5 minuts que passen de les 10 del matí d'aquest divendres, 6 de febrer. És molt divertit, la tertúlia dels divendres, perquè, clar, els moments abans, José i jo em van dient els talls, etcètera, vas amb els cascos posats i tu vas sentint tot. Només passa els divendres, eh? Tu vas sentint... Perquè és l'últim dia, ja venim. Ja està, la tertúlia comença... A les escales. A les escales, de fet.
Tot el que ens queda de la setmana ho deixem anar aquí. I a més a més, com que no som bons minyons, doncs anem a... ala, ala, vinga. Sense filtra. Sí que fem cas, però sense filtra. Lídia Juste, bon dia. Bon dia, què tal? Jo, Manel, Fernández, bon dia. Bon dia, tot un detall.
Home, què passa aquesta tarda a les 6, Carme Pumareda? Bon dia, bon dia. No passa res. Què passa aquesta tarda a les 6 a la biblioteca? A veure, diguem-ne. Has portat la Virgen del Pilar? La Virgen del Pilar. A veure, què passa aquesta tarda? Aquesta tarda... Ahir, donem pistes. Va ser Santa Aguera. Exacte. Ahir, sí. Llavors, és a sou que alguns pobles de... de l'Aragó, doncs aquest dia el celebren...
Felicitant a les dones i que les dones manin. Durant un dia, les dones manen. No manen mai. Aquesta tarda a les 6, tu manes a la biblioteca? Això què és? M'agradaria molt manar, perquè tinc moltes idees. Posar moltes idees que tinc, però no. Per això tenen allà els seus responsables.
Però que m'agradaria molt, eh?, que d'idees aquest cap en té. Has estat guardonada amb els premiers Santaguer d'aquesta tarda. Per la feina que fem la gent de la xarxa. Però som molts, però el que passa és que la cara, la cara, la cara, la cara soc jo, doncs m'ho donen a mi, però en realitat és...
És tota una gent que fa molts anys. És una mujer digna de mirar. Jo dic, a més, que s'ha de reconèixer que el Centro Aragones ja fa molts anys que otorga aquests premis Sant Àgueda, exacte, i que és l'única entitat que posa en valor, per dir-ho així, la...
la tasca i el treball que fan les dones, a més amb múltiples entitats, de manera molt transversal, vull dir, dona... També a les dones a l'esport, no? A les dones a l'esport, és una manera molt transversal, cultura, esport, comunicació, etcètera, etcètera. I, si més no, com a mínim, a nivell local, vull dir, a altres llocs no ho sé, però a nivell local és l'única entitat que
Sí que posa, com dèiem, en valor aquest tema i no se'ns fa moltíssima il·lusió aquesta tarda. Acompanyarem la nostra companya de tertúlies, la Carme Pomereda, i estarem molt contents que se distingeixi una feina que moltes vegades es fa...
Allò des de... Des del voluntariat, total. Des del voluntariat, total. Sí, hi ha molta discreció. Llavors, doncs, jo crec que val la pena... Bueno, no sé si tanta discreció. Aquí a la ràdio ja m'han escoltat moltes vegades que sempre reivindico la nostra feina i reivindico que volem més. Però bé, gràcies. Gràcies per dir-ho.
Nosaltres també volem més, i com deia la Lídia Just, volem posar en valor, en aquest cas, també, les vostres opinions, reflexions, que ho podeu fer al telèfon del 93 588 59 60 per parlar d'aquest tema, per exemple, dels Premis Santa Agueda, o també del túnel de Rubí, que es va obrir ahir a la tarda. Van complir, eh? Van dir que obririen dijous. Escolta, en obert. No sabem en quines condicions. Nocturn, no?
A veure, pels mercaderies... Sí, clar. No, en horari diurn i nocturn continuen les tasques... Això, això. De reparació, no? Sí, de reparació. Per parlar d'aquest tema, per parlar, per exemple, de les torres d'alta tensió, per parlar de les càmeres de videovigilància, per parlar...
de l'estudi que ha sortit sobre el risc de pobresa que torna a créixer a Catalunya i que afecta, sobretot, també els menors de 16 anys. Per parlar de l'ús del preservatiu que ha caigut entre els adolescents. Per parlar també del Tribunal de Justícia, que va donar la raó a Carles Puigdemont, a Clara Ponsatí...
Toni Comín o de qualsevol altre tema que vosaltres pugueu posar sobre la taula. 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Vinga, som-hi, que el José Malagón, que està al control tècnic, que us agafa les trucades, diu que hem fet una introducció molt llarga, de 5 minuts d'introducció. Doncs que fes-li cas, perquè com que tanqui el mic, us ho ha oblidat ningú. És el jefe, no? És el jefe, en el fons. Ells manen les que els que donen la cara, perquè si no preten el botonet...
És de boss. Bueno, més que de boss, és que vegin. És de boss. No, no confonguem boss. És de boss? No, de boss. No m'ho crec. Això que seria, clar. No ho sé. No, menor de 25, no, perquè ja... Què va? Què va? Ja, ja és una mica més gran, però no gaire més gran. No ho comptes. No ho sembla. És sorprenent, el que diuen les enquestes en relació...
a l'augment de vots que pugui tenir Vox en un segment de joves que haurien d'estar trinxant el món, però trinxant el món d'una altra manera, trinxant el món tenint en compte tothom, no trinxant el món només per uns. A mi em va sorprendre molt aquesta dada i em té indignada. És molt perduda i bocabadada. I bocabadada, com deia ell. Però es veu que sí, perquè el jovent que tinc a casa meva ho diuen.
Que votaran... No, però que no... Expliquen la realitat dels instituts i els queden molt parats, que són moltes noies. Justament no s'han llegit el que diuen, no? Llavors no s'entén. No s'entén, no s'entén.
Clar, parles de l'enquesta en què els catalans es consideren cada vegada més de dretes, molt particularment homes de 18 a 24 anys, i sobretot també les dones, que està creixent aquest número. És per això.
No ho puc entendre i menys, ja et dic, en les dones, amb el que ha costat moltes de les... No ho saben. Que han aconseguit les dones per arribar fins aquí. Els homes... Jo puc entendre que hi ha un moment en què, ara mateix, jo crec que en l'actualitat, en què tots els paradigmes de la masculinitat han canviat molt.
en tots aquests anys, no? I que, per tant, moltes vegades no troben massa bé el seu lloc, no? I puc entendre que hi hagi aquesta... Però m'és difícil pensar en la quantitat de llibertats. Jo crec que no són conscients de tot allò que tenen, ho donen per aconseguir, i pensen que mai pot canviar, o que mai ningú els pot treure segons quins drets, de tot el que vulguis, de reunió...
de manifestació, de llibertat d'opinió, de... jo què sé, no? Estaven i fan botellons i mira, a veure si m'explico. Si els troben, els troben i si no, no. Però vull dir que no sé si són conscients de totes les llibertats que tenen i les que podrien
Depèn de qui governi, depèn de com es legisli perdre, no? Clar, però es troben també en quina situació, no? En quina situació de confiança també cap al sistema democràtic, cap al benestar, cap a l'habitatge, cap als sous, cap a... faia dos dies estàvem
Parlen justament també dels problemes que tenen per accedir a poder-se comprar o a llogar un pis. Accedir... És que és molt problemàtic. Accedir amb un sou digne... Sí, sí.
I ells el que veuen és això. I per tant, jo crec que en aquesta enquesta també sortia que més de la meitat de la població considera que la democràcia no és prou efectiva a l'hora de promoure aquest benestar, la seguretat, la convivència, i que només un 63% dels enquestats considera que l'actual sistema de govern és preferible a qualsevol altre. O sigui, jo crec que arriba un moment que tenen tan frustració que hi ha d'altres coses que quan tu ve a puntes no es veuen. Però posant qüestió la democràcia, no?
Sí. Això ja ho deia el Churchill, no? Sí, millor, estava pensant-se també del mateix. Que és el millor que hi ha de lo conegut. I en quant a això que els joves catalans ara voten a la dreta, no. Aquí s'ha votat a la dreta majoritàriament durant molt de temps. Que quedi clar, aquí a Catalunya hem tingut molts anys de Convergència i Unió. Però no pots comparar-ho. Què vol dir que no? La dreta, sí.
Una cosa és l'ultradreta, si vols tu, però la dreta... Que no vols comparar Convergència? Era un partit de dreta. Aquesta enquesta no està parlant justament d'aquesta dreta. No, no, està parlant de la dreta. De la dreta més enllà. Però definim dreta i definim ultradreta. Jo entenc el que expressava el Toni Bravo, i és cert, vull dir que...
que n'hem parlat moltes vegades, i entenc que no estiguin satisfets, però quan tu no estàs satisfet amb alguna cosa has de lluitar per canviar-ho. Però has de lluitar per canviar-ho dins les normes, no les normes, dins el sistema polític que ens hem donat entre tots i que d'alguna manera és el més democràtic possible, que també podia canviar, que parlaríem d'eleccions.
També podríem fer l'esforç per buscar un sistema millor. Sí, exacte, que podríem fer llistes obertes, que podríem fer moltes coses. Per això dic, bueno, canviem-ho. Si no ens agrada, canviem-ho. Ara, passar de... O sigui, em sembla molt gros passar d'una democràcia, que pot millorar molt, tot el que vulguis, a pensar que una dictadura o un altre tipus de govern...
vamos, talinista, com dic jo, seria més efectiu i millor. Aquí és on jo crec que el problema és que, com que hi ha tan poca diferència en els últims 30 anys o 40, no sé, entre vegades dreta i esquerra,
Hi ha molt poca diferència en segons quines coses, d'altres sí. I s'han explicat poc, aquestes coses, de mesures de benestar social, etcètera, etcètera. I no l'hi veuen, és que ells no veuen diferència entre un i l'altre. Les dues realitats, els que estem aquí, sabem el que ha significat aquell període, d'on venim i el que significa això. Clar, la diferència és que ells només han viscut aquest període, no?
I vosaltres teniu l'experiència per vosaltres mateixes i per vostres familiars del que ha suposat tot això. I totes les conquestes socials han costat molt. Jo això ho trobo com una excusa. La gent jove no és tonta tampoc. No, ni molt menys. Nosaltres al nostre temps vam fer...
El que vam fer, no? És el que crèiem en aquell moment. I coses positives, que podria haver sigut molt millor. Però aquesta excusa que la gent jove... O sigui, que la culpa és nostra, perquè no...
transmetim a la gent jove el que és una cosa, el que és l'altra, fins a cert punt, també. I és que, a més a més, no m'ho crec, això. La gent de la nostra edat, la gran majoria, jo crec que fa aquesta feina de transmetre.
No ho sé, perquè mira... Si és bon, no és bon. Bueno, és igual, i si no, que busquin. Hi ha molta gent jove que es pensa que tots els drets que tenim dins l'Estatut dels Treballadors els vam tenir ja quan teníem 15 anys. No és veritat. No és veritat. Va costar molt tenir un Estatut dels Treballadors que defensesen els treballadors. Molta gent s'hi va deixar la pell. I això pensen que és innat.
I ens dediquem a explicar-ho? No. No, la veritat és que no. Jo també t'ho dic. Com no sigui que d'alguna manera has de fer mansió a alguna cosa, i llavors dius, eh, bé, cuidado, eh, que aquest dret que tens de tenir no sé quants dies de no sé què, de tenir no sé quantos, que estiguis cobert no sé quantos, el que és un acomiadament improcedent... Tot això, que forma part de l'àmbit del dia a dia, va costar la pell a molta gent, eh? I això ells...
No en tenen ni penyotera idea. Pensen que tothom ho ha tingut de sempre i que ho tindrà de sempre, que és inamovible. I no és veritat. Hem de continuar transmitint i fent el possible per no sé què, estem d'acord. Però que la gent jove, en aquest cas, que és del que estem parlant, no arriben a saber...
que si n'hi ha uns drets és perquè algú o alguns en el seu moment han lluitat per això, que si tenen sanitat és perquè no sé què, si la dona té millores, no totes les que haurien de tenir igualtat vers l'home, però va millorant, entre cometes, no? Sí.
I en temes d'educació, en temes de sanitat, en molts temes, que estem molt millor que fa uns quants anys. Però jo penso que això la gent jove sap que ve d'algun lloc.
Vull dir que no... Sí, però la diferència és si ho han viscut o no, si ho han lluitat o no. Però és igual, jo no he viscut la Guerra Civil i jo pateixo el que va passar a la Guerra Civil. Però és diferent. El teu testimoni és diferent del testimoni que una persona que ho ha viscut a la seva pell... Perdona, que jo no he viscut la Guerra Civil. No és que no ho sàpiguin, però hi ha molts joves que encara que tu els diguis certes coses, ja sabem com cauen aquestes coses. Sí, vale, però és que a mi això ara...
No, no. Amb rellisca. Primera, és la paraula que diuen. Primera, batalletes. M'expliques batalletes si no els interessa gaire. I segona, vam aquí també discutir un dia que molts d'ells sentien a parlar molt poc de la Guerra Civil, perquè no arribaven al temari final de curs, no sé què, i que per tant hi havia molta gent. Però no són tots.
No, clar que no. A mi en el col·le ningú... No és que no arribessin al temari, és que no hi era el temari a la Guerra Civil, si no era per el que era. Joan Manel, tu saps que inclús gent de la teva edat i de la nostra ens vam haver d'espavilar per saber moltes coses de la Guerra Civil, perquè a les cases no se'n parlava.
I al carrer no se'n parlava. Que són més intel·ligents que els joves d'ara. Ni tothom es preocupava de canviar el món. Hi havia altra gent que simplement en gaudien. Parlem-ne també. No tota la nostra època o la nostra joventut hi havia gent compromesa per tot arreu. No, no.
Hi havia molta gent que no, o que no se sentia interpel·lada per això. Si voleu donar la vostra opinió, joves, no tan joves, els que heu viscut també una etapa complicada, o els que esteu vivint ara, 93 588 59 60. 93 588 59 60, que us volem escoltar.
I és un efecte... Jo també penso que és un efecte rebot, no? Vull dir, no m'agrada el que hi ha, jo vull canviar-ho, no sé què, i penso que això pot ser millor. Vull canviar-ho, vull canviar-ho perquè no, perquè aquest món que ens esteu deixant no ens agrada. Per primera vegada els fills poden fins i tot viure pitjor que els pares, cosa que abans, en l'anterior salt generacional, no havia passat. Llavors estem enfadats.
Estem enfadats. I enfadat per enfadat, doncs, mira, passen coses com que als Estats Units escollin el Trump, un tio que ja m'explicareu. I aquí poden passar coses com que Vox pugi, que tu dius, des de la teva mirada, ho he analitzat bé, els postulats que plantegen i tal, no sé què. Doncs no, voto perquè estic enfadat. I si estic enfadat, voto en contra o no vaig a votar. Clar, no se n'adonen que votar és l'únic mecanisme, eh?
que el dia que vas a votar o no vas a votar... Jo el que sí que trobaria culpabilitat a les nostres generacions és que hem... A línies generals, que ningú s'ofengui. Hem criat els nostres fills en el món dels jupis. Això sí. Mira, amb això...
i després es topen amb la realitat, que no li falti res al nen o a la nena. Ai, ai, ai. Saps que els nostres pares van fer amb nosaltres, també, eh? No, els nostres pares ens deixaven volar el que volguéssim. Sí, però van intentar que tinguéssim una vida millor que la seva. No, no, que la seva. Clar, venint d'on venien, doncs, evidentment, van intentar que nosaltres, doncs, visquéssim millor i tinguéssim més llibertat,
i féssim no sé què. I nosaltres, que no et diré que nosaltres no ho hagin fet. I tant, i tant. Ara estan cotofluix. El canalla està amb cotofluix i una bombolla. No se'ls pot frustrar. No fos cas que no ho poguessin assimilar. Que al nen no li falti el més petit detall. Senzellament que no es poden frustrar de res. Que no es poden frustrar, que no. Pobrets, que no. I això, evidentment, després la vida real no té res a veure amb això. Us explicaré una cosa, això de no frustrar.
Ahir, tota una colla de nois i noies d'un institut de Rubí, que tenen nois i noies d'un altre institut de fora d'aquí a casa, se'n van anar a Montjuïc. Se'n van anar a Montjuïc. I el que jo els he dit moltes vegades, heu d'anar amb bitllet, perquè hi ha... que vigilen. Però un, com que no portava bitllet, o portava un bitllet del seu pare, perquè són nominals, li va costar 50 euros. I els que estaven a casa van dir, ostres, sempre ho dius tu.
Què diuen les normes? Que tu has de viatjar amb bitllet. O no? Tu per agafar el ferrocarril, per agafar el metro, has de portar un bitllet. Si tu vas amb un bitllet que no és el teu, perquè aquests que són nominals, que la gent compra per tot l'any, però que tenen el teu nom, clar, li van dir amb un noi... Tu et dius Ramon? Un noi amb una cara de...
de Belga, que no s'aguantava. Que no es deia Ramon, vaja. No sé com es deia, però clar, i llavors l'altre diu, no, no, és que és meu, tal. No li van fer cas. Van pagar 50 euros. Ferrocarrils, va ser? No, al metro. Potser la diferència està en que... Es van quedar parats. Ells, en comptes de lluitar perquè, per exemple, sigui el preu del bitllet més barat, es colen directament. No, aquests portaven... Van pensar, bueno, doncs com que s'ha de comprar un bitllet, metro i tal, i...
el familiar val 20 euros, bueno, doncs portaré el bitllet del meu pare, que segurament els seus pares li van donar, mira, fer servir el meu, però hi havia els controladors. I com que anaven molta colla, perquè anaven molta colla, els van clisar. Sí, sí, no, a veure. Jo els hi tinc dit moltes vegades, ho sentia una norma, a mi em costa aquests diners, perquè haig de pagar igual que tothom,
Doncs pagueu, ho sento. Sí, però també els preus que hi ha, el preu del diet senzill per un jove, doncs no és... Ho sé. I més si va esporàdicament a Barcelona, que això és un altre, que llavors t'has de comprar o li has de comprar una targeta, que en el cas, per exemple, de la meva filla caduca abans de l'any. Si tu li compres...
De 10 viatges per si. Però clar, els que no van, perquè tenen 13 o 14 anys, llavors t'hi trobes en aquesta disjuntiva, no? Que vas de Barcelona, has de pagar el bitllet més el que sigui allà de metro, etcètera, per poder... I acaba sortint, doncs, acaba sortint car. Que no dic que no s'hagi de comprar, però que estic dient que aquests preus socials que hi haurien estar-hi, doncs...
El jovent fins als 16 anys tenen uns preus especials. Per això jo deia, que lluitin per això. Però no tenen un preu. Tu compres aquí un títol de transport per joves de 16 anys i es poden moure dintre d'aquella corona. De la corona, sí, sí, ho sé. Sí, els de Barcelona sí que es mouran dintre de Barcelona, però si és de fora de Barcelona és només en aquesta primera corona que no t'agafarà. Amb això és veritat, aquests preus s'haurien d'ajustar i s'hauria de parlar, però el millor no és anar-se colant.
No, no. Això és obvi. Ara, que estic totalment d'acord amb tu, són els preus caríssims i pels joves són molt cars. I ara jo també ho posaré sobre la taula que tots els mals no són culpa, entre cometa, perquè ara hi ha aquest nou impuls d'aquest relat, que moltes de les coses econòmiques que ens passen és culpa dels jubilats.
No, perquè jo pago igual que tothom. Hi ha forces polítiques que estan treballant en aquesta línia, que el tema d'aquest país que té tants jubilats i que té jubilats, tots que cobren una millor pensió i l'altre menys. No t'ho han tret de la teva nomina al llarg de la teva vida. Clar, però explica-ho. Això hi ha gent jove que no acaba tampoc de pillar el tema que dius. Clar, el que cobro ara...
Resulta que jo he treballat durant tota la meva vida. Ja començo a veure aquest relat que en aquest país estan jubilats, tanta gent cobrant pensió, i en canvi els joves que tenen uns sous, i que té a veure una cosa amb l'altra. Tornem al mateix. Si no t'informes, i en això tens raó, Jo Manuel, si tu, com a jove, no t'informes del que... Quan a vegades t'expliquen segons quines coses, no que et fan un TikTok de 30 segons dient de no sé què,
i tu no t'informes, et vas quedant amb un relat que no saps ni de què estàs parlant. I a partir d'allà construeixes la seva realitat o la teva realitat. I un relat en el qual no t'has de menjar molt el tarro. No. Perquè dir, tu no tens feina perquè hi ha molts magrebis. Ja està.
Ja està. Eh, eh, la teva... Que te'l foten. Clar, la teva capacitat econòmica són culpa que aquests cobren una pensió. Clar. ¿Cómo? Bueno, doncs... Aquest és el relat que està passant aquí a Rubí, amb totes aquestes botigues que estan tancant. Llavors, la cosa és, ja sabem qui s'ho quedarà, no? S'ho quedarà persones...
Xineses. I llavors aquest és el remes. La gent fa bullir una olla que dius... Però potser són els primers que van a comprar. No, no, exacte. Després són els primers que a les 9 de la nit estan comprant en un paquistanès amb tot el carinyo del món, eh? Amb un comerç regentat per paquistanesos, i això vull dir-ho bé, o perquè em convé, perquè em va bé, perquè...
Perquè vinc de treballar i ho tinc obert. A les 9 o a les 11 de la nit. O a les 11 de la nit. Perquè resulta que aquí, segons a quina hora, a la 1 al migdia ja està tot tancat. I el dissabte no obro. Amb tot el respecte del món, que costa molt, eh? Vull dir, compaginar la vida personal amb un comerç costa moltíssim. I per tant, però clar, és que hi ha gent que està disposada...
Aquesta és la comparació. Hi ha gent que està disposada a treballar 24 hores, que no té vida, i que jo no sé com estan regulats allò a nivell laboral. No vull ni saber-ho. No, no, hauria de saber-ho. Doncs això. Aleshores, fer front a això és complicat. Aquí sí que jo crec que tothom s'hauria de regir, entre cometes no, per unes normes, per uns uranis, amb una certa igualtat, no? Però clar, si el model americà diu que els comerços estan oberts tota la nit,
I nosaltres vam dir que no hi aniríem mai, el model americà. Oita com hi anem, pum, pum, pum, un darrere l'altre. Ostres, ara resulta que volem tenir comerços oberts a la nit, perquè no sé què, i el cap de setmana, i el diumenge, i el menys a la tarda. Això és incompatible amb un comerç tradicional. És impossible. És familiar i impossible. És impossible, a menys que treballis en règim quasi d'esclavitud, clar, que parlàvem. Gent que, com aquell que diu, treballa, menja i dorm al mateix lloc.
Sí, sí, sí, n'hi ha. Parlaves d'obrir, deixa'm que continuï parlant de Rubí. Noies maques i on vi, va. Qui ha obert, després anirem a la del risc de pobresa, que estava a punt de lligar-ho, però pensava, anem per més temes també de Rubí, que també el risc de pobresa ens atany a tothom, a Rubí, no? Però qui ha obert ha estat el túnel de Rubí per les mercaderies durant el dia. Durant el dia, sí. Durant el dia. Durant el dia.
La mercaderia és el primer. Les mercaderies, sí. Estaven allà... Està al port. A França també. El primer tren que va passar, el primer que va passar a la tarda va ser un de proves, però després un altre de Mercedes-Benz.
Home! Ja hi podíem, mira, si se li hagués caigut un cotxe... Espera, crec que venia de França. Mira, si és que jo des de fa uns dies que sé que hi havia un túnel a Rubí. Ah! Sí, mira. Jo des de fa uns dies sé que hi havia un túnel a Rubí que ja va, entre cometres, començar amb problemes estructurals que s'havien d'arreglar.
El primer convoy comercial de mercaderies, tren de cotxes, del fabricant Mercedes-Benz, que va sortir d'Alemanya fa 15 dies, que des de dilluns passat estava aturat a l'apartús, i esperant que s'obri...
el túnel, doncs, que va passant cap al port de Barcelona. I pels nostres oients, a Rubit, ja sabeu que totes les coses es bategen amb un nom, no? Perquè aquí també passa com a tot arreu. És el tren nuclear, ho dic perquè... Sí, sí, sí. És el tren nuclear, perquè era el que portava residus de la segure central nuclear cap a França. De la bandelloso. Era de bandelloso. Doncs és aquell que veieu cap a... No se sap cap a on. La que veiem a la carretera de Molins. La carretera de Molins. Si aneu a comprar amb una superfície comercial que no direm per què no fa publicitat... Però si no esclatarà tot.
Exacte, i no fa publicitat. No fa publicitat aquí, vull dir, aquí, si la fes aquí, ho diríem. Doncs es veu passar un tren llarg, llarg. I el tren nuclear. Perdona, aquells no són catalanets? Sí, clar. Aquest tren es veia passar des de la Torre de la Llebre, els nens ho sabien perfectament, abans que fessin els pisos del davant. Quan van fer els pisos del davant, ja, la via del tren va quedar... Però és impresionant, eh? Bueno, llarg, tapada...
I quantes vegades ens havien preguntat, aquest tren on collons va? I on va? I no ens ho explicàvem gaire. A mi m'ha fet gràcia, gràcies a les declaracions de José Antonio Santano, ara les comentarem, el secretari d'Estat per Transports, que diu que estima que les obres al túnel de Rubí
es faran durant setmanes o mesos. Clar, sí, és que és una obra molt gran. Setmanes... O mesos. O mesos. És que es curen amb salut. Ara ningú diu res. És que no és una petita obra. És una cosa grossa. Anem a escoltar... Y es evidente que los trabajos de reparación del túnel no han terminado. O sea que hemos hecho, digamos, una primera actuación de emergencia. Tenemos monitorizado el túnel. Sabemos, por tanto, en cada momento lo que está pasando porque la seguridad aquí es lo fundamental.
A mi em fa molta gràcia això de l'auscultació del túnel en temps real, perquè és com un pacient que està a la UCI.
Sí. El túnel està a la UCI. Jo li diria al conductor del tren, mira, quan sortís posa un espelma algun sant, que tinguis sort i que no et caigui sobre. El maquinista deu estar mirant cap a dalt. A mi fa gràcia que aquest senyor en el 2026 digui que la prioritat és la seguretat.
quan ja va néixer allà amb escletxes i tot. Malament, sí, tenia un problema. Quan es va néixer amb una esquerda... Ara, deixeu-me que jo llenci una... Només hem de criticar una floreta, no? Jo vull llançar una floreta al pobre senyor que surt a donar la informació de Rodalies, allà a l'estació de Sants. I l'Antonio Carmona, el portaveu de Renfas a Catalunya. No ho sé, es dirà Antonio Carmona. Perquè és que és bon home.
Ja no sap què dir, ni com dir-ho, ni de quina manera dir-ho, ni res de res. Jo cada vegada que vaig sortir penso, pobre xicot, ja li han dit a l'altra vez el ruedo, saps allò? I vinga, i toma, i no perd mai ni el somriure, ni la bona manera, ni el no sé què, perquè, clar, sortiries i allà els hi diries... Imagina't el dia que va caure dues vegades al centre control, que ell deia que aniria bé...
Has de tornar a sortir a dir... Ara sí, ara no. Ostres, tu. No, no, jo per això dic una floreta també. I també jo diria que demanaria un respir, no?
un respira en general a tots nosaltres, a mitjans de comunicació. Jo sé que la gent que cada dia ha d'agafar rodalies evidentment està passant molt malament. I ja fa molt de temps que està passant malament. Però estem, si més no, assistint com a mínim a tota una sèrie d'accions que intenten compensar, minimitzar, i que el que demani
És que demà està arreglada... És impossible. No li està dient la veritat. És mentida. Tots sabem que els anys de desinversió costarà molt. I que, per tant, això no serà ni d'un dia, ni de dos, ni de tres. I jo demanar-li a la consellera Paner que pugui dir... Demà anirà tot bé, escolteu. Això no és real. I crec que tots ho sabem, a més a més. I, per tant, què estem fent? Jo crec que s'ha d'apretar. I tant, que s'ha d'apretar. Només faltaria...
Però també arriba un moment en què dius, a veure, deixem... s'estan fent passos. Els trens han deixat de circular per els trens d'alta velocitat, quatre trens a la nit per poder treballar. I, en canvi, les tarifes dels avions han baixat
perquè la gent pugui compensar una cosa amb l'altra. S'està, per tant, treballant amb tots els agents possibles. Ara Rodalies no preveu recuperar el servei sense cap limitació de velocitat, com a mínim fins a l'abril. Tu pots dir, hòstia, és que durant el temps que sigui no s'ha fet manteniment. Hòstia, vale.
El fem. I arriba un moment que es diu, val, ho fem. I si ho fem, ho hem de fer amb un temps, no? I haurem d'aturar. Clar, hi hauràs d'aturar, hi hauràs de parar vies i tot el que faci falta.
I després, si ho fem de pressa, quan passa el temps i passa no sé què, direm, clar, és que ho vam fer en 5 minuts, allò, i per això ha sortit com ha sortit. Ens queixem de tot. Ahir escoltava gent, i tenim algú conegut a Gijón, que estan també amb tota la borrasca Leonardo, en fi, tota la història i tal, trens que ni arribaven ni sortien, i que els van dir, i tampoc us podem oferir servei per carretera d'autobús ni res, perquè també hi ha carreters, però és que a més tampoc us ho podem oferir.
A veure, per comparació, doncs també diu, sí, aquí han anat molt malament les coses, però és que han arribat a portar autobusos de les illes, eh?, per poder estar aquí donant servei ara mateix. I si no, que facin com feien els nostres pares, que agafin la bici i se'n vagin de robar a Terrassa, si fa falta. Per la carretera aquesta, per anar amb bici és tan boníssim. Per la carretera aquesta no. Sí, sí.
És... Cam a través. Cam a través. No perquè et trobes als senglars i no pots passar. Ah, no? Està prohibit. Bueno, ahir al matí es van trobar dos senglars, l'Albert, van anar a fer lo del túnel del Rubí, i el Robert... Es van trobar els senglars, no? Van trobar allà dos senglars. Estan tranquils, no? Que benites, que benites. Bueno, estàvem menjant allà. Clar. Jo que em veia un rat anant en cotxe a...
A la rotonda que hi ha a Can Vallonrat, em vaig topar... Per sanglars n'hi ha hagut sempre. Una altra cosa és que hi ha en èpoques que n'hi ha hagut... Ara hi ha una superpoblació. Una superpoblació, no? I des que van descobrir les papereres...
i tota la història, i per tant es reprodueixen, perquè diu que els sanglars també es reprodueixen en funció de si veuen que tenen menjar en el territori o no. I aquesta és una de les coses, no només perquè es reprodueixen perquè sí, no, no, no, tenen més o menys cries si tenen més o menys accés a menjar. Una mica com els humans, eh? Si tens habitatge, tens menjar, ja veus a veure si tens un fill, si no. Això no ho diguis als nostres pares perquè...
Sí, exactament. Pots mitjans i molta canalla. Sí senyor. Tenim la culpa nosaltres. Al parc de Can Oriol han posat uns contenidors a dintre d'uns mars de fusta, tancats, perquè aquests els llencen. Hi ha una paperera, perquè hi ha gent que passeja el gos i tal,
aquesta paperera la gent hi tira allà les bosses d'escombraries. I l'altre dia, lilluns passat, com vam anar a caminar, els senglars s'ho van passar molt bé. La van tombar, la bossa tota estripada, hi havia allà un follon i un merder. Però si tens el contenidor a dos metres, tireu allà, que aquells no els poden, perquè els han...
Els han forrat de fusta i aquí sí que el sanglar no pot, per més que rasqui. Les papereres sí, tenen una gràcia. Moltes vegades som nosaltres els que no actuem correctament. I aquí a Rubí també hi ha una zona que hi havia molts problemes de coloms, no? I llavors es van posar uns dispositius i tal, amb un tipus de pinso que...
entre cometes, els esterilitzava. Clar, però què passa? Si tu els hi tires menjar, ells no mengen d'aquest menjar. O sigui, la història és, no els hi dongueu res, que ells aniran a menjar d'aquest, i d'alguna manera anirem generant que hi hagi menys població, que està originant problemes, que sou els primers que dieu que teniu problemes. Però després passa, la senyora de torn, o el senyor, o el qui sigui... Jo he tingut alguna trifulca amb la senyora de torn.
I li dona menjar, no? I dius, a veure... Per menjar els coloms. Sí, clar. Però s'ha d'explicar. Les coses, doncs, a vegades necessitem que ens les expliquin del dret i del revés, i tot i així, doncs, no fem cas.
Anem a agafar un tren. Volia passar també per les torres d'alta tensió. Quina voluntat. Anem a agafar un altre tren respecte a aquest estudi que parla del risc de la pobresa, que torna a créixer a Catalunya. Un de cada quatre catalans viuen en risc de pobresa.
I sobretot, en el cas dels infants i adolescents, 36,1% dels menors de 16 anys viuen en situació de risc de pobresa o d'exclusió social. Amb tot això del que significa. Jo no sé si heu viscut al vostre entorn algú que tingui un fill o una filla i que li preguntin Papa o mama, nosaltres som pobres? Sí. Ho he viscut a l'escola. I mira que fa anys que no hi treballo, eh? Sí.
i enviar famílies, en aquest cas, com es diuen els de la religió evangèlica? Sí. I dir-me a aquests pares ens fa molta vergonya anar.
i després trobar-te'ls pel carrer i dir, és que ens pensàvem que només hi anava gent de fora, perquè es deia així, gent de fora, immigrants, i m'he trobat amb gent com jo. Això, sí. Passa un dia per les cues de sap, ho podré comprovar, quan donen els aliments. I dius, molt fort, molt fort. I ho he vist a Sant Cugat, també.
Hi ha aquest estigma, no?, de... Molt fort. De dir, és que els que, d'alguna manera, en moment determinat, que a més és curiós, perquè aquest estigma l'hauríem d'anar treballant, perquè és cert que hi ha moltes vegades, i també s'està adonant ara moltíssim, que, pel que sigui, tens alguna època en què tens més problemes i tal, i pots necessitar ajuda, però després, per dir-ho així, reincorpores bé el món laboral i tal. Però aquest estigma de la caritat, de la pobresa, del...
Això per un cantó, eh? Després ja ve l'altra lectura de que aquí hi va gent a buscar coses que no necessiten, que se n'aprofiten de nosaltres. I van a carregar amb el Mercedes i tot això. No entenen que aquesta gent, en molts casos, no tenen xarxa social, no tenen res. Però vaja, què és això? Llavors, el que passa és que a mi em falten dades amb aquest estudi. De què estem parlant quan estem parlant d'això? O sigui, què significa ser pobre?
Què significa? És que jo m'ho vaig preguntar. L'any passat, el llindar salarial, per determinar si una llar està en risc de pobresa, va pujar fins als 13.860 euros l'any. Un verem que per una família, dos adults i dos fills, és de 29.100 euros.
Llavors, ells estableixen aquests lindars, si per aquest lindar, doncs, tu cobres menys, doncs, això et considera que totes les despeses no arribes. No sé, jo vinc d'una família que... Si vam voler estudiar...
Ens ho vam haver de pagar nosaltres, no perquè no volguessin, que és que no podien. Aleshores et deien, home, i et podien ajudar una miqueta, però no gaire. Aleshores et deien, bé, doncs a partir de certa edat que ja pots començar a treballar, i aquí qui més qui menys. A casa meva també. A fer estudiar i treballar. Això volia dir ser pobres, perquè hi havia gent que no, que realment no treballava i només estudiava, no?
Doncs sí, segurament, en aquella època es podria considerar així. Però, Lídia, risc de pobresa, ells ho estableixen en 13.860 euros. Ara, pregunta't quan costa un lloguer. I multiplica per 12. Evidentment. Quan 900 euros, multiplica per 12, perquè ja arribes a aquesta xifra. Aquí has de posar totes les despeses al menjar, etc. Clar, probablement...
En la nostra època, el preu de l'habitatge no significava el percentatge que significa avui en dia del teu salari. No es menjaria un 60% o... Aquí estem amb la pedagogia que abans parlàvem. Mides socials que a la dreta, per exemple...
Tomba. Dretes, vull dir, junts, també. Sí, sí, també. Mira, l'altre dia encara recordàvem que aquí a la nostra ciutat, com que som una ciutat, entre cometes, industrial, és una de les seves característiques, durant molts anys la gent que treballava podia estudiar el batxillerat nocturn.
El doctor Montblanc, entre d'altres, on nosaltres ja vaig estudiar a la Xola, etc. La Raona Gara. La Raona Gara. Exacte, doncs podies estudiar el batxillerat nocturn. Aquesta opció. Aquesta opció fa molts anys que es va perdre. Igual que es va perdre el fet que abans tenies classes a la universitat al matí,
O a la tarda. Tarda volia dir tarda-vespre. Jo anava a la universitat de 6 a 10 de la nit. Això volia dir que fèiem compatible el fet que pogués treballar i pogués estudiar. Això volia dir que molta més gent que no tenia uns recursos econòmics alt, ja no eren només els fills del metge, de l'advocat, dels que estudiaven, sinó que la immensa majoria podia fer-ho. Sí, evidentment s'hi esforçava, etcètera. Tots aquests conceptes
els vam anar perdent. I per què els vam anar perdent? Doncs els vam anar perdent pel que dèiem, perquè segons qui governava... I ara mateix et trobes això. Hi ha gent que no pot anar a l'UNI, no pot pagar a l'UNI.
Hi ha gent que està enviant els seus fills a estudiar a Andalusia perquè els cursos són més baratos que no pas aquí. O sigui, hem tornat enrere, hem perdut coses. Perdut coses vistos des de la classe treballadora, que volíem tenir uns recursos per millorar, per conèixer més, per tirar endavant, per tenir millors possibilitats de futur. Tot allò que ens vam treballar ens ho hem patat.
Ho dius bé, eh? Aquesta enquesta de condicions de vida de l'IDESCAT diu que gairebé la meitat dels enquestats asseguren que tenen dificultats per arribar a final de mes. O sigui, pràcticament un 43%, un 10% assegura que tenen moltes dificultats i una dada que... que per mi és dura. Pràcticament un 30% no es poden pagar unes vacances de com a mínim una setmana a l'any. Res. Hi ha molta gent que no fa vacances. Moltes. Moltes.
I aquí a Rubí tornem al mateix. A casa meva el meu pare no feia vacances, eh? No, no en feien pas. No en feien de vacances. El meu pare treballàvem a una farmàcia i a l'estiu se n'anava a la costa, els 15 dies que tenia, a suplir suplències d'alguna farmàcia. Vacances no en tenien. No, aquí a Rubí... Què fèiem? Anàvem a Barcelona, a vegades anàvem a Caldetes, però era una cosa excepcional. I les nostres vacances, a casa meva, mi germana i jo, eren anar un dia al zoo.
Era un dia anar al zoo, agafava tren i anar al zoo. No passava res. Que ja no pots ni agafar el tren per anar al zoo. Vas saber quan arribes al zoo. Per què arribaves? On jo vaig néixer em sembla que no anava ni un de vacances. No anàvem de vacances. Les zones que teníem el mar al costat, això sí. No, i nosaltres per aquí robí. Per aquí robí dançàvem per robir tot l'estiu. I anàvem, doncs això, a jugar a la plaça i allà...
fotre'ns dins de la font, en fi, no sé, però que si vacances és una cosa de... Les vacances de moltes noies de Sant Quat, moltes nenes, si anaven a les monges, com que tenien nenes internes, que a l'estiu també en tenien, a la tarda se les emportaven als boscos, als diferents boscos, a les fonts que tenien, i a mi la meva mare m'hi deixaven anar amb elles.
perquè et portaves l'entrepà i anaves amb aquelles noies que les coneixies, aquelles nanes, cuidades per les monges, i anàvem al bosc, a les fonts, o a passejar pels voltants del camp de golf. Va berenar aquestes vacances. Jo sí que anava, si puc dir que anava de vacances, és que anava amb el poble, no? Que suposo que és el mateix que fan ara els sud-americans o els magrebis, que guanyen... Quin poble?
A Cádiz. Suposo que com els que passen els d'ara, que són els sudamericans, els magrebis, que per poca pasta que tinguin estalvien el que sigui per tal de poder anar de tant en tant. De tant en tant, eh?
A veure la família, a la seva terra i el que sigui. Per això aquest concepte... Perdona, acabo. Amb això que no s'ha arribat al final de mes s'ha d'especificar perquè que no s'ha arribat al final de mes és de tota la vida. Quants no hem tirat de la targeta de crèdit l'última setmana del mes perquè no arribàvem...
ni volent. Però això també et fa una altra reflexió entorn a la ciutat. Abans, Rubí, ja et dic, corriem per aquí. Després hi va haver una època en què la gent al cap de setmana se n'anava al càmping. Us en recordeu? Ah, sí, Rubí es buidava perquè començava a anar al càmping. Ara tu estàs a Rubí a l'estiu i a l'estiu no està ple. Per què? Perquè hi ha moltíssima gent que no es pot moure. Aleshores, clar, pensem en què fem amb tota aquesta gent a l'estiu, a Rubí.
amb una piscina, que caben lo que cabe, i fem excursions de l'estació a la mútua i ens prenem un gelat, perquè és l'única cosa que ho farim a l'estiu a Rubí. No hi ha cap tipus d'activitat. No hi ha cap tipus d'activitat. Jo veia Sabadell i deies, almenys el juliol tenien el 30 nits, cada nit una activitat tenen...
José diu, la biblioteca que tanca. José, està en casino. Un moment, un moment. Ara tindrem el casino. No, que també s'ha tancat. A l'estiu, quan vols que tanqui el casino. La biblioteca que a més a més es considera d'espai climàtic. Pam, tancada. I la Taneu, que veu parlar dels espais climàtics tancats a l'estiu. Jo tornant sempre enrere...
quan fa falta de domini, aquells estius joves que teníem als anys 80... Ara, ara, ara. Que veies... Estius joves? Què dius? Escolteu, no veieu el casino com una possibilitat? No ho veig, clar, possibilitat. Nosaltres veiem el tricicle a principis del mes d'agost, aquí a Rubí.
No, és tenir la idea, la que sigui. Tu pots fer... Tu pots tenir el lloc que vulguis, però si després no fas res... Tu pots fer cinema a la fresca. Se n'havia fet a Rubí. Cada setmana en un barri diferent. Cada divendres, al vespre... A la pandèmia, cada setmana en un parc diferent es feia un espectacle de cinc.
Es va fer aquells dies. La qüestió era dir, hi ha gent, hi ha gent a la ciutat, tenim una programació cultural que no cal que s'acabi després de juliol, primers de juliol, i ja ho sé, clar, això significa que també has de treballar a l'estiu.
un servei com és, per exemple, la cultura de l'Ajuntament, no? I això significa que els companys... Perdona, eh? Però a nosaltres ens diuen que hem de treballar 365 dies 24 hores l'any i que, en tot cas, t'organitzis com vulguis, però que el servei ha d'estar cobert, doncs és tot el mimo. Jo dic el mateix, és tot el mimo, ho sento, però hi hauria d'haver activitat. Perdona, amb això que hi ha gent que es tenia que treballar. És que també recordo...
És que hi havia gent que col·laborava. Ah, sí? No, no, i que treballaves, és igual, feies vacances a l'octubre, no passa res. 93, 588, 59, 60, si voleu opinar de les vacances, dels temes que estem parlant... Jo n'apreto molt, també trenco una llança, vull dir, ho sé, que hi ha gent que treballa molt i que intenta...
fer moltes coses i que... No vull dir que tot el que es fa... No. El que dic és que... Nosaltres reflexionem en veu alta que potser hi haurien coses que ens agradaria que canviessin i que tampoc... No volem que s'inventi res. Perquè ja et dic, hi ha altres ciutats que ja ho fan. I dius, home, potser... Ara, això, clar, li has de dotar d'un major pressupost, no sé què... Reindiqueu activitats com... No vull tenir una piscina com Vallparadís.
No, perquè és molt gran, però, home, potser en algun altre lloc on remullar-se el cul si fa molta calor, potser podria ser, perquè és que la que tenim és molt petita. I no cal portar el Rolling Stones tampoc. Tampoc cal portar el Rolling Stones, però... Però el millor, doncs, cal fer altres coses. Ja et dic, és l'única cosa que...
És que em sap greu perquè et venço... No, no, no és veritat. S'han fet moltes coses, s'ha treballat molt, s'han fet estiu joves, s'han fet moltíssimes coses. A partir d'aquí ja... Això és contribuir, no és... El que esteu dient és que a l'estiu hi ha molta més població que està... Que no es mou, que no es pot moure. Que està de vacances a casa seva. Està de vacances aquí, a Rui, que no es pot moure i que per tant s'han d'oferir activitats. Sí, exacte.
Per un mòdic preu. Sí, i per un mòdic preu, perquè són gent que no té capacitat econòmica. Per tant, per un mòdic preu. Però si a la gent li poses qualsevol cosa, ja es va llogar, també. Que no cal fer grans espectacles. Ara ve el carnaval. Quanta gent surt al mòdic preu. Tothom qui pot, doncs...
Doncs el mateix diem, no vull dir... A l'estiu hi ha gent. M'ha agradat a mi llegir que 25.000 persones han visitat els tres espais expositius de Rubí l'any passat durant el 2025, perquè penso que...
Hi ha ganes de cultura, no?, per 25.000. Home, ara sí que s'hi ha molt interessants, eh? Molt, molt. Molt, molt. Ens podem queixar. A nivell artístic tenim gent que tira, i que tira molt, i que fa moltes coses, i per tant... I tenim una escola d'art molt potent, també, igual que de música i d'altres activitats.
tenim ganes de veure cultura i de gaudir-ne. A l'antiga estació, al museu... Això vol dir unes 80 persones per dia.
Llavors, calculat. Està bé. I tant. A l'aula cultural, clar, 25.000, si són 80 i 25.000. 25.000, dividit per 365. I escolta, mira, deixeu-me que digui una cosa tonta, molt tonta. Però que hi ha gent que en algun moment m'ha preguntat, però és gratis? Anar a veure una exposició. Mira, sí, és gratis. Aquí Rubí, sí. Aquí Rubí, és gratis. Ho dic perquè, saps? Però s'ha de pagar entrada? No, no s'ha de pagar entrada.
És gratis, es pot anar a veure tranquil·lament. Podeu entrar tots. I algunes exposicions fins i tot poden ser guiades i te les poden explicar. Imagina't. Mira, el Hotze ha tret la calculadora 68 al dia, diu. Imagina't. Home, és sempre... Jo he estat sense la calculadora. I el cap de setmana es compensarà, hi haurà més gent. I el dilluns menys, ja que sé, no sé. És tancat.
que aquest cap de setmana, si aneu, no sé si heu anat a l'espectacle Llum BCN alguna vegada, al districte de Sant Martí. No, algun any s'he abaixat, sí. Algun any, sí. T'ha agradat o no? Sí, molt interessant. El que passa és que hi ha tantíssima gent i hi ha coses que no arribes a veure-les, no? Hem passat vint coses molt interessants al pati del TNC, però...
No arribaves, ho havies de veure molt des de lluny, però està bé. Jo també vaig anar, ara fa molts anys que no vaig, però a mi em va agradar moltíssim, també. Es pot veure divendres, dissabte, diumenge, a partir de les 7 de la tarda fins a la mitjanit. Diumenge, que és una hora...
abans, i és en la zona de l'Avinguda Meridiana, Plaça de les Glòries, Parc Central de Poblenó. Doncs hi ha 33 instal·lacions lumíniques, artístiques, que estan molt bé. D'aquí, de Rubí, Carme? Demà ha passat, no podeu deixar d'anar al Teatre al Casino, perquè li direm així, Teatre al Casino.
Està batejat així oficialment a l'estudi Lídia Juste. Aquest teatre és com teatre. Teatre al casino. Teatre al casino. Hi ha un espectacle de xarxa amb l'home a la roda, el Caroli, que fa experiments amb rodes de tota mena
I és un espectacle molt curiós i molt divertit. I aprofitem per dir, els espectacles de les xarxes faran el casino. Ara ja per quedarà el casino. No us equivoqueu, no aneu a la sala... No, al casino. A les 6 de la tarda, al casino. Repetim-ho. Tot i repetint-ho, hi ha gent que diu... Ai, vici de me n'he enterat. I a mi això, saps, m'emporten els imanis. Però vaja, que sí que és veritat. Ja s'han agenciat el casino.
Qui? La xarxa, claro. Sí, clar. Ens tocava. Com ha de ser. Hombre. Com ha de ser. Que se l'agenciï qui vulgui, però que si facin coses... Perquè facin alguna cosa, no? Nosaltres, de moment, farem un espectacle cada mes, perquè la pressupost no dona per més. No dona per més, diu. Un espectacle molt... Home, que hi ha més coses, eh?
A veure què hi ha a Rubí aquest cap de setmana. No, no, que es podrien fer més coses i es poden fer més coses. I això vol dir que a les sales hi faran menys coses. Ara, ataquem a la sala. No, que estarà més lliure. Per això, que ataquem a la sala. Si poden programar més coses. Jo crec que l'han d'arreglar, no, la sala? No m'estranyaria tampoc. Home, necessita una posada a punt, no?
Valdeiu, que dirien. I el de dalt s'ha de fer, no? Allò era provisional, no? El que? Sí, el sostre. S'ha d'arreglar. De fet, ja, jo per somiar, no? Perquè somies gratis. Doncs jo, esclar, jo, allò, algun dia potser em plantejaria...
O pujar-ho, o ho tirem tot a terra i ho tornem a pujar, però abans ho pugem més. Tenim espai per pujar, no? Per poder tenir més capacitat, tenir més sales. Sales de petit format. No el pots fer més ample, però sí que el pots fer més alt.
Així que pot pujar. Jo un dia et diré quina és la fila bona per tal de poder visualitzar millor l'espectacle a la sala. No? El secret, home, ho has de dir. No, perquè avanç ens l'aprendran.
Hi ha una fila del centre que es veu molt bé. Ara hem d'estudiar del casino. A veure quin és el lloc que es veu millor. Jo primer haig d'anar al casino. Diumenge pots vener. 7 euros l'entrada. Ja hem de saber si el primer palc o el segon palc. Si vens, passes per la guixeta. 7 euros i veuràs un espectacle fantàstic de circ.
I podràs vegetar el casero. A la part de baix. Espera't un any. Que la neta sigui una mica més gran. Però pots venir tu, és un espectacle familiar per tots els públics. Hi ha programats ara, alguns concerts, em sembla, i alguna altra cosa. L'altre diumenge a la Majordoma. Sí, molt bé. Però ara no podem deixar altres espais, que suposo que també s'hi van fent activitats,
Som quasi 80.000 habitants, això ha de poder donar per tot i tot. I així, a vegades anaves a la sala i érem 200 i pico, i passarà al casino i penses, com és possible amb tanta gent que som? Jo penso que allò de la xarxa ho hauríem d'haver deixat per la sala. Per què? I els concerts de música al casino, per la sonoritat. Ah, ah, ah.
Mira, el teatre, el casino, eh? Tenim el Caroli, l'home a roda, aquest diumenge, a les 6 de la tarda, el Vall de Mentons, pel carnaval, el divendres 13 de febrer, a partir de les 9, portareu. Hem de portar un manton? De Manila. De Manila.
D'on le vas? Com en dones de maní? Però escolta, a mi això m'ho ha d'explicar bé, això d'aquest ball de mentons. O és gratuït? No, preu 5 euros. Molt bé, és que ve l'orquestra Sweet Latina. Home, però com? Amb el ball de mentons. Sí, jo no sé, ara, ara, mira...
No ho veig jo. Ball de mentons amb l'orquestra swing. Per això el mentó és una cosa... Bueno, però swing latino. És un accessori, que fas així, clar, però jo el deixes. Però entres i... Entres amb el ball de mentons, després ballarem bachata i el que faci falta. I després la majordoma. També serveix per lligar el company, no? També, per lligar-lo ben fort. Diumenge 15, la majordoma, a les 6 i mitja, que hem de marxar. Moltíssimes gràcies. Adeu, fa un cap de setmana, passeu bé, aneu al teatre. Exacte.
Nosaltres ho deixem aquí. No hi haurà propera hora per problemes de producció, com ha passat aquesta setmana d'11 a 12. Doncs us deixem amb bona música perquè feu el que hàgiu de fer, preparar-vos pel cap de setmana. Que vagi molt bé! Adéu! Adéu!