La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passen gairebé 3 minuts de les 10 del matí. Toca tertúlia en aquest matí de dijous. Gèlid. Sembla que, a més a més, les temperatures encara baixaran més de cara al cap de setmana, així que aquí a la tertúlia estem animats. Amb l'Isidre Rubio, bon dia, benvingut. Bon dia. Ben abrigat, abrigadíssim. Sí, hem arribat una mica d'hora i tot, però bueno...
Sempre arriba molt d'hora. És que ja m'agrada. També ens acompanya la Conxita Jimeno. Molt bon dia. Hola, bon dia. El Pep Adelantado. Bon dia. I la Maria Àngel Ruiz. Bon dia. Tots molt abrigats i preocupats, o com a mínim, amb ser neguit per aquesta boira que sembla que no acaba d'escampar. Encara queda una...
Miqueta de Boira. Avui parlarem de la ciutat, lògicament. Parlarem de les obres que ja han començat, de l'avinguda de l'Estatut. Parlarem de finançament singular o no singular. És el tema de la setmana, pràcticament del mes. Ahir va haver aquest Consell Interterritorial.
I sembla que l'única comunitat que està contenta, o de les poques que estan contentes amb aquest finançament singular, és Catalunya. La resta de comunitats, o la majoria del PP i també algunes del PSOE, no hi estan d'acord. Diuen que és un finançament fet a mida per Catalunya. I, tot i que fa fred, parlarem de Groenlàndia, que ens queda molt lluny, però que cada dia és també notícia, perquè el senyor Traumar ha decidit que
o la comprarà o la envairà, però d'alguna manera s'ha de quedar amb aquella illa. Els groenlandesos, per lo que sea, que diuen en castellà, diuen que els deixin en pau. Aquells no s'han ficat amb ningú. El cas és que de tot això parlarem des d'ara i fins les 11. I els que esteu a casa també podeu participar a la tertúlia, ja ho sabeu, a través d'un telèfon al 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Com dèiem, aquesta seman han començat les obres de l'avinguda de l'Estatut. Es tracta de la pacificació de part d'aquesta via. Ahir, Esquerra Republicana, el principal partit de l'oposició, passava pels micròfons de Ràdio Rubí i li reclama públicament a l'Ajuntament que apliqui ajuts econòmics als comerços i als establiments de restauració que es veuran força afectats per les obres. La portaveu d'Esquerra, Montse Soler,
alertava de les dificultats que comportarà una actuació d'aquesta magnitud tant pel veïnat com per l'activitat econòmica i proposava bonificacions com ara la taxa d'escombraries mentre durin els treballs.
Estem intentant recobrar aquest fragment de la conversa que vam tenir ahir amb Montse Soler, amb la portaveu d'Esquerra Republicana. Explicava que ja havia traslladat la seva formació, aquesta proposta, a l'alcaldessa, però que no havien rebut resposta. També es mostrava la cap de l'oposició preocupada perquè les obres estaven previstes inicialment per nou mesos i,
deia que potser es podrien allargar, com passa moltes vegades en aquests projectes. I avui mateix hem parlat amb l'alcaldessa d'aquesta i d'altres qüestions i feia una mena de símil en quan fem obres a casa. Deia que quan fas la cuina potser t'estàs dues setmanes cuinant el...
menjador o a un altre espai amb un microones, però al final estàs content perquè la cuina queda força bé. A més a més, hem de fer aquest símil i de demanar paciència als veïns. Explicava que s'havien posat en marxa tota una sèrie d'iniciatives per minimitzar l'afectació als veïns de la zona. Estem treballant, com dic, a diari per intentar minimitzar al màxim qualsevol molèstia. Hi haurà
canvis de sentit de carrer, alternatives per circular, no es tallarà del tot la via, crec que en cap moment, una obra que durarà un mesos aquesta primera fase i que generarà molèsties. Tindrem una oficina d'informació, tindrem un equip permanentment en aquesta oficina, els primers dies, a més, amb un equip reforçat perquè qualsevol que tingui una dificultat pugui resoldre-la, tothom podrà entrar al seu garatge...
No hi haurà limitació en aquest sentit. Això és el que explicava l'alcaldessa, que s'intentarà minimitzar l'afectació de les obres, que s'havien tret algunes places d'aparcament però que se'n posaran de noves o que s'intentarà recuperar part de l'aparcament i, com dèiem, la cap de l'oposició li demanava que apliqui ajuts econòmics als comerços i als establiments de restauració perquè, home...
Si tens unes obres davant del teu comerç, doncs és possible que dissuadeixi una miqueta la clientela a anar o li posi una mica més difícil. No sé si heu vist l'inici d'aquestes obres. Sí? Jo no. Sí, ho vaig passar l'altre dia. Jo també entenc que aquestes obres s'han de fer i una mica el que diu, no? Quan hi ha obres en una zona sempre es veu perjudicat el comerç del voltant, però això s'ha passat a tot rubí.
Tampoc estem parlant d'una zona altament comercial. Per això t'ho dic, és que tampoc és una zona que, bueno, sí, hi ha restaurants i tal, però que tampoc no estem parlant exacte. Potser ha afectat molt més a vegades quan s'han fet coses aquí estranyes i recombolesques aquí al centre, no? Jo el que... Perdoneu-me, no estic prou documentat. Què és el que volen fer exactament i per què?
A la zona de Can Rosers, a la zona de l'Estatut, és cert que si tu vius per allà, per accedir al centre del poble has de fer molta volta. En canvi, una de les coses que està prevista és fer un pas directe creuant l'avinguda de l'Estatut des del que seria la part més interna de Can Rosers al que seria la zona del...
La Sarreta, Rubinord. A veure, això per mi és una bona idea. El fet que creuant un carrer puguin accedir no és mala idea. M'estàs parlant de fer un pont. No, sembla que estan fent un accés semàfor.
Exacte, un accés, no és ben bé un pont. Estan fent aquesta... Han fet diversos passos d'avianants, aquest és un, però l'actuació que es fa justament ara és entre el carrer de les Basses i el carrer Galícia. Sí. S'ampliarà. Sabeu aquell tros que hi ha que té, aquell espai, aquella mena de rambleta pel mig...
Allò que no serveix per res. Sí que, a més a més, allò és inservible. Bueno, però deixeu-me explicar. D'una banda, què és el que es fa i després opineu si és servible o no. Doncs el que es farà és col·locar unes... un carril bici a cadascuna de les zones, ampliar les voreres i deixar menys espai pels cotxes. Això que diuen pacificació. Intentar que...
l'impacte del trànsit rodat sigui menor i que, per tant, hi hagi prioritat pels vianants, tot i que no serà una zona de vianants. De tota manera, et dic, Pepa Adelantado, que no sé com és possible que no sàpigues què és el que faran, perquè jo crec que aquest projecte s'ha explicat per activa, per passiva, han fet fins i tot una jornada per explicar-la. Sí, sí.
O és ironia el que em dius? No, no, de veritat. Sé que s'havien de fer coses, però no m'hi he entretingut, perquè com que en sento parlar ja fa tant de temps, doncs serà més o menys el mateix. I ara veig que no. La primera informació que vaig dir sí, em vaig quedar aturat perquè deia farem un pas elevat amb semàfor. I pensava bufa.
Posar d'on se va per travessar a peu. Ja té la gràcia. No sé, jo suposo que... Un pas elevat suposo que seria una bona solució. I m'imagino que hi és, aquí al mig de tot aquest projecte. Que és important poder travessar l'Avinguda, sí.
Que resulta que això és el resultat que en un moment determinat vam dir que allò ja era el final del poble i allà era per posar el trànsit rodat i que no en pipés. I ara resulta que el poble ha arribat fins allà i ha dit, bueno bé, doncs ara hem de tirar l'avenguda més cap allà.
Pacificar què vol dir? Tocar els nassos a tothom perquè no hi passi? Jo no sé el concepte pacificar, no ho sé. Precisament el semàfor del carrer Les Basses amb el carrer... Mireu, el nostre tècnic ens està mostrant una imatge de com podria quedar la nova avinguda de l'Estatut. Aquest
aquest tros, eh? Perquè serà un espai... Per això es posava l'exemple d'aquell espai interior que hi ha, que és com una mena de Rambla. Sí, sí, sí. És que això ja es podia haver fet abans, eh? Aquesta Rambla hi ha estat sempre.
condicionar-la per ser un pas de... o sigui, un carril bici o d'això, em sembla molt bé, però vull dir que ja es podia haver fet això, això no és cap cosa de... I la cruïlla aquesta, el pas cebre, bueno, em sembla bé, també. Estic mirant a veure si és que ja no hi és, aquest pas cebre.
No sé, ara no hi caig. Alguns hi existeixen, d'altres s'ampliaran. L'estranyament aquest de l'avinguda...
l'únic que trauran serà l'aparcament a la dreta, si en cas, perquè el carril és el mateix que hi ha ara. Però s'amplia a la broera. Per exemple, em sembla que la Conxita deia que no sigui una zona especialment comercial, cert, només en algunes zones, però podria ser una zona més comercial o una zona on es barregeix comerç, restauració, zona de passeig...
Podria, podria. Podria. Podria. Podria. Podria. Podria. Podria perquè, vull dir, Marluís està convertint en una de les ciutats que té més locals tancats al centre de la població. Sí. I dius, però bueno, podríem fer moltes coses, però no hi ha res a fer. Perquè el comerç no reactiva gens en absolutament aquí.
Per això, per això, justament. Ens estem ratllant per ser algú i al final convertits en ciutat dormitori i va que et mates. Cada vegada més. Total, total. Sí, teniu aquesta sensació? Sí, jo cada vegada més. Tu només has de fixar botigues que hi havia en tot el municipi, en general, i que s'han tancades, i que hi ha algunes estan carrers cèntrics, bueno, el doctor Robert, per exemple, que hi ha...
espais tancats i que dius, per què estan tancats? Perquè no deu ser interessant, no deu ser rentable. Però tota la zona de l'illa de Vianants, jo particularment tinc la sensació que a Rabi fa tant l'última dècada
Moltíssimes. Amb quantitat de gent que passeja, molt. Sí, és el que t'anava a dir. Hi ha molta gent, però no vol dir que compren a Rubé, eh? Ja. Tenim la sensació aquesta que passem per allà, ens ho mirem, i després tenim una tendència estranya a anar-nos en cap a Sant Cugat. Vull dir... Sí, sí, bona classe.
És una cosa que... Com ho arregles, això? Jo suposo que no té una solució perquè la gent canviï de plantejaments. Té la solució a partir que el comerç canviï de plantejaments. I no el comerç que està en vigor, sinó tot allò que la gent podria fer i no ho fa. És a dir, jo tinc la sensació que som un poble de gent molt poruga.
Sí. I que ja estem bé com estem. Sí, perquè precisament el centre que hi ha, el centre comercial de Sant Cugat, estava previst fer-lo a Rubí. La primera idea era fer-lo a Rubí. Els comerciants es van posar com una moto. El costem allà, que és Sant Cugat, allà no ens posen cap pega, ens donen la llicència, i la gent de Rubí continuarà venint a comprar aquí, que és el que fan. Llavors, si els comerciants... Que al final han hagut d'adaptar aquella carretera... Aquella carretera perquè la gent pugui...
o morís, anant a comprar unes salades. No jugués la vida, exacte. Doncs això ve una miqueta contra del que tu dius. O sigui, massa, massa llançats els de Rubí no són.
els comerciants de Rubí. Perquè en aquell moment, en lloc de plantejar de dir, entre tots, una negociació, vinga, va, fem unes polítiques comercials, fem unes campanyes, fem... No, no, protesta perquè posen un centre comercial, no? Jo és que penso que també els comerciants de Rubí, els antics, no? Estaven tots una mica mal acostumats.
Sí, sí. Ho tinc claríssim. A qui et refereixes? Em refereixo a tu. Abans muntar un negoci, doncs, bueno, era això, justament, un negoci rentable, no? Llavors, aviam, tot el que sigui a partir que no guanyo X, doncs ja no em sembla bé.
Mirem el Rubí dels anys 60, 70 i tot això, funcionava així. Les botigues que hi havia funcionaven de meravella i tota la gent que les tenia s'havia enriquit. Ara el concepte és molt diferent, però tant al Rubí com a tot arreu. Ningú s'enriqueix muntant una botiga. Cobrim despeses, ens traiem un salari i funcionem així, però no al Rubí, a tot arreu. I aquí una mica, és que tot això ha variat. Vols dir que no s'han adaptat. No s'han adaptat.
De tota manera, per exemple, estan desapareixent comerços al centre i la gent no acaba comprant al centre o no acaba practicant comerç de proximitat. També és cert que és un peix que es mossega la cua. És a dir, si no trobes tota l'oferta en una zona...
doncs ja desisteixes d'anar a comprar. I si desisteixes d'anar a comprar, doncs no hi ha nous comerços que els vulguin implantar perquè si fan els seus estudis veuen que tampoc tindran unes vendes tremendes. Aquí està. Perquè en aquests comerços que diu que estan buits se n'han posat moltes botigues, que després s'han tret. I es treuen, clar, perquè no funciona. Per mi el comerç té un component molt de negoci familiar, de cosa tranquil·la.
que estava supeditada a uns horaris absolutament desconcertants. Vull dir, abans tu podies anar a les 10 de la nit a un comerç i dir, tu, que se m'ha acabat els ous, i te'ls venien i s'ha acabat. Això és impensable, no és un quart. No, però ja està bé, no?
que ens hem organitzat, ho hem pacificat, això. Sí. Però no sempre, perquè també hi ha botigues que estan obertes fins a les 11 de la nit. Sí, sí. Les unes que venen els altres i no tenen cap problema amb obrir la nit. Que venen de fora. Escalla, quan arribem què fem. Una mica...
Aviam, que no estic acusant ningú que sigui un comodó. Però sí que dóna aquesta sensació de dir, ens hem establert uns horaris, uns protocols, uns normes, que ens passa igual que el Mercosur. Tenim tantes normes que no venem-lo de casa i ven-lo de fora. Va. Jo torno a... Llavors, què ho fa, això, els tirs? Oh, cony, esclar. Però ho fan. Esclar, llavors, quan tu dius a les 8 del vespre cap a on? Cap allà, que està obert segur.
Quantes vegades busquem les farmàcies que estan obertes 24 hores? Perquè en solucionen molt més. Llavors, què passa? Que potser s'ha de pensar en un negoci molt més empresa...
i molt més organitzat, i fem horaris, i fem torns de treballadors, i fem... I potser, sobretot amb el tema d'alimentació, una mica de disciplina, en quant a la ubicació dels... També no seria de jo haver-hi que trobar tres fruiteries en 50 metres és normal. I ni una passateria. I tres forns, igual. I així, llavors dius...
Sí, sí, és un comerç lliure, cada un fa el que vol, jo vull vendre taronges, doncs munto una fruiteria, però mira tu si aquí és el millor lloc, perquè en tens dos. Clar, jo recordo un client que em deia que li posaven un centre comercial a prop
I em va dir, diu, i a mi això em va fantàstic. Diu, bueno, me n'alegro que et sembli bé. Diu, sí, perquè aquest em portaran, passaran per aquí 6.000 persones al dia, tal i que és igual. Dic, és fantàstic, si n'hi ha alguna que entra, serà ideal. Si no entra ningú, perquè se'n van precisament al centre comercial, doncs ja ho veurem. Va durar un any i pico.
Això ha sigut una idea que s'ha fet servir molt, sobretot pels centres comercials. De portar-los tots junts. Perquè si és massific, hi va més gent. Però pel petit comerciari, pel de comprar la vianda, no va bé, això. No. I a més... A més, aquí ara surt una fruita de nit i un fort de pa, i no sé què més. Ho ha repetit, pa, pa, pa. És que el centre de Rubí, els comerços que s'obren són aquests, ara.
I a més a més, a mi no sé si us preocupa a vosaltres, però és l'estètica amb què els posen. Alguns són molt lletjos. Una zona que podia ser molt bonica, un centre de poble, la posen de qualsevol manera, mesures d'higiene algunes considerables. Jo volia tornar una mica a l'estatut. Gràcies.
No m'ha agradat mai com és l'avinguda de l'Estatut, ni pels cotxes ni pels vianants. No és un lloc per anar a passejar tret de la zona del parc de Can Oriol, que ja entres al parc. A mi no em resulta atractiu anar a passejar per l'avinguda de l'Estatut. I tal com ho estan plantejant, continuarà sense ser-ho.
però pels cotxes, que de vegades és una via molt més transitada, amb la qual les cues a determinades hores són de l'alçada d'una entrada a Barcelona, i no sé si aquestes obres que s'estan planejant pacificaran aquesta idea, que sigui transitable tant per les persones com pels vehicles. Pel que veig, sembla que no.
La idea és que sigui més de vianants. Al general el que tu vens a dir és que ni és per vianants ni és per cotxes. No, perquè és el que diem, no té un atractiu, no hi ha un comerç, no hi ha una restauració, que dius, ara em sec aquí a prendre... Clar, però tampoc hi és pel concepte en què es va crear l'avinguda aquesta.
Això era, bueno... Era una carretera. Era una carretera per desviar el trànsit del que és el centre. Llavors, clar, ara, una cosa que vam fer d'una manera, ara resulta que la vam convertir en tot el contrari, doncs no deixarà de ser un pagat com fem a tot arreu. I sobretot si no ens expliquen per on derivaran aquest trànsit.
El problema és aquest. Aquelles idees que hi havia hagut de treure'l des de l'entrada a Rubí. Aquell vial que havien de fer, però allò sembla que s'ha quedat en res. L'Estatut es va fer com a Gran Carretera, és el vial més d'alba que tenim a Rubí. Ara hem pensat que ja no serveix.
Molt bé, però ho fem passar als coixes i no vinguem amb aquesta idea que com que s'ha d'agafar el veïn públic, doncs no cal que fem res pels coixes. Els coixes els mengem amb patates cada dia. Mireu, les obres van començar el dilluns i justament dilluns a la tertúlia fèiem comparativa amb
parlant que aquest és un vial de sortida o de pas de cotxes cap a Terrassa. Fèiem la comparativa amb altres ciutats i dèiem que hi ha altres ciutats del voltant que tenen això millor solucionat, que tenen veritables rondes, per exemple, posàvem l'exemple de Terrassa.
Les rondes de circunvalació, que és el que hauria de ser a priori aquesta carretera, estan millor ressoltes. Els cotxes van com han d'anar, com deia la Conxita, fa el seu servei, van a un bon ritme, clar que es produeixen de vegades concentracions, però els vianants i els barris d'algunes zones ni ho noten.
ho noten perquè tenen soroll, perquè tenen un pont que passa per sobre del seu barri, però la sensació és que conviuen millor zona de vianants amb zona de cotxes, separant-les totalment. Potser sempre anem una mica endarrere de les necessitats reals del moment. Si aquestes obres s'haguessin planificat, pensat fa molts anys... Fa 20 anys. Exacte.
Doncs, clar, ja vam fer fa 20 anys, o 20 i pico, aquella rambleta allà al mig, que era de veritat. És que no he vist passejar, i passava cada dia, eh? És que no és un lloc agradable, però hi passeja tampoc. A part de gossos... Perquè hi havia, i a més a més, amb el xivarri que hi havia de cotxes i totes les històries, allò no era gens agradable. Allò no estava pensat en el futur. No ho sé, a més es va inaugurar d'una manera així, corre-corre, amb pompo, que dius que estem inaugurant, no?
Una campanya electoral. No recordo si municipal o autonòmica, però ho era. Com la Rambla, no? La Rambla del Ferrocarril. Com fa molts molts anys al voltant del parc de Can Oriol, que havia...
El nou barri. Aleshores, nou barri, ara ja té 20 anys, aquell nou barri. Però la idea és que no es planifica amb una visió de futur real. I quan executem les obres, ja anem fent tard. Perquè no hauríem de pacificar. Ho fem petit. Moltes vegades dic a Rubí, les coses les fem petites. Menys la biblioteca, tot és petit. I la biblioteca perquè estava feta, eh?
Perquè estava feta l'edifici. L'edifici estava fet a les naus. Perquè si no... Però sí que dius, home, fem una miqueta i prou, una miqueta i prou. I si ho fem una mica gros, ens queixem. I ara hi ha gent que es queixi perquè el casino em vas a parar, no despesa, no sé què. Però no s'han de fer les estructures, que no valen diners.
Hi ha molta queixa per quan ha costat el casino i per si el casino és massa. Jo he sentit això, si és massa. El casino per un poble de 84.000, per una ciutat de 84.000 habitants, el casino és petit. És petit. No és massa, és poc. Però bueno, ja està bé, és el que hi ha i això...
L'única qüestiono és el fet de prioritzar una cosa davant d'altres. Això ho qüestiono, però...
que el casino, doncs, s'havia de rehabilitar i d'això. Estic d'acord. Aquestes prioritats... Jo suposo que és l'única cosa que intentem fer quan anem a votar. És a dir, qui ens donarà la prioritat sobre una cosa que a mi em sembla més propera o que a mi em sembla més interessant. Però aquí hi ha un canvi d'opinions també, però no totes pensem igual. Tothom farà el que podrà i gràcies. No n'hi ha més. Ara...
Bueno, si aquest color té interès per una cosa, l'altra no tant, doncs anem... I també ens volíem de rumiar més, perquè a vegades hi ha colors que no serveixen per res, però bueno.
Parlem de... Les prioritats cadascú tenim, les tenim molt diferents. La forma de pensar de cada municipi, hi ha prioritats diferents. Hi ha gent que, en una sala de vall a Rubí, els sembla que va molt bé, i hi ha gent que diu, en vall a tonteria, no sé què. Doncs no, tot és necessari a Rubí. El problema és que a Rubí hi ha necessaris moltes coses que no estan cobertes. Moltes, moltes. No és perquè s'hagi fet aquesta obra i s'hagi gastat més diners, sinó que és que a Rubí necessita moltes coses. I tot el que es faci serà poc. Perquè a Rubí...
Sobretot si ho van fent així, de part xe en part xe, de part xe en part xe, mica en mica. I ara ens ocorreix això, com això de l'Avinguda de l'Estatut, i d'aquí 20 anys ens ocorrirà que allò hi podem fer no sé què, i el que dèiem l'altre dia també, depèn de la quantitat de població, el Rubi està creixent d'una forma desmesurada, llavors fa falta de tot, està claríssim.
Aquest és un altre tema que també s'hauria d'estudiar a fons. Aquest creixement desmesurat. S'hauria de mirar fins on volem arribar. Exacte, i menaces n'hi haurà sempre perquè ja n'hi ha. Doncs imagina't tu si cada dia tenim més habitants al Rubí. Ja ni t'explico. Jo una mica la sensació d'un arbre molt florit, però acabes veient que el tronc s'està secant.
I dius, aviam, si tenim tants comerços buits, què cony vol dir que anem creixent?
Creixem de població, no, no. He dit de població, no he dit de serveis. Cuidado, al contrari. Disminuïm serveis i creixem població. I volem créixer encara més de població. Però és molt difícil que mai vegis enlloc que els serveis van per davant de la població. Primer s'han de demanar. Però si més no, no amplies una zona. En quant a habitants, quan realment cada dia estàs perdent més serveis. És que anem totalment contrari.
Ja, però és que, per exemple, amb el tema de l'estació, que semblava tan clar que necessitem una altra estació en quant a mobilitat, en quant a facilitat, precisament perquè estem dient que hi tenim una població molt important de ciutat d'un vitori,
i que s'ha de desplaçar... Però, clar, si posem més població, i els de la Generalitat ens diuen que per posar... L'estació, hi ha d'haver més gent, clar. S'ha d'urbanitzar la zona... Aquí està. 2.000 més. Aquí està. Si en vénen 2.000 més, ja tornem a ser... Aquestes són les incongruències d'aquest municipi. A la Llana només hi ha una possibilitat, una miqueta digna, segons el meu criteri, que no té per què ser bo, però bueno...
És, si volen fer a l'estació, un gran pàrquing perquè totes les urbanitzacions, arribi la gent amb el cotxe, deixi el cotxe allà i s'agafi el tren per anar a treballar a Barcelona. Això sí que seria una cosa positiva pel poble. Tota la gent de l'urbanització planta el cotxe allà. Ara bé, necessiten un pàrquing gran i és un terreny que, ostres, és un terreny sense...
sense rendiment, sense rendiment. Aquí està, aquí està. Aquí què? Ja hi som. És el model Castells Bisbal que els hi funciona bé. Clar, i tants altres pobles. I molts pobles. Clar, vull dir, llavors, això, com poden dir-li a la gent que agafi el tren si han de vindre de l'urbanització i no... Han de vindre veu, perquè si no... On vols que el deixin, el cotxe?
Sabeu quanta gent de Rubí deixa els cotxes a Vall d'Oreix i a les Planes? Sí, n'hi ha molts. A l'aparcament de les Planes. S'ha complicat molt allò. La gent ja ho ha vist. Buscaven sortides. També hi ha la possibilitat que tingués un servei d'autobusos
molt àgil, també ho resol. Sí, però... En totes les urbanitzacions, amb la gent que viu a les urbanitzacions, que en són uns quants... I que tots tenen dos cotxes. I tres. I alguns... Alguns han d'anar... No sé quin percentatge han d'anar a treballar fora de Rubí, no ho sé. Però, bueno, posaixim que un 30% dels que treballin fora de Rubí...
quanta gent sumaria això? Perquè, esclar, tu dius, sí, fem una línia d'autobús, però tots no van a treballar a la mateixa hora. N'hi haurà gent que comença a les 6, n'hi ha que comença a les 8, n'hi ha que comença a les 9, i què hem de fer? El que comença a les 9 ha d'agafar el autobús de les 8, perquè si no, no... Però ara que pensem en una mena de bitllet que servirà per tot arreu, pensem que les hores importants seran les hores del tren.
que hi hagi un servei que porti a buscar aquell tren. Avui que m'ha explicat això de la T social, que en un moment servirà per persones grans i per persones amb discapacitats. El que fem és que no en fem servir cap, però bueno.
No, però que em refereixo. Una de les coses que s'explicava per part d'aquests municipis, 21 municipis, entre ells Rubé, és que a partir d'aquestes dades podran planificar el servei. Home, de dades es tenen. Perquè cada cop que tu puges en un transport,
piques un bitllet, per dir-ho a la forma antiga. Per tant, se sap quan puja més gent, quan no. És a dir, també és una qüestió de planificació. Deixeu-me avançar perquè ja ens hem menjat la meitat de la tertúlia, parlant de la vinguda de l'Estatut i volia parlar de finançament. Ahir hi havia, ja sabeu, aquest Consell de Política Fiscal i Financera i les comunitats del Partit Popular van tornar a dir que no hi estaven d'acord
amb aquest sistema nou de finançament. De fet, el que els ha dit la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, la Maria Jesús Montero, és que es quedi amb el vell. El cas és que ahir Montero acusava el Partit Popular de mentir sobre el nou finançament i deia que Catalunya no tenia privilegis. De fet, els números ja estan fets i no és Catalunya qui s'emporta més diners. Algunos planteen...
que este modelo satisface a la totalidad o está hecho a medida para el independentismo catalán y hasta donde yo sé, y espero que pueda ir viendo las ventajas del modelo, el partido del señor Puigdemont ha dicho que no, como el Partido Popular. Hombre, que si fuera tan bueno, tan bueno para otros territorios, inmediatamente hubieran felicitado la puesta en marcha del modelo. Entonces,
No practiquemos una política, como decía el señor Feijóo, infantil. Hagamos política de adultos. No existe el principio de ordinalidad que inspire este modelo. No se puede asegurar que las comunidades autónomas estén, cuando empieza a rodar el modelo, en la misma posición en la que aportan. Solamente...
Hay una comunidad autónoma que hemos mirado, porque la miró la propia comunidad, que es Cataluña, que lo cumple. Pero hay otras que lo cumplirán y otras que no. Ya les digo que con el statu quo la gran parte no lo cumplen.
Doncs això és el que deia Montero, que jo no sé quantes vegades ha explicat aquesta dona, el model singular o no singular. L'altre dia dèiem que li canvien el nom, si el problema és singular, que li canvien el nom. La majoria, o totes les comunitats del Partit Popular, diuen que
que no hi estan d'acord amb el sistema. De fet, en algun cas han vingut a dir que preferirien el que existeix ara. Algunes comunitats socialistes també, perquè ja sabem que hi ha algunes comunitats o alguns dirigents socialistes que de vegades pràcticament voten amb el Partit Popular. I, per exemple, podem escoltar el conseller murcià, el Luis Alberto Marín, que deia que es demostrava amb aquesta...
queixa per part de moltes comunitats, es demostrava, com dèiem, la soledat del govern espanyol.
Absoluta soledad del gobierno socialista. Absoluta sociedad. Soledad. En este país, como saben, tenemos 17 comunidades autónomas. Si descartamos a los ausentes habituales, País Vasco y Navarra, por mor de su financiación específica, 15 comunidades autónomas. De las 15, solamente una ha manifestado su acuerdo o su aprobación a esta supuesta propuesta de financiación autonómica. Es muy significativo.
Intentaré no ser demagògica amb això, però si el finançament del que ara es parla...
intenta equiparar una miqueta el que s'aporta amb el que rep, traient de l'equació a Catalunya. La sensació és que el Partit Popular està utilitzant, ja ho sabem, que està utilitzant de forma política aquesta qüestió, però realment els ciutadans i ciutadanes d'aquestes comunitats són conscients de si seria o no beneficiós per ells aquest finançament? Tu no saps que el fet d'anar contra Catalunya a qualsevol comunitat
ja és un fet. Sí, dona vots, d'acord. Però i el ciutadà? El problema és aquest, Belén. El problema ja no és el govern. El problema és el ciutadà. Tu et bellugues per aquestes províncies i parles amb gent com tu i t'estan dient coses que tu saps que són mentida. Perquè ho tenen com molt interioritzat, no sé per què.
I per més que els expliquis, per més que els expliquis, és que no, és una guerra que... És catalanofòbia. És catalanofòbia, sempre existirà. I la gent n'hi escolta, ni mira si els hi beneficia o no, per sistema. Vull dir, bueno, jo què vols que t'hi digui? Això no té solució. A la reunió i tot aquell merder, ningú va dir que no li agradi. Va dir que no el volen.
Sí, sí. Que s'ho plantegen. No, no, jo crec que t'hi xucarateja. Per allò tan tímic i castellà, per cojones. Exacte. I no s'ho plantegen. Exacte. Ja no ho volem. Exacte. O sigui, jo em quedo sec per tant que tu et quedis sense un ull. És que és així. És que jo no puc entendre. No ho puc entendre. Si tu aportes cinc, per què només n'has de rebre dos?
Tenim un problema i és que els mitjans de comunicació tenen un color molt definit que és anar contra el govern, en aquest cas. I ara contra el govern i a favor el dia que manis el PP. Però hi ha una manera molt senzilla, és explicar les vegades que faci falta els números.
que els números no enganyen. Jo ara mateix no tinc dades, però fa 20 anys tenia dades del percentatge que pagava Catalunya a l'Estat i el que rebia, comparat amb totes les altres. O sigui, Catalunya pagava un 109% sobre la base d'això i rebia el 87%.
Jo dic, Catalunya que pagui el 109%, em sembla bé, perquè com que és una comunitat que genera més riquesa, paga més. Però, cony, a l'hora de cobrar, igual que els altres. A l'hora de cobrar el percentatge, el mateix. Bé, doncs no, era cobrar. Llavors et trobaves en comunitats que cobraven el 103, el 104%, i aportaven el 70 i pico.
Llavors, és clar, els tan acostumats amb aquests números, dic ara no sé com estan, però els tan acostumats amb aquests números durant tants anys, ara digue'ls-hi, que farem una d'això, que estableixi aquestes diferències, el que més aporta, que cobri més, que sempre, sempre, si tu aportes un 109 i cobres un 100, i els altres aporten un 85 i cobren un 100,
Tu sempre aportaràs més que els altres. Sempre. Però tu, al mateix temps, tindràs més ingressos pels teus ciutadans. Aquesta idea que Catalunya ha de pagar més perquè és una comunitat rica i ha de pagar més, això ho té assumit tothom.
El que no tenen assumit és que també ha de cobrar més. Per què? Perquè la vida a Catalunya és més cara, perquè tenen una necessitat econòmica... Per la concentració de ciutadans. Per la concentració de ciutadans. Quan parlem de determinades comunitats autònomes... Pels serveis i estructures necessiten més ingressos. Això no se'ls ha explicat a la gent.
I dius, home, si els hi deu haver explicat alguna vegada, no, no, però s'ha de matxacar, perquè el que tu deies, ho tenen molt fotut a dintre, el favoritisme de Catalunya. El tenen molt a dir, això s'ha de canviar a base de matxacar-ho. Ara, qui ho ha de fer? Els mitjans de comunicació. Quin interès tenen? Doncs tret de quatre, ningú.
Però tots aquests dies estem parlant de la quantitat de milions, perquè estem parlant en números absoluts, no estem fent aquestes comparatives, que és una demanda de Catalunya de fa molt de temps. Però Catalunya és la segona comunitat que obtindria més diners. Estem parlant, en el nostre cas, de gairebé 4.700 milions d'euros. Per cert que avui el periòdic explica que gairebé la meitat se n'anirien al dèficit que tenim en la sanitat pública.
que no està malament, però és que Andalucía rebria gairebé 5.000 o 4.900 perquè tenen més població. Si això som capaços d'entendre-ho. No ho volen entendre. Dic que des de Catalunya s'entén, és a dir, que si Catalunya estigués negociant un finançament propi demanaria ser la que més s'emporta i no demana ser la que més s'emporta. És que si volguessin discutir realment per números bons... Reals.
seria tan fàcil com que es posin l'exemple de les comunitats que tenen concert. Perquè no volen el concert a tot arreu. Però és curiós... Oh, no, és impossible, no el pots fer, eh? Escolta, hi havia molta gent que no viuria. Oh, cony, però potser els hi han de dir que s'espavulin, no? Sí, sí. Però ja els hi pots dir, eh?
Però la única manera és fer-ho. Exacte, aquí està. Ui, però això és impopular. Vull dir, hi ha mesures que no es poden fer. Llavors ja s'ha donat la raó en el de Búrcia, quan diu que el govern està sol. Quan hi havia ningú més, ja és sospitós, això, eh? Però deia que és curiós perquè ningú surt d'aquest Consell Interterritorial queixant-se de Casbascus...
gestionin els seus diners. En realitat, si hi ha alguna cosa dolent, enteneu-me, se suposa que són els que s'ho queden tot, o s'ho gestionen ells. Ningú posa en dubte, això, que a més a més és una qüestió que... I que bé, quina sort, tenen els bascos, vaja, que s'ho gestionin, però ningú es queixa d'això. És un terribari perdut.
Els números de l'estat sempre, jo sempre dic que són una entelequia, perquè no se sap mai. Perquè ara, el que sí que és veritat, és que tot amb un plegat el president del govern es treu de la màninga, li interessi el que vulgui, perquè amb el que van a sempre li interessa una cosa o altra, que no, que m'atabalin.
resulta que ha tret d'una màniga 24.000 milions i dius, però bueno, i d'on te'ls treus, aquests 24.000 milions? Sí, sí. Hi ha l'armari aquell del rei i de la Mèdic que van treient calés allà dins? D'on te'ls treus? T'entranyi, t'entranyi.
De totes maneres, els números són molt clars i qui vulgui entendre'ls es pot entendre perfectament. El problema és que no ho volen entendre. El tema és que quin partit, o sigui, quina comunitat, en aquests moments governada pel PP, s'atrevirà a dir que una cosa que està fent el PSOE, i a més a més, alentada per Catalunya, és correcte. El problema que tenen també és que hi ha moltes comunitats governades per ells que tampoc ho entenen. Sí, també, però quin tipus de comunitat són? Sí, sí, tot el que tu vulguis. Per les que reben més del que estan aportant, llavors.
Jo tinc una anècdota de fa uns quants anys. Jo treballava en una empresa que tenia delegacions a tot Espanya. Tenia 96 delegacions a tot arreu. I un dia el segon de comptabilitat d'aquí, de Catalunya, li van proposar d'anar... Ell era d'Extremadura, de Safra.
i li van proposar d'anar a ocupar la comptabilitat de la delegació de Safra, perquè, a més a més, d'Esta Madura, tal i qual, i això. I, bueno, val. Aquesta empresa tenia el sistema, els sous eren els mateixos a totes les delegacions. Un xòfer cobrava el mateix a Badajoz, que d'això, bueno, total.
Jo, al cap d'un temps, que ell ja el van traslladar allà, vaig haver d'anar a Extremadura, a Valdejos, precisament, i el vaig trucar a Miquel, tal, que s'ha de venir, això, això... I el vam quedar, vam quedar... Era el rei del Mambo. Vam anar i vam quedar a un bar, on sortint del bar... O sigui, el tal bar em va presentar el president de la Diputació.
que també l'hava allà fer el xat i tal i qual, era l'una i alguna cosa. Després... L'hora del vermut. Ven dinar i diu, bueno, ara vamos a casa que la concha quiere verte. Digo, sí, Miguel, que jo... Voy justo a tiempo, tu, que tengo... No, no, no, esto va a ser un nada, va a ser un nada. Va a agafar i a veure la concha. Tenia...
un cortijo, amb cavalls, una casa bestial i tal i qual. Dius, clar, aquest tio cobrava un sou d'una empresa d'aquí, que vivia a Esplugues, l'empresa és de la zona franca, vivia aquí a Esplugues, cobrava un sou que, aplicat a safra, era el sou d'un ministre. I el tio vivia adllivinament. Llavors es dius, això és normal.
Està bé que tots cobrin igual? Sí. Si tu, a tu, a la teva autonomia li donen les mateixes possibilitats que puguis fer-ho, si tu no cobres igual, parles amb el teu empresari i dius, escolta, mira, m'haig de buscar la vida o qualsevol cosa. Però si és ben bé perquè no, no, la vida és més barata. La vida és més barata.
i a mi m'havia trobat més d'una vegada, si anava amb algú i convidava allò de dir un cobalibre o alguna cosa, si anava amb algun client o alguna cosa, en un bar, i quan em donaven el d'això, deia, són dos, són dos. Això ens ha passat tot el que hem viatjat. Doncs això explica, o podria fer-se servir per explicar...
Llavors, els dies, quan diuen que hi ha unes preferències, diuen que vagi nostre senyor i ens ho digui tu. Perquè, clar... Sí, sí, hi ha molts casos d'aquests. Tot això existeix. I com tu deies, els que hem viatjat molt per la feina d'això, que som molts, tot això ho hem viscut.
Però com ho fas per fer-ho arribar a la gent de dir, ei, obriu el cervell d'una vegada i doneu-vos en compte que això passa així, que no m'ho he vist a la tele, que no m'ho ha explicat ningú, que ho he viscut jo. M'entens? I no tinc cap necessitat d'enganyar ningú. Dic el que he viscut. Doncs això...
Això, com ho fem arribar a la gent perquè obrin els ulls, que ens estan fotent la pírola... El problema, també, és el que jo et dic, que jo he intentat fer-ho arribar. El que passa és que per sistema no t'escolten. Tenen les seves idees, el que els ha vengut a la premsa, qui tu vulguis, els governs, qui tu vulguis. I d'aquí no els treus, llista que volem. Nosaltres que juguem amb aquestes campanyes de còssor i d'arribó,
que duren des de l'endemà de les eleccions. Jo no sé si cada vegada ha passat igual, però aquesta vegada és tan espectacular. Com aquesta vegada o no? És que ara és molt assabent. No hi ha més projectes. No té cap projecte. El Feijó ha dedicat tot el temps a atacar i a donar instruccions que ataquin el govern perquè...
treuen el tema Sánchez en qualsevol cosa. És el comodí. És el comodí de qualsevol... Comodí del público, eh? Sí, sí, el comodí del público. És el Sánchez i l'independentisme, ja està. Amb això en tenen prou. I ara com l'independentisme no està tan de moda? Les dues coses més difícils avui dia de ser, eh? Perquè ser independentista... Però estan demostrant, per altra banda, maneres...
Que fan vergonya. Sí. De valència, tot el muntatge aquest amb el Mador i companyia. Però aquesta gent que s'han pensat que són. Us heu llegit la maestra republicana? Perdona, és que no, és que s'ho ha pensat de veritat. La teva? La maestra republicana. Una persona, una presidenta d'una comunitat autònoma, que li diu fill de...
amb el president del seu govern en el Congrés, això, en un país normal, és defenestració immediata d'aquesta presidenta. Però no. Fa la gracieta de la fruita i, a més a més, tots els seus adlatres aquells...
li riuen les gràcies. Tots aquells llepaguls que tenen allà... Sí, sí. Li riuen les gràcies i li aplaudeixen. I el mateix fejo ho fa servir amb alguna d'això, de la fruita, que no els gusta la fruita. Quan veus això, dius, paga i vam-nos.
Em sembla que la Conchita ens volia fer una recomanació literària i després, als últims minuts, hem de parlar de Groen, Nàndia? No, hi ha un llibre que me l'acabo de llegir, la maestra republicana, que té molt a veure, parla molt de totes aquestes històries i realment comprens moltes situacions que hem viscut amb el govern del PP, sobretot amb els últims anys a València, els previs també una mica, però més amb to de literatura, no tant amb to com a manifest polític.
Penso que avui dia ser un Pedro Sánchez pots estar-hi a favor o en contra, eh? Ha de ser molt difícil. Estan atacant la família i estan atacant... Sí, sí. Les formes són impresentables. Però els governs del PPM ja han tingut uns lideratges massa cultes. No, no. Més aviat barruers i garrulos. Però també és precisament el que els he donat els vots, eh? És on t'arriba. Em miro algun programa de televisió, no me l'ha recomanat el Messi, però quasi...
I és allò que dius, no pot ser que aquesta gent siguin capaços de dir les borrades que diuen.
per una televisió que s'arriba a tot Espanya. Sí, sí. I que som capaços de dir... Però parlar d'assassins, parlar de ratllar lladres, parlar de... Referint-se a persones concretes del govern, i saps? O què conec això? Sí, sí. No, i és això. Jo ho he dit moltes vegades, això. Vull dir, aquí, els mitjans de comunicació, alguns...
capten el que diuen els polítics i ho transmeten tal com va, sense filtre, i són mentides i tot això, però no passa res. Això, si fos en un país seriós, quan un mitjà de comunicació publica una notícia falsa i es descobreix que és falsa, aquest tio... Això ho fa en altres països, coi! S'acaba d'aprovar una llei en aquest sentit.
Demanaves un país seriós i com Déu mana. Anem a parlar dels Estats Units o de Groenlàndia. L'última hora que tenim és perquè ja hi ha alguns països europeus que estan enviant membres de l'exèrcit. No direm que tropes perquè són contingents molt petits. És tropa. I l'última informació és que Espanya també podria participar. Em sembla que França i Alemanya ja han enviat
membres dels seus exèrcits. Ja sabeu que la cosa està en que sí o sí Donald Trump vol quedar-se a Groenlàndia. Ho dic per això que parlàvem de coses que sembla que es puguin dir com si fossin el més normal del món. Va fer aquella proposta de comprar la illa de Groenlàndia. Ahir va haver-hi una reunió, de fet, entre el primer ministre danès i Donald Trump i
Tot seguit es va decidir intensificar la seguretat a Groenlàndia. Imagines com devia anar. I els groenlandesos, que a més a més són molt poca gent, perquè l'altre dia deien que em sembla que són com 60.000 o 70.000 persones. És a dir, aquí tenim... Són més petits que Rubí.
Però aquestes coses s'encomanen, perquè aquí el Prima de Zumasol es vol quedar Groenlàndia, però aquí a Sant Cugat es vol quedar Cerdanyol. Aquestes coses... Sí, també tenen una disputa. Una disputa que Déu-n'hi-do. Un altre tema per parlar-ne, també. És que l'operació dels Estats Units, del Trump, a Venezuela, amb el que jo... O sigui, no he estat mai d'acord amb el Maduro ni amb el Chávez,
ni amb la seva forma de funcionar, ni amb la manera que han escanyat el poble per fotre els rics i tindre els calés als bancs de Londres. Tot això estic en contra. Ara, que vinguin els senyors i te'ls recrestin, això, vamos, això... L'extreuen. L'extreuen, sí. És una figura legal que no està enlloc. A més a més, exacte. 57.000 habitants. És curiosíssim.
Doncs... És que sembla que juguin al monopoli, no? Ara compro un país i no compro un país. Home, la de comprar era surrealista, però, i si no l'envaeixo?
A mi l'excusa aquesta de les terres rares, no m'acaba de convèncer, perquè realment comentaven que si l'interès és aquest, extreure aquestes terres rares, és molt difícil en un país com l'Enalia, les condicions serien econòmicament inabastables. Aleshores, molt bé, les terres rares no són rentables, què és el que busquen? Sí, jo crec que és un lloc estratègic.
És l'estratègia, és tindre presència a la zona, perquè el Trump, que està com un llum, doncs... A més a més, aquest dia vaig llegir un article que un psicòleg d'aquests, metge, va dir... El va definir de tres maneres, ja si me'n recordo. Que era un narcisista...
un psicòpata i un no sé què més. Però tampoc l'haver estudiat. No, home, no. Però vull dir, és una autoritat, és un home que és la seva feina. Això que ho digui jo... Autoritat, però que està dient que vol un país perquè estratègicament li va bé i li va anar. Sí, perquè diu que si no s'ho quedarà la Xina o s'ho quedarà Rússia.
Es veu que no és la primera vegada que els Estats Units intentaven comprar Groenlàndia i allò ho van fer fa exactament un segle, als inicis del segle XX. Ara que comencen a enviar personatges allà, a mirar bé què podem fer. No sé què deuen anar a fer, perquè allà si no et tanques a casa malament. Resulta que estan dient que allà ni vaixells ni xinesos ni russos no n'hi ha cap.
Vull dir que dius, paio, això és igual que la guerra aquella que es va inventar. Vull dir, d'aquells hi ve, home, de la ruta del nord. I si desglaça, doncs encara més ve. Perquè sota el gel hi poden haver moltes riqueses i aprofitarem ja que estàvem allà. Sí, però depèn, depèn de moltes coses també, perquè també hi ha patroli allà, també hi ha patroli, però clar, hi ha patroli amb unes profunditats que no surt a compte a les companyies patroleres a treure'l. Fins ara. Fins ara.
no els hi surt a compte, i per això van deixant fer. Si arriba el moment, clar, ell amb el tema de Venezuela ja té, allà al Llac Maracaibo tenen una bossa de petroli que no s'acaba. Doncs, per això, Dolanlàndia i Venezuela, i assegurar-se el petrol, i al mateix temps controlar-ho una miqueta, perquè clar...
I ara fotrem quatre bofetades a Cuba, i suposo que Nicaragua deuen estar patint. I aquelles coses... És com si es volgués quedar tota aquella zona d'Amèrica gritaent. Sí, sí. No sé, també potser tenen por a Xina, que està com emergent molt amb temes de programing intel·ligència social. Ja fa temps que comença a tenir por. Ha aconseguit girar l'ordre mundial. És a dir...
Nosaltres vam veure néixer a Nacions Unides i jo tinc totes les... quasi la seguretat que les veurem morir. Això s'ha acabat. Si fan alguna cosa allà de la Groenlàndia, el de l'OTA se'n va fer pollet. Sí, sí, no, no, aviam... Que sobre el paper ningú pot dir res, perquè la Groenlàndia no està a la Unió Europea.
Depèn de Dinamarca, però bueno... De fet, el que diu Dinamarca és que s'hauria de respectar el territori danès i sobretot perquè Groenlàndia està des de fa molt de temps en un procés d'autodeterminació, perquè correspon... O sigui, és...
Per dir-ho d'alguna manera, tot i que físicament no està allà, d'anés per la proximitat i per una qüestió de colonització, però en realitat pràcticament el 90% de la població és indígena, a més a més amb les condicions que té és bastant probable que sigui una societat...
força tancada, em refereixo que són els que són i tindrà el creixement que tindrà. És a dir, que ells ja estaven en el seu procés d'independència o de tenir més cotes d'independència respecte a Dinamarca. Tindrien el PP en contra. Tindrien el PP de Danés en contra. Sí, sí.
És curiós, la situació és curiós, es parla sobretot a nivell estratègic, però el que sí esgarrifa és que Dinamarca, que no seria un país especialment bel·ligerant, doncs hagi enviat ja, ell sí, tropes a Groenlàndia i que altres països europeus estiguin també enviant a part de l'exèrcit perquè aquí sí que hi podria haver un problema
Al final, Dinamarca sí és un país de l'OTAN i els Estats Units també. Però estem a Ucraïna i no ens en sortim. No, no, no. Això no hi ha manera. Jo crec que amb aquestes tropes no van enlloc.
A més es troba no van enlloc perquè foten dos míssils o tres i aixecava la comèdia. En són 13.000 i se'n ventilen... Els gossos en trineu... Això no, això és per donar a entendre que l'OTA ens serveix per alguna cosa i que estan tots a una i que no sé què, no sé quant. Això no va enlloc. Vas tots allà a la Casa Blanca a parlar i el tram aquest dels nassos
Té un narcisisme de tal nivell que aguanta tres quarts d'ara de conversa, deixant que parlin tots i dient els dins, sí, sí, sí, vull anar a Groenlàndia. Sí, sí, sí, vull anar a Groenlàndia. I diu, home, no pleguem, me'l plegueu. Sí, sí, sí. Diu d'Inamarca que la reunió va ser franca i constructiva. Sí, home, clarament que s'ha de dir. Per aquí.
Em sembla curiós, el de Franca, perquè... Franca vol dir això, eh? El que vulguis que vaig a la meva. Sí, sí, sí. Això sempre s'ha de justificar que heu estat una estona allà xerrant amb el sou que teniu, a menys que sigui una discussió franca i constructiva.
També us diré que no deu ser fàcil anar a un lloc i que n'hi ha un lloc a tenir una conversa diplomàtica i que algú et digui que ve a emportar-se un tros del teu territori. Que li preguntin el president d'Ucraïna que a sobre se'm va portar una bronca de calab. I calla, eh? Apa, vinga. Bueno, és que això ja no s'havia d'haver promès.
Això ja no s'hauria d'haver permès. Aquesta actitud d'aquest tio davant d'actes polítics amb altres mandataris d'altres països, això ja no s'hauria d'haver dit a algú, no sabem qui, li hauria d'haver dit...
Vostè vol una reunió amb mi, no. Una reunió amb vostè, jo no la vull, perquè no... O sigui, a plantar-se davant d'aquest tio no s'hi planta ningú, tothom li rola les gràcies, i ell va tirant de mesa. No, al contrari, fins i tot va dir que havia sigut una reunió cordial i tal. Avui ens vam voler entrar a la moto, al contrari. Hem de deixar-ho aquí, Isidre, Conxita, Pep, Mariàngels, motrismes. Gràcies per venir. Ens veiem en una setmana. Molt bé.
Gràcies.