Són les 10 i 1 minut, comencem la tertúlia, és temps de reflexió.
Avui amb la Rosalía Biadé, bon dia, benvinguda.
Bon dia a tothom.
Amb la Montse Clemente.
Molt bon dia.
Amb el Josep Maria Pijuan.
Hola, bon dia.
I el Vicenç Rabedant.
Bon dia, que tal.
Amb ells i elles parlarem del vuitè aniversari de l'1 d'octubre a Rubí,
de les moltes mobilitzacions previstes per donar suport al poble palestí
i de l'aprovació ahir al Consell de Ministres de la violència vicària com a delicte al Codi Penal.
És un avantprojecte de llei, però es comença a desenvolupar.
Ja saps que tenim un telèfon al que pots trucar per participar a la tertúlia,
per dir la teva part.
Opina és el 93-588-5960.
Avui és 1 d'octubre, és el dia de la gent gran i és també aniversari del referèndum.
Després us preguntaré què fèieu fa vuit anys, un dia com avui, o una nit com avui,
perquè hi ha gent a la taula que estava força activa.
El cas és que ahir es van fer a la nostra ciutat els actes de commemoració de l'1 d'octubre
i les entitats independentistes de la ciutat advertien els partits.
Li deien als partits polítics que ho canviaven de rumb o estaven perdent la batalla.
Era el missatge central del manifest que es llegia a la plaça de l'estació.
Ja sabeu que cada any es rebateix, almenys durant unes hores,
aquesta plaça de l'estació com a plaça 1 d'octubre.
Es va fer una marxa de torxes i un recorregut pel centre de la ciutat i es va fer un manifest.
Aquesta vegada el manifest no està signat pels partits polítics locals
i només està signat per les entitats organitzadores.
I és que aquest manifest reclama un canvi profund a la direcció dels partits independentistes,
els quals s'acusa d'haver-se allunyat del mandat popular de l'1 d'octubre.
demanaven als organitzadors una acció urgent per part de les forces polítiques.
Escoltem Albert Surrussal, que és representant de la Junta del Consell Local de la República.
Encara hi som a temps, aquest és el missatge i aquesta és l'esperança que volem transmetre a la gent.
Però per ser-hi temps ens hem de mobilitzar i hem de començar per mobilitzar la societat civil,
perquè si no els partits, que estan en la seva bombolla, no ens escoltaran.
Costa molt que un partit polític canviï de direcció i costa molt i comença a ser necessari
que els partits polítics canvien els lideratges.
I els partits que fan, no només aquí a Rubí, sinó també a nivell català, doncs una mica la seva,
Esquerra. Esquerra Republicana aprofitava ahir, és a dir, pràcticament a les portes de l'aniversari,
per anunciar que Oriol Junquera serà presidenciable de la formació a les pròximes eleccions.
I en l'enèsima divisió d'Esquerra Republicana, Maragall diu que no el votarà.
Bé, de fet, deia, si fos Junqueras al presidenciable, no el votaria.
La CUP, com deia aquell, ni estàs ni se l'espera en aquest tema.
I Junts escombrant cap a casa. En aquesta ocasió, Junts vol aglutinar el vot dels nouvinguts,
o això es dedueix, de les paraules d'ahir de Puigdemont.
Nosaltres no renunciarem a aquest dret, ni renunciarem a aquest treball, però és cosa col·lectiva.
I és veritat que hi ha molta incertesa, i que demana molta paciència,
i que no sabem quant de temps ens pot prendre.
Però tant mateix, la fórmula l'hem provada.
I els ingredients de la fórmula depenen de nosaltres.
La vam provar el dia 1 d'octubre amb èxit.
Unitat, transversalitat.
No mirar el que tenim al costat, què pensa, ni quina llengua parla, ni quin origen té, ni quina religió professa,
sinó integrar, incorporar el conjunt del poble de Catalunya en una mobilització per la seva llibertat.
Tenim molta feina a sobre de la taula.
Comencem, si us sembla, recordant què estàveu fent aquest dia de l'1 d'octubre d'ara fa vuit anys.
Comencem pel Vicent Rabadan, que crec que va estar força actiu.
Bueno, sí, vaig estar en una de les seus de votació d'aquell dia, a l'Institut.
A l'Estatut, oi?
A l'Estatut, des de Vendora, Vendora, Vendora, que diria aquell.
I bona part de la jornada, això, expectant per si venien els cossos policials a estomacar una mica.
Bueno, amb molts problemes informàtics, menys mal que hi havia gent allà amb capacitació
i anàvem canviant allò d'estri informàtic per poder accedir al cens universal aquell que va permetre votar a tanta gent.
I al final de la jornada, bé, una mica intuïnt el que podria passar els dies posteriors.
És a dir, amb una ingenuïtat, crec jo, bastant notable.
La gent estava super eufòrica, hi havia alguna gent que portava alguna birra de més, no ens enganyem,
i anaven això, anaven dient una cosa, per exemple, com que els Mossos eren la policia del poble, no?
Després els va comprovar, òbviament que no, i es va comprovar que allò havia estat un, si em permeteu l'expressió en castellà, un hòrdago,
que no tenia, diguem-ne, una continuïtat planejada perquè era molt difícil que la tingués.
Jo és que ho vaig viure molt lluny d'aquí.
Jo estava a Frankfurt, em vaig aixecar aquest dia a Frankfurt i vaig aparèixer a Rubí a les 3 de la tarda.
Vull dir que vaig anar a votar, vaig acabar a la plaça de l'estació, com m'acabava de dir tothom,
i en principi...
Sense aquesta birra de més, no?
Sense aquesta birra de més.
En principi no, perquè estava ja bastant apurat pel viatge i tot, no?
Jo, en tot cas, diria que el que més em va agradar del dia és veure la gent que vaig veure,
que no m'ho imaginava, no m'ho imaginava mai, les llistes que havia, les llistes, perdó,
les cues que hi havia als llocs de votació, la gent que hi havia, gent que vaig veure allà que no m'hauria imaginat mai que estàs allà.
I la il·lusió que hi havia, no?
Jo penso que, bueno, d'això has de treure una experiència, és a dir, que no es pot anar, diguéssim, amb l'arròs a la mà, no?
Diguéssim, es té que tenir una mica més de mala llet, perquè jo penso que tot el procés va ser un procés molt bonic,
però, diguéssim, no es preveia, diguéssim, que la democràcia fos capaç de carregar-se un dret tan elemental
com és el dret de l'autodeterminació que tenim els pobles a autodeterminar-nos.
I aquest penso que, per mi, és aquí on han de revisar-se les properes iniciatives que en aquest canvi hi pugui haver-hi, no?
Però ara t'estàs referint a l'Estat, eh?
A l'Estat.
Sí, sí.
Al 155, etcètera, etcètera.
Sí, no, i al que va vindre després.
Al que va vindre després.
Molt bé.
Doncs jo, fa vuit anys, jo crec que ja intuïa, jo veia molt clar que era un or de gol,
que la conclusió que parlava el Vicenç és que per mi estava claríssim,
que era tot, fins i tot, una manipulació del poble, de les il·lusions i de coses.
Jo ho veia claríssim.
Jo vaig passar-me pel duc de Montblanc i vaig veure tota la gent i tal,
però jo, sobretot, el que vaig estar fent va ser observar.
Bé, ja feia temps, eh? O sigui, parlem de la data concreta, però jo amplio més a l'etapa.
I vaig observar molt i jo vaig veure molta gent que patia, moltes famílies dividides,
gent de la mateixa família que es va deixar de parlar, confrontacions, no sé,
a la meva veïna li va agafar una ansietat perquè ella era nascuda a Andalusia i es pensava que la farien fora,
i unes coses de pors i de...
Jo vaig veure, no vaig veure tanta unió, sinó molt trencament del que era la societat.
Jo ho vaig veure, o sigui, amb la meva observació així oberta, sense partidismes ni res,
vaig veure, em vaig trobar molt, molt, molts casos d'aquests que també em feia patir.
I després, sobretot, la sensació de què ha passat amb tot això,
tota aquella gent que era capaç de mobilitzar-se per aquest motiu,
on estan si ens hem de mobilitzar per un altre motiu,
o per què ara no es mobilitzen?
Perquè estem esperant que algú ens dicti, en el fons som molt manipulables.
Jo, la meva observació, des de fora, és així, no?
Que ens deixem guiar pel sentiment i, de vegades, doncs això,
entrem com en un conte molt fantasiós que s'allunya molt de la realitat.
Rosalia.
No puc estar més d'acord amb la Montse.
Jo soc partidària de la resistència passiva.
No justifico la violència en cap lloc,
perquè violència genera violència,
les idees han de poder avançar parlant,
arribant a acords,
inclús, diré més,
aprendre a conèixer a tu mateixa,
dintre d'una societat que ha de créixer,
i que tenim prou creu aclarit
el que som i el que volem ser.
El que passa és que l'agressivitat,
jo no la puc entendre.
Però l'1 d'octubre l'agressivitat no va ser pas de la ciutadania.
Bueno, va ser en general perquè volien imposar una situació política
i hi havia unes lleis que s'havien de defensar.
nosaltres podem tenir dret a defensar les nostres idees,
evidentment, i el nostre idioma i la nostra forma de veure el món,
però sempre, sempre des d'una resistència passiva.
resistir, és guanyar.
Perdona?
No, què dius, Joia Maria?
El pacífic que van ser.
No, no van ser pacífics.
Jo vaig veure assalts per una part i per l'altra.
jo vaig veure assalts per una part i trencar cotxes de la policia,
i trencar vidres, i trencar una senyora que va saltar per un terrat.
Vull dir, jo això no ho puc apujar.
Jo soc catalana...
que li va agafar un atac de cor, clar...
No, no, no, és que no puc apujar tot això.
Jo el que vull...
Si no dic pas que apujar, l'únic que plantejo és, diguéssim...
Ja entenim.
...que cal situar les coses al seu lloc.
Perdona.
No podem dir que tenim un dret polític, com és el dret que tenim,
un dret a les determinades llocs, i que aquest en sigui reprimit.
No, perquè...
No, no, no, no es reprimit.
Has de buscar una forma, i una forma de fer unes votacions,
és la forma més democràtica i més pacífica que tu vulguis veure.
D'acord, doncs llavors, que presentin el Senat,
que presentin-ho a les Corts...
La resposta no és enviar 6.000 policies amb els vaixells.
No parleu alhora, no parleu alhora.
Primer sentim la Rosalía, després el Josep Maria, va.
Correcte.
Jo? Jo?
Sí?
Fem un projecte de llei,
farem un projecte de llei i ho presentem a les Corts.
I votació, a veure, si estem d'acord.
D'acord, endavant.
Però no imposar res.
No crec que l'imposició...
És com l'educació als nens.
S'ha de parlar, s'ha d'entendre.
No val el càstig.
El càstig, l'única cosa que fa és ràbia.
Però és cert que d'iniciatives, diguéssim,
per les vies parlamentàries s'havien intentat.
No, això no.
Perdona?
No s'han presentat un projecte de llei
de veure com ho fem.
Viable, viable.
Perquè la prerrogativa de fer-ho és el govern de l'Estat.
A Catalunya s'ha de fer.
Però és evident que...
Aquest argument està aprovat.
Diguéssim,
la República Catalana està aprovada.
Diguéssim,
està en suspens,
però està aprovat a partir del projecte de llei.
També va durar set segons.
Sí, Joan, s'ha d'acceptar
que també hi ha, dins de la comunitat catalana,
pensaments com el de la Rosalia.
Ah, clar.
I aleshores, doncs...
I les opcions que ella...
Per això estem aquí, no?
Clar, però les opcions que ella presenta
també són vàlides.
Al final...
Sí.
Jo no en sento menys català que tu,
o catalana que tu.
jo en sento i tan catalana
i defenso les mateixes coses.
Jo vull també el meu país que progressi.
Perdona?
Potser més que jo.
No, no, igual.
Però no crec,
no crec que la imposició,
no crec en cridar.
Mira, la persona que...
Però la imposició és que...
La persona que crida...
La imposició ve d'una altra...
Ha vingut d'una altra banda.
Diguéssim,
la gent a Catalunya va impulsar un procés
en el Parlament
i va impulsar un procés democràtic.
I llavors, diguéssim aquí,
quan apareixen les 6.000 policies
amb el vaixell a la Costa Brava?
Diguéssim, a veure,
quan apareix tot això?
Havia unes lleis...
Diguéssim, quan apareixen...
Havia unes lleis,
n'hi ha unes lleis que s'ha de respectar.
Van entrar per l'avionat, pràcticament, eh?
Una Constitució que s'ha de respectar.
Està clar que no esteu d'acord en el model.
Ara bé, jo m'he anat apuntant coses
i al final del que heu dit he pensat
això sembla com en el seu dia
el Gran Hermano.
Recordeu quan van estrenar el programa Gran Hermano?
Que per convèncer-nos a tots
que era un programa molt seriós,
es parlava d'experiència sociològica,
doncs la sensació,
vuit anys després,
és que això va ser una experiència sociològica.
i m'explico.
D'una banda,
deia el Vicenç,
ja es veia que
la cosa podia acabar
d'aquesta manera
o tal com va acabar,
finalment no es va materialitzar
i de fet ara
les formacions independentistes
segueixen demanant als partits
que es posicionin
i és cert que els partits
han diluït força
o han...
Si aleshores parlàvem de baixar el suflé,
ara el suflé està...
Vaja, que no hi ha qui s'almenzi.
Però d'altra banda,
em preocupa sociològicament
això que explicaves, Montse,
que durant aquella època
molta gent ho deia
de això està dividint famílies.
Escolteu,
tenim un problema
si les famílies
es divideixen
per pensar de forma diferent.
Ja em consta, eh,
què va passar,
però jo recordo
que en aquell moment
el que pensava és
potser hem d'analitzar
els nostres entorns, eh,
perquè si un entorn
familiar o d'amistat
es trenca
per pensar de forma diferent...
No, però no és per pensar
de forma diferent.
O el de la teva veïna.
Sí.
No, no.
En cap moment
ningú va dir
vaja, jo sóc filla de pares
nascuts fora
i en cap moment
vaig pensar
que m'extraditarien
la feia a la banca.
Jo vaig haver d'argumentar
en alguna
comitació electoral
que...
Que això no era cert.
Que allò era absurd.
Que allò,
aquell plantejament
era absolutament demagògia.
Però és veritat,
és a dir...
La sensació que teníem.
El problema,
el problema,
jo crec,
de fons
i que ara
està tenint
altres conseqüències
a nivell global
amb els populismes,
l'extrema dreta,
és
aquest desplaçament
de la política
que sempre n'ha tingut,
eh,
amb vessants d'aquest tipus,
cap a
els sentiments.
jo sempre m'he reconegut
perquè no pot ser
d'una altra manera,
un independentista,
diguem-ne,
a nivell...
Analític.
No,
analític
i racional
en el sentit
que penso que
l'estat espanyol,
amb l'estat espanyol
o dins de l'estat espanyol,
hi ha moltes injustícies
i hi ha molt
mal funcionament
de les polítiques públiques
que són
insalvables,
que estaria per veure
si en un estat
dit Catalunya
això,
diguem-ne,
canviaria.
Està per veure,
però justament
volia treballar per això.
Però a nivell d'identitat,
jo ho sento,
a mi em van néixer a Madrid,
la meva família
és de la manxa,
no puc tenir aquest sentiment,
però és que malament
quan la política
descansa,
diguem-ne,
en els sentiments
o en aquestes identitats
excloients.
És la meva opinió.
Jo també,
bueno,
estic a...
Si em deixeu,
eh?
Sí.
Dir,
perquè,
bueno,
sobretot,
el resum és,
fins a l'1 d'octubre,
jo cada dia,
bueno,
anava,
manava les manifestacions,
perquè realment
hi havia,
s'havia de plantar cara
amb les injustícies
que s'estaven fent,
no?,
amb el tema de l'Estatut
i més.
A partir de l'1 d'octubre,
jo em vaig dir això,
o sigui,
un canvi radical,
perquè vaig veure,
com he dit,
no,
bueno,
aquest sentia enganyada,
eh?
No,
no,
no enganyada,
bueno,
vaig veure que realment
era tot un peripé,
o sigui,
perquè s'està parlant
dels abusos
de l'estat espanyol,
però és que,
si mirem,
si mirem
què s'està fent
aquí a Catalunya,
potser,
ostres,
no sé qui es canya més,
perquè jo també,
eh?,
tinc,
jo,
jo vull dir,
jo em considero catalana
perquè he nascut,
vull dir,
soc catalana,
és que no em puc habitar,
he nascut aquí
i el sentiment
és el més gran,
però també els meus pares
són de fora
i de vegades
quan surts una miqueta
fora d'aquí
veus
que potser
a altres zones
no es canyen tant
i no parlem ja
de l'estat,
sinó de les pròpies
autonomies
i dius,
ostres,
et fa veure una visió
també,
de casa nostra
diferent,
saps què vull dir?
I el tema
de la independència
ha de ser
la independència
que t'escanyin,
sigui qui sigui
el govern,
vull dir,
jo no vull escalar,
tant a Madrid
com,
ostres,
aquí a Barcelona
d'Unido.
Això és gairebé
més utòpic
que aspirar
a la independència,
això de que l'administració
no t'escanyi...
Ah,
jo és que soc,
jo soc molt així,
eh?,
jo vull canviar el món,
per això estic aquí,
per això...
Però una forma
de canviar-la
és no estar d'acord
amb aquesta distribució
d'estats
o qüestionar
l'estat-nació
sense arribar,
jo personalment,
a mi em costa molt
digerir allò del poble.
O sigui,
el que va fer
Puigdemont ahir
de dir
és que hi havia unitat.
A veure,
jo et qüestiono
aquesta unitat.
Hi havia una unitat
aparent,
dient-ho,
dels sectors independentistes.
Aparent,
absolutament aparent.
Això és com dir,
no,
és que hi havia unitat
amb la llista única
de...
Home,
unitat?
Hi havia unes punyalades
que eren brutals.
A mi també m'ha fet
nyic-nyic quan he sentit.
Parlar del poble,
el poble català,
què és el poble català?
Jo vaig fer aquesta pregunta
en una reunió
de la CUP
que es va fer a Rubí
quan a Rubí
encara hi havia
una certa activitat
de la CUP
que va venir dient...
De fet,
tota Catalunya,
perquè...
Sí, sí, sí,
és veritat.
Va venir dient...
Deuen estar en un altre lloc
dels països catalans.
Un dels parlamentaris
i a mi se'm va acudir
fer aquesta pregunta.
Una pregunta.
Les mirades mataven.
Però és bona pregunta.
Ho vaig dir,
a veure,
què és el poble català?
És poble català?
Tots.
El més de milió
de persones
que després
de l'1 d'octubre
en aquelles eleccions
convocades per Rajoy
van votar
ciutadans
com a força majoritària
amb més d'un milió de vots?
Eren catalans
o no eren catalans?
Clar que sí.
Tots són catalans.
Tots els que estem aquí
són catalans.
Llavors, clar...
I tant que sí.
I molta gent que...
Els de Foga i els d'aquí.
Que no va poder votar
ni pot votar.
Em refereixo a tota la població
novinguda
dins altra ment
immigrants
que...
Bueno, ja...
És un son
ni poder arribar a votar.
Bueno,
quan tinguin papers
i estiguin reconeguts
llavors votaran
perquè el que està aquí
és d'aquí.
Sigui d'on sigui,
els seus pares
o ell...
Està aquí,
està a Catalunya
i jo crec que s'ha de tindre
també la mentalitat
de ciutadano del mundo.
Vull dir,
no es tancar-se
en un quadrat
que és Catalunya,
molt maca que sigui,
jo la defenso
perquè m'encanta,
de mare a muntanya,
però
som ciutadans del món.
Tots estem comunicats,
tots,
absolutament,
i depenent
un dels altres.
Sí, però el que no podem dir
per un costat
és que som ciutadans del món
i per l'altre dia
és que,
com que tenim la Constitució,
tenim que obvi la Constitució.
Això és contradictori.
No,
perquè tenim una Constitució
que són unes lleis...
perquè si tu ets ciutadana del món
tens dret
a pensar com a ciutadana del món
i tens dret
a pensar
que Catalunya
té dret a l'autodeterminació.
Perquè ara que em surts tu
i em surt
el govern espanyol
i em diu
no,
escolti,
és que aquí hi ha la Constitució
i el que no passi per aquí
canya.
Perquè no lo canviem,
canviem la Constitució.
Perquè ja es m'assegura...
Jo t'estic dient
que és contradictori
el que tu dius
amb la realitat.
Diguéssim,
per un costat
parles de la ciutadania del món
com si fos allò
i resulta que després
tenim unes obligacions
que no són
de ciutadans del món.
La pregunta clau
és la de Vicenç.
Què és el poble català?
Aquesta és la pregunta clau.
No és el que li unir
treballant a Catalunya.
I els que se'n senten...
No, però aleshores
ja estem parlant de fronteres.
Ah, si passes aquesta frontera
ja ets català.
Estem parlant
d'un arrel,
d'una història,
d'un poble,
d'una manera de fer,
de sentir...
Catalunya sempre ha estat
molt acollidora.
sempre ho ha estat,
o sigui,
tota la seva història.
Però ara és més...
I continuïs sent.
El plantejament és...
I continuïs sent.
Qui passa a la frontera
és català.
que més barallat...
Encara que parleu a la vegada
que la casa no s'enteren.
Que més barallat
per aquest tema
és una persona
que és capaç de dir
que aquí
a la gent immigrant
se la tracta malament.
És l'única persona
que amb aquest procés
que estem parlant avui
és l'única persona
que ha deixat de parlar.
Perquè això
no és veritat.
Aquí
es tracta igual
a la gent d'aquí
com a la gent de fora.
Jo crec que es tracta
millor a la gent de fora
que a la gent d'aquí.
Vinga, vamos a abrir otro melón.
No, jo parlo
amb els meus temes.
Això tampoc és veritat.
Perdona.
Ja s'anima.
Perdona, Pijón.
Jo parlo sempre
des de la meva experiència.
I jo dic
jo he tingut molts problemes
amb benestar social
per arreglar papers
amb la meva mare
que és una senyora gran
i tal.
I he vist com davant meu
passava gent
que tenia
o sigui
tenia privilegis
realment.
Ni un privilegi.
Explica'm.
Jo no sé
quina professió tens tu.
Porta'm un paper.
Però no t'es benis.
Porta'm un paper
que digui
que aquest senyor
que és
més enllà
de la frontera
de Catalunya
o més enllà
de la frontera
d'Espanya
té un privilegi
a l'hora de demanar
un ajut
o qualsevol tipus
de prestació.
No m'ho podràs portar
mai.
Bueno, no ho sé.
Si vols
t'ho porto
la setmana que ve.
Va.
Digue'm.
Porta'm un document
d'alguna administració
que digui
aquell senyor
que és de Marroc
o aquell senyor
que és d'Argèlia
o aquell senyor
que és de
més avall
diguéssim
té dret
per sobre
dels catalans
o per sobre
dels espanyols
amb alguna prestació.
Això
no m'ho podràs portar.
No, no, no hi ha un paper
que ho posi
però a l'hora de la veritat
jo estic dient...
Però en tot cas
ja no és per...
A l'hora de la veritat...
No em deixes parlar?
Perdó, perdó.
No, no, dic
a l'hora de la veritat
jo em vaig trobar
que realment
jo estava fent cua
perquè m'havien d'atendre
amb unes qüestions
que jo no...
vull dir,
no és que sigui usuària
la gent que estava al voltant meu
eren gent de fora
i hi havia...
i vaig poder...
jo soc molt d'escoltar
i vaig estar
bona estona allà
mentre jo estava esperant
sentint, perquè no hi ha...
O sigui, sense voler,
perquè ho tenia al costat,
els casos que tenia
al voltant meu.
La majoria eren gent
que no tenien...
En aquest cas,
bueno,
volien continuar vivint
de prestacions,
que no tenien cap intenció
d'integrar-se...
Bueno, fins i tot
la persona...
Integrar-se en el sentit de
vinc aquí a aportar.
L'únic objectiu era
continuar amb la prestació
i al final
la noia que estava tenint
amb una xicota
amb 21 anys
li va dir
escolta,
tu ja...
I és que ja...
Encara que sí
és una família nombrosa
perquè era una família...
Normalment són famílies
més nombroses.
Diu,
ja amb 21 anys
tu t'has de posar a treballar,
si no estudies,
si no fas res
i ella insistia...
Bueno, unes coses...
Bueno, però aleshores
estàs parlant
d'una persona
que insistia
en tenir un ajut
o en tenir un privilegi
entre cometes
i el professional
li va explicar
que...
Sí, sí, ho va fer molt bé.
...que no tenia dret
perquè no li tocava
i en cap moment
diria, però bé,
com...
Li va aconsellar...
Si m'ensenyes el passaport,
de cop tindràs dret.
No, li va aconsellar
que s'apuntés
a fer algun curset
i que tornés.
Així no va tenir
un privilegi.
Definitivament.
No, no, no, no, no, no.
Però jo...
Ho va intentar.
No, no, però...
Bueno, parlo
de la intencionalitat
i una miqueta
d'això de...
D'una banda,
Catalunya,
acollidora,
però, ojo,
també,
si la gent
realment
es vol integrar.
Jo continuo pensant...
Bueno, no sé.
Als Estats Units,
el senyor Trump aquest,
diguéssim,
que va començar
a treure
centenars
de milers
d'immigrants
i va haver-hi un moment
que va parar.
I saps per què va parar?
Per què va haver-hi
un sindicat
de treballadors
que va dir
a partir
d'aquest temps fetge,
si no pares,
nosaltres ens generaríem
de vaga.
I resulta
que si s'anaven de vaga
els immigrants,
el país quedava paralitzat.
Sí.
Igual passaria aquí.
Incés.
La imensa majoria
de la gent
que està aquí
emigrant
o no emigrant,
el que fa
és treballar.
Incés.
És treballar.
I amb això
és quan de la vida.
L'incés de la Rosalia
i canviem de tema.
Delinqüents
que estaven
traficant
en droga.
Mira,
no parlem de delinqüents...
Però...
Ara a què et refereixes,
Rosalia?
No parlem de delinqüents
perquè si mirem
la bolsa...
els 80.000 milions
que s'escapen...
Josep Maria,
deixem parlar
a la Via D.
S'isplau.
Em sembla que
es deia
tranquil·lino
o tranquil·lino.
Però és provocador.
Alguna cosa d'aquestes.
Bueno,
ja aprem de poder parlar
a tots.
Rosalia,
jo et preguntava,
t'estàs referint
als Estats Units?
Als Estats Units
va treure
una amontonada
de gent
que estava
traficant
en droga
i ho tenien...
A la policia
els tenien
la llista
com delinqüents.
Però també...
Aquest senyor
és d'aquells
de
lo pienso,
lo hago
i els va treure
fora.
Però, Rosalia,
també va treure
gent que estava
treballant?
Perquè a tots els mitjans
de comunicació
hem vist gent
que estava treballant.
Jo et plantejaria,
Rosalia,
una pregunta
molt simple.
Ha baixat
el consum de drogues,
el tràfic de drogues
als Estats Units?
Ha baixat
l'índex
de delinqüència
als Estats Units?
Sempre parlem de Trump.
Jo ho sigo.
Per tant,
aquestes 400.000 persones
que ha expulsat,
després hi ha hagut
un milió i mig
llarg
que han marxat
subvencionats.
morts de por.
Morts de por.
Trencant famílies,
deixant allò,
de moment,
fills dels Estats Units.
Algú s'ha de fer.
Però alguna cosa
s'ha de fer?
Què?
El d'Albuterque,
allò,
fent pressons...
No, no, no.
Doncs què fem?
Contra la gent
que trafica,
dic jo.
Sí, però és que...
Els màfies.
Els que dominen
les màfies
són blanquets.
Aquí i a Suècia.
Ahir van fer a la tele
un reportatge.
No, jo n'estic parlant d'aquí.
Tu els coneixes,
Vicent?
No, però hi ha molts reportatges...
No, hi ha molts reportatges
que plategen...
Va, no parlem tots alhora.
Els reportatges...
Són com les estadístiques.
Tu diga'm què vols
i jo et preparo.
Ah, no.
Mira, això
és el millor
que li pot passar
al populisme
i a l'extrema dreta.
No és el populisme.
Jo tinc un...
Això m'ho deia una mica
treballàvem a estadístiques.
Si qüestiones...
Home, si qüestiones
certes estadístiques...
Sí.
És absolutament el millor
per qui distorsiona justament.
No qüestionem
la investigació periodística.
Punto.
Perquè jo ho veig
l'eixer al diari.
Punto.
Passant gairebé dos minuts
de dos quarts onze del matí,
com l'ambient està
tancaldejat,
anem a fer una pausa
per la publicitat
i després parlarem
d'un tema
que no enfronta ningú.
No pateu,
parlarem de gasa.
i després parlarem de gasa.
No pateu,
no pateu,
no pateu.
No pateu,
no pateu.
i després parlarem de gas detail.
No pateu,
no pateu.
Bona pateu.
Fins demà!
Però hi haurà Partit del Rubí.
Visita diumenge al migdia la Pobla de Màfomet
i a l'emissora municipal t'explicarem tot el que passi.
T'esperem!
Adéu de camp.
Tots fem esport.
Tot els dilluns de 9 a 10 del vespre
escolta Musical Express.
Tots els èxits dels 70 i 80.
Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country.
It's been long and wide and broke.
Pull up my holes and a toe.
Combinat amb la millor American music.
Only thing wrong with the Saturday night
is waking up on Sunday morning.
Musical Express, amb Francesc Vila.
Informatiu migdia.
L'empresa robinenca Robin Hood
ha rebut un dels set reconeixements
a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental.
La decisió de tancar l'aparcament municipal
de la plaça Salvador allende a partir de l'1 d'agost
la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez
per seguretat.
L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre
una nova sessió d'acollida
per a persones nouvingudes.
Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar
va cremar dissabte al carrer Pau Claris
al centre davant del Superman Cat
on dis just abans d'obrir la botiga.
Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat
ho trobaràs a la 99.7 de la FM
i a ràdiorubí.cat
Tots fem Rubí Sound.
Tots fem Rubí Sound.
Tots fem Rubí Sound.
Rubí Sound.
D'acord, d'acord.
Tothom ho té ben clar.
Tots fem Rubí Sound.
Sí, sí, sí.
Ja fa 11 temporades que fem el Rubí Sound.
Això sí, aquesta temporada canviem d'horari.
Tots farem el Rubí Sound el divendres a les 21 hores
per promoure tota l'escena musical rubinenca.
Tots som Rubí Sound.
Queda clar?
Ah!
Han passat 24 hores, o encara no,
d'aquest acord dèieu que sempre acabem parlant de Trump
és que ell vol ser protagonista.
Dic que no han passat ni 24 hores d'aquest acord
entre Trump i Netanyahu i aquest acord de pau
i Netanyahu ja ha explicat a les seves xarxes socials
que no està disposat i que l'acord tampoc ho posa
que pot haver, o que es pot començar a desenvolupar un estat palestí.
El cas és que sabeu que hi ha moltes mobilitzacions.
Més de 500 entitats s'han adherit aquesta setmana
a una gran manifestació que es farà dissabte,
el 4 d'octubre, a Barcelona, per denunciar el genocidi a Gaza.
Els organitzadors volen que sigui la més gran de Catalunya
en solidaritat amb el poble palestí.
Després parlarem que a Rubí també hi ha força mobilitzacions.
A la presentació de la protesta,
que es feia a la plaça del rei a Barcelona,
la presidenta de la Comunitat Palestina de Catalunya,
Natàlia Abu-Xerar,
parlava precisament d'aquest acord,
al que feia amb referència.
De fet, li demanava a Pedro Sánchez
que rebutgi el que la comunitat palestina considera
un pla colonial de Trump.
Exigim a Pedro Sánchez que no recolzi aquest pla colonial,
que és de tot menys de pau.
El proper 4 d'octubre convidem a tota la gent,
veïns i veïnes dels pobles i ciutats,
a inundar els carrers de Barcelona d'esperança.
Com estem veient a les accions contra la vuelta, la flotilla,
només la gent d'en peu pot construir
i canviar el futur.
Com en els moments més decisius,
estem convençuts que Catalunya i Barcelona
donaran una lliçó al món
en defensa dels drets humans
i la justícia universal.
Doncs aquest pla de pau,
insistim que Natàlia Abu ja ha explicat,
a les seves xarxes socials ja ha fet matisos.
S'està a l'espera,
estem en aquest temps que s'han donat les parts,
diguéssim, per tornar a parlar,
o per començar a parlar, millor dit.
Ja sabeu que està en marxa aquesta flotilla de pau
que vol obrir un corredor humanitari a la zona,
que està ja en aigües pròxims a Palestina,
i diuen que temen per la seva seguretat.
i a Rubí, i també a Catalunya hi ha diverses accions
o diverses activitats.
Demà mateix hi ha una vaga d'estudiants.
A Rubí estan convocats a les 12 del migdia
a la porta de l'Ajuntament.
El dia 4, aquest dissabte,
aquesta manifestació ciutadana,
i el dia 15 els sindicats majoritaris,
Comissions Obreres i UGT,
han plantejat una vaga parcial.
i a més a més,
em sembla que avui mateix
hi ha prevista una acció a la nostra ciutat.
Avui o demà.
Demà coincidint amb la vaga.
Ens explica, Josep Maria, l'acció?
Bé, és un grup d'aquí de Rubí
que treballa el tema artesania,
i llavors ens ha plantejat
fer un curs,
com un taller,
per fer sandies,
les famoses sandies palestines,
a partir de dibuixos,
a partir de...
d'això de fer un...
de cosir,
a partir de fer un ganxet,
etcètera, etcètera.
Llavors,
de les 5 de la tarda
a les 6 i mitja
es farà aquest taller
a la porta de l'Ajuntament,
a la plaça de l'Ajuntament,
després s'empalmarà
a les 6 i mitja de les 7
amb l'acte de protesta
que hi ha cada dia,
i a partir de les 7 es farà l'assemblea
que es feia cada dijous
des de fa bastants mesos, no?
Aquesta és la...
I després,
clar,
hi ha
a les 2 del dematí
de la vaga d'estudiants, no?
I després hi ha
el divendres
que continuarà
l'acte de protesta
per la tarda
i el dissabte
la baixada a Barcelona
per participar
a la manifestació,
diguéssim,
en la qual
s'estan distribuint
tots els
els cartells
i la informació
al fi del comerç d'armes
i a les relacions
amb Israel
i que se sortirà d'aquí
amb el tren
de les 11.07
del dematí
del dissabte.
Hem parlat
en diverses ocasions
ja a la tertúlia
de la situació
de Gaza
però aquesta setmana
tenim
o podem aportar
de diferent
aquest
presumpte
pla de pau
que no sabem
de quina manera
es pot materialitzar
perquè no només...
o sigui,
ni ha començat
o ni s'ha començat
a parlar
i a Netanyahu
està dient
que es tira
una mica enrere.
El cas és que
les imatges
que ens arriben
des de Gaza
segueixen
sent
esgarrifoses.
Rosalia, digues.
Aviam,
comencem.
la meva idea
és que
Hamas
és terrorista
és un grup terrorista
i Palestina
no és Hamas.
Llavors
s'estan pagant
les seves
enervacions
en un poble
innocent
que es diu
Palestina.
Jo penso
que
la idea
del canciller
alemán
és
ideal.
Fer
dues
nacions
Israel
i Palestina
i que Hamas
se'n baixi
una mica
a no risc
perquè
el que està
liant
és massa.
Llavors
Palestina
es mereix
un govern
es mereix
un estat
propi
i el que no
trobo
lògic
els països
àrabs
estan d'acord
molt d'acord
en aquesta solució
que van donar
el que jo
penso
que no té
perquè està
Trump
per al mig
simplement dirigint
i llavors
després
que deixi
que els estats
es governin
per si mateixos
i evidentment
respectar
la zona
de Palestina
la
com es diu
la
Gaza
la franja de Gaza
que és ara
la zona de Gaza
respectar-la
reconstruir-la
donar-li a aquesta gent
motius
per viure
en pau
i dintre del seu estat
el que més
és demagògia
jo el que volia dir
és que
el conseller alemany
l'únic que fa
és
nombrar
un acord
del l'any
1948
de les Nacions Unides
i quan es crea
l'estat
sionista
l'estat
israel
diguéssim
en aquell moment
no podíem dir
que era sionista
que ja podria haver-hi
el que fos
diguéssim
hi ha
l'acord
de les Nacions Unides
és precisament
que es crea
i que són els dos estats
cosa
que han tingut que passar
que estan passant
76 anys
i resulta
que
tot el més calent
està a la lloguera
llavors
a veure
diguéssim
a mi d'acord
Hamas és un grup terrorista
bueno
és un grup terrorista
que va atacar Israel
que va impulsar Israel
que va impulsar Israel
que va
en contra
de
de
de
de
de
de
de
de
l'autoritat
nacional palestina
l'autoritat nacional palestina
per dividir el moviment
per crear
bueno
el que crees
quan divideixes
vull dir que
a veure
les maniobres
és que
no podem valorar
l'os d'Israel
amb la visió
de l'atac
del 7 d'octubre
de fa dos anys
que si vols
és
va ser
molt criminal
però
però és que partim
de 75 anys
de criminalitat
75 anys
de criminalitat
per part
d'Israel
no es posen d'acord
no no
companya
Netanyahu
dèiem que
diu que
l'acord
no estableix
la creació
o el reconeixement
a un estat palestí
però també
diu
que no negociarà
amb l'autoritat
palestina
no és a dir
però és que
és la línia dura
és
els falcons
diguem-ne
del govern
israelià
els que
diguem-ne
impulsen
tota aquesta
política
una política
que passa
per
desig
humit
si em permeteu
l'expressió
d'exterminar
els palestins
no d'exterminar
jamás
d'exterminar
els palestins
els palestins
fan nosa
i li fan nosa
a Israel
i malauradament
li fan nosa
a molts països àrabs
d'aquí
aquestes
connivències
diguem-ne
a entrar
amb i en qualsevol
posició
Aràbia està d'acord
Egipte està d'acord
home
de moment
els països àrabs
estan d'acord
en fer un tracte
i que sigui
una nació
palestina
però si és que
això
les Nacions Unides
ja ho van dir
ho van dir
al 48
i ho han anat dient
i totes
aquestes
és el punt d'inflexió
ara és el moment
de dir
bueno
no podem obviar
un passat
no podem obviar
l'origen
de l'estat d'Israel
és com
abans que em parlaves
de la Constitució
no podem
descontextualitzar
la generació
de la Constitució
és a dir
no es generen
del no res
i són
bondats revelades
llavors
d'aquells
orígens
prové això
el que penses
que ara
és la tempestade
s'ha
diguem-ne
exagerat
fins al màxim
però aquesta
política
diguem-ne
de l'ultradreta
israeliana
que força
i força
Netanyahu
fins a convertir-lo
en un d'ells
ja porta anys
què passa
a Cisjordània
a Cisjordània
és com allò
de la granota
que tu poses
amb aigua freda
la vas escalfant
i acaba bullida
doncs
a Gaza
és molt més bèstia
perquè estan arrasant
però què estan fent
a Cisjordània
o sigui
una política
d'assentaments
que és robar
la terra
als palestins
a famílies concretes
no a l'Estat
a famílies concretes
les han anat
apartant
assassinant
torpedinant
els seus
mètodes de vida
per anar fent
assentaments
assentaments
assentaments
de fet
de fet
ara ja
es treuen
la careta
i diuen
no no
és que volem
anexionar
a Cisjordània
ara
tothom
escandalitzat
per l'Udegassa
Israel
porta
assassinat
i aplicar
la perfeït
des de fa
moltes dècades
recordo
per mi
és un contínu
perquè a més a més
jo sempre
però palestina
ben petitona
vull dir
és un déjà vu
és que és un
de tant en tant
torna a sorgir
el tema
i si
també si tu mires
és una miqueta
el que deia
si els que van posar
el tema de Hamas
van ser precisament ells
o sigui que tot
és una planificació
és una planificació
i dius
i per què
per què s'està fent
tot aquest enrenou
que té en vilo
a tot el món
ara mateix
estem tots
aquí
o sigui
jo em pregunto
qui mou realment
els fils
i amb quins
interessos
a part de que
evidentment
hem de sortir
o sigui
són coses
que
o sigui
a partir
d'un argument
si em permeteu
molt curt
a partir de l'argument
de la dreta
més salvatge
que hi ha
a l'Orient Mitjà
que és la dreta
l'ultradreta
israeliana
a partir de l'argument
que aquella terra
seva
per mandat diví
ei
es poden inventar
el que vulguis
el que vulguis
si no vam tenir
prou amb les croades
en què els cristians
van assassinar
milers i milers
de musulmans
que estaven vivint allà
òbviament després
se'n van tornar
home no
això és la història
de la humanitat
és que
sempre és el mateix
una guerra
en nom de Déu
és el més anti
a partir d'aquests plantejaments
en comptes de qüestionar
jo sempre he estat partidari
que el que s'hauria de canviar
és l'estat
sionista
és a dir
s'hauria d'haver
tingut
per part d'algú
la idea brillant
de fer
un estat
us recordo
que allò era
protectorat britànic
i que els fundadors
de l'estat d'Israel
eren considerats terroristes
dos apunts
diguem-ne històrics
un sol estat
amb ciutadans
de primera
tant palestins
com jueus
però això no interessava
al sionisme
i van fer
un estat
absolutament
confessional
jueu
sionista
que apartava
els palestins
i dient-ne
la gota ja
de l'extermini
és
el que estem vivint
des de fa dos anys
a Gaza
tenim que recordar
que Espanya
va estar invadida
pels àrabs
set segles
bueno
invadida
invadida
invadida
perquè van entrar
se'ls hi va convidar
per part d'un sector
dels vicigots
que estaven dividits
no
invadits
aquesta és la història
de la humanitat
la història
la història
però després
de vuit
segles
ja podem dir
que ja no
hi havia invasió
però no se'n van anar
per motor propi
van tindre que dir
bueno
la porta està allà
o sigui
van tindre que defensar
el nostre territori
no ens oblidem d'això
o ells
o nosaltres
el nostre
però
tu estàs plantejant
que l'any
o sigui
el segle vuit
hi havia un territori
equivalent
als que
el plantegem ara
hi havia la casa
no no
no parlem
no parla tant
de territori
soc parlant
de
de
de Còrdoba
estic parlant
de Sevilla
estic parlant
de
tot allò
tot allò
ho van generar
justament els musulmans
clar
i Medín
la grandesa
però és que
la invasió
és a dir
en termes
en el segle vuit
no té res a veure
amb una invasió
en el segle vuit
no té res a veure
d'invasió
aquí teníem
una
no no
a partir d'aquest plantejament
és impossible
no però
és que
la història
com que
no vam estar allà
no la sabem
digues
Rosalia
acaba l'argument
que canviem de tema
va
no no
ja està
ja està
no no
respecto la idea
d'aquest senyor
però jo li he llegit
la història
i la història
ens diu
que van ser
bueno
van ser invadits
i van treure
els vicigots
van
van treure els celtes
van treure els romans
que ja hi eren
tot el que van poder
ho van treure
i a la força
entraven a sang i foc
no
això no es pot discutir
l'imperi romà es va construir
a partir de la Pax Romana
és que
a veure
no no
és que
fem uns plantejaments
que primer
no sé a què ve
diguem-ne
per parlar del conflicte
Palestina-Israel
perquè és una lluita
a la península ibèrica
no perdona
és una lluita
ella lo representa
lo dolent que són els àrabs
no no no
no és que siguin dolents
és la lluita
entre uns i uns altres
entre el nord i el sur
entre los bajos y los altos
és que
no té res a veure
el problema
el problema són les fronteres
són les fronteres
és el poder
és el poder
aquesta és la lluita
que sempre n'hi ha
quin nord i sur
hi havia
al segle VI
quan hi ha la invasió
segons tu
quin nord i sur
hi havia
en el segle VI
si van durar 800 anys
des del 1400
teníem els contes
d'aquí de Catalunya
teníem els reis d'Espanya
teníem els celtes
a la part de dalt
escoltes sisplau
però tots ens van invair
la veritat és que
som un territori
contínuament invadit
teníem molt de comerç
llavors feien comerç
en tota
en tota la península
feia comerç
en Grècia
en Roma
a tot arreu
i clar
la cultura també venia cap aquí
vam invair els italians
els catalans
tenia colònies
d'Itàlia
no?
tot el Mediterrani
bueno
ja m'esteu donant la raó
és la lluita pel territori
qui en té més
és el que puede
i
precisament
en aquests moments
lo de
lo de
és la història
no és un problema aquest
no és el problema
de la lluita pel territori
és la lluita
per un genocidi
per la gent que estan morint
per les 70.000 persones
que han desaparegut
estic d'acord
no es pot ser això
per les persones que han mort
i les 200.000
que han desaparegut
queda 8 minuts
per acabar la tertúlia
hauríem d'acabar
sense que ens agafi
un cobriment de cor
a cap dels 5
va
us plantejo un tema
que
serà una pinzellada
però em sembla
interessant
que poguéssim parlar
avui
el Codi Penal
reconeixerà per primer cop
la violència vicària
com a delicte
és a dir
matar
un fill
principalment
però reconeix
més persones
vinculades
a la dona
el Consell de Ministres
feia ahir
el primer pas
aprovant un avantprojecte
de llei
contra aquesta violència
vicària
una xagra
que en els darrers
13 anys
ha acabat amb la vida
de 65 nens i nenes
de fet
aquest any
en el que portem d'any
ja es comptabilitzen
3 víctimes
i com dèiem
a banda dels fills
també s'inclouen
els pares
els progenitors
de la dona
les persones
amb discapacitat
depenents
d'aquesta persona
i fins i tot
la parella de la víctima
ho explicaven
a Redondo
Ministre d'Igualtat
ahir a la sortida
del Consell de Ministres
que se ejerce
sobre la mujer
por parte
de la pareja
o expareja
a través de
persona interpuesta
esta es la clave
se pretende
vulnerar
la integridad moral
de la víctima
mujer
a través
de personas
interpuestas
que fundamentalment
son los menores
también los descendientes
los mayores
con discapacidad
sometidos a patria
potestad
o custodia
los ascendientes
los hermanos
y la pareja
actual
de la víctima
contemplamos
también
y esto es muy
interesante
una pena
accesoria
una pena
accesoria
que se incorpora
al artículo
70
del código
penal
esta pena
accesoria
que será valorada
por el juez
en su caso
implica
la prohibición
de publicar
aquellas
informaciones
documentos
etcétera
directamente
o indirectamente
por el victimario
precisamente
para causar
o seguir
causando
ese dolor
y esa afectación
a la integridad
moral de la víctima
Alguns experts
explicaven
que es preveu
que hi hagi penes
de 3 mesos
a 3 anys
que s'afegirien
a la pena
ja imposada
pel delicte
principal
podríem dir
és a dir
si es tracta
d'un assassinat
dels fills
hi ha la pena
per assassinat
a la que se li suma
un màxim
de 3 anys
per haver exercit
aquesta violència
vicària
i el mateix
en el cas
de lesions
diuen
digues
digues
Montse
quan acabis
que
no
deia que
hi ha qui diu
que
d'aquesta manera
l'estat espanyol
regula
una qüestió
que no
està regulada
en d'altres
en d'altres
estats
europeus
hi ha qui parla
de ser
capdavanter
però
sí
com sigui
hem assistit
recentment
a situacions
de violència
vicària
molt bèsties
si em permeteu
l'expressió
i quan parlava
la ministra
de no donar
publicitat
a la qüestió
s'estava referint
entre d'altres
el senyor José Breton
que ha escrit un llibre
sobre
l'assassinat
dels seus fills
aleshores
jo
estic
per mateix
per mateix
que
digui
la meva
abominable
tot el tema
de la violència
vicària
que es faci servir
per fer encara més mal
des de les amenaces
fins a dur a terme
aquest tipus de violència
però
un error
garrafal
la ministra
parlar
de la mujer
no
hem de parlar
la violència
vicària pot ser
tant d'homes
i dones
i ja saps
que jo soc
la més
prodona
del món
que estic sempre
amb mogudes
però
això és un error
garrafal
parlem de violència
vicària
però no és
per defensar
la violència
contra les dones
sinó
violència
contra la persona
que li estan fent
aquest tipus
de
de
de
de
de màxim dolor
i de
de màxima agressió
que pot ser
que et matin un fill
però consideres amb mi
que hi ha més
violència
vicària exercida
per homes
bueno
però no
no ho
no ho portem
ja
com que la cosa és així
i tal
però els casos
hi ha més pares
que han
a més a més
com aquests casos
no ho sé
malauradament
són tan públics
hi ha més pares
que han assassinat
els seus fills
i també hi ha alguna mare
però partint del que ha dit
ella
sobre l'estadística
ei
no cal discutir
no no no
a veure
l'estadística diu
escolta'm
jo ara
jo no recordo cap cas
de violència
ara
ara desconec
exactament
però jo
jo crec que el plantejament
és un error
perquè la llei
ha d'estar per protegir tothom
no només la violència
vicària
i sobretot
de protegir en aquest cas
a les víctimes
directes
que són els fills
clar
no no
absolutament d'acord
perquè pot haver
algun cas
d'alguna dona
que hagi
fet malament
és que n'hi ha casos
tu dius que no
però sí
no no
ningú ha dit que no
ningú ha dit que no
però l'estadística
l'estadística
d'assassinat
jo no recordo
en molts anys
cap assassinat
d'una dona
dels seus fills
per fer mal
els marits
un
sí que n'hi ha
recordo un
sí que n'hi ha
després t'explico
però
però recordo
molts més
d'homes
sí
sí
sí
però si recordo un
que suposo que em va sobtar
per poc habitual
jo crec que si es fa una llei
hauria de ser
però jo penso que si
aquesta norma
aquesta llei
si s'aplica
s'aplicarà igual
el que explicava la Montse
que havia sortit un moment
que segurament
la ministra
no ha estat encertada
i estic d'acord
que no ha estat encertada
perquè hauria d'haver dit
que la violència
entre altres coses
per no donar
coartada
aquells que
diuen
que
que hi ha moltes dones
maltractadores d'homes
o sigui
clar que hi ha dones
que maltracten homes
però menys
es podria dir
i que la violència
becària
la exerceixen els pares
i les mares
la maldat no té gènere
exacte
aquesta frase és bona
es podria dir això
tant per una part
com per una altra
és qüestió de fer mal
la parella
i no tenen una altra
jo us qüestiono això
perquè acaba
justificant
una pretesa igualtat
entre homes i dones
en allò
negatiu i pervers
ho sento
moltes vegades
la violència sobre les dones
no és una qüestió de maldat
no és una qüestió
de maldat o bondat
és una qüestió
del sistema
fonamentat
en el patriarcat
que sotmet
a les dones
i aquest sotmetiment
de les dones
acaba
en alguns casos
afortunadament pocs
fins i tot
en l'assassinat
de les dones
o dels seus fills
no és una qüestió
de maldat
ho sento
no
no és una qüestió
de maldat
és una qüestió
d'assumir
uns valors
com a dona
no em sento
no em sento
sotmesa
per ser dona
sinó
em sento
sotmesa
perquè l'estat
en general
oprimeix
a tothom
i
igual homes i dones
igual homes i dones
i soc lluitadora
sí
bueno
més
no no
aquests arguments
de veritat
a la gent de Vox
els encanten
però jo no soc de Vox
jo no estic dient
que siguis de Vox
jo dic que certs arguments
home
el cunyavisme
s'està estenent
fins al punt
de tenir un president
com Trump
als Estats Units
i en aquest cunyavisme
entra això
parlar de maldat
necessito 30 segons
30 segons
bueno
30 segons
per la
per la Rosalia
que deia que volia parlar
d'una acció del voluntariat
contra el càncer
ara sí són 30 segons
sí sí sí
30 segons
bueno
parlarem de l'associació espanyola
contra el càncer
i per no olvidar-me
perdona
Rosalia
has de ser molt ràpida
tota la divulgació
campanya de divulgació
prevenció de la salut
investigació
nutrició
apollo a la família
d'enfermetats
i bueno
i acompanyament
a la persona
que necessita quimio
teniu un telèfon gratuït
el 900
100
036
900
100
0
36
estan a la vostra disposició
per el que vulgueu
per tot
ja està
gràcies
moltes gràcies
als quatre
ens tornem a trobar
la pròxima setmana
han sigut 30 segons
sí
è
no