La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 10 i 4 minuts. Avui és dilluns. Això vol dir que fem tertúlia de periodistes, de comunicadors. Avui, tot homes. L'Estela Luengo, la nostra companya periodista, s'excusava per problemes d'agenda. Sí, ens acompanya el Jordi Margarit. Molt bon dia, benvingut. Bon dia, Belén. Hola.
El David Burillo. Hola, molt bon dia. I el Xavi Ribas. Què tal, bon dia. Avui amb ells parlarem d'actualitat de la ciutat i també de fora, sobretot de fora, perquè Déu-n'hi-do com està el Parcal, si em permeteu l'expressió. Sí, plou, plou. Plou a Catalunya, tenim un dia de pluja, però plou, diguéssim, que a tot arreu. I a sobre de la Moncloa avui plou a Bots i Barrals. Ja sabeu, Pedro Sánchez avui farà una...
compareixent-se per valorar l'any amb la premsa i segurament haurà d'acotar les preguntes perquè si no s'estarà allà tres hores. Parlarem de Pedro Sánchez i els seus marrons però també parlarem del casino i la seva reinauguració que tenia lloc
aquest dissabte, que va ser tot un èxit, l'espectacle, a més a més perquè tenim amb nosaltres un dels protagonistes de l'espectacle, el David Burillo. Era un dels ballarins que van actuar. A tots els que esteu a casa, us recordem que tenim un telèfon al 93 588 59 60, el que podeu trucar per fer crítiques, comentaris, suggeriments, preguntes, per dir la vostra.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Dissabte s'inaugurava el casino, es reinaugurava el casino. Durant poc més d'una hora, l'Esbar d'Ensaire, l'Espai d'Arts Escèniques Vuit Temps i els mestres de l'Escola de Música Pere Borés van retratar la història del casino, i també de Rubí, amb música, dansa i teatre. L'espectacle, creat pel director del Teatre Municipal, Àngel Miquel,
Començava amb l'obertura de l'òpera Carmen, tal com es va inaugurar l'equipament cultural el 1928. El director de l'Escola de Música, Eduard Saez, i la pianista local Raquel Portales interpretaven aquesta peça a quatre mans.
La cantant Montserrat Bertral, mestre de l'Escola de Música, era l'encarregada d'interpretar l'Havanera, la part més popular d'aquesta òpera. I a partir d'aquí es van anar alternant actuacions de les Bardensaira i de Vuit Temps, retratant els moments més destacats de la història del segle XX a Rubí. Es va explicar la Guerra Civil i la dictadura, el canvi de la càmera agrària, perquè si no espanyol, el 1942, la Riarada, de Montserrat,
62, els anys 70, l'any 2016, amb la remunicipalització o municipalització d'aquest edifici, i el 2025. Les narradores eren dues actrius rubinenques, la Montserrat Bertroli i la Isabel Blasco, i l'actor rubinenca Enric Major també va pujar a l'escenari per interpretar
un fragment de Terra Baixa, que és la funció que ell mateix va interpretar al casino als anys 80. Al final de la funció estava pensat de forma cíclica i consistia en l'actuació de cant clàssic, o començava amb...
Un cant clàssic per part de Montserrat Bertral i Carme Jiménez que es transformava en una versió urbana que van ballar els membres de les Bart i de Vuit Temps vestits de carrer, amb cabises, texans, sabatilles esportives. De fons es podia llegir una frase de Shakespeare que deia «Tot allò del passat no és, sinó pròleg del que encara ha de venir».
Segons explicava el seu creador Ângel Miquel, la intenció d'aquest final era precisament explicar que l'equipament ha de ser un espai per a la creació artística i de nous talents. I l'alcaldessa coincidia amb el director del Teatre Municipal i assegurava que el casino ha de ser un espai per a les entitats i la cultura de casa nostra.
Volem talent local, volem que aquest espai tingui un lloc important pel talent local, per la cultura rubinenca, per Rubí, per la ciutat, per les entitats. I l'espectacle inaugural havia de ser gent de la ciutat i així ha estat. I de nou avui a les 8 del vespre hi ha una nova representació, en aquest cas adreçada a les entitats de la ciutat. David Burillo, temps de preguntar.
Què tal? Com et vas sentir a l'escenari? Perquè havia moments molt solemnes i suposo que això també imposava, no? Home, imposa i emociona, perquè se sap que el casino és un espai molt estimat per la gent de Rubí.
I, home, poder-lo inaugurar és tot un goig, tot un privilegi, la veritat. O sigui que sí, va ser una actuació molt emocionant, ens ho vam passar molt bé ballant, i avui tornem-hi. Avui tornem. Està obert, això dius, per les entitats, i en teoria els ballarins, ballarines, ens han donat també alguna petita entrada perquè les nostres famílies vinguin a veure'ns, que això també fa molta il·lusió.
Quant de temps heu estat assajant? Perquè el muntatge era, a més a més, mil·limètric, entitats que no són la mateixa, és a dir, que no heu pogut fer tots els assajos junts.
No, l'Esbar de Rubí va començar a assajar aquestes danses pràcticament tornant de l'estiu. Algunes sí que és veritat que les havíem ballat potser fa dos, tres anys i alguna la teníem una mica fresca, però per això portem des del setembre preparant aquestes danses.
i amb el Vuit Temps ens vam trobar dues setmanes abans de l'actuació, i a partir d'aquí, aquestes dues últimes setmanes, hem anat fent assajos al casino i li hem donat aquesta forma global. La veritat és que va ser maquíssim l'espectacle, molt emocionant,
molt mesurat, perquè clar, resumir pràcticament 100 anys d'història és superdifícil, amb la història, a més a més, que hem tingut a l'estat espanyol en aquests últims 100 anys, però us asseguro que queda tot absolutament retratat. I a més a més, amb dansa, amb música, en dos minuts, amb una peça de dos, tres minuts, es retraten moments molt importants de la història de Catalunya.
de la història del casino, però de la història de Catalunya. La guerra i la postguerra em va semblar també espectacular. Sí, al final, l'Esbar de Rubí...
una de les coses que a mi sobretot m'agrada moltíssim és que representa al final una mica... Sempre que fem unes danses, al final és dansa tradicional i per tant representa un moment de la història i gran part de les danses, per no dir totes les danses que ballem a les bars d'Ansella de Rubí, tenen la seva història. Per tant, home...
Hi ha danses de la guerra, de la postguerra, de la Riarada, i per tant també emociona, perquè es ballen danses expressament fetes per aquests fets històrics. Llavors, doncs clar, van molt bé per espectacles, així que repassen una mica tota la història de la ciutat.
doncs clar, tenim danses puntuals i el Vuit Temps també van crear unes noves coreografies per donar-li també sentit a altres parts de la història de Rubí i de Catalunya i Espanya, que potser les Bernò tenia danses que també han quedat la mar de boniques. Per tant, sí, jo crec que és un gran repàs de tota la història de la ciutat.
Digues, digues, Xavi. No és res, li volia preguntar si, perdoneu, si hi havia alguna coreografia nova, però veig que... Sí, sí, sí. L'última de totes és nova. I és guai a sobre perquè, en el nostre cas, la part de l'Esbard en Saïra de Rubí la vam crear una mica entre totes, i això també és...
és maco perquè va ser un assaig que vam arribar, i doncs vinga, va, anem a... Ens vam posar una música de fons, no sabíem ni què era perquè... Bueno, això no sé si ho puc dir, però això, ens vam posar una música de fons i vam dir, oi, és una música així com molt clàssica, és molt diferent del que fem normalment, i ens van dir, inventeu-vos una coreografia, i a partir d'aquí l'Adri, l'Adriana, la nostra directora, ha anat donant-li forma a una coreografia a la Mar de Bonica en el trosset de les Bart,
i el Vuit Temps ha fet el mateix per la seva part, i després vam trobar... Vols dir en el final, eh? Sí, sí, només la dansa final, que és una mica... Ens explicaven que representa una mica com la revolució, llavors és com l'esperança del jovent, el futur, i una mica s'interpreta d'aquesta manera, per això també n'hem vestits de carrer, suposo.
De fet, s'inicia amb una peça barroca, si no m'equivoco. Tant no ho sé. El canvi és molt maco precisament perquè es mostra aquest pas del temps. Tot l'espectacle va ser molt maco. A partir d'ara hem de parlar del casino, del que vindrà del casino, perquè encara falta que es presenti la programació i veurem
definitivament com això es tradueix en una programació estable, no? Al final estem parlant d'un segon teatre a la ciutat. Exacte. Jo no vaig ser-hi, no hi vaig ser, no estava convidat. No passa res. M'he pogut... Molta gent s'ha quedat fora i molta gent passava per allà i deia, es pot entrar, es pot entrar. Soc un més.
A mi crec, jo m'he hagut de refiar, i dono moltes gràcies a Ràdio Rubí, perquè a banda de les zones, del treball que vau fer l'altre dia, el divendres, amb aquella emissió especial, però sobretot les imatges que he pogut recollir des de Facebook, i he pogut fer-me una idea, i realment em va sorprendre, positivíssimament.
Per tant, moltíssimes felicitats a l'Àngel Miquel. No caldria, sinó, esperar un muntatge tan ben pensat i tan ben plantejat. És dels que he estat batallant durant aquests anys.
I se n'ha sortit. I ha fet un compendi magistral pel que... Ara has explicat tu, Belén, i el David. I el més maco de tot és veure els ulls d'il·lusió amb els quals estava parlant ara mateix el David, participant des de l'escenari. Si em permeteu la patulància, jo sé el que és estar en un escenari i fer-hi diferents coses. Tu vas actuar al cassi, no? Sí, l'any 73. Crec que érem un primer festival de cançó
en el qual la segona part era la trinca i en el primer vam passar un seguit de 3 o 4 fent la primera part. Crec que era l'any 73, si no recordo malament. Però hi ha estat el casino d'altres vegades, com ho explicaré. Però referint-me a l'espectacle, que per mi és fonamental, deia, volia felicitar l'Àngel Miquel, sobretot, a l'alcaldessa, perquè dintre els balans que fan els representants institucionals i polítics,
Una de les coses que s'atribuirà i que se les pot atribuir i ben merescuda l'Anna Maria Martínez és l'haver aconseguit, possiblement en moments de trenques i barranques i amb moltes dificultats, reinaugurar el casino, que tinc moltíssimes ganes de tornar-lo a trepitjar. Quan dic tornar-lo...
a trepitjar, vull dir que sí, hi havia actuat, però és que, a més a més, el primer carnet que jo vaig tenir de premsa era de la rubricata, i cada X dies, o X caps de setmana, anava al casino per fer un petit reportatge de les actuacions musicals, allà, Mustang, Sirix, en fi, diangos i orquestres i tot això...
i havia estat sempre, no el primer anfiteatre, sinó a dalt, a dalt de tot, que allò era, en fi, com per no parlar-ne de les vicissituds que et trobaves en aquell antro, que en aquell moment ja estaves devenint el casino, i que jo ara, per les imatges que m'ha facilitat Radio Rubí, veig que és maquíssim, vaja, que...
Està estupendo. El casino ha quedat estupendíssim. Abans, abans d'obrir micros, us comentava que de muntatges d'aquest jo penso que és l'espectacle. No, no un espectacle, és l'espectacle que mereixia una reinauguració com aquesta i que a mi m'ha vingut a la memòria tres, tres...
espectacles, posem-ho en parèntesi o entrecomillat, que crec que devien ser els anys 78, 76, 77, 78, que es van fer, un a la pista Sant Jordi, la pista de l'Escola Montserrat, l'altre a la plaça del doctor Guardiet, a la pressa de l'Església,
I un tercer, la plaça de la Sardana. Això es feia en torn de l'11 de setembre, però es feia amb aficionats que érem tots en aquell moment. Jo hi vaig fer unes composicions musicals, la guitarra, etcètera, etcètera. Però això qui portava la batuta era el Joan Jorba,
Una escola que també va formar diferent gent, entre ells l'Àngel Miquel, que participaven d'un grup que es deia La Càmera i que actuaven o treballaven, assajaven en l'anex del casino. Aquella sala...
Es diu la càmera. Es diu la càmera, es dirà la càmera, no? Bé, o es diu la càmera. Bé, van ser uns espectacles que es parlava de Rubí, que s'hi posava diferents referències musicals, en recitats, poesia, etcètera, etcètera. I encara recordo un detall, vull dir, Miquel Llucany, que encara no era l'alcalde, perquè no hi havia hagut...
les primeres eleccions democràtiques, a quant tant? Fixeu-vos als mitjans que utilitzàvem. Un projector de diapositives que es feia servir de focus. I el mateix Miquel Lugany aixecant-se i baixant i reenfocant la gent amb aquell projector de diapositives. Bé, hi havia aquells referents, però crec que ara, amb les condicions que hi ha, la tecnologia que ja...
i amb els artistes que ja a Rubí que s'han pogut veure, crec que és un espectacle del tot rodó, que a mi m'agradarà veure algun dia, m'agradaria molt ser-hi, però que he pogut treure aquestes imatges que, gràcies a Ràdio Rubí, hem pogut veure els seguidors que estem al mur de Facebook. Jo estic molt content que s'hagi recuperat el casino,
i que hagi estat... Fixeu-vos, ara em posaré una miqueta, em posaré en el jardinet. Però fixeu-vos que un ajuntament d'esquerres...
ha revitalitzat un local que, històricament, a Rubí, ara és per tots els públics, no? I em sembla molt bé i subvencionat pel poble. Un Ajuntament d'Esquerres ha revitalitzat la referència de dretes
de tota la vida a Rubí. Quan la referència de dretes i d'extrema dreta, que era el franquisme, va deixar malmetre i que s'ensorrés el Centre Democràtic Republicà, que eren els dos focus culturals importants on totes les entitats hi participaven, parlarem dels anys 20, dels anys 30,
parlat de la inauguració l'any 28, crec que has dit, Belén? Sí. Molt bé, doncs d'aquella època, i que la gent de dretes i extrema dreta, extrema dreta que manava, el feixisme, va deixar malmetre el Centre Democràtic Republicà, on ara podem veure-ho solant que hi ha entorn de la passa del doctor Guardiet. I aquest és un fet remarcable, si més no que no s'oblidi, és un detall, és un detall, no?,
Com? Jo hi he passat. Clar, a mi el Centre Democràtic Republicà, quan jo vaig néixer, ja estava fet caldo, no? I a més a més, vull dir, amb tot, amb la iconografia del franquisme, por el imperio hacia Dios, fotografies de José Antonio, fotografies de Franco, un crucifix al mig, això sí, beneíto tot.
i on s'hi dipositaven els trastos, i entre trastos, fixeu-vos, hi havia els antics gegants de Rubí que es guardaven allà. I amb una anexa d'aquest centre democràtic republicà, ja fet caldo, hi havia els sindicats, el sindicat vertical, on havies d'anar a fitxar i, en fi, a fer algun tipus de tramitació. Bé, doncs jo crec que aquest és un fet a no oblidar.
Més que res, per els detalls que fèieu, d'en Shakespeare, perquè cal saber d'on som, d'on venim, però com a base de com anem al futur. I per mi, de com anem en el futur, l'emoció amb la qual explicava ara el David és molt maco. És molt maco que el casino serveixi per emocionar gent com el David Borillo i tots els que estàveu en l'escenari...
esplendorosament, que vau provocar que les persones, no sé el nombre, que hi havia en el casino, al final s'aixequessin de la butaca, que vol dir que allò ha entrat en el sentiment, que no només ha entrat pels ulls i per les orelles, sinó que s'ha quedat en el cor. I això és maquíssim. Aquesta sensació que els que hem tingut la sort de ser en un escenari en algun moment de la nostra vida sabem agrair. Això que deies, aquesta part històrica i aquest detall...
Però aquesta qüestió està molt ben resolta a la funció. És a dir, que l'Àngel Miquel no només ha fet una feina de documentació històrica, sinó que ha estat molt valent perquè, de forma molt subtil, molt elegant, s'explica que el casino era...
un espai de la dreta... Considerat de la dreta, sí. La càmera agrícola, agrària... Sempre era la càmera. Després va ser el casino, el casino espanyol... Tot això queda molt ben explicat, amb molta elegància, perquè clar... Jo trobo que està molt ben trobat. I, per cert, això que explicaves del Centre Democràtic Republical, aquest programa especial que vam fer,
Ens ho explicava el Ramon Batalla, l'historiador local. Jo sabia que s'havia tirat a terra al Centre Democràtic Republicà, on hi ha el solar, però no sabia que havia estat l'any 73 a l'octubre... L'any 75, a l'octubre del 75, ens explicava Batalla. És a dir, un mes abans de la mort de Franco.
No és una cosa que hagués passat fer ja molt de temps. No, no, es va deixar... Es va deixar podrir, es va deixar podrir sense fer-hi res, i al final es va haver d'acabar d'enderrocar, perquè, clar, allò no s'aguantava i hauria pogut fer mal, a més a més. És significatiu, però, que sigui l'octubre del 75. Com va i tant.
Hi va haver-hi un que es va endur al bus del Franco, cap a casa seva, i deixava aquell solan allà malmès. Jo no sé si em fico també en un problema, però molta gent el que deia a la sortida de l'espectacle és quina pena que això no es torni a repetir, és a dir, que es repeteixi avui, però que no es repeteixi més endavant. És cert que són...
Dues entitats, al final, els ballarins i els mestres de l'Escola de Música són gent que no s'hi dedica, és a dir, que no poden fer temporada i bolus com la resta, però, home, tornar-ho a fer o recuperar-ho
Jo pensava sobretot, home, la festa major, això, estaria estupendo. Però potser m'estic ficant en un jardí i posant algú en algun problema. No sé. En tot cas, sí que em sembla una obra i un espectacle per tornar a veure. I sobretot perquè jo pensava que aquesta gent, amb el que han treballat, només per dos dies...
Bueno, ja estem una mica acostumats a treballar durant moltíssim de temps per dues actuacions. Però sí, jo parlo per mi, clar, ara no parlo en nom de ningú. Per mi jo cap problema d'anar fent aquesta actuació. Sempre és un goig. I és el que dèiem, que hi ha moltíssima gent que s'ha quedat fora. I si que és veritat, i això s'ha de dir, sap greu que en el moment de les salutacions hi havia el primer pis i el segon pis completament buits. Llavors...
Espero que avui no passi i estigui tot el casino ple. El motiu ben bé no l'acabo d'entendre, que fos tan formal i això em sembla bé, però que es busquin. Vull dir que hi ha un teixit associatiu a la ciutat i hi ha moltíssimes entitats que fan ric a la ciutat de cultura i que potser no van ser convidades o que ni van assabentar que tenien l'oportunitat d'anar partant.
Doncs això, si es pot anar repetint i que la gent no es quedi amb les ganes de veure aquest espectacle, per mi cap problema. O si es recupera per festa major o el que sigui. Que m'ho he inventat, eh? Sí, sí, ja ho sé. És una cosa que vaig pensar jo dissabte a les 12 de la nit. Jo també ho havia pensat. Però... Per què no? Fixa't, Belén, que...
que totes les poblacions s'esforcen per a la seva festa major tenir un detall que les faci populars per un fet determinat. Evidentment que a Rubí tenim el Vall de Gitanes. És evident. Jo també estic d'acord amb que això s'ha d'anar repetint i s'hauria d'anar
No només repetint amb el muntatge, que ha de ser espectacular, sinó d'anar-ho reciclant i d'anar-ho ampliant. Seria una altra nota. Força per allò que es repeteix de la cohesió ruminenca, per saber, sobretot, la gent que portem, en fi, jo tota la vida, a Rubí. Més o menys tenim records que se'ns venen com a flaixos, a vegades, i ara ben han vingut aquests...
I encara en diré dos més de simpàtics, si voleu. Crec que s'ha d'anar, per la gent que arriba de fora, que Rubín arriba, i força, per anar coneixent realment allà on s'han fotut. I on s'han fotut? Amb un passat ric...
amb un present que ells també hi han de participar i, com dèiem, David, de cara al futur. No, els dos detalls simpàtics que venen com a fleixos del que si no és sobre dos personatges populars que la gent que ja peina canes, com en diuen, doncs els recordaran, sobretot aquells que anaven a ballar i que anaven a lligar
A lligar d'aquella manera que es lligava aleshores, que les noies sempre anaven amb la carabina al costat, volia dir la tieta, la iaia, fins i tot alguns la mare. Bé, hi havia un personatge que era el Calafí. Què era el Calafí? El Calafí era un personatge que en allà el casino remenava de tot i feia de tot. Una de les seves tasques era que la que veia una parella excessivament enganxada, posava dos pams, feia dos pams,
d'allò entre un cos i l'altre, perquè no fotéssim que allò estava mal vist, per entendre'ns. I un altre, el Rico. El Rico era l'Speaker...
crec que es deia Miquel de nom, eh?, amb el qual jo hi vaig tenir moltes converses i ens va divertir moltíssim. El Rico era l'Speaker, que ell, amb la seva americana, tipus, com es diu allò, smoking, amb un smoking,
de color verd, de color blau, de color vermell, sortia abans i feia el Parlament, donava pip, pip, pip, i la benvinguda a l'artista. I aquests dos personatges sempre els he recordat, com també recordo ara mateix, m'ha vingut un altre flash, del Ferrer Domingú,
Hola, en Josep Ferrer Domingú, que des d'una cabina que hi havia a l'escenari, una cabineta feta, no direm cartrons, però sí amb fustes, que des d'allà anava presentant o anava dient les prèvies, per exemple, de les barres d'en Saire, quan ballava, i el recordo allà l'home. No és que tingués una gran veu, el Ferrer Domingú sabia escriure i escrivia molt bé.
com a gran reporter i gran periodista local, com a referència del periodisme local. Però no tenia una gran veu, però ell, recordo que feia els seus textos i definia molt bé les danses. Plaixos que et venen a la memòria sobre el casino. Xavi, alguna cosa que hem de passar un altre teatre?
Jo no vaig estar a l'espectacle inaugural, però sí que ahir vam organitzar amb la xarxa la marató de comptes de cada any, que es va fer al casino. Sí, de fet, vau ser els que vau estrenar realment al casino. Tret de la sessió inaugural, però...
Vau ser la primera entitat que va fer servir l'escenari. Sí, sí, també content de poder ocupar aquell espai. Vam vendre totes les entrades, cosa que a la sala no passava segurament per aforament, però també perquè la gent tenia un cert interès en anar al casino per primera vegada. Llavors també agrair una mica a la població, a les entitats que van participar. Les bar també amb l'escola van fer ballada, l'escola Regina Garmeli, és a dir...
molta gent participa cada any en aquesta activitat, llavors això des de xarxa també volia agrair-los la participació, i això vam poder gaudir de la nova infraestructura, o sigui que fantàstic. Home, i vau posar el granet de sorra, els 10 milions, que gairebé es van assolir a la marató. Bueno, aquest any hem fet una petita trampa, i no hem cedit els diners a TV3, sinó que els dedicàvem a l'oncolliga...
de Romí. Al final la finalitat era la mateixa. Però vam creure que ja que teníem una entitat a casa destinada al càncer, la recaptació ha sigut per ells. Doncs dos quarts d'onze del matí anem a parlar de Pedro Sánchez. Avui compareix davant la premsa amb el balanç de l'any que fa habitualment des de la Moncloa.
cada cop té més casos de presumpta corrupció i ara se li sumen els d'assetjament. Fem un repàs general. Ell no, eh? Ell no. Cada cop té més casos dintre de la seva organització. Dintre del Partit Socialista. I tampoc se sap per ara que hagi assetjat ningú, però sí que té uns quants presumptament assetjadors. Repassem una mica. Ja sabem que li han processat o han processat el fiscal general. Ja sabem que...
El fiscal general és... És que anava a dir una cosa. Ja sabem que hi ha separació de poders aquí a l'estat espanyol. Però... Sí, teòricament. Però el cas és que el fiscal general, que ell va anomenar, l'han processat. S'ha investigat, i s'investiga encara, la seva dona i el seu germà. Detinguda en els darrers dies, l'Eire Diaz. Ja li anomenen l'alampista del PSOE. Se l'acusa d'haver aportat al partit informació provinent de les clavegueres de l'estat per atacar
al Partit Popular i, d'altra banda, de possible corrupció amb empreses públiques com la CEPI. Després tenim el Cascoldo, amb dos secretaris d'organització del PSOE sota sospita i, de fet, en algun cas, a presó preventiva. José Luis Avalos i Santo Osterdán.
I l'última hora, o de la setmana passada, Paco Salazar, que havia de ser secretari d'organització, està acusat d'assetjament sexual. I militants del partit haurien denunciat per assetjament també a l'alcalde del Mossafes, Toni González, i el de Belalcázar, a Córdoba, Luis Fernández Rodríguez. També al president de la Diputació de Lugo, José Tomé. I dijous dimitia Javier Izquierdo, que és membre de l'executiva,
Al·legava motius personals, però es diu, se dice, se comenta, que també podria estar immers en un cas d'assetjament. Yolanda Díaz i Ernest Hurtasun, els socis del PSOE, diuen que és molt difícil que la legislatura continuï sense una transformació completa, diuen, volen que faci un canvi.
de govern i Pedro Sánchez insisteix que ha d'esgotar la legislatura. El president ha reformat que val la pena literalment governar, encara que siguin circumstàncies complexes i ha assegurat que vol seguir sent president. Sánchez ho deia en un mitin electoral a Extremadura on la setmana vinent hi ha eleccions.
Pero siempre tenemos que recordar lo importante, y es que todos los derechos y todas las libertades de las mujeres han venido de la mano de las mujeres y del Partido Socialista Obrero Español. Todos ellos. Todos ellos. Por eso, compañeros y compañeras,
Nosotros actuamos con contundencia, somos los primeros en poner en pie este protocolo y lo hacemos con contundencia y con transparencia. Al igual ocurre con la corrupción.
I de la seva banda, la vicesecretària del Partit Popular, Cuca Gamarra, que, per cert, estava a Terrassa aquest cap de setmana, avisa el president espanyol que pot fugir de la cessió de control, però no de la justícia ni de les urnes. Dèiem que estava...
a Terrassa, on es feia un homenatge al Paco Cano, un dirigent del Partit Popular assassinat a Pareta. De fet, l'atemptat terrorista que hem tingut més a prop a Viladacavall, si no m'equivoco, deia a Gamarra que l'hora de la veritat està a prop i que la situació del govern és insostenible. Però hi ha alguna cosa molt clara. Podran oir d'una sessió de control.
Pero no van a poder huir ni de la justicia ante la corrupción y los casos de acoso sexual ni van a poder huir de las urnas. La hora de la verdad está cerca y de ella no van a poder escapar. Porque la justicia es igual para todos y la dignidad de este país la vamos a ver en las urnas cuando se pueda votar. La situación es insostenible. Y esto los socios lo saben perfectamente.
Pero no valen palabras vacías. Lo están amparando y lo están protegiendo. Mala pesa el taler, la que té Pedro Sánchez, amb tots aquests casos que veurem si acaben en condemna de corrupció, i ara aquests casos d'assetjament que han sortit recentment. I aquí veu una similitud amb el final del govern de...
de Felipe González i el Casfilesa, etcètera, etcètera. No sé si els que teniu més edat us sona el mateix o s'assembla una mica o una mica massa.
Bé, no ho he parat a pensar, però ara que ho diu sí que té certes reminiscències, no? Però bé, també hem parlat alguna vegada, aquest senyor sap caure de peu, no? I... No ho sé, jo crec que... Soc molt dolent, eh?, adivinant coses, però aquest senyor acaba la legislatura, jo crec que sí. Ho té difícil, però clar, és que ho ha tingut difícil des de fa molt temps. Però ara molt difícil, no? Molt difícil, sí, sí, però ja, com les hem vist de tants colors...
No ho sé. Jo el que veig és que, en fi, jo no em creuré res ni de la Cuca Gamarra, ni de tota aquesta colla, fins que no obertament em diguin qui era l'M.Rajoy. Un misteri. Quan realment digueu, no, no, pam, pam, i va cobrar això, i va fer això, mentre l'M.Rajoy encara quedi com això a les tenebres i amb tot un misteri,
És a dir, que no es vulgui dir la veritat, com voleu demanar veritats aquí, fins que això no m'ho resolguin i obertament no quedi clar. A mi, jo no me'n vaig a la Filesa, jo me'n vaig a tot això de l'Eve.regull i tot això per mi, que va provocar emocions de censura, etcètera, etcètera. En tot cas, pot anar a parar en aquell moment en què provoquen un sisme,
un terratrèmol important. I segurament que en la valoració de legislatura que farà avui, crec, que és en Sánchez, veurem, ho estirà molt bé, quan, a més a més, és que
Home, hi ha una revista, ara me'n recordo quin és el nom, d'Itàlia, que l'ha anomenat el personatge de l'any, el Pedro Sánchez, no? És una revista italiana, me'n recordo el nom. Però l'ha anomenat, ahir sortia, a la Bremsa, el personatge, la persona de l'any, 2025. Bé, doncs, és que econòmicament i la macroeconomia, etc. Ara bé, ara bé.
Hi ha un tema en el qual cal fer-hi èmfasi, que és el tema de l'habitatge. I sobre aquest tema de l'habitatge no hi ha manera de desencallar-ho, ni uns, ni els altres, ni els de més enllà, però se li reclama a Pedro Sánchez que per on petarà, per on petarà, o per on pot petar, és per tot el tema de l'habitatge.
de la gent que el sou no arriba al cap de mes perquè el sou se'n va o en lloguers o en pagar les hipoteques. El nostre tècnic t'ha buscat la revista, l'Expresso. L'Expresso. Diu que és persona de l'any o perquè és un líder capaç i referent d'una altra forma política. I sembla que té a veure amb els automàtums que...
ha rebutjat de Trump sobre la despesa militar o el seu posicionament en el genocidi de Gaza. És a dir, que potser està millor mirat a fora que no passa a dins. Bé, això ha passat a vegades precisament amb els presidents d'Estats Units, que són millor valorats des de fora que no pas des de dins, i la inversa, pitjor valorats des de fora que no pas des de dins d'Estats Units, no?
Està per veure si està ben valorat o no ben valorat Pedro Sánchez, que continua bastant a les enquestes. Sí, poden haver-hi moltes, múltiples enquestes d'aquestes que es mouen a toc de pitu de l'Aznarc, igualment que ho fa el dels bisbes espanyols. Ah, sí? M'he deixat de dir que el president de la conferència episcopal també ha opinat.
Molt bé. Doncs, tret dels llocs aquests on tothom s'afanya per dir que el Partit Popular, juntament amb Vox, el qual va traient benefici de les picabaralles entre PP i PSOE, el que va fent la seva, i la seva vol dir...
TikToks, xarxes, Instagrams, molt fort, molt fort, molt fort. Vox va creixent en aquest sentit i s'aprofita la picabaralla entre uns i els altres. Bé, doncs, malgrat que aquestes enquestes donen al PP un avantatge clara, per sobre del... el preferit com a president de l'Estat continua siguent Pedro Sánchez. Pedro Sánchez, crec que va per aquest ordre,
Pedro Sánchez, Feijó, Abascal, i el quart, Gabriel Rufián. Bé, vol dir força coses, aquesta classificació, sobretot a nivell de la darrera enquesta que va fer, la més macroenquesta, que és la d'Arcís. Realment ho té complicat, aquest home, ho té complicat, n'ha sortit de moltes,
endavant la perspectiva que ve. Jo desitjo dues coses. Que pugui tirar endavant i amb el suport...
dels que té en aquest moment més alguns dels que morris que s'han desfet últimament, però que continua hi tenint aquesta majoria el més amable possible, i segona cosa que a mi m'agradaria molt que pogués passar, cosa que dubto molt que pugui passar, però sí que m'agradaria que hi hagués una alternativa conjunta a l'esquerra del PSOE, que és el que realment convé a dos llocs, tant a Espanya com a Catalunya. Jo...
desitjaria aquestes dues coses, que estigués ben apuntalat, i això vol dir treballar, treballar, treballar, diàleg, diàleg, diàleg, estirar i arronsar qui hagi d'arronsar, estibar qui hagi d'estibar, però poder allargar, jo no sé si és el 27, però més de dia crec que la primavera, Setmana Santa, passaran coses, però...
Això és una opinió personal sense tenir la bola de vidre. Però jo, quan més, millor. I desitjaria molt cosa, que és molt difícil, perquè els protagonismes d'uns altres i els de més enllà
són més que evidents i no deixen aquestes cohesions, aquestes possibles coalicions, però crec que tant a l'estat espanyol com a Catalunya convindria una reorganització conjunta del que és l'esquerra del PSOE. David, no te'n recordes... No te'n recordes, no, no havies nascut quan va ser el cas Filessa. No, ara que deies aquest nom era la primera vegada que ho sentia...
però sí, no ho sé, és un sentiment una mica com de decepció, tampoc és que és decebut, perquè no espero res de ningú, ni del Partit Socialista, però no ho sé, jo que segueixo molt la política i que estic bastant així com... Bé, això suposo que és el sentiment aquest de periodista que em surt, de voler empapar-me de tot això, doncs veig que...
constantment estem en un joc d'i tu més, i tu més, i tu més, i tu més, i crec que així no es va enlloc. I hi ha problemes reals a la societat, com ara bé deies, l'habitatge entre molts d'altres, i estar centrats en aquest joc d'i tu més, i tu més, no ajuda. I per tant...
És que després entenc aquesta decepció del jovent i de la població en general, de les participacions tan baixes en eleccions, de la desconfiança que genera la classe política, però és que s'ho estan guanyant a pols. Llavors... No ho sé, com deies, potser aquesta és l'alternativa i jo espero que... No ho sé, cada vegada veig més a prop les eleccions, veig més a prop...
que pugui governar ara mateix Partit Popular i Vox, i per tant això m'espanta. M'espanta... Tornem a estar en les mateixes, eh? Però són encara pitjor, segons el meu parer, segons les necessitats que ara mateix tenim el jovent i la societat espanyola i catalana en general. Llavors no ho sé.
No sé, però no pinta gens bé. Com bé deies, ara Pedro Sánchez sap caure de peu. Jo crec que ja està molt coix. Home, si supera això, ja... És que li han de treure el nom de la dama de Ferru a la Thatcher i donar-li al Sánchez, directament, perquè... A l'home de goma. Sí, o de goma, sí, perquè s'adapta, diguéssim, a la situació. I a més, ara recordava que em sap greu, també,
que dic una xifra sense saber-la, però que 10, 15, 20 persones taquin la feina i la imatge de quantitats i quantitats del Partit Socialista i de les esquerres a Catalunya i Espanya que treballen i es deixen la pell també per fer polítiques que ajudin a la societat. Llavors em sap greu això, que la imatge de l'esquerra quedi tacada també per aquestes persones que no té cap mena de sentit.
En el tema de l'assetjament sortien al cap de setmana alguns dirigents i sobretot dones en dirigents socialistes que deien això no és el total...
del Partit Socialista, és evident que s'ha de ser més contundent amb aquestes situacions perquè, clar, aquests senyors és que algun porta, es veu que molts anys assatxant les seves companyes. És a dir, que potser cal ser més contundent en aquelles situacions a la primera perquè no torni a passar o com a mínim perquè quedi clar que si passa no quedaràs impunent.
Acabem, si us sembla una mica més relaxats, sou consumidors de sèries en plataformes de distribució digital? Jo soc més de pel·lícules que no pas de sèries, però t'he de dir...
Que ahir em vaig recuperar... Bé, em vaig posar a mirar una que es diu La Diplomàtica i que em fa pensar molt, molt en l'ala oeste de la Casa Blanca, Temps Immemorials, perquè és magnífica. És molt bona. Molt bona, aquella sèrie. Molt bona, molt bona, perquè cada final de capítol és que et deixa amb l'aig al cor i pam! Vas a l'altre. A més a més, són els capítols de...
entre 40 i 50 minuts. Perfecte, es veuen ràpid. Es veuen ràpid i... En fi, m'encanta, m'encanta. Algunes sèries sí, però no... Soc més de buscar la pel·lícula per allò hora i mitja i me'n vaig a una altra cosa.
Vosaltres imagino que sí, no? Jo, en el meu cas, no. No soc una persona ni de veure pel·lícules ni de veure sèries. Sí que és veritat, ara just... Tot el dia balles, eh? No, no, tampoc, gens. Però justament ara, aquest cap de setmana, m'he començat una sèrie amb la meva parella, però no miro mai res. No...
Normalment també la meva vida, suposo que he anat molt de bòlit, llavors destinava sempre el temps que tenia per veure les meves amigues, els meus amics, les persones així més properes, perquè mai et trobava temps per veure sèries pel·lis. Sento que perdo una mica el temps. Sí que és veritat que hi ha moltes sèries que són boníssimes, però no estic acostumat a veure'n. Jo sí, jo sí, veig sèries.
I abans veia més pel·lícules, però m'imagino que és això de l'edat, perquè jo les mirem després de sopar, una pel·lícula ara ja no l'aguanto, me quedo dormit. A vegades les veig com una sèrie, les veig a trossets. Desvetes capítols de tres quarts, eh? Llavors sí, jo soc més sèrie i és veritat que hi ha molt bona qualitat i hi ha molt bones produccions en sèries. Us pregunta això perquè... Recomana, recomana.
Ara m'has pillat així... Deixeu-me que us expliqui que el Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha fet un informe sobre les plataformes de serveis de televisió a petició, que és com li hem de dir en català. I ha analitzat Disney+, Filmin, Max, Netflix i Prime Video...
i ha analitzat, sobretot, quina quantitat de títols en català ho farien. I és entre el 2 i el 20%. Filmin, lògicament, és el que té més títols en català. 2.350, el 20% del seu catàleg. Prime Video és el segon, amb el 9,5% del catàleg. Netflix, un 3,5%. Max, un 3,2%. I Disney, un 2,2%. Destaca que aquestes xifres representen un increment notable...
en relació amb l'informe de fa quatre anys on la presència del català, deuen, era residual, excepte en el cas de Filmen, que ja es va treballar precisament perquè fos la plataforma en català. L'informe del CAC també analitza la prominència de les obres en català i aquí ens ajudarà l'expert en totes aquestes qüestions més tecnològiques perquè el que s'ha analitzat és quantes vegades et surt en la primera pantalla
t'ofereix en català, no? I el que diu és que Filmin ofereix el 37% d'obres amb disponibilitat en català a la primera pantalla, Prime Video el 26, Netflix un 41, Max el 0 i Disney el 10%. Això té a veure amb el fet que, com saben on estàs, t'ofereixen el producte
I d'acord amb el teu consum. Si vas mirant pel·lícules i sèries en català, la recomanació és en català. Però el que han analitzat és quantes vegades, quan es detecta que és una televisió o un dispositiu que està a Catalunya, quantes vegades o en quin percentatge et mostren continguts en català, malgrat que no tinguin aquest percentatge. Per exemple, en el cas de Netflix,
t'ofereix gairebé el 42% dels casos a la primera pantalla, quan ni molt menys el contingut,
en català és el 40%. Bé, en tot cas, les dades s'han obtingut en el que s'anomena un call start, és a dir, la primera presentació d'obres quan la persona usuària no ha fet cap tipus d'interació. I miro tota l'estona el Xavi Ribas perquè és el que controla més d'aquestes coses i suposo que ens podrà explicar de què va la cosa. Després sí que tenen en compte quan poses el m'agrada, eh? Sí.
Però a mi em sorprèn molt les dades aquestes. No les coneixia, això deu ser molt recent, no tenia coneixement. I, clar, com dic, jo soc consumidor de sèrie. Jo preferiria veure-les en català. I t'asseguro que a mi no em surt... Alguna vegada m'ha passat de veure una pel·lícula o una sèrie i després descobrir que estava doblada en català. I dius, ostres, si ho hagués sabut m'hagués posat la versió catalana.
O no t'ha passat una sèrie? A mi em va passar fa pocs dies. Una pel·lícula, una sèrie, que està en castellà, però que tu llegeixes els llavis i veus que està fet en català. També passa, sí. I la canvies, perquè, a més a més, si ets capaç de... Creia aquesta dissonància. A casa meva el meu company va dir, canviem-la, sisplau, perquè m'estic tornant loco. I era per això, no? Perquè, clar, a més a més reconeixes els actors.
Llavors, per això, que em sorprenen les dades, perquè a mi com a usuari això no em passa, no? M'agradaria que em passés i no em passa. Llavors, això, que... I, de fet, també, no sé si va ser l'any passat o l'altre, que va haver-hi una llei on s'obligava a les plataformes, no sé si era arribar al 5% de l'oferta en català. Llavors, això que diu, no, han augmentat moltíssim, clar, passar de l'1 al 2%, ha augmentat al 100%, no? Si mires així... Però, clar, l'oferta continua sent molt baixeta, molt baixeta,
I segurament això, l'algoritme deu tenir prioritats per tot això. Per consum. Però no, jo dic... Em sorprèn, em sorprèn les dades. 40%, jo no tinc una oferta de 40% en català. A Netflix, segur. A la primera pantalla, diu, eh?
Però encara, clar... Que en el 40% dels casos som el 60% dels que no ens ho han ofert. Clar, però igual ja tenim, diguem-ne, l'algoritme contaminat. Com no hem triat res en català perquè no hi havia, perquè no ho teníem, llavors ja no ens ho donen en català, no ho sé. Hi ha una altra opció, ara em posaré estupendo, que practico, que és el tema de l'anglès.
Veus originàriament en anglès i després poses els subtítols, perquè si no, l'anglès és work in progress, és allò d'usuari totalment d'ordinador. I, en canvi, pot ser que no estigui traduïda al català, però sí que hi hagi la descripció en català, que és una de les condicions que també es posava, en la qual és magnífic, vull dir, perquè tens l'anglès com a base,
Tant de bo és que a Portugal tothom parla anglès, va, tothom. Molta gent parla anglès. A Grècia, la majoria de gent parla anglès. Per què? Perquè són versions B.O.s, tot és versió original, amb la traducció a sota. Que, d'acord, que et descentra, que et fa perdre a vegades imatges fonamentals. Sí, segur que sí. Però, en canvi, el fet de practicar l'anglès és importantíssim. Si, a més a més, l'audiodescripció...
estar en català, com algunes vegades m'ha passat que he buscat si estava doblada en català, per sentir-ho en català, quan hi ha allò que et deies tu, Xavi, d'arribar a la nit i està cansat, escolta, ara no em fotis llegir més, el que porto ja de pantalles llegint tot el dia, i li foto, busco si és en català, i en canvi no l'he trobat al doblatge, però sí que he trobat l'audiodescripció, i és una opció.
Això que deixes també fa molta enveja, quan arriben estudiants estrangers, i no de països anglòfons, i que parlen un anglès molt digne, no? I al final és per això, perquè el consum audiovisual, aquí vam tenir la... la sort o la desgràcia, que aquí havia d'entrar tot doblat, si no aquí no entrava tot en espanyol, no?
I llavors, clar, ens hem perdut aquesta formació, diguem-ne, informal, que al final per immersió vas aprenent, que és com s'aprenen els idiomes. Llavors aquí vam tenir aquesta desgràcia de tenir les coses doblades i, bueno, si vols aprendre anglès, doncs tenim aquest estigma que anem a aprenent anglès a trossets i mai del tot bé. Era l'idioma de la perfida al Bion, ni per tant no contra ella.
En tot cas, que hi hagi més contingut en català sempre és... Positiu. No només depenent perquè estava pensant. Clar, també té a veure que hi ha molt contingut català o que hi ha força contingut català perquè hi ha molta creació. Últimament, podem dir que hi ha com molts directors que fan les seves pel·lícules en llengua catalana i, per tant, pots accedir i ja estan gravades en...
en català. Clar, no hauria d'aprendre només d'això. Per cert, si teníem un tràiler, ens queden 5 minuts, m'he oblidat que tenim un tràiler d'una de les últimes estrenes que s'han fet a Netflix. És Frankenstein, la nova versió, i el tenim en català. Havia decidit que el record de les meves maldats havia de morir amb mi.
Una part del que li explicaré està comprovat. I una altra no. Però tot és veritat. Quina mena de criatura és.
Doncs aquest és el tràiler de la pel·li de Frankenstein, que em sembla que el Xavi Rebas ja ha vist en castellà. Se m'ha fotut la pell de gallina, eh? I el que dèiem, la vaig veure en castellà perquè no sabia que hi havia la versió doblada. Això que deies ara, tira, tira. Una de les referències, quan entravem, li deia al nostre tècnic, escolta, hi havia una frase mítica que es va fer popular, aquí la tenim. Suelen, ens tenies preocupats.
Són greus les ferides. Té dos impactes de bala. Semblava que tot anava bé. Després... Viurà... Mare meva, estem veient imatges de... de la Suelen... Dinastia era això, eh? Dallas, perdó. Dallas. Et sembla de veres que no? El teu marit s'està morint i tu mentre estan fent el pendó vés a saber per on. Jo no feia el pendó. Doncs on eres?
Suelen estava malalta. Malalta? Pots dir trompa. No és així, Suelen? Sí. Un cop vaig sortir de la consulta del doctor Herbi, vaig anar a prendre una copa. Els nervis i... No recordo res més fins que vaig despertar a l'aeroport. A l'aeroport? Jo t'he retenit raó. Aquest Herbi no t'ha fet cap bé.
el famós Suelen, ets un pendó. Ets un pendó. I aquesta, i després hi ha una referència posterior que és la de no me'n sé a venir, és més fort que no em pensava, de gola de drac. Sí, sí, a totes aquestes, això va ser la nostra entrada al català a les sèries, no? Home, és que a dalt les era una...
que en principi estava plantejada des de Madrid perquè fos una televisió folklòrica, i que es va dir, escolta tu, aquí, el món en català. El món en català, i és el que, per exemple, passa... Jo tinc un crio de 6 anys, i l'altre dia el pillo. Els pitufos. Què collons, els pitufos? En aquest estat, a l'estat, a Espanya, van entrar els pitufos, siguent els barrufets, i els barrufets 2, que el busquem a l'S3,
quan el Super 3 ens va presentar els barrofets de tota la vida. Bé, doncs això. I el Doraemon i totes aquestes històries que la Belén va fent que siguem al cap. És que al final és això, l'idioma i la cultura entra per les sèries moltes vegades. Llavors, des dels petitets, hem de consumir en el nostre idioma. Però si els joves no consumeixen. No, sí, sí, els joves consumeixen. Jo crec que soc l'excepció.
És que el Borilló és l'únic jove que va collir bolets. Fa aquestes coses, fa aquestes coses. Doncs aquest any malament, no? No, superbé. Però si ell ja porta set mesos. Porta uns cistells. A l'inici de la temporada sí, però després la temporada va acabar malament, però va començar molt bé, perquè havia plogut molt a la primavera. I cap a on vas, cap a Berga? Això no es diu mai. No t'ho dirà. Però sí, sí, cap a Berga. Berga és molt gran. Sí, sí, cap a Berga. Diga-li, va acabar en cada home.
Doncs, hem d'acabar la tertúlia. Parlen de bolets amb el jove de la tertúlia. Moltíssimes gràcies als tres. Us donem vacances perquè la setmana vinent estarem pendents de la loteria. Aviam si us toca. Sí o què? Sí, clar. Ah, clar, 22. Clar, 22, sorteig de la loteria i després vacances. Per tant, ens tornem a veure el 2026. Sí o què? Molt bé. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Bones festes. Igual.