Un minut que passa de les 10 del matí. Continueu aquí, a Ràdio Rubí, a la tertúlia d'aquest dijous. Mentre estan entrant els tertulians, segur que alguns, potser, s'han vist una mica col·lapsats pels problemes de mobilitat d'aquest matí. Ahir ens deien que Rodalia recuperaria progressivament el servei a partir de les 6 del matí de dijous, tot i que el govern admetia que no seria un dia fàcil.
En aquesta afirmació hi ha dues premisses. Una és que recuperaria progressivament el servei a partir de les 6 del matí de dijous. I la segona, que no seria un dia fàcil, doncs ens quedem amb la segona com veritat, no? Perquè la primera no ha estat. Parlarem d'aquests temes de rodalies...
de tot el guirigall que hi ha muntat. A més, a més, també parlarem de l'edatisme com una possible discriminació normalitzada, també de Rubi Brilla, que inverteix 75.000 euros en mesures d'adaptació al canvi climàtic i que ho estan fent a les escoles amb uns ventiladors.
i que segur que no patirà aquests problemes de mobilitat o climatològics. Són els 33.000 milionaris que hi ha a Espanya, que són també tan rics com el 40% en tot el conjunt d'aquests mil milionaris de la població conjunta, això segons Oxfam. A la tertúlia d'avui tenim la Conxita Jimeno, bon dia. Hola, bon dia. El Víctor Ramos, bon dia. Molt bon dia.
Encantat de veure's, Isidre Ramos. Ai, perdó, Isidre Rubio. Rubio em quedo. Bon dia. I a la Sol Expósito, bon dia. Hola, bon dia a tothom. Al comandament tècnic tenim el José Malagón. Si voleu participar en aquesta tertúlia, ja sabeu, 93 588 59 60, 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Víctor, somriu. Jo no sé si el Víctor ha vingut corrents per evitar els talls que hi ha des de l'AP7, que hi havia aquest matí 18 quilòmetres, tot el problema de mobilitat. Víctor. Bé, he baixat de les urbis, jo ara plovent. Jo m'esperava no poder aparcar les cardívols. Ho he aconseguit.
Eh? Però ara estava posant el codi aquest que posen, perquè si no, la noia ja ha dit multa guai, eh? Sí, sí, no, i multen, eh? No sé si eren 50 euros, si pagues la meitat d'allò, 25, però clar. Has de posar el codi, el codi RUB 021, jo ja amb el C de memòria. En fi, és un caos, eh, el de la P7. Jo tinc col·legas que agafen el KidDram,
I que és aquell tramet petit entre Martorell i Sant Saborní, no? Però, clar, agafa tots els cotxes a la P7 i passa'ls per una carretareta. Bueno, aquí tenim l'Estatut, a petita escala que Rubí tenim l'avingú de l'Estatut. Jo visc al costat de Plaça Agricultura, al costat, la veig des del meu balcó, és al·lucinant allò, eh? S'ha ajuntat avui, eh? Jo que soc veí de tota la vida, soc veí de tota la vida de la Plaça Agricultura. El stop que passa de la Plaça Agricultura cap a l'Estatut, ahir...
Vaig sortir del semàfor en verd, passo el semàfor en verd, com tota la vida, i l'avinguda està... O sigui, el semàfor de l'avinguda està en vermell, sempre. Doncs resulta que no. Han posat un stop just després del semàfor i l'avinguda està en verd. I ahir em vaig adonar perquè em vaig mirar per retrovisor i vaig veure un cotxe passar i semàfor en verd. I tu, buf, doncs els veïns que porten tota la vida fent això igual... Compte, eh? Compte, eh? En fi...
Conxita, com estàs visquent i com t'afecta també aquests...
Problemes de mobilitat, com has viscut també tot el que està succeint i el que ha succeït aquests dies amb els trens. Home, ara que no treballo m'afecta poc, perquè si no cal no surto. Però sempre he pensat que una de les millors coses que he fet a la vida ha estat treballar al lloc on visc i poder-ho fer. Perquè recordo que la primera etapa de no treballar on vivia era per fer un trajecte que podia fer-se amb un quart d'hora
Perdre una hora i quart pel matí, una hora i quart parlo d'Hospitalet al Prat de Llobregat, per exemple. I l'any de l'Hospitalet al Mollet, si anaves amb cotxe era horrorós, i si anaves amb tren, ja estic parlant de fa 38 anys, vull dir que això ja estava malament fa 38 anys, no?, les rodalies.
I veus que van passant els anys i que no s'hi fa massa, no? Per sort, la meva família no està per aquí aquests dies, amb la qual cosa s'ho ha estalviat. Però, per exemple, el meu fill i el meu marit, que són usuaris, doncs ho tenen fotut. Però ahir, per exemple, vaig sentir que el tema de l'AVE era... Bueno, pujar l'AVE ja veurem quan arribes, no? Sobretot de tornada, no sé què va passar, però suposo que també va afectar el tema de Gelida.
I ho he viscut des de casa. Isidre, que a l'estació de Rubí, a primera hora del matí, estava completament buida, màquines espenedores fora de servei, pantalles informatives anunciant aturada del servei per causes operatives...
Jo no sé com has viscut tots aquests dies. També em passa això que no ho visc gaire. El que sí que pensava és que avui hauria de venir barca ja, perquè això ja comença a ser una mena de situació estranya. Però bueno...
Bé, vull dir, ara quan parlem de rodalies tinc la impressió que més aviat dir que hauríem de dir-ne plonaries, perquè és que és un desastre tan absolut que dius, bueno, què farem? Vull dir, aquí qualsevol cosa... Fa molts anys, és veritat, fa molts anys que quan quan un quadragota se'n va tot a fer pulletes.
I això era sapigut per tothom. Llavors, esclar, quan surten els responsables del RAM i van dient, no, és que no falta res, hi ha de tot, fins i tot no funciona, però vull dir...
Esclar, el gran desastre que era Rodolíes, aquí, ara s'hi afegeix que el que teníem com la princesa de tot això, que era la llarga velocitat i tot això, l'alta velocitat, ara també falla. I tenim problemes a tot arreu.
Tornem a aquelles situacions que demanem a l'Eugeni, que ja hi ha algú més, perquè si no hi ha algú més aquí no hi fem res. No en sortim, no fem res.
I a sobre hi ha tota la qüestió de la reivindicació, que evidentment jo reconec que deu tenir tot el dret de fer vaga els senyors maquinistes i qui sigui, però això és un desastre. Ara hem arribat. La vaga no és culpa seva. Deu ser culpa del tram i companyia que s'ha encarregat totes les maneres normals de relacionar-se. Però ara ja tenim la fórmula nova de fer una vaga sense anunciar-la ni sense convocar-la. És igual. No vamos. I diuen, jolín, això ja és la guerra.
Què és això? Clar, aquí els usuaris són sempre els perjudicats, perquè ara parlaves també de l'AVE, però el servei de l'AVE l'agafes, quantes vegades agafes l'AVE i quantes vegades s'agafa un rodalies simplement per anar a treballar, que és el servei absolutament bàsic. És una qüestió purament particular, però el meu gent el va agafar i l'AVE per anar a Madrid
I als dels que hi van anar-hi a 130 per hora, vull dir que quasi hi podia anar a peu. I després resulta que ara, per la tornada, ja ho veurem perquè quasi hi ha piles de gent que no fos pogut viatjar. Cues, vinga, va...
Clar, però Soli, tu t'imagines l'usuari que ahir arriba, es troba que no hi ha servei, que li diuen ahir que aquest matí hi haurà servei, que es reprendrà progressivament, i llavors dirà, bueno, paciència, vaig a les 6 del matí o a les 5 de la matinada a les estacions, i es troba que de moment no hi ha res de servei. És a dir...
I ahir, per exemple, les apps de rodalies de Renfe tampoc deien que no hi hauria servei, una desinformació gran deu ser molt dur i molt heavy.
Yo realmente usuaria de Rudalías no soy porque los trenes no son nada accesibles, la verdad. Para mí es mucho más fácil coger el ferrocarril aunque tenga que dar un poco más de vuelta porque es todo mucho mejor. Es puntual, cómodo, no tiene nada que ver al Rudalías. Pero sí que es cierto que yo tengo que viajar sí o sí a Valencia, que mi marido es de Valencia y vamos...
Pues una vez o dos veces, una vez al mes o cada mes y medio. Entonces a mí sí que me preocupa todo el tema, lo que ha pasado tanto aquí como en Rodalías, como a nivel estatal. Me preocupa porque yo sí que soy usuaria sí o sí de tren. Entonces es como que te da un vuelco al corazón y dices, hostia, cojo el tren.
Me voy a València, me voy a Madrid. Y cuando yo estaba trabajando sí que iba a Madrid una vez en semana, porque estaba... Bueno, yo era vendedora de cupón, pero estaba en el sindicato y entonces tenía que ir a reuniones a Madrid. Y imagínate si eso es ahora. Yo es que no voy, le digo que no. Y luego, por otro lado, el tema de rodalías, la gente está tan acostumbrada a que no funcione bien...
Que sí, que se enfadan, pero ya es como que no mucho, porque es que es lo que hay. O sea, día sí, día no, hay alguna problemática con el tema de rodalías. Y que los maquinistas hagan huelga me parece estupendo. Tienen que reivindicar sus derechos. Además, también está su vida en juego y la de muchos maquinistas.
Muchos clientes, muchos viajeros, que luego a la mínima que haya algún accidente o algo le intentan echar la culpa al maquinista, que igual es el que menos tiene la culpa. A mí me parece bien que se planten, que hagan su huelga, eso sí, que quien le toque, tanto a Rudalías como a Abe, como quien sea, o Renfe, a Diff...
que lo publique para que esa gente que, por ejemplo, hoy se ha presentado allí a la estación, pues se han quedado que no pueden viajar, que no tienen información y mucha gente tiene que llegar puntual a su trabajo. O sea que, ¿esa gente cómo lo hace? Si a DIF no le ha puesto ninguna alternativa. No sé si es a DIF, Renfe o quien sea, ¿vale? No le ha puesto un autobús que diga, bueno, pues sale desde tal estación a Barcelona. Pues no sé. Si no hay soluciones...
Clar, Soler, quan es tracta del que és tota la xarxa, quan és una part de la xarxa, doncs és més fàcil intentar suplir aquell tram a motobusos, no? Quan es tracta de tota la xarxa, de tota Catalunya, jo no sé si hi ha ni prou busos per cobrir no sé quantes línies, eh? Ja, però se podían... Yo creo que ellos tienen información del... del...
de las personas que viajan aquí en el centro, en la provincia de Barcelona, que seguro que es muchísimo más que el resto. Digo, a nivel de rudalías, ¿eh? Claro, el volumen de pasajeros que hay aquí, en Barcelona, Hospitalet, el Prat y todo eso, yo creo que en el resto de provincias no lo hay. Que no hay que dejarlos tampoco sin...
sin renfer, sin trenes de rodalies ni nada, pero bueno, aquí hay mucha más gente perjudicada que en el resto. A mi m'espanta la lleuseresa en què els càrrecs, alguns càrrecs institucionals decideixen coses. Apareix una persona i diu, ja està arreglat, no patiu. I diu, però si no, qui t'ho va dir que està arreglat? Vull dir,
M'hi feia pensar aquella pancarta que sortia aquests dies amb els peixeters que deien que el Marc no s'ha arreglat des d'un despatx. A més, ben bé això, eh? Surt una persona i diu, bueno, un responsable gros de tot aquest tinglado i diu, ja hem pactat, ja està arreglat, ja no hi ha problema. Ens han garantit que hi ha seguretat. I qui te ho ha garantit?
Un altre soci que està en una altra taula ha fet un paper de quatre línies que diu... I hi ha seguretat. I tu què saps si no es foten res? Entenc els maquinistes que llavors diguin que això no és segur.
Però, clar, per altra banda, ells també fan el mateix. Ahí van acordar una cosa, avui no ho fa ningú, però, bueno, què quedem? De hecho, en el tramo de velocitat de Madrid-Barcelona, ayer, crec que escolté en la tele que havien variat tres veces la velocitat. De repente, de 250 a 160, després a les tres hores havien canviat i se podia anar a 200 o 250, i després, otra vegada, volvieron a...
a baixar la velocitat. A veure, què parece? Crec que el nivell... Però és que el mateix representant sindical dels mequinistes deia, no, però aviam, globalment hi ha seguretat.
si globalment hi ha seguretat perquè no aneu a treballar. Una cosa són els accidents, una cosa és que això sigui tan insegur que no pot haver-hi lloc. El sindicat majoritari del sector, el CMAF, ha condicionat la represa del servei a disposar de garanties per escrit de DIF sobre les mesures de seguretat adoptades
A la xarxa el que fan és que reclamen una revisió exhaustiva de les infraestructures. Després d'aquests accidents que han passat, han convocat una vaga de tres dies, del 9 al 11 de febrer, i que afectaria a tot el sector ferroviari de l'Estat. I podem escoltar, si voleu també, Antonio Carmona, que és el portaveu de Renfe aquí a Catalunya.
que ells estan demanant una sèrie de mesures de seguretat que entenen que no s'estan complint una mesura de seguretat adicionals a les que ja va presentar aquells entenen que no s'estan complint i estan presentant-se treballar però per raons X
i no s'estan prestand el servei. Des d'aquest punt de vista nostre, volem recuperar el servei de rodalies, parlar amb ADIC, parlar amb sindicats, per tal d'arribar a aquesta entesa que permeti recuperar un servei essencial per a la ciutadania de Catalunya. Des de les 7 del matí estan fent una reunió de seguiment d'aquesta situació ferroviària a Catalunya. Departament de Territori participa a Govern, Protecció Civil i Directius de Renfe.
És que els que estan en primera línia són els maquinistes. O sigui, si ells estan dient anem a fer vagues, que no ho deuen veure gaire clar. Perquè són els que primer reben quan hi ha un impacte. Però aquest peron, que jo no el recordo, anys enrere que hagués hagut una parada de ferrocarrils així, ja portem 24 hores gairebé.
Home, jo, aviam, no vull negar en absolut el dret absolut que tenen de reclamar que s'ha de treballar amb seguretat i que no pot ser. Ara, cuidado perquè, vull dir, els camins de solució també venen darrere. Aviam, justament aquest mateix sindicat és el que no vol que s'espassi els serveis de la Generalitat. Llavors, a veure, truquem el putem per tot arreu. Aviam, fem una cosa o altra perquè és que si no...
Si no, són ganes de posar pedres a les rodes o pals a les rodes i no en sortim. Jo no em referia a això, que evidentment tothom té dret a la vaga endreçada o, com a mínim, preparada. Però el fet que s'estigui parant un servei bàsic per la mobilitat dels treballadors de Catalunya, d'una comunitat autònoma molt potent...
és molt significatiu això vol dir que la gent mateix des de dins estan veient que les coses s'han fet molt mal fetes i que ara, fins ara mira, anàvem posant parxes i anàvem tirant però ara estan veient que la seguretat penja d'un fil i crec que això és molt greu que ens ho hauríem de plantejar i com a mínim també els usuaris dir la nostra Sí, a més a més aquestes revisions que evidentment el primer deu ser mirar a veure com estan les vies i els talus i tot això
Però aquestes revisions haurien d'anar més a fons. Ahir sentia una entrevista, una mena de taula que feien, un dels consellers de Renfe.
que explicava que hi havia moltes circumstàncies, hi havia moltes coses, que falta d'inversions, deia, no, les inversions s'han fet. Ara, una cosa que s'havia de mirar era si aquells diners havien arribat a gastir. I, clar, llavors això ho vam començar a pensar, perquè dius, si aquest home diu això, és que aquí ja posem-ne el paper que n'invertim mil,
Però després resulta que entre mig n'hi ha 32 que fan les seves correspondientes mordides i al final el que arriba allà baix és el 23.
I llavors, esclar que no hi ha manteniment. I el senyor ministre continuarà dient, hi ha manteniment, i un ve negre, algú se'l queda pel camí. A mi em va espantar que fos un representant, bueno, representant no, però és una persona responsable de Renfe. Si arriben o no arriben s'hauria de mirar. El ministre Òscar Puente que diu que espera que aquesta tarda o demà funcioni Rodalies. Espera.
Bueno, també és molt àgil de paraula, ministre Puente, però bueno. Sí, ahir deien que Rodalia funcionaria durant el dia d'avui. Que dius, bueno, qui ho agafi a primera hora no anirà perquè no hi haurà trens. I ara, de moment, tampoc. I està plovent. Que el foro de tot això és el de la Muz i pocs dies després passi el de Salida. Això és el curiós. Que no tinguem notícia de pràcticament res des del 2013 allà de Galícia a la gurba aquella...
Fins avui, tres accidents en... A veure, el de Damus va ser l'enganxó ni tal, el de Jalida ha sigut infraestructura, un mur que s'ha caigut per l'aigua, per la humitat, pel que sigui.
tots els quilòmetres que tenim de via d'aquí a Catalunya, si poséssim a revisar metre per metre, ja et dic jo que molts trams s'haurien de tocar. Ara, fins que no es caigui el mur, no l'arreglarem i no començarem a dir... Ai, Rodalies, és veritat que estem financiada des de fa 30 anys, que encara estem esperant que és... A veure, el tracte que va fer el PSC amb l'estat del traspàs és una reivindicació de fa molts anys, però no és un regalo, eh?
agafar rodalies com està ara, perquè ha igual el que tu finances. Després, si la reps, fer-la bé, si aplicar bé la financiació aquesta, i després la responsabilitat serà de la Generalitat. Ja no podrà anar a l'Estat a dir, és que tot funciona malament. Dirà, no, no, no volíeu rodalies, ara la teniu.
Intenteu que funcioni un terç com el Ferrocarril de la Generalitat, que és el que deia de Soler. Si tu agafes catalans i dius primer món, i agafa Rodalies i tercer món. No hi ha païs en desenvolupament en el cas d'estrens, eh? O Subdesarrollo o Dinamarca. En fi. Per últim, a mi em sembla molt greu el tema de treballadors.
Tu... Els usuaris que agafen rodalies, en general, són classe treballadora. I ho agafen tots els dies. I tenen problemes tots els dies. Retards, no sé què... Tots els dies igual. Ara, arriba l'Udai, es para rodalies i jo he d'anar al treball.
Ahir me'n recordo mirant el telenotícies i hi havia la part dels sindicats dient si no es pot teletreballar que donin permisos retribuïts perquè jo he estat a l'estació intentant agafar un tren però no ha vingut mai i no pagaré un Uber perquè no m'ho posarà l'empresa ho posaré jo.
Però els empresaris deien, no, aquests dies, aquestes hores de no treball, s'han de tornar amb el teu temps de descans. De veritat estem en això? Si ens parem a pensar en la pandèmia, va ser un cas similar, i això és un dia o dos. No tothom té un cotxe particular, no tothom té per pagar-se un taxi per anar a l'obra, i aquesta gent que utilitza rodalies són la gent que ho fa bé.
És el que ens estan dient des de les grans d'això, agafeu transport públic, no agafeu cotxe privat. Aquesta gent són la gent que ho està fent bé, que està agafant el transport públic. Però a què costa, en fi?
És que és vergonya aliena. En aquest sentit penso que una mica sí que han aclarit que si hi ha dificultats extremes per poder anar a la feina t'han de pagar la jornada. I altra cosa serà que les empreses tinguin cosses perquè miraran de fer el possible per no pagar-la. Però d'alguna manera està legislat i està previst. Si no pots anar a treballar per força major t'han de pagar la jornada
No ho fotem. Que afecta més a tota la mobilitat, perquè hi ha un 85% més de trànsit a la C32 pel garraf, pel tall a la P7. És obvi que des de les entrades a Barcelona fins a l'autopista, a més a més de la pluja, però sobretot perquè si no et pots moure en tren, intentaràs moure't com puguis, en cotxe, o a veure com ho pots fer.
És el típic context en el que falla tot de cop. És el rotllo de la pandèmia, que deia, hola, el paper higiénico, que important, no tenir-ne a casa, doncs ara talla l'AP7 i rodalies no funcionen. Coses que donen per fetes, trens funcionen, autopistes funcionen, hi ha carreteres, això es dona per fet. Ara de cop no funciona i caos. Però hi ha coses tan curioses com que aquest mur que va caure resulta que no és de ningú.
No està registrat per ningú. I si aguanta l'autopista a sobre... Això ho digo jo, entonces. No és ni de DIF, ni de Renfe, ni del Ministeri, no és de ningú. No té amo. Aquí ha de fer el manteniment. Ningú, si cau, s'ha caído. L'ha agafat el que és les autopistes i després ja miraran a veure qui. Però quin coi d'autopistes va posar una autopista a sobre d'un mur que no saben ni de qui és?
Per camí, adopta un muro. Adopta un muro. Això clava el cel, que no ho veus, que no pots posar l'autopista aquí sobre.
Jo crec que els usuaris ens hauríem d'enfadar una mica més, i més seriosament, perquè som com xais. Jo sempre dic que quan el Messi va marxar del Barça pràcticament van tallar l'autopista, però per un problema real del dia a dia no ens belluguem. Després una altra cosa, un pilot, torno els maquinistes, però un pilot, un llum de dins de la cabina no funciona i no sent l'aire, i no volo, i té tota la potestat. Un maquinista...
ha fet córrer un tren a vegades, sabent que allò potser trontollaria. Aleshores, crec que hauríem de ser més seriosos, tant com a usuaris, enfadar-nos bé, i com a responsables que ens governen, que per això els hem votat i per això s'hi han presentat, posar-s'hi seriosament i el que tu dius, Isidre, controlar una mica els diners públics, perquè es tracta d'això, de gestionar-los amb seny.
A més a més, vull dir que vist globalment, dius, home, l'estructura continua sent, el que deia, no les rodaries, sinó les ploraries, perquè a Madrid hi ha quantitat de serveis d'allò que funciona tot. Catalunya i València no té tren a la costa. No n'hi ha, com allà baix. I Andalucía no n'hi ha. Per què? Perquè no va a Madrid, oh carai. Vull dir, però
Què vol dir tot això? I clar, quan això és persistent, penses, bueno, aquí hi ha una voluntat política que això ja està bé, sí? Si totes les infraestructures de la zona central, que no dic res en contra de Madrid ciutat i de la Madrid metròpoli, em sembla perfecte que tingui uns trens que funcionin de conya. Però jo també el vull...
I llavors, si resulta que aquí no em posen, i allà sí, començo a pensar, bueno, aviam, que algú m'ho expliqui això, perquè si passa un any, dius, caram, mira quin desastre, ens ha anat malament, i el pressupost que s'havia pensat s'ha canviat, i al final no ha arribat, i més, què hi farem? Però tants anys que no arriben els pressupostos, i que al final fa riure perquè fem la llei de pressupostos, perquè al final no serveixen per res, si no saps quina aplicació hi farem, per què els posa els pressupostos?
Aquí invertirem 10.000 milions. Molt bé, prèmio. Però aquests 10.000 milions en farem servir uns quants per no sé què, uns quants per no sé què... Que quedem.
Això és greu i està passant fa molts i molts anys, 30-40 anys. És una idea que ja està bé si... Aviam, el corredor al Mediterrani. Això és de riure. Però, per l'amor de Déu, si s'ha de fer el corredor, fot el corredor d'una vegada, que fem estructures igual o més cares que això. I, en canvi, el corredor no és igual, no cal.
Sí, va para atrás. Barcelona-Valencia va para atrás. Llegabas antes, cuando empezó el Euromed, y ahora cada vez más se alargan el tiempo. Quiero decir, en vez de llegar a las tres horas, tres y cuarto, tres horas y veinte, y dices, bueno, ¿qué pasa? Olivia había ido mucho a Valencia porque hacía la mina en Cartagena y cogimos muchos trenes para abajo, ¿eh? Sí.
I ara et lents i a vegades agafaves el borreguero que et tiraves tot el dia. Pues ahora no es borreguero, pero va lento. Va lento. Sí, sí. Bueno, es la nostra alta velocitat que es portem. Es marca Espanya, això, eh? Mira, ahí he parlat d'un col·lega que ha estat a Xina per treball i tal, em deia... Cuidado la frase, eh? Em va dir... En Xina los trenes van a 500 km por hora y aquí se vuelen como un Satisfyer. Literalment em va dir això.
Al final és el que estem anant a la meca, de la ve a la meca, això ho vam fer nosaltres, eh? Ara, quan vulguem fer el currado mariterrani, també passarà allò de l'anxo de via. Quan arribem a França, haurem de fer un transbord de tren, un canvi de via o el que sigui. Encara estem així, eh? O sigui, anem amb tonteries amb l'hora, amb l'anxo de via. Aquí a Espanya encara estem al segle XIX.
Son tus tarías, ¿eh? Pero si cambias estas dos culetas ya, ¿con qué te europeístas? Una mica. Sí, yo escuché ayer en la tele que comentaba un tertuliano que la tecnología actual que utiliza la alta velocidad
Fue la que instauró el Felipe González cuando hizo el primer AVE. O sea, que no se ha modernizado para nada. Y sí que se han intensificado las compañías, porque ahora, como se han privatizado, hay privadas del Irjo, el WeGo y todo eso, y hay mucha más frecuencia de trenes.
Y si hay el mismo mantenimiento, por decir que hay alguno, pues sí. Y si hay mucho más jaleo de trenes, pues al final eso se desgasta mucho más. Sí, claro. Una de les perles que va... va dir aquest bon home com a... No representant, no. Un ex de rei. Em sembla que havia sigut director general i no ho era. Un ex, però una de les coses que va dir, com aquell que no diu res, dius que es fa ara...
manen tots aquests serveis molts més càrrecs polítics que enginyers. I dius, home, ja hi tornem a ser, allò del peix. Des del despatx no governaràs el mar.
I des del despai no governarà res d'aquí, o hi ha ingeniers que s'hi posin, o si no, ai mare de Déu, ja ens fan patir prou els polítics. Per tant, si fem el símil amb el peix i amb els pescadors, vosaltres enteneu aquesta...
que estan demanant els maquinistes, perquè són els que estan conduint els trens, són els que pateixen, són els que senten les vibracions a les vies. Esteu d'acord amb aquesta posició del sindicat de maquinistes? Jo sí, jo també.
Sí, sí, sí. S'hi ha d'estar d'acord, és el seu dret. És el seu dret. Una altra cosa és que hem de donar facilitats perquè això tingui camins, perquè hi ha un moment en què, clar, quan s'ensorra tot o pleguem i deixem la persiana...
o ens posem d'acord i intentem fer alguna cosa. Si tothom es posa a fer el límit, és impossible. Jo no vull donar cap premi a cap, diguem-ne, ministre del RAM perquè ho arregli i que digui no, aquest ho arreglarà. No ho arreglarà. I no ho podrà arreglar si se li posen les coses al límit, a més a més.
És impossible, ens hem de posar d'acord. Clar, Adif va informar la Generalitat que la infraestructura es podia considerar segura, però els maquinistes van dir que... Però, esclar, Adif diu això. Em sembla que van decidir l'acord aquest al vespre. I, en unes hores, Adif fa un certificat dient, segur...
I, esclar, una mica la mosca el nas i que el tens, perquè dius, i com ho saps? Perquè no m'has dit que has ressequit totes les vies de Catalunya en dues hores. És que si hi ha sigut al cap de dos o tres dies, dius, bueno, aquí s'ha desplegat un contingent de gent i ha començat a córrer. Però, esclar, dius, aquest senyor diu, sí, sí, el certificat diu, ho vull per escrit, i envia una nota de quadres ratlles i diu, té, per escrit, i dius...
Em sembla que et quedes amb mi, eh? Creieu que potser hi ha pressa per dir que estàs segura. Sin certificar nada, jo crec que... Ja han dit prou.
El noi aquest que ha mort a Gelida tenia 27 anys, ja estava en pràctiques. Imagino que això també ha tocat una mica la fibra, l'edat, i que encara no havia ni començat a treballar. I jo crec que han dit prou, i repeteixo, ells també van dins d'un tren insegur. És la seva pròpia vida que també s'estan jugant. I comparem-los, repeteixo, amb els pilots. Aquest tren no té condicions, aquesta via no té condicions, jo no... Però en cas de l'AVE resulta que són les inversions més importants s'han fet allà.
Els trens són relativament nous, perquè amb un tren de 4 anys, suposo que si fa una cosa com un cotxe, 4 anys estan ben cara. Se suposa que la infraestructura està... Ahir el ministre Puente deia que havíem fet 4 inspeccions de tota aquella zona on hi ha hagut l'accident des d'octubre.
Vull dir que, aviam, cal reconèixer que el risc zero no existeix. I que això pot ser, pot passar. Ara que llavors es pot resultar que ningú sap ni què coi ha passat, i que amb tots els mitjans de seguretat que tenim, el maquinista, em sembla que era de l'Ave, no sé, un dels dos trens, li sembli que ha tingut un fallo de catenària i ha perdut dos vagons o tres, i un altre... Que dimoris fan.
No, no, y el otro, y no habían detectado que el otro no estaba tampoco. Es que luego la central también ahí dice, bueno, estoy... ¿Qué seguridad tengo cuando viajo en tren? Porque claro... Són convois de 180-200 metres que el que és el cap, el que pugui passar a la cua com vibracions, amins, que hi hagi un sistema que digui que se t'han marxat dos vagons del darrere,
Doncs el que havia pensat és el que havia dit abans el Víctor, que havia tingut una enganxada, és a dir, que el pantògraf se t'enganxa amb la catenària i allò has tingut un problema. Però aquests convois són tan llars que no se n'adonen, no? Fins que s'acaba d'adonar que els dos vagons del darrere el té en el gàlip, en l'espai que té per passar l'altre tren, no?
Potser sí que és necessari, com tu dius, apuntar a algun sistema que informi millor el maquinista del que li està succeint al darrere, perquè en aquell moment no era conscient.
Jo em sembla que haurem de girar l'anunci aquell de tota la vida que deia papà ven en tren i deia papà no vengues en tren. El que també m'ha agradat molt és el que apuntava la Sol Expósito, de les diferències que hi ha per les persones amb diversitat funcional d'accedir, en el cas que sigui Rodalies o en ferrocaris de la Generalitat, perquè nosaltres normalment no ho pensem, aquestes facilitats, perquè...
Vosaltres sou els que els trobeu amb aquests problemes de dir, bueno, aquí puc accedir amb ferrocarrils, que tinc una sèrie de facilitats que és molt fàcil, no? I a Rodalies, encara que estigui, se suposa que també queda adaptat, és complicat, no? Jo, de hecho, el d'aquí de Rubí, lo comenté en la ONCE, porque hay técnicos de rehabilitación que te ayudan, te enseñan el camino y todo eso, ¿vale? Y cuando fui a la peadera de Rubí me dijo, no, Soleno, ahí, imposible.
Y yo tengo buena movilidad. O sea, no me considero, pues, torpecilla ni nada, ¿vale? Es una palabra fea, pero es así. Yo tengo buena movilidad y me muevo por ahí y todo. Pero ahí la verdad es que me ha dado un poco de miedo entrar. Primero porque tienes que... No sé, ¿eh? No sé cómo está situada la estación porque no he ido. Pero creo que son, nada, una vía allí con dos andenes...
Y creo que no hay ni taquillas, no sé. Hay máquinas. Máquinas, claro, pero si no son accesibles, no puedes ir. Imagínate una cadira de rodas. Sí, sí. También, ya no solo yo, una ciudad de ruedas. Y para subir a los trenes, que hay tres escalones. Sí.
Mira, la meva filla es mou amb cadira de rodes. Es mou, no, la movem perquè l'hem de moure nosaltres. I agafar un ave amb la meva filla és un drama. L'agafem, eh? Però només tens dues opcions. La treus a la cadira i la seus amb un seient. La meva mitja hora l'aguanta més, no?
o la deixes sola amb la cadira de rodes a la zona habilitada. Ella és multidiversitat, no la puc deixar sola allà. Solució, l'agafes, la poses a la cadira, reses que passi el temps de pressa, la cadira al mig el passa a diss perquè no hi ha un altre lloc i cada vegada que hi ha algú...
Ens hem d'aixecar, moure la cadira, plegada, no pot estar desplegada. És un drama. La gent amb cadira de rodes no se l'ha tingut en compte, per exemple, amb l'alta velocitat. No sé si això ha millorat els darrers mesos, però fa cosa d'un any estava així. No, no.
I què heu de fer? L'heu d'agafar amb braços per... La meva sort és que la meva és petita, petita físicament, o sigui, no... Hi ha una que pesa 30 quilos, però hi ha gent discapacitada que, a més, com que no hi ha moviment, pesen molt més. I si no els vols tenir tot un trajecte, doncs imagina't que te'n vas a Sevilla, que són 5 hores, aparcat allà, sense poder fer res més, en un lloc bastant reduït i bastant paupèrrim,
els has de posar en un seient i pagues bitllet. D'acord, però quan a més a més la discapacitat també és intel·lectual, imagina't el que és cinc hores amb una persona que no aguanta ni mitja allà. Doncs no hi ha solució. Després, en el moment de la baixada a Sevilla,
No ens esperava ningú. Nosaltres ens vam prometre que hi havia algú esperant. Doncs ja ens veus, carregant cadira. A més, a Sevilla és bastant fotuda la baixada. Carregant cadira... Bé, mil disculpes ja, però ja... Acerca, utilitzáis acerca. En canvi, tenia una imatge. És que és servicio. És el que t'ofereixen, no hi ha una altra? No, ja, ja lo sé, però... Però vull dir que hi ha tantes coses a arreglar. Ens estem pensant que som el primer món
I és cert que algunes coses sí, estan bé comparat amb altres països hi ha algunes coses que jo com a usuària de falta de mobilitat puc dir que no estem malament però sí que és veritat que hi ha coses molt mínimes que no hi ha nois que per exemple han de fer el trajecte a Vendrell per anar a estudiar a l'Autònoma o a Barcelona
No poden ser autònoms ni que vulguin. Les cadires que condueixen ells mateixos no poden pujar. Perquè hi ha tres escalones. Això hauríem de millorar amb tot. És el que anem dient.
Jo tenia una imatge molt favorable, concretament amb Renfe, perquè darrere temporada vam anar diverses vegades a León i havíem viatjat amb un invident i tenia tota mena de facilitats i tota mena d'atenció. Jo estava absolutament sorprès de lo bé que funcionava allò.
Pujaba aquí, tenia que le ayudaba, arribaba mañana, tenia que le ayudaba. Si eso existe, el tema es que ahora se ha ampliado mucho la ayuda, no solo a personas con diversidad funcional, sino personas mayores, que estoy totalmente de acuerdo, pero las personas mayores van con tres maletas...
El perro y todo. Y luego te tiene que llevar a ti del brazo con las tres maletas. ¿Sabes? No es de calidad. Y también a personas que van con carritos de bebé. El otro día fui a Valencia y entonces a mí me bajaron de acerca. Bueno, subí en el tren con mi marido, que también es invidente. Subimos en el tren y nos acompaña el chico de acerca. Y acompaña a otro chico joven con un bebé.
Y un carrito, ¿vale? Pues cuando llegamos a Valencia, el otro chico con el bebé se fue e iba con su mujer. O sea, la mujer había entrado por otro lado para que el de cerca llevara al carrito o lo acompañara a él. Entonces ahí...
Nos está nosotros debilitando, o sea, la calidad de la ayuda que nos tiene que dar a nosotros, a una persona que realmente lo necesita, pues una persona en silla de ruedas, o invidente, o sordaciega, no sé, que realmente lo necesita, pues no es de calidad el servicio. ¿Por qué? ¿Por qué la enamorada? Sí, sí, nos quedamos alucinados, porque nos lo explicó el chico. Clar, si ja és complicat, seria el més normal que...
davant d'una tallada de mobilitat, com ha passat a Rodalies, doncs s'anunciés als plafons electrònics, s'anunciés a l'APP, i això no es fa, si es diu que el dia següent hi haurà servei i trobes que no, que no es fa tampoc, doncs aquesta sensibilitat, que sí, potser la podeu trobar en ferrocarrils o la podeu trobar en el metro, perquè les persones també invidents tenen
tenen unes rajoles que són diferents perquè vosaltres podeu seguir el camí, hi ha uns codis també al metro QR que també et guien, doncs, òbviament, si el més bàsic ja no succeeix, amb les persones que necessiten aquesta ajuda, que deurien ser encara molt més sensibles, doncs no m'acaba estranyant que això no passi.
Abans d'anar a publicitat, nosaltres el que farem és dir de què parlarem en aquest bloc 2, que parlarem de l'edatisme, a veure si és una discriminació normalitzada, perquè vam entrevistar a Lourdes Challs, la presidenta de Som Seniors, i parlarem també de Rubí Brilla, i si ens dona temps, parlarem d'aquests 33.000 milionaris que té Espanya,
i que no estan patint cap d'aquests problemes com poden ser els 18 quilòmetres de cua que hi ha hagut aquest matí a la C32, un 85% també més de trànsit. Segur que no pateixen res d'això.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de camp.
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martinet diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament en resposta a Ràdio Rubí explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche Sonido vinilo Con José Verde
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosi de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Continuem en aquesta tertúlia. Recordeu, si voleu participar, 93-588-5960 per explicar-nos com heu patit o com veieu aquesta crisi de mobilitat que estem tenint i tots els problemes que hi ha amb els trens, amb els rodalies, amb l'AVE...
I ara, mentre estàvem escoltant aquest bloc de publicitat, l'Isidre Rubio m'estava dient, i no parlarem de Davos? Perquè deia, jo vaig estar a Davos. I com que vas estar a Davos? Jo ja m'imaginava amb l'Isidre Rubio, juntament, no sé quina època, potser amb el Toni Blair, no sé si amb el José María Aznar, també, no ho sé. No, no, encara hi havia, sí. Digue'm, digue'm. Llavors nosaltres hi vam anar i acompanyar el president. Això va ser l'any 92.
Vam ser allà, vam anar acompanyant el president Pujol, que va voler fer una mena de setmana de jornades catalanes allà. I va portar diverses coses. Vam anar nosaltres allà. Amb l'esbart. Sí, amb l'esbart.
I també hi havia diferents establiments, diguem-ne, de restauració, que convidaven amb tomàquet i pernil, amb tots aquests líders, i hi havia els capos d'aquests restaurants importants a la gavina i tot això...
que feien una exhibició tallant el pernil amb uns garibets de metro i t'oferien el trosset de pernil amb totes aquelles autoritats. Bé, va ser una experiència molt interessant, dubto que poguéssim tenir cap altre, per veure com funciona un tema d'aquesta seguretat, que a d'arribada ens van posar tots en fila i ens van fer una fotografia a tothom,
A partir d'allà la fotografia penjada i poc soroll perquè no diguéss gran cosa allà. No sé si seria ara possible això amb Trump. Tu t'imagines sortir a les barres d'en Saire de Rubí? No sé què diria Trump al respecte d'això.
Bueno, no sé què diria, però aquest senyor a mi em va fer gràcia recordar-ho justament ahir, perquè sentia que aquelles persones que estan allà, aquells dies, amb reunions constants, anant cap aquí, anant cap allà, parlen els uns, per a les altres... Era molt interessant, allà en una de les sales de...
d'aquell palau es va fer una reproducció del que és l'Orfeu català, les imatges i tot aquells frescos, i allà es va fer aquella setmana catalana, i anaven venint a visitar-ho, i allà els oferien aquestes mostres de gastronomia, i vam ballar, i ens van demanar de fer això, que ens deia, home, per la llengua és un problema, no cal que...
un somriure i donar el braç, vinga, i anar acompanyant aquella bona gent. Era curiós, era curiós sobretot perquè veigues les mateixes posicions. És a dir, no veig que l'arribada del Harry Kissinger no crec que fos molt diferent de la dada del Trump.
perquè era ben millor dels obres de Harrelson. Tres coixes i el del mig i els escoltes que baixen en marxa. Isidre, no sé si José Malagón té el tall del Trump dient que li agraden molt les barres d'Ensaida de Rubí. No, m'agrada molt les barres d'Ensaida.
Veus tu? Molt lograt. Molt lograt. Perquè ell ja ho va veure, això. A mi em va fer gràcia. I com parlàvem de la situació. I el que ell era aquest, no sé, és...
un dels capos al costat del tram, aquell que es diu com jo, el Rubio, que deia que els demanaven als líders espereus una mica que arribi el tram, que ell us ho explicarà, perquè tots protestàvem del que havia dit ell.
Home, no, tingueu calma, segueu, segueu, que ara vindrà el tram i us ho explicarà, i pensava, però, bueno, això què coi és? Això ja no és sèrie. Però, bueno, era un fòrum d'aquests importants que hi havia tot el bé de Déu, i em feia molta gràcia reconèixer la diferència que hi havia, per exemple, entre aquesta arribada triomfal del Kissinger, amb la facilitat en què vam poder saludar i donar la mà
amb el Nelson Mandela, i que va estar amb nosaltres parlant com a gaire carrer. És realment curiós. Isidre, tu te'n recordes que un dia quan parlàvem de la Riarada et vaig dir, escriu tot això. És que cada dia surts amb una... Clar, amb el Nelson Mandela. Amb el Trump dient que com li agraden les barres en sairees.
Són records d'èpoques que hem fet coses, mira. Ja ho sé. Fa 24 anys d'això, però em fa il·lusió recordar-ho, perquè ara quan veus aquell palau i veus aquelles guàrdies i aquells soldats d'allà, tot això ho vam haver de suportar dos o tres dies, perquè anàvem a dormir a fora en un hotel i ens portaven el debatí cap allà i havíem de fer tota l'entrada, passar els controls...
Encara tinc a casa el culleret que ens van donar del World Economic Forum.
Segur que Trump mateix estarà entre aquests mil milionaris. Espanya té 33 mil milionaris, tan rics com el 40% de la població junta, segons Oxfam. El 2025, la riquesa dels mil milionaris, és a dir, persona que té més de mil milions d'euros de fortuna d'arreu del món, va créixer més d'un 16%. Tres vegades més ràpid que la mitjana dels darrers cinc anys.
es reprodueixen cada vegada exponencialment, acumulen entre tots un màxim històric de 18,3 bilions de dòlars i des del 2020, o sigui, només fa 6 anys, que la riquesa d'aquests 1.000 milionaris ha augmentat un 81%.
Quin perill de revolució francesa, però bueno. Home, n'hi ha un que va començar fent camisons i bates, no?, a l'aratxa de casa seva, que sempre dius que... Home, s'ha de reconèixer que cada mes hi ha noteria nacional i cada mes surto com milionari. A mi no m'ha tocat mai, però hi ha gent que li toca. Milionari. Milionari. I a sobre no té ni experiència. Que depèn com s'ho gasten un mes, allò, eh? Això mentre la meitat de la població mundial viu en situació de pobresa.
No, no, tal qual. El nivell de vida ha passat molt, eh? Jo tinc 33 anys, soc, comillas, jove, vale? Jo veig els meus pares i dic, hosti, els dos teniu una feina, us va comprar un pis, us va costar la vida, eh? Però la possibilitat la vau tenir. Va començar joves també, també va començar, però jo què sé, a vegades parlo amb ma mare. Ma mare em va tenir amb 24 anys.
I després per tenir ma germana, 5 anys després. Jo tinc 33 i no tinc previsió. No em puc mantenir ni jo. Com m'ho vull a mantenir una criatura, saps? I comprar-te un pis i fins i tot jugar-lo? Mare meva, tu! O sigui, és complicat. No és impossible, eh? Al final ho acabarem fent. No es queda un altre, eh? Però és molt difícil. I si la meva generació ho veu així, jo no em vull imaginar nens de 15 anys.
que ara no ho tenen a la ment. Però al final és llei de vida. Al final has de fer una família, d'estar en un pis, d'apanditxar, de tenir un projecte de vida. Ja no parlo de tenir fills o tenir un pis, ja et dic de tenir un projecte de vida.
I això, a l'hora de dir, van posant el seu mínim, salari mínim va posant, i t'ho van dient, ara el salari mínim està en 1.500. I dius, home, qui ho guanya això? O sigui, tu, jo què sé, jo al meu entorn, gent que guanyi 1.500, no en tinc tants, com gent que 1.000, 1.200, i ara el que cobra 3.000, però bueno, jo parlo del meu entorn, hi ha molts entorns.
Però és complicat, sí. Ah, Víctor, mil, i amb el preu del lloguer, que te trobaràs com si un lloguer barat, que mínim no baixarà de 900 euros, doncs ja em diràs com més fa. Bueno, infrapisos o tal, mira, tinc una amiga aquí, aquí vivint a l'Escardí. No diré un edifici, és un edifici d'una immobiliaria. Doncs per un loft d'un ambiente, que és una d'escales, no té parets, té la paret de la porta del lavabo, paga 600, i no és molt gran.
Però és parella. I bueno, ja porta molts anys compartint pis, habitació, la cuina, el menjador i tal. I ara, mira, està allà i està sola i supos que permetre. Però dius, home...
No tens res més, eh? Tens raó, Víctor, eh? Tens raó que ho teniu difícil, però jo que soc de la quinta de la teva mare, si fa o no fa, no et creguis que va ser tan fàcil. No, no, fàcil no va ser. Aquesta discussió i aquest tema l'estem parlant amb el meu fill dia sí, dia també. Perquè creuen que ho han tingut molt més difícil, jo crec que ho han tingut més fàcil, però bé, podríem estar parlant cas per cas. Però nosaltres, a veure, un lloguer era el meu sou.
I la hipoteca, el 15% d'interès. La primera hipoteca. El Isidre, que estava en banc, deu recordar aquesta època. L'únic que passa és que hi havia feina. Jo crec que han canviat les prioritats.
de los jóvenes han cambiado, porque ahora es que me parece bien, ¿eh? Pero sábados a cenar, con los amigos, ir a cenar cada sábado vale un dineral, al final. Puedes irte a comerte un kebab igual 5 o 6 euros, no lo sé. Pero... Y luego, ¿qué si vacaciones? Vamos, me voy esta semana a tal sitio. Yo recuerdo que mis padres cuando se compraron el piso...
Yo no he ido con mis padres a cenar los sábados porque no tenían para ir. O pagaban o se iban a cenar. Se hacían la cena en casa, bueno, pues algo más especial, pero no sé, yo creo que han cambiado. ¿Qué sale el móvil de última generación? A comprárselo porque tú vas a Apple...
Y ahí eso está lleno, lleno de gente joven. Y dices, es un móvil que vale de 900.000 euros para arriba.
Y todos los niños de 16, 17, 20, 22 años tienen unos móvilazos. El sentit d'estalvi s'ha perdut, això segur. Ara, les bufetades que han anat rebent suposo que fan que pensis en el moment i dius, escolta tu, l'últim enterrarà el darrer, ja ho veurem.
Entenc que el jovent, si no té gaires perspectives, utilitza el que pot i s'ha acabat. Jo penso que la diferència d'abans era això, que tenies la possibilitat de buscar feina i de trobar-la, i que si tu volies començar a construir alguna cosa, era possible.
Sí que havies de fer tot això que no fan ara. És a dir, estalviar, quedar-te a casa, mirar d'aconseguir posar un objectiu i dir, vaig per allò. Jo recordo els primers, que jo havia vist els primers immigrants que venien amb la maleta de l'estació, que el seu objectiu era això, dir, ara jo, comprar-me una casa, comprar-me un pis, o fer-me-la. I, escolta, era dissabtes i diumenges a treballar, vinga, som-hi, i tota la família, i hi va haver gent que va muntar
realment coses curioses. Una família que eren 5 o 6 fills i tots van treballar la una, van muntar una mena de cooperativa familiar i van construir un bloc amb 8 pisos, un per cada un d'ells. I ho van lograr. I escolti, ara clar, aquells nois no van tenir gaires discoteques ni gaires històries. El dissabte i diumenge treballar a la casa, s'ha acabat.
Y luego no solo tienen la culpa los jóvenes, que los padres también hacemos, porque bueno, claro, como yo no he podido, pues a la que disfrute mi hijo o mi hija, no, no pasa nada, cariño, tú disfruta, no me den nada, vive la vida y pues al final nosotros también lo estamos malcriando un poco.
En ese sentido los estamos mimando, sobreprotegiendo y luego cuando realmente tienen que ir a... Bueno, que tienen un proyecto de vida y inician con su pareja y tal y se van a vivir a un piso, pues ahí ven ya que tienen que pagar esto, que no llegan, que no sé qué, no sé cuánto y a los tres días cada uno en la maleta y a su casa. ¿Por qué?
Hem d'anar acabant. Li he preguntat al xergepte de quantes mensualitats amb el saldo, amb el que es cobra de mitjana fa 30 anys, feien falta quants mesos per pagar un pis aquí a Rubí, de dues habitacions, i quant fa falta ara? Doncs fa 30 anys, diu el 95, feien falta uns 45 mesos i ara uns 147 mesos. Això, segons el xergepte.
Moltíssimes gràcies a tots quatre. Ens veiem el proper dijous, que va lloguer el dia. Gràcies. Bon dia.
Gràcies.