La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Pràcticament passa un minut de les 10 del matí. En aquest matí de dijous, plujors amb alertes i que sembla que va tornant a poc a poc a la normalitat. Saludem els nostres tertulians que han pogut arribar pel seu propi peu als estudis de Ràdio Rubí perquè recordem, insistim, després d'una pluja molt intensa sembla que
S'ha pagat una miqueta. Ja tenim amb nosaltres la Rosalia Biadé. Molt bon dia. Bon dia a tothom. El Víctor Ramos. Bon dia. El Pepa Delantado. Bon dia. I el Josep Maria Pijuan. Hola, bon dia. Aquesta setmana, una mica, li hem donat la volta a les tertúlies per qüestions d'agenda i per qüestions d'actualitat. Amb tots ells parlarem de diverses qüestions. Hem convidat el Josep Maria Pijuan a la tertúlia d'avui, que no li tocava...
perquè l'entitat que presideix, Rubí Solidari, doncs acaba... Digues? Ja no presideixes. Ja no presideixes. Doncs ho deixarem en portaveu, eh? Bé, sí, soci. Soci. Però tu saps que quan la gent busca el diccionari Rubí Solidari surt la teva foto, no? Encara? Bé, sí.
Home, no, és broma. És broma, és broma. Dèiem que Rubí Solidari celebra l'últim posicionament del Consell de Seguretat de Nacions Unides sobre el Sàhara Occidental i que no tanqui la porta a un referèndum d'autodeterminació. D'això parlarem. En aquest 2025 se celebren molts aniversaris. D'aquí a pocs dies el 50 aniversari de la mort de Franco, però també se celebra...
aquests 50 anys de la marxa verda. En parlarem, parlarem d'això, parlarem també d'aquesta trobada de la Unió Europea, dels ministres de Medi Ambient de la Unió Europea, en què s'han compromès a reduir un 90% les emissions de CO2, 90%, eh? Veurem amb detall si hi ha calendari o si això serà d'obligat compliment.
D'això parlarem des d'ara i fins les 11 del matí. I ja sabeu, els que esteu a casa, que també podeu participar a la tertúlia a través d'un telèfon, és el 93 588 5960. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Dèiem que fa mig segle que, mentre Franco agonitzava el llit, Espanya encara es mantenia com a colònia el Sàhara Occidental i el rei marroquí, Hassan II,
va aprofitar la feblesa del règim franquista per apropiar-se del territori amb la coneguda marxa verda. Doncs bé, 50 anys després, el Consell de Seguretat de Nacions Unides es torna a posicionar sobre el conflicte del Marroc i Rubí Solidari torna a reclamar un referèndum com a solució al conflicte del Sàhara Occidental. Ja sabeu que Rubí té un lligam important amb aquest territori, amb el Sàhara Occidental,
Durant molt de temps hem tingut aquest lligam i és un tema del que hem parlat en diverses ocasions, especialment Rubí Solidari, dèiem per això. Hem convidat el Josep Maria Pijuan perquè 50 anys després la situació segueix igual o pitjor. A mi m'esgarrifa pensar que hi ha gent
que hi ha saharauïs que han nascut fora del seu territori i que pràcticament no coneixen la seva terra, no, Pijuan? Sí, sí, i a més amb un tema com aquest, que parlant en un últim viatge que jo vaig fer al Sàhara fa uns anys,
diguéssim, hi havia gent en aquell moment ja que plantejava el tema de l'autonomia, i llavors ens va sortir una persona que era delegat del front aquí a Catalunya i que ara és ministre allà en aquell país, diguéssim, en el qual va dir, escolti, miri, nosaltres no hem recorregut aquests 50 anys per fer això, ja fa 50 anys ja ens van oferir la possibilitat de l'autonomia. Nosaltres volem el dret a l'autodeterminació. Vosaltres som un país i volem això.
Bé, aquesta és la realitat, diguéssim, que el que ara s'ha posat sobre la taula, que és una resolució més de les Nacions Unides, de les centenars de resolucions que es fan i que després no es compleixen, com la que en aquests moments està en vigor, diguéssim, la Minurso al Sahara està posada allà com una resolució de les Nacions Unides per preparar el referèndum. Aquesta resolució és la que està...
que jo crec que està en vigor encara actualment, diguéssim, no s'està complint. Fa des de l'any 92 que hi ha la Minurso en aquell territori... És el 91. La missió de Nacions Unides pel referèndum. S'aprova el 91 i mentre en vigor el 92, quan es comença a preparar el referèndum que es volia fer i que en principi estava molt avançat.
El problema està en que al Marroc va arribar un moment, l'any 96-97, en el qual va dir que no era de referèndum ni parlar-ne, perquè, clar, el referèndum es tractava de referèndum sobre la base del que havia sigut la població
que reconeixia una... no una enquesta, un... Una consulta? Una consulta que s'havia fet de la gent que tenia dret a vot. I el que la mateixa resolució marcava. Com que això no beneficiava els interessos del Marroc, perquè, a més a més, havia sigut quan s'havia fet la marxa verda i tota la incorporació de marroquins en un territori saharaui,
i llavors des del 98 pràcticament s'està en aquesta situació d'impàs en el qual no s'ha trencat bueno, fa 3 anys es va trencar l'acord de pau ja que el Sàhara es va veure que estaven atacant diguéssim el seu espai i bueno, en aquests moments estem en aquesta situació amb aquesta resolució
que les potències mundials... Estats Units ha jugat un paper important, amb l'ajut, diguéssim, és un nou ajut de cap a Israel, perquè Marroc cada vegada més...
està formant part del complex israeli. Vull dir, hi ha ciutats que el nivell d'inversió d'Israel és tan important que ja pràcticament tots els comerços i tota l'indústria està en les seves mans. I en aquest cas, vull dir, ja va fer un primer pas en el mandat anterior al senyor Trump,
diguéssim, i ara ha fet el definitiu. És una opció més, vull dir, per part del Front Polistari hi ha un rebuig total a l'acord perquè ignora el dret del poble saharau i l'autodeterminació. Aquest és el tema fonamental.
L'estat espanyol també ha fluctuat en el seu suport o no al Marroc o al Sàhara en funció d'interessos que van més enllà dels interessos dels propis saharauis. No és comparable, diguéssim, amb el que es va fer en un moment determinat de l'acord de pau,
el franquisme, i jo no compararé mai el franquisme amb el govern actual, però vull dir, la situació de recolzament a la posició d'autonomia del Marroc per part del govern espanyol és llestimós, és preocupant, i a més a més és que, bueno, amb tota la impressió, hi ha moltes notícies d'aquest producte, d'un xantatge per part de, bueno, per tota la Ceuta i Melilla, per part de moltes coses.
M'agradaria que la resta de la taula, d'una banda, els que sí recorden aquella època...
Expliquen com la van viure, aquesta marxa verda, i el Víctor com va tenir coneixement de la situació, que segurament seria a l'escola, com ho explicaven en aquella època. El Pep va fent que sí amb el cap tota l'estona. Entenc que en aquell moment tu estaves al Brasil. No, ja estaves aquí. El 74 estava al Marrocchio.
Perdó. Perdó. El 74 va estar, bueno, va estar un mes, eh, al Marroc, i ja es preparaven els diaris, els diaris francès, bueno, ja parlaven de la marxa verda. I recordo un titular, que el recordaré sempre, que deia, tan francès, però bé, el Marroc està disposat a agafar les armes per defensar el seu Sàhara ocupat.
Això ja et donava la idea de per on anaven els trets. Però, anteriorment, perquè el meu germà va fer el servei al Sàhara. Jo no va dir què feies tu l'any 74 al Sàhara. No, jo... Aquestes coses que fas tu, no? Sí. Navoltant pel món. El meu germà l'any 68 va fer el servei al Sàhara. Estigat, segurament. No, teòricament li va tocar.
Bueno, a ell li va tocar allà i a mi em va tocar a Infanteria de Marina, vull dir que menys mal que no hi havia més germans, perquè clar, ell va estar 15 mesos i 20 dies al Sàhari, sense permís, sense res, no va venir més que el licenciat. I jo vaig estar 18 mesos a Cartagena, això sí, vaig tenir premissos, però vull dir, Déu-n'hi-do. I bueno, la cosa és que el meu germà m'explicava precisament que molt abans que hi hagués, el conflicte ja ve de molt lluny,
Ell estava a tropes nòmades i quan anaven a fer patrulla pel desert, perquè al final va estar a Esmara, i quan anaven a fer patrulles pel desert havien d'emportar-se un camionet amb una cisterna d'aigua. Perquè a la frontera amb Mauritània i amb el Marroc hi ha uns pous d'aigua i els marroquies els enverenaven l'aigua.
perquè no poguessin veure, s'havien d'endur l'aigua des dels mares, portar-se l'aigua cap allà. I com aquestes, tantes altres coses, vull dir que la decisió del Marroc d'usurpar el Sàhara ve de lluny.
I ha trobat molts amics, molts aliats, perquè, esclar... França especialment, des del primer dia... França s'ho volia treure de sobre, Espanya... El problema, perquè tenia una certa incidència, també, França, en el tema del Sàhara, i Espanya, doncs, mira...
en aquell moment... Estava en un moment molt dèbil, s'estava morint el dictador, i llavors van aprofitar, el Marroc va aprofitar. I jo el que tinc memòria, perquè em va quedar clavat a la memòria, és que les nenes de 15 anys anaven a fer incursions al desert, perquè ja es trobaven les tropes de la marxa verda, ja anaven entrant al desert. Tu també estaves al 75... Sí, estava ajudant a una ONG...
per apujar les infermeres, metges, personal civil, professors, i llavors estava allà apujant, o sigui, fent lís una mica de costat. I sobretot coneixent de primera mà, perquè aquí no s'entaraven de res, de primera mà em van oferir aquesta oportunitat i vaig dir que sí, sense pensar-ho.
on em feia una mica de respecte, perquè era un moment de conflicte. Però vaig pensar que era el moment de conèixer en primera mà el problema del Sàhara. El problema del Sàhara són interessos polítics i econòmics que els van deixar abandonats perquè ells no volien.
I que ja des del mes de, si no en recordo malament, des del mes de maig o juny, ja estaven traient fins i tot els cadàvers dels militars que havien mort allà.
I ja anaven desalojant tot. Les mestres ja se'n van anar al juny, els metges van quedar-se una mica... Però, bueno, ja la cosa... Però ofereixes el personal espanyol, eh? Espanyol, sí, sí. És que allà hi havia serveis espanyols de tot. Hi havia infermeres, hi havia metges, mestres... Precisament, bueno, a part que estava ocupat pels militars... I espanyols.
Perquè els saharauis tenien el carnet d'identitat espanyol. Això mateix, espanyol. Anava a dir, gent que venia d'Espanya o gent que havia nascut. Allà era de parla castellana, no? Sí, sí, castellana. Els marroquins d'allà, els saharauis, parlaven perfectament el castellà.
Tenen una identitat molt forta, perquè jo això sí que ho vaig notar, no? Tenen una identitat, senten que és un país que Espanya les va abandonar. Això ho tenen clavat al cor. I jo estic totalment d'acord, perquè van aprofitar un moment de debilitat del govern espanyol,
Estava morint el dictador i ens vam pensar que aquest és el moment. I el Marroc va formar la marxa verda en nens i dones. És molt greu el que va fer. I el desert, vinga, camineu fins al Sàhara. I el Víctor, que en aquella època n'hi havia nascut, com vas conèixer aquest conflicte per primera vegada?
Doncs jo, si soc sincer, a l'escola no m'ho van explicar mai. A l'escola primària. A l'escola secundària, el batxillerat, de passada, allò que està repassant la història d'Espanya, t'expliquen una cosa, que el Saja, espanyol, i ens ho van prendre, i hi ha molta maria... Ens ho van prendre, és que clar... I hem de passar ràpid. Sí, sí. El que passa que, per exemple, el tractat aquest, l'acord que ara actualment té la meva edat, té 33 anys. Si és del 91-92...
I quan es parla de l'ONU i tal, ja va dir, Joan, aquest any no hem estat junts, però sé que han passat moltes coses, Palestina, etcètera. Sempre parlem d'això. Jo no volia fer la comparativa, però salvant les distàncies hi ha certa similitud. Si l'àrbitre del món és l'ONU, quin poder tindrà per recoljar un...
Un referèndum d'autodeterminació que hauria d'avalar el govern marroquí. I no crec que tingui cap interès. A més, fins ara, les Nacions Unides havien reconegut que Espanya, diguéssim, era l'únic país que tenia dret
a exercir el dret d'autodeterminació del Sàhara. Diguéssim, de cop i volta, diguéssim, amb una resolució pràcticament d'avui per demà, diguéssim, se salta un acord de tota la vida. Diguéssim, Espanya és el país responsable fins avui del Sàhara Occidental, reconegut per les Nacions Unides. I de cop i volta, diguéssim, passa tot el contrari, no? I en aquest sentit, és molt lamentable que
aquesta situació. Bueno, això és com tot, vull dir, els interessos van per sobre del sentit comú i dels drets de les persones. Allà, vull dir, en aquella època hi havia les mines de fosfat, de bucrar... No, encara hi són, eh? Però no sé si funcionen encara. Sí, sí, sí, funcionen i és el que...
de fosfat, de les més importants del món. Estan sortint vaixells tots els dies cap a Sud-àfrica, cap a Xina, estan sortint quantitat de vaixells. Això és el que compta. I qui ho està explotant?
Marroc. Marroc junts amb els francesos... O als Estats Units via Marroc. És un bloc. És el de sempre. Interessos polítics... El problema és que hi hagi una organització que teòricament hauria d'estar al marge de tots aquests interessos i dedicar-se a defensar els drets reals de les persones...
I veus que sí, sí, moltes reunions, molts sopars, moltes trobades, i molts anys, i molts anys, i molts anys, tu, i aquí no passa res. I qui diu això diu 50.000 coses més. Jo cada vegada tinc més dubtes sobre l'efectivitat de l'ONU. Sí, sí. Però bastants més, vull dir que cada vegada més. Penso que més enllà de tenir uns senyors molt ben pagats i molt ben tractats...
no sé si serveix per alguna cosa més. Però quasi que al poble Saharau ja aniria bé no tenia aquestes minas. Allà seria un poble només.
Tenint aquests recursos, ja és més complicat. Perquè ja no és donar llibertat al poble. És que són més coses. Els suspats és una cosa. Però el petroli que hi ha en el territori, en el que són les aigües, diguéssim, que correspon al Sàhara, no en parlem, diguéssim, el tema del petroli.
És important, eh? I és un pont molt estratègic, també. És molt estratègic. Molt estratègic perquè, per exemple, el cas d'Argèlia és un dels fets per al qual, diguéssim, Argèlia també ha jugat aquest paper, vull dir, la sortida d'Argèlia a l'Atlàntic seria pel Sàhara, per exemple. Sí, sí, sí, justo.
a mi m'agradaria també parlar deia jo abans Rubí és una població que ha estat sempre molt pròxima al Sàhara, també ha fluctuat el suport institucional o no fa tres anys
més o menys, al març de 2022, Rubí Solidari feia un altre comunicat, en aquest cas, per mostrar una repulsa contra el govern espanyol, el govern aleshores ja de Sánchez. Deia Rubí Solidari que l'acció...
del govern de Sánchez de posicionar-se en favor de la proposta marroquina en el conflicte del Sàhara era una traïció i fins i tot és un tema que es va debatre al ple, es va convocar una manifestació
de solidaritat amb el poble saharauí i també es va fer arribar als grups municipals una moció consensuada amb l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharauí, la coordinadora catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharauí i el Fons Català de Cooperació per al Desenvolupament. Recordem, 2022, al març, es debatia el ple. Aleshores, la responsable de cooperació era Elena Montesinos i això és el que deia.
Fem ressò de la Comissió Catalana dels municipis que són solidaris amb el poble saharaui, de la qual formem part, de l'executiva, i demanem que seguim tenint la responsabilitat històrica que té l'estat espanyol amb el poble i defensant els seus drets i la legalitat internacional. Això passava el 2022, jo ara et pregunto, José María,
com ha anat fluctuant, en aquest cas, el govern o la institució, l'Ajuntament, donant més suport o menys a aquest conflicte i a l'autodeterminació del poble saharauí. Jo crec que políticament molt fluix, políticament, diguéssim, solidàriament sí, diguéssim, s'han pogut portar els nens saharauis a les vacances d'estiu, a les vacances en pau que s'organitzen cada any,
Però políticament crec que no hi ha hagut la resposta adequada. Aquesta moció es va aprovar, però són d'aquelles mocions que s'aproven i que després tenen molt poca continuïtat en el temps.
I segurament per la coalició de govern, no? Perquè es demanava inclús, diguéssim, segurament que s'enviés aquest acord al president del govern espanyol, que s'enviés al delegat del front policari a nivell de l'estat espanyol, etcètera, etcètera. En aquest sentit, jo crec que políticament no hi ha hagut el regolzament que tenia que haver-hi.
A nivell solidari, sí, diguéssim, propostes que s'han fet. A veure, hi ha coses que en aquests moments, per exemple, nosaltres, Rubí, està germenat en la població de Guelta al Sàgara Occidental.
diguéssim, com tots els agermenaments que hi ha, tant amb Guelta, amb el Sahara, com amb Boyeros, com amb Ocotal, Nicaragua, diguéssim, no estan actualitzats.
Fa anys que no estan actualitzats. Pràcticament s'han deixat morir aquests desgermanaments. Si alguna vegada aquí va vindre l'alcalde de Delta, va ser perquè Rubí Solidari el va portar, perquè en aquell moment sabíem que estava a Màlaga, i el vam portar i vam estar aquí. Però no hi ha hagut aquest recolzament.
aquest recolzament polític. Per exemple, en aquests moments el Consell de Cooperació ha aprovat tres projectes, un al Sàhara, un a Honduras i Nicaragua, i un altre a Cuba, em sembla, i no s'està fent a través, precisament, d'aquest agermenament. Diguéssim...
I són coses que, des d'un moment determinat, en el 2012, diguéssim, que nosaltres, com a Rui Solidari, portàvem la defensa dels germanaments, vull dir, ens van reunir i ens van dir, escolti'm,
S'ha acabat. Vostès no presentin cap més projecte perquè l'ajetmanament és de l'alcaldessa de Rubí, de l'alcaldia de Rubí amb l'alcaldia de Cotal o l'alcaldia de Rubí amb l'alcaldia de Bolleres. I això ho portem nosaltres com a ajuntament. I va ser una forma de morir i enterrar el procés.
Fins a tres mocions s'han fet en els darrers anys. El 2019 una per denunciar l'espoli de recursos al Sàhara, el 2020 una altra per demanar la desescalada militar del territori i aquesta que esmentava mal 2022. Mocions aprovades pel ple de Rubí. No sé si vosaltres teniu la percepció, intentem sempre llegir la informació des de Rubí, teniu la percepció que...
de forma institucional o des de la societat civil hi ha aquest suport al Sàhara, aquest coneixement, o cada vegada també es va refredant?
Jo tinc la sensació que es va refredant. Cada vegada més. En un moment donat va semblar que quedava molt bé això de recolzar. És que es foten les coses per interès, no? Es fan per solidaritat, realment. Perquè si tu t'embarques amb una tasca de col·laborar, doncs, coi, això...
Digue'm quin motiu hi pot haver, si la tasca encara està pendent, quin motiu hi ha perquè deixis de fer-ho. El que passa és que, clar, els polítics pensen d'una altra manera que nosaltres. Ells tenen unes eleccions i llavors es necessiten vots. I llavors en un moment d'eleccions fan unes coses que passada les eleccions se n'obliden.
I això ha funcionat així sempre, i lamentablement entenem que continuarem a funcionar així. Jo la sensació que tinc és que van a menys, més ben dit, que s'han despreocupat del tema. No és que van a menys, s'han despreocupat del tema. Jo crec que tenim molt bona intenció, tots que estem aquí a la taula, però això està a un altre nivell. Clar.
a un altre nivell que se'ns escapa, perquè són blocs mundials, universals. I llavors això, el que interessa més és perquè el bloc d'una part o d'una altra no domini el sigüent. Sí, sí. Jo no demano que l'Ajuntament de Rubí es presenti a les Nacions Unides a reclamar res, però en tot cas, diguéssim,
Tenim present, aquí a Rubí hi ha més de 100 famílies, més de 100 famílies, no és poca cosa, diguéssim, que ha tingut infants sagarauis a casa seva durant un mes o dos mesos, des de l'any 94, diguéssim, que s'està tirant... No, des de l'any 83, diguéssim, s'estan recollint nens. Primer es feia en col·legis, després es va fer en famílies.
Bé, jo ja dic, no remano que se'n vagi a les Nacions Unides, però sí que, d'una forma o altra...
es treballa per la solidaritat. No som un país solidari, no som una ciutat solidària, no... exercim-ho. I si hi ha algú que ho fa, perquè tu no ho fas, deixa'l que treballi i que facin propostes. El que no pot ser és, diguéssim, que tallin les ales d'aquesta manera. Però bé, diguéssim, és el que deia aquí el company, diguéssim, i el que deia jo al principi, escolti'm, per buscar l'autonomia,
ja ho haguéssim pogut fer l'any 75. No calia que hi hagués els conflictes que hi va haver. Perquè ja ens ho van oferir, ja ens ho van oferir. Però nosaltres, com a poble, com a poble saharaui, ja en aquell moment ja no vam acceptar-ho. Vull dir, per què ho tenim d'acceptar-ho després de passar 50 anys, diguéssim, de resistència, d'ocupació? Perquè, clar, és que estem parlant...
de dos pobles saharauis. Estem parlant del poble saharaui, que està dintre del territori exclusivament marroquí, que està ocupat pel Marroc, i després hi ha el poble saharaui que viu amb els camps de refugiats d'Argèlia. Digues que estem parlant de dos. I, clar, entremig que hi ha. Hi ha un mur armat
un mur armat, que això, d'aquest mur no se'n parla, un mur armat que li costa al govern del Marroc 500 milions d'euros diaris. Déu-ne, no? Dios! Diguéssim, perquè són més de 500 quilòmetres...
diguéssim, de mur armat amb els militars, etcètera, etcètera. Un país que tots reconeixem que no és que vivien en l'abundància que molta gent ha de sortir del país perquè no té les condicions adequades per poder desenvolupar-se i que el govern es gasti 500 milions d'euros diaris, diguéssim, per mantindre un mur, és una mica vergonyós, no?
M'agradaria canviar de tema. N'hi deixo un apunt sobre la taula. Sabeu que aquesta setmana ha sortit el llibre de l'Emèrit, del Rei Emèrit. Si em permets, solament volia dir que en principi nosaltres tenim previst per al dia 14 de novembre
A les 18.30 de la tarda, a la Biblioteca Municipal Mestre Trebril de Oler, una xerrada, 50 anys dels Acords de Madrid, 50 anys de resistència i ocupació del poble saharaui. Vindrà en Javier Serra, que és el president de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui, el delegat del Front Polissari,
a Catalunya, que, diguéssim, s'estrenarà segurament aquí, perquè es va presentar fa quatre dies, i la Júlia López, presidenta de Rubí Solidari, que és la que, diguéssim, farà una xerrada allà en la biblioteca municipal. I, clar, i ara s'incorporarà, perquè això és una cosa que nosaltres teníem planificat ja des de principis d'any, perquè sabíem que aquest any és el 50 aniversari,
Però, diguéssim, ara s'incorporarà tot el tema de la resolució de les Nacions Unides. S'actualitzarà. Feia la conya que aquesta setmana ha sortit el llibre del rei emèrit, de les seves memòries, entre les moltes coses que explica, suposem que explicarà també les seves relacions amb els reis marroquins. Digo jo. Jo una de les coses que també volia dir que abans... Que ell ho deia. Nosaltres hem intentat per dos o tres vegades, no hem aconseguit,
és precisament fabricar, produir el que seria una assignatura per a l'escola
del tema del Sàhara. Hem parlat amb dos mestres, li hem demanat... No ho hem aconseguit encara, però la idea com a reunió solidària era... Ja ho pagaríem nosaltres, un esforç que faríem per poder tindre un pla de treball d'una assignatura pels centres escolars, tant per bàsica com primària, com bàsica, com... Secundària. Com secundària.
perquè, diguéssim, ho pugueu oferir. Mira, aquí està, perquè som conscients que l'escola no ha treballat, no està treballant aquest temps, com d'altres temes, no? Però em consta que sí heu fet xerrades des de Rubí Surgà, hi ha algunes escoles que us ho han demanat. Sí, sí, això sí. Però en aquest cas seria que formés part del... Crear una... Una lliçó, una... Una documentació que digui, ei, la història és aquesta, no?
com és una altra història, diguéssim, per exemple, s'està parlant ara dels 50 anys del franquisme, festes, no sé què, es volen fer no sé quantes, i, per exemple, penso que el més important que seria és crear una assignatura que expliqués el franquisme a les escoles, que no s'ha explicat, que no s'ha explicat. És que hi ha un problema. Doncs em sembla que cal, eh? Hi ha un problema perquè hi ha autonomies, on hi ha el seu conseller d'educació,
que són del PP i hi ha altres que són del PSOE. I la història no és la mateixa. Doncs tenim un problema. Clar, que tenim un problema. Perquè la història és la que és. Per això no es fa, perquè clar, tu creus que la veritat, la IUSO permetria que s'expliqués a les seves escoles?
Bueno, està posant problemes. Tu tens dubtes? Jo no en tinc cap. No, no, no en tinc dubtes. Dic que està dubtant de...
I si el fessin a mida del PP, que és el que hem vingut fent fins ara, seria posar el dia el que han fet servir fins ara, doncs, clar, trobo normal que les autonomies d'esquerra no volguessin donar aquest curs. És un país divertit, aquest.
Passen gairebé tres minuts de dos quarts d'onze del matí. Dèiem que volíem parlar d'una altra qüestió. Veniu molt descreguts avui, perquè el primer tema certament és com per estar escèptic. Ara us explicaré un que segur que us posarà molt optimistes. Els 27 ministres de Medi Ambient de la Unió Europea han decidit donar suport a l'objectiu de reduir un 90% les emissions de CO2 el 2040,
respecte a l'any 1990, i també que el 2035 cadascun dels països hagi arribat a una reducció d'entre el 66% i el 72%. Això sí, una vegada més, aquesta exigència de reduccions té...
La flexibilitat que de vegades acompanya aquestes qüestions. La ministra per la transició ecològica del govern espanyol, la Sara Aguesen, valorava de forma positiva l'acord i destacava que era legalment vinculant, tot i que la flexibilitat era, deia ella, opcional. El contexto siempre es complejo, pero hoy me gustaría destacar la unidad de Europa, el liderazgo de Europa, que sigue estando ahí, que vamos a llegar a la CUP de Brasil mostrando unidad y liderazgo europeo.
la COP de Brasil, que és, ja sabeu, aquesta conferència per la reducció, entre altres coses, de les emissions, i que...
És cada cop més una trobada amb cert descrèdit, perquè cada cop que la fan arriben a un acord, però després es flexibilitza o els Estats Units diuen que no ho compliran. Es trobaran, es fotran unes caipirinyes i quedaran tots contents i quedarem per dintre d'un temps tornant-nos a trobar en un altre lloc. Cada any es troba. Sí, per això. Jo fa tants anys que sento parlar
de la reducció. I, a més a més, encara en aquest acord, continuo en aquella història que...
hi ha uns límits, però que els que més contaminen hauran de pagar, podran comprar, diguéssim, oxigen, amb els països més contaminants. Els drets d'emissió. Els drets d'emissió. Els drets d'emissió, amb aquest tipus d'acord. Però que no sabeu com acabarà això, com ara, igual que ara, els que no contaminen, rebran uns calorons, callaran, no diran res, després contaminaran, o no, ja en parlarem. Sí, sí.
I els altres no ens tiraran de veta. Vinga, va. Quant s'ha de pagar?
I a pagar. Sempre a pagar. Sempre els diners clers. Els impostos cap amunt. Sí, sí, sí. Sí, però jo crec que el Pep no parlava dels impostos. Pagava de pagar per contaminar. Pagar per contaminar. Els països, pagar per contaminar. Jo contamino molt i he de pagar. Bueno, doncs pago, ja està. Jo tinc clers i ja està. De tota manera, un 90% és una mica ambiciós. Hombre, això no s'ho creuen ni ells. No sé, jo... Hi havia una cop que ho deia el 2030.
Sí, ara és el 2035. No, ara és el 2040. Ah, encara millor. Bé, però la reducció era 30-30-30. Era un 30% el 2030. Ara ja és un 90% el 2040. Hem arribat al 30%. Arribarem a reduir el 30% el 2030%.
Jo diria que no. En aquests moments, si hi ha hagut una reducció, ha sigut perquè hi ha un país que sí que ha avançat molt en aquest temps, que és la Xina. Sí. Diguéssim, la Xina és un dels països que més ha avançat en la reducció de contaminació. Tots en bici. Ja en veig, tothom en bici.
No, no, el que passa és que cotxe elèctric... El cotxe elèctric no tothom s'ho pot comprar. No, però parlo de Xina, no, parlo de Xina. Ah, bueno. El nivell de producció és important. No hi ha tantes bicicletes, hi ha més bicicletes a Holanda que no a Xina. Diguéssim, és transport públic. Diguéssim, clar, el nivell de consum de transport públic no te'l pots imaginar. En aquests moments hi ha gent...
que treballa a Barcelona, que viu a Barcelona, treballa a Sevilla i torna cada dia a casa seva a Barcelona. Sí, sí, sí. Perquè amb dues hores van quasi mil kilòmetres, eh? Transport públic, eh? Necessitem una ret de servei públic...
molt ferm, perquè si l'autobús et ve cada hora, el tren sí, el tren, la Generalitat sí que funciona. Cada vuit minuts tens un tren. I cap problema per anar a Barcelona. Però el que són els autobusos, sobretot de Rubí... No, no, i Rubí té la sort, però, claro, a Olot no li passa el mateix. No. Ni a Ripoll. No, no. I els trens que van... I dic, claro, que en aquests moments s'estigui modificant la via del tren...
des de Mollet fins a Puigcerdà, diguéssim, fa cent anys que funciona aquesta via, que és una via única, és allò que... La falta de planificació i d'inversió ha sigut tan gran...
és que per això ens queixem als ciutadans, perquè paguem però no veus les inversions, no veus on remarca, perquè jo estic d'acord de pagar, però també que es vegi on es veu el resultat dels nostres impostos, en educació, en transport, en sanitat...
És que al nord d'Europa, Dinamarca, es paga més impostos que aquí. Però les fàbriques tenen guarderia pels fills dels treballadors. Justo. Tenen menjador. Pleguen a les 5 i quart de la tarda. Quan pleguen, van a la fàbrica, deixen els nens a la guarderia, se'n van a treballar. A l'hora de dinar, van a buscar els nens a la guarderia, dinen tots junts al menjador de l'empresa. Clar.
els tornen a deixar la guarderia i a les 5 i 4 els pleguen i passejant, passejant, se'n van cap a casa. Així es pot reduir la contaminació i es pot viure dignament. I paguen impostos, paguen. Però si no ho veus... Ja hi ha països a Europa que ho estan perdent. Producte d'una política determinada. Alemanya, diguéssim que sembla que mengen allò...
Que aten los perros con longanizas? Lleguen els gossos amb longanizas. Hi ha una pèrdua important, diguéssim, del que és tot el desenvolupament urbanístic, etcètera, etcètera. Hi ha diners, per exemple. Hi ha diners, però no hi ha serveis.
Diguéssim, tu necessites un psicòleg i necessites anar al privat. A lo millor després l'Estat et donarà 300 euros que val la visita, o el que sigui. Però no hi ha l'estructura. Diguéssim, jo tinc un net que és autista a Alemanya i té realment problemes per ser atès.
Per ser aquest. Una cosa que abans no passava, no? Sí, sí, cosa que abans no passava. O sigui, dit, abans no passava. I ara passa... Per ser-hi que està passant, no? Sí. Bueno, és que quan entren els governs de dretes en els països, deixen la marca.
És que el quint de les qüestions és aquest. Sempre parlem de contaminació, la COP i tal i qual, però ara, amb l'extrema dreta que s'ha de dir el discurs antitalassonista i tot allò, són molt més perillós que la COP i tal. Això va calant, a poc a poc, any a any. A València s'està parlant de la successió d'Amazon i sembla que el tema de...
el canvi climàtic, la seva existència o no, estaria sobre la taula. Però si diuen que el 30% dels joves es declaren votants de Vox...
El 30% dels joves. Per què? Perquè segueixen la idea del franquisme. No, és que estan desaguts. Com Franco vivia molt millor. No, no. Si haguessis estat tu ja parlaríem d'això. Jo no crec que sigui això, precisament. És que estan desaguts. Mira, no tenen adquisició de la vivienda. Els sous són mínims.
Veus que la societat, les valors s'estan desluminant. Estan desaguts, estan desesperançats. No ho tenen, aquesta esperança. Però, aviam, el problema és que... És terrible, el que està passant a la societat. El problema és que tampoc preocupen d'informar-se. No parlo de tots en general. Estan més preparats que nosaltres. Més preparats? Sí, bueno, tot el que preparats que vulguis. Però que si amb tot el que preparats que estan, que és veritat, preparats en moltes coses, políticament, políticament,
han abandonat el tema polític, sembla que no vagi amb ells. Voten el que llegeixen per les xarxes o el que veuen per la tele, però sembla que no. Un anàlisi de per què m'està passant això... Sí, que analitzen, sí, ja ho veuràs. Jo tinc gent jove a casa i sí, el que passa és que troben que la societat no es reculsa.
no tenen sortides, no troben el que... Aviam què diu el jove de la taula, l'únic jove de la taula que va deixar de ser allò d'entro de poc, perquè clar... Ara és fins a 35. Jo ara llegeixo que la meva generació és més fumadora, més babadora, i ara que la generació que tenen ara 20 anys, que és la generació Z, X, Y, no lo sé. Bueno, he llegit molts articles en plan, aquesta generació de 20 anys no fuma tabac, fuma vappers. Vappers.
Ja no veuen tant perquè tajar-la és cutre. Però prenen energètiques d'aquestes. L'altre dia el meu tieta em deia, jo treballo a una fàbrica en una nave de terrassa i ara en lloc d'ampolles de bacardí em trobo bombones de no sé què gas ple de globus i ara és la nova droga. En fi, deixant això a banda, la generació del meu pare, dels meus pares,
sindicalista, córrer delante de la crisis, això ho he viscut jo. Sí, sí, sí. Ho ha viscut el meu pare i m'ho ha explicat. Llavors la meva consciència política és forta. Sí. Parlem dels de 20 anys, del que parlava. És una generació molt preparada. Sí. Estava sabuda. Sí. Podem veure, per exemple, més enllà de la política, tot el gènere que el podem riure, tot el fenomenollados...
Clar, el fenomen hollado al final és una estafa piramidal, cómprame el curso, cómprame el curso, i quan ja no tenga pasta, la pasta no importa. Però qui tu està dient és el tio que s'ha furratat a la teva costa. O sigui, això són joves que és la generació més preparada i estan caient al parany a mans plenes, a plena luz del dia, i això està passant per això. No trobar una solució, dinero fàcil, em donen un camí.
Clar, i català, que després és mentida. Cultura de l'esforç. Com pot ser que aquest partit que va sortir a les europees s'acabó la fiesta? S'acabó la fiesta. Jo me'n recordo, estava al sofà de casa i dic, este partido què és? I està traient els cons allà, a Europa, i aquest just allà. I tot es va moure per xarxes socials. Un nou partit
Tret de xarxes socials. Tot això ho hem d'entendre. Ara surt l'alcalde aquest de Nova York, que és comunista, que ho ha fet tot per xarxes. Fa mesos no se'l coneixia. És tot per xarxes. Llavors, la generació més preparada...
Objectivament sí, però també més indefensa a les xarxes socials, que és on estan vivint. No els hi han fet cursos d'utilització de xarxes socials, del fact-checking, d'emllaeixo aquesta notícia i la comparo en quatre a més.
Si a mi hi ha un tio o una tia que m'està subant l'orella, m'està dient tot el bo, i ja em va bé, doncs jo li compraré el discurs, no miraré els altres. I per això creix Vox, i per això creix Llados, i el Vitoquiles, i l'extrema dreta que ara ha agafat el discurs negacionista. Llavors, si el futur, que són els nens de 10 anys, de 20 anys,
Ja els de 20 anys ja són present, també. Si hi ha una tendència a negar l'evidència, en sent la generació més preparada, apagar i vamonos. Sí, sí, sí. Jo no parlaria d'una globalitat, parlaria que hi ha sectors. Hi ha sectors, sí, sí. A veure, no oblidem...
El que passa és que la mateixa campanya interessa generalitzar. De 18 a 34 anys hi ha un sector, però hi ha un altre sector molt més ampli que no està en aquesta labor. Llavors, d'una forma o altra, hem de situar les coses en el seu lloc just.
Em va molt bé que diguis això, Josep Maria, perquè volíem parlar també del judici que s'havia de fer contra tres encausats ballassants, un d'ells, Rubinenca, el Pau Major, per haver participat a la manifestació del 26 de febrer del 21, quan entrava a la presó el raper Pablo Hasél. Recordeu, el van posar a la presó per unes cançons que parlaven, entre altres coses, de...
la Casa Reial o del Rei, doncs aquesta setmana s'havia de fer el judici, finalment s'ha posposat fins al març de 2027, s'havia d'haver fet dimarts a Terrassa, com dèiem, es tractava de tres agarencs i un rubinenc, segons ha explicat Pau Major a Ràdio Rubí,
La seva advocada va alegar al jutge la manca de citació d'una de les parts del judici i el jutge va decidir posposar-lo i fixar una nova data de celebració, és a dir, que seria el 9 de març de 2027, deia, per no causar indefensió. No causar indefensió per donar-li pel sac que estarà patint sense saber què li espera un any i mig més.
Vull dir, amb la rapidesa que tenen per segons quins judicis, eh? I amb aquest, noia... Ja no parlem de la Gurtel, que porten 14 anys. Podem escoltar Pau Major, l'entrevistà, tot just quan es coneixia aquest endarreriment del judici. Cap explicació. Fa mal pensar, no? Però arriba un moment que dius que està... Ja ho hem dit moltes vegades, també, que està tan muntat l'acusació de la Fiscalia que al final arribes a la conclusió que l'únicament
al final això quedaran res però bé, clar, tampoc pots dir blat fins que el tens al sac li demanen 3 anys de pressó i n'haurà passat 6 pendents de judici recordem que Hassel tenia una condemna de 6 anys d'un error diguéssim, del jutjat és que com es pot anar amb un judici
sense que no hagis convocat a totes les parts. És que és inaudit. És inaudit. Vull dir, aquí hi havia algú que tindria que passar responsabilitat. Han passat més de tres anys, eh?, des dels fets. Maria, a la justícia d'aquest país no li demanis res
perquè foten el que els dona el real gana, es passen el Codi Penal i el Codi Civil per allà on tots sabem, i no hi ha ningú que els bufi l'orella.
Aquest és el problema. Aquí es van creure que quan feien la famosa transició, que la paraula cada vegada em sona més malament, que semblava que políticament van deixar el poder en mans dels jutges i continuen sent els mateixos. I estem com estem. I això no hi ha res a fer aquí.
Aquí, bueno, no ho sé, una inundació. Home, no cal. Amb un dia de ple del Consell Judicial. I mira, ostres, quina llàstima. No, i és una pena, perquè segur que en aquest col·lectiu hi haurà gent competent i interessant, no? Sí, que n'hi ha. Però, claro, vull dir, és que el que prima precisament és aquests errors.
de bulto tan gran...
que diguéssim, com pot ser que passi això? És que no té sentit. Aquests xicots són acusats d'una cosa que van passar en solidaritat amb una persona que el dia que jutgin aquesta persona ja haurà complert els sis anys de condemna. És que... De fet, algun gent amb menors d'edat ja han passat tres anys i n'han de passar tres més. És tot un...
al final és gent que haurà d'aturar la seva vida en certa manera durant un temps a l'espera d'aquesta sentència. Com pot ser que ho passin al març del 2027? Si fos el març del 2026, són uns mesos, però no hi ha hores antes? Per un juici que s'hauria d'haver fet ja? Que hem de parar un any i mig quasi. I que a més a més segur que ja saben que no va enlloc.
Només havia citat els testimonis de l'acusació. Deixeu-me fer una mica d'advocat del diable, no pas dels de la defensa. Dic jo que la defensa, quan el jutge va dir que m'he oblidat de citar-los, suposo que la defensa va dir que no pateixi, que jo els envio un WhatsApp i demà estan aquí. Perquè, clar, faig conya, però per citar els testimonis de la defensa que entenem que ja tenia preparats...
La defensa. Calen 3 anys? Mira... Jo, amb el tema de la justícia, se'm puja la temperatura. No hi ha hores com el metge? Hores lliures? No tocar-ho massa, perquè m'escalfaré la boca i diré algun disbarat. No, no n'hi ha per menys. Però al final, deia el Josep Maria, hi ha una part de la gent jove que sí que està
potser mobilitzada o preocupada, en aquest cas el Pau Major i la resta d'encausats, estaven fent una manifestació per una cosa que, em sembla que el Víctor deia, correr delante de los grises, doncs una... Salvant molt les distàncies, moltíssim, moltíssim, que la policia actual no són els grisos.
però que, en tot cas, estem parlant d'una manifestació en favor de la llibertat d'expressió, etcètera, etcètera, que 50 anys després semblava que s'ha superat. I si actuals no són els grisos, però segons a quins dies posen a repartir, jo me'ls veig molt iguals, eh?
Els gris us donaven cada garrotada. No sé, eh, vull dir... No sé, però, per exemple, d'això del procés, el dia de les votacions...
Jo sembla que allà de petons no en van fer gaires. I en aquestes manifestacions posteriors, els Mossos d'Esquadra també van fer càrregues. Jo volia dir que el tema de Pablo Hasel...
Jo estic molt a favor de Pablo Hassel, eh? I després estava el mallorquí, que era un altre que va ser encausat... I ara està a Bèlgica, ara no me'n recordo el nom. Sí, ja sé què vols dir, ja sé què vols dir. Bueno, jo vull dir, o sigui, no em considero un entès, però bueno, el gènere rap, hip-hop, m'agrada molt. Jo he dit que tant Hassel com aquesta a Bèlgica ara, bons bons, no són. Ara, són més famosos...
per aquestes causes que altres que estan en sudè i són molt més bons. Objectivament parlo. Els hi han fet propaganda. Sí, sí. Però el que vull dir és, a nivell judicial... Maltonia. Maltonia, exacte. És que no són bons. Són molt polítics. Hi ha un grup a Madrid que es diu los chicos del maíz, que aquests segueixen la seva... I clar, aquests es van picar a barallar amb el Cetangana.
el Cetangana era un noi de barri, ara està Cetangana allà, declaradament neoliberal, capitalista, tengo dinero y lo quiero, i els altres, que eren més polítics, fan les cançons de la dana de València, etcètera. El que vull dir és, s'ha de tenir una mica d'ull amb el tema de llibertat d'expressió, en judiciar, etcètera, etcètera,
Perquè et fas un flaco favor a tu mateix, com a sistema judicial, com a sistema de mitjans de comunicació, t'estàs posant la gent en contra, que si tu no ets el causa, el baltònic, el Hassel, la gent no escolta les cançons, potser no saben ni que existeixen. Però clar, tu després has escoltat les lletres, el que estan dient, en contra del rei, en contra dels polítics, en contra de no sé què, i dius, em representa. Em fot molta ràbia que estiguin allà. I comencem amb els límits de la llibertat d'expressió.
els límits de l'humor, etcètera, etcètera. Jo he escoltat temes de rap espanyol del 2004 que diuen barbaritats en contra de rei, en contra de polítics. Barbaritats. Però potser no són tan coneguts.
Sí ho eren, però no els hi va assenyalar. No van agafar senyor tal, causa en el 2005. Amb un govern d'Agnà, imagina't, que en causen un rapero. Un rapero que antes eren... No se'ls feia cas. A los raperos del 2090 eren unos friquis. Ara sonen a la ràdio cada cançó, fixeu-vos. Cada cançó ara té una línia de rap a totes. No és el rap que coneixien, de ropa ampla i tal. No és un missatge polític que sona a la ràdio.
Però el 2000, entre el 2000 i el 2010, i abans ja els 90, et deia cada cosa increïble, però no se'ns hi posava el focus. Sí, el que passa és que aquests, Hassel, Baltoni, diguéssim, a part del mensatge, darrere d'ells també hi ha tota una proposta organitzativa, tota una proposta de no quedar-se simplement amb la protesta.
amb la música, sinó avançar amb alguna cosa més. I això és el que preocupa. Mentre fem el xau-xau, no passa res, però quan tu planteges que això ha de tenir una continuïtat, que avui és pel rap, però demà ha de ser per la sanitat pública i demà passat per les escoles públiques, això ja molesta més. I aquí ja hi ha gent que diu, ei, per aquí ja no s'hi pot passar.
Tot ens porta al llibre del rei, com veieu. El rei i el seu llibre. En francès, no? Jo entenc que en francès només ha sortit a França, diuen que... L'edició espanyola ja haurà, no? Sí, però encara haurem d'esperar una mica. Es veu que sortirà, si no m'equivoco, al desembre. Suposo que serà que sigui un regal de Nadal.
Regal de Nadal. Sí, sí, és que em sembla... Jo en algun lloc ho he sentit, eh? Que la idea és treure-ho en un moment...
més apropiat perquè la gent tingui disponibilitat per comprar-lo. En algun lloc ho he sentit. Us imagineu el rei a Sant Jordi, a la Rambla. Firmant-ho. És guapíssim, eh, tio? És guapíssim. Fa gràcia, no?, perquè al final allò de la llibertat d'expressió també és molt relativa. A més a més, clar, jo m'estic intentant, jo vaig sentir la notícia, m'estava imaginant...
Què deu dir en aquest llibre? Perquè la veritat no la deu dir. 500 planes, eh? Sí, bueno, bueno. Deu explicar 40.000 històries, però la veritat no la pot dir perquè, vamos, que aturissava el que no està en els llibres. Doncs es veu que d'això, dels diners que li va donar el rei d'Arabia Saudí, sí que parla, que diu una cosa així com que era lleig rebutxar-ho.
Fer-li un lleig. Jo també ho penso. 65 milions d'euros i dir que no, no els vull. No, deia que no fer-li un lleig. 85 milions és el que se sap. Però estem parlant d'una persona que en principi
no tenia un duro entre cometes i que en aquest moment se li calcula una afortunada de més de 2.500 milions. Sembla ser pel que s'ha pogut filtrar, de fet no sé què es podrà llegir al llibre perquè s'ha filtrat tots els mitjans de comunicació, però parla, per exemple, que el seu fill li va donar l'esquena deia per protegir la institució i també hi ha certs elogis a
Franco. Parla, sí, parla o passa una mica per sobre, diuen, de les seves, dels seus afers sentimentals. Que casualitat, eh? Que va ser un error. És la segona part, aquesta. No, no, no, he vist, ahir, vaig veure una de les últimes filtracions que deia, què passa, no se puede ser amigo de una mujer? Ha, ha, ha.
Això em va molestar, com a dona. El más feminista de la història. Vaig dir, a veure si ara va ser por feminista. Pròxim Premi Planeta, eh? El 2025, del Val, i el 2025, el rei Emèrito. Està claríssim, eh? A nivell del Premi Planeta és del Val, el següent és el rei, eh?
El dia ha començat amb pluja, complicacions a la xarxa aviària, però hem acabat la tertúlia amb un somriure. Espero que els que estiguin a casa també hagin passat per aquest canvi de l'estat d'ànim. Moltes gràcies als quatre. Us espero la pròxima setmana. Gràcies. Moltes gràcies.
Arriban ara les notícies i després continuem amb la recta final del Rubí al dia. Ja sabeu, la part més magasinera del magasin, clar, la part més cultural del magasin, ara sí.
Són les 11 del matí. Ràdio Rubí, notícies. Molt bon dia. Rubí ja ha viscut un episodi...