Molt bon dia. És dilluns 3 de novembre, són les 10 en punt, i avui els telèfons intel·ligents, els smartphones de Rubí i de tota la zona haurien de rebre un missatge de prova del sistema d'alertes. Un enviament que es farà...
en les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i també l'Oriental, amb un text que dirà una cosa similar a prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat de Catalunya en una emergència real. Rebries instruccions per protegir-te.
Amb uns segons de retard comencen a sonar els telèfons dels nostres tertulians. Avui amb aquest so comencem la tertulia de Royaldia.
Avui fem tertúlia amb el Xavi Ribes, que estava provant aviam si l'alarma sonava quan el mòbil està en moda avió. I ha sonat, eh, Xavi? No. No ha sonat? Quan li he tret el moda avió, llavors ha començat a sonar. Molt bé, doncs primera prova que hem fet a la tertúlia. En moda avió no sona.
Saludem també l'Estela Luengo, que portava dos telèfons. Han sonat a la vegada? Sí, sí, han sonat a la vegada. Molt bon dia, Belén. Bon dia. I finalment saludem a la taula el David Burillo, que també estava molt pendent del seu mòbil.
Molt bon dia. Molt bon dia, sí, ha sonat. Ha sonat, el missatge era el que s'havia dit que seria, dèiem, un missatge que deia prova d'alerta de protecció civil de la Generalitat de Catalunya, en una emergència real rebries instruccions per protegir-te. Sapigueu que també us demanaran...
o us passaran una enquesta per veure si l'heu rebut bé o malament. I saludem a l'altra banda del telèfon, el Jordi Margarit, al quart de la tertúlia, al qual no li ha sonat avui l'alarma perquè estava fora de Catalunya. I no saps el que t'has estalviat, Margarit. Bon dia. Hola, bon dia, què tal? Com em sentiu? Bé?
Et sentim perfecte. Hem fet aquesta prova de les alarmes. Hem de dir que han sonat una mica tard, però un cop han començat, doncs pràcticament tots els telèfons que estaven a la taula han sonat. Avui volem parlar d'emergències i de gestions de crisi. Acaba de compareixer Amazon. Anava a dir per dir que dimiteix, però no ha dit que dimiteix, tot i que es veu que la compareixença anava d'això.
Parlarem d'aquesta gestió de les crisis, les bones i males gestions. També parlarem del dia contra la violència masclista, que es presentava divendres a la nostra ciutat. I, finalment, parlarem també de la generació TikTok. Un article del 3CAT parla avui d'aquesta generació TikTok i diu, entre altres coses, que el 64% dels joves d'entre 16 i 24 anys s'informen a través de
d'aquesta xarxa. Així comencem la tertúlia. Recorda que tu també pots participar a la tertúlia des de casa, trucant al 93 59 588 59, ara sí, 60. La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Ja s'ha fet la prova dels smartphones a la zona de Barcelona, el sistema aquest d'enviaments massius que es farà servir quan l'autoritat de protecció civil determini que cal donar instruccions a la població. Per exemple, per un confinament davant d'un accident químic, per unes inendacions o per una onada de calor. De fet, Barcelona treballarà durant tot el 2026 en la diagnosi de la ciutat per fer el 2027 el primer simulacre de calor a 50 graus.
Durant el 2026, com dèiem, es farà la planificació d'aquest simulacre i el primer trimestre del 2027 es farà l'exercici, que recollirà dos tests. Un per simular quin seria l'impacte dels efectes de la temperatura sobre el terreny i un altre per coordinar els serveis municipals.
I a finals de la setmana passada, el periodista Toni Ruiz publicava un article d'opinió al mitjà Comunicació 21, titulat Quan la catàstrofe natural es converteix en catàstrofe institucional, lliçons de comunicació de la Dana. Ruiz diu que la gestió institucional i comunicativa de la Dana, en lloc de minimitzar el seu impacte, el va agreujar. Parla d'una mala resposta
i una mala gestió de la crisi, també una mala gestió comunicativa, i deia que les conseqüències van més enllà de la informació, sinó que afecten també a la seguretat, a la confiança i a la cohesió social. I avui a les 9 del matí, fa escasament una hora, compareixia a Mazón després de la seva enèsima crisi. L'última va ser quan el dia 29...
es feia el funeral per les víctimes de l'Adana i va rebre tot tipus de crítiques per part de les famílies. Doncs bé, avui Mazón ha dimitit, o això sembla, perquè no ha dit la paraula dimissió, i això sí ha dit que
es mantindrà com a diputat al Parlament valencià. No sabem qui substituirà Mazón, diu que ara ha d'obrir-se un període de reflexió, i tampoc sabem què és el que va fer, deia abans el David Burillo fora de micro, tampoc sabem què és el que va fer. Anem a recollir algunes de les paraules que ha dit Mazón fa una hora. Mientras uno se utiliza la desgracia como excusa,
yo no voy a poner ninguno. La realidad es que hoy soy foco de crítica, ruido, odio y crispación. Quizás sea ese gran escollo que quede por superar. Un escollo que se produce en paralelo al renacer que está viviendo València con una recuperación
que en todo lo que tiene que ver con la Generalitat avanza a paso firme, a pesar del dolor y los numerosos obstáculos. Hace un año trasladé a la sociedad valenciana que me comprometía a garantizar la reconstrucción. Desde entonces he salido de todos los cálculos políticos personales, porque sé que mi vida, también la política, cambió el 29 de octubre
Para siempre. Pero sé que el ruido que hay alrededor de mi persona es la excusa perfecta para ocultar la asunción de responsabilidades del Gobierno. Tanto en la información errónea que trasladaron el 29 de octubre, como en el retraso de la ayuda a los días posteriores, como en la pésima labor de reconstrucción que están llevando a cabo.
Jo, sin embargo, no voy a llamarles asesinos por errar en sus predicciones. La divisió d'Amazon i aquesta compareixença segurament és la conseqüència d'una mala gestió de la crisi. Jo volia parlar d'emergències, però...
Potser hauríem de començar pel final, no? I després anem enrere i parlem de com es podria haver gestionat aquesta crisi o si aquestes proves com la d'avui serviran perquè en el futur una crisi de tot tipus es gestioni millor. Comencem per la dimissió o la no dimissió. Era la crònica d'una dimissió anunciada, Xavi, creus?
No ho sé. Tal com s'ha gestionat tot des del principi, jo no sabia què passaria avui, què diria. De fet, jo pensava que proposaria eleccions, però no tenia ni idea. S'ha gestionat tot tan malament que era imprevisible.
Ha passat això, doncs això és el que sembla que ha dit o no ha dit, no ho sabem. Segueix sense estar ben gestionat. Sí, sí. Avui podíem parlar de la gestió institucional, però també de la gestió comunicativa. La gestió comunicativa tampoc li ha sortit gaire bé. Com ho veus tu, Jordi?
Bé, mira, jo d'entrat he de dir que avui l'alarma... Mai, mai una tertúlia havia estat tan ben anunciada a nivell de telèfons, perquè avui, al moment de començar la tertúlia, ens han sonat tots aquests telèfons. Volia dir, això fem la prova perquè sapigueu que comença la tertúlia. Bé, més enllà de la...
L'anècdota, no entenc gens el que ha dit Amazon, perquè a més a més s'ha contradit, perquè diu, jo no utilitzaré per fer crítica, no sortirà de mi una crítica, carai, doncs tota la seva intervenció ha estat per fotre una endenada contra dels serveis de gestió, precisament del govern central.
Realment ha estat una mascarada total el que ha fet aquest pobre home, perquè una de les conclusions és que ha volgut donar aquesta sensació de pobre home
molt ben estructurat a nivell del que és una intencionalitat de bombardeig polític d'uns contra els altres i els altres en contra d'uns. Bé, aquí cal veure quina és la reacció popular, social, i la vam poder veure en aquest anomenat funeral d'estat de l'altre dia, quan la gent no es va poder...
aguantar els familiars de les víctimes i li van dir de tot el que es pot dir amb un polític.
per la seva manca de gestió sigui d'activar els serveis que calia haver activat en el seu moment oportú, com el de la comunicació, com molt bé esteu insinuant que ha estat un desastre per ben bé, per no voler dir, per no voler-se explicar des del primer moment. Ara també està...
la periodista, quan a les hores crítiques, estava dinant amb el president Mazón, no? I que hi havia aquesta última dada d'un vídeo que va rebre la periodista. Per mi, el que haguessin hagut de fer en el moment d'aquest vídeo d'útil...
que ja es veia que les coses anaven mal dades, era no que el Mazón anés a gestionar, és que tots dos, i la periodista com a responsable de comunicació, precisament s'haguessin aixecar de la taula. Per mi ha començat una campanya electoral a nivell de tot l'Estat, i aquesta campanya electoral és amb boca de Mazón el carregar les culpes, les tintes, en contra de la gestió del govern central.
Estela, jo estic pensant tota l'estona en els periodistes, comunicadors que estan al costat d'Amazon i de quina manera m'encantaria haver estat en el moment en què es gestionava aquesta compareixença perquè moltes vegades els polítics diuen jo vull dir això i per molt que el seu expert en comunicació, en aquest cas,
institucional, li digui tal o qual, m'agradaria tant saber quina va ser la discussió si un expert en comunicació li va dir sí, sí, tira, que així vas estupendo, o potser li va dir president, crec que no ho estàs enfocant bé, m'encantaria, però si ens posem en la pell d'aquell que havia de gestionar comunicativament aquesta part, hauries fet el mateix?
Uf, no, no crec que hagués fet el mateix. Igualment també m'imagino que ha de ser una situació complicadíssima a nivell de gestió. Al final és un tema molt delicat que va deixar víctimes mortals i això sempre implica un nivell de saber gestionar i de saber fer molt elevat. Però a nivell de la compareixença jo crec que és...
que no em sorprèn, perquè al final ha dit tot el que ha deixat veure en els últims mesos des que va passar la Dana.
comença dient que no posarà excuses i de seguit comença a posar excuses, no? També el fet que comenci fent-se la víctima ell, no? Dient que no, clar, que la seva vida no és el mateix des d'aquell dia, bueno, ni la seva ni la de les 229 famílies. En algun moment ha dit, han estat uns mesos molt durs, però ha dit, bueno, entenc...
que a les víctimes és el més important. Però tu ja has dit que per tu han estat uns mesos molt durs. Exacte. Llavors, crec que coincidim aquí tots que tota la gestió tan comunicativa com la part més tècnica, política, tot s'ha fet molt malament des del principi, precisament per no voler aclarir el que va passar. On estava? Com estava? Si des del primer moment
tu deixes clar tot el teu camí, tot el que has fet. O sigui, si la voluntat és voler deixar les coses clares, tot el que s'ha estat diferent. I el David, que és el més jove del grup i que deia, però no ha explicat on estava. Clar,
on estava, més o menys ho sabem, i que no estava fent la seva feina, doncs també ho podem imaginar. Però en aquest cas és tan important que doni aquestes explicacions, i ara em refereixo a nivell de comunicació, de transparència, tot i que puguin ser unes explicacions que deixin de manifest o que posin de manifest que no estava fent la seva feina o que no va ser prou curós.
Jo en aquest cas penso que és ara mateix el més important que hauria de fer, mostrar-se com a humà i explicar què és el que estava fent en aquell precís moment, perquè al final és el que la gent està reclamant des de fa un any i encara no ha esclarit.
on estava, sí, però què va passar durant totes aquelles hores que aparentment estava una mica desaparegut. Avui tampoc ho ha dit, no sé, n'he tret algunes conclusions, que ja era hora que un any més tard s'adoni que era un obstacle per la reconstrucció, perquè ha trigat bastant, i sobretot m'agafo el que deia el Jordi Margarit, el company Jordi Margarit,
Jo noto aquí una visió molt clara cap a unes eleccions generals de l'Estat, perquè la seva compareixença ha estat constantment fotre les culpes al govern espanyol al llarg de tota la seva intervenció. Explicava que el govern valencià ha capitanejat com la reconstrucció, i em sembla i em consta per diverses fonts, que el govern espanyol
ha invertit 10 milions d'euros i el govern valencià 2 milions d'euros, vull dir que al final cadascú té les capacitats que té, però dir que el govern espanyol no ha mogut ni un dit crec que potser no és així. I això em quedo sobretot en... Jo crec que la conversa ahir amb el Feijó va influir moltíssim. Jo no va dir, és que potser no ho ha decidit. No, no, és que no ho ha decidit ell, jo crec que ahir va parlar amb Feijó, que ja tothom ho sabem,
I crec que el missatge avui estava clar. Fes una prova, un assaig de com t'argumentes i com t'excuses per quan ho hagis de fer davant del jutge, però sobretot anem a fotre les culpes a Pedro Sánchez i al seu govern perquè és com el proper objectiu, l'horitzó que tenen ara mateix, que són les eleccions generals del 27. Torno a l'article del Toni Ruiz a Comunicació 21.
que deia que la gestió institucional i comunicativa havia estat nefasta, i per ell diu que hi ha dos elements que són clau. La rapidesa en detectar, decidir i actuar, i el lideratge. En aquest cas, aquests dos elements, creieu que han funcionat? Quin dels dos ha funcionat millor? Lideratge segur que no, perquè en una crisi el que necessites és veure el teu cap o el teu president...
capitanejant aquesta crisi. I justament és el que se li està atacant a ell, que al llarg de totes aquelles hores tan crítiques ell no va capitanejar res perquè ell estava desaparegut. Per tant, liderar ben poc. Potser ha liderat la reconstrucció, com ell estava explicant a la compareixença,
que ha liderat molt la reconstrucció, però que les seves crítiques i la seva deshumanització d'aquestes crítiques, com que estaven invisibilitzant tota la tasca que estava fent el govern valencià, no ho sé. Però liderant la gestió de la crisi en aquell moment, està clar que no ho va fer. Jordi, ha estat pitjor la falta de lideratge o l'entitud? És un desastre total. Mireu, a Rubí tenim una experiència a l'any 62. Evidentment,
en un moment en què la tecnologia no permetia aquest tipus d'avisos com el que avui s'ha experimentat a la zona de l'àrea de Barcelona. Però, esclar, qui liderava la reconstrucció de Rubí? Home, tothom tenim molt al cap la presència de les dues visites del Caldillo, de Franco, del dictador. I penseu també que en el moment aquell, els que tenim una certa edat
recordarem que en el dia de l'any 62, qui era alcalde era Miquel Ruffet, i que Miquel Ruffet va ser destituït precisament per no veure quins distintius portaven la munió de joves scouts de França que van venir vestits com van ells, els scouts de França, que algú pretenia que es canviessin per la camisa azul del Movimiento,
i que fossin presos com a gent de la OGE. Fixeu-vos que qui liderava aquell moment a Rubí era Miquel Rufé, destituït precisament per una qüestió de comunicació visual, i que després va venir el Manuel Murillo Iglesias, que va representar ajuntament amb en Franco, que és el que havia fet que la Rigueiredons tingués aquesta canalització, el monument, etcètera, etcètera. Bé,
El lideratge és importantíssim. La comunicació és fonamental. Si les alarmes que ja disposaven tecnològicament a València el dia de l'Havana haguessin funcionat, jo estic convençudíssim que estaríem parlant, possiblement no es pot evitar alguna víctima, però no el nombre immens de 229 persones que van perdre la vida.
Home, van sonar a les 8 del vespre, i a les 8 del vespre molta gent ja havia perdut la vida. Perquè el problema, abans es parlava d'Utiel, a Utiel em sembla que va ser a mitja tarda, que ja van haver els problemes. Sí, sí, sí. Era a mitja tarda, els excusen, mafón, dient que havia hagut una previsió que li deien que
que la patacada forta anava cap a Cuenca, no ho sé, tot mirant a parar Cuenca, la patacada forta, i amb això s'excusa ell. Repeteixo, jo no sé exactament quina va ser la comunicació que, mitjançant els mitjans de comunicació públics, de punt, ràdio, televisió, es van fer durant aquella estona. Però fixeu-vos, per Rubí, el referent,
és la rierada de l'any 62. A Rubí plovia exageradament. Penseu que a l'Adana, a molts llocs, l'altre dia ja ho vaig, la setmana passada ja ho vaig comentar, que jo vaig estar amb el meu amic Ferran Torrent, amb l'escriptor Ferran Torrent Cedaví, un dels llocs pitjors
on va haver-hi la patacada, no plovia, no plovia. Tot en un plegat vam veure com la llengua d'aigua baixava per allà on havia de baixar i ho inundava tot per allà on havia de baixar i més enllà encara, no? Per tant, la gent allà estava dient, hòstia, però si aquí no plou.
però sí que no, i bum, i van començar a haver-hi els morts. Clar, aquí hi ha algú que hagués hagut de dir i denunciar, atenció, perquè aquí dalt a la muntanya està provocant tota aquesta patacada impressionant d'aigua, terrorífica d'aigua, certament, pugeu a dalt, pugeu el que sigui, i penso una cosa, hi ha una imatge que a mi...
em descrivia en Torrent, el Ferran Torrent, clar, jo obro la porta, que més a més va entrar a l'aigua totalment, per veure què collons estava passant en aquell moment, i ja va veure una persona que flotava per sobre l'aigua, o sigui, ja hi havia un mort, només començar la patacada a arribar a ser de vi sense ploure, perquè no plovia en aquell moment, no? Esclar, la reacció de la gent és, hòstia, si no m'han avisat,
Si ningú m'ha dit res, si ningú ha fet previsió del que podia passar, per més terrorífica que fos la situació, per això dic que segurament no s'hagués pogut evitar alguna víctima, però no amb el nombre de docents i escaig.
morts com hi ha hagut. Per tant, hi ha un problema de comunicació importantíssim als mitjans públics. No sé si per prudència o per maledicència o precisament per a no esvalutar el personal d'una manera política, van deixar de fer la seva emissió, que és la de la informació. Alguna cosa es va dir. Alguna cosa, a mi em consta, que es va dir
a nivell de les emissores públiques, però no amb la insistència convenient. No amb la insistència convenient, i és els que ho sabien, i és els que no ho tenien de mà, en tot cas, per activar la xarxa de corresponsalies, etcètera, etcètera, que té, a nivell de ràdio, i aquesta la conec, a nivell de ràdio, les emissores públiques d'Apunt. A mi les dos són dos desastres fonamentals, el lideratge...
que fins no sé a quina hora aquell personatge es va posar al capdavant. En tot cas, els que anaven a l'agradació diferent de responsabilitats de gestió, de gestió política, el seu nivell d'incompetència, que deu ser molt alt també, problema de lideratge, i la comunicació que no es va saber arribar a qui podia arribar a la gent. Perquè el que fa la gent és que quan hi ha un problema d'aquests,
és anar en el mitjà de comunicació fidel, responsable, que tenen més a prop. En el cas de Rubí, Ràdio Rubí, clar, l'any 62 no hi havia ni Ràdio Rubí, ni hi havia res de tot això. Però sí que en l'any 2024 al País Valencià hi havia l'emissora pública.
Us apunto una cosa. Mira, mai millor ho he dit. A punt d'agrada la meteoròloga que va alertar de la Dana i que va ser crítica amb Mazón. I a més, la televisió pública preveu l'eliminació de 29 llocs de feina. Ho dic perquè crec que la setmana passada sortien un perill de...
professionals de punt, apuntant què és el que... com va funcionar la comunicació, què van poder dir o què no, doncs diu algun sindicat que aquesta degradació forma part d'un procés més ampli d'amortització de llocs de feina dins la televisió pública aprovat unilateralment per l'empresa.
És a dir, que és bastant probable que en els pròxims dies o en les pròximes setmanes veiem alguns d'aquests treballadors acomiadats explicant com van anar les coses. Clar, al final la culpa era de la Confederació, ara sembla ser que també de la pobra meteoròloga. Bueno, s'han d'analitzar una mica també tots aquests moviments, perquè és la mateixa televisió que la setmana passada estava posant una corrida de torros a la manifestació tan multitudinària. O sigui que...
Jo crec que aquí també hi ha una entrevista, eh? Hi ha una entrevista al cap de comunicació d'Amazon de què és el que li va dir. Si li va dir, sí, sí, aquest discurs et servirà i anirà molt bé...
i un altre amb molts dels professionals que potser sí estaven dient hem d'informar, que no seria la primera vegada que passa. Però em queden l'Estela i el Xavi per triar entre aquests dos elements clau que diu el Toni Ruiz, que són importants, la rapidesa, detectar, decidir i actuar, i ho afegiria després del que deia el Jordi, i la coordinació, és a dir, si està plovent en una zona on saps que aquella aigua va al barranc concret,
Doncs home, estem en una època en què els alcaldes es poden parlar entre ells, la pròpia Generalitat té oportunitat de parlar amb els alcaldes o els responsables de cadascun dels ajuntaments que també li poden dir què és el que està passant al territori, per tant la coordinació també hauria estat importantíssima, i el lideratge, que creieu que va fallar, o les dues coses.
Jo crec que és evident que van fallar les dues coses. O sigui, lideratge, com bé deia el company, poc, poc perquè just quan havia d'estar, a més és en aquests precisos moments quan s'avalua i es veu la capacitat de lideratge d'un president o...
d'algú que està al cap i que és qui ha de guiar. Això va fallar rotundament perquè no hi era, bàsicament. També la coordinació, la comunicació. Al final, si falla el líder, tota la comunicació que et puguin donar des d'altres ens,
no funcionarà, perquè al final és tu qui ha de decidir, qui ha de prendre les mesures. Aquí va ser un error garrafal per part de les dues coses. Va fallar tot el que... Jo crec que va ser un esdeveniment on va fallar tot el que podia fallar i al final va resultar en una catàstrofe.
Xavi, d'aquí a poc ho explicareu a les facultats, segurament. Segurament, però és això, hi ha un grau que és el de comunicació de les organitzacions, on hi ha assignatures de comunicació de crisi. Segurament això ho treballaran allà, segur. Alguien se la saltau, l'assignatura. Sí, aviam, jo vull defensar l'assessor de comunicació...
No, no, no estàvem... No el conec, ni sé com va treballar, però, clar, no pot ser que aquest senyor hagi fet el que ha fet perquè sí. La sensació que em donava quan sentia avui el discurs és que té unes ordres, té unes instruccions i ha de dir allò que no vol dir. Llavors li ha dit al seu assessor de comunicació, escolta, em diuen que digui això, però jo no ho vull dir. Com puc fer...
per fer cas al jefe jeràrquic, però sense haver de dir dimissió. Com ho faig? Aquell home o dona s'ha passat unes quantes hores des d'ahir. Li ha quedat un xurro, perquè si no ets transparent, un xurro en el sentit d'això, si vols dir una cosa sense dir-la, segurament comunicativament no pots fer-ho, això.
perquè és impossible dir el que no pots dir però fem veure que ho dius. No pot sortir bé, però això jo crec que és el que ha passat. El senyor o la senyora ha treballat molt aquesta nit i ha sortit el que ha sortit, que ha sortit un desastre, però és que la culpa no és de l'assessor segurament.
No, no, no, volia culpabilitzar-lo gens. Escolteu, tanquem el tema. No, és que no sé si em teniu connectat o no. Sí, sí, tota l'estona estàs connectat. A veure, insistim en el tema de la comunicació o el lideratge. Amazon ha d'anar a la presó. Amazon, quan se'l jutgi, haurà d'anar a la presó. És clar, fixeu-vos en el contrasentit.
és atacar en el govern central, atacar, que és quina casualitat que el govern central està dirigint unes forces rivals del partit al qual pertany l'almazó. Quina casualitat! Bé, doncs és l'endenada en contra del govern central. Per altra banda, els assessors, els treballadors de la televisió i la ràdio pública estan començant a rebre patacades si es desmarxen
de la línia oficial. I tercera contradicció. Fixeu-vos, jo me n'aniré, sí, sí, però continuaré a ser un diputat. Per què? Home, perquè així estic aforat i perquè el judici, si un dia es en fa, serà ja en un temps de baixada. Ell n'ha parlat, de la baixada del ruïdo, de baixada del sofler, que també en podríem dir. I, per tant, la pressió que hi pugui haver-hi
amb els jutges, quan no les ordres que també els arriben els jutges, i d'això a Catalunya en sabem prou les ordres als l'oferes i aquestes històries que reben també els jutjats determinats, doncs puguin fer un tipus de judici que si no el foten a la presó serà un fake de judici. Perquè realment qui havia de donar les ordres últimes i primeres, no, no, les últimes, les primeres...
era el president del País Valencià, o la Comunitat Valenciana, com els agrada dir a ells. Bé, per tant, aquest personatge ha fet tres endanades impressionants, sobretot la tercera, és por error o omissió, miri, escolti, no, saps què? Jo em quedaré de diputat, i qui dies passa, anys empeny, no? És flagrant, és una impostura total...
I, en definitiva, jugar amb les famílies de les víctimes.
Segueixo llegint el que diuen de la cap de meteorologia. Ella mateixa explica que des de primera hora es va informar del que estava passant i que en una de les seves aparicions, el dia 29, al migdia, va avisar que no se sortís de casa ni s'agafés el cotxe. L'EME de la Comunitat Valenciana li dona el suport i fins i tot
el Francesc Mauri també, a través d'una pirulada, ha dit fas perfecte la teva feina i et degraden. Altres la fan de pena, per no dir-la més grossa, i continuen. Fastigós, tot el suport a Victòria. Per això, però penseu una cosa, ara el Francesc Mauri, per exemple, que diu, escolti, més val que no que feu el cotxe o no sortiu de casa. Molt bé, però si no hi ha algú per sobre...
del Francesc Mauri, el Domàs Molina, etcètera, etcètera. Dient això, és veritat. Dient això, tal que hauràs, li dirà, bueno, aquests sempre exageren, no? O aquests no sé què, o aquests l'acostumen a cagar, que és el que es diu sempre del treball.
que fa el matreòleg o matreòloga. Clar, si permets que ho digui en Mauri, o el Molina, o el Muñoz, o qui sigui, no hi ha algú que diu, escolti, no, no, no fotem comèdia, eh? Vull dir que això va en sèrio, vull dir, el responsable és el que lidera, el que lidera, i aquest ha d'anar a la presó, home.
Ara sí, acabem, i va molt bé que estiguem parlant precisament d'això de si els homes i les dones del temps s'equivoquen o de vegades exageren, perquè avui s'estava fent aquesta prova amb la qual hem començat la tertúlia, també hem anunciat que hi haurà una altra prova per una altra alarma que és bastant probable que es comenci a produir en els pròxims anys i és una calor al voltant de 50 graus, però dèiem...
La prova es farà el 27 i durant tot el 26 s'anirà preparant. Quantes vegades hem rebut proves com aquesta o alarmes que al final han quedat en no res. Hi ha el perill que si som molt exhaustius o molt curosos, com últimament està sent la Generalitat de Catalunya, que està posant moltes alarmes, sobretot per intensitat de pluja, que després no són tan greus, afortunadament.
correm el perill que la gent no se les cregui i el dia que tinguem una situació d'alarma de veritat minimitzin el perill? Bé, aquí... És que és un equilibri difícil. Sí, sí, el conte del Pere i el llop, no? Si sempre dius que ve el llop, que ve el llop i no ve, al final quan vingui no t'ho creuràs. Però bé, és el que també hem parlat alguna vegada. Més val passar-se de frenada, que no que hi hagi una desgràcia...
que t'havessin de quedar a ploure molt i després dir, saps, no ha sigut per tant, no passa res, tot i que hi ha aquest perill, que al final trivialitzem o minimitzem les alertes i llavors no ens la prenguem gaire en sèrio. Sí, jo crec que aquí la clau està en informar però sense alarmar de més, dir, vale...
Sonarà o no, pot sonar aquesta alarma, però què s'ha de fer, què significa, com s'ha de gestionar. També penso que és millor fer aquestes proves, fer les alarmes que s'hagin de fer i que després no passi res o plogui menys del que s'esperava.
però sempre fent aquesta feina de... Això és aquesta alarma, passarà d'aquesta manera i significa això, sense crear, és la fi del món, però sempre tenint present i sobretot educant o informant a la gent que s'han de tenir en compte i que no es pot trivialitzar de cap manera.
Home, mira, no sé si estic interrompent amb algú, em sembla que amb el Xavi volia dir alguna cosa. No, era jo, però parla, parla, Jordi. No, estava en un món fake, en un món que les notícies arriben per allà on arriben, i abans la Belén ho anunciava a l'inici de la tertúlia, un 60% de joves... A mi emsia ens dona temps, perquè Mazón s'està consumint tota la tertúlia. No, no, ja entro ara, ja entro ara, precisament. Fixa't tu que sonen alarmes als mòbils, no?,
Sona el que els matriòlegs ens poden dir. El que lidera o no lidera en un moment determinat et fa les recomanacions. Però per on t'ho sentim, per on t'ho escoltem, per on t'ho mirem? Per TikTok? I el TikTok qui el controla? I les informacions que ens arriben per TikTok, fotent-te més històries d'imatge que quedin boniques i no sé què, què passarà? Per tant, en fi,
parlàveu ara del tema de la credibilitat d'una alarma d'aquest tipus si se'n fa ús i abús, home, hem d'aprendre i el que gestioni això, el que lideri la gestió d'aquestes alarmes, protecció civil, etcètera, etcètera, ho ha d'endevinar, ho ha de fer tan bé que el referent sigui aquest precisament i el que després puguem
puguem estar escoltant per emissores de tipus públic, com ho és Radio Rubí, perquè la tenim a prop, perquè ens informarà i ens dirà. No el TikTok, aviam, el TikTok hi pot estar en streaming, Radio Rubí, les emissores públics, i el que fa i el surts no em corda. Però, atenció, que hem de crear el referent. Quin ha de ser el referent?
i si el referent per les notícies de tot nivell són els mitjans responsables els que contrasten i conformen les informacions, les notícies, i no la gent que va a la fogarada mitjançant i utilitzant els canals de les xarxes, etcètera, etcètera, que n'hi ha que sí que ho fan bé, evidentment, però que els referents, tant mateix en el moment que t'hi pot anar la vida...
cal guanyar-se la confiança de la població que sí, collons, ha sonat l'alarma, doncs fem-ne cas perquè això va en sèrio. I aquí es demostrarà una vegada més, i possiblement tant de bo el que jo vaig a dir ara sigui així, s'iniciï un camí de confiança i de referents del que t'està informant certament
ja sigui per notícies d'aquest tipus, i amb això hi ha exemples de situacions d'emergència, que la societat diu que els que m'estan dient les coses que em poden passar i el que m'ho està informant i m'està dient la veritat, perquè gràcies a això...
hem estalviat uns cataclismes com els de la Dana a València que s'haguessin pogut estalviar, tant de bo s'inici un camí cap a desemmascarar el fake i atendre de nou el que són els referents. Tant de bo això serveixi com una guia, anava a dir espiritual, com una guia d'atenció i de certament descobrir on és la veritat.
I aquí vindrà la llibertat, perquè avui també he sentit a parlar de llibertat en el mazón. Doncs bé, la llibertat ve d'unes veritats contrastades. David. No, jo abans pensava... Estàvem parlant com mirant al futur...
i parlant de les alertes que està fent la Generalitat de Catalunya, en aquest sentit trobo que és molt positiu que es vagi improvant i que es vagi perfeccionant tot aquest sistema. I el que jo pensava ara dins meu és... Estem destinant potser molts diners, que potser cal, eh? Estem destinant molts diners a reconstruir ponts, reconstruir carreteres del País Valencià...
que s'han malmès per la pluja, però és que potser l'aigua tornarà a passar per allà i potser en el que hem d'invertir són els sistemes tècnics de l'EMET o de qualsevol agència meteorològica perquè puguin predir amb molta més perfecció de cara al futur. Penso també que hem de saber cap a on invertim i si volem reconstruir allà on sabem que l'aigua torna a passar...
O si volem invertir en mitjans tècnics que ens avisin de quan i com pot passar tot el que acabarà passant. Ens queden 20 minuts de tertúlia i aquí el joven, el periodista que sempre dic porta la L, acaba de posar-nos a sobre la taula un meló que no obrirem perquè no ens dona la vida. Però s'ha de reconstruir en zones inundables? També és un tema que Rubí...
està portant molta cua, i segur que en parlem un altre dia, eh? Però com havíem de parlar de més qüestions, i el mestre Margarit ens ho ha deixat, ens ha deixat la pilota votant, anem a parlar d'aquesta generació TikTok, d'aquest article que es publicava aquest cap de setmana, com és la generació TikTok, una finestra al món...
i li donen absoluta credibilitat. Es refereix als joves, eh? El 64%, com dèiem abans, dels joves d'entre 16 i 24 anys s'informen a través d'aquesta xarxa que, segons els experts, ha impregnat la seva manera d'entendre el món, de rebre i accedir a la informació i ha transcendit a d'altres plataformes.
Té 1.582 milions d'usuaris actius. És la xarxa amb un creixement més vertiginós i xinesa, i va néixer per penjar vídeos musicals. Perquè això de les xarxes també té vida pròpia, eh?
O sigui, comença per posar vídeos musicals i ara trobes de tot. Menys musicals. Tant de bo que teixin els musicals. Alguns experts o algunes expertes en aquest article, com l'Anna Carulla explica. L'Anna Carulla, que és consultora en comunicació política i experta en xarxes socials i autora del llibre TikTok en l'opinió pública juvenil. Doncs ella diu que ha d'enganxar en els tres primers segons
Els que estem aquí sabem què significa això en un producte comunicatiu. Ha de ser un vídeo ràpid, amb molts talls, molt picat, i ha de tractar una qüestió polèmica i morbosa. Però clar, en tres segons, intentar que alguna cosa t'enganxi, sense que sigui escandalosa. És a dir, si tu pretens fer una cosa com rigorosa, segur que els primers tres segons no són super d'enganxar.
Una quarta part dels catalans s'informen de l'actualitat a través de TikTok. Són dades del centre d'opinió. En el cas dels joves es dispara aquestes xifres que dèiem, però un 25% en la resta no està gens malament.
També es diu que als joves li donen absoluta credibilitat, que creuen cegament en allò que els arriba per la xarxa, no saben discriminar entre el que és un contingut patrocinat i una notícia, i també es mouen molt les emocions. I posen com a exemple el cas de Torre Pacheco. Ens hem de preocupar, hem d'esperar, com deia el Jordi, que al final...
algú tingui una mica de seny i entengui que això que passa a algunes xarxes socials no sempre és una feina contrastada, rigorosa, que té un interès i que a més a més té a veure amb els algoritmes, és que sempre em surt logaritmes, amb els algoritmes i per tant està molt dirigit, és a dir, no ets tu qui està triant
Mira, justament ara estem en un projecte que és bonic de dir, alfabetització logarítmica. Molt bé. I és això.
Veure com la gent sap o no sap que darrere de tot això hi ha una sèrie de mecanismes que funcionen, això, per darrere, i són els que et serveixen la informació. Aquest algoritme es pot mimar, tu pots donar like allò que t'agrada, i llavors el algoritme va prenent, això que ja sabem tots una mica. Però es pot fer de forma... Esteu intentant esvirar de quina manera es pot fer de forma...
Estem veient com la gent funciona. Hem trobat, per exemple, que hi ha gent que és capaç d'això, de ser rigorosa amb la informació, validar-la, contrastar-la, és a dir, m'arriba una informació per, no sé, em recomana una pel·li. Doncs agafo la web i miro bé aquesta pel·lícula, quin sector són, quin director... Hi ha gent que fa això, que està molt bé, i hi ha gent que no. Aquest seria el grau de més cura, i després hi ha el que no, el que diu, aquesta pel·li, clic, i voy a por ella.
Tot això venia... La xarxa és una cosa molt complexa. És veritat que els joves se la creuen. Per tant, els mitjans s'ho tenen molt complicat per lluitar directament contra la xarxa. I és allò d'unir-se con el enemigo. Jo crec, soc del parer, que els mitjans el que han de fer és sortir a la xarxa. Preparar, no deixar de fer la seva feina tan bé com l'estan fent, sinó que obrir aquesta finestra també.
i està allà dintre, perquè tot i que en 3 segons segurament el que faran serà un slide d'aquests, o com es digui, i anirà cap avall i no et veuran, podés-hi, algú ho esperarà, s'aturarà, i crec que és la manera de compensar, ni que sigui mínimament, aquesta desinformació que hi ha a la xarxa, perquè és veritat que això, que el que triomfa no és el rigor, la pausa, les reflexions, sinó el clickbait, la notícia escandalosa. Llavors, això...
Consell per als mitjans, que no tenen prou feina. Doncs feina nova, que estiguin a la xarxa amb rigor i amb qualitat. Deixeu-me que li pregunti al més jove del grup, perquè jo tinc la sensació que entre els joves sí hi ha aquesta crítica als mitjans de comunicació convencionals. És a dir, estic segura que els joves saben, quan veuen determinada televisió, escolten determinada ràdio, saben que hi ha una línia editorial al darrere,
I són capaços de discriminar-la?
Però, pel contrari, no a les xarxes. És a dir, les xarxes pensen que és la llibertat absoluta, perquè com es pot posar tot, doncs és tot veritat, perquè allà tothom, ningú està subeditat a línies editorials. És una percepció o és real? Ho dic perquè jo veig joves que diuen, ui, aquesta tele és que és de tal govern. I dius, bueno, si ets capaç de fer això, també hauries de ser capaç de veure quan algú t'està venent una moto com la de Torre Pacheco. Mhm.
Jo en aquest tema discrepo amb bastantes coses, amb el que es diu ara, perquè amb això que preguntaves ara mateix també hi discrepo. Crec que no... Clar, parlo com a part de la meva generació, però estic segur que molta gent pensarà totalment diferent. Igual que sabem veure perfectament cap a on tira Televisió Espanyola o cap a on tira Telecinco,
també tenim ulls i sabem perfectament què diu XTiktoker o XTiktoker. Llavors, crec que aquí s'està confonent en que TikTok és un mitjà i TikTok no és cap mitjà de comunicació, sinó que és un altaveu dels mitjans de comunicació. I jo ho vull veure així. És veritat que hi ha molts casos, com per exemple a Torre Pacheco, on surten informació, on surten vídeos curts,
que la notícia neix i creix a través de TikTok. Però jo, per exemple, avui veia la compareixença de Carlos Mazón des de TikTok, però no m'ho deia TikTok, m'ho deia l'ABC que estava fent un directe. L'altre dia m'enterava d'X tema polític des de TikTok, però no m'ho deia TikTok, m'ho deia directe al gran, o crec que era, de televisió espanyola, que em sortia un TikTok allà. Per tant...
crec que, o sigui, es confon amb que TikTok és un mitjà de comunicació, i aquí hi ha l'article que ens enviaves també.
Ahir ho pinten així, com que TikTok és un mitjà. Tampoc vull ser jo, aquí, el defensor de TikTok, ni molt menys, perquè hi ha moltes coses dolentes, horroroses, d'aquesta xarxa social. Però crec que s'ha de veure TikTok com un mitjà, com un altaveu, no com un mitjà, perdoneu, com un altaveu dels mitjans de comunicació. I allà hi ha els mitjans que són rigorosos, tots,
que allà entri i que allà expliqui i que l'algoritme pugui canviar. Potser és que el meu algoritme el tinc com molt entrenat i visca en una bombolla i tot el que em surt són mitjans de comunicació. Això tots, eh? Tots els algoritmes entrenen i tots tenim la nostra bombolleta.
Però això crec que TikTok no diu, sinó que ho diuen els mitjans, i que per tant els mitjans han d'entrar... I persones de títol personal. Això està clar, sí, sí, hi ha molts tiktokers i moltes persones de títol personal, que és aquí on moltes vegades a moltes tertúries he entrat, que aquestes persones el que s'ha d'aclarir és que no són periodistes. Però...
Però això és un tema polèmic. Vox és el partit que, més enllà de ser el que té més seguidors en aquesta xarxa, genera més continguts. Ho explica l'Anna Carulla, que dèiem que és experta en comunicació política. És a dir, també hi ha... I si és Vox amb el seu logo i la seva comunicació des del partit polític,
Bé, és clar, però després hi ha molta gent que serveix d'altaveu d'alguns missatges o d'alguns continguts que en algun cas, si els fessis en un mitjà de comunicació, potser serien denunciables.
i a TikTok, no? És a dir, clar que hi ha mitjans de comunicació, però també hi ha persones a títol personal, grups d'interès, grups polítics, però si ho fan amb les seves sigles, insisteixo, no ho fan d'amagat, és a dir que al final hi ha una mica de tot. I també es diu, per exemple, amb Aliança Catalana, que està...
guanyen com molt terreny i està traient com molts vots de Junts per Catalunya, per exemple, gràcies o degut a que estan pic o pala ja amb TikTok i amb les xarxes.
Vull dir que al final saben on és el camp de batalla ara mateix i on es poden rascar tots els vots i el que cal també és que la resta de partits polítics ho vegi així. O potser no cal i que TikTok segueixi sent, continuï sent una xarxa social on es feien valls i es feien trens normals i es deixi de posar tot allà i que es polaritzi tot allà, però...
Sí que hi ha certs partits polítics, sobretot en l'extrema dreta, que veuen TikTok com una finestra d'oportunitats per aconseguir vots, i d'altres partits no ho estan veient així. Ara, per exemple, Félix Bolanyos, crec que és, s'acaba de crear TikTok i està veient allà i està creant com la seva pròpia... Félix Bolanyos bailando. No bailando, i ell ho va dir, que no bailaré, però està fent uns TikToks una mica estranys. No, no, no, és que no va dir... Home...
No sé, tindrà altres virtuts. Però ballar... No, ballar, òbviament, no. No sembla que l'ha tocat la natura per la vareta de... No sé, l'alegria, el baile... Però vaja, quién sabe, eh? Los caminos de las redes sociales son inescrutables. Jordi. Sí, mira, el David porta la L com a més jove. Jo he de portar una A d'amortitzat. En aquest sentit. Bé, mireu, jo...
Si hi ha un determinat partit polític o uns determinats partits polítics que han trobat la clau de volta, els altres estan fent els gilipolles, vull dir, perquè, tio, espavila't, espavila't i sàpiga el trobar. Evidentment no estic dient gilipolles amb ningú, ja m'enteneu, de la manera que... No, perquè aquí s'ha de ser, a vegades, hi ha qui té la...
la pell molt fina i se l'agafa en paper de fumar. Bé, doncs, que ha quedat aclarat això, voldria dir que, home, si ja ho tenim, si, per exemple, els músics, jo sé, pel meu fill, que és músic, sap que si vol tirar endavant, o qui vulgui tirar endavant, el que abans dèiem la tornada, l'estribillo, l'estribillo, anava al mig de la cançó, ara es posa al començament, per l'enganxer, per l'enganxer.
pel crit d'atenció. Allò dels tres segons que dèiem, home, doncs aquí tenim la clau de volta per qui vulgui tenir aquests tres segons, ho ha de saber fer, i ho haurà de saber fer tant per TikTok com pels mitjans tradicionals.
El medi és el mensatge, recordeu sempre tots els comunicadors. Bé, doncs, amb tot tipus de mitjans hem de, si volem, ei, si volem entrar en una determinada edat, de com està la moda i com la gent ho pilla al vol. Les coloraines, jo tinc un crio de sis anys que de seguida el mòbil el mou les coloraines, els colors, el no sé què, retenir aquests tres primers segons...
o una tornada d'una música, bé, doncs escolteu, ho hem de fer un TikTok, ho hem de fer amb xarxes, i ho hem de fer possiblement en els altres mitjans de comunicació. Si volem entrar en aquest públic determinat, en el qual jo m'ho miro una miqueta des de la barrera. Però fixeu-vos també que abans es deia qui mira televisió, qui escolta la ràdio. Bé, qui mira televisió convencional...
Qui escolta la ràdio? Home, deixeu-me fer una miqueta, ho he d'esmentar, vull dir, si RAC1 té un milió d'oients, cosa que no havia passat mai en el camp de la comunicació radiofònica en aquest país, i ho fa en català, és un afegitor importantíssim de dir. Voldrà dir que hi ha un seguit de gent que confiem en la ràdio,
amb la ràdio, amb la radiodifusió. En aquest moment en parlem amb una, i de pública, Ràdio Rubí. Però acceptem que hi ha una manera d'entrar a un públic que es diferencia força, no només pel seu nivell d'estudis, pel nivell de feina desenvolupada, etcètera, sinó per l'edat. Bé, doncs, a més a més d'anar al públic que podríem considerar de sempre, si volem atraure, tenim les claus, si volem atraure un des més jove,
en tenim les claus, tant per anar a xarxes com per anar als mitjans. Vull dir, sí, sí, per dir un exemple una miqueta estrambòtic, no? Si una tertúlia d'aquest tipus s'agafa i es diu, doncs, no pot evitar la presó d'entrada, són aquests tres segons, no? Doncs ja està, i a partir d'aquí començar a parlar i a desenvolupar les coses extravagants que ha arribat a construir en el seu discurs
en Mazón, no? Que, a més a més, i m'he deixat encara una cosa d'abans, que ara la foto una aquí, amb calçador, no? Vull dir que la gran reconstrucció del país valencià, quan estàvem escoltant la majoria de víctimes la setmana passada pels mitjans convencionals, jo no sé, a TikTok, hi soc, però no l'utilitzo normalment cada dia, ni molt menys,
Jo no sé si també sortien aquelles opinions de dir, però sí, home, aquí s'ha fet la pols, però passar el rasplet no s'ha passat, eh? Vull dir, no parlem de tanta reconstrucció, no? Bé, doncs, com pots iniciar una informació d'aquest tipus? Aquí no s'ha fet res, m'entens? Aquí, molta reconstrucció que es diu, aquí no s'ha fet res. El titular, el titular, i a partir d'aquí enganxa com puguis.
Però si vols anar en aquest tipus de públic, i molt d'aquest públic n'hi vota. Per tant, alguns potser ja el desconsideren. M'enteneu que per allà on vaig, no? Jo crec, però, que les claus de volta ens la diuen els investigadors, els que analitzen això que deies venent de la notícia de TikTok, que ens les claus, si vols anar en aquest públic, també...
saps, les tenim, si ja les tenim. Per això la feina d'aquesta gent, que ho investiga, ho aclareix i ho posa en marxa. I llavors vindran, com el Xavi, els professors de comunicació, o com el David, que ho genera des dels treballs que també s'estan fent amb la comunicació de la gent L, de la gent que porta la L, o l'Estela que ho treballa des dels mitjans escrits,
sabrà com fer-ho, sabrà com fer-ho, perquè les claus ens les estan donant sortosament. L'Estela avui, per exemple, obria el seu mitjà, el tot Rubí.
obria amb una informació que segur que acabarà sent de les més consultades, de fet ja està sent una de les més consultades, ja us ho dic, aquesta detenció de quatre persones en un club canàvic de Rubí, ho dic perquè de vegades costa quan...
fas una informació molt treballada, que t'ha costat molt, que estàs molt satisfeta de la feina periodística que has fet i té un nombre de visites, però fas una informació d'aquestes característiques que sembla, no sé per què, que interessa moltíssim a la gent, per la part morbo, i té el doble de visites.
Sí, això és una cosa que a mi personalment em fa ràbia. A tu i a tots. Perquè clar, potser fas un reportatge o una entrevista o qualsevol cosa que li dediques a això, molt de temps, moltes hores, te la treballes, no? Intentes allà... I dius, això sí. Això sí. I bueno, s'ho veuen tres persones, no? I una és el meu pare.
Però, però, clar, després... És una forma de parlar. És una forma de parlar. Però, clar, després, aquestes... És que al final, que et dic, que potser tu trigues 15 minuts, que és el que trigues, en parlar amb Mossos, parlar amb qui sigui, i fer un paràgraf o dos, el que sigui que tens, i llençar-ho i ja està. Això ja és la notícia de la setmana perquè acumula moltíssimes, moltíssimes visites.
però jo crec que això va una mica inherent a la societat. Però és un dels perills, que dèiem, el clickbait. Sí, perquè també... Ràpid, eh? Ens creen segons. Això que a TikTok el que triomfa és també el que degrada una mica la informació, que és 3 segons, tot superràpid, però sense context. I al final...
també això per mi és com ocultar informació pot ser mentir, també. Aquest efecte de so, llançat pel nostre tècnic, crec que dóna informació a tots. Hem d'acabar. Moltíssimes gràcies, Jordi, Xavi, Estela, David. Us espero la pròxima setmana. Que vagi molt bé. Gràcies.
Són les 11 del matí.