La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler. Bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí. Després de posar-nos al dia amb la Pamela Martínez és el temps de la reflexió. Avui fem tertúlia amb aquesta dona que acabeu de sentir, que m'anomenava a mi mateix, que és la Lídia Juste. Molt bon dia. Bon dia, què tal? Bon dia.
No saps la il·lusió que em fa estar ara coincidir aquí amb tu. A més, crec que l'últimes vegades estàvem al revés, que vam coincidir en aquest estudi. Sempre està bé la vida donar voltes, no? I et demostra que millor no et passis, perquè avui estàs a dalt i demà estàs a dalt. I també la vida et passa anys. Ah, clar, clar. Totalment. Joan Manuel Fernández, bon dia. Bon dia. I Francesc Quinojosa, molt bon dia. Bon dia.
Avui parlarem de gestió pública versus gestió privada i tot el que va donar de sí al ple del mes d'octubre que es va celebrar ahir. Però és que avui, 31 d'octubre, és el dia de la memòria històrica i, per tant, parlarem també de les activitats que es faran a la ciutat els pròxims dies i parlarem dels papers de Salamanca. Us en recordeu dels papers de Salamanca? Sí, sí. Un altre tema d'aquests, eh? De dia de la marmota.
És un tema, com dèiem, recorrent per parlar de la memòria històrica. A més, avui el ministre de Cultura ja li ha comunicat a la Fundació Francisco Franco que ha de desaparèixer. Veurem si aquesta vegada sí. I també parlarem, evidentment, de castanyes, de Halloween...
i si estem perdent les nostres tradicions, però vaja, de tot això en parlarem, i els oients, també, si ens esteu escoltant i voleu participar d'aquesta tertúlia i dels temes dels quals parlarem, ja saps que pots fer-ho trucant al 93 588 59 60. 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Per cert, Lídia, has vist el que hi ha allà a la paret? Sí, sí, ara el José. Malagón m'ho ensenyava i tal, i fa impressió, eh? Sí, oi? Sí, fa molta impressió. Encara hem de fer la inauguració oficial, que sabeu que depèn de les agendes, de les institucions, etcètera, però...
De moment ja està penjada i aquí està. I avui t'estrenes del teu estudi, l'estudi Lídia Juste, de l'estudi 1 d'aquí de Ràdio Rubí. I tots els que treballem aquí ens fa moltíssima il·lusió. A mi també, eh? Tot s'ha de dir que aquests dies que m'ho preguntaven, dic... Bé, per mi és un honor i alhora també una responsabilitat, però vull dir... Per què ho és? Perquè...
Però sí que és un honor, clar, vull dir, és un honor molt gran en aquest estudi on hem passat tantes hores, no?, i on hem passat tantes coses, i hem encureu tanta gent, i on hem gaudit tant. I tant. Jo he de dir que aquesta professió, ara per ara, sempre ho he dit, eh?, vull dir, m'ha aportat més alegries que no pas allò tristós, i...
i moltes més coses que em satisfeïn, que no per renúncies, que s'han hagut de fer o no, o que he hagut de fer. Per tant, la veritat que poc m'ho esperava jo, que el dia que li vaig dir que sí, ens em va galantjar a la galla, perquè pogués estar a la plantilla de la ràdio, doncs donaria, per tant, aquest viatge.
Jo ara, quan la Lídia deia tot el que hem passat en aquest estudi, m'ha vingut la imatge d'aquest estudi quan era un forat. Sí, sí, quan era un forat, sí, sí. Quan van fer el forat per tal de poder fer aquests estudis.
Té història, però ja la recordarem, la història de la ràdio. Jo encara recordo més enrere, encara, quan l'estudi de Ràdio Rubia estava a l'edifici on ara està l'AUAC. Allà ven treballar uns quants. Allà en el segon o el tercer? El segon, el segon. A dalt hi havia... A dalt hi havia alguna cosa de diners que nosaltres no vèiem mai i...
Que per això en sé els torns de la policia, allò. Ara ja no, eh? Ara ja... Sí, fan els mateixos, em sembla. En fi, perdó. Tres torns de vuit hores, no? Sí, sí, sí. Molt bé. Deixem-ho aquí. Deixem-ho aquí, sí.
Bé, ja tindrem temps de fer memòria de la història de la ràdio, com bé sabeu, Lídia i Joan Manel, que estem a anar al tema. Però anem a parlar, ne vaig introduir el primer tema del qual vull parlar amb vosaltres, perquè ahir hi va haver ple del mes d'octubre, la sessió plenària d'aquest mes, va ser un ple molt llarg, van ser quatre hores, gairebé clavades, van faltar dos o tres minuts per arribar a les quatre hores clavades. I a Ràdio Rubí...
A la web, a radiorubí.cat, trobareu totes les notícies explicades amb tots els detalls. Però es va aprovar, ja us avanço, la zona de baixes emissions, els festius comercials i començar a redactar una normativa pels ajuts socials, entre moltes altres qüestions. Avui, però, hem volgut posar la vista en dos temes concrets d'aquest pleb. D'una banda, l'aprovació de la moció de l'Alternativa d'Unitat Popular, la UB, sobre la gestió dels aparcaments i, de l'altra, de la municipalització de les escoles Bressol, Sol Solet i La Lluna.
En aquest cas no es va aprovar res en el ple sobre les escoles Bressol, però sí que van ser protagonistes, ja que dimecres l'Ajuntament va anunciar que s'acceptava la municipalització
d'aquí un parell de cursos, però ahir les treballadores de les escoles Bressol van tornar a manifestar-se a la porta del ple. De fet, van fer soroll, abans ho explicàvem la secció amb la Pamela, van fer soroll durant gairebé tota l'estona. A més, no està insonoritzada aquella sala i quan hi ha soroll i vols que se senti dins la sala, se sent i se sent molt. I ens van explicar que continuaran lluitant fins que aconsegueixin la municipalització real.
Perquè creiem que aquest procés no cal que s'allargui en tres anys, en un any el poden fer real i que bàsicament ja no ens creiem tot el que ens diguin de paraules ni de compromisos fins que no veiem que s'avança la cosa, o sigui, no confiem en aquest sentit.
Aquestes dues escoles bressol estan gestionades ara mateix per una empresa privada, que es diu Cavall de Cartró, i no tenen les mateixes condicions laborals que les treballadores de la Bruna, que sí que és gestió directa de l'Ajuntament. Però és que ahir, al ple, també es va aprovar una moció de la UB de la millora de la gestió dels aparcaments. L'equip de govern va votar-hi en contra,
Però amb els vots d'Esquerra, Vox, PP i la UB a favor i l'abstenció de Veïns per Rubí, va aconseguir tirar endavant la moció. Poques vegades passa que una moció de l'oposició tira endavant, però com que el govern no té majoria absoluta, doncs en aquest cas va sortir endavant. Van ser 12 vots a favor i 11 en contra, els 11 del govern.
Durant el debat d'aquesta moció s'ha parlat del pàrquing de la plaça de Salvador Allende, que es va tancar el mes d'agost, i de la plaça de l'11 de setembre, que està gestionada per la mateixa empresa que la de Salvador Allende, que és EISA. I també va sortir el tema del pàrquing del... com es diu...
del gimnàs Duin, que està el 25 de setembre i que està tancat des del 2019 i dels quals s'ha recuperat la propietat de l'Ajuntament, però de moment no s'ha reobert. Així, Marina Dolcet, portaveu de la UB, ha insistit que en la crisi de l'aparcament que pateix la ciutat i que existeix una alternativa, que és que els pàrquings de la ciutat siguin de gestió directa de l'Ajuntament.
Ah, d'acord, doncs no tenim el tall. Doncs obro el debat. Gestió directa o els serveis públics, tots haurien de ser de gestió directa. Alguns sí que s'entén que poden ser una gestió compartida, una concessió o una subcontractació.
És un debat, diríem, aquests dos temes ens porten a aquest debat, que és un debat també recurrent, com el que dèiem abans, però que, vaja, sempre es posa sobre la taula i cada vegada s'ha de debatre, perquè segurament no tots som blancs i negres. Va, qui obre el meló? Mira, jo, sobre aquest tema, penso que...
Rubí té una mancança molt gran. L'altre dia sortia aquí a la Tertulia, en vam parlar, de dir, el dia que s'inauguri el casino i s'hi facin activitats, hi haurà problemes si ve gent de fora i vol aparcar a prop del casino, que és el normal. Igual que té problemes la gent per aparcar a prop de la sala, perquè no hi ha espais per aparcar...
Pràcticament la gent se'n va aparcar on fan el mercadet, no? Entre altres coses. Doncs quan s'inauguri el casino i es vulgui aparcar i les cardíoles estigui ple, no hi ha opcions, perquè Rubí no té pàrquings privats. Rubí no és una ciutat a la que arribis i li posis en aquella cosa dels tontons del cotxe. Sí, d'allò que et digui. Els tontos. Els tontos.
Exacte, doncs que et digui, on hi ha un pàrquing? Doncs no, Rubí, tu no trobaràs un pàrquing privat d'aquells que puguis entrar. No n'hi ha. I Rubí, tenim els pàrquings que tenim, els del mercat, etcètera, etcètera. Per tant, no hi ha hagut una iniciativa privada
que pugui subsanar el que hagi de ser, entre cometes, la implicació pública, per dir-ho així. Dit això, hem de dir que les empreses que gestionen, gestionen l'espai. Però Salvador Allende té problemes ara estructurals. No té res a veure amb l'empresa. És un problema de construcció. Pot tenir l'empresa perquè no ha fet el manteniment. Perquè no ha fet el manteniment, o perquè no ha avisat, o jo què sé. No ho sé per què, en aquest cas. Llavors,
és fotut que el públic hagi de gestionar-ho tot, perquè no hi ha més pastís. Hi ha el pastís que hi ha i s'ha de repartir amb el que hi ha. Però, d'altra banda, si no hi ha iniciativa privada, haurà de ser el sector públic qui es faci càrrec d'aquest tema. Tenint en compte això, que comencem, i que certament tenim, problemes d'aparcament al centre. Bé...
Jo estic totalment en contra, en principi, de l'adjudicació privada per gestionar espais públics. Em sembla que és una cosa totalment incongruent i que hauria d'estar al davant de tot que es tracta d'un servei públic. Qui ha de gestionar un servei públic és el públic. És a dir, en aquest cas...
l'administració que li toca, que és l'Ajuntament de Rubí. Jo em penso que pels usuaris, que al final és qui ha d'estar en el centre d'aquesta problemàtica, el que volen és un bon servei. El que volen és un bon servei i aquest bon servei...
malgrat altres opinions que puguin haver, respectables, però que no coincideix per res amb la meva, aquests serveis, qui millor els pot donar és l'administració que li pertoca. Durant molts anys, i Rubí no ha estat una excessió, s'ha optat més per la via de fer això, la concessió administrativa, o l'adjudicació, o la subcontractació.
però jo crec que no és el model que millor pot garantir la qualitat d'aquest servei pels ciutadans, que és l'objectiu final.
En aquest cas concret, ja s'ha vist que la gestió privada d'aquests espais ha estat un rotund fracàs, un fracàs absolut pel tema del manteniment, pel tema del servei, i fent una mica d'anècdota, tu en el Google Maps, si poses aparcaments a Rubí, surten tots.
Que encara és pitjor, que pots anar a aparcar a Salvador Allende i quan arribes resulta que no existeix. O a la plaça 11 de setembre...
Tots, vaja, tots en general. Hi ha ciutats que, a més a més, ho demostren. L'última, la darrera que he conegut, és Granollers, que té un pàrquing molt a prop dels centres, un pàrquing municipal molt gran, que pots aparcar, arribis a l'hora que arribis, i que quan entres a la ciutat pràcticament ja t'hi porten, ja t'indiquen
on aparcar, i tenint en compte això, que a més a més et desplaçaràs a una zona on no tindràs pàrquings. Llavors, clar, és que aquí a Rubí, si comencem a parlar realment del problema d'aparcar, jo visc al centre, i els meus amics no volen venir a sopar a casa.
Així de claus ho dic, perquè no poden aparcar. Perquè no poden aparcar, clar. No poden aparcar. Clar, si no, no. M'estic quedant sense amics perquè no poden aparcar. És frutut, m'estic quedant sense amics. Però vull dir que és una dificultat. Llavors acabem fent nosaltres el pack complet. Sopar i transport. Saps? Vull dir, anem transportant els amics. Perquè així, com que jo tinc pàrquing, no hagin de...
de per què no poden aparcar si no hi ha pàrquing a l'escardíbol i moltes vegades és complicat que n'hi hagi, i més els dies de cap de setmana, que molta gent ja deixa el cotxe, en fi, és complicat.
Però és que bé, abans d'ahir vaig anar a les torres per una qüestió, i la gent queixant-se que no podia aparcar, vull dir, que havia d'anar al dentista o havia d'anar no sé on, i que on deixo el cotxe perquè no puc aparcar, perquè a més a més hi ha una hora només, i no puc estar més d'una hora, o sigui que vol dir que si no m'agafeu ja se'm passarà l'hora, vull dir, vaig pensar això, això, això, això, això, és tan locus, com que no pots ampliar el temps que estàs allà aparcat? No, no, no.
No, a la zona taronja. Ara parles de la zona taronja. Abans la zona blava era de pagament, però tu podies renovar i ampliar una hora més o dues hores més. La zona taronja és gratuïta, però tens la limitació d'una hora i mitja. Exactament, llavors la gent, desesperat, perquè amb aquella hora i mitja no t'han atès, doncs ja t'has fotut. No ho sé, crec que haurem de plantejar-nos el tema. La gent per agafar el tren, tu que vius a prop de l'estació...
Potser el que ens hauríem de plantejar és això, la necessitat que ens hem creat.
d'anar a tot arreu amb cotxe. Però si no, per exemple, jo vull agafar el tren, on deixo el cotxe? No, no, no, vull dir que la necessitat de places d'aparcament és manifesta, però que l'arrel d'aquesta necessitat l'hem creat nosaltres, que per no caminar un quart d'hora...
agafem el cotxe que trigarem mitja hora. No, per no agafar un autobús... El trajecte el fas més ràpid, però després per trobar lloc per aparcar... Hi ha l'opció de l'autobús. Cada 30 minuts tens un autobús. I trigues. Vull dir, treure cotxes en moviment...
implica apostar més pel transport públic. Una cosa ha d'anar amb l'altra. I després, aquí ens trobem amb un altre problema, que el transport públic, a tot arreu, i més en el nostre país, el transport públic ha de ser deficitari, per definició, perquè ve a donar un servei que no és un negoci. Llavors, si l'administració no aposta
per augmentar la inversió en transport públic, doncs malament. I Rubí, a més, punyetero. Punyetero, perquè tenim no sé quants quilòmetres d'urbanitzacions. Molta gent vivint, per dir-ho així, bastant lluny del que és, jo què sé, això, no agafar el tren, no?
per dir-ho així, vull dir que té realitats en transport públic molt diferents. No coses al centre o moure't per aquí, l'altre és això, moure't per les urbanitzacions, que ja no sé si continuem amb el període de mitja hora, no ho sé. No ho sé, aleshores, però clar, quan tens una part de la població important que viu aquí, que viu en aquest context, uau, no? No li diguis que agafi el cotxe, és que no té més remei.
Sí, sí, sí. També la gent s'ha d'acostumar a no fer servir tant al cotxe, eh? Sí, sí. Jo ho dic perquè jo vaig amunt i avall i vaig caminant. Però tu dius al centre. Si vaig a Terrassa o a... Bueno, però puc anar a la serreta, no? Sí. Des del centre un dia. No, però jo crec que això ja ho fa la gent. No? Jo crec que molta gent... Que m'has dit a la serreta. Perquè és al centre, sí. Però ara, que en faig jo. Jo he vist que ara darrere a la piscina.
Tinc un autobús cada 30 minuts. Depèn de què vull fer, no és tan senzill d'agafar. I llavors, moltes vegades, quan vull anar amb tren, sabent que no podré aparcar a Rubí i Més Dè...
O el Rubí Forma, ara ja he anat canviant de nom. O Impes, si vols. O l'antic camp de futbol de Rubí. Doncs moltes vegades me'n vaig a Sant Cugat, perquè tenen set estacions i hi ha més opció d'aparcar. Gent que se'n va a les fonts. Tranquil, que viu ell i jo no tant.
Això com es parla, com es resta, clar. És que hi ha avantatges i desvantatges. I aquesta problemàtica està a tota la ciutat. Jo he vist que en Alçamora i hi ha en principi una zona residencial amb els carrers amplis i tal.
hi ha dies que si has d'aparcar al carrer has de fer més d'una volta. Sí, sí, clar, és que està ple. Has de fer més d'una volta i al final acabes aparcant el descampat que hi ha al pàrquing al costat de l'escola, que és de terra, que si està plovent agafa les catiusques perquè si no ho tens magre. Però és això, la necessitat aquesta que ens hem creat d'utilitzar el vehicle privat per anar a tot arreu. Correcte.
Abans la Lídia parlava de Granollers. Jo vaig anar l'altre dia a Granollers i em vaig tirar una hora per aparcar. Volies aparcar gratis. Volies aparcar gratis. Gratis o al municipal o no sé què. Al pàrquing municipal. I vaig haver d'acabar amb un pàrquing privat. Doncs ja al municipal n'he tingut problemes. Ara parant.
pagant la tarifa que correspongui, però bé, quan sortim de Rubins ens fem la idea. Vull dir, ningú té problemes per dir, hauré de posar el cotxe en un pàrquing i pagaré. Si tinc una hora, si tinc dues, vaig a Barcelona, vaig a qualsevol lloc, vaig a Terrassa, i vas al centre... Aquí, amb aquesta història, no la portem gaire bé. A Rubí pagar per coses...
És que tindries que agafar el transport públic per anar als llocs que has dit Barcelona, Terrassa i Sabedell. I la gent, per qualsevol xurrada, a Sant Cugat, a Terrassa, Sabedell, Barcelona, van en cotxe. I no em direu que no hi ha un tant percent important d'aquesta gent que fan servir el cotxe. Cert, cert, cert. Cert, cert, vull dir... Jo, a Barcelona, potser en cotxe baixo un parell de vegades l'any.
Sí, igual que jo... Jo és que tinc un contenciós... El transport públic, en aquest cas, és fantàstic. Jo és que tinc un contenciós amb Ferrocarrils... Tens un tren cada 10 minuts i en l'hora apunta cada 5. És absurd agafar el cotxe privat. Estem d'acord. I a vegades vaig amb cotxe i entro a Barcelona. Jo és que tinc un contenciós amb Ferrocarrils que aquests trens nous... Saps? És com si néssis amb vaixell. Llavors, arribar a Barcelona en plenes condicions sense haver-me marejat és una mica complicat. Però te'n poses al lateral, home.
No, el faig el que fa una mica l'Albert, no? Vull dir, hi ha la trampa aquella de que me'n vaig, on porten? Fins a Valldoreix, i de Valldoreix a Barcelona el termini és més curt, i aleshores... I més acostum. I passi... Ah, no, això... Perquè són les zones... Això també pot ser, però bàsicament jo és pel temps que estic dins el tren. Aleshores és això, no? Però si no, moltes vegades també he entrat a Barcelona, o sigui, amb cotxe, he deixat el cotxe, aparcat, allò... I he agafat... Ostres, perquè és veritat a Barcelona pots moure...
Com vulguis, les grans ciutats ho tens molt bé. I altres ciutats també, eh? Però sí, sí que és cert que això no evita que tothom o que moltíssima gent tingui cotxes, desplacin cotxe... Per tant, és una realitat que tenim. I per més que vulguem fomentar el transport públic, que l'hem de fomentar, és la primera, eh?, que l'hem de fomentar, hi ha una realitat que és aquesta i que al final és això. Moltes cases o la zona...
Molt del centre, etcètera, no té pàrquings, perquè en aquella època no es feien pàrquings, per tant no té lloc on guardar el cotxe. Moltes edificacions noves, evidentment, ja venen amb la seva plaça de pàrquing, per dir-ho així, i per tant molt millor. I hi ha bofetades, hi ha bofetades per trobar una plaça de pàrquing al centre. Tens una plaça de pàrquing al centre? Demana el que vulguis. I a més ara que...
que estan incloses dins la... O sigui, tens l'excepció de la zona de baixes emissions. Si tens l'aparcament dins els metres quadrats, diguem, que inclou la zona de baixes emissions, estàs exempt, diguem, de les sancions. Sort que ens hem canviat el cotxe, que si no, no haguérem entrat. Jo, un dubte que ara se'm planteja en lo de les zones de baixes emissions i els aparcaments. Si jo visc al centre, al costat de l'esclésia, i el meu aparcament és l'escardíbol...
Sí, què? Estaré exempt de... Jo diria que l'escardíbol està... Jo diria que no. Mira, de fet un company està fent un tema d'aquests de preguntes-respostes concretes. Sí, però hi ha molta gent que viu a prop de l'escardíbol, que és la zona blanca, evidentment. Que utilitza com a pàrquing. Però que l'utilitza com a pàrquing habitual. Per això després no és pàrquing de rotació...
poder aparcar si véns de fora, i la Lídia es queda sense amics per culpa d'aquests. És un problema que haurem de resoldre també... No sé què haurem de fer. Vés al ple i agafa el micro al final. Que em facin el favor, no? I viure al centre té, el que et dius, té avantatges i té desvantatges. I aleshores, doncs, alguna de les desvantatges...
Evidentment és aquesta i ja està. Però jo les assumeixo. Sí, home, jo també. Els que viuen a fora del centre, que també ho haurien d'assumir perquè tenen altres tipus d'avantatges. Sí, sí, a veure, el meu germà viu a Ximèlis, per exemple. No té problemes de barcament.
Té problemes de transport públic. Ells, exactament, tenen cotxe tots dos. Perquè si no, malament. Perquè si un vol anar aquí, l'altre vol anar allà, l'altre al mateix moment, han de fer coses. I fins i tot arriben al punt de no baixar amb cotxes, Rubí, però sí que arriben fins a l'alçada del pont del carrer Catmo.
que allà hi ha un aparcament darrere a la xurreria, aparquen allà i van a peu, evidentment, a tot arreu. Però sí que és veritat que aparcar a prop de casa o a casa seva, que tenen pàrquing, evidentment no tenen problema. Sí, un avantatge. La d'avantatge és que...
Hi ha altres que hem de pagar un aparcament. Sí, exacte. Jo pago un aparcament, jo pago una plaça de pàrquing al carrer Sangaietà. I Vic, al carrer Nou. Molt bé. Tanquem aquest bloc, tot i que ens n'hem anat... Acabem parlant dels aparcaments i no de la gestió pública o privada, però no passa res. La gràcia de les tertúlies és aquesta, que acabem parlant del que ens diguin. Aquí som tots més aviat de gestió pública. No hi havia debat, avui no hi havia debat. Al màxim possible...
Per mi, eh? Públic. I si algun privat vol muntar algun d'allò, ho facin també. A veure, exacte. Si una empresa privada vol muntar un pàrquing i gestionar-lo ells... És el que dèiem, hi ha moltes ciutats que tu veus pàrquings privats i tu dius, vale, doncs... El problema és que quan som pàrquings públics, gestionem-los de manera privada. El problema de les concessions, penso jo, que és el mal control que després es tenen de les concessions.
I van quan ha passat alguna cosa. Suposadament aquest pot haver sigut el problema, però encara queden els estudis, els anàlisis, no es pot treure una conclusió definitiva, però pinta que va. Parlaríem d'això. En el públic privat ens hem centrat ara en l'aparcament.
però l'altre tema que proposaves, les escoles bressols, aquí tenim una altra mostra del que implica... Però qui pertany? A l'Ajuntament o a la Generalitat? A les escoles bressols? A l'Ajuntament.
N'hi ha una que pertany a l'Ajuntament, no? No, totes pertanyen a l'Ajuntament. Una és gestió directa, l'altra són gestió indirecta, o sigui donada la concessió. El problema crec, disculpeu, en aquest cas, és la comparació. És a dir, si les tres fossin privades, es podia debatre com els aparcaments, no? Concessió sí o concessió no?
El problema que hi ha en aquest cas és que de les tres que són municipals, dues estan concessionades i una no. I les diferències salarials i de condicions laborals són molt grans, no petites, sinó molt grans. I aquí és on hi ha hagut la revolta. Quin paper té la Generalitat en les escoles? No té cap ni un. L'educació comença a partir dels tres. A la nostra ciutat de Rubí, jo vull recordar, i ara fèrem una mica d'història, anem enrere, no?
Però la primera escola bressol que hi va haver a la ciutat, que era a prop d'on hi ha la residència de Llar d'Avis, si mal no recordo, per allà darrere el mercat, era una necessitat de dir, aquesta és una ciutat industrial, tenim onze polígons industrials, és una de les...
de la... com ho podria dir, d'allò que ens fa ser especials, no? A Rubí. I amb aquesta indústria tenim moltíssima gent treballant, no? I a més a més és això, vull dir, el volem. Facilitats perquè les dones també s'incorporin al món laboral i tal. El tema de les guarderies. I en el seu moment és una aposta que va fer l'Ajuntament. Igual que la va fer amb el COS, igual que la va fer amb altres serveis que no venien donats d'altres administracions,
però que feien falta a la ciutat. I aquesta era una realitat, les guarderies, ja et dic, bàsicament, o les escoles bressol surten per això. Llavors, ha canviat alguna cosa a la ciutat en relació a això? No.
Continuem sent una ciutat amb uns polígons industrials, amb una forta càrrega de treball, d'empreses i tal. Necessitem les guarderies? Sí. Hi ha bufetades per entrar canalla a les guarderies. Hi ha bufetades. Llavors, home, mantenir aquestes diferències entre una que té unes condicions i dues que no, no em sembla de rebut, vull dir francament. I entenc que és una qüestió pressupostària, eh? I que els ajuntaments arriben en un moment que diuen, és que jo carrego amb...
Ja, sí, ets l'administració més propera. És la que el ciutadà a picar i diu, tinc aquest problema, necessito això. Aleshores, doncs, el que no ens fem de rebut és això, és mantenir aquestes diferències quan la necessitat hi és. I no sé si fins i tot faria falta alguna més, eh? Perquè hi ha bufetades per entrar a l'escola. Sí, sí, la meva neta ha entrat aquest any. Sí, sí, hi ha bufetades. I n'hi ha, i per això, diríem, n'hi ha moltes de privades, perquè...
La pública en l'etapa educativa de 0 a 3 no dona l'abast, és a dir, no podria abastar tot i com que no és obligatòria, si fos obligatòria l'escolarització seria diferent, però com que no ho és, fins a cert punt l'Ajuntament podria dir...
podria ni tan sols tenir-ne. És a dir, no estic obligat ni tan sols a fer-ho, no? No, no, és aquelles coses que moltes vegades la ciutadania tampoc valora, eh?, de l'administració pública, qui dediqui aquests diners per un servei que et redunda a tu. Vull dir que també s'ha de posar en valor, que moltes vegades no veiem, no?, vull dir, totes aquestes polítiques, o tampoc potser no s'expliquen prou bé, no ho sé, però vull dir que...
Tot i així, jo ara estic recordant que en aquest curs, com a mínim, una escola braçol privada ha tancat. No, hi van tancant, clar. Perquè està baixant la natalitat i llavors és evident que aguantaran les públiques o les municipals, però acabaran tancant les privades. I una qüestió bàsica també, una qüestió de calesa. Quants avis no estan treballant, per dir-ho, si fent de guarderia. Per què? Perquè tampoc no és un servei...
econòmic, per dir-ho així. Llavors has de veure què has de fer. I molta gent, al final, mira la butxaca i diu, doncs... És que ni l'escola de braçol municipal és gratuïta. No, clar que no. I la diferència tampoc és tan, tan gran. Ara no sé com estan els preus, però quan els meus eren petits, del primer fill al segon, que es duien 3 anys, jo se'ls du a la Lluna,
ja em va pujar la factura, diríem, i dic, ostres, i la diferència amb una privada, amb el cas del segon, el primer no, el primer any hi havia prou diferència, però amb el segon vaig dir, tampoc és tan gran. No sé si estic equivocat, però pot arribar als 400 euros. Un dels conceptes que ens agraeix més el rebut a qualsevol escola obra sola és el dinar. El preu del dinar és pràcticament el mateix en una escola privada que en una...
de pública. I és un cost molt important. La diferència del preu entre una privada i una pública no és el dinar, que sí que és per totes dues, més o menys. Tampoc no hem de filar tan prim. Però el cost sí que és molt la diferència de cost
Jo no estic d'acord amb tu, sí que és molt elevada. Per això et dic, jo parlo de quan... Ja fa 10 anys, eh? Jo ara mateix no conec el preu de l'escola Bressol Municipal. Arriba a les 400 euros. A quina?
a la municipal per un servei des de les 9 del matí o les 8 fins a les 5 de la tarda és que és una jornada laboral el cas més proper que conec del meu net pagava el mateix que costava en l'escola Bressol Municipal que no va poder accedir i va anar amb una privada la diferència estava que la privada feia mitja jornada
pel mateix cost feia mitja jornada. Vull dir, si fas la jornada sencera, jo crec que el cost sí que ha de ser... Més, més gran, no? Però bueno, en qualsevol cas, tu ho has dit...
400 euros, en una privada que siguin 600. Amb una persona treballadora que viu d'un sou, o de dos, perquè d'un no podria ni viure, de dos sous, quan els sous estan, no sé, al promig, però en un comerç, en una petita indústria, pot estar en 1.300 euros...
Si has de dedicar la meitat del sou, només que per l'escola Bressol, hi ha molta gent que no té aquesta capacitat econòmica i que ha de tirar d'avis, ha de tirar de... I després Europa té un índex de població baixíssim. O sigui, si no fos per la migració que ve, i així de clar també us ho dic, vull dir, tenim problemes, Europa no té creixement demogràfic. Per què? Perquè es tenen pocs fins.
A mi fa gràcia el que és un coma no sé què, no sé, tenir un fill i un trosset d'un altre. I un gos. Mira, això sí. Però que sí, llavors, és que no hi ha facilitat per entrar i sortir del món laboral per tenir fills, i ja no especifico gènere, homes i dones, és igual, tots. Llavors, doncs, clar, ja et dic.
Tenim pocs fills. Totalment. Doncs va, canviem de bloc. El farem una miqueta més breu. Avui és 31 d'octubre, i a banda de qui faci castanyes o Halloween, també és el dia de la recuperació de la memòria històrica. A Rubí els actes es faran a partir de la setmana vinent, precisament perquè com que coincideix amb el dia que és, doncs
no tindrien tanta visibilitat com voldrien des de l'Ajuntament. I el regidor de memòria històrica i de memòria democràtica, Jordi Arnaiz, va passar ahir pels micròfons de Ràdio Rubí i explicava per què cal treballar més amb els joves en aquest tema. Jo crec que és una cosa que no tenim... Bé, crec que no la tenim avui dia a la ciutat i que esperem que comencem a tindre aquesta... sobretot de cara als joves, aquest espai i aquestes situacions perquè la gent no s'oblidi del que va passar, no?
De fet, a Radio Rubí estem preparant un programa especial pel dia 20 de novembre, que farà 50 anys de la mort de Francisco Franco, i farem un exercici de preguntar a veure què en saben els joves del que va passar aquell dia, etcètera, etcètera. A veure què ens surt de l'exercici que farem. Jo he vist alguna cosa similar, no? I no et dic pas tots, perquè hi ha gent que sí, però moltíssima gent que, primer, Franco...
No tenen massa clar ni qui era, ni primer ministre... Ni què va fer. No, no, saps allò? President del govern, ha escollit democràticament, jo he sentit això, ha escollit democràticament... Franco, Franco... I després indagues una mica més amb això...
I resulta que és que en parlem molt poc del període de la Guerra Civil, allò quan estem estudiant. Perquè és un dels últims temes, moltes vegades el tamari no s'hi arriba, hi ha molta cosa, es passa molt per sobre. Cop d'estat? Hi ha gent que no sap que hi va haver un cop d'estat d'un govern legalment establert, escollit per la gent, que era el de la República.
Vull dir que uns quants van decidir que no els agradava i van fer un cop d'estat, perquè això és un cop d'estat, eh? Perquè, no sé, interpreten el cop d'estat, si és que arriben a saber-ho d'en Franco, com una necessitat pel país perquè al país se n'anava en orris. Diu, quin orris? L'orris d'uns quants, però la resta no, eh? La resta estaven millorant i molt. Vull dir que, no ho sé, jo crec que no han fet els deures.
Segurament té a veure amb que... Una altra de les notícies que volia encaixar en aquest bloc és que avui hem sabut que el Ministeri de Cultura ha comunicat a la Fundació Francisco Franco l'acord per la seva extinció. Ernest Hortasson, el ministre, ja ha signat el procediment d'acord amb la Llei de Memòria Democràtica, la llei és del 22, que diu que l'apologia del franquisme o els seus dirigents és contrari a l'interès general. És a dir, si 50 anys després de la seva mort
Hem de tancar una fundació que recorda, vol dir que segurament aquell 20 nena, els dies posteriors al 20 nena, no es va tancar bé i de so polvos estos lodos. Segurament aquest és el problema, que no es va tancar bé aquella etapa, es va tancar amb un acord, ens agrada o no, l'amnistia...
I no ens agrada en la seva totalitat, però alguna cosa s'havia de fer també. El que no es podia fer és tallar-ho tot en sec. O anàvem a una altra guerra o fèiem el possible perquè el que...
Havíem lluitat durant molts anys, doncs sigués mínimament una realitat i tirar-lo endavant. El que sigui realitat també és que el franquisme continua assistint. Abans i en aquella primera època, després de la mort d'en Franco, era... posàvem el dit...
els militars, però ara actualment em sembla que està més el franquisme instal·lat en la justícia que fins i tot en el món militar. Penso jo.
Sí, és possible, a més, Narcís Serra va fer un... va ser un home molt intel·ligent i va treballar molt... I molt passat. Molt passat, també. Però un home molt intel·ligent que va gastar molts diners per fer-ho possible, però va retirar molts militars, va, entre cometes, no fer neteja, però entendeu-me, vull dir, va ser capaç d'airejar allò, l'exèrcit, de segons quines idees, i tot i amb això, doncs, hi ha hagut el que hi ha hagut, no? Però és cert que cada vegada, jo crec que l'àmbit militar és més professionalitzat.
I per tant, com a professionals, després poden tenir les seves convincions, més personals o menys, no? Però jo crec que s'han professionalitzat i està molt bé, perquè evidentment ha de ser així. Que el franquisme ha desaparegut? Home, clar que no. Clar que no. Vam canviar de jaqueta, però no d'una altra cosa. Per tant, tancarà la fundació.
Si el vallero es caído. Jo crec que sí. Vam aconseguir. Sí, és una cosa, segurament vam l'altra. Jo sóc fan de Pedro Sánchez amb aquestes coses. Us ho dic en sèrio, ho sento, vull dir amb altres coses, però sóc fan de Pedro Sánchez amb aquestes coses, perquè ell va fent... Es va fent i... Això és el que anava a dir jo. El que no hem fet, potser, al llarg d'aquests 50 anys, és el treball continu.
Ho vam deixar, ja el que va sortir va sortir, més o menys a la majoria ja ens n'anàvem bé i ho vam deixar. És el mateix que diem de la democràcia, no? O del que hem aconseguit de bo al llarg d'aquests 50 anys. Això s'ha de cuidar.
Però si no es cuida, es pot anar a norris. I a la vegada s'ha d'avançar, òbviament, que no estem al paradís. I cuidar, per mi, no vol dir no explicar. O sigui, no treure la llum tot el que va passar. L'única forma que puguem, entre cometes, tots... Jo no parlo de la paraula de reconciliació, però sí que puguem entendre moltes coses, és que s'han d'explicar, i s'ha d'explicar que hi ha morts a les conetes...
i que van matar no sé quants capellans. Jo què sé. Hi ha gent que em poso com a exemple a mi mateix que encara estem buscant familiars. Per tant, que hi va haver una guerra. Els orígens del parquet hi va haver una guerra entre...
entre germans, entre cosins, entre familiars, entre no sé què, en aquest cas sí que té uns orígens i eren els interessos el que dèiem d'uns quants. Per què no van esperar canviar-ho a les urnes? Perquè no van ser democràtics i van esperar guanyar unes eleccions.
Ah, perquè no les hagueren guanyat. I com que no les hagueren guanyat, van fer el que van fer. I això no té res de democràtic. Jo crec que aquesta és la història que hem d'explicar. En aquest país, que en algun moment hi va anar a república, no era més, que va arribar.
perquè la gent la va votar, si no, tampoc no hauria arribat. Vull dir que, escolteu, hi va haver gent que no va acceptar el resultat democràtic i va fer el que va fer. I això és un perill sempre. I el caldo de cultiu aquest, actualment ha ressorgit, per mi? O està ressorgint? I tant, i tant. Francesc? Sí, jo estava pensant que potser el problema de base
està en com vam acabar amb la dictadura en aquest país. Vull dir, no va ser un procés com a Itàlia, que vam penjar el dictador, o a Alemanya, després de la guerra, perquè Alemanya sí que la valia a part de...
després de la guerra, van acabar o executats o a presó durant molts anys els màxims dirigents d'aquella barbària. Aquí a Espanya això no va ser així. I tot allò va ser als anys 40, també. Sí, sí, no, no. Vull dir, en diferència, són diferents èpoques i uns va ser a conseqüència d'una guerra que van perdre, aquí va ser al contrari. Aquí els que es van soblevar, els que van donar el cop d'estat, van guanyar.
Van guanyar i durant 40 anys van exercir una dictadura dura. Una dictadura molt dura. No hem d'oblidar que fins un mes abans de morir el dictador encara estaven executant gent per les seves idees polítiques. I això... I que després d'acabar-se la guerra va morir molta gent. I això, per com va anar la transició cap a un sistema democràtic en el nostre país,
per com va anar el tema de la transició democràtica, no es va tallar d'arrel el problema de la dictadura i durant molts anys, i encara ho estem vivint ara, l'exemple més flagrant és el que tu deies, la judicatura. Jo crec que l'exèrcit i la policia també parten
propi desenvolupament, el relleu per la pròpia edat, vull dir, la majoria estan morts, però a l'exèrcit, a la policia, el relleu s'ha donat d'una manera natural, diguéssim, però a la judicatura durant molts anys
I jo crec que fins ara mateix, per exemple, hi ha un component hereditari brutal. Sí, a més les condicions per... I que s'accedeix a les altes esferes de la judicatura, encara s'accedeix per un tema de promoció interna, sense un procediment... I les condicions són tals? Obert, clar, transparent...
Vull dir, els que designen els magistrats que pugen al Suprem, o als tribunals, o a l'Audiència Nacional, són els fills dels que manaven a l'època de Franco. Són els mateixos de família. És que les condicions per accedir a aquests llocs... És una concessió hereditària, en aquest cas. I no els hi pots dir perquè s'han deixat per al poder. Estem patint això, i a més, ara mateix, a tot Europa i a tot el món,
Està veient una regressió increïble. Però Francesc, a mi em fa gràcia, perquè hi ha jovents que arriben a expressar allò de que en Franco es vivia millor, però que en saben, i de veritat es vivia millor. Pensen que podran continuar fent els botellons, moltes de les coses que fan, però per l'amor de Déu, és que no en tenen ni idea, és que ningú els ha informat de com anava la cosa, que podran dir el que voldran. I aquí la culpa és nostra.
Claro, que sí, que sí, estic d'acord. Estic d'acord que potser no hem... Ja he dit jo, durant molts anys, molts anys, s'ha parlat del cop d'estat, però de manera, hem parlat del cop d'estat, però no sé, saps allò, el cop d'estat, no sé qui el va donar ni per què. No vull dir, un cop d'estat, però per què? No s'estudia. Que veníem, de la selva? No s'estudia, perquè a més, com que en l'assignatura d'història, clar, comencen...
per l'època de la prehistòria, i van avançant, en la qual cosa vol dir que arriba final de curs, que ja no dona temps, per temps, no dona temps de parlar una mica en profunditat d'això, i a més no es parla,
fins a tercer o quart de l'ESO. I t'arriben a argumentar que el cop d'estat va ser necessari perquè si el país se n'anava a Norris. El país se n'anava a Norris durant 40 anys pel cop d'estat. Aquest és el discurs que escolten de l'extrema dreta de la xarxa social. I aleshores... L'algoritme de la xarxa social fa que aquí han guanyat la batalla.
La dreta, l'extrema dreta a les xarxes socials, per ara la tenen guanyada. L'esquerra li està costant molt reaccionar en aquest tema, en aquest àmbit dels TikToks. Hi ha gent que està fent feina per això. Des d'aquí també el meu suport incondicional, el Gabriel Rufián, que fa uns... que han entès què havien de fer a les xarxes,
i per dir-ho així, ho està petant, no? I molta gent està descobrint molts dels raonaments que es fa. Malauradament, mira, hi ha un punt ara que jo penso que haurem de començar a plantejar, que caldrà educar-nos en com consumir,
Mitjans de comunicació, com consumir xarxes, com consumir informació. I refiar-te d'aquí i de com, perquè clar, ara amb la intel·ligència artificial ja serà un altre fandango, eh, també. Perquè ja no sabrà si és, si no és, si és veritat. Per tant, haurem de començar a plantejar-nos que haurem d'aprendre, perquè la realitat que estem veient és això, molta gent informant-se amb els mitjans diferents.
Si em deixeu, abans queden 10 minuts per arribar a les 11. Tanquem el tema d'aquest que estem parlant, perquè, a més, com que el 20N el tenim a les portes, ja en tornarem a parlar i tindrem temps de sobres. Però, clar, avui, deia, el 31 d'octubre també és la castanyada.
Un dia, no? Memòria Democràtica i Castanyada. Podríem haver afilat una mica millor, no? Mal dia, mal dia, mal dia. De fet, Alpinena també és el dia mundial de la infància. I el primer dia d'emissió de ràdio. I a més a més. Doncs no us demanaré que trieu entre Halloween i Castanyada, això ja està molt trillat.
No us ho he demanat, però ja... Ja ho he dit, castanyada. Ho hem de dir. Ha acabat això, aquest dilema. Ara se celebra la castauín. La castauín. La gent que castauín. Però sí que volia demanar-vos, molt breument, que analitzem de quina manera està afectant l'adopció d'aquestes tradicions foranes a les festes nostres. Per exemple, els pastissers de Rubí ens han explicat que el Halloween és una competència i que afecta la venda de panellets. La majoria el que fan és inventar-se dolços de Halloween, però, clar,
al final afecta les vendes. Respecte al Halloween, creus que li fa competència aquesta festivitat o creus que afecta d'alguna manera en la venda? Sí, sí, sí. Aquestes coses que venen de fora van bé, però no van bé, perquè, per exemple, al Halloween es fan moltes galetes i tot això la gent, si compres panellets, no compres galetes, perquè n'hi ha molt de dolç i el dolç últimament la gent se'l mira, se'l mira.
Sí, nosaltres ens entrem en els panellets, el que passa és que també introduïm alguna cosa que sigui de Halloween, carbasses i coses similars. És una cultura que s'ha d'afegir, però la nostra també és la de tots sants i els panellets amb la castanyada.
És una cultura que s'ha d'afegir. Per què s'ha d'afegir? En tot cas, entenc que ens han anat colonitzant. I clar, que comprem galetes de Halloween. És que entre les galetes i els panellets hi ha 50 euros de diferència. O 40 euros de diferència. És que el problema és el preu dels panellets.
Clar, molta gent no en compra perquè... O això no en compra... O no en compren les pastisseries, eh? Cuidado. També compra als supermercats, altres preus, altres... És que clar... Jo ara aniré a demanar un crèdit perquè ha de comprar-ne una sapata. Exactament. Però quan a tradició... Primer aniràs a comprar els panellets a la caixa. A la caixa. A la caixa. Directament. No, home, feu-los, feu-los. A part que el pastisser estigui més feliç o no, el tema de fons és la tradició, sí o no. Clar.
Ah, i la tradició, però si ja és prou, era prou xula. Ja tenim tradició, és que passa el mateix que Nadal. Ja tenim els Reis, que són bons perquè són mags, no són d'aquests tan cabrons que teníem més a prop. Si no són mags, són macos, i a més a més tenim el cagatió. Hosti, no en tenim prou que he de portar el Papa Noel. I la castanyada és més que panellets i castanyes. Eren relats de por...
eren històries... A veure, hi ha ciutats, hi ha zona, hi ha una zona a Osona, que van muntar un circuit al mig del bosc, amb espais, entre cometes, per cagar de por, mai millor dit, i cada entitat de la ciutat muntava el seu espai, a veure qui el feia més horrorós i més terrible. I tota la ciutadania participava, evidentment, no? I era un èxit total. Per la jornada amb la castanyada.
Reset amb la castanyada. Hi ha gent que fa microrelats de por. Hi ha el contacte entre el Halloween i la castanyada, la por. Però la castanyada que més o menys és normal, pels nanos, és potser avorrida. I la competència és difícil.
Però jo et dic, sobretot pels nanos, la història era que es pleguessin relats de por. I això és també tradició de la castanyada, el que no s'ha mantingut, el que no es va mantenir. El foc, el mig, la guitarreta... I era això, i ara t'hi vull explicar una història d'aquelles en què... A veure si dorms aquesta nit, saps? Però clar, tot això, que forma part de la tradició de la...
de la castellada. No ho sé, és cert que arriben altres modes i que també hi ha moltíssima gent que ve de fora i que les porta incorporades, que és una cosa més, però defensar les nostres tradicions penso que també és important. Home, és que s'ha de fer, és que si no perdrem tot, al final. No, però jo crec que en aquest cas concret el problema no és la gent que ha vingut de fora,
Perquè la població d'origen musulmà, diguéssim, no tenen aquesta tradició, ni Halloween ni castanyada. I els que venen d'Amèrica Central i Amèrica del Sud, el Halloween, celebren el dia dels morts. Sí, sí.
Vull dir que la colonització, en aquest cas, ha estat, vaja, d'una manera directa des de... des de Nord-Amèrica, des de les pel·lícules... Les sèries, clar. Les sèries de televisió, vull dir, s'han anat colonitzant culturalment... I que és un tema comercial. I s'han anat integrant això, però igual que va passar amb el Pare Noel.
Sí, sí. Sí, també. Però és el mateix que passa amb l'idioma. O amb l'idioma. Tots que fem hòstia, que el castellà, que el castellà... I ens estan fotent una tongada amb l'anglès. Perdoneu que pregunti una cosa. Tenim ball de castanyada a Rubí? Hi ha el castanyasso demà. Sí, que organitza la Sònica i a la plaça Guardiet hi ha 3 o 4 concerts. Aquest també era un punt de trobada. Tots hem anat a ballar la castanyada. Sí, sí.
Ens queda molt poc temps, però acabarem el que fa sempre la Lídia, i us demana sempre la... Ai, la Lídia, la Belentierno, que és una proposta cultural pel cap de setmana. No sé si heu pogut pensar-hi, va. Jo, dones de ràdio, al Teatre Municipal La Sala, demà. Demà a la tarda, no? Demà a la tarda. Molt bé. Us ho recomano. Estic out.
Estàs out? Jo recomano que veieu o que escolteu Actualitat avui a Ràdio Rupià a les 6 de la tarda i hi ha moltes recomanacions de concerts per aquest cap de setmana. Fantàstic. I jo, doncs mira, et recomano els concerts de la Sònica. Hi ha molts grups locals. De fet, tots són locals, però jo recomano els Stopify, que els he vist ja dues vegades i la veritat és un tribut d'estopa. Són molt bons.
Doncs castanyasso, castanyasso. Demà em sembla que és a dos quarts d'onze a la plaça Doctor Guardiol. A tope. Digues, molt bé. Molt bé. Doncs mira, al final hem anat tan ràpid que encara ens queda un minutet. Deixa'm que us digui que ahir vaig veure l'actuació d'un DJ, un xicot jove, català...
exactament que està versionant en format allò disco, doncs temes com, jo què sé, la castanyera o el no sé què, el balafón, però molt bé, vull dir, molt ballables. I vaig pensar, hombre, doncs d'això es tracta, no? Vull dir, es tracta que igual que els Taillets ens van fer ballar amb tal,
els tiets, millor dit, doncs això, no? Vaig pensar, home, és una bona iniciativa, no? Vull dir que siguem capaços de fer aquestes coses i que la gent disfruti, balli i salti en català i en versions, a més a més, que són allò tradicionals.
Al final hem de fer atractiu sense perdre les arrels, les tradicions. Però si no ens renovem, el Halloween ve i s'ho menja tot. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies. Arribem fins aquí a la tertúlia d'aquest divendres, 31 d'octubre de 2025. Ara us deixarem amb la Lídia Martín, amb l'última hora del Rubí al dia, amb el magazín.
i totes les informacions. Em sembla que ve l'Edu de la biblioteca per explicar tota la programació de la biblioteca dels propers 15 dies. I, per tant, aquí el Rubí al dia i la tertúlia torna dilluns que ve, ara sí, amb la Belén Tierno. Moltíssimes gràcies i fins la setmana que ve. Bona castanyada. Adéu-siau.