La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passen 4 minuts de les 10 del matí, ja som aquí amb la tertúlia, avui tertúlia de periodistes, ens tornem a trobar després de moltes setmanes, que tot i ser setmanes de Nadal i de vacances per molta gent han estat comunicativament parlant força intenses. Saludem el Jordi Margarit, molt bon dia. Bon dia, Belén, bon dia a tothom.
A l'Estela Duengo, molt bon dia. Al David Burillo. Molt bon dia i bon any. I al Xavi Ribas. Igualment bon dia i bon any.
Doncs amb tots ells parlarem avui d'actualitat de la nostra ciutat, d'actualitat de fora i també de comunicació. Avui comencen les obres de pacificació de l'Avinguda de l'Estatut, una d'aquelles notícies que els periodistes locals ens van perseguint des de fa moltes setmanes, però pràcticament és anys. Per tant, per fi comencen aquestes obres. En parlarem. També parlarem de finançament autonòmic. Ja sabeu que divendres es presentava aquest finançament
singular, poc singular pels partits catalans, massa singular pel Partit Popular, de tot això parlarem, i finalment parlarem també de periodistes, dèiem que abans de començar que...
Tenim una dada de l'informe anual de la professió periodística de 2025 que diu que el nombre de periodistes en situació d'atur s'ha reduït. Això és una bona notícia, especialment pel David Burillo, que és un periodista acabat de llicenciar i que estaria encantat de trobar feina com aquest, no flipeu, 1% que ha trobat feina en el darrer any dels periodistes.
De tot això, com dèiem, parlarem des d'ara i fins les 11. I si tu, que estàs a casa, vols participar a la tertúlia, pots fer-ho a través del telèfon 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Com dèiem, avui comencen les obres de la primera fase de pacificació de l'avinguda de l'Estatut. Recordem que aquesta primera fase inclou el tram que va des de la plaça Agricultura, al carrer Les Basses i Galícia. L'alcaldessa Anna Maria Martínez explicava que aquest és un dels projectes més ambiciosos del seu...
d'aquest mandat que servirà per treure el trànsit rodat d'aquesta via i connecta directament barris i zones de Rubí, com és el cas del parc de Can Oriol. Escoltem l'alcaldessa quan parlava de la importància de reduir el que s'ha anomenat ja aquesta cicatriu de la ciutat.
És com una línia divisòria, com una fractura, tot i que a l'altra banda de l'avingó i l'Estatut s'ha ampliat moltíssim la ciutat. Per nosaltres que vivíem en aquesta banda, diguem, per mi parlo ara, era una via difícil, perillosa, i el que volem fer és que sigui un carrer que travesses com qualsevol altre carrer de la ciutat. I per això s'ampliaran les voreres, en el tram que acabem d'esmentar, també...
Es canviarà l'enllumenat, que serà led i no hi haurà cablejat aèri. Es renovaran mig quilòmetre de la xarxa de clavegram i abastament d'aigua i es plantaran 159 exemplars d'arbres autòctons amb rec regular.
Aquestes actuacions seran un gran benefici per la ciutat, no només per l'avinguda de l'Estatut, sinó per les connexions que hi ha en tots aquests barris. Per exemple, es podrà fer des de la biblioteca, es podrà anar en carril bici o...
de forma segura als pianans, fins a tota la zona de l'Estatut, posem com a exemple l'Institut Estatut. Des de 2019, que s'han fet tota una sèrie d'actuacions, es va fer l'aprovació inicial d'aquesta primera fase, després es van fer diverses actuacions com tan i la titularitat de la via, com dèiem, en aquest 2019,
El 2020 es van instal·lar reductors de velocitat, el 2021 es va limitar la velocitat a 30 km per hora i des de 2022 no poden passar o no haurien de passar vehicles de més de 3 tones i mitja. Cada dia circulen per aquesta via 17.000 vehicles i 7.000 d'ells són de pas, és a dir, que la utilitzen per anar de Sant Cugat fins a Terrassa.
l'alternativa, o el que es vol és que la via alternativa sigui l'autopista, però l'autopista, ja sabeu, és de pagament, i per tant fa que molta gent desisteixi d'anar a terrasses, són pocs quilòmetres, i costa, costava fins fa poc un euro, em sembla que ara també ha pujat. Comencem, si us sembla, per l'Estela, que és segurament...
la de la taula, que més rodes de premsa ha fet sobre aquesta via. Jo crec que en els darrers tres anys ens han fet 3.000 presentacions. Sí, moltes, moltes. Sí, sí, no, jo a títol personal realment celebro que comencin aquestes obres també per tot el que significa, no? O sigui, al final és una demanda veïnal. Parlem del 2019, però des de molt abans ja s'hi parlava i els veïns ja ho comentaven.
Bé, a mi això també, el que em preocupa, crec que són 18 mesos d'obres, o un any i mig o així, més o menys. De la primera fase, 9 mesos, però en total 18. Un any i mig. Llavors, clar...
Ho celebro per tot el que representa, però alhora també el que més em preocupa és el tema del trànsit desviat i tota la congestió que pot generar els carrers propers i que no pugui generar un problema real pels veïns de tota la zona, perquè al final això és una cosa que s'ha de tenir en compte, i també el tema de l'aparcament.
que ja és un problema de per si a la ciutat, i si a sobre amb aquestes obres durant aquest temps estaran en alguns llocs inhabilitats, a veure com es gestiona tot això. Parlava d'alcaldessa de fractura. De fet, a Rubí tenim, orogràficament, dues fractures. Una, la Riera, i l'altra, l'Avinguda de l'Estatut. Difícilment es pot construir una ciutat que sigui pràctica,
amb aquestes dues qüestions o aquestes dues fractures o cicatrius que marquen molt com és el territori i això afecta a la mobilitat a diari, no, Jordi?
Sí, jo t'he de dir que és molt simpàtica el titular. Obres de pacificació. Jo crec que la guerra comença ara. Perquè, clar, aquí hi haurà un garbuix important. Recordem que l'Avinguda de l'Estatut es va fer precisament perquè aquests camions que esmentaves i tanta i tanta circulació conforma el parc...
el parc automobilístic augmentava, era un desori que tots els cotxes passessin carretera de Sant Cugat, és a dir, carrer Cervantes, giraven allà on hi havia la benzinera del Pequito, tiraven cap a Avinguda de Barcelona i Francesc Maciamunt. Imagineu-vos el sidral que hi havia a Rubí. Aquella, l'Avinguda de l'Estatut, es fa com a carretera de Ronda.
sense pensar que la població, la vila, aleshores, s'extendria i s'extendria tota la zona de Can Oriol a banda i banda d'aquesta carretera de Ronda, que normalment es pensen per ser autovies o autopistes.
Quin ha sigut el problema afegit? És que els vianants, els ciutadans i ciutadanes, per anar d'un cantó a l'altre no poden passar. O tenen dificultats per passar. Això fa anys que s'hagués hagut de preveure i s'hagués hagut de solventar, si calia solventar-ho d'una manera o d'una altra.
Considero que això dic de la guerra que hi haurà durant aquests mesos, tant de bo en siguin 9, tant de bo al final en siguin 18, però aquestes coses sabem que se saben quan comencen, mai quan s'acaben.
I per això dic que la guerra comença ara, i per tant això de la definició com obres de pacificació, tu ho has explicat, Belén, ja ho he entès, ja ho he entès. Jo sí que utilitzo l'avinguda de l'Estatut, però normalment per circular en cotxe, o quan vaig a fer les meves caminades cap a Can Oriol, cap a...
el torrent dels nous, etcètera, etcètera. I sí, és dificultós anar-hi a passar d'un cantó a l'altre, molt dificultós, t'has d'esperar una bona estona i considerant que els automòbils respectem, quan anem en cotxe, aquests 30 quilòmetres per hora, que jo crec que poques vegades respecten, a no ser...
que els semàfors, que són criminals pel conductor, et retinguin, i ho fan, i ho fan, et retenen, per tant, impedeixen aquesta circulació. Bé, és un error fatal, la concepció gaveri de l'Avinguda de l'Estatut en el seu moment,
i tots els pedassos que es facin ara, si no hi ha una alternativa per un carrer de ronda, una carretera de ronda més enllà, i l'autopista podria ser una solució, però està penalitzada per un import. En fi, és una ratonera bastant complexa.
Per altra banda, hi ha el tema de la Riera, certament. Hi ha dues franges, tu ho definies, jo anava a comentar. I per quan la cobertura de la Riera, en el qual tot el que tenim aquí al davant de Radio Rubí, a tota la zona de l'Escardíbul, que s'utilitza durant l'any per cotxes i en festes per ballarugues, doncs bé, molt bé, però si ho ampliéssim a tota la cobertura, que no sé...
ni idea de com, ni si es pot realitzar o no, podria ser una ampliació d'aquesta zona i pensar en espais oberts. Clar, que hi ha un dèficit de pàrquing, allò que dèiem del parc de creixement del parc de l'automòbil. En fi, que... Costa molt ser robinec. Costa, feina ser robinec. Costa molt ser robinec, Xavi.
Bueno, no ho sé. Dit així, sembla que... Mira, jo volia dir una cosa. Quan vaig venir a viure a Rubí, jo vaig anar a viure, llavors es deia, avenida Carrero Blanco, avenida de l'Estatut. Sí que fa temps, eh? Jo vaig venir a viure a Rubí. De fet, jo vivia davant del monumento. I jo recordo que la meva habitació donava a la carretera, diguem-ne,
Jo recordo per la nit sentir passats els camions, que arribaven a la corba aquella i frenaven, sentia el freno aquell hidràulic, feia xuf, xuf, xuf, xuf. Llavors, clar, és una millora. És una millora per Rubí, que això, intentar desviar el trànsit, com ja deia abans el Jordi, el trànsit passat ja no va entrar a Rubí, el van desviar cap allà. Ara els camions grans tampoc crec que passen per allà, perquè sembla que tècnicament no poden.
i tot el que sigui pacificar la circulació està bé per la ciutat. Està clar que llavors s'han de trobar alternatives, perquè la gent té necessitat de passar, si vens de Sant Cugat cap a Terrassa, llavors s'ha de trobar una alternativa.
No sé quina serà, no sé si això... Deixaran passar cotxes, però menys. És que, clar, jo no he anat a les rodes de premsa a la presentació del pla de millora, però, bueno, sí, sí, és una millora per a la ciutat, però, clar, s'ha de contemplar, i amb quina és l'alternativa per aquests 17.000, m'has dit, no? 17.000 vehicles són molts vehicles. 17.000 són de pas, però 10.000 són robinecs, per tant. Que s'han de moure. Clar, jo ara visc a una altra banda i, per tant, jo no utilitzo la via...
passo per la carretera La Riera, diguem-ne, per la part de baix, quan he d'anar cap a Terrassa, però entenc que hi ha gent que la utilitza i s'haurà de trobar o oferir alguna alternativa còmode també pel ciutadà que va en cotxe.
Home, no és la més còmode, perquè si has de triar entre la carretera la C1413, sense semàfors, amb moltes rotondes, però sense semàfors, i l'avinguda de l'Estatut és més còmode que l'altre. Molt més, sí. Està claríssim. Però suposo que també la gent que va a determinades zones, si vas a Can Rosers...
Doncs moltes vegades és l'alternativa. Veurem de quina manera, perquè una cosa és com tu ordenes el trànsit i una altra cosa és com el trànsit s'ordena a si mateix. Això és una mica com l'aigua, que diuen que sempre troba alternatives sobre la via. Doncs és veritat que al final el conductor també busca una mica...
I el problema també és el que deia abans, que això, mentre es fan obres, els cotxes continuaran estamporall, no? Llavors, clar, els veïns que viuen per la zona hauran de tenir una mica de paciència perquè, clar, patiran durant 18 mesos, que em semblen pocs, ja t'ho dic, quan has dit ui, 18 mesos. Les obres s'allarguen molt, però tant de bo, com deia també el Jordi, acabin en 18 mesos. Vaurem, també.
Jo, en el meu cas, aquest Nadal hem parlat molt amb la família sobre aquest tema perquè vivim pràcticament tots molt a prop de l'avinguda de l'Estatut i és un tema que ens toca de prop. Jo especialment i personalment em fa il·lusió, personalment...
que es faci aquesta millora. No sé per què sempre, des de ben petit, he tingut un bici que potser no és normal, però m'agrada moltíssim anar a veure obres i, per tant, com passo sempre per allà, em farà molta il·lusió com anar veient el procés, però tret d'això...
trobo que és important. És important, però també crec que l'Ajuntament, en aquest cas, haurà de forçar i haurà de tenir en compte moltes altres coses. Hem parlat del peatge. Jo crec que el peatge és molt important ara que estan govern amb govern, partit socialista i partit socialista, que apretin. Ja sabem que és complicat, que tenen tot això... Bueno, és un tema que ja s'ha parlat moltes vegades, però...
s'ha de forçar, s'ha d'apretar de la manera que sigui per treure aquest peatge i que pugui ser tot molt més fàcil perquè els vehicles puguin anar per allà, perquè si no, no sé per on passaran. Després, parlàveu de la segona ferida que té Rubí i la Riera. Jo fins i tot no li diria que la Riera és la segona ferida, sinó la nacional que hi ha al costat, la carretera que hi ha al costat...
Trobo que és una ferida, que és un tema que s'haurà d'ocupar, ja ho ha dit l'alcaldessa més d'una vegada també en el ple, que és un tema que s'ocuparan quan acabi l'avinguda de l'Estatut, però també hi tinc ganes, perquè jo crec que això també és un problema que té la ciutat. I ara per ara penso en els temes que parlàveu vosaltres, que em preocupen, és el trànsit que hi haurà pels carrers del voltant, perquè no sé com tragaran això, i després perquè la meva àvia, per exemple, que hi viu just al costat,
És un passadís d'ambulàncies constant, l'avinguda de l'Estatut, des de sempre, des que soc petit. No sé per on passaran tots aquests vehicles que necessiten com la velocitat, la rapidesa per anar d'un cantó a l'altre de la ciutat. No sé si això està contemplat, però això és una cosa que l'altre dia ho pensava, que és que cada hora passen dues o tres ambulàncies, camions de bombers, policia... És un carrer molt transitat per aquests serveis. I ara no sé per on passaran, que sigui fàcil i ràpid.
El Jordi parlava que és una ronda o que estava concebuda com una ronda i si comparem amb altres ciutats, certament...
altres ciutats del voltant. Certament hi ha ciutats com Terrassa que trobo que ho han resolt molt bé. Probablement sigui de les ciutats del voltant, Terrassa, la que millor té organitzades aquestes rondes. Sant Cugat també ho ha fet força bé. Sabadell ja us dic que no, perquè la ronda era la gran via que segueix existint. Jo no he vist una ciutat tan complicada com Sabadell.
Per conduir, oi? Hòstia, és un merder. Sempre em perdo. Jo em perdo. Ja puc portar el GPS, ja, no. No hi ha manera. El GPS va de cul. Em surt així i em fot una indicació que em diu que t'apavilaràs. Sí, sí, no, és complicadíssim, Sabadell.
Si deu vir-ho bé, no ho dic que no. Però, pel conductor, és complexa, és molt complexa. Terrassa ho ha solventat. Sant Cugat no, diguem. Es fan les coses amb el cap sobre els ombros o les espatlles. Pensant... Aquí, en el seu moment, ja dic que... Imagina't que es digués Carrero Blanco, imagina't d'on venim, no? Del més gris i fosc. No...
No es va preveure aquella expansió cap a Sant Cugat, precisament. De totes maneres, pensant ara en Sant Cugat, jo crec que a Sant Cugat tindran un problema d'aquí 15 o 20 anys, perquè és una altra vegada el mateix. La ronda que tenen ara funciona, però la ciutat es va expandint. I l'expandint va s'ocupar en aquests espais externs, que abans eren externs.
I ara ja no ho seran. Bé, d'aquí un temps no ho seran, no? Però els barris nous de Sant Cugat, per exemple, tots tenen una via, diguéssim, ràpida a la part de fora, que deixarà de ser la part de fora, però quedarà aquella via ràpida, per dir-ho d'alguna manera, amb dos carrils, separada de la part dels barris. Home, Sant Cugat s'ha construït molt bé, segurament, perquè...
Perquè ho estàvem pensant i perquè tenien molts diners. Perquè tenien molt espai. Molt espai. Aquí, Rubí, està muntat en un extrem. Fixa't cap a...
nord-oest, si n'hi ha d'espai per rubir, però l'urbanització es va fer a una cantonada amb tots els problemes que això va derivar. Jo no soc urbanista, jo no soc arquitecte, jo no soc enginyer, no sé com... Però aquest és el fet. La ciutat està construïda en un dels extrems i amb tots els problemes que se'n deriven.
Deia això que quan es dissenya una ciutat no només has de pensar en el barri, sinó tot el tema de comunicació. I si això a Sant Cugat ho estan fent.
Bé, doncs veurem de quina manera acaba tot plegat. La pacificació, sí. Aventuro que comença la guerra ara, eh? Clar, s'han de fer obres. No, no, si s'han de fer obres, s'han de fer, segur que s'han de fer. Però realment, fins que no passin aquests 18 i punts suspensius mesos, no arribarà la pacificació.
I aquesta és només la primera fase. En realitat només hi haurà la pacificació d'una part. És a dir, queda tota una altra. És a dir, cap a Sant Cugat encara és més complicat perquè hi ha menys espai, diguéssim, per poder urbanitzar i potser cap a Terrassa, és a dir, a partir del parc cap a Terrassa sigui també més fàcil perquè sembla que podria haver... Home, la carretera de Sant Cugat també és un embut de nassos
diàriament, diàriament, a l'hora de sortida a primera hora i a l'hora de tornada a passar per allà. És un embut, tota la zona del parc comercial, tot allò...
també està fet una miqueta, sobretot per perill de vianants. Jo no sé com n'hi ha hagut, ja n'hi ha hagut de problemes i desgràcies, però no sé com anem més, perquè realment allò és un embut, com dic, és fotre's amb un merder i els que ho sabem ja ho evitem, si anem amb cotxe, ja ho evitem, però anar-hi a peu és una temeritat.
Ara em sembla que està una mica més arrecat, és a dir, hi ha tota aquella zona central per anar amb bici, a peu... Però també s'ha fet amb contagotes, això, eh? Sí, sí, sí, i segueix sent perillós perquè venen cotxes per les dues bandes i en algun cas venen de l'autopista, és a dir, que un no surt de l'autopista a 30 km a l'hora. Per terra, mar i aire, venen cotxes allà, sí, sí.
Va, parlem de finançament. Divendres es presentava aquest nou model, ha estat el tema de debat polític pràcticament tot el cap de setmana, el president de la Generalitat, Salvador Illa, que per cert va visitar durant les festes en Rubí, l'Estela i una servidora. Vam tenir oportunitat de compartir una estona amb el president i amb tot el departament...
d'economia, d'empresa i treball. El cas és que el president defensava la solidaritat de Catalunya amb Espanya i celebrava que s'hagi pogut acordar amb el govern el que per ell és el millor sistema de finançament. Va fer una declaració institucional des del Palau de la Generalitat i assegurava que el nou model representa un punt d'inflexió i una oportunitat única.
i remarcava que posa els fonaments per un salt qualitatiu i quantitatiu en l'autogovern català. Deia que s'havia fet la feina i s'havia complert amb la paraula donada. Avui posem els fonaments perquè Catalunya faci un salt qualitatiu i quantitatiu en el seu autogovern. Avui podem afirmar que hem fet la feina, hem complert amb la paraula donada i hem honorat els acords signats.
Des de l'inici dels treballs ens ha guiat una raó primordial. Millorar la vida de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya. Deia el president que els 4.700 milions d'euros adicionals per Catalunya han de servir per millorar els serveis públics i potenciar les inversions. Ja apel·lava la resta de forces polítiques per poder tirar endavant el nou model de finançament. Es mostrava plenament confiat, deia, en que prevaldria
la responsabilitat perquè el nou sistema superi tots els tràmits legals. Es va trobar amb el líder d'Esquerra Republicana, Muriol Junqueras, i amb la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, amb Jèssica Albiach, que també han parlat durant el cap de setmana, tot i que aquesta confiança que deia tenir ella en la responsabilitat era clarament una...
Globus Sonda, una informació adreçada a Junts que diu que presentarà una esmena a la totalitat amb el text alternatiu al model de finançament que presentava la ministra Montero amb l'objectiu de trànsitar cap al model de concert econòmic. És poc singular per Junts.
aquest sistema. Ho anunciava el vicepresident del partit, Antoni Castellà, que instava Esquerra a desmarcar-se del pacte, aprofitant el que considera una oportunitat històrica. Deia que no és un model singular, ni hi ha concert, ni clau de la caixa, com va garantir ella a la seva investidura. Que la lletra petita confirma
que Catalunya segueix en el règim del cafè per tothom. La lletra petita confirma que no hi ha cap singularitat de model per Catalunya. La lletra petita confirma que no estarà garantit en el text la ordinalitat.
La lletra petita confirma que no hi haurà ni un euro més per reduir el dèficit fiscal de Catalunya. En definitiva, la lletra petita demostra que no hi ha ni model singular, ni de concert, ni la clau de la caixa com va garantir el president Illa a la seva investidura i que per això va tindre els vots per assumir la seva posició.
Per Junts és un model poc singular i pel Partit Popular és un model massa singular. L'últim a parlar ha estat el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó. Ho feia ahir a Galícia en el tancament d'un acte del Partit Popular que criticava aquest model de finançament i el qualificava de finançament a la Carta per Catalunya. Deia que hi haurà més impostos per tots els espanyols i més recursos pel separatisme. Escoltem Feijó.
Que no vendan esto como una reparación a los catalanes. No, no, no. Esto se hace exclusivamente para mantener al Partido Socialista gobernando en el gobierno central y en el gobierno de Cataluña. Que no nos engañen. Que no pretendan que nos enfrentemos unos españoles con otros. No lo van a conseguir. Y que se olviden de que aceptemos chantajes. Por encima de sus chanchullos,
Nosotros pondremos siempre el proyecto común. Y es el que el dinero de todos se reparte entre todos. Porque el dinero es de todos, queridos amigos. No es de unos cuantos. No es de los que tienen unos pocos votos. Es de la gente. Mirar que se ahorren las explicaciones de mal pagador. No estamos hablando de servicios públicos de la gente. Estamos hablando de comprar el poder.
Estamos hablando de pagar con el dinero de la gente en la impunidad.
Doncs això és el que deia Feijó, si el tema de la vinguda de l'Estatut és un tema que ens ha acompanyat fa anys, el tema del finançament autonòmic també és un tema que ens ha acompanyat fa molt de temps. I aquí us demano no només analitzar la part política, sinó també la part comunicativa, perquè el tema del finançament ha estat i segueix sent una arma rojadiza que diuen en castellà
sobretot als partits de Madrid. És a dir, que això que acaba de dir Fijo és una cosa que hem sentit en diverses ocasions i no només del Partit Popular, en algunes èpoques també del propi Partit Socialista, això d'enfrontar uns amb altres. Per tant, es repeteix, estem en un déjà vu, per dir-ho d'alguna manera, no? Jo personalment m'encén molt veure aquestes declaracions del Partit Popular...
Vull dir que quedi clar que aquí, per exemple, m'agradaria saber... Diguéssim que a la taula estàveu tots força encesos. Home, jo estic al·lucinant perquè el president d'Andalusia, per exemple, m'agradaria saber què és el que pensa el Juanma Moreno, perquè és del Partit Popular i Andalusia és la primera beneficiada, en aquest sentit, amb aquest nou model singular que s'està fent, amb més de 4.846 milions d'euros que entra en primera posició. Vull dir...
Aquestes mentides que estava dient ara mateix el president del Partit Popular, que els diners se'n van cap a Catalunya, no els diners, per començar, que no se li pot dir finançament singular de cap de les maneres. Què és bo per Catalunya? Òbviament, tindrem més diners, més recursos, això sembla, però que sigui suficient i que sigui el que s'ha demanat i reclamat durant molts anys no ho és.
però és positiu. Llavors, aquí no sé quin paper tindrà Junts per Catalunya si facilitarà que això sigui una millora per Catalunya o si punxarà més perquè es necessita o es vol el que des de fa molts anys es demanava i sembla que amb aquest pacte no es donarà. Llavors, a mi la sensació que em dona és que aquest pacte és que la butxaca d'Espanya s'està fent més gran a l'hora de repartir diners a les autonomies i, per tant, cada autonomia tindrà més diners, més recursos a invertir en la seva pròpia autonomia.
No és cap finançament singular, això. I això em sorprèn i m'encent que, per exemple, el Partit Popular sigui tan crític amb això quan moltes comunitats autònomes sortiran beneficiades d'aquest pacte.
Què diu Moreno sobre el finançament? Doncs si ho posa. Diu que és un benefici només per Catalunya i trenca el sistema comú i la solidaritat interregional. Informació de l'Ara del dia 8. Que s'ha enterat Moreno de què va el finançament?
Sí, potser no han llegit que ell rebrà 4.846 milions d'euros, que és més del que rebrà Catalunya. Cap problema, això està fet així i està pensat així, però sigues conscient que t'estàs tirant pedres sobre la teva pròpia teulada, que al final necessites tu també recursos per invertir en Andalusia, que falta faran igual que a tot arreu. Per tant, no sé com poden discutir això.
Igual és un mandat del partit. Sí, jo... Saps què passa? Que jo he arribat a un punt, que és que ja no importa el que diguin, si és més o menys coherent, que sempre, si és de l'oposició, trobaran sempre la mínima queixa per dir que s'estaven oficiant Catalunya i que els separatistes, que no sé què, no sé quantos...
No sé, jo és que ja ho trobo fins i tot ridícul, perquè jo entenc que han de fer oposició i que han de ser crítics i tot el que tu vulguis, però almenys que siguin amb uns arguments que tinguin un mínim de sentit, crec jo. És que si no, no sé, és que ja et dic, toca ja l'absurd i l'estúpid, no sé, és que són les coses que dius...
Aquest tipus d'arguments funcionen a la resta de l'estat. I si heu viatjat recentment, moltes vegades, quan dius que ets català, t'ho diuen, no? Sí, sí, o sigui... Clar, perquè vosaltres voleu, no sé què. I penses, bueno, és que al final aquest missatge cala, no?, li arriba a la gent. Aquest és el problema. La gent s'ho creu, no?
I a més que fa temps, vull dir, no és d'ara, vull dir, és un missatge que se repeteix sempre i que tu penses, ostres, com pot ser que continuen dient això i la gent s'ho continuï creient? No sé, jo crec que al final també és part de tot aquest ambient de crispació que hi ha ara mateix i que tot fa una bola. Diu Juanma Moreno que Catalunya mereix un sistema de finançament, però no ha de ser singular.
que al final potser estem parlant de si li diuen singular o particular o comú, o digue-li no sé què, perquè al final és com bastant estúpid, no?, com es digui. És el titular. Almanys ho dèiem, el tema de la pacificació. Bé, és un titular. L'Antoni Castellà ja em sembla simpàtic, també,
que el membre de Junts que porta amb les ulleres més graduades, més amples, es fixi amb la lletra petita, no? Ja em sembla simpàtic, també, aquest home. Junts es trobarà, com ja s'ha trobat i s'està trobant, que hi ha molts alcaldes, molts responsables municipals,
que veuen en aquest finançament una possibilitat de tirar endavant projectes que en aquest moment estaven arxivats o coença o en primeres fases, o encara no en primeres fases. I aquests alcaldes diran, molt bé, tot el que vostè digui, les estratègies, però les tàctiques són avançar. I les tàctiques porten a que tot el que està al sac
Lliga-ho ben lligat. Que això sigui el que volia, el que es va dir, el que es va prometre, el que no sé què... Sempre passa el mateix. Ja estem acostumats amb aquests tipus d'espectacles, que uns estiren, els altres arronsen, i al final s'arriba a un entremig. Per altra banda, aquesta és una forma d'actuar...
que els precedents de Junts, Convergència, sobretot amb l'Artur Mas en un moment determinat, doncs també vam anar petant aquest mateix racó, les tornes aleshores eren inverses, era Esquerra qui es queixava, Convergència i Unió que tirava...
endavant una determinada situació, i és el que hi ha, perquè és el que hi ha. Mentre estiguis en un règim de l'OFCA, en un règim determinat que té com a objectiu la satisfacció de les autonomies, que així es diuen, d'una organització política la qual no s'ha trencat, no s'ha trencat, doncs si no s'ha trencat, hi ha el que hi ha,
i hi haurà durant un temps el que sigui. I, per tant, si aconsegueixes aquests diners, doncs benvinguts són. Sí, Andalusia té més, però també té més habitants. I, per tant, les distribucions del PIB, en tot cas, seguiria, seguiria, ho deixo, entre cometes, beneficiant Catalunya en aquest sentit, al tenir menys habitants.
Vull dir, posem les coses al seu lloc. Jo a mi penso que no hi ha altra forma, mentre no s'avidenciïn coses com les publicacions dels finançaments, de les taules d'equilibris, etcètera, mentre tot això estigui amagat i amb els calaixos de determinats despatxos. Vull dir, aquí, molt bé, ens venen els 4.700, gairebé 5.000 milions més...
el concepte d'ordinalitat, que aniràs segons la teva aportació. Què menys? Què menys? És que què menys, si ets de les comunitats que més estiva, què menys que siguis de les que també rep d'aquests fons solidaris? O és que la solidaritat només va d'un sentit cap a un altre?
La solidaritat ha d'anar amb tots dos sentits i veure que per poder continuar sent una de les locomotores que tiba, necessita tenir uns espais coberts. Abans, Belén, parlaves de si s'ha viatjat i quan viatges capa molt bé. Jo aquest estiu vaig passar per Terol, per Teruel,
Escolta, carreteres impressionants. La ciutat feia cotx, per la netedat, per la distribució, per com s'hi han dedicat. Hi ha molts racons de l'Estat que s'han posat guapos. I passes per Catalunya i continues amb alguns jocs d'ell.
No diré que no hagin anat endavant, només faltaria que hagin anat endarrere, no? Però aquest brillantor... Rubí, brilla, no? Aquesta brillantor que veus a d'altres llocs de l'Estat, a Catalunya costa més de percebre. Per què? Per què?
Doncs certament, perquè hi ha tot un seguit de projectes que han de continuar esperant-se. I això ve molt lligat amb els règims de finançament. Que sí que és singular, és que no sé qui se li va acudir la paraula, però el que se li va acudir la paraula de finançament singular sabia que hi hauria aquest moment en el qual ens trobem ara que tot el problema és la singularitat. Molt bé, doncs escolta, pregunteu-li al País Basc...
si no té singularitat i el País Basc donarà suport als seus partits a Catalunya amb el règim aquest de finançament, entre cometes, singular, si no els afecta a ells. En el moment que els pugui afectar a ells pel seu concert, deixaran de donar aquesta... Vull dir, si és que això és l'agrupació d'un sistema federal que no és federal.
que no és federal, ni s'ha acabat... També, si diguessis sistema de finançament federal, també caurien tots els pastorets, els dimònies dels pastorets, tota la història en contra. I això és el carro de no acabar. Jo deia que costa molt ser robinet amb collons, que no costa ser català, també. Vull dir...
posem-nos al cap que això va així, això va d'aquesta manera, i els que han de garantir no sé què, la seva fidelitat a no sé què, que en un moment determinat es va veure que no hi havia més, no hi ha més cera que la que crema, doncs escolteu, què voleu? Molt bé, no, no, si almenys hi ha una part abans, no sé qui ha estat que ha dit que el PSOE també en un cert moment determinat també admitia
Jo ho he dit perquè recordo èpoques en què... És igual, jo no he volgut dir-ho. No sé qui... S'ha posat sobre la taula això que el PSOE en altres moments... No, si encara hi ha algú del PSOE que encara va dir embestieses d'aquest tipus. I encara és president de la banxa, no? Com es diu aquell? El Paje. El Paje.
El meu pare, que és Manxec, diu que el Page no sap que no és el Partit Socialista. Exacte, no s'ha adonat encara. Aquest senyor no sap que ell no és socialista. És el seu problema. Per tant, molt bé, no, no, aneu analitzant llistes i lletres petites, aneu fent superherois,
els alcaldes us posaran a puesto, i tot el que tinguis ha de ser benvingut per a la realització dels projectes que estan. I això no... Si jo m'hagués de posicionar, pel que sento amb l'ànima, evidentment que això és una estracanada, una altra de les moltíssimes. Però som on som, i estem amb la manera que estem, i per tant...
Si jo penso en el futur, si penso en el meu fill, en els meus fills, i els fills que puguin tenir, etcètera, doncs penso que això és aquells graonets. Vam voler fotre una pujada per la barana, i més d'una pujada va ser una baixada per la barana, però estem pujant graons, i a cada graó, doncs ostres, oi que respires? Sobretot quan ja tens una certa edat, arribes al replà i respires. Bé, doncs ara respirem.
Bueno, després de sentir el Jordi, no sé si pot afegir gaire cosa més, eh? Però, aviam, tornar una mica a les declaracions... És que no sé qui deia que estava... que s'esbarava escoltant, dic... Hi ha força gent esbarada a la taula. Digues, digues. No, jo esbarat gens, eh? No, perquè això... Com que ens ho sabem, no? Estem asseguts veient els pastorets, vull dir, ja està, i cadascú fa de pastorets. Sí, mira, això jo tenia apuntat també, l'oposició, aquesta malentesa, no?, de...
com soc de l'oposició, tot el que digui l'altre és no. Després jo diré el mateix i ja serà l'altre que s'acarregarà que allò no surti endavant perquè ho he dit jo. Jo soc una mica naïfa amb això, jo crec que naïfa en el sentit que soc molt innocent. Jo crec que el que fa oposició ha de fer bona oposició.
i està fent oposició per construir el país o la ciutat però malauradament des de fa uns quants anys, molts anys ha canviat el paper de l'oposició no és aquest és més això, fer campanya perquè quan jo arribi qualsevol cosa serveix per guanyar vots o per deixar malament l'altre perquè si no sortirà l'altre però comunicativament funciona el que dèiem, aquest discurs funciona, per això el fan si no, no tindria sentit
El tema del que deia també el Jordi, el sac i ben lligat, el que arribi arribarà i ben arribat serà, però és veritat que des de fa molt temps tenim això que diuen el dèficit fiscal, i com no es publiquen les balances, poden dir aquestes coses que els catalans sempre ho volem tot i no volem repost de més, i és això, som la segona comunitat en població, per tant...
principi d'ordinalitat diria que hauríem de rebre com a mínim el que ens toca com a segona... Perquè al final és això, és qüestió de recursos i de poder servir una població. Si tens més població, necessites unes carreteres més amples, que és veritat que per Espanya hi ha carreteres espectaculars.
on pots anar per una autovia de dos o tres carrils tu sol, veient allà en la distància, a dos quilòmetres per són rectes, immenses, un camionet allà al fons i tu vas sol. O sigui que, en canvi, vas aquí per la P7 i cada dia, cada setmana accidents, perquè, clar, estan col·lapsades les carreteres.
I tot això ve perquè tenim una mancança de recursos des de fa tant temps que això no es soluciona d'un dia per l'altre. I malauradament, quan et prometen, perquè això sí que ho fem molt, no, no, m'arreglem, teniu aquí el pressupost que n'he d'assignar aquí, després no s'executen pel que sigui, poden ser per culpa d'allà o per culpa d'aquí, que a vegades també ha sigut perquè no s'han dissenyat els projectes, pel que sigui.
Però aquesta mancança històrica ens fa estar on estem, que és en aquesta poca lluentor que comentava el Jordi, que al final és això, veus que aquí s'avança poquet a poquet. Estem parlant, a més a més, del que recapta amb l'IRPF i l'IVA. Tampoc no cal ser un gran economista per saber que l'IRPF...
És la renda sobre les persones, quantes més persones hi ha en un lloc, més es recaptarà per una qüestió lògica, vull dir, sense ser economista ni parlar de grans macrodades, vaja. No, i per això, que abans també m'ho havia...
dit al Jordi, que no hi hagi cap malentès a Mandalusia, ni molt menys, perquè ja sabia, i és que és obvi, que entre més persones hi ha, més just és que rebin les comunitats. Per això em sorprèn que una comunitat tan gran, ara liderada pel Partit Popular, vulgui renunciar a aquesta quantitat de diners tan gran... No ha dit que renunciés.
Ha dit que no li agrada. Ha dit que no li agrada que Catalunya s'ho emporti, però que es miri a ell mateix, que també s'emporta molts totalment necessaris per la seva comunitat i totalment justos per la seva comunitat autònoma. Acabem, si us sembla, parlant de la professió periodística i de l'atur que s'ha reduït. Dèiem abans que s'ha reduït un petit 1%, segons dades del setembre, del Servei Públic d'Ocupació Estatal, però en el cas de Catalunya...
ha baixat un 4%. Estem parlant de l'atur de la professió periodística. Una dada que publica l'informe anual de la professió referida al 2025. A Catalunya, com dèiem, s'ha reduït un 4%. De fet, en aquests moments hi ha 788 periodistes a l'atur. I direu que pocos...
o sigui, 788 semblen pocs. Aquesta dada és la de les persones que sol·liciten aquesta professió com a primera opció al servei públic d'ocupació. Entenc que aquí, per exemple...
No ho estan els periodistes acabats de llicenciar. Tu estàs a l'atur? Estàs donat d'alta les llistes d'atur, David Burillo? No. Doncs entre els 788 no està el David Burillo i bona part de la seva promoció, no? Sí, és graciós perquè l'altre dia que vam fer una trobada així per Nadal amb molts companys i companyes,
És preciós veure com hi ha molts i moltes que van fent el seu camí i comencen ja a treballar de qualsevol feina així de periodista, que fa molta il·lusió. Però també és molt graciós veure com parlàvem i comentàvem, i si un està treballant a la mango, l'altre està treballant al menjador, l'altre està treballant a no sé on, i més de la meitat no hem trobat feina encara de periodistes.
Sí, a l'atur no m'he donat d'alta perquè suposo que estic treballant al menjador i estic bé, però sí, tant de bo forma part d'aquest 1% que ha trobat feina de periodista. Us explico més dades que recull aquest informe anual, o en aquest cas l'estudi de l'Associació de la Prensa de Madrid, que...
diu, entre d'altres coses, que les dones periodistes superen els homes periodistes a l'atur. En el conjunt de l'estat espanyol, el 2025, les dones aturades eren 3.791, només 7 van trobar feina, davant dels 2.253 homes. A Catalunya, 474 dones periodistes estan aturades enfront dels 314 homes.
En aquest cas també podríem explicar, perquè és una professió força feminitzada. No sé si segueix sent així, però normalment a les aules hi ha més dones com es. No sé com va ara, perquè clar, jo fa molt que no vaig a...
La facultat de periodisme, però els que sí que esteu en contacte amb la facultat, hi ha més dones comes, Xavi? Sí, sí, indiscutible. Sí, oi? O sigui que això explicaria que hi hagi més aturades en una qüestió estadística. El grau de publicitat, el grau de periodisme, el de comunicació interactiva, tota raó hi ha més noies que nois.
Doncs aquesta és la situació. Si obres qualsevol portal relacionat amb notícies periodístiques t'expliquen d'una banda que els de TV3 estan en peu de guerra i que li estan dient a la màxima mandatària de la corporació que el 2026 o negocia o tindrà guerra i l'altra notícia és la dels periodistes que no tenen l'oportunitat
diguéssim, de fer moltes reclamacions perquè ni tan se'ls han accedit. No sé si és una professió amb més atur que d'altres, però amb força precarietat sí, no? Total, precarietat.
No, sí, sí, jo fa tres anys ja que em vaig graduar, dels meus amics crec que sóc l'única que té feina... Sí? Sí, sí que és veritat que, clar, l'única que té una feina estable, perquè, clar, la resta molts sí que han fet com a col·laboradors o coses així més puntuals, però, clar, una cosa que sigui...
Això més estable i més que et doni per tenir-ho com a primera feina, pocs, molt pocs. Al final, ja et dic, per l'experiència que jo tinc al meu voltant, tot el que es troben són coses així. O com a col·laboradors...
Cubrir actes o fer coses així més momentànies o feines molt precàries que no et donen per tenir-ho com a la teva font principal d'ingressos. Sí, sí, o sigui, la situació és regular, la veritat.
Tot i que quan obres els portals de cerca de feina, no diré que hi ha molta oferta per a periodistes, però sí en el camp de la comunicació. La sensació és que en el camp de la comunicació sí hi ha força oferta. El que passa és que crec que també paral·lelament s'han anat desenvolupant graus, pràcticament ara tenim graus de tot, dobles graus. Em refereixo a que al final s'ha diversificat tant
que quan parlem només de periodistes, doncs segurament tenen aquestes xifres, si ho extendguéssim a la resta de feines que tenen a veure amb la comunicació, potser la cosa millora, no? Sí, jo sí que ho crec. O sigui, el tema de comunicació, que és més ampli, això segur que sí, que sí que hi ha coses, i sobretot perquè cada vegada estan sorgint més llocs de treball o que demanen unes tasques concretes que són noves i tal...
Però com a periodista, com a tal, jo crec que aquest és el problema. El problema està allà, no tant en el sector de la comunicació, que sí que hi ha coses, sinó en la feina de tasca periodística com la coneixem avui dia.
I de fet, és que jo recordo que quan jo estava allà fent les pràctiques, en el seu moment, molts d'allà em deien, tu si pots, intenta redirigir-te cap a alguna banda de la comunicació, ja sigui corporativa, ja sigui, no sé, qualsevol cosa que t'agradi, però intenta evitar el món del periodisme perquè això està fotut. I no vaig fer cas, però bueno...
D'aquí el que dèiem, de la precarietat. I aquesta tertúlia que tots els dilluns intenten parlar de comunicació i que moltes vegades els que estan a casa suposo que deuen pensar sí que es miren el malic aquests. El que intenta quan parlem d'aquestes qüestions és fer entendre no és que sigui més greu que hi hagi periodistes a l'atur o en una situació precaritzada que hi hagi metges o infermers o mecànics.
Però hauríem de fer també la lectura de què significa que la professió periodística estigui precaritzada. I aquí sí que podríem parlar bastament del que significa i de les repercussions que això té per a la població.
Aquí està la clau. És a dir, ara deies els que estan a casa. Bé, els que estan a casa, el que demanen és que la comunicació els hi comuniqui. És a dir, les coses que es fan a Rubí, les coses, ara parlàvem de la pacificació, entre cometes, de l'Avinguda de l'Estatut, arriben, s'expliquen, sap la persona que surti d'un d'aquests, Carme Galileu, no sé quants estaran afectats, sap per on han d'anar o s'haurà de refiar
i que li fotin el cartellet a l'escala quan surti i que la comunitat de veïns li expliquin escolti, ara vostè quan surti en comptes de l'esquerra ha de tirar recte. És a dir, aquest fet no és tant la...
El medi és el mensaje. Per tant, per quins mitjans li arriba la comunicació, la informació a la persona. Després ja veurem com es comunica, però per quins mitjans s'hi arriba i de quina manera. Això és el que demanarà el que està assegut a casa i amb aquella fe que mou muntanyes ens està escoltant o fent el que sigui i ens està sentint.
li arriba tot el tema de la moguda de l'avinguda de l'Estatut, de quina manera li ha arribat, li hem fet accessible, ens hi hem esforçat, i aquesta és la clau. Aquesta és la clau que ens hem de centrar tots els que ens hem dedicat, o ens dediquem, o ens dediquen a la comunicació. Que arribin les coses ben explicades, ben netes,
ben fàcils, ben fàcils a la gent. Els hi posem fàcil, això. Si això ens centrem, si això com a professionals sabem aplicar-ho en cadascun dels nostres espais, podem divulgar-ho, podem... No ho sé, aquí hi ha els professionals que ensenyen els que el rebeu, no?
Això els hi fem arribar, que tinguin aquest delit per explicar les coses senzilles o, senzillament, pensem en els retocs de maquillatge que ens faran quan ens fotem davant de la càmera, ja sigui per streaming o ja sigui per un canal de televisió, no ho sé.
Sapigueu que en les últimes setmanes hem descobert un nou metge de comunicació a Rubí. O alguna cosa així. Es diu Rubí al dia, com el programa, rubialdia.com. Sí, ens ho vam trobar fa poc. Té un... Posa Rubí al dia i diu que parla de Rubí, tot i que no hi ha notícies de Rubí. Parlen del Maduro.
És una cosa estranya. Per exemple, ara mateix el tinc davant.
No caldria fer publicitat, però no som nosaltres, no és aquest programa. Però, per exemple, si buscas actualitat de Rubí, la primera notícia és millores en el servei de ferrocarrils per la línia Llobregat-Anoia. Què té a veure amb Rubí? Doncs no gaire, està una mica lluny. Matinada moguda a Rubí. Un terratrèmol sacseja al Vallès Occidental. I sabeu que la setmana passada va haver-hi un terratrèmol a Sant Quirsa.
a Sant Quersa ni es van adonar, perquè era la nit de les ventades i deien Déu-se'l ven, doncs aquesta és la informació. Això i el temps, és l'única cosa... Jo que m'hi bellugo, perquè em necessito professionalment fer-ho,
Sabeu la quantitat i quantitat de webs d'institucions locals? No parlo de Rubí, eh? No parlo de Rubí. A nivell del país, vull dir Catalunya, que no estan actualitzades que es parlen encara de l'any 22, de l'any 23. Busca, trieu i carballeu, remeneu per dintre els diferents webs institucionals que hi ha una deixadesa impressionant.
De qui és la responsabilitat? Per això deia, de fer les coses, arribar a la comunicació a la gent de manera puntual, neta, ben explicada, entenedora. No entenedora per tu, sempre pensa la persona que vas a la tieta, al pare, a la mare, al treballador...
el nano, el jove, sempre, t'has de tenir sempre al davant. Jo aquí davant tinc ara vosaltres, esclar. Però imaginàriament tinc tot aquest tipus de persones que són les possibles que em puguin estar escoltant. Bé, doncs, quantitat de webs i aquesta... Anava a dir collonada, no, escolta, tota iniciativa de comunicació mereix el respecte. Ara, si et dius tot Rubí, cony, parla una miqueta de Rubí, no?
Sí. Bé, suposo que és una cosa que està en construcció, eh? Hi ha tantes, és a dir, work in progress. Sí, sí, sí. Bé, tindrem ocasió d'analitzar-la. Crec que heu pogut veure tots la pàgina web. Ens va sorprendre divendres trobar aquesta pàgina, entre altres coses, perquè com es diu amb el nostre programa, dèiem, ep, tu...
Hem fet una vegada... Quedi clar que no som nosaltres. Nosaltres ens trobareu a... I sí, parlem de Rubí. Moltíssimes gràcies als quatre. Ens tornem a trobar en una setmana.
Ens trobava a faltar i, sobretot, que al final hem ajudat a escalfar l'ambient. Que avui, dèiem, fa molt fred a Rubí. Doncs mira, gràcies a la tertúlia de periodistes s'escalfa i força. Moltíssimes gràcies. Vinga. Gràcies.
Gràcies.