 2.300 persones sense risc d'exclusió social.
I alerten que també, per com es va tombar la llei Omnibus, 13.000 famílies vulnerables podrien ser desnonades, també. Tot això, amb qui ho parlarem? Amb Conxita Jimeno, bon dia. Hola, bon dia. Pepa Adelantado, bon dia. Bon dia. Bueno, no massa bo, però bueno.
Sí, no? Després d'aquests temes... Després del que has presentat ja... Hi ha coses bones, també. Víctor Ramos, bon dia. Bon dia. Sol expositor, bon dia. Bon dia. Doncs tot això ho debatrem avui, si ho podem. Vosaltres també us podeu sumar mitjançant el telèfon 935885960. Si voleu dir la vostra, 935885960, en línia directa, que us agafarà el telèfon...
la persona que està al comandament tècnic de tot això i que permet que ens escoltem. José Malagón. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Comencem amb PP Vox Junts, que van tombar aquest decret
per la pujada de les pensions, amb el transport, i abans la Sole Exposito em deia, jo vull dir una cosa abans de començar, també relacionada amb la mobilitat, no, Sole? Sí. Bueno, esto es un grito de... un grito de... d'agobio, bueno...
No sé cómo decirlo, pero... Una llamada, por favor. Una llamada de auxilio, es una llamada de auxilio porque viniendo de casa hasta aquí tengo que pasar por la calle Francesc Macià. Sí, es Francesc Macià. Sí, la avenida Francesc Macià es la calle Mayor.
Y la verdad es que me he encontrado mogollón de furbonetas pegadas a la pared. Por favor, ya sé que tenéis que hacer vuestro trabajo, pero un metro más hacia la derecha no pasa nada, porque si yo tengo que ir por la carretera, pierdo totalmente la referencia y voy perdida. Igual me encontráis en la montaña o vete tú a saber, así que porfi, ya sé que tenéis que hacer vuestro trabajo, pero un poquito más a la derecha.
Per què dius perquè t'afecta? Per la teva... Discapacitat visual. Soy ciega, pràcticament ciega. Solo veo claridad. Y claro, yo entiendo que tienen que estar descargando, pero hay muchas furbonetas que no hay ningún conductor dentro, entonces no se dan cuenta. Yo llego y es que no puedo pasar. Es imposible. Y claro, tengo que bordear la furboneta, irme por medio de la calle, y si vienen coches por detrás no sé para dónde tirar, es que pierdo totalmente la referencia.
Llavors estan fora de la zona habilitada de càrrega i descàrrega, no? Ho estic entenent. Bueno... És que la zona de càrrega i descàrrega... És que ahí no hi ha limitacions. Hi ha de tot, tio. No, és que jo... La zona de càrrega i descàrrega, primera que són petites, no n'hi ha prou pel repartiment, que és el que jo deia abans. En dues o tres hores s'ha de repartir tot un poble, per dir alguna cosa, i tota una sèrie de productes. Llavors, esclar, les zones de càrrega i descàrrega s'acaben...
No, no, és la misma calle mayor. Al lado del comercio. S'acaba el d'això i la gent aparca on poden. És un problema. Però solo té raó. Clar, per ells és una... No, no, i per a persones que van de ruedas... I filles de ruedas. I cotxecitos con crios. I persones mayores con tacataca. És que... És que tenim unes aferes de puñetera pena, la gran majoria, i, claro, les calles de peatonales...
Se les ocupen las furgonetas o los... Entonces he llegado aquí un poco estresadita. Sí. Pero bueno, ya está. Bueno, pero ahora te vas a relajar, ya verás tú, con lo que nos ha sacado este Antonio. ¿Això pasa sovint o pasa puntualment? Todas las mañanas. Siempre, cada día. Todas las mañanas. Luego tengo una amiga que ella sí que no ve nada y aparte tiene problemas de orientación y tal, y para ella venir de su casa...
Por ejemplo, a la calle Cervantes es imposible. O sea, lo pasa súper mal. Llega fatal. Muchas veces voy yo con ella porque digo, bueno, pues si me pongo yo nerviosa, tú no te pones nerviosa. Y yo la acompaño. Pero es que es horrible. Horrible, horrible.
Continuem parlant de mobilitat, amb aquest decret que va ser tombat, però que es van salvar els ajuts al transport i el compromís del Govern de la Generalitat amb els comuns de mantenir la bonificació del transport públic fins al 2028 i la idea una miqueta és que, clar, tal com està,
La situació en general, sobretot el que respecta Rodalies, mantenir aquesta bonificació seria una bona idea. Jo no sé com ho veieu vosaltres, perquè van dir la gratuïtat de Rodalies durant un mes i ara justament mantenir aquesta bonificació.
No, a veure... Jo penso que tot això no deixen de ser parxes, que és com vivim en aquest país, un parxe sobre l'altre, però, bueno, està bé que ho facin, està bé que ho unifiquin. El que passa és que la solució idònia seria arreglar d'una punyetera vegada les rodalies i tantes altres coses, no les rodalies només. I fer-ho d'una vegada, una previsió a 30 anys, no per la setmana que ve o l'altra.
que ja tornarem a estar igual, després parlarem del tema del transport. Imagina't tu, jo que soc un defensor,
del tren per l'intercanvi de transport amb mercaderies, amb aquestes aturades d'aquestes setmanes em quedo sense veu, perquè no falta que digui això a una persona que està afectada perquè té els seus productes que venen d'Itàlia o d'Alemanya i que els té parats a...
A Riu de Llots de la Selva, per dir alguna cosa. Sí, sí. Lo triste es que arreglaran això abans que tot lo altre. I ara ja estava i amb la crisi de Rodalies, ara va començar el pont de no sé què, el muro de la P7, ara el pont de Rubí, que dius, quant d'important era el pont de Rubí? I no ho sabíem. Estava ja abandonant l'R8, que no funciona mai aquell pont. I de cop i volta es veu que sí que té l'ample...
de l'ample de via d'Europa allò que parlàvem la setmana passada ara és superimportant aquesta via això ho arreglaran en res però ara tu has de preguntar a molts usuaris això de la gratuïtat ara un més gratis però tu imagina't que et donen Netflix i et diuen Netflix gratis però no sé bé
És gratis, tu no pagas, però no veràs nada, perquè no funciona, perquè no carga la sèrie. És el mateix que els trens, i si preguntes molts usuaris et diuen, jo el que vull és que el tren funcioni, jo t'ho pago, jo pago la TDE o pago l'abonament del mes, però que a l'hora que posi, vingui el tren i em porti.
I que vayamos seguros. Això que deies del túnel de Rubí, passen tots els trens de mercaderies que van o venen d'Europa per ample internacional. És l'única via d'aquest tipus a la zona. Un dels principals perjudicats, Port de Barcelona, s'ha quedat sense connexió ferroviària amb Europa. Sí que poden circular els trens des de la terminal de Llagosta.
Per tant, més al nord, i molts operadors del port de Barcelona, què fan? Porten les mercaderies en camió fins a la Llagosta per poder-los donar sortida amb el que implica. Que si també està tallada la peceta Martorell als tres carrils, aquests camions que tornin hauran d'agafar també...
O buscar vies alternatives, també, no? No és gens fàcil, això. Sembla que es vulgui aturar el país, de cop i volta. La manera és aquesta. I sobretot perquè hi ha aquest efecte dominó, que hi ha Perpinyà, que hi ha problemes, perquè hi ha trens que són a França o Bèlgica, que haurien de venir cap aquí i que estan fent un coll d'ampolla, ja. Ja. Bueno, i aquesta via, que la van fer pel tren nuclear, pels residus nuclears, eh?
Jo no sé si encara passen, però si passen, l'arreglaran amb els que cap, ja veuràs. Voleu escoltar el secretari d'Estat i Transports, José Antonio Santano, respecte a això. Vinga.
Bueno, sí, lo dijo la consellera ayer, eso significa que el lunes deberíamos tener o deberemos tener plenamente operativas prácticamente todas las líneas, con alguna pequeña, con alguna excepción, también ellos lo saben, tenemos el túnel de Rubí con algunos problemas que ya estamos abordando, nos preocupa sobre todo por el tráfico de mercancías al puerto.
Per tant... Elige tu propia aventura. Funcionará tot, menys alguna excepció. Quina? Ja t'ho trobaràs a les 6 del matí canviant el curro, saps? És increïble. Us preocupa el transport de mercaderies.
Sembla correcte que li preocupi. Però i la gent que no pot anar a treballar i que no arriba l'hora no els preocupa. Vull dir, és que... Perquè el transport de mercaderia, les empreses, els que utilitzen aquest mitjà, tenen una capacitat de pressió. El ciutadà que arriba tard a la feina, no en té. I aquest és el problema. Preocupa o té el túnel de Rubí? Perquè deuen estar... L'associació de transportistes, del que sigui, deuen estar pressionant...
A mi han dos cosas que... A mi han dos cosas que me agradaria saber. Una...
és experiències d'usuaris que han d'agafar el tren cada dia, d'un punt a l'altre, quilòmetres i quilòmetres, i que portin anys agafant rodalies, i que dos per tres tinguin problemes amb rodalies, arribin tard i tal, a quin acord han arribat amb la seva empresa i que la seva empresa sigui conscient que el mitjà de transport és el treballador de rodalies i funciona molt malament, i potser arriba mitja hora tard...
Una hora tard, aquesta hora que fa la cobra, la recupera després, i d'això hi haurà mil experiències, perquè hi haurà mil sectors allí implicats. D'això una... Sí, sí. I, bueno, ja està. L'altra no me'n recordo. Dijous ha arrencat la jornada Rodalies, amb retards. Hi ha nou trams que s'han de fer encara per autobús. S'ha recuperat el servei ferroviari en el tram d'Entrecaldes de Malavella i Girona. Bé.
Com estem? Som dijous, a veure què passa. L'estralés que som, que ens és igual si funciona bé o funciona a mitges, que estigui tot tan aturat, a mi em preocupa. Deu estar molt malament la situació, com per dir, parem,
i t'acampi que pugui, perquè la gent està tornant a agafar vehicles privats, posen línies d'autocars que no sé si també estan fent la seva efectivitat, però no sé, tu compares la red de ferrocarrils que tenim a Catalunya i és extensíssima, la compares amb altres països i no tenen aquesta possibilitat, però en canvi funciona tan malament...
El meu fill anava a Vic i va deixar de fer-ho amb tren. I mira que ho tenia facilíssim. Al final havia de baixar a Barcelona i agafar un altre transport. Això és una altra cosa, a veure com es recupera la confiança de l'usuari. Ara ho deia el Víctor, no? Tu vas a les 6 del matí, vas a treballar, saps que entraràs, bitllet gratuït, però no saps quan sortiràs de...
Aquell tren que puges, no? I no saps on. A part és que és car. Perquè molta gent aquí imparteix el 10% del seu sou, no?, en transport, i que a sobre no et funcioni.
Bueno, i són les línies que hi ha, però jo què sé, si vull anar a Barcelona, agafo catalans, segur! Segur! O sigui, em dóna igual que sigui a Plaça Espanya, que agafo el tren, agafo el metro, i no agafaré res a fer mai. Però si has d'anar a Granollers, te l'he rebuit. És el que et queda, ja la combinació més complicada, amb catalans, bus, metro, tal, allà és més complicat. Ara, és que no funciona. Jo me'n recordo, jo tinc de tota la vida un record, vam fer una excursió, crec que era Barcelona, i de Barcelona havia d'anar a Rubí.
Doncs no sé per què vaig acabar a Cerdanyola fent un transbord a Terrassa, estació del nord de Terrassa a no sé on. Una cosa, tio. I molts col·legas meus van anar en catalans, parlo d'això del 2011-2012, eh?
Els col·legues meus van acabar a Rubí en tres quarts d'hora. I jo estava a Cerdanya, les para en un tren. Allò era de veritat. En fi. Però allà t'has equivocat tu, no? Sí, segurament. No, no, però no venia de Barcelona, no me'n recordo. La culpa mitja, va. Sí, sí, la culpa mitja. No, no, però va ser una cosa, en plan, com no pot ser que d'aquí a Rubí no hi hagi un tren directe? No n'hi havia.
Doncs la T usual i la T jove, que continuaran aquests abonaments fins al 2028. Bueno... No es algo. No, suposo que... Hombre, para los ferrocarriles no viene bien. Los usuarios de ferrocarril no se vienen bien. Sí.
I s'encaré un any any catalans. El bitllet simple és molt car, eh? És molt car, simple. Agafes un sol? 4,15 per l'ara. Vas a Barcelona i tornes com molt típic. 4,15. Bitllets senzill per anar a la plaça Catalunya.
Lo que pasa que es cierto que lo bien que están esos trenes súper accesibles, súper puntuales, al final lo tienes que pagar, creo yo. Y ahora hay con mucha frecuencia, cada ocho o nueve minutos. O sea que es un lujo. No me quejo, ¿eh? No, no, no. Ferrocarrils pueden tener un día o algún incidente.
alguna incidència, però molt, molt, molt rarament, i coses puntuals. No té res que a veure amb l'altre. Jo amb 27 anys, 27, que vaig estar aquí treballant, no recordo només que un parell de dies que les companyes que venien de Barcelona arribessin tard amb els ferrocarrils. I no va ser pels ferrocarrils, va ser per altres temes, no? Però només recordo dos dies. Un va ser molt sonat. Clar, els que han vingut amb tren de Mollet...
Continuem parlant de mobilitat. Jo no sé si vosaltres teniu cotxe elèctric. No, jo no. El meu fill. El teu fill, ja. El 2025 les vendes dels elèctrics es van doblar, representen un 20% de la quota de mercat, però amb el decret tombat que al Congrés hi ha incertesa pels ajuts, per les degravacions del cotxe elèctric, els concessionaris tenen por també
d'una frenada de vendes. Jo no sé com vau viure ahir aquesta notícia d'aquest decret tombat que incluïa la pujada de les pensions i d'altres temes com mesures per combatre la pobresa energètica, la suspensió dels desnonaments, que ara parlarem també, aquests beneficis fiscals pels que compraven cotxes o pels desastres naturals...
Bé, jo el que veig és que el Congrés és una colla de panxes contentes i que no els preocupa excessivament el que fan. Ells tenen unes ordres del partit, això s'ha de votar que sí i això s'ha de votar que no, i és el que fan. I no crec que ni tan sols es mirin el que estan votant, perquè si s'ho miren i voten el que voten, els que voten el que voten...
els hauria de quedar la cara de vergonya, no hauria de poder sortir al carrer. Però, esclar, per això s'ha de tenir vergonya.
Pero Pep, esta situación de ayer o de antes de ayer, el año pasado también la vivimos. Lo que pasa es que lo que no puede ser es que un presidente del gobierno meta ahí todo tipo de ayudas y para que lo voten en bloque. No, no, perdona. La subida de las pensiones es muy importante. Yo creo que eso debería de ser votada
Por separado. Lo que pasa que él, para librarse, da igual Pedrito o Antoñito. Ahora mismo está Pedrito. Pues para cubrirse las espaldas y aprobar muchas medidas que igual una a una nos aprobarían, pues lo hace. Y esto es una estrategia política. Nada más le importamos a los pensionistas una porra. Ni los pensionistas ni los inmigrantes. No le importamos nada. Solo le importan...
Sus votos, los votos, tener votos y ahora decir, bueno, es que el Partido Popular, Vox, Junts, no quieren. No quieren para meter mierda, para que los votantes de ese se cabreen y no le voten y ellos tengan...
bueno, pues el día de mañana más votantes. Y no, es que es una estrategia pura y dura. Sí, sí, no, no, sí está claro que eso... Y es para echar porquería a los otros partidos. No, perdón. Las cosas serias son serias. Vamos a hacerlas por parte. Venga, pensiones. Tal, tal. Vamos a hacerlo así.
Bueno, pero lo que hay que tener claro es que el PP, en este caso, ha sido consecuente porque cuando estaba mandando Rajoy subían las pensiones un 0,25% y no subirlas es casi lo mismo. Están en lo suyo. Ellos van a eso. El problema es que cuando hay un gobierno que intenta equilibrar en ese aspecto, hay otras cosas que se pueden discutir, intenta equilibrar con el IPC...
Pues claro, si toca un 2,7, toca un 2,7. No, yo no creo que sea porque ha subido un 2,7, no. Creo que ha sido por el paquete de medidas que se quería aprobar en ese momento. No, ya, ya, no, si es que no es precisamente por el caso. Yo me refiero que en este caso, en este caso, yo ya me lo esperaba.
Y yo también. Y el año que viene otra vez. Igual va a ser eso. Es que es una estrategia política total. Sí, sí. Esto es cargarse el gobierno porque están... Bueno, yo no sé si se han hecho bien las cuentas, pero vaya. No, pero no cargas el gobierno. El gobierno no te preocupes que no se carga. Que este hombre es un estratega número uno y sabe muy bien cómo hacerlo. Bueno, bueno, ya veremos. Ya veremos porque ayer era...
Ahir vaig sentir la notícia que els transportistes volien fer vaga o estàvem fent vaga o no sé què. A Xile, amb la llenda va començar així, eh? Amb la vaga de transportistes. Van fotre fora...
a la llenda, i va entrar el Pinochet. No vull pensar que arribarem a aquest nivell. No, no, no. Sí, però no regalem res, eh? No regalem res. No regalem res perquè, bueno... Comparar el Pinochet con el Feijón, hombre. No, no, no. No, no, no, és que el Feijón... En blanc de blu. No, no, no. El Feijón no seria la cara visible. No, seria l'Ayuso, que serà pròxima...
Rosa es la presidenta de España. No. A tú te show, mira, Sole, tú y yo llevamos dos tertulias juntos. Yo creo que tú no conoces mi teoría de la teoría del pin. No. ¿La teoría del pin no la conoces? No, explícamela.
La teoría del PIN a mí me sirve para resumir un poco la política española, donde sea. La política del PIN es, PSOE propone un paquete de medidas que cuando lleguen las elecciones y se hagan los debates, poca gente se acordará de este paquete de medidas. Que por mucho que sea una amalgama, un cajón desastre de cosas...
Son, en principio, a priori buenas. Cosas que no propondría nunca PP-Vox juntos, si gobernaran en un hipotético caso. ¿Pero qué es la cultura del PIN? Como yo, PP-Vox, Junts. Recuerden que Junts ha estado fa poc al govern allí con la muleta. Ara no está.
abans Junts hagués votat que sí pel seu interès propi de partit a Catalunya i hagués dit sí pel tracte que tenien amb l'estat espanyol. L'estat espanyol, segons Junts, no els ha donat el que estàvem demanant, ha deixat de recoljar-los i això no surt. No surt per 3 partits, PP, Vox,
Junts. Els altres al principi s'han abstingut o han votat a favor. I això no ha sortit per aquests tres partits. I són mesures socials per la gent. Que podien ser més o menys, però ho són. Què és la cultura del pin? Com el PP, Vox, Junts no l'han propost, jo dic que no. Perquè no vull que el PSOE se colgue el pin.
Y el PIN es un objeto muy preciado en la política española, que es yo fui quien hizo esto. Y la gente es un no por respuesta. No se hizo de batalla. Fue un no. Pero Víctor, estoy totalmente de acuerdo, pero si fuera opuesto, o sea, si fuera al revés, sería igual. El no es no y punto. Si es la cultura del PIN para todos los partidos del Estado español. Es pergonzoso. Quien gobierne es por ende no, porque no lo hago yo.
Tú lo haces, Pepe, es bueno para la ciudadanía, pero yo soy PSOE y te digo que no, porque no quiero que te pongas tú el pin. Totalmente de acuerdo. Sí, sí. Us donarem un pin, eh? Si truqueu al 93 588 59 60, 93 588 59 60, abans la Solia havia parlat de la immigració. No sé què us sembla la regularització de les persones migrants, per què s'ha fet...
Per què creieu que s'ha fet que aquest mig milió de persones es podran acollir per tenir un permís de residència i de treball per un any? Feia molt temps que no se'n feia cap, no? Bueno, i perquè a més a més fa falta. Exactament. A l'època d'Aznar se'n van fer dues seguides. Hi ha una sèrie de feines que la gent d'aquí no la farà.
No ho farà. Acompanyar avis, anar a seure, passejar gossos per dir alguna cosa. Coses d'aquestes. Per què? Perquè nosaltres som els primers que no volíem que els nostres fills haguessin de fer això, sinó que els mires de donar-los els estudis adequats perquè puguin tindre una vida més acomodada.
Si tu aconsegueixes, amb els teus esforços, donar aquestes condicions al teu fill, no voldràs veure després escombrant al carrer, per exemple, amb tota la dignitat que això significa, però que s'ha de fer.
S'ha de fer, i no és una feina que ningú desigui pels seus fills. Si l'ha de fer, la fa, però no és una feina que tu desiguis. Llavors, han de vindre gent a fer-ho. Llavors, si estan irregularment en una sèrie de tasques, cuidant avis, sobretot, cuidant avis, en les pròpies cases dels avis,
que hi ha persones grans que s'ha de dormir amb aquella persona que viu sola, ha de tenir algú que la cuidi, que estigui amb ella i tot això. Tio, que sigui legal, que cobri i pagui els seus impostos. Jo trobo que això és el mínim que s'hauria de fer, que tingui tots els drets i els deures dels altres, ja està.
Però és que és una manera de tenir controlat aquest sistema d'immigració, que la gent estigui legal, amb papers, en ple dret i complint com compleix una persona. La darrera es va fer el 2005, que abans ho deia, fa més de 20 anys. Van haver-hi dues amb l'Aznar i em sembla que una després amb el Zapatero. Mira, des del final dels anys 80 se n'ha aprovat diverses a Espanya, crec que són sis, amb governs del PSOE i del PP.
Sí, sí. Mira, han estat tres impulsades pels governs del PSOE i tres més pel PP. Sí. I que sigui d'una manera regulada. Però en quantitats molt més grans que les del PP. Ja que estan aquí, pues que estén regularizados y que tengan sus derechos, que viven dignamente. Porque al final son los que nos están sacando las castañas. I tant.
en muchos sentidos, eh? I tant. Però aleshores també et trobes arguments com que es venen a treure la feina. Això em rexina una mica. Escolta'm, tu vols escombrar carrers i estàs disposat a cuidar avis, trobaràs feina? Búscala. Ah, no, però tu vols feina? Tu vols feina? Ah, va, no, vull dir, clar. Doncs es venen a treure la feina, es venen a la feina que tu no vols.
Sí, sí, però aquest argument existe ell. I sents per tots els cantons i de tots els colors, eh? Mira, un dels arguments per regularitzar de cop 500.000 persones és que generen una recaptació extraordinària per a l'Estat. Hi ha un estudi, el 2020, fet per economistes de la Universitat Pompeu Fabra, la de Girona i la de Barcelona, de la regularització que va impulsar Zapatero el 2005.
Va generar el primer any un ingrés per a l'Estat en impostos i cotitzacions d'uns 4.000 euros per cada persona.
És que és una manera també d'arreglar altres temes, perquè si estan cotitzant legalment, també ja no fomentes que puguin cobrar negre i tenir dret a ajuts quan estan entrant diners a casa seva, perquè això és així i passa així. Lo que pasa es que seguirà habiendo eso. Seguirà habiendo, però com a mínim estan ja en condicions de cotitzar perquè molts no els pots contractar perquè no estan regularitzats. Clar, és això. I d'altra banda, aquest topall que han posat, que llegia ahir,
que si tenen antecedents penals, doncs aquests no hi tindran dret, a mi em sembla correcte, però després van dir, bueno, mirarem quins són aquests antecedents, no? Saltar-se el semàfor, bueno, no passa res, jo també ho he fet. A mi em farien fora, també. No, però bueno, aquesta regularització està bé, però també s'hauria de posar la lupa en que tots els contractes i tots els treballs que faig,
que faran que no ho volem fer, siguin legals. El que no en val és que regularitzin aquesta gent un any, però després vagin a la casa de la dona gran a cuidar-la i tal, i la família no li fa un contracte, le paga bajo esto, i després un any diran, bueno, el seu contracte, el seu tal, oh, no ha fet res, no, però jo he estat... No, no ha fet res, perquè no hi ha paper, no ha cotitzat, no ens ha donat aquests 4.000 euros. I com no ens ha donat, fora.
Si al final, ojalà fos per humanitat que fessin això. Però al final és per aquest estudi, que a l'any han donat 4.000 euros per persona, a 500.000 persones sale a... Oh, és una pasta. Tot cap a dins. Però per la pasta, eh? No és perquè aquesta gent estigui vivint en tendes de campanya sota les 731, que diguen que aquestes persones les podrien acollir a aquesta nova regularització. És tan trist com això, eh? Sí, sí.
Que parlaves dels antecedents penals, les persones que tinguin antecedents penals als seus països d'origen els 5 anys anteriors a començar aquests tràmits no es podran acollir al procés de regularització. Bueno, això també és un argument contra el que deies tu, Conchita, que ens prenen el treball i a sobre venen tots els delinqüents al món aquí a robar-nos. No venen a treballar, venen a robar-nos. I dius, bueno, amb aquest punt
ja treus aquest argument en principi. Si es fa bé, en principi treus aquest argument. I després de la regularització del 2005, que parles d'aquest efecte crida, segons un estudi de la regularització, en aquell mateix any no hi va haver un creixement de les arribades de persones estrangeres. Això és el que hi ha segons aquest estudi.
Es que la gente que viene de fuera, los pobres, es que están tan mal en su país, que el que está bien en su país no viene. Claro, claro. Es que ningú vol sortir del seu país. Claro. Y dejar a su familia allí. Al final, el quien viene, los pobres, es porque están fatal. Quan parlen d'aquest efecte crida, d'això, diuen, escolta, tu creus que a la gent li fa gràcia deixar família allà des d'allà i vindre cap aquí.
Si venen és perquè no poden estar allà, perquè no poden viure. I perquè ha de vindre algú amb el que guanya aquí, enviar calés allà, perquè, bueno, allà, el que guanya aquí, el poc que pugui sobrar-li del seu manteniment, allà els permet passar al mes. I ara estem parlant d'això, i és hivern, i quan sigui primavera i quan sigui estiu tornarem a parlar de pateres.
que s'acostaran cada cop més, al final atracaran en Begur. I ahir ens molestaran molt, perquè ara ho veiem que van allà al sud, a Múrcia van pujant, alguna València, alguna Tarragona molt puntual, ara quan es toquin ja Barcelona-Begur, ui, allà volem acollir. Però ara és hivern, ara no n'hi ha, o n'hi ha molt poques, i no es parla del tema. I no s'està fent res.
Ara, a la primavera i a l'estiu, tornarem a parlar de què hem d'ajudar en origen, les màfies de les pateres, i reactivarà el tema. I ara no s'està fent res. Aquesta notícia, bona notícia, aquí.
Però no és un problema d'aquí, això. És un problema global. De França, d'Itàlia, d'Alemanya, de Camerún, de Senegal i del Marroc. També és curiós, no?, perquè és una posició molt contraposada amb el govern Trump, no? Què diríeu, també, d'aquest supòsit que quan ve la gent i ve immigrada se'ls dona alguns tipus d'ajuts socials?
Primer, jo m'agradaria veure quins són aquests ajuts. Sí. La renda mínima garantida i l'ingrés mínim vital. Què diuen, eh? Ara donarem dades. Diuen, diuen, diuen. Home, jo penso que... La gent està aquí.
si tu la vols regularitzar i la vols quedar d'això, li has de donar un mínim de condicions de vida, perquè si no l'estàs empenyent a la delinqüència. Llavors, per l'interès propi teu de no tindre conflictes, aquell mínim perquè pugui viure, doncs, em sembla bé. A mi em sembla bé.
Ja em sembla bé, perquè partim d'un principi. Jo em vaig criar al Brasil, i el Brasil està ple d'immigrants. I actualment hi ha un món, al Brasil, a l'Argentina, a l'Equador...
Hi ha un munt d'empreses, grans empreses, d'italianes, per exemple, Matarazzo, inclús el Martini té unes instal·lacions enormes allà. Aquestes empreses, això eren immigrants, que van marxar del seu país després de la guerra, algun, amb una empresa que jo hi vaig arribar a treballar, va marxar després de la Primera Guerra Mundial, va marxar a Itàlia. I quan jo hi vaig anar,
Quan jo vaig anar a treballar l'any 60... No, sí, 60 i alguna cosa, ja tenia dues grans empreses i tal i qual, i tenia molta gent italiana treballant allà. Jo vaig aprendre l'italià allà amb ells, perquè els vaig demanar que em parlessin italià. Aquesta gent, quan van marxar d'aquí, eren una mena del que són aquests...
però van anar allà, van tindre unes condicions, no els hi van regalar res a ningú, però s'ho van fer, però no els hi van posar cap entrebanc. Senzillament es van anar allà, jo recordo que nosaltres vam anar, teníem família allà, però la família no va fotre res. Doncs baixar del vaixell, perquè en aquella època anava amb vaixell,
donaven ja el permís provisional i al cap d'això la cartera d'identitat que es deia el model 19. El model 19 donaven i eres un senyor regularitzat. I jo tenia, quan vam anar, tenia 7 anys.
Vull dir que... Què voleu que pensi jo de tot això? Que té una solució i que jo l'he viscuta i sé que es pot fer millor. Ja està. Recordem les onades migratòries a Espanya als anys 60 cap a Europa, cap a Amèrica també, perquè quants de nosaltres tenim familiars que en aquella etapa van haver de migrar dels que estem aquí? Els meus avis, els dos.
Un de Múrcia i un d'Extremadura. Tu, Conxita? Sí, també. Tu, Pep? Jo vaig ser amb els tiets. Els tiets que van haver de marxar i, desgraciadament, els va agafar la guerra i els van fotre a Mauthausen. És igual. Déu-n'hi-ho. Sí, no? Però bueno. I tu, Sole? No, jo no. Tu no. O sigui que jo també. De cinc persones que estem aquí, quatre.
Hem tingut familiars que s'han vist en aquesta situació. Els últims cent anys. Si busquessin, potser... Exacte. La prestació es dona, segons la renda, i no pas l'origen de les persones, segons les últimes dades, a tot l'estat, el 83% dels receptors de l'ingrés mínim vital tenien nacionalitat espanyola. Hola! Com pot ser això? La renda garantida era el 66%.
Això ho deu haver trucat al PSOE, això ho deu haver trucat. Segons el FEGO, aquests números no són correctes, el FEGO o qualsevol d'aquells altres que dèiem allà. Podemos i la CUP han trucat això. Però tu agafes aquest paper amb les dades, la matemàtica d'aquest percentatge, tu li dones a Pepe Vox i et diran no, falso.
Fake news i perrosans de dimissió. Da igual. No aniran a més, eh? Voleu que... Mira, escoltem Elma Said, la ministra d'Inclusió, Seguiment Social i Immigració, respecte a aquest tema.
Este proceso está dirigido a personas extranjeras que llevarán al menos cinco meses en España antes del 31 de diciembre del 2025. Podrán acogerse también los solicitantes de protección internacional que hubieran presentado dicha solicitud antes del 31 de diciembre del 2025. Otro de los requisitos indispensables es carecer de antecedentes penales.
Las personas que participen en este proceso y que acrediten los requisitos podrán acceder a una autorización de residencia legal en España con una vigencia inicial de un año. Transcurrido ese plazo, las personas podrán incorporarse a las figuras previstas en el propio reglamento de la ley de extranjería, lo que permitirá una integración plena y progresiva en el sistema.
També se'ls ha d'ajudar en tema burocràtic. A priori sembla que ho faig per internet i això no és així. Persones migrades que tinguin a l'abast un ordinador amb connexió a internet durant un número d'hores determinades potser costa bastant.
I si no vas a l'oficina d'estrangeria i quantes imatges hem vist de cues, tons, compra de tons, he arribat un dia i un altre i no m'atenen i no parlo l'idioma perquè potser vinc d'un país en què no parlen castellà i no el parlo, etcètera, etcètera.
A priori superbo, però haurien de veure de pràctica, eh? De com aquestes 500.000 persones entren. Un paper igual que et demanen d'origen i com l'aconsegueixo. Bueno, s'haurien de posar facilitats també en aquest aspecte. Això, com dius tu, és senzillament el pa nostre de cada dia.
dir tota una sèrie de mides, tota una sèrie de recursos, tota una sèrie de coses, i després, oblidar-se'n. I això s'ha de fer un seguiment. S'ha d'anar de quan? En funció dels problemes que es vagin sortint. Però si tu dius, no, no, ja ho tinc aprovat, ja està, ja està, firmo, firmo, ja està, i què més?
Bueno, porque interesa darle el dinerito y ya está, y evitar el problema y nada más. Pero yo en el tema del salario mínimo vital y esto, o no sé cómo se dice, yo lo que haría es un seguimiento. Vale, usted llega aquí, venga, vamos a ayudarle a que aprenda el idioma. Vamos a ayudarle luego a buscar trabajo. Y luego, si usted no busca trabajo...
Porque está muy bien ganando X dinero en casita, pues oye, pues se lo vamos a quitar. Torno a recordar, eh? Per una banda, el Víctor, requisits que cal complir. Haver residit de forma estable a Espanya un mínim de cinc mesos, abans del 31 de desembre del 2025, i es podrà acreditar en un document públic que sigui padró, un privat, un contracte de llum o una combinació de tots dos. O sigui, en tenir el padró
No tenia antecedents penals i haver residit. Aquestes són les condicions.
I per una altra banda, el que deies tu, Sole, és el que justament acabem de dir, que també hi ha unes condicions per poder optar aquestes ajudes, que no es fan per país d'origen, sinó es fa segons la renda, aquests ajuts socials. Per l'ingrés mínim vital s'ha de portar com a mínim un any vivint a l'estat espanyol,
pel que fa a la renda mínima garantida que dona la Generalitat s'ha d'acreditar que has viscut a l'estat espanyol durant 24 mesos i llavors el que fan com a qualsevol altra persona és que miren la renda
Igual pobresa, repartim els recursos. A mi em pot molt el tema caritat. Caritat en el sentit de dir, si som humans no podem permetre certes situacions. Aquí a Rubí tenim un indicador que ens passa per alt, però l'oficina d'escolaritat, que rep cada dia un allau de noves famílies que s'integren a Rubí,
està desbordada amb xifra i desbordada amb casos difícils de païc quan te'n vas a casa al vespre, eh? De veure la situació de pobresa amb la que arriba molta gent. I molts arriben pel suport d'altres famílies, d'altres amics, s'antaforen amb un pis tres o quatre famílies, que al padró seria un altre temazo. Sí, sí, això hi va. Sí, perquè el padró... Tenir un padró falsificat és la cosa més fàcil del món. Sí, sí.
Ara parlarem també de SAP, de les persones en risc d'exclusió social, però com que estem parlant d'immigració i tenim la banda contraposada que és el govern de Trump, avui ha sortit una cançó que es diu «Streets or Minneapolis».
que el que farem serà escoltar-la, és de Bruce, és contra Trump, contra el terrorisme d'estat, i diu, vaig escriure aquesta cançó dissabte, la vaig gravar ahir, la publico avui en resposta al terrorisme d'estat a la ciutat de Minneapolis. Està dedicada a la gym de Minneapolis, als nostres veïns immigrants innocents, i en memòria dels dos assassinats, Alex Preti i René Good.
...in the dawn's early light
The citizens stood for justice Their voices ringing through the night And there were bloody footprints Where mercy should have stood And two dead left to die on Snowfield Street Alex Pretty and Renee Goodman
We'll remember the names of those who died On the streets of Minneapolis
A Seeds of Minneapolis, l'artista que ha publicat aquesta cançó per sorpresa per denunciar la polèmica acció de l'AIS en aquesta ciutat. Estem parlant de gent necessitada i aquí tenim una entitat que és Asaf, que va atendre més de 2.300 persones a Rubí durant el 2025. Són persones que estan en risc d'exclusió social.
I l'entitat assegura que l'economia submergida, la precarietat laboral, problemes d'habitatge són els elements que contribueixen a augmentar aquest nombre de persones que estan en risc. Per cert, el dissabte 14 de febrer, Asaf organitzarà una recollida solidària d'aliments.
i muntarà una paradeta a la plaça Pearson, i està també lligat amb el que estàvem parlant justament d'immigració, encara que, ja us asseguro també, que ASAF està atenent a moltes persones que són d'aquí, de la nostra ciutat, i que no venen de fora, i que tenen greus problemes, i que apuntava la Conchita Jiménez.
que fills i filles estan allà a les escoles rebent també aquests ajuts i aquestes de vegades berenars que també se'ls donen. I sort que hi ha beques menjador, i sort que els darrers anys han aparegut aquests diners dels fons europeus, de les Next Generation, que s'han pogut fer coses per equilibrar una mica aquesta desigualtat.
Però és que tu ho veus, no? Veus quan una família passa penúria, la veus claríssimament. I amb això em pot, més igual d'on sigui. Sí, sí. Amb algunes coses podria despotricar, no? Com qualsevol ciutadà. Però em pot. Veure la pobresa és una cosa que... Conxita, però amb què t'has trobat? Què has vist que es pugui explicar per fer-nos una idea i fer una radiografia
Encara que sigui només puntual. Per exemple, famílies que han sortit per potes, per un conflicte equis, de tota mena, de bandes, de tota mena. Jo m'ho he trobat i s'ha trobat tothom a tots els centres educatius de Rubí.
Ens hem trobat amb famílies que han arribat aquí que han perdut tots els estalvis en una màfia i arriben aquí, es col·loquen a casa d'altres familiars, els primers dies molt bé, però després comencen a fer-se nos els uns als altres, han de marxar...
La pandèmia va ser un autèntic desastre perquè allà vam veure on estava la precarietat de molta gent. Treballant en negre ho van perdre perquè no podien treballar. Vivien taforats en habitacions i no es podien moure d'allà. No tenien ni un paper. Sort que hi havia mòbils que amb això ens vam comunicar. M'he trobat amb criatures abusades perquè, clar, conviure tanta gent i segons en quin tipus de...
No sé, de principis i de valors. Segueixo? O ho deixem aquí? No sé si teniu alguna cosa. Us he trobat, Víctor, tu també. Sí, a l'escola el que dius que hi hagi un nen o una nena i de cop i volta el dia següent no està. I dius que està malalta o...
No, han hagut de marxar per veure dibuixos. Jo tinc gravat un dibuix que vaig veure, tots els nens i nenes de la classe dels peixos, feien el dibuix de la seva família, el papa, la papa, tal i qual. I clar, jo me'n recordo, una nena, que el dibuix era mama, ella, i una tomba, i a la tomba posava papa, saps? I deia, és que ha passat, no, perquè una balacera...
I diu, Déu-n'hi-do. I aquesta nena ho sap, no és que el papa ja vindrà. No, no, aquesta nena sap que el seu pare el van matar un tirotet. I tu ho posa allà i els hi expliques companys. I això està, o sigui, això està col·legis, instituts, en la vida tal, o sigui, que després quan parlem del mínim vital i és que la paguita que viuen, dius, no, no, és que sense aquesta paguita estan al carrer i no tenen ni tema de campanya, eh?
No, no, no. Ara veïns de Canal Zamora es queixen, no sé si Conchita, tu eres de Canal Zamora, o m'equivoco, no. Bueno, a Canal Zamora hi ha moltes tendres de campanya de gent que està visquent al carrer. Està encara el grup, que cada cop hi ha menys, allà al costat del centre excursionista, el Gus Pira. Allò estava a l'estiu i a primavera, i encara hi ha alguns que segueixen allà. A mi em fa gràcia, perquè...
ara que no se'm tirin a sobre, eh? Però clar, jo me'n recordo que la Guspira, al principi del tot, quan van començar a haver-hi tres, van dir que no els molestaven, que van parlar amb ells, i quan venien els nens, ells marxaven, calaven unes hores i tal. I ara que encara estan, ara la Guspira ha fet el crit al cel, si us plau, Ajuntament, Generalitat, ajudeu aquesta gent...
ajudar aquesta gent a marxar d'aquí, perquè ara sí que ja, igual sí que ens comencen a fer nosa, a nosaltres cospira que anem de l'Ides, de la izquierda i del tal. Que jo estic amb ells i penso com ells, però al final no hem de ser hipòcrites. I el que fa la SAP, i aquest debat ho he tingut molts cops, el que fa la SAP, menys mal que està la SAP i entitats així, que és sense ànim de lucre, que hi ha gent que se'n van allà fer tardes i matins i rebent casos molt greus, això ho hauria d'estar cobrint l'administració pública. I tant.
amb els diners de tots. Sí, sí. I com no està, hem de fer això, el poble salva el poble, no va tothom a la SAP, no tothom està allà, va voluntari a la SAP. Però menys mal que està, perquè és el que deia el Toni, o sigui, dos mil i pico famílies o dos mil i pico casos d'emarginació, d'exclusió social. Una cosa és estar marginat i una cosa és estar exclòs de la societat. Sí, sí.
Estaves parlant de les persones sense llar, que el Cuspirat denunciava el deteriorament de la plaça Pompeu Fabra, que demanava un habitatge digne per a aquelles persones que estan sense sostre i que es converteix també en un problema perquè estan compartint justament aquell espai. A mi em sembla que...
que demanar un habitatge per aquella gent, em sembla bé. Vull dir, si algú aspira, sí, sí. El que passa que s'hauria de veure, és això que dius tu, si és que ja comencen a molestar-los-hi, o senzillament intenten accedir a unes condicions millors. No ho sé.
Tots aquests casos, aquest mig milió de persones que es veuran regularitzades, que aquest procés per regularitzar aquesta situació administrativa i que ajuda a tenir feina i a tenir treball no hauran d'esperar-se aquests dos anys o tres anys per tenir aquest arrelament social. Per tant,
és una mesura que, en alguns dels casos que estava explicant la Conchita Jimeno, ajudarà aquestes famílies a viure més dignament. Sí, segur, segur. El que passa és que continuaran quedant-ne molts al marge de...
de tot això, però bé, alguna cosa és alguna cosa, millor això. Després, això hauria de ser acompanyat d'una sèrie de mesures perquè aquestes persones es puguin anar integrant d'una manera paulatina a unes condicions socials normals. Jo no dic que d'això, però esclar...
Aquí, per exemple, la Comunitat de Madrid, la botella quan era alcaldessa de Madrid, hi havia 2.200 pisos de protecció oficial que se'ls va vendre amb un fons voltor, clar, el fons voltor fotrà els pisos aquests, el preu que li doni la gana, i en canvi, una protecció social, tu podies trobar un lloc de 400 euros o 300 euros, i aquesta gent, doncs, mica en mica, quan trobés feina i tal i qual...
es podrien anar desenvolupant i anar integrant. Però, esclar, amb aquests sistemes de, dir, pisos, promocions privades i lloguers privats, no acabarem mai. Al final, la gent que està en Alzamora, que està a la plaça Pompeu Fabra, treure'ls allà i donar-los unes condicions socials dignes i d'habitatge i tal, costa calés.
Costa calés a fons perdut. Aquest és el problema. Què parlàvem abans? 500.000 persones, 4.000 euros a l'any, un muntant guapíssim. Aquests de Canal Zamora i els que estan a Pompeu Fabra, és deficitari.
Tu no els hi posaràs una casa i aquesta gent et tornarà als calés o et donarà la cercana. No. Llavors no ho fem. I el problema segueix allà. I és lo trist de tot això. Que no veus un govern de cap color que això digui a fons perdut. Ajudem la gent a fons perdut. No.
Hi ha una entrevista que podeu recuperar al nostre web amb Eduardo Asensio, que és el president de SAF, que mostrava la seva preocupació per la problemàtica justament de l'habitatge a Rubí, que si les persones que tenen feina, moltes estan excloses.
de poder adquirir un habitatge, doncs imagineu-vos com s'agreuja la situació amb la precarietat de moltes persones i famílies que són nouvingudes, que tenen uns ingressos laborals doncs molts baixos.
amb uns preus molt elevats, i les dificultats també, per accedir al mercat de lloguer. Està complicat. Al final, l'urbanisme nou de Rubí, que se'ns ha tirat al cap, no ens ho han explicat fa agarrifa. Al final són capses de sabates, molt maques per fora,
que tampoc, perquè tenen uns balconets, que et dic cap mig peu. Sí. Però, clar, és encabir el major número de persones en tres pisos, o quatre màxims, que serà l'ordenança municipal. Aquí s'hi pot construir tres plantes. Bueno, farem quatre pisets per planta, dos cents i pico mil al piset, i és el que dic sempre, aquella gent haurà d'aparcar el cotxe, d'anar a comprar, d'anar al metge, de tenir oci, etcètera.
i el POUM no està. I això sempre ho recorrim a la tertúlia. No hi ha un POUM. Què fem? Volem creixer més o tenir qualitat per les 80 i escaig mil persones de Rubí? Què volem? Creixem fins a les 120.000 persones i som aquí una torre de Babel sense res? O ens quedem amb 80 i escaig mil...
Irem fent placetes. I ara allò de les cremalleres, allò, aquella fàbrica està arruïda. En lloc de fer pisos, fotem un parc guai allà. Fotem un parc xulo. No, no ho faran. L'excusa és pisos i el parquecí tot a baix. Però pisos primer. Volem l'estació de la llana, edifiquem fins a les urbis i quan tot allò estigui ple de gent, fiquem l'estació. És tot pisos a canvi de... Sí, sí. I la qualitat on està? Sí.
Que passa que els moviments migratoris moltes vegades no els pots predir amb una xifra concreta de persones que vinguin. I jo crec que aquí Rubí, això entre el 2000-2005 va ser molt bèstia i molt difícil d'assumir i n'estem pagant les conseqüències ara. I qui et diu que la propera migració no tornarà a ser massiva i com la controlarem? Jo crec que arribarem al 100.000 amb res.
Bueno, l'antic Pou, que es va presentar i no es va aprovar, que allà vam fotre bastanta canya, i no es va aprovar, perquè ja vam dir que no s'aprovaria. Era per 150.000 persones. Per quant? 115.000 persones. 115.000 habitants, era. Nosaltres vam fotre el crit al cel i vam dir un tabana més sol.
A més a més, edificant allà a l'escardíbul, que encara ho tenen al cap. Sí, sí, edificant allà a Pujol i Tarragó. I sí, l'hospital de referència. Ja en parlarem, i en parlarem d'hospitals. Ens ha quedat això, però hem arribat... Mira, el Víctor parlava de la Torre Babel, aquesta famosa història bíblica del llibre del Gènesis, que explica l'origen de les diverses llengües,
de la dispersió de la humanitat. Nosaltres, en la tertúlia, anem a l'origen. També intentem anar a l'origen dels temes. Ho deixem aquí pel proper dijous. Anar a l'origen, a l'arrel dels temes que debatem. Moltíssimes gràcies a tots quatre. Conchita Jiménez, Pepa Adelantado, Víctor Ramos i Sol Expósito. Ens veiem. Bon dia.
Gràcies.