La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Les 10 i gairebé 5 minuts ja som aquí amb la tertúlia. Vosaltres, els que esteu a casa no ho sabeu, però aquí la tertúlia comença pràcticament quan entren els tertulians i tertulianes per la porta. Perquè tenim moltes coses a dir, tots i totes. Avui ens acompanya el Rubio. Molt bon dia. Bon dia, bona hora.
La Conchita Jiménez. Bon dia. El Pepa Delantado. Bon dia. I la Mari Àngel Ruiz. Bon dia. L'actualitat està com està, el pati està com està i dona molt a parlar. Avui parlarem àmpliament de coses que passen a la ciutat però també a fora. Us faig cinc cèntims. Parlarem d'aquesta segona estació que es demana per la nostra ciutat. Acabem de rebre...
una resposta per part de la Generalitat que diu que s'hauria de construir o hauria d'haver un projecte urbanístic al voltant de la llana. La majoria de partits polítics s'han indignat. A banda d'això, parlarem dels temes que té a sobre de la taula el govern de Pedro Sánchez, entre d'altres l'assetjament d'alguns dels seus representants, pràcticament repartits per tot el territori, un tema que ahir va arribar
a Europa. I nou capítol en el tema de la pesta porcina, de la pesta porcina africana. L'última informació que sabem és que els Mossos i la Guàrdia Civil estan escorcollant en aquests moments al laboratori d'Irta Cressa. Han entrat a primera hora aquest laboratori que ja sabeu està a la Universitat Autònoma de Barcelona per
escorcollar-lo, estan investigant l'origen del brot de pesta porcina africana. De tot això parlarem des d'ara i fins les 11. Ja sabeu que vosaltres també podeu participar. Truquem per telèfon al 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
Abans de començar ens deixareu fer un agraïment de l'agraïment. Ahir passaven pels estudis de Ràdio Rubí els nens i nenes de Tercer de l'Escola Montessori i avui per agrair-nos la visita que vam poder fer i tot el projecte que ens vam poder explicar ens han portat bombons. Avui a sobre de la taula de la tertúlia hi ha bombons gràcies als alumnes de Tercer B.
de l'escola Montessori i a més a més també ens han fet un regalet que després mostrarem a les xarxes socials la Conchita Jimeno era la seva emissària i ens portava aquest detallet molt agraïts que estiguin agraïts jo ja des de la jubilació però va ser preciós i com els veu rebre i la lliçó que vam poder prendre del que és el periodisme de ràdio jo crec que molt bé
A més, per part vostra, molt bé, una calidesa. Bueno, que sàpiguen les escoles robenenques, si és que queda alguna que no ho sap, que fem visites a la ràdio i estem molt pendents del que fan les escoles, perquè els mitjans de comunicació, i especialment els públics, també tenen una funció educativa. També volem formar o contribuir a formar futurs ciutadans i ciutadanes crítics, que sàpiguen...
d'estriar entre allò que és veraç i no, i que siguin consumidors responsables de mitjans de comunicació. Dit això, anem a parlar de política. Gairebé tots els partits polítics de la ciutat han coincidit en la necessitat de disposar d'una segona estació, en aquest cas a la Llana, i a més diuen com més aviat millor, perquè Rubi té molts habitants i l'única línia de ferrocarrils està saturada.
Totes les formacions han recordat l'acord de la declaració de Can Serra que es va signar al setembre del 2022. El ple de l'Ajuntament, la Cambra de Comerç i l'entitat Fembellers van rubricar un text que demanava la construcció d'aquesta segona estació. En aquell moment es parlava d'una possibilitat d'ús d'uns 4.000 viatgers cada dia feiner.
Dijous passat, el govern català li presentava a l'equip de govern l'estudi de factibilitat d'aquesta segona estació. Deien que aquesta segona estació o baixador, perquè en realitat seria un baixador de la línia S1, tenia una condició i és que estigui endavant el pla d'ordenació urbanística municipal. És a dir, que hi hagi un nou barri a la zona...
per garantir o explicar per què ha d'haver aquesta segona estació. Lògicament, alguns partits polítics, la majoria, no hi estan d'acord, creuen que no té res a veure o no hauria de tenir res a veure una cosa amb l'altra, perquè, de fet, ja hi ha prou població per necessitar una segona estació. La cap de l'oposició, la portaveu d'Esquerra Republicana, Montse Soler, recordava que fa 15 anys que la ciutat reclama aquesta segona estació.
em sembla totalment injust, em sembla denigrant per la nostra ciutat, em sembla maltractar la nostra ciutat. No pot ser que ciutats veïnes tinguin 4 o 5 estacions o més i nosaltres en tinguem només una. A dia d'avui tenim 82.000 habitants, si no alguns més. Per tant, més que suficients per tenir aquesta segona estació que donaria cobertura a tota la zona nord, a la plana del castell, i recordem-ho també a tots els veïns i les veïnes de les urbanitzacions. Seria més... Es podrien habilitar aparcaments dissuasoris. Estem demanant que la gent deixi el cotxe...
a casa seva, deixi el vehicle privat, però ho hem de poder facilitar, hem de poder tenir les infraestructures necessàries d'autobusos i trens perquè puguem demanar a la gent que deixi el seu vehicle privat a casa. De la seva banda, la segona força política de l'oposició, Vox, insisteix que una ciutat amb més de 80.000 habitants no pot tenir una única estació de ferrocarrils al nucli urbà i el Partit Popular, el seu portaveu Juan José Giner,
afirmava que no tenen cap més informació del que s'havia publicat als mitjans de comunicació, però tampoc no hi estan d'acord. ¿Esto qué significa? Que si no se aprueba el plano urbanístico no hay segunda estación. ¿O qué nos quieren comunicar desde territorio? Que si no se aprueba el POU, no damos servicio a los vecinos de Rubí, de Polígonos, del Barrio Norte, de Sant Mús, de Can Serrallac. Y luego también hay otra variable. O sea, tenemos ciudades, como he comentado anteriormente, que han crecido como Terrassa,
Terrassa tienen la Rambla, las Fons, Paradís, Estación Norte, Sant Cugat, otras estaciones. Y yo no sé si en estas ciudades también han estado condicionados por el pal urbanístico. Habría que preguntarlo también.
El portaveu de Veïns per Rubí, Antoni García, també feia referència a aquesta manca d'informació i tornava a recordar la declaració de Can Serra, que recordem o insistim, és de 2022. Diu que el fet de condicionar aquesta estació a un pla urbanístic, que encara està en tràmit, és a dir, que trigarà molt...
és inviable o no hauria de ser així perquè ja és viable aquesta segona estació per la quantitat de població que tenim. I l'alternativa d'unitat popular també ha estat força contundent, en aquest cas la seva portaveu, la Marina Adolcet, que s'ha queixat de la manca d'informació com els altres i parlava fins i tot de xantatge per part de la Generalitat, deia que caldria posar límit també a la quantitat a construir.
En Comú Podem també recordava la declaració de Can Serra i deien que la ciutat no hauria d'esperar tant perquè és una estació molt necessària i que ajudaria a tenir una mobilitat més sostenible, ja que hi ha molta demanda. Les declaracions són del portaveu d'en Comú Podem, d'Andrés Medrano, que a la vegada és també el regidor de Medi Natural.
Nosaltres ho entenem com una bona notícia, una notícia no satisfactòria, que hauria de ser directament que es posa en marxa tot el que és la construcció, i sí que volem fer un recordatori de l'esperit de la declaració de Can Serra. O sigui, si tota la ciutat, si tothom té clar que hem de tenir la segona estació,
Tampoc ara hauria de ser moment de fer servir aquest tema per la confrontació política. Hem de tornar a trobar aquesta força conjunta i tornar-la a posar allà on cal. Doncs, segon o tercer dia que parlem aquesta setmana d'aquesta segona estació, gairebé tothom coincideix en què és necessària una segona estació i probablement fins i tot una segona, es quedi, curta, no?, per la quantitat de població que tenim. Bé, jo penso que la segona estació fa falta.
El que passa és que està condicionada a urbanitzar aquella zona. Allò vol dir... Està condicionada, segons diu, la Generalitat. No, és que és la Generalitat la que ha de pagar el gasto. Llavors ja tenim el problema. El problema és saber què volem ser quan siguem grans. On volem arribar amb la construcció i amb l'habitat. O sigui, a l'altra banda de la Riera, una estació...
que pogués donar servei a les urbanitzacions al polígon industrial que hi ha a sota, això em sembla perfecte. Ara bé, si allà hi fots 80, 100, 200 vivendes, no ho sé exactament en el projecte, quant tenien ganes,
Això significarà una sèrie de... La ràtio de Rubí són dos i mig per habitatge. Dos persones i mig per habitatge. Llavors vol dir que si tu allà fas 100 d'això, vull dir, estàs fent 250 persones. Aquestes 250 persones es poden convertir, doncs, bueno... Perquè 100 pisos, estàs dient. Estic parlant de 100. Clar.
que no sé quants em volen posar, potser em poden posar 1.000, perquè, bueno, allà a Pujol i Tarragó, allà em volien posar 1.800, vull dir poca cuanya. Llavors, la cosa és de dir, si volen donar un servei de veritat,
Això que diuen, fan l'estació, donen servei a les urbanitzacions, fan un gran aparcament perquè la gent de les urbanitzacions pugui deixar els cotxes allà i agafin el tren per anar a treballar a Barcelona o el que sigui. I elimines una sèrie de trajectes i sobretot
travessar la Riera, perquè això també ho hem de comptar. Si foton un vivent desallà, són vehicles que no a tothom li anirà bé anar a Barcelona, hi haurà que haurà d'anar a Molins, haurà d'anar a altres... A mi, el canviador de la Renfe... Els intercanviadors que també estan en marxa, però... Els intercanviadors. Per mi és més important que l'estació de la Llana.
perquè et dona una altra via de sortida de gent que van cap a Molins de Rei, que van cap a Granollers, que van cap a Canovelles, que van a parets, gent que van a treballar. Llavors, aquests sí que enlleugerarien la càrrega de circulació. El problema està en que la idea base és fotre vivendes i més gent, més trànsit,
Perquè la gent no sempre anirà amb tren. Moltes vegades han de sortir i quan han de passar la Riera amb els ponts que tenim o fan pont o ens ho fuguem. El que deia l'acord de Can Serra? Deia que hi havia barbarització o no en parlava?
Perquè si no en parlava, emprenyàvem en la Generalitat i que no toqui els nassos. Ara, si ja ho deia, que comenci a córrer o quasi a córrer, perquè clar... No ho deia. Deia que calia una segona estació i la justificació eren aquests 4.100 viatgers que podrien agafar el tren en aquell baixador. O bé per anar cap a Terrassa, o bé per anar cap a Barcelona, o bé per venir a aquella zona de Rubí a treballar o a estudiar, bàsicament a treballar, perquè...
És una zona on hi ha poligoni industrial. És que és molt diferent, perquè Rubí, per exemple, si incrementem, tornem a fer zones amb vivendes i tal, els serveis que té Rubí ens quedarem com ens quedarem, pitjor del que estem. Jo no veig a Rubí perquè hagi d'augmentar la població.
Jo crec que... És veritat, perquè no tenim serveis. Llavors hi ha d'altres coses que per mi són prioritàries. Jo també penso, en el tema dels ferrocarrils, hi ha el servei d'autobusos que funciona perfectament, la gent va amb la targeta, que a més a més ara és integrada, i tots els autobusos passen per l'estació.
Jo penso que incrementant aquest servei seria més que suficient a les hores puntar. Que també ens trobem així, que el servei del dematí, de tot el que són autobusos de Rubí, moltes vegades els nens els deixa tirats i no els para perquè els autobusos van plens.
Home, els que van a... Si heu vist imatges dels autobusos que van o venen des del JB Foix, és una passada. Hi ha nois que no poden pujar a l'autobús perquè és que no hi caben. És literal. Jo penso que hi ha coses que són primordials per la ciutat abans que aquesta. Llavors, vull dir, ja et dic, el sistema aquest d'autobús que funciona a l'estació paren tots els busos de Rubí.
Ara treus la targeta integrada i pots viatjar amb el preu del que és el bitllet del tren. Doncs jo crec que s'hauria de potenciar més aviat això. També, allà de la Lallana, sí, jo no et dic que no hi hagi gent que pugui agafar el tren allà, però...
allò estarà també prou preparat, faran aparcaments, com ho faran? Una de les qüestions que explicaven era que cal construir aparcaments perquè vagi la gent de les urbanitzacions. Un espai com la Llana permet fer el que no pot fer l'estació. El Castellbisbal, la gran solució que tenen amb el tren són els aparcaments del costat, perquè la gent va anar amb cotxe fins a l'aparcament, llavors va a buscar el tren.
Però això aquí a Rubí ho fèiem a Vall d'Oreix i a Mirassol, només a buscar aquells carrerons que ja no sigui cap. Si posem un aparcament important a la Llana, segur que hi ha molta gent que pot derivar cap allà. I pot ser un servei. A més, hi ha un criteri que a mi em sorprèn, que la Generalitat posi pegues a l'hora de dir, no, això ja està acordat, però primer feu no sé què. Escolti, perdoni, jo suposo que els serveis els anava a posar abans.
Perquè si no posa el servei abans, per què colla has d'anar a viure allà, jo? És que els serveis necessiten ara, i aquests serveis es necessiten ara. Per tant, no condicionis l'actualitzar-los o posar-los al dia en fer una nova estructura de vivenda. Sí que hi haurà el problema que això incrementarà molt més la presència de pisos. Aviam, si no, no ho faríem.
Aquí el plantejament és aquest, de dir, si anem a créixer, anem a créixer. Però hi ha un estudi fet de les necessitats reals d'aquesta estació, amb dades? Sí, sí, sí, aquests 4.000 sorten d'un estudi fet de quanta gent agafaria el tren...
Pensem que és un estudi fet en base a hipòtesi. És a dir, si a tu pel carrer et pregunten vostè agafaria si hi hagués un... Hi ha gent que dirà que sí i hi ha gent que segurament ni s'ho ha plantejat i segurament si ja estigués l'estació, doncs això contribuiria que més gent...
probablement més d'aquests 4.000 que ho diuen en una enquesta, doncs diguin, mira, agafaré el tren, perquè em va bé. Si a sobre es combina amb el que deia el Pep dels intercanviadors, que permetran fer l'intercanvi a Renfe i, per tant, anar cap a d'altres zones, doncs és bastant probable que siguin més d'aquestes 4.000. Però si vull intercanviar a Renfe vol dir anar-te'n a la Generalitat. Sí, sí.
Perquè aquí no intercanvia res. Sí, sí, l'intercanviador està a l'Hospital General. Allà connecten amb la Renfe, allà a l'Hospital General, amb l'estació del Xó, i llavors tu véns de Molins de Rei, baixes allà i agafes un altre que et portarà a Terrassa o que et portarà on sigui, o al revés. Si vols anar a Granollers, vas fins allà a...
a l'Hospital General, i agafes la Renfe i te'n vas a Granollers. Això és donar un servei. El que passa és que és un servei Renfe. Sí, és el servei Renfe. Agafes el tren, si passa, perquè si ho passa no l'agafes. De tota manera, recordeu quan es va fer el projecte del metro del Vallès?
Terrassa i Sabadell ho explicaven. Al final, el projecte del metro del Vallès no és més que combinar estacions de Renfe amb estacions de ferrocarrils. És a dir, no han guanyat... Em sembla que Sabadell ha guanyat cinc.
No les ha guanyades, és que combinant una i l'altra, doncs a dins de la ciutat tens 5 estacions i això et permet fer el que deia el Pep, perquè al final tenim una xarxa a Catalunya radial, una xarxa que va cap a Barcelona. Si et vols moure cap a una comarca que està molt a prop...
de vegades es donen aquestes circumstàncies tan surrealistes, que has d'anar a Barcelona per anar a la població del costat perquè resulta que és d'una altra comarca. Hi ha molta gent a treballar precisament amb aquest polígon, però per una banda hi ha aquesta necessitat, per l'altra...
L'urbanística, o sigui, calen més vivendes arrobides controlades. Aquesta és la segona part. Fins on volem arribar? Què volem ser? Actualment estem saturats. Avui he sentit una notícia, no sé en quin moment era, que hi havia un hospital del Mar.
un senyor que portava 102 hores d'espera perquè la tinguessin. Centes hores són cinc dies. Sí, sí, sí. Quatre i bastants. Inclús en va morir un perquè en portava 72, no l'havien atès amb una gripa. Clar, mentre aquestes coses estiguin passant, no podem anar creixent per una altra banda. I després també veus que de seguida salten veus de diferents partits polítics. Segurament,
amb portaveus, amb menys coneixements que jo sobre urbanisme. No sé, diguem... Però estàs-ho assegura. A veure, movem-nos amb dades i fem estudis correctes i coherents amb les necessitats i a partir d'aquí veiem què fem. No construïm com ja va passar fa 14 o 15 anys que ens havíem acabat
És que no tenim serveis, a Rubí. És que, a més a més, ja m'encansa de moltes coses que han de ser prioritàries. I la pròpia estructura del poble no dona permís. Exacte, exacte, perquè, a més a més, aquesta estació continua la línia, que va fins a Terrassa, però, clar... El que passa és que la idea de la limitació de dir, bueno, quedem els que som, ja n'hi ha prou...
Això és complicat. No, jo no dic això. Jo recordo un alcalde de Rubí que un dia en una conversa em va dir... El 80% de les visites que rebo em venen a proposar coses que són il·legals i que venen a demanar que no ho podem fer. Ens ha de dir que no.
És a dir, nosaltres pensem en això, però clar, hi ha una pila de gent que neix a Rubí i que teòricament entenc que hauria de poder viure a Rubí. Sí. Li haurem de fer vivenda. Sí, també hi ha molta gent que es mora i què? Però vull dir, no estarem... A veure, jo, el de Rubí, d'augmentar la població, ho trobo tan inviable, és una cosa que em sembla tan...
Però això puja sol, eh? Sí, ja, però de totes maneres, continuo dient, Isidre, quins serveis tenim a Rubí si per tot hem d'anar fora? O sigui, jo he llegit notícies de vivendes que s'estan venent i diuen, a més a més tenen la barra aquesta de posar-ho, hospital, amb accés a hospital, amb accés a no sé què, dius, Rubí, no tenim hospital.
Hem d'anar per tot a fora. Deu estar a prop de Sant Cugat, aquesta. De Sant Cugat, o de Terrassa, o no, no, no. El que jo et dic no és així. Eren les que hi havia a Sant Jordi Parc, les noves que vam fer. O sigui, l'anunci que posava, posava això. Amb molta proximitat a l'hospital, tot tipus de serveis i tal. Quins serveis tenen? Penso una cosa. Jo, per casualitat, amb una visita turística que vam fer a Mollà, una de les companyes es va prendre mal
I tenen molt menys serveis que no pas aquí, eh? Sí, sí, bueno, però clar, nosaltres estem parlant de Rubí, que jo a Rubí... Hem de fer una radiografia i haurem d'anar a Terrassa a fer la radiografia. Des de Mollà? Sí, sí, sí. Però hi ha molts llocs. No seria cap barbaritat que de Rubí haguéssim d'anar a l'hospital a Terrassa si a aquest hospital no li faltessin ni metges ni serveis. Jo vaig conèixer una metgesa que deia...
tenim l'oportunitat ara amb la crisi de muntar serveis ben muntats i no tan escampats i escampadets que a fi de comptes no acabes especialitzant. A mi no m'importaria haver d'anar a Terrassa, que tampoc ha estat tan lluny. A veure, crec, eh? I més si vam viure a la Barcelona, que allà tot sí que et queda com més lluny. No m'importaria si quan arribés a Terrassa tingués una atenció excel·lent, que no faltés de res i que no m'hagués d'estar, no sé, dos dies en un box, no?
I si haguessis pogut arribar pel teu propi peu. I arribar pel teu peu, perquè aquest és un altre. En el cas que diu l'Isidre Muià, m'haurien d'explicar que havien de vindre a Terrassa, vull dir, això haurien d'explicar per què. Perquè tenen Manresa i Vic, un com un amant d'un altre, una carretera que no és cap luxe, però que està força bé, i que estan a 20 minuts d'un lloc i 20 minuts d'un altre. Per què l'han d'enviar a Terrassa?
Perquè no és el problema, el problema és de fons, no és la ubicació d'un hospital, és l'estructura del sistema sanitari, està com està, perquè està analitzant molta feina, moltes històries, molta clínica privada, i llavors, clar, ha d'anar a Terrassa, per què? Perquè aquella clínica privada facturarà
la sanitat, m'entens? La sanitat pública, que és el que està passant a Madrid d'una manera alarmant. El de Madrid ja no té nom, però és igual. Ahir Ayuso va donar explicacions i estava molt indignada perquè s'ha filtrat aquella conversa en la que sembla que algú proposa que s'endarrereixin les llistes d'espera per un benefici econòmic. I diu que és una vergonya que li critiquin això. Sí, home, no, aquella tia ja millor no potre cas. Hi ha una, exacte.
Peixar-li filtra últimament. No, però el que vull dir és que el que tu dius és que no es pot privar la gent... Home, jo crec que el creixement vegetatiu, diguéssim, propi d'aquí... No requereix que entre l'any... 62 i l'actual, hem passat de 14.000 persones...
A 82.000. 84. El creixement vegetatiu no és això. Perquè, clar, n'han nascut X, però se n'han mort uns quants. Però tots els altres que van venint els hem d'anar menjant perquè no hi ha solució. Aquest és el tema. Els que van venint. Jo no tinc res en contra dels que van venint, ni molt menys. Ara el que s'ha de fer és tenir una estructura adequada. I dir...
Això ja depèn, és una cosa de l'Estat, ja no depèn de l'Ajuntament ni tan sols de la Generalitat. És que dir, aviam, aquí poden venir tantes persones.
I aquest és el número que volem que hi hagi. Et passes de 200 més perquè ve una família que tenen família aquí i tal o igual. 200 persones no són el que... Estic parlant, no passat de 14 a 84.000. Això és el que... Perquè, clar, si tu vas construint, aniran venent.
Ah, perquè anant pisos, trobant més barats que Barcelona, anant venint. Llavors, és què? Ens ofegarem tots, aquí. El problema que tenim ara és que sense haver vent, també venen. És a dir, els anys 60 i aquests, la gent que venia, com a mínim, tenia feina. Sí. Llavors anava a treballar, es guanyava quatre durets i es feia la casa. I aquí ara ningú es fa, ni els quatre dures ni la casa, perquè anem a pilar gent.
Però dels últims augments de població, pensem que no estem parlant de gent que ve de fora, etcètera, etcètera. Gent que ve de molt a prop, de dues estacions més enllà. Moltíssima gent de Sant Cugat que ha vingut a viure aquí perquè els preus allà estan disparats. I no direm que a Sant Cugat no es construeix, perquè cada cop que vas a Sant Cugat ha sortit un barri com un bolet.
la gent que té fills a Sant Cugat amb edat d'emancipar-se és molt difícil o sigui, Sant Cugat en poc temps no tindrà Sant Cugatencs de dues generacions han de marxar els que aniran venint són els que realment tenen el capital per anar-hi vivint però els seus fills possiblement hauran de marxar
que jo parlava precisament amb una companya, els seus fills no poden viure a Sant Cugat. I com ella, molts. Mira, la meva família, el cas, el meu germà, es va a casa a Sant Cugat, la meva cunyada és a Sant Cugat, i els meus nebots també viuen a Rubí. Per tema econòmic, evidentment. Sense àvim de senyalar, et diria que...
Més d'un inspector d'Hisenda de la sucursal de Sant Cugat està bé Vila-Robery. Vila-Robery, sí, sí, moltíssim. Va dir, no, no, no. Al final tot està lligat, no? Perquè el tema de la limitació dels preus també és una qüestió que hem parlat en moltes ocasions. Hi havia l'ataca d'oli i després el tema aquell dels 100.000. Havíem d'arribar a 100.000 o no hi hem d'arribar a 100.000?
I si arribem a 100.000, què farem? Els matarem a tots els que s'obrin. No, però, bueno, a veure, primer posem infraestructures perquè aquests 100.000 puguin tenir... Ja no et parlo ni de l'hospital, et parlo dels propis caps. Tu demanes hora al cap mútu, eh?
et donen hora per un mes i mig. I dius, a veure, hem de posar més gent? Hi ha d'haver més llistes d'espera? Vull dir, és que jo és el que no entenc. A veure, vam fer el QAP mutuà, mig funciona, perquè jo no li vaig funcionar bé mai, tampoc. M'entens? Llavors vull dir, mira, Rubí no té infraestructures per rebre més gent, no en té ni pels que hi som. A això em refereixo. Llavors, què hem de fer? Anar pitjor cada vegada?
A mi em sembla molt bé que la gent vingui a viure aquí, però em sembla molt bé que em posin serveis previs a aquest rotllo de l'estació i del no sé què. És que no ho trobo. A més, és també amb les condicions amb les que arriba la gent. L'oficina d'escolaritat estan desbordades, aquestes persones que hi treballen, i no paren de venir, i venen amb condicions molt pobres.
Llavors, clar, no compraran vivenda, possiblement tampoc llogaran vivenda, perquè ni podran pagar-la. Què fan? S'obreocupen pisos llogant habitacions. Exacte, exacte. Fent habitacionetes als pisos. Llavors, clar, créixer amb aquest preu... Créixer amb aquestes condicions no es créixer. Jo crec que no. Això no es créixer. Això és anar cada vegada pitjor. Llavors, aquí...
Aquest país és un país que va de parxe en parxe, de pagot aquí, pagot allà. Aquí no s'ha fet mai una previsió a 20 anys de distància o a 50 anys de distància, si no és el cas. Què ens fa falta ara, que fotem aquí una mica de ciment i allò... I així anem com anem. Aquí s'ha de fer un plan d'això. Primer que s'ha de mirar d'actualitzar el tema escolar. El tema escolar és un problema.
Les escoles estan saturades i en condicions, bueno, acceptables, direm, però què s'ha de fer? Si hi ha de vindre més gent, perquè, clar, farem allà a l'altra banda de la Riera una sèrie de pisos, els que siguin, allà hi haurà crius, i aquests crius l'han d'afegir a les escoles que hi ha ara, perquè si no pensen fer una escola, doncs... Llavors...
No, en total, com les últimes escoles que s'han construït és en barracons. Barracons, és el que t'anava a dir, és que a més a més... Escoles possiblement en sobran. Però ara semblava que havien baixat el ràdio. Ara no hi ha natalitat. Sí, però tot i baixa ràdio, no hi ha natalitat, amb la qual és possible que escoles n'acabin sobrant, o si més no, línies dins les escoles. Línies.
per la banda de dalt van entrant. O sigui, no entren a I3, però van entrant amb 8 anyets, 9 anyets... Clar, això també et desequilibra qualsevol planificació, però jo estic molt d'acord amb tu. No es planifica en aquest país. No, res, home, res. Ni a curt, ni a llarg termini. No, res. Vam sent...
la xapussa del dia... Sobre la marxa, van sorgint cosetes i sobre la marxa les anem... fem pagats i mig solventant, perquè no se solventen. No pot ser que tenim una sanitat pública com la que tenim, que la gent estava ben formada, que estaven preparats i la tinguem totalment saturada i desbordada. Vull dir, ara, si realment aquesta estació, tornem a l'estació, ha d'anar lligada a un urbanisme, doncs, no sé, de 20.000 habitants més o de 10.000 habitants més, a veure què fem en paral·lel, no?
Són les 10 i 34 minuts. Estem tan optimistes avui perquè els temes de l'actualitat no és culpa vostra, és l'actualitat que té aquestes qüestions. Si és culpa nostra, mira. Afegeixo una qüestió més. Mirem a Madrid.
Més enllà de Madrid, fins i tot. Parlem del govern de Pedro Sánchez, que algun problemi ja li ha sortit. El cas és que un dels problemes que té el govern de Pedro Sánchez, que són aquests casos d'assetjament sexual, no és que mirem, com dèiem, a Madrid, no, mirem a Brussel·les, perquè ahir va ser tema a Europa. De fet, els partits polítics espanyols, en aquest cas, o majoritàriament, es van enfrontar al Parlament pels casos d'assetjament sexual.
sexual i laboral del PSOE, pels presumptes casos. En un debat que, a més a més, estava fet a petició del Partit Popular sobre les darreres revelacions i dimissions, eurodiputats populars i també de Vox carregaven contra el president Pedro Sánchez. Escoltarem a l'eurodiputada Dolors Montserrat, que acusava Sánchez d'utilitzar les dones i de convertir el seu partit en un femer moral, ple de setxadors, de predadors i còmplices.
Pedro Sánchez no es ninguna víctima, es un político con una obsesión enfermiza por el poder que le impide asumir su propia corrupción moral, política y económica. No permitan que les arrastre. Tienen la oportunidad de exigir hoy su dimisión y su reprobación, porque no estamos ante un caso aislado. Nunca defendieron a las mujeres, las han utilizado. Y si hoy ustedes, socialistas europeos, no lo censuran, serán los cómplices de esa violencia hacia las mujeres.
S'ha de tenir estómac per dir aquestes coses des de la seva punta. El nostre tècnic demana perdó. No demanis perdó, José. La idea era poder acabar d'escoltar la notícia. Dolors Montserrat. El que passa és que el Pep i la Maria Àngels... Home, és que ja et dic... Ens vull la sang. Ens vull la sang.
Per dir, o sigui, el tema de la... A mi, que em donin xifres. Quants casos hi ha d'assetjament? Primer. Perquè llavors els multipliquem per 20 i posem els casos de corrupció seus, també. Però això, aquest tema no es toca, la corrupció. Que hi hagi... que hi hagi... judicis, des de fot... la Gurt, el 114, encara estan pendents de judici...
i tinguin el valor d'anar a criticar els altres, s'ha de tenir un estómac. Això passava, un moment, això passava, com dèiem, a l'Europarlament, la Lina Galvez, que és una eurodiputada del PSOE, estava gairebé tan indignada com vosaltres, també l'escoltarem.
El PSOE no ampara, no tapa ni encubre comportamientos machistas ni delitos. Asumimos errores, sí, pero lo asumimos porque tenemos protocolos que ustedes no tienen. Estava, com deia, amb força emprenyada. La resta de partits de l'estat espanyol també van respondre. En aquest cas, de vegades al Partit Popular i de vegades al PSOE. L'eurodiputada d'Esquerra, Diana Arriba, defensava que a les Esquerres se'ls ha d'exigir més partits.
perquè diu que són les que impulsen polítiques feministes. És a dir, que aquí sí que li recriminava el PSOE. A les izquierdas se nos debe exigir más, porque somos quienes decimos combatir el patriarcado, quienes impulsamos polítiques feministas, quienes afirmamos que la igualdad es un pilar democrático. Y señores del PSOE en esto han fallado y mucho.
Cada incoherència, cada silenci, cada resposta insuficiente alimenta la desafecció, erosiona la confiança social i abre un espai a l'extrema derecha que se alimenta de la frustració. I acabarem escoltant Irene Montero de Podemos que assegurava que els casos del PSOE demostran que el feminisme estava canviant les coses.
Pregúntense por qué les parece buena noticia que las mujeres de su partido o de su empresa no hablen. Pregúntense por qué llevan años en campaña contra el consentimiento, diciendo que denunciamos por fama o por dinero, que estamos destruyendo la vida de hombres inocentes con denuncias falsas, diciendo que el problema son las leyes feministas, como la ley del solo sí es sí, y no los agresores o los jueces machistas. Que las mujeres ahora rompan el silencio y exijan sus derechos es una victoria del feminismo, señorías.
Al final, gairebé tots els partits polítics, fins i tot els seus socis, li van recriminar al PSOE aquestes conductes. Per tant, hauríem de dir que Dolors Montserrat 1, la resta de partits, ho va fer bé. Però aquesta contundència de Dolors Montserrat ho va fer bé, jo que vols que et digui. No, no, jo no entro en si ho va fer bé o no. Dic que com a estratègia és una molt bona estratègia. Portes el tema a Europa i resulta que tothom es baralla. Primer, mira't el malic...
Què vols que t'hi digui jo, ara? Això és una actitud que des del primer dia que vam perdre la elecció... Sí. Estem amb això. La cosa i derriba. Els anys es té la culpa de tot. Sí, sí. Anem per ell, anem... D'acord que hi ha situacions d'aquestes que hi ha un moment en què ja no és si PP o PSOE.
Els espanyolitos són machistes a matar. Són personals, perquè hi ha machisme. I això no hi ha qui ho arregli. És molt hipòcrita. D'entrada, aquest toistrònic que utilitzen els polítics a vegades quan parlen, en especial en el PP, m'altera. I aleshores ja no hi veig clar, no? Però és molt hipòcrita. Em recorda que allà a Espanya de les pel·lícules del Paco Martínez Soria...
Els senyors anaven amb la seva senyora a missa i combregaven i tot era una moral catòlica, però ells, per una altra banda, tenien... Sí, sí, sí. I una mica em recorda tot això. Com podem estar parlant? Segurament que si rasquéssim a casa seva, de cada partit, també trobaríem... I tant, perquè els homes i les dones som homes i dones... Sent ja tothom. Exacte, estiguem on estiguem, però, bueno, clar.
Però ara sembla que no hi ha altre problema... O sigui, evidentment que s'ha de resoldre aquest problema, però no n'hi ha més importants que resoldre en una societat amb la qual ens plouen les misèries? Bueno, perquè és una mica el que deia Egidre, és a la cosa de arribar i buscar qualsevol tema que puguem anar en compte de tombar aquest govern. Això d'aquests discursos, la majoria de vegades...
A vegades estic a casa i vaig pensant que hi ha algú més, perquè no cal que ho expliqueu més. Tu diràs que sí i l'altre dirà que no. I tres són curtes i quatre són llarges. Aquí el que passa és que la frustració del PP d'haver perdut el govern no té fi. Ells això només ho superen quan tornin a entrar al govern.
s'ha acabat. O sigui, porten, des que van deixar la Moncloa, han escarbat tota la possible merda que puguin trobar dels socialistes i del perro Sánchez i la mare que ho va parir, i no han presentat cap projecte de res. O sigui, que quan arribin les eleccions, el 27, els votarà una sèrie de gent, que espero que sigui la menys possible, ja ho dic així de clar,
votar una sèrie de gent sense saber a què voten. Perquè...
Fins ara, almenys, no s'ha presentat cap projecte, no s'ha donat cap idea, senzillament d'arribar al govern de Sánchez, convertir-lo en un govern il·legal. Il·legal és el que van fer els seus avantpassats, amb una república que estava constituïda, amb un exèrcit que va jurar fidelitat a aquella república i que després s'ho va passar pel forro.
Entens? O sigui, això és el que haurien de... I que ells no accepten. Perquè allò no va ser un cop d'estàndol, allò va ser una salvació de la patria. Estic de salvadors de la patria jo, perquè tinc la meva vinculació amb Sud-amèrica, i allà també cada dos per tres surt un salvador de la patria. I a Xile.
Mira, a Xile. A Xile i a Bolívia i a tants altres llocs. Acaba de passar. I fa ben poc que tenien una dictadura ja, per torment. Sí, sí, sí. I al Brasil? És veritat que les dones sempre han estat en posició de desavantatge, per moltes raons, i és veritat. Segurament el tant percent de dones assetjades és molt més alt que el tant percent d'homes, no?
Però jo insisteixo, ho veig molt hipòcrita. I com a argument polític diu molt poc de la gent que ens està governant. Jo vull a sobre de la taula, doncs això, solucions per estar ben atesos a nivell sanitari, a nivell educació, i evidentment que la població estiguem protegits en tots els àmbits, i aquest és un.
que treballin en matèria d'igualtat, en matèria de protecció a la dona i als menors, que és un altre melón. Però aquests tons histriònics, aquesta crispació, és molt populisme. Sí, sí. Hi ha gent que s'ho creu, no? Quan ens hi parles amb aquest to de veu i amb aquesta crispació, es creuen que això és el que necessitem, no? Mano dura una altra vegada. I...
Això de la mano dura, el jovent aquest que parlen que la dictadura s'estava més bé, no sé què fer. Està coincidint amb aquests últims set anys post-referèndum de l'1 d'octubre.
A nivell d'educació no n'hem pogut parlar massa, perquè et creava problemes parlar de segons què. O sigui, quan jo era tutora 8è, fa uns anys, parlàvem del franquisme, parlàvem de dreta, parlàvem d'esquerra, i no passava res, i allà hi havia gent de tots els colors. I portem 7 anys, que a veure qui és el guapo que s'atreveix en un institut a tocar segons quins temes, aleshores no se'ls adverteix o no se'ls parla d'una manera crítica,
del que és realment un estat de fascisme, una dictadura, no s'ha pogut fer. I clar, coincideix que aquest jovent d'aquests últims set anys són els que ara estan en la franja 16, 23, 24, que estan començant a manifestar uns pensaments molt cap a la dreta. Els mestres de secundària robinencs ens explicaven en un especial...
que van fer, que tenien problemes per arribar a aquest punt. D'una banda, problemes logístics, per una qüestió de calendari d'arribar. I deien que consideraven imprescindible poder parlar, ells deien, des d'un punt de vista amb rigorositat històrica del que havia estat el franquisme. Deien, hem de poder parlar...
explicant aquest període de la nostra història de forma rigorosa. I després, cadascú, que prengui les decisions que vulgui, però tenint aquesta informació rigorosa. I explicaven que d'una banda no ho podien fer per una qüestió de temps,
i de l'altra per aquesta sensibilitat extrema que podrien tenir algunes famílies quan es tracta aquest tema. Això també és un tema, és un meló que no podem obrir a tres quarts, però és una de les qüestions que també es parla moltes vegades de l'educació. En comptes d'explicar cada any, de treballar cada any la prehistòria, els romans, els grecs, potser...
Més cap aquí. Una miqueta més cap aquí. Potser sí que arribaríem. Això és endèmic. Jo recordo de tota la vida que els llibres no arribaven mai al final. Cada curs s'acabava com a màxim amb els llibres d'història. Si acabaves l'edat mitjana ja feies prou. Després ja no tenim més temps, deixem-ho córrer.
Llavors tampoc feia falta perquè a partir d'allà ja venia el dogmatisme i és igual el que expliquessin. Exacte. Però dius, bueno, algun dia s'ha de poder acabar, o potser voldrà més que deixem córrer els romans i els grecs i comencem per davant. Fem molt rigoríssim. Sí, sí. O clar, la història més recent, però és veritat que jo he parlat amb companys... Que em preocupes què passa a la política ara. Que m'expliquin, aquest país va fer una guerra de no sé què. Dius, home...
Ja veus. Però moltes vegades hem parlat també de quan pretén de vegades la societat, o en aquest cas les famílies, incidir en allò que s'explica a les escoles. M'explico amb temes històrics, però recordo que de cop que es parla de posar una matèria, de parlar, per exemple, de sexualitat, hi ha famílies que diuen, és que jo no hi estic d'acord.
Doncs, perdoni, hi ha uns continguts que venen donats de fora i que vostè decidirà què fa a casa seva. Però si es decideix que s'ha de donar aquesta informació o l'educació amb valors, recordo que també va haver polèmica per si s'havia de fer educació amb valors, és que, clar, al final creiem que hem d'opinar de tot o que les famílies tenen dret a incidir en una cosa tan seriosa com és un currículum escolar, no? I que al final hauria de ser...
Una cosa que ve del propi estat. No podem decidir, a mi m'agradaria que prenguin no sé què o m'agradaria que prenguin no sé quant. Mira, recordo quan a Mataró, en aquell centre comercial, van violar, no un cop, crec que van ser dos, a nenes.
de 12 a 13 anys, nois de 12 a 13 anys, quan això passa és que alguna cosa no estem fent bé com a societat. I parlo de famílies, parlo d'estaments i parlo de centres educatius. O sigui, no pot ser que un nen als 12 anys pensi que violar és una cosa que ha de fer, no? I clar, en el moment en què tu intentes donar-li la volta i treballar-ho, has d'anar en peus de plom perquè topes, sobretot, amb religions...
El problema és aquest. Que no ho veuen així, no? Inclús que els pot arribar a passar amb ells, però s'ho callen. Últimament n'hem vist de tots colors. Abans no es veia tant, això, però ara sí. I malgrat tot, jo crec que hem de tirar endavant. Com tu dius, hi ha un currículum que, ho diu claríssim, és una llei. Un currículum és una llei. Per tant, s'acata.
I després a casa teva pots decidir com tractes el tema o no. Com pots pensar que tu vols fer-li mal a una criatura a dins de l'aula? Evidentment que sempre hi haurà algú que no està bé, però tu vols el millor per ells. I crec que en tema de feminisme, de sexualitat, d'autoconeixement, hem d'avançar.
Bé, però que serviria també aquelles 3 o 4 famílies que volien que es fes l'educació en castellà, eh? Serviria extensible per moltes coses, eh? Vostè parli com vulgui que m'he jubilat. Arriba un moment que tens que... que jo no hi pots... És complicat, és molt complicat. Aquesta actitud, vull dir, es nota més en el cas del masclisme, és la mateixa d'aquesta de la gent que diu que igual en castellà.
És la mateixa actitud. És la mateixa actitud. Al fons és el mateix. És aquesta cosa de dir jo ho vull d'aquesta manera i el que no me'l carrego. Us ha acabat aquí. Us explico una anècdota. Aquests bons, bona gent, si és que poden ser-ho, estan segona força a Rubí, eh? Sí, sí. Poca broma, eh? Ja, ja, ja. O bé, és que esclar, ens ho estem menjant amb patates, eh? Ja hem de ser molt jove. Esclar, però això, com ho arreglem? No ho sé, com ho arreglem? Això ho haig de dir, eh?
Si no trobem la manera que la gent s'assabenti una mica més de què estem parlant, això que deies tu, què volem ser quan siguem grans? Jo suposo que sí que hi ha un problema greu amb tot això que dèiem que el PP o tot aquest grup de gent que no sé si és PP o és... No ho sé, és una manera de ser...
que no va acceptar de cap manera perdre el govern. Hi ha tot aquest gruix del que en diríem el sotogovern, que vol dir que són centenars i milers de persones, que en definitiva, la majoria funcionaris, que són els que donen color a aquesta situació.
I a mi ja em perdonaran, però vull dir que quan vas veient com es veu que tot això, jo vaig acabar per aquí. I és clar, aquesta gent no t'ho perdran mai més, perquè van perdre la cadira i les garrofes, eh? Però ara es queda molt clar que només donen la cadira per poder propi, no per fer el servei. Els que tenim clar som nosaltres, vull dir, però passa que, bueno... Si m'han pres lo bé, els de més són una patilla de cabrons. Ja, ja, bueno...
L'anècdota de la Conxita, i parlem dels ports anglès. Per treure una mica de ferro, eh? No sé si va ser un 25N o un 8M, el dia de la no violència o el dia de la dona. Crec que va ser un 8M.
I en una aula vam parlar de la diferència salarial entre homes i dones, que també em sembla que no trencavem cap. No, i que és una realitat. És una realitat, és un fet. Vam posar exemples, va venir alguna família, i al cap 30 i 24 hores apareix pel despatx una família dient que quines idees els estaven posant a les criatures, que era normalíssim que les dones cobréssim menys, perquè per alguna cosa érem el sexo dèbil.
Imagineu-vos com tenia la mandíbula. No la podia tancar. Però després, en un moment donat, el pare estava molt més acceptat que la mare i en un moment donat la mare va veure que allò s'estava encenent i diu, bueno, hi ha alguna professió en què les dones sí que han de cobrar més, les models?
Hòstia, per arreglar-ho. Ho vam arreglar. Les models dones són més guapes que la parella. Ja va donar la mida de la seva intel·ligència. No cal continuar. El problema és que hi ha famílies o hi ha gent que pensa això i no ho diu. No t'ho han vingut a manifestar. En resum, l'anècdota et porta a que realment hem fet molts passos enrere...
perquè no entra al cap que hagis de cobrar menys que un home, no? Però a l'escola s'ha de poder explicar que és llei que totes les persones han de cobrar el mateix i si després a casa teva et volen explicar, doncs prou de pena tindràs. I si et volen explicar que les dones han de cobrar menys... Prou de pena tindràs si ets dona.
Sí, clar, vull dir, ja t'ho arreglaràs en el futur i el trauma que et pugui ocasionar. Jo tinc una sensació que involucionem, i cada vegada la tinc més, perquè aquests comentaris jo no els havia viscut mai, i ara són molt freqüents. Bé, l'anècdota. Doncs acabem amb aquesta entrada dels Mossos i la Guàrdia Civil al laboratori Irta Cressa. No vull riure, perquè la cosa és seriosa, però...
sembla una sèrie d'aquestes de Netflix. Sí, justament avui sentia que el president Illa havia dit que no confiava gens en aquesta via i que semblava que això no tenia res. Ahir estava al Parlament i va rebre una miqueta. Avui dius, mare de Déu, en què acabem? Però bueno, si encara ho sabem... Doncs l'única cosa que diuen els Mossos és que l'entrada i l'escorcoll s'estan fent seguint els protocols de seguretat...
Gràcies, no? Que aquesta vegada... És el que han de fer. Ha de ser complicat buscar un virus, eh? Un virus que s'ha escampat. I l'última informació, em sembla, d'ahir, d'abans d'això, era que s'havia enviat aquest virus que es treballava en aquest laboratori...
a Brussel·les per confirmar si era el mateix, no sé si a Brussel·les es deia Europa, entenc que a Brussel·les, per confirmar si era el mateix dels ports anglars que s'havien trobat morts. I si és així, doncs tampoc caldrà ser enginyer per veure que alguna cosa està relacionada. Si ha sigut un accident...
Home, jo entenc que serà un accident, no? Penses, no hauria de passar? Mira, va, ha passat. Però realment, jo he sentit de dir que també pot haver-hi una intenció. No sé quina, eh? En aquests casos sempre es parla d'intenció. Però per què? O sigui, quina necessitat tenim...
Sempre hi ha interessos, i més amb el tema comercial. Algun partit polític parlava del sector porcí com un sector molt potent. Jo no sabia que teníem un sector tan potent aquí a Catalunya, però alguna formació política... El tema dels porcs n'hi ha molt. El partit diu que els europeus som els porquets, vull dir que...
Clar, a veure si té a veure amb lo de Putin, que són porquets. No era el millor exemple que feia servir ahir. Podia haver fet servir un altre animal. Però si he vist en algun lloc alguna... La CUP. La CUP denunciava ahir al Parlament, perquè ahir es va estar parlant del tema àmpliament al Parlament, el poder del sector por si li reclamava al govern que no ompli les butxaques de quatre grans empreses.
no sé, s'hauria d'explicar més. Amb l'aspecte del sector aquest, que quatre empreses... És que, a veure, suposo que perjudicades en sortiran totes, no? Bé, el que passa és que després hi haurà subvencions de l'Estat i ja hauran vengut una sèrie d'aports, potser una mica més baratos del que... Però hauran vengut una... Aviam...
Estic parlant d'una possibilitat, no vull dir que passi així, però que no m'estranyaria que passés, per entendre'ns. És que a vegades els polítics s'haurien d'explicar més, perquè el diputat de la CUP deia que hem vist com el sector industrial té un poder que no tenim perquè ha aconseguit accelerar i reforçar els plans contra la sobrepoblació de por sangles.
no sé, insinua que és una cosa que s'ha fet per reduir la població de por sanglars i, per tant, que es beneficia. Però com si anéssim tots casant por sanglars per Collserola, per menjar i no anar al súper, no? Ens hem de votar d'això. Se li ha acudit això. Tenim un problema i mirem de resoldre el que hem de fer. Ara, hi haurà unes indústries que se'n beneficiaran més, esclar. Com més grans siguin, més beneficiaran. Com tot, com en tots els sectors, està claríssim. Això...
Home, clar, el de la granja que té 32 porcs, la feina serà seva per cobrar la subvenció. Sí, sí. Clar, vull dir, això... Sap greu que sigui clar. Les grans empreses ja tenen... Bé, jo no vull dir que hagi sigut una cosa premeditada, ni que...
Però tampoc tenim el dubte. No dic que sigui, però tampoc dic que no. Exacte. Vull dir que coneixem com es mou el tema econòmic i ja sabem que igual que les farmàcies foten medicaments per tranquil·litzar-te, per aturar, diguéssim, perquè no et faci mal l'enfermetat, però que no et curis, no fotem conya. Home, no, clar, perquè si no deixaries de consumir.
I així. Hi ha una cosa que em té preocupadíssim és que, d'alguna banda, he sentit que a Europa aquest tema dels pors senglars fa temps que dura i que no foten ni cas. Però què ens ha agafat a nosaltres, ara?
Bueno, està clar. A mi em referia això, el diputat, que ens hem afanyat molt a actuar perquè el sector, per si, ho reclamava. Sí, però teniu en compte que és veritat que és un sector potent a Espanya. Llavors, evidentment, per això han atacat aquesta manera, està claríssim. Fora d'aquí, no s'ha d'haver tant de portància. Clar.
Veurem si a la tornada de les vacances de Nadal encara tenim els porcs senglars sota sospita, si s'ha salinat alguna cosa. Dels altres segur que en tindrem sempre. Dels altres? Sí, dels porcs. Sí, de porc dels altres. El món estable. Dels altres aquests no els acabarem. Ara, els senglars poden ser, amb una mica de sort.
Hem de posar punt ni final. Moltíssimes gràcies als quatre, que tingueu molt bones vacances i molt bones festes. Adéu. Gràcies a tothom.