La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passant gairebé 5 minuts de les 10 del matí, després de les notícies, l'actualitat de la ciutat continua Rubí al dia amb la tertúlia. Avui amb la Carme Pomereda. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Perdó. No te m'ofeguis. Perdó. Anava a dir que a la Carme aquesta setmana la podem posar en nòmina perfectament. Sí, sí, a veure, no ho sé, uns cruzanets també m'estaria bé. Sí, bueno, això ho veig més assequible. I un bon cafetó. No de màquina, sinó dels bons. De veritat, eh? Sí, sí, sí, ha de ser bo el cafè, si no.
La Lídia Juste, que també s'incorpora a la tertulia. Què tal? Bon dia. Bon dia, bon dia. I el francès Hinojosa. Molt bon dia. Bon dia. Amb tots ells parlarem de qüestions que tenen a veure amb l'actualitat de Rubí, també de fora, i d'una notícia curiosa que avui hem trobat al 3CAT Info. És un reportatge que diu que la Policia Nacional detecta cada dia sis parelles, de fet falses, a les comarques de Barcelona.
Aquesta dada, a més a més, triplica les parelles que es detectaven ara fa un any, que eren dues, cada dia, com dèiem, i aquest frau tindria a veure amb l'interès d'algunes persones que esperen tenir la nacionalitat d'obtenir-la.
a través d'aquest procés. Després en parlarem, però hem de parlar de pressupostos, perquè sembla que el govern municipal ja té gairebé enllestida la proposta de pressupostos per al 2026, i del hòrdago que ahir feia la Míriam Nogueras, ja sabeu, la portaveu de Junts al Congrés dels Diputats, i que deia que no li votaran res al govern. Míriam Nogueras, per cert, demà ve a la ciutat.
Per tant, prepareu-vos perquè és la dona de la setmana, prepareu-vos perquè vingui tots els mitjans de comunicació del món a preguntar-li per aquesta amenaça. Bé, cap més enllà de l'amenaça, baixa. De tot això parlarem des d'ara i fins les 11. I ja sabeu els que esteu a casa que també podeu participar a la tertúlia trucant al 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11, a Ràdio Rubí. Comencem la tertúlia en clau municipal, o en clau local. El govern...
diu que té gairebé enllestida la proposta de pressupostos de 2026. Recordem que els pressupostos 2025 s'han aprovat fa quatre dies. Ahir el portaveu del PSC, Rafagueto, passava pels micròfons de Ràdio Rubí, el programa els grups municipals opinen, i assegurava que aquesta proposta està...
en fase avançada i que treballen per presentar-la ben aviat als grups de l'oposició, perquè ja sabeu que necessiten del vot favorable d'alguna formació per tenir aprovats aquests pressupostos. L'objectiu, deia Agüeto, és evitar els retards que es van produir amb l'aprovació del pressupost 2025. Com dèiem, feia aquesta afirmació al programa, els grups municipals opinen.
En tot cas, ara la gestió econòmica de l'Ajuntament està centrada en executar aquest pressupost. És important que els pressupostos s'executin perquè tenir pressupost i no acabar fent les despeses en aquells serveis, en aquelles coses que estan pressupostades, no té gaire sentit. Qualsevol cas, estem treballant en paral·lel, presentarem aviat una proposta de pressupostos per parlar amb els grups de l'oposició i esperem que...
No triguem tant com va ser aquest any 2025, que a part de determinades circumstàncies que ja es van poder explicar llargament, es va anar una mica més enllà.
El portaveu del PSC ha remarcat que l'execució del pressupost 2025, que, com dèiem, es va aprovar el juny, és clau per garantir que els serveis municipals funcionin correctament i avançava que, en paral·lel, també s'estan acabant de perfilar les ordenances fiscals que acompanyaran les previsions econòmiques per al pròxim any. Estem al mes de novembre. Habitualment, al mes de novembre, les ordenances estaven ja sempre aprovades i el pressupost va estar encaminat.
Les aritmètiques del ple són les que són, les aritmètiques aquí a Rubí, al Parlament de Catalunya, i al Congrés dels Diputats, i això amenaça sempre els pressupostos. La primera valoració que us demano és, clar, està molt bé que hi hagi aquestes aritmètiques, perquè és més saludable, que hi hagi varietat i que ningú tingui una majoria superabsoluta, però després bloqueja coses molt del dia a dia.
Però clar, aquí és l'art de la política, l'art de la negociació, l'art de l'acord, l'art de... allò estiro jo, estires tu, renuncio jo, renuncio tu. Això el francès en sap més que nosaltres, esturablement. I clar, fer política vol dir això, arribar a acords. Quan no hi ha acords vol dir que no s'està fent bé.
Que això s'està fent bé. Ni més ni menys. Totalment d'acord. A més, en el tema dels pressupostos, jo sempre ho he dit, els pressupostos no és més que una guia de les coses que s'ha compromès a fer l'Ajuntament durant l'exercici que afecti aquest pressupost. Com a guia, després, al final, resulta que s'ha complert un...
50, 60 o 100, que jo no conec cap cobert que hagi complert el 100% del que ha pressupostat per aquell exercici. Però serveix això com a guia i com a declaració d'intencions del que es vol fer.
La sort, que per mi és una sort, és que no hi ha un govern amb majoria absoluta. Això vol dir que ha d'entrar en joc, com deia la Lídia, l'art de la política. Vull dir que és parlar, negociar i arribar a acords perquè el govern, encara que tingui majoria absoluta en el Parlament o en aquest cas l'Ajuntament,
no representa a tota la població, sinó representa a una part. Llavors, quan més ampli sigui el suport, aquest pressupost vol dir que han treballat políticament, que és per el que els paguem, per arribar a acords amb altres partits o altres coalicions.
que representen una part també de la població. I quan més ampli sigui aquest suport, millor per tothom i millor per després poder portar a terme el que dictamina el pressupost. Però bé, a mi el que m'estranya és que a hores d'ara estiguin presentant o a punt de presentar el pressupost i no s'hagin aprovat ja les ordenances.
Perquè les ordenances és el que et marca el sostre del que pots ingressar a nivell d'atributs i taxes municipals. Si no tens aprovat això, el pressupost està coix. Home, i si vas aprovar l'últim pressupost el mes de juliol?
Com aquell que diu, estàs executant. Estàs executant i hi ha marxes forçades perquè normalment al novembre els que hem treballat a l'administració sabem que es comencen a tancar les portes perquè ja no es pugui gestionar res, o sigui que ja no puguis contractar res.
ja fins l'any vinent, quan s'obren els pressupostos, que el seu seria, evidentment, que el gener estigui sent operatius i que tu durant l'any poguessis anar fent, perquè si no, la maquinària administrativa no pot gestionar. No, no, és que no pot gestionar, és impossible gestionar que el mes de juliol aprovis uns pressupostos. No sé si pots estar treballant tot l'estiu a lo millor, però clar, no depèn només de tu, depèn de tu, de les empreses amb les quals has d'al·licitar, saps allò, tot és una roda que va junta.
Per tant, home, jo el que sí que demanaria és això, no vull dir que malgrat hi hagi dissidències, i puc entendre moltes coses. A mi em fa molta ràbia que, i ho veig a nivell local, però també es veu a nivell de Catalunya i a nivell general, de dir que basta perquè tu diguis una cosa, jo digui que no, d'acord? Indistintament de si és en positiu o no, sinó simplement mirant el rèdit electoral de...
Aquesta mesura a tu et donaran... No, et vol tocar, no? Estic d'acord amb tu. L'única cosa que atures són coses que seran millors o pitjors, i això ja ho jutgarem pels ciutadans, que al cap i a la fi estan gestionant les nostres coses. Per tant, dius, escolti, em faci el favor de no torpedinar, i si vol torpedinar, vagi-se'n a casa, perquè la política no serveix... Les estratègies polítiques no serveixen per justificar-ho tot.
I després ja parlarem de junts, eh? I després ja parlarem de junts. El problema és que quan passen per davant les estratègies a nivell intern de cada partit polític, les estratègies electorals, de rèdit, normalment són electorals, perquè al final és el que busquen tots els partits, tenir un rèdit electoral,
Si això passa per davant de les necessitats dels ciutadans, de la ciutadania en general, malament. No anem bé. Jo entenc que hagis de negociar, jo què sé, grans temes de ciutat, que afecten a tothom i tal, i que aquí comporti una certa negociació amb tothom i tal.
Però hi hauria d'haver coses que haurien de tenir l'acord general. Governis tu, governi jo. Perquè, a més, són d'execució llarga. I, per tant, millor estàs governant tu avui i resulta que d'aquí quatre anys governa un altre. Però el projecte, com a tal, són projectes de ciutat, que haurien de tenir l'acord de Togons i tirar endavant. Si no, no en sortirem. Sí, sí. No en sortirem. T'estava escoltant i estava pensant en el pou.
Sí, sí, sí, per exemple. Tenim un pla general d'ordenació caducat. Es va aprovar amb una reforma l'any 86. Imagina't, com ha canviat, Rubí? Gairebé 40 anys.
que urbanísticament la ciutat no ha pogut avançar. No, no, per això dic... No ha pogut avançar. I com ha canviat... Ha estat treballant amb una eina de fa 40 anys. Exacte. I això... Una oficina preciosa. Digues? I tenim una oficina... Molt maca. Sí, sí. Molt maca. Sí, sí, sí. No sé si serveix d'alguna cosa, l'oficina. Però hi és. Hauria de servir, no? Perquè hauria de servir per intentar... Home, n'hi ha gent treballant. N'hi ha gent treballant allà. Suposa que alguna cosa estan fent.
Coses com aquestes, no? O dissenyar quin és el rubí que volem en el futur. És que quan arribi l'hora ja no podrem... No tenim temps. No, no, és que no quedarà res, perquè es van fent aprovacions... Parcials, verificacions parcials. Verificacions parcials d'aquest POUM que van afectant determinades zones, que es tornen allò que es poden construir, que no dissenyem, que no tenim el mapa i diem, a veure, un moment, un moment, que serem una ciutat de 100.000 habitants? Un moment, a veure...
Tenim serveis, els tenim ben col·locats, tenim espais de lleure, tenim, jo què sé, un munt de coses, no? Tenim habitatge per gent jove, tenim un munt de coses. Llavors dius, clar, si anem fent això, és que arribarà un punt que direm, de fet, ja hi ha, ja hi ha, en algunes zones de Rubí, ja no pots tornar enrere. O sigui, ja no hi ha espai per jugar. Aleshores dius, home, i de què responsabilitat? Nostre, no, home, que estic a casa meva, ni tu tampoc. És responsabilitat de qui està, on està.
Escolteu, finalment es van aprovar els pressupostos a l'estiu amb els vots favorables d'Esquerra Republicana, el principal partit de l'oposició. Li van ploure les estis que per què? Però van estar negociant Esquerra Republicana i el PSC. Van estar parlant tots aquests mesos.
potser es podria haver fet abans. És a dir, que segurament, després quan t'expliquen l'acord, dius, home, doncs no n'hi havia part tant. Segur que una part i l'altra no podien arribar abans a un acord. Ho dic perquè la sensació és que aquests interessos de partit que dèieu, o electorals, al final els fa servir tothom. Aquell que està al govern i que necessita dels vots i que pot tillar l'altre
a la resta de partits d'irresponsables i els que estan a l'oposició i van apretant, apretant i tillen al govern de no cedir per tenir majoria. És a dir, que al final... Però és això, eh? Fins i tot quan fas aquest exercici t'has de sentir-hi el nom del porc, com dic jo, no? Perquè, clar, però això és indistint. La força política ha de saber el que ha de fer quan
ho ha de fer, i per què, i quins són els motius de l'arronament, i en tot cas, amb la seva militància, ha de decidir el què i explicar-ho ben explicat. I és cert que això... També és cert que Esquerra Republicana de Rubí, històricament hi ha hagut 5.000 famílies a dins, dic famílies per decisions... Hi ha hagut canvis, també, darrerament. Jo penso que les persones també són importants. Les persones que estan al front de...
i la capacitat d'aparcar l'animatversió que pot ser personal i que ha de ser, doncs, has de gestionar políticament i indistintament d'aquestes coses. Llavors, doncs, no és fàcil, i aquests equilibris són complicats, però són els equilibris de la política, perquè la gent que es vol dedicar a la política ha de saber que el que pertoca, escolti'm, no és que li donin tot el que vostè demani ni que tingui tota la raó de mort, no, no, li tocarà...
Moltes vegades, doncs, això, apretar, negociar, estar a l'oposició, intentar no sé quantos... Estar a l'oposició no és... No. No, que és el que farà la Míriam Nugueres ara. No. No. Perquè no. Els ajuntaments, vull dir, és on menys pes hauria de tenir aquesta estratègia, perquè al final se'n fa bescomptades. I que mirem tots per la ciutat. I que estàs treballant pel benestar,
dels seus veïns i veines. No hauria de ser allò. En el cas d'aquesta dilatació que va haver en els pressupostos de 2025, que finalment es va aprovar amb el vot d'Esquerra, s'ha de tenir en compte també que Esquerra en aquell moment...
estava en una situació de canvis interns, que vull dir que prou feina tenien per arribar a acords dintre del partit que no per obrir-se a altres coses. És com, diguéssim, jo entenc que s'hagués trigat tant, però jo penso també que aprofitant aquesta inèrcia de fa quatre mesos,
Aprofita-la. Aquelles converses que vas tenir fa quatre mesos et serviran per ara també, perquè les prioritats de la ciutat no han canviat. És molt lent. Aleshores, no hauria de... Des del meu punt de vista, no hauria... Això de ser una pedra per no arribar a un acord, quan més aviat millor. Si els pressupostos...
Portem molts anys a Rubí i a tot arreu, que ho veiem a altres nivells de poder. S'estan aprovant tots, una vegada ja ha començat l'any. Si pots tenir-los abans, que el dia 1 de gener comencis a executar ja aquest pressupost, millor per tothom. I no anar amb pressupostos prorrogants, perquè això limita moltíssim qualsevol tipus de gestió. Entendre que un pressupost no...
contentarà mai a tothom, d'acord? Hi haurà coses que no es podran fer en aquest mandat, en aquest any, en aquest curs baix, que s'hauran de fer el gosment, i això també s'ha d'explicar. És que clar, el pastís és el que és, i no dona per tot. Llavors hi ha uns criteris o hi ha unes decisions en les quals s'hi diu, mira, invertirem aquí, aquí, aquí, i l'any que ve, si podem, continuarem allà, i allà, i allà, però...
que sí, que clar que no contenten mai a tothom, si és que els ajuntaments que tenen un 20%, em sembla, si arriba... Un 14%. Un 14%. Un 14%. Un 14% del que és el pastís que té tot l'Estat. El que té el govern central, el que té la Generalitat, i el que té... No, tenen un 14%, que és misèria popèrrima i que no ha canviat en els últims 30 anys.
No, va canviar. Jo recordo haver-li fet aquesta pregunta al president Mas, quan va venir una vegada a Rubí, i mira, malauradament ja era hora de marxar. No va contestar. Va haver de marxar. I aleshores, que clar, li deien, però és que això no, perquè és l'administració, la gent va picar, on pot detectar més quines són les necessitats, perquè li diu, s'encràcia de cada ciutat és diferent. Doncs un 14% que...
Com ho pot ser? Parlo de cap, eh? Estic buscant la dada, però jo diria que des de fa molt de temps és... Sí, molt, molt. No, no canviant, no canviant. Sempre els ajuntaments, hasta l'administració... De fet, jo pensava... Pitjor tractada econòmicament. Ja tant. El repartiment, que teòricament seria el millor, seria un terç per cada administració. Per l'administració central, per l'autonòmica i per la local. La local no ha aconseguit... Jo no conec
No conec en la meva memòria cap dada que em digui que hagi aconseguit. No hi ha un terç, aquest 33%, sinó amb un 20. Si jo em pensava que ja et dic que m'havia quedat amb un 20 i no és menys. Però jo crec que no arriba, no tinc les dades. Això no ho sé jo si els ciutadans ho tenim clar.
No, jo crec que no. Que l'Ajuntament té el pressupost que té, i que ja podem nosaltres demanar l'oro i el moro, com es diu, que hi ha el que hi ha, i que quan s'acaba, s'acaba. Jo a vegades, moltes vegades et qüestiona una cosa, és que això no s'ha fet, i escolta'm, aquestes alçades de l'any ja no es farà, escolti'm, perquè ja s'ha acabat el pressupost, vull dir, s'haurà d'esperar...
No ho acaben d'entendre. Pensen que hi ha diners sempre i que això és... Com que el pressupost municipal no pensem que s'omple la caixa amb el que paguem d'impostos als ciutadans. Això és errisori. Perquè la part més grossa són
els imports que tenen, que li han de transferir, via la participació en l'IVA, la participació en l'IRPF, etcètera, amb altres impostos generals, que el govern central i l'autonòmic han d'omplir la caixa dels ajuntaments, perquè si no... I quan l'ajuntament es va fent càrrec de coses, que diu, és que jo em fer càrrec...
Per exemple, que sigui del menjador de les escoles, o de no sé què, o coses, eh? Vull dir, que això com puc començar a l'altra cosa. Vol dir que aquells diners que haguessin pogut anar a una altra cosa han d'anar allò, perquè aquella és una prioritat, una necessitat. Perquè s'han d'anar cobrint forats, s'han d'anar tapant forats que no els correspon, però que respon a una necessitat de la ciutadania.
I estic de veure amb la Carme que hauríem de fer molta pedagogia d'anar explicant tot això. Sí, i tant. Rectifico, no és un 14%, és un 12% del volum total de despesa del sector públic. Ara ja ho entenem. Fiesta! Fiesta! Ara també et dic, eh? Que s'executi.
Amb la Carme Té un dia parlàvem, dèiem, no pot ser que hi hagi coses que al final s'acabi l'any i quedin diners en partides, en coses que... No, no es pot. Perquè no s'han pogut executar, sobretot quan parlem de cultura o d'altres qüestions, que hi ha moltes històries d'aquelles en què no es pot fer perquè no tenim allò, perquè no s'arriba a executar el pressupost.
No serà difícil executar el pressupost 2025 totalment quan s'ha aprovat al mig any. És que és gairebé impossible. Les despeses compromeses ja ho estan i això sí s'executarà i gràcies a això el percentatge de...
executiu serà major, perquè si no el grau de compliment seria ridícul. Sí, sí. Llavors has de començar a fer maniobres. Jo recordo en un ple en què parlàvem, no de la promoció de pressupost, sinó del nivell d'execució, del rendiment de comptes del pressupost quan l'alcaldessa era la Carmen García. I tu eres regidor aleshores, eh? Sí, jo era regidor en aquell moment. I...
es van deixar d'executar...
del total de pressupost, que em penso que eren 70 milions o una cosa així semblant, s'havien deixat d'executar 23. Ah! El que vol dir que s'havia executat, vaja, un 60%. I es va enfadar molt amb mi perquè li vaig dir que havia estafat els robinecs, 23 milions. Ah, perquè ara la pregunta que es fa al robinec. I es va enfadar. La pregunta que es fa al robinec de peu. Què passa amb aquests diners que no s'executen?
Es perden, diguéssim, es queden... Com el dius? Es queden en la caixa, però tampoc no el pots fer servir. No el pots fer servir? No el pots fer servir. Perquè és d'aquella legislatura d'aquell any, no? Sí, d'aquell any. El que no està compromès a dia 31 de desembre, tu no pots agafar i dir, no, aquests diners me'ls guardo i els invertiré aquest any. Es traspassa l'any que vine. No. Se'n van aixugar 10 de coses així, d'aquelles coses
Sí, sí. Sí, el govern central del moment et deixa, perquè recordem que en aquell mandat que el Francesc va ser regidor, era de l'11 al 14, per tant, està l'anyus horribilis 2012 de Rajoy. Sí, sí, que tot el que no s'executava anava a deute. A deute. Doncs ja està, escolta, jo reclamo un mes personal a l'administració. No, no, ja em direu, el personal a l'administració... Un mes personal a l'administració que pugui... Home...
Que pugui executar... Potser que sigui una mica més efectiu, també, el personal. Potser més repartit allà on toca. No, més repartit allà on toca. Però és que allà on toca, et diries que toca a tot arreu. Però, vaja, és veritat, toca a tot arreu. Però, sobretot, aquells que han de tramitar les execucions, les licitacions... Perquè és que és això, és que si no tenim... Aquí entra en joc una conversa que vam tenir fa pocs dies, també, sobre la municipalització dels serveis.
Quan el personal que ha d'executar les obres, les que siguin, els serveis que siguin, el tens sota el teu comandament, tu li pots apretar. Quan són d'una empresa externa que a més està submessa, que va a licitar aquell servei o aquella obra per uns diners determinats,
Sí, sí, i quan s'acaben els diners, escolta, què dius, que no s'han netejat les herbes... És que ja s'ha acabat el pressupost. Sí, sí, sí. I diu, ¿cómo? Però escolta, no podríem fer-ho, ja l'any...
No ho pots fer. Quan és una empresa externa, una subcontrata o una concessió, has de licitar un nou contracte per aquesta diferència que necessites i que no... Però penseu que fer una licitació és com fer...
Un tràmit d'aquells... Sí, com a pedir-li a Dios una cita. Allò és una cosa espectacular. Almenys en aquesta casa, cuidado. Jo no sé la resta d'administracions si funcionem igual o som una mica més operatius o no ho sé. Els tràmits suposo que han de ser els mateixos a tot arreu. Però aquí és veritat que sis mesos, quatre mesos... Altres governs tenen l'eina aquesta del decret. L'Ajuntament no pot exercir aquest, encara que també...
També hi ha aquesta eina del decret per altres temes, però quan afecta econòmicament no es pot fer servir. Altres administracions sí que ho poden fer. I tens tres funcionaris de l'Estat que són els que decideixen. Són intocables. Vull dir, estem parlant del secretari d'intervenció i de tresoreria. D'acord? O sigui, los nineros
I tal, doncs, no acaba d'agradar-li ni com... Que jo entenc, eh, que han de... Vigilem amb critica aquests tres funcionaris. No, no, no. És que jo me'ls estimo molt. Però que jo entenc que la seva... Vigilem perquè el seu estat d'ànim... Jo no diré la paraula, però que el seu... Hauria d'estar bé. El seu neguit, per no dir una altra paraula, perquè les coses es facin...
No dient no. A vegades interpeix o l'entès molt. Que també ho entenc, que els demanarien responsabilitat a ells, segons quines coses. Per tant, jo entenc que... Vagin amb peus de plom. S'han de cobrir les esquenes perquè en cas que s'aprovi un...
El que sigui un acord que no estigui 100% emparat amb el que diu la llei, tenen responsabilitat personal. Tu, com a treballador, davant d'un problema, has d'intentar donar solucions, no generar més problemes.
Perquè, clar, si l'única cosa o l'única resposta és general, o no, no, i no, doncs no avançarem. La qüestió és dir, bueno, d'acord, tenim això, no? I què dius que no està bé això? Doncs intentem col·locar-ho com cal, però escolti'm, donem solucions, fem-ho àgil, perquè és que si no ho fem àgil... Aquí ja després entra el taramnà de cada persona. Sí, però que tu no pots triar. N'hi ha qui és més obert a parlar les coses, a intentar arribar a això.
a arribar a acords... Però, clar, ells tenen el parany aquest del compliment de la llei. Sí, sí. No es poden, si sota el seu criteri això no complés la llei... Que sí, que sí. No t'ho signaran mai de la vida. Mai de la vida. Si no complés la llei jo entenc que no ho signin, eh, també. Depèn... Fem-ho bé. Aquests...
Personatges en el sentit metafòric, diguéssim, no personal. En tot el respecte. En tot el respecte. Personatges per la funció que compleix. Jo dic que en molts casos han tret de molts problemes a molta gent. Han ajudat moltíssim a avançar en coses perquè són propositius. Si aquests funcionaris no van en la línia del govern,
Doncs el govern té molts problemes. Exactament. Ells també, perquè la pressió del dia a dia també passa a factura, però qui primer té un problema és el govern. És el govern. Però, clar, són funcionaris de l'Estat que tu pots... Explica-ho, no pots triar. Tu necessites aquests tres. Quan tens el final per cobrir un lloc d'aquests...
tens una terna de tres candidats. I tu pots dir, aquest m'agrada més o aquest m'agrada menys, o amb aquest tinc més sintonia, o amb aquesta menys. Però si finalment la plaça, perquè no l'aprova l'equip del Govern, sinó que et ve de fora, si finalment aquesta plaça la guanya una persona amb la qual tu no tens aquest feeling,
Doncs has de saber treballar després perquè aquest feeling s'aconsegueixi. Mireu el país, les notícies, el país nostre, quants ajuntaments no tenen aquests senyors? Ara hi ha problemes amb la cobertura de places aquestes.
Estan penjats aquests ajuntaments. Estan desesperats de la vida. Perquè no poden fer res. Clar, perquè a més d'accedir a això, accedir a aquesta categoria... Segurament ajuntaments petits, no? I algun de gran. És que accedir a aquesta... Estan desesperats. Sí, però fixa't que segurament Puigcerdà té a veure... Ho dic perquè...
Segur que li hem de donar una volta a l'administració, eh? Però sí que aquests funcionaris poden triar a plaça. I després van millorant, entre cometes, perquè no es cobra el mateix fent la mateixa feina un ajuntament petit que un ajuntament gran. Per tant, la promoció personal d'aquests funcionaris és anar a un ajuntament més gran.
Clar, quina culpa tenen els ajuntaments petits de tenir poca població i, per tant, de pagar menys. Estan desesperats. Clar, al final sí que hi ha un punt de cert sorteig o loteria. Si et toca o no. I després accedir a aquestes categories professionals és molt complicat. És molt difícil, com un jutge, és molt complicat, necessites molt de temps, molts recursos econòmics, al final acaba accedint-hi.
normalment una determinada gent que ja dic jo que són els fills de l'autre... Per què? Perquè és complicat. Perquè tenen els recursos per aguantar aquest temps de formació. Perquè tenen els recursos per aguantar, per fer tot això. Llavors, no és fàcil. Hi ha gent jove que està estudiant, que voldria... Però clar, és que necessitem més places o més gent, i això vol dir...
Potser també amb això té alguna cosa a veure que es va fer, no recordo ara quin any va ser exactament, però ja fa uns quants anys, es va fer una reforma de la llei de la funció pública perquè jo recordo quan estava estudiant que una de les sortides professionals era fer de secretari d'Ajuntaments fins a 5.000. Vull dir, qualsevol
Ja no llicenciat. Qualsevol diplomat universitari és igual que fos en història, en geografia, en llengua. La majoria són en dret. Qualsevol que tingués una titulació universitària podia accedir a una plaça de secretari d'Ajuntament, per exemple.
Aleshores, clar, hi havia molta gent que com a última sortida triava això perquè et garantia uns ingressos econòmics mensuals. Això es va canviar i ara, clar, l'interventor...
o el tresorer han de ser persones que hagin estudiat com a mínim la carrera d'Econòmiques o de Gestió, o de Gestió Econòmica, i el secretari ha de ser o en Ciències Polítiques, Funció Pública, Dret, persones que sàpiguen. I això també ha limitat els candidats
No, i que tampoc es fan masses convocatòries. Com tot, eh? Que no se generen prou convocatòries perquè l'administració en general és lenta i llavors costa. I trobes que falten funcionaris o falten...
Sí, doncs sí. La Carme va fent així amb el dit. Jo recomano... No sé si és que demana com al col·le. Senyoreta, que vull parlar. Això és de formació professional. Jo recomano que agafeu el tren cap a Barcelona, que arriba a Barcelona cap allà a les 7. Del matí? Del vespre. I pareu l'orella a peu funicular. I veureu... On viuen tots els secretaris? Van allà a estudiar. Ah, van allà a estudiar. A peu funicular.
I pareu l'orella, no us poseu els cascos, escolteu. I direu, reina del cel, mare de Déu senyor... Tot aquest... Que no és jovent ja, eh? No. Ja no és jovent de 20 anys. És una mica més granadets que són els que decidiran jutges, procuradors...
Clar, van a l'escola que hi ha. L'escola que hi ha allà, no? Ja sabeu que és una escola molt important d'això. De l'administració pública. I penseu... Escolteu-los, eh? Però què? Perquè el que diuen i el que parlen... Ella no la tranquil·litza. Si aquests senyors ens han de decidir algunes coses, doncs... Que tenen pensaments retrògrades.
De tot. De tot. També n'hi ha alguns que estan callats, però com que la llengua, suposo que estan tot el dia estudiant, allà de la muntanya, i tot que deuen tenir unes vistes de Barcelona... Sorten i xerrar. Fantàstiques. M'imagino que tenen unes vistes fantàstiques. No s'han estat a aquesta escola exactament. Sí.
Però... Es deixen anar. Dalt d'un turonet, sí, sí. Oi que sí? Les coses bones aquí sempre estan dalt d'un turonet. Dalt d'un turonet. El Vallès té molts turonets. Escolteu, hem d'avançar i parlar de Junts, perquè anunciaven ahir que votarien en contra i farien esmenes a la totalitat a...
Com diu aquell anunci, todo, todo y todo. Míriam Nogueres diu que és un bany de realitat pel PSOE i Sumar i en defensa dels ciutadans de Catalunya. Demà visita la portaveu de Junts, visita Rubí, ens visita molt sovint perquè té molt bona relació amb el president de Junts,
amb l'Ivan, ara s'hem anat al cognom. Gràcies, José Malagón. L'Ivan Vila, portaveu en aquest cas i president de Junts de Rubí. Tenen molt bona relació, han treballat junts i, per tant, de tant en tant, la Míriam Nogueres passa per la ciutat.
i suposo que molts mitjans de comunicació vindran també a preguntar-li per aquestes esmenes a la totalitat que registraven ahir 25 lleis, les 9 que ja han passat pel Consell de Ministres i que votaran en contra, i també 21 lleis més que estan a les acaballes del seu pas al Congrés,
I, a més a més, avançava que tampoc aprovaria els pressupostos de l'Estat. Escoltem un fragment del que deia ahir Míriam Nogueres. Pedro Sánchez no podrà aprovar els pressupostos generals de l'Estat espanyol, no podrà aprovar el sostre de despesa que deixa sec a Catalunya i als ajuntaments catalans, com tampoc podrà aprovar lleis com l'Ei Bolanyos o l'Ei Begoña. El govern...
de l'estat espanyol ha perdut, per tant, la seva capacitat legislativa. Això d'avui, per sumar i so, és un bany de realitat. Nosaltres no demanem favors, el que volem és coherència i que es compleixin els acords que s'han fet pels catalans, que com tothom sap, els catalans no viuen ni dels titulars ni de les promeses que no es compleixen.
Si s'arriba a un acord, s'ha de complir. I si no es compleix, no podem seguir donant oxigen en forma de vots de Junts.
Això és el que deia Nogueres, ja sabeu que el Junta d'Aires porten dues setmanes, primer va haver un trencament d'aquest acord d'investidura, una decisió que prenia l'executiva i els directius de la formació, després li van preguntar la seva militància, que ho va corroborar, i això s'ha materialitzat ara amb aquest trencament total, o sembla total,
de la seva banda, la Moncloa, sortia al pas de les declaracions i deia que tenia mà estesa davant d'aquesta decisió de Junts. Carlos Cuérpo, el ministre d'Economia, el que li toca per responsabilitat, perquè això té a veure, entre altres coses, amb el finançament singular, deia Cuérpo que el govern compleix amb els seus compromisos, que sempre ho han fet, i es posava a disposició dels juntaires.
Bueno, por nuestra parte, normalidad. Yo creo que el mensaje de mano tendida a todos los grupos parlamentarios para seguir negociando y seguir aprobando leyes que son beneficiosas para el conjunto de los españoles y también para los catalanes es el mensaje esencial que debemos de seguir trasladando y en lo que vamos a seguir trabajando por parte del gobierno. I a Esquerra Republicana, l'altra formació política amb ADN català i que també donava suport
Aquest pacte d'investidura no hi estava gaire d'acord amb Junts i amb la seva estratègia i pràcticament els acusava d'estar llançant al govern una moció de censura. Home, serà una decisió dels militants i de l'executiva que té un objectiu que és la millora de les condicions de vida dels catalans, però...
sona amenaça. I sona xantatge. Quina millora és deixar sec els ajuntaments pressupostàriament? Quina millora és per nosaltres, pels catalans? A més, a mi em fa molta gràcia. Em toca que parli dels catalans que voten a Junts.
Però escolteu, això no són tots els catalans. Per tant, heu tingut en compte si els catalans en global, ja que parleu en global, pensem que no heu d'aprovar totes aquestes lleis, que són en benefici de tots plegats,
Bueno, suposo que pensen en la seva militància i en els seus votants. Per la seva estratègia política. Tornem a dir el mateix. Per la seva estratègia política. Que jo no dic ni si és millor ni si és pitjor ni si estan fins als pobrots que els altres no compleix. Jo què sé, jo entenc que pugui haver coses d'aquestes, però quan vaig veure tot el decàleg de lleis que no s'aprovaran i que en alguns casos, evidentment, clar que ens afecten a nosaltres, els que no vivim fora d'aquest país que és Espanya, ara per ara. Perdó?
Perdó? Jo pagaré per una estratègia política. Jo, que no soc votant de Junts, i com que no soc votant de Junts, doncs no entenc que em fotin, per dir-ho així, amb lleis que a mi em poden anar bé. No parleu en nom de tots els catalans. No parleu en nom de... A mi em sap molt greu.
Perquè ja et dic, jo no estic d'acord amb això. Com també penso i demano una reflexió important, aquesta força política, de què estem generant. Que després vindran plors. I els plors, després, mira, per sort, les hemoroteques saps i són. I es guarden. I algun dia poden passar molta factura. Però sí que és veritat que després vindran plors amb el que pot venir. I tots ho sabem, tots ho estem veient.
Clar, al final dius que la teva estratègia és contra segons qui vius millor. Ja, però i la resta? Quina culpa en tenim d'això? Escolti'm. Està buscant les declaracions, perdó, concretes de Rufián. Rufián li deia a Míriam Nogueras que aquesta afirmació perjudica a tots els catalans, una mica en la línia del que estava dient la Lídia. Digues, digues, Francesc, que t'he tallat. Sí, no, que dic que és una visió molt corplexista
Molt d'estratègia de partit, i no només de partit, sinó jo diria molt de persones, de dirigents d'aquest partit, que jo ho puc entendre, però a mi ni em representa ni estic d'acord amb el que està dient. Vull dir, si el problema principal és que el senyor Puigdemont, el senyor Puig, no se'ls ha aplicat encara la llei d'amnistia,
Però més a prop no hi podran ser, eh? És que... És a més a prop del que estan ara? Sí, sí, no, no, no. Per això jo estic totalment d'acord. Què passa, que m'agrada viure a Brussel·les? Clar, el tema està... És culpa de l'executiu, del govern, que no s'hagin complert algunes de les coses que es van pactar en el seu moment? Si és culpa del govern, escolta, canya. Però quan és culpa d'un altre poder...
que està fora de l'abast de la teva influència política, doncs, escolta... Vull dir... Pensa-t'ho una mica, no? Pensa-t'ho, sí, perquè tensa tant la corda, t'hi va tant de la corda, quan al final es trenqui la corda, perquè si no deixes de tibar, arriba un moment que la corda es trenca, quines conseqüències pot tenir aquest trencament? I si les conseqüències són molt pitjors...
Que la realitat que tens ara... Home, jo m'ho miraria, eh? Jo m'ho faria perquè... Jo ara faré de... Plorarem tots, sí. De repel. Faré de repel i faré un pronòstic a futur. Vull dir, si el futur de Catalunya es decideix amb un altre govern que no és el que tenim ara, amb un que les enquestes diuen que és el que pot venir,
Vull dir que la senyora Miriam Nogueras que vagi preparant el passaport. Clar, per això m'exercita que m'he quedat com a estoi. Que vagi preparant el passaport perquè potser es troba en la il·legalitat. Clar, però saps què passa? Hi ha estratègies polítiques que diuen que contra això es viu millor. Es té més rèdit polític. Sí, sí, sí. Clar, no es té rèdit polític quan dius, bueno, em vaig apropar, no, jo... Quan anava a viar les negociacions pensava, mira, Puigdemont, ara ja està, meitat de França, ara ja està, meitat... Faré una matització. Rèdit polític no, rèdit electoral.
Rèdit electoral. Exacte. Rèdit electoral. Tens raó. Rèdit electoral. Aquesta setmana el Tribunal d'Estrasburg ja ha dit que estava ben fet, eh? El d'empersonar els polítics catalans. És a dir, que tampoc no hi ha gaire més recorregut. No hi ha més coses. És a dir, ni a fer. Bueno, penso que no hi ha cap altre... I suposo que són aquests els acords en els quals no han arribat a...
O sigui, que demanen que... Clar, però aquests són uns acords molt concrets, el que dèiem, no? Sí. Que afecta a determinada gent. No tots els catalans. No, no, no. Aleshores, no sé... Però per mi que ho han posat per davant. I tenir aquesta postura tan rígida, perquè a darrere tens algú que... Que la gent és com és allò l'aliento al clatell, com dic jo, no?
és l'Aliança Catalana, que té postures absolutament radicals. Doncs fer això perquè, ostres, ostres, ostres, que les enquestes que hi ha Polo Lemporai resulta que nosaltres perdem vots i hi ha altra gent que guanya el seu radicalisme.
Escolta'm, ja tornem al mateix. I aleshores què? Li hem tret el fre al cotxe? No, ara són més radicals que ningú. Perquè entengui, la militància digui, no, no, no, aquests homers són radicals. Els postulats d'Aliança Catalana són els que són, i són tremendament radicals. Llavors, Junts crec que ha de trobar un radicalisme que nota...
Doncs no era l'essència del que era, perdoneu-me, hi torno molts anys enrere, Convergència i Unió. Era allò de la puta i la Ramoneta? Sí, sí. No era l'essència, eh? El del peix al cova. El del peix al cova, el de negociem, el de... A veure què puc... Els bascos, que no diuen gaire mai res. Mai. Però són els reis de la negociació. I si és topacar, i és topacar, i és topacar. I així ens els hi va. I així ens els hi va. Saps? Llavors...
Igual que el ser més pragmàtic. Queden 10 minuts. I m'agradaria que parléssim d'aquest reportatge del 3CAT Info, que m'ha cridat força l'atenció, és del periodista Miquel Harkin, que explica els fraus en parelles, de fet, per nacionalitat. Diu que s'han triplicat des de l'any passat.
Es detecten sis parelles falses a les comarques de Barcelona i l'any passat eren només dues. S'estan disparant, diu la policia, aquest tipus d'alertes. De fet, en tot el 2024 es van detectar 745 parelles, de fet, fraudolentes. Doncs ara, fins al setembre, portem 1.877.
Quanto amor, eh? La policia investiga dos tipus de parelles falses. D'una banda, les que es fan amb un pacte personal entre un estranger i un espanyol, i a més a més recullen testimonis, i de l'altra, les que es fan a través d'organitzacions, és a dir, quan hi ha algú que fa d'intermediari, és a dir, que no és que li fas un favor a un amic, sinó que algú cobra el camí.
diuen que s'està investigant a través d'intermediaris, de gestories, d'advocats, de notaris... És molt interessant el reportatge perquè una servidora, que és parella de fet, pensava, hòstia, a mi no me'n pregunta tot això. Però clar, jo ja anava feina feta, portava el nen. Es notava que era de veritat, no?
O no. Però es veu que et pregunten coses del dia a dia. Sí, perquè han de saber si realment tu comparteixes... Ets parella o no. Quina pasta de dents fa servir. Ostres, això no és garantia de res. Jo, de tota manera, crec que aquest repunt, diguéssim, o aquest augment...
la detecció d'aquests casos fraudulents és simplement perquè han posat més mitjans per descobrir-ho. Per la detecció? Per la detecció. És que s'han posat a la feina ara fa quatre dies i llavors sortiran...
Som un país que, malauradament, és allò, feta la llei, feta la trampa. Però a més a més... Però que això passa a tots els països en els que via matrimonial, diguéssim, tens moltes més facilitats per accedir...
a la nacionalitat. Això passa no només aquí a Espanya, és a tots els països, a Itàlia, a França i a Alemanya, perquè la llei empara. Llavors, clar, casos fraudulents, evidentment que n'hi ha i continuaran. A veure, si la policia té ara més eines o més mecanismes de detecció d'aquests casos fraudulents...
Doncs clar, sortiran més cases. Però la Carme deia... El que no entenc, no entenc de cap de les maneres, és a casa meva, ja fa uns quants anys, el meu fill volia casar-se a Rubí i la seva companya en aquell moment era noruega. Li van posar molts
I molts, i molts problemes al jutjat de Rubí. Per casar-se... Per casar-se aquí a Rubí. Molts i molts problemes. Havien de venir d'allà no sé quants dies a parlar i a dir... Tot això que dius tu. Van fer els papers a Noruega i van demanar quatre coses claus.
Coses de lògica. Ets bigam, n'ets bigam, tens problemes amb la justícia... Cosa que aquí no es pregunta, no? Perquè quan veus aquelles notícies de gent que diu, aquesta persona era bigam, i dius, és que quan et cases no et demanen si no estàs casat. Es veu que no, però en allà li van demanar. No t'ho demanen, sinó que no ho comproven. Legalment... Es van haver d'anar a buscar tota aquesta sèrie, a part de...
Perquè era sospitós de voler casar-se per tenir la nacionalitat noruega? Clar, però al revés. La noruega també volia casar-se per tenir la nacionalitat. Espanyola? No ho creu. A més a més, la seva adreça era allà. En fi, també hi havia un nen. Dos països que pertanyen a la Unió Europea no hauria d'haver... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Però a més a més, uns problemes us podeu imaginar, amb testimonis, que al final vam dir, bueno, s'ha acabat, i es va fent allà...
Total, perquè li feia il·lusió casar-se a la seva ciutat de... Bàsicament perquè volien que una regidora, estimada als casers, era això. I no va poder ser així. El van casant allà, i us haig de dir que amb una cerimònia preciosa, però dius, perdoni, i allà li van demanar unes coses que la embajada espanyola va trigar a enviar, eh? Molt.
Perquè suposo que havíem pensat, oi, se'ns perd un... Un espanyol! És igual. Hi ha coses que sorprèn. Aquesta setmana també sabíem que resulta que hi ha una picaresca, i dic picaresca perquè no sé com dir-li d'una altra manera,
establert ara, i és que no tots els menors que arriben aquí i que estan qualificats com a menors no acompanyats, en realitat són menors entre cometes abandonats, sinó que no, que els pares els porten, els deixen, que els van a veure de tant en tant, tot això al final és control.
Però això és control com qualsevol cosa. Jo us dic el mateix. Igual que una obra, quan la fas algú ha d'estar controlant. Perquè si no, aleshores s'ha de fer i tornar a fer i tornar a fer i això és molta despesa. Ens falta, ja ho sé que hem fet tot, però ens cal molt controlador en aquest aspecte de totes aquestes qüestions i veure si s'acompleixen les coses o no. Evidentment, ara...
que, no sé, el nord d'Europa ens mira i diu que encara sou molt pícaros. Us agrada molt saltar-vos la llei. Sobre aquest tema de la nacionalitat... Potser el que s'ha de canviar és la llei. Potser el que s'ha de canviar és la llei per evitar tota aquesta picaresca. Perquè al final tots, com persones, tots intentem
aconseguir els objectius que marquem, a més, quan és un objectiu vital dels de la bo. Sí, per això... I si la llei et posa tantes pegues, tantes traves, que t'has de buscar una altra manera de donar-li la volta a la llei, doncs malament potser és hora...
de que es miri la llei. I si hi ha una màfia a darrere, combatem-la. Perquè hi ha moltes coses, hi ha molts afers d'aquests, que darrere... La gent que se n'aprofiti. S'aprofiten de la necessitat de la gent. I llavors, a veure, és igual que el que venia a número 1 per fer tràmits. Ah, sí, sí. Sabem de moltes coses. Tot això s'ha de combatre. No és just. Llavors s'han de fer les coses com cal.
Jo us anava a apuntar que en això de la nacionalitat, després hi ha unes qüestions una mica estranyes. Conec un cas d'una persona que té un fill nascut aquí, que com el seu país no té no sé quina mena de conveni, doncs aquell nen...
Aquella nena, en aquest cas, podríem dir que és apàtrida, perquè no té la nacionalitat espanyola, perquè els seus pares són nascuts a fora, ara ja tenen els seus pares la nacionalitat, però tampoc té la nacionalitat del país d'origen dels seus pares. No em digueu que no passen coses estranyes, eh? Al final, algú que ha nascut en un país és d'aquell país, i ja està, no? Dic jo. I també hi ha els que han nascut en un país... Els que podríem trobar, en el cas com els Estats Units, amb el Trump,
que els nens que han nascut en el país es poden quedar, però els pares els fan fora. I poden deixar... Canalla, que tenia una vida...
completament normal i normalitzada, els poden deixar en mans dels serveis socials. En mans dels serveis socials, dels tutelars dels menors, perquè han decidit, en un alarde de patriotisme, fer fora els pares. Perquè porten 30 anys vivint en el país, però no tenen la documentació al 100%. Vivint, se suposa que treballant, evidentment, i cotitzant.
Que més a més fa molta gràcia a mi, eh? Perquè tota aquesta gent... Han anat cotitzant i treballant pel país. Clar, si no cotitzen, que serà responsabilitat dels empresaris, que a mi també aquí em fa molta gràcia, eh? Clar, perquè aquí tot recau sobre l'immigrant, no sobre l'empresari que l'agafa sense assegurar-lo, sense que cotitzi i sense res. A aquests no els passa mai res.
Escolteu, que queden dos minuts i sé que hem engrescat amb el tema, però m'agrada que acabem la tertúlia dels divendres amb propostes, que vosaltres sempre teniu propostes. La Carme, la Carme. La Carme, tirant-lo seu... No, i perquè avui hi ha una pel·lícula molt interessant, El Cicle Gaudí, Sorda. Sorda. Està bé, no? Sí. Ja us recomano, demà, si voleu, venir a escoltar el Jaume Clotet, que presenta...
Nou llibre, La Calavera de l'Apòstol, La Calavera, perdó. La Calavera. No, La Calavera, La Calavera. No em sortirà, eh? La Calavera de l'Apòstol, que és una novel·la superguai i que ja és la segona d'aquesta sèrie que fa i que està molt bé.
I presenta Lídia Juste. Això ho dic perquè ho sé. Però en aquest cas... I diumengeu d'anar a veure l'hotel Bucarest. Ahir vam parlar amb ells. Molt interessant. I aneu a buscar bolets, si voleu. No, no, marxeu de Rubí. Francesc, tu què proposes?
Aquesta setmana no hi ha cosa així de cultura tradicional. L'activitat que jo conec, però és fora de Rubí, és a Porreig, que hi ha una sortida de la colla de gegat. Doncs sí senyor. A Porreig, que fan una trobada. Aneu de Rubí, porteu el nom de Rubí a Porreig.
Sí, i tant, i tant. I, a més, allà tenim vivint uns exgeganters robiners que, bueno, estan vivint allà i sempre va bé retrobar-nos. Fantàstic. Ja em sembla, també, el gran recapte? Sí, comença avui. Comença avui. Podeu llegir el...
a 3B doble ràdiorrober.cat, quins són els supermercats que hi col·laboren. Però vaja, tu trobes, quan vas al súper, tu trobes i està bé col·laborar. Moltíssimes gràcies als tres, us espero la pròxima setmana. Que vagi molt bé.