La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Gairebé dos minuts els que passen de les 10 del matí després de l'actualitat. Fem tertúlia avui amb la Carme Pomereda i el Joan Manel Fernández. Molt bon dia a tots dos. Bon dia. Hola, molt bon dia. Avui una tertúlia reduïda, tot i que ja us asseguro que els nostres tertulians vénen molt preparats avui per parlar, perquè de fet ja fa estona que han començat.
Des de correus que venim xerrant. Ja venim xerrant. Així m'agrada. De què parlarem? Tornarem a parlar del casino. Si algú ens escolta cada dia a la tertúlia, segurament dirà què passats que són aquests amb el casino. Aquesta setmana s'ha anunciat la data d'inauguració i no puc deixar de parlar del casino a la tertúlia més cultural que tenim al Rubí al dia, que és aquesta dels divendres.
També parlarem d'un acte que es va fer pels 45 anys de la JNC, de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, i no tant per l'acte, sinó perquè en ell van coincidir quatre expresidents, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pere Aragonès. Escoltarem el que van dir cadascú des de la seva vessant ideològica, perquè van parlar de la construcció del catalanisme.
o de les relacions amb l'Estat. I també parlarem, perquè avui està prevista una roa a premsa, a partir de les 12, d'aquest entramat criminal que s'ha desarticulat, entre d'altres, a Rubí, però també a Manresa.
a Sant Fruitós del Bages, a diverses poblacions de Girona i a Sevilla. I és un dispositiu policial que es feia dimarts i que va acabar amb 22 detencions d'estafes relacionades amb les qüestions immobiliàries. En parlarem a la recta final de la tertúlia perquè tenim més dades.
de com funcionava aquest entramat criminal. Tot això, des d'ara i fins a les 11, amb els nostres tertulians i amb tu, que estàs a casa, si vols. Pots participar a la tertúlia trucant al 93588 5960. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Doncs parlem del casino, d'aquesta inauguració que es fa el 13 de desembre, el vespre...
que de moment serà per a poc més de 200 persones. No sé si us han convidat xar. No us han convidat? No, no. O sigui que aquells que diuen que van als amics del PSC no és veritat. Escolteu, ella no ha dit això. No, no, sí que a les xarxes. A les xarxes es diu? No, no, a les xarxes. Jo ho vaig pensar... Jo estic molt contenta.
Sí, sí, també. La meva entitat ho inaugura. Clar, el diumenge 14, amb la marató de comptes. Ja és un gran honor, ho dic de veritat. La veritat és que no tinc la informació de si ja s'han enviat les invitacions. Entenc que no, perquè queda un mes. Però en el moment que explicaven que serien 200 i escaig de persones, vaig pensar segur que aquí hi haurà comentaris i queixes. Queixes? És l'aforament que té. Sí.
i la idea és convidar, segons explicava l'alcaldessa Anna Maria Martínez el dia de la presentació, és convidar a representants de la vida cultural, social, política i empresarial de la ciutat. Sembla que té bastanta lògica als empresaris més destacats de la ciutat, però també als membres o als portaveus de les formacions polítiques representades al ple,
i per això us preguntava si us havien convidat, perquè és probable que us arribi una invitació. De moment no, però sí que us dic que la xarxa, el dia 14, fem la maratòria de comptes a la sala principal del teatre del casino. De fet, és una activitat que feu cada any. Es diu que una de les activitats que es podran fer són activitats teatrals o activitats que...
necessitin d'un format de teatre més petit que la sala i crec que... Nosaltres complim aquests requisits. Els vostres espectacles en general compleixen els requisits. L'alcaldessa Anna Maria Martínez explicava que, a més a més, es farà una programació especial durant el Nadal, els dies que no són festius, perquè tothom que vulgui pugui...
començar a participar de les activitats del casino. Moltes activitats. Jo us les recomano, eh? Jo no les he programat. Nosaltres hem programat un ajustament amb l'Ajuntament, que és Laica. Jo us la recomano des del cor. No us la podeu perdre, de veritat. És una passada, la Laica. Però les altres, que es faran a la sala petita, o sigui, la sala a la càmera, que es diu, són meravelloses, de veritat. Les he vist totes i són una passada.
Laica el 28 de desembre a les 6 de la tarda. 7 euros l'entrada. Un preu molt assequible. Hi ha moltes més activitats. L'alcaldessa explicava que encara s'han de programar les activitats de cara al 2026, però perquè la gent es fes una idea de quines podrien ser les activitats esmentava...
És un espai que hem recuperat per moltes coses, perquè pugui ser disco per joves, guateque pels grans, escena per les nostres entitats, concerts, esdeveniments de ciutat, serà un espai que podrà tenir aquesta polivalència i tot i que em sentireu dir moltes vegades que essencialment serà el casino per ballar, ens dona d'altres oportunitats com a ciutat i evidentment les aprofitarem.
El dia 2 i 3 de gener, a dos quarts de set de la tarda, ball, en aquest cas per persones grans, a càrrec de l'Orquestra Vancouver, a un preu també molt assequible, 5 euros.
Però, com dèiem, encara s'ha de programar tot el 2026. Encara no us ha arribat la invitació, jo no descarto que us arribi, perquè sí crec que formeu part de la vida social, cultural de la ciutat, però sí heu tingut oportunitat de veure el casino acabat, oi? No, no, jo no. Jo ara no, però el vaig veure... Perquè no has volgut, eh? Ah, no, sí, però...
Jo fa un parell d'anys van anar convidant a les entitats diferents. Vaig anar llavors quan els van... Estava acabat però faltava... Sí, coses, sí, perquè fa dos anys això ja. L'alcaldessa ha comentat que també hi haurà concerts. No crec que aquests concerts, que no he vist cap ni un encara programat... No, no estan programats. Quan sigui, que no es quedi amb una anècdota també.
sinó que hi hagi alguna cosa estable de música, de música ideal format pel casino, en aquest cas, perquè la gran majoria d'artistes d'aquest país no necessiten...
Un mogollón de metros quadrats, eh? Un cat rosés, no? No, ni a l'estadi olímpic, ni res d'això. Jo estic content perquè al final, tal com jo ja deia fa mesos abans d'acabar l'any, s'inaugura i això sí, espero que sigui un espai per a tots. Això em fa patir molt. A mi també. Perquè sé que n'hi ha més d'una entitat que es pensa que allò és seu...
i no, és un espai de tothom i espero que així sigui i que realment es vegi reflectit. Jo també penso que sigui així, tot i que penso que hi ha moltíssimes pressions perquè sigui una cosa no de tots,
Penso que hi ha moltíssimes pressions i a veure com se'n surten, perquè és complicat. Però parleu clar, estem parlant de Sant Antoni Abad i d'altres entitats que només volen que sigui... Això, a veure si ho tenen clar, que fa ja molts anys que es va acabar. Això de que és tot meu i solamente meu. Ja fa molts anys que hi ha moltes coses que és de tothom. Home, en el cas del casino, a mi no em toca dir-ho, però en el cas del casino és cert que l'edifici era de Sant Antoni Abad, però
L'Ajuntament crec que ha fet sobrats mèrits perquè sigui de tothom, no? Ara a veure... Les pressions són molt dolentes. Si s'ha de programar, gener, febrer, ja s'han de dir les coses, perquè esclar... Ja s'està programant, eh?
Sí, jo penso que, jo, per exemple, que m'agrada molt el teatre, si aquí a Rubí es fa, no sé, ara dic això que s'està fent al TNC, la Corina d'Espines, suposant que s'hagués fet a Rubí, ho hauria sapigut, doncs no me'n vaig a Barcelona. No només pel preu, sinó, ostres, si ho tinc a casa... Pots anar caminant... Ja que es fa...
Per proximitat, no? Per proximitat, ja que es fa l'esforç de portar una obra de teatre així, he dit aquest nom perquè és el que em ve més a cap, però el que sigui, no? Si jo ho sé, doncs ja no trec entrades. Llàstima que jo no puc dir el mateix que tu. Amb els concerts, oi? Doncs sí, hauria de ser també... Però els concerts segurament estaran millor al casino...
per l'aforament i per la proximitat perquè a la sala estan molt bé però al final a la sala la forma en què està configurat el teatre no dona aquesta proximitat que sí dona el fet que tingui perquè el que sí s'ha mantingut són aquells palcos sí, però que són molt pròxims estarà bé ja estic pensant bé has de presentar una proposta Joan Manel
Per presentar que no sigui. Per ja. Una de les coses que també s'explicava és que de moment no estarà en servei
al bar, perquè s'estan fent tots els tràmits per fer la concessió. I explicava l'alcaldessa, home, d'oferta gastronòmica n'hi ha força al voltant, cosa que també segurament serà una alegria pels hostalers de la ciutat, però s'hi parlava, i ahir alguns tertulians també ho apuntaven, aquesta part més social que tenia el bar del Casinos.
que es podria recuperar cada dia encara que no hi hagués res aquí sigui l'adjudicat que recordi que han de tenir urxata urxata? no te'n recordes de l'urxata del casino? no me'n recordo no una altra instància noi i s'ha de poder jugar al dòmino també llavors ja no serà un bar d'un casino si és veritat
Però vosaltres que volteu pel món coses culturals, creieu que, en una ciutat de 83.000 habitants, dos teatres no em sembla una bogeria, eh? No, més aviat no. No, no, no. Dos teatres i també hem de comptar que també hi ha el Casal Popular. Sí. Però clar, és una entitat privada. Sí, sí.
Però que te la cedeixen, eh? Són una gent molt amable i fan coses. Però, clar, i està com està, pobret, que també està una miqueta trotinadet, tot i que es veu bé i tal, no? Ara fan els pastorets. Clar, ara comença l'època... I els dimoniets. I els dimoniets. I hi haurà prou... És a dir, hi ha més oferta? Hi haurà prou de banda? És a dir, hi haurà prou de gent que voldrà anar...
A les activitats creieu que sigui un espai més petit? Si s'arregla un problema que per mi en té l'Ajuntament és si s'arregla el tema d'informació, que arribi la difusió a tots els ciutadans i ciutadanes.
A totis. Creieu que no arriba? No. No, jo què? Ara estem en una tertúlia cultural. Hi ha moltes coses que no me n'entero. No. No arriba. I com faríeu arribar aquesta informació? No ho sé. No ho sé. Jo penso que, com es diuen aquells... Els opis. Els opis. Els opis. Que allà es posés la programació de tot el mes, que això es veu molt, la gent passeja molt pel centre, no?
Doncs allà, si es posés, jo penso que seria una bona difusió. Fins i tot el propi teatre, no? Que és cert que a la sala hi ha alguna informació, però... Però és aquella tele que està allà dalt. I llavors, si no passes, perquè allà no passa tantíssima gent...
Si véns en cotxe a vegades, ostres, però és un flash, no? Tal dia, tal hora. Però aquest seria... I s'ha de canviar cada mes. Jo ja sé que és una cosa ja molt antiga i molt passada, no? I no està en el mateix nivell mediambiental que toca el 2025. No, no, el repartir per hòsties, la programació. És que això arriba a l'hòstia.
com la ciutat. Sí, però la ciutat és una ciutat cada tres mesos. No, em refereixo que sí que... Que t'ho posen a la bústia. Segurament més efectiu si només et posessin la programació de la sala, la programació o fins i tot la programació
general, cultural, de tot el que es fa al poc, perquè es fan altres coses. Això és fantàstic. Seria molt bé, però ho hem demanat moltes vegades i no arriba. No sé per què. Hi ha un problema de comunicació i de publicitat molt gran, però no sé.
A nosaltres ens passa, també, a la xarxa. No arribem i no sabem com arribar. Per exemple, ara han fet, o estan fent encara, durant tot el mes de novembre, el de les tapes, de tapes per rubir. Ho sabem tots. Si tens el pamfleto aquell petit, va de conya. Primer que la gent se n'entera i després que veus a quins llocs, a quines hores, el que fan... És que té que ser així.
Al casino han posat una pantalla molt comentada i molt criticada. Ah, no l'he vist. A fora? Sí, sí, no l'he vist. Mira, la gent diu que és molt invasiva. Sí, està a la banda on estava l'entrada, diguéssim, per vehicles i per tot això. Jo és que ho vaig veure un dia i ara... No m'he fixat. Suposo que estarien de proves o alguna cosa.
Sí, és una cosa negra, de moment es veu una cosa negra vertical, que es veu que és una pantalla, jo he deduït que allà aniran posant qui tenen cada dia. I és cert que la plaça Catalunya és una zona de pas. I tant. I que és bastant probable que la gent se n'ha de vendre. Sí, sí. De pas i de tapes i de... I de tot. Sempre està ple. Vull dir que no trobes llocs on... I de comprar, i de comprar. I també vas a comprar. Tot en general. Sí, sí, sí.
Ja sabem que hi ha coses que no trobem, eh? I que les hem d'anar a buscar a altres llocs. Però, ostres, el que trobem a Rubí... I també és un pas de moltes escoles. Sí, passen molts pares i mares amb les criatures per allà. Hi ha moltes escoles al voltant. Bueno, està bé, escolta'm, invasiu. És que al final tot serà negatiu. Tampoc no crec que hagi de ser tot així, no? No ho sé.
És com el menjar, que hi ha coses aquestes. Això és natural i no sé què, perquè no té no sé quant. Però te'n vas a mirar ingredients i té 40 ingredients, que és igual, jo ni jo sé... El que són. El que són cada un d'ells, eh? Però el fet que hi hagi 40 ingredients...
Les pomes són poma. I què tenen? Poma, clar. Sí, sí. I el sucre és el sucre, i el que has de fer és no menjar sucre o reduir el sucre a tope, però no n'hi ha d'altres sucres. No, i hauries d'anar al supermercat amb molta paciència, si t'has de llegir totes les poquetes. Jo estic criticant això, però jo moltes vegades vaig al supermercat amb el programa Luca, el mòbil.
Què és això? És un programa que et valora cada un dels menjars, amb el QR aquest dels nassos que porten cada aliment. I el teu, bien, mal... Bien, mal, i si té sucre, si té molta energia, si té no sé què... I això t'ho descarregues al mòbil, eh? Sí, i només has de fer-li així el producte... Ai, ai, ai, jo m'estalviaria a posar-me les ulleres, que me les he de posar cada cop que... Home, està bé, perquè si tu vas a agafar un suc de taronja...
Ah, clar. Per exemple, li fots així, pim-pim, i aquest posa 83, doncs aquest. Clar. Hi ha un cardiòleg molt important, sembla que és el doctor Fuster, que està amb el Sinaí aquell, memorial Sinaí dels Estats Units, és molt important. Ell diu, és que no sé per què us trenqueu el cap, feu dieta mediterrània pura i dura, i el teu cor t'agrairà. Sí.
Llavors, és això, dieta mediterrània. I ho diu una eminència. No ho dic jo, eh? Intentem fer-ho, això. El que has de fer és no passar-te. Jo sempre ho he dit amb el menjar. Hòstia, no mengis greix, no mengis sucre...
Jo, el meu parer, i no soc especialista en res d'això, ni per casualitat, però el que has de fer és controlar. Si avui has menjat algun greix, doncs controla i no mengis a la nit ni al dia següent i no sé què. Anar-te controlant i anar mirant això. Jo soc dels que pensen que s'ha de menjar de tot. Amb control. El gust, no? Ja us he dit que vaig amb el Lluca. O sigui, amb control, però tampoc allò de...
Ahir vas anar a les tapes, has dit. Sí. I què vas anar? Clar, jo de tapes no anava fa... Anava 10 mesos, però potser any. I bueno, doncs avui me'n vaig de tapes. Doncs ben fet. Per això estan, no? Que a Rubí ho fan, al meu poble. I a on vas anar? No recordes? No, no me'n recordo d'on. Bueno, a quines tapes vas portar? N'hi ha alguns, primer... Ah, per cert, n'hi ha alguns que posava de 3 de la tarda a 8 del vespre.
L'etapa? Sí, com vols fotre una etapa si molt a prop d'aquí, no diré el nom. A les 3. De 3 a 8. Hosti, quina etapa que dines si te'n vas a fer l'etapa?
Sí, no, més aviat les tapes, pel que jo sé, és cap al vespre, oi? És quan et ven més august. I hi havia tapes dolces, també. I després, que potser si tenen aquesta oferta entre gometes, que no és tan oferta, eh? Tampoc. Bueno, tapa i beguda per 5 euros, és?
4 i mig. Ah, sí, sí. Però bé, és igual, és una activitat, i un dia, i surts, i es gasta 18 euros, si vas amb parella, i es fots dues tapes. Però, què anava a dir? Ah, sí, si el període que hi ha això de tapes per Rubí, anar a l'establiment, és de dues o tres hores, hòstia, han de controlar, també, que si vas, potser, a la segona hora, ja no tenen. Clar, clar.
No hi ha cua, que si toca fer cua, fas cua. Però és que ja no tenen. Fan X tapes i s'ha acabat, no? Sí, sí. Però això no ho pots regular, perquè això és a l'establiment. No, no, però jo no estic fotent la culpa a ningú, però va ja a l'establiment. Ha de pensar una mica. Aquest dijous, a més a més, no era el primer dijous.
ja hauria de tenir controlat. Hòstia, a mi em venen més o menys 100 persones, 200, no sé què. Ja. Però no sé obres de 8 a dos quarts d'11, a les 9 ja no hi hagi res. Clar, no té molta lésitat. Però què vas tastar? Eh? Què vas tastar? No te'n recordes, tampoc? Sí, va callar. Va callar.
i no va dir res. Eh? El meu pare va callar i no va dir res. Va callar. La ximpita, eh, la pomereda. Ara la contractaran per fer monòlegs al casino. Al casino, no? Monòleg amb Carme Pomereda. Us tindríem vosaltres dos. Sortiràs allà al teu caret.
Amb això que et parla... Serà invasiva, serà invasiva. Va, anem a parlar d'altres qüestions. Parlem de fora de Rubí. Ahir els expresidents, dèiem José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, participaven a l'acte dels 45 anys de la joventut nacionalista de Catalunya, des del Born i el Centre de Cultura i Memòria.
lògicament Puigdemont, des de Bèlgica. Amb sobte, la participació de Montilla era l'expresident més antic dels últims caps de l'executiu, perquè no hi era Quim Torra, i remarcava l'esforç que va fer el catalanisme amb l'Estatut Vigent. L'expresident recordava la sentència del Tribunal Constitucional...
Aquella famosa sentència. I, entre altres coses, deia que s'havien guanyat competències. I parlava de la construcció del catalanisme. El catalanisme avança quan va unit. Quan va unit.
quan fa un esforç d'anar unit, si el catalanisme es disgrega, si cadascú fa prevaldre els seus interessos més estrictament partidaris, la derrota està assegurada, perquè l'Estat i Europa hi són. No estem a finals del XIX on eren possibles moltes coses, avui ja sabem que hi ha coses que no són possibles.
D'ahir el que el poble de Catalunya necessita un catalanisme transversal i fort i a ser possible el més unit possible. Per què? Per assolir les màximes cotes del teu govern. Josep Montilla, del Partit Socialista, un president català no nascut a Catalunya.
Jo crec que en algunes ocasions ens va sorprendre a tots. Recordem que va ser l'únic que no va voler vetar el Senat l'aplicació del 155. Ens va sorprendre, em refereixo, perquè recordo quan la pujada al poder de Montilla...
Era força criticat, perquè no era un home amb carisma, diguéssim. Però després crec que va sorprendre tothom. I sorprenen aquestes declaracions de conciliació, perquè al final estava en acte d'un partit polític que no era el seu.
i compartint espai amb presidents o expresidents que sabem que, ideològicament, estan, en molts casos, a les antípodes del que ell és. I el president Torra? No va anar. Artur Mas també va parlar. També estava força conciliador, eh? Defensava el lema Catalunya primer, però, a més a més, una mica gairebé parafrasejant Montilla. Si parlem de catalanisme, no hem d'oblidar que en aquest fil roig
que comentava el president Montilla, sempre hi ha un lema que, per cert, nosaltres havíem utilitzat en algun moment de la història bastant recent, que deia el següent. Deia Catalunya primer. I això és el que no es pot oblidar. El catalanisme respon a això. Catalunya primer. Que no vol dir només, però vol dir primer.
I aquell lema hi afegia, i a Catalunya, primer les persones. Per a mi això és un bon resum del que ha de ser una actitud catalanista, pensar en el país, i el país entès com el que és fonamentalment, que vol dir un país de persones.
I finalment escoltarem Pere Aragonès, el darrer expresident, que parlava de resoldre el conflicte de l'Estat, d'acabar resolent el conflicte de l'Estat a través d'un referèndum acordat i vinculant. Recordem que Aragonès va presidir el govern del 21 al 24 i parlava precisament de l'acumulació d'experiències de les negociacions amb l'Estat. Recordem, també Aragonès, molt criticat per començar aquestes negociacions amb l'Estat.
Tenim una acumulació d'experiències de diferents processos de negociació amb l'Estat o de blocatge de l'Estat que el que ens han de dotar és de les eines perquè la propera vegada de la possibilitat d'aprofundir la negociació, jo crec que encara tenim aquesta oportunitat, doncs puguem obtenir molt d'èxit.
Això és el que deien aquests tres expresidents. També parlava Puigdemont des de Bèlgica i tots els expresidents que estaven aquí al Born parlaven precisament del fet que hi hagués un expresident que estigués encara a l'exili. Però sobtava, no?, aquesta conciliació o aquesta...
a mi m'ha semblat acostament d'anar tots a una, que potser sí és el que reclama una part de la ciutadania, no sé com ho veieu vosaltres. Jo crec que sí. Primer de tot, una anècdota, eh? Semblo ja la Lolita Flores, jo.
Em sembla, si no me'l recordo, aquesta diada que munta Juventut Nacionalista de Catalunya al Born. En el seu moment feien concerts, i fins i tot me'n recordo que als anys 80 concerts de rock. I me'n recordo, a més a més, que un dels que organitzaven això era el company Jordi Margarit. Ah, sí? Sí. Cap allà als anys 80. Ja s'ha acabat, déu-n'hi-do. Potser ara falta menys concerts, que ja n'hi ha.
i una mica més de debat polític, no? No, home, suposo que en aquesta jornada dels anys 80 també feien debat polític, a part dels concerts, òbviament. A mi em sembla molt bé això, i que es pugui parlar amb tranquil·litat, de cap a on hem d'anar en aquest país. El senyor era l'Artur Mas, no?
jo primer diria primer Rubí. Sí, sí, però ho tinc claríssim. Sí, clar, primer Rubí, primer el nostre. Jo diria primer Rubí. I després, amb el tema que estem totalment d'acord al 100% de primer les persones, jo li diria que els hi faci un comunicat als seus col·legues de Junts perquè això ho tinguin clar. Perquè, com a mínim, al Congrés no ho tenen gens clar.
És que, en realitat, sense parlar els presidents, un de... que ara s'ha manat com... Un socialista, aquest mal ser, però estava buscant Junts. Un de Junts o... Perdona, puc dir una altra cosa. Un socialista i un president que jo sempre deia... Jo veuré normalitat a Catalunya quan vegi un president que es digui Fernández. No?
I no va ser Fernández, però va ser el senyor Montilla. Home, el que tu volies veure, ho vas veure, no només de cognom, sinó nascut a fora. És el que tu pensaves, no? Perquè per mi era una de les senyals de normalitat al país.
I després, insisteixo, la seva actuació al Senat, que també va normalitzar una cosa que tampoc no s'entenia a la resta d'Espanya. És a dir, a la resta d'Espanya, que de vegades no s'entén el dibuix
de Catalunya. Moltes vegades la gent que tenim procedència de fora de Catalunya ens ho sentim a dir a l'altra banda, la resta d'Espanya, no? No s'acaba d'entendre que gent nascuda a un altre lloc de l'Estat se senti català i vulgui el millor per el seu país, que és un país d'adopció però que és el seu, no? A Cádiz vam tenir d'alcaldessa durant molts anys a una santanderina, eh?
Això sí que és curiós. Això és molt més curiós que... Però segur que ho feia bé, perquè si la van votar és que la gent estava d'acord. La Teòfila. Pobre dona. Perdó, eh, mal nom. Però bé, és igual. Teòfila Martínez, del PP. Si ho va fer bé, ja està. Bé,
Ja tant no, eh? Tampoc cal aquí ara. Ell parlava de l'anècdota d'haver nascut en un altre lloc. Jo és que no ho conec i volia, no sé, posar-hi... Escolteu, però, això, si pensem en cadascun dels partits que representaven, és a dir, la posició de Junts evidentment no és d'aquesta de conciliació en aquest moment.
trencant amb el govern de l'Estat, però és que la posició d'esquerra amb Junts no és la que es veia ahir en aquest acte, però és que la del PSC o la del PSOE tampoc. És a dir, suposo que ser expresident et dona aquesta possibilitat de dir el que penses. Sí, quan tens una edat també passa això. Quan arribes a una edat dius...
El que passa és que... O mossegues molt la llengua fins que et surt sang. Sí, també és cert. O ja nota la mossega. O deixes anar allà. Les cleques venen pertot arreu, però què farem? Però escolteu, això que deien, i que és molt compatible entre les diferències ideològiques, no és el que diuen els seus partits. I enmig la ciutadania, dèiem, segur que hi ha una part de la ciutadania que vol això, i segur que hi ha una part de la ciutadania, de fet...
Junts el seu electorat ho votava i votaven aquest trencament amb l'Estat. Segur que hi ha aquesta part de la ciutadania que encara voldria més diferència. Però enmig de tot això estan els partits i els seus interessos electorals, al final. Però dins d'aquestes normalitats que parlàvem, una d'elles també hauria de ser, i en el meu cas és així, al 100%, el fet que militis en un partit
no vol dir que tu estiguis d'acord amb tot el que surt d'aquell partit. I no passa res. És que el mateix que aquesta trobada, que per mi està molt bé, és que hem de parlar, hem de discutir, hem de plantejar. És que és l'única fórmula que existeix per tirar endavant el que sigui. No pot ser el no pel no.
Com dèiem, és una tonteria, no? Però has dit que al casino hi havien posat una tele, o com dimoni que es digui... Bueno, però esperem, a veure què passa. Però no, ja d'entrada, no, i no... No ho sé, no ho he vist, però m'ha vingut ara al cap aquesta imatge del no pel no.
Sí, està molt ben definit i defineix molt ben la situació, ja no només a Catalunya, sinó a l'Estat, o especialment a l'Estat, de crispació i d'oposició ferotxa. Per això jo em queixo dels partits socialistes a vegades que quan està a l'oposició no és així.
És més pausada, més tranquil·la, arriba a acords i no sé què, i a mi això em fa bullir la sang. Tu creus que hauria de ser? No, no, que em sembla molt bé, que hauria de ser així, però després hi ha el canvi i, hòstia, és que és una passada. Ja, ja. Perquè al final l'ha d'acturat.
Jo a l'electorat de fa molts anys també li tinc por. Ah, clar. Li tinc por perquè ara estem veient, o la majoria com a mínim suposo, tot el que està passant i tot el que estem passant. Però demà hi ha unes eleccions...
Bé, a la comunitat valenciana. Perdó, al País Valencià, collons. O collons. Al País Valencià em sembla que hi ha hagut enquestes i continuaria que baixaria i que Vox pujaria, agafaria l'electorat del Partit Popular, però continuaria guanyant el Partit Popular. Després, malgrat tot el que ha passat i dels morts que hi ha hagut. Què passa aquí? Bé.
A les illes també passarà això. Després s'estan queixant que no els hi queda res. No hi ha ni un pam de net, ni un pam per poder viure allà. La gent ha de marxar. No hi ha lloc pels mateixos mallorquins. Tots són hotels, tots són airbags, com Dimones es digui. I la gent d'allà estan desesperats. Però...
I amb això no estic demanant vot pel PSC, tu ets del PSC, sinó altres partits, bueno, menys Vox, que la gent... Per què no vota altres partits si el veu que el partit... Com si en el seu moment veuen que el Partit Socialista no és aquest, doncs vota uns altres partits, però no donant, com es diu en castellà, bandazos, no?,
D'un costat a l'altre. Jo no pots, perquè jo conec també, ara no, però fa molts anys també, que hi havia sindicalistes de comissions obreres a Càdiz i votar el Partit Popular. Hòstia, què passa aquí, no? Sí, clar, però si hem parlat de Càdiz abans la Teófila Martínez, qui s'imagina a Càdiz una alcaldessa del PP? Bueno, ara també hi són, eh?
Sí, la gent tan fotuda, la província de les Espanyes, amb més paro. I voten PP. I on van estar les Corts, que van fer la primera Constitució. Sí, 1812. Perquè potser el que els van prometre, el que els van dir... Home, però la gent no és tonta, tan tonta no és tampoc, Carme. Vull creure, com a mínim la majoria. Escolteu, però tu feies referència a aquestes enquestes del País Valencià...
A València, el Partit Popular i Vox s'estan barallant per veure si acorden qui substitueix Mazón i tampoc no estan parlant d'idees. És a dir, que les imposicions que pretén imposar o que demana Vox per acceptar el candidat del Partit Popular tampoc són allò...
ideològiques de no, no, és que jo vull construir això a nivell, no sé, en política educativa tinc aquest projecte o en política sanitària tinc aquest altre, sigui quina sigui, encara que sigui una que potser no us agradi, però al final les idees són les que haurien de servir per fer aquestes negociacions, no? Sí, sí, està claríssim. Estem parlant del trencament de negociació de Junts amb el PSOE
tampoc, o sigui, Míriam Noguera es va estar aquí fa una setmana dient que havia agafat per allà
Pedro Sánchez, però per què? És a dir, quin és el model que li vols imposar o negociar o proposar? Però la llei d'amnistia, que el PSOE no l'hagués pogut tirar endavant si no és amb els vots, entre d'altres, de Junts. Però és que si hagués hagut el PP i si hi ha el PP, de cap de les maneres es podria haver arribat a una llei d'amnistia? No. Això està claríssim, no?
Per això que no s'entén massa, però bé, no... I el no per no és absurd, és de canalla.
i defenso el que estava parlant abans, no? Hòstia, la gent ha de parlar, ha d'arribar a acords, si no, per què collons esteu? Si és que esteu per això, no per no. Com fa el PP, no, habitualment, i com fa ara Junts, no. Ara no. Escolta, però que és una millora... No. No i no. Ho fa bé, eh? Sí, avui trobem a faltar l'estreaming de vídeo per veure les cares. A més a més, ens surt cara de dona, que és el que tocava.
No, et surt cara d'anar Elis, Elis, Puigilelis. Ho ha fet molt bé, eh? Llàstima. Jo us pregunto tota l'estona per l'electorat perquè no se sap ben bé què és el que vol l'electorat. O si l'electoral entén aquestes posicions, tant les del no pel no com les altres, no? Perquè hem parlat de Montilla, hem parlat de Mas i no hem parlat gaire d'Aragonès.
que és el darrer expresident i que es van portar moltes, moltes crítiques per haver-se assegut a parlar amb el partit socialista. No se l'ha entès. De fet, Esquerra Republicana va perdre les eleccions perquè ningú va entendre.
ningú o el seu electorat no ho va entendre. Van hagut millores per Catalunya amb aquest pacte i fins i tot, ho sento però s'ha de dir, millora per alguns de Catalunya de manera especial. Vull dir que Esquerra Republicana va fer un paper important, importantíssim, diria jo, dins d'aquest pacte. El que no estem d'acord és amb la independència.
Vols dir el Partit Socialista i Esquerra Republicana, eh? Jo personalment puc arribar a dir sí a un referèndum. Podria arribar, eh? Parlem-ne, si voleu. Però el que és, no a la independència. Però, a part de la independència, hi ha moltes coses. Moltes coses que estan patint les persones, els ciutadans i ciutadanes del territori que sigui. I això és l'urgent, senyores i senyors.
L'urgent és halar cada dia tenint un sostre on dormir. Això és urgent. A més a més es parla de la independència. Una sanitat bé, una educació bé. Però el que no es pot dir de cap de la ment és que si no hi ha independència, no a tot. Què collons no a tot? Tu tens el plat a taula cada dia, per lo que es veu, no? I tens un sostre, i tens calefacció, aire acondicionat, pots pagar un col·legi privat, pots pagar una sanitat privada...
però a la gran majoria no. I després tots van coincidir, tots van parlar d'autogovern, en algun cas es va parlar directament de referèndum. Home, si parlem de referèndum hem de parlar també del possible resultat del referèndum. I estic convençuda que aquests quatre expresidents acceptarien el resultat fos qui fos. És que s'ha d'acceptar, perquè si no ho fas...
Si és una votació... Això és democràcia, no? Tenint en compte també que aquesta votació no pot ser guanyar per 50,5%. No, ha de ser majoria. Per un costat i per l'altre ha de ser majoria. No pot ser... No és una cosa per agafar una mida d'aquest tipus. A on posaríeu vosaltres el llibre? Per això jo no hi he volgut posar.
Ara no direm si el 60, el 65, el 70, el 99,9, però alguna cosa més que el 50,1 ha de ser. Doncs si no es posen d'acord per anar junts...
negociar coses, difícilment per fer un referèndum, i ja n'hi parlem de quin n'hauria de ser el presentatge perquè fos acceptat. És a dir, que d'això, si en parlem, serà d'aquí a molt de temps. Però m'ha semblat curiós, eh? Aquests quatre expresidents... Molt bé, molt bé. És per aplaudir.
es trobessin i poguessin parlar tranquil·lament. Parlar. Parlar. Tant de bo també es pogués fer amb expresidents de l'estat espanyol. La setmana vinent, per cert, que és vintena, farem un especial dedicat
a, no els expresidents, sinó al final de la dictadura, la mort de Franco, i, doncs, després, això té molt a veure també amb els presidents que van venir després. Que a mi em va donar una alegria immensa. El què? Quan es va morir Franco. Aquest dia vaig arribar a l'institut i vaig veure...
S'ha muerto no sé què. Tres o quatre dies de duelo, no sé què. I t'ho vas dir. Per cert, tu anaves a l'institut... Jo vaig començar precisament al setembre, a octubre, no me'n recordo quan va començar el curs, primer de BUP, que era la primera vegada que hi havia BUP. La primera promoció del BUP. A l'institut Menéndez y Pelayo de Barcelona. Menéndez y Pelayo allà al costat de Montaner.
A Via Augusta, sí. Doncs jo també. Jo treballava a Motor de Terrassa, estava estudiant, m'havia de pagar la carrera, i com que a les escoles de Terrassa
evidentment els exonaven, doncs em van dir, tu podries a la tarda muntar uns tallers pels fills d'aquestes dones, perquè tot eren dones, perquè puguin estar aquí, a bodes em convides, perquè a més a més això va ser pagar... Però pagar més, no? Evidentment. I a més em van donar carta blanca per anar a buscar colors, per anar a buscar tot, i durant tres dies van habilitar una sala i allà estàvem, doncs,
Jugant, dibuixant, parlant, m'ho vaig passar molt bé. I a més a més, clar, evidentment en els extres jo no ho vaig demanar, m'ho van proposar i vaig dir que sí. Jo recordo aquella època que repartíem el Correo del Pueblo, el panfleto allà del Partit del Treball d'Espanya, del PTE. Va ser una època interessant.
El repartíeu de forma clandestina. Clandestina, clar. Solta el pupitre i anar passant. Això ho hem fet tots al passat. Clandestinitat coses. Us preguntava si en aquella època era encara que el retrat de Franco estava a les...
Sí, i tant. Però de tan gran ja no es cantava el cara al sol. No, no, ja no. Jo no l'he cantat mai. No, el col·legi tampoc. Jo crec que és una generació just abans de vosaltres. No, el col·legi ens feien anar a la creu dels caiguts, allà a cantar i a aixecar el braç. A qui volguís, sí. A tots els col·legis, allà a la carretera Sabadell. Però jo... Sí.
No vivia a Rubí, llavors. No es cantava al teu col·le? Al meu col·le, no. Al meu, sí. Jo sé que era privat. Al meu col·le, al maig, el mes de Maria, cada dia, quan entraves a la tarda, a les 3 de la tarda... Això sí que ho fèiem. Això sí que ho fèiem. Jo anava a una escola religiosa i privada.
I si això sí, el mes de Maria era... La meva, en principi, no era religiosa. No, la meva tampoc. Anàvem com bojos portant flors perquè les monjes estiguessin contentes. I el meu pare sempre em deia, vés aquí al bosc i tallen unes quantes. I tot els col·legis en aquella època, quan acabaven el curs, suposo que seria el juny, anàvem al camp de futbol del Rubí, allà a fer gimnàs, tots els col·legis, una exhibició...
Jo això no ho havia viscut a la meva escola, eh? Amb pantalonets blancs i amb una samarreta sense tirants blanca. Què coses. Jo sí que feia educació física a l'escola. Amb un lloc molt xulo, que ara hi ha un bloc de pisos que... que vaja. Bueno, i si ho dic jo, al meu recreo, eh, de l'època, era aquí. Ah, a l'Escardíbul. On hi ha l'aparcament. Ah, clar. Aquí venia jo cada tarda, veníem. Però no hi havia la piscina, encara?
No, i la piscina quedava aquí, però tot aquest tros d'aquí no hi havia a la piscina tampoc. Són èpoques, ja veus, tenim una edat. Bueno, èpoques que està bé recordar, eh? Sí, està bé. Com anaven les coses? Està bé. Sí, sí, per quedar clar que les coses no són regalades.
El meu pare, el 20N, ell treballava en una farmàcia a Barcelona i els hi van donar festa. També? Sí, sí, va tancar tot el país. Però clar, com que ell estava de guàrdia, va dir, ah, he d'anar a treballar. Vaja. Ostres. Sí.
Bueno, i que aquell dia seria de necessitat. Molta gent potser necessitava alguna cosa... Un enciolític. Clar, segur que hi havia gent que necessitava cosetes. Va, queden 13 minuts per acabar la tertúlia i dèiem que a la recta final parlaríem d'aquest entramat criminal que han desarticulat els Mossos d'Esquadra a Catalunya i a Andalusia. Dimarts començà amb el matí a primera hora...
dos quarts de vuit, una cosa així, amb aquest operatiu a la carretera de Sabadell, si no m'equivoco, número 57, es van detenir cinc persones aquí a Rubí, i ara ja sabem que aquest entramat hauria estafat un milió dos cents mil euros a l'àmbit immobiliari,
És una investigació que va arrencar el maig del 2025, en una hora comença la roda de premsa dels Mossos a Girona, perquè van començar els Mossos de Girona la investigació, arran d'una denúncia a Figueres d'un despatx notarial per una estafa de grans quantitats econòmiques fetes per una organització, com dèiem...
Fins a un milió i mig era una estafa que es feia per fases. La primera se centrava en la recerca en portals de compravenda d'immobles del valor econòmic, espais o immobles que poguessin tenir un gran valor econòmic i que poguessin cridar l'atenció d'inversors. Aquests investigats buscaven informació per diferents vies
aconseguien les dades personals dels propietaris i també si estaven o no lliures de càrregues. En una segona fase s'iniciava, quan ja es tenien aquestes dades, membres de l'organització feien una documentació falsa per usurpar la identitat dels propietaris i otorgar poders notarials per la lliure disposició de la finca.
I la tercera fase era concretar operacions amb inversors immobiliaris. És a dir que, traduït, perquè la gent de casa ens entengui, agafaven...
Un immoble, dic un immoble perquè segurament no serien pisos, o serien naus, o coses de molt valor, o pisos de gran valor. Aconseguien la informació, es feien passar per algú que tenia els poders per poder-la vendre, i enganyaven, home, algú que pobre, pobre no seria, perquè havia de tenir una bona situació econòmica, l'enganyaven.
Però l'enganyaven, sí, sí. Els diners eren seus. Els investigats contactaven amb assessors o intermediaris de finançament i simulant una situació de necessitat...
Sol·licitaven un crèdit entre 100.000 i 300.000 euros. Tindrem més detalls després, a partir de les 12, però tenim 22 persones detingudes, 3 d'elles...
a Sevilla, que sembla que eren els caps de tot l'operatiu, però també a en Rubí, a Manresa, a Sant Fruitós del Bages, i com dèiem, a Girona, a Figueres i a diferents llocs. Veurem com acaba tot plegat, però van arribar a fer 13 actes d'otorgament de poders notarials fraudulents,
amb DNIs falsificats i set estafes consumades, com dèiem, per 1.200.000 euros. Ahir, per cert, també comentàvem altres estafes relacionades amb temes immobiliaris. De fet, últimament, no sé si us ha arribat a través del mòbil alguna alerta dels Mossos d'Esquadra per altres estafes similars, potser més...
senzilles, podríem dir. Però l'estafa és un dels delictes més habituals. T'enreden i quan la gent té una certa edat o té una certa edat és quan més...
i arriben coses d'aquestes, no? A mi m'ha arribat el mòbil que el meu fill, el paquet que ha enviat, que no sé què, o que li doni diners perquè els necessita. A tu també t'ha arribat això dels fills? Sí, m'ha arribat. Estàs suciadíssim, eh? M'ha arribat. Perquè conec gent que li ha arribat. A mi li ha arribat el meu marit, en dies diferents. Dic que conec gent que li ha arribat aquest missatge...
I mai... I mai és algú que no tingui fills, eh? Curiós, eh? Clar, curiós. Sí, sí. Perquè a priori... Ho saben tot. És que ens tenen... Totalment controlats, sí, sí. La gent es busca la vida, no? Sí, sí, esclar. A costa dels demés, no? Sí, sí, a costa dels demés. En aquesta estafa també seria com aquí, Rubí, que va passar que s'havien quedat els diners d'una comunitat de veïns? No, no. No, pensàvem que podia ser el mateix, però ahir, per exemple, el 3CatInfo parlava d'aquestes estafes... I no. I no.
de Rubí, però una mica en la línia de qüestions immobiliàries. En aquest cas estem parlant, segurament estem parlant d'estafes a gent amb més poder adquisitiu. El que va passar a Rubí, que també en parlàvem ahir perquè tenim una tertuliana que és afectada, també és una de les estafes habituals. De fet, a TV3 parlaven amb el col·legi d'administradors de finques, que ara sí,
que deien que, sobretot, ens hem d'assegurar que aquell administrador de finques està col·legiat perquè sí tenen una assegurança. Bé, al final sí va de la mateixa cosa, és a dir, al final va de... Has de fer les teves comprovacions quan estàs fent una operació immobiliària i fins i tot quan estàs triant un administrador de finques, que a priori no hauria de ser una cosa tan...
tan complicada. Has de fer les teves comprovacions. Jo de pas faig una crida a Trescat per dir-li que el 13 de desembre hi ha la inauguració del casino, que podien passar-se per aquí perquè en Rubí es fan coses positives també.
Igual venen, eh? Tenim periodistes de TV3. Ara es diu d'una altra manera que viuen a Rubí. No se sap com es dirà, eh? Estan canviant, eh? Ara toca allò de 3CAT, no? Sí, però els treballadors no estan d'acord en perdre el nom de TV3 i l'última limbo. L'última cosa que es va dir... Com Ràdio Rubí. Ràdio Rubí es diu Rubimedia, ara?
No, es diu Ràdio Rubí. Sempre s'ha dit Ràdio Rubí. Bueno, jurídicament i aquestes coses pot ser que sigui, no? Però entre tu i tu parlant, Ràdio Rubí. Però per tothom és Ràdio Rubí. I després, pues RadioRubí.cat i el que vulguis. Però això de... Sí, sí, jurídicament ens diem Rubí Serveis Audiovisuals. Però vaja, també ens vam dir INCO...
I te'n recordaràs. I patronat. També la corporació es diu corporació, però TV3 és TV3. De fet, en el dia a dia ningú diu la corporació, no? La gent del gremi, potser. Però ara sembla que s'han desdit o que han dit que potser sí, no li treuen el nom. Preguntarem als... Crec que fins i tot van dir... Que treballen allà. Però hem tingut alguns... Jo recordo TV3 que...
Quan vam fer, primer, que vam fer aquí els premis, uns premis culturals molt importants. Sí. No recordo. Els premis de la cultura... Sí, a la sala. A la sala. Belén, que m'estàs parlant dels últims 40 anys. No. No, no, no. Va ser els premis Gaudí. Sí, potser eren els Gaudí, no? No, ho dic en conya, que m'estàs dient alguna cosa que han vingut en aquests darrers 40 anys. No, em refereixo, em refereixo.
Si eren els Gaudi es van fer a la sala. Em refereixo que Rubi existeix per TV3, encara que... O sigui, i no només per desgràcies, també per altres qüestions. Es va passar el documental de la Rierada. Ah, sí, també. I el de... l'Esbar no ho recordo. Però el de la Rierada és una cosa... Lletxa. Ja. Bueno, però és veritat. Mm-hm.
Especulació urbanística, també. Sí, sí. Presumptament, això, eh? Perquè... Presumptament, sí, sí. Pel que diuen... Sí, presumptament, que parla d'això. Pel que diuen... No surt Rubí en aquell... T'està referint a aquell sense ficció que es deia que s'havia censurat. No sé si al final el veurem, eh? Fins i tot els propis treballadors, alguns treballadors...
de TV3, diuen que no s'ha censurat. Bueno, presumptament. I el que sí que tenim la certesa és que no surt tant Rubí com sembla que sortiria. Aquesta setmana també se n'ha parlat a l'ACA. Una altra ratlla.
Queden 4 minuts. Acabem amb propostes, no? Amb propostes per fer a la ciutat o... Les tapes ja s'han acabat, no? No, és cada dijous del mes de novembre. Bueno, serveix la ciutat i serveix a fora si voleu. Tens entrades per anar a veure el final d'Ocasgraces? No, Ocasgraces al final...
Fa dos concerts, fa dos concerts. Sí, que, per cert, ho dic perquè el programa actualitat es grava un dia abans. O sigui, ho vam gravar ahir, es passa avui, i diu que s'està mirant de fer un segon concert. Al final ja està confirmat que es farà... Però ahir també jo llegia que hi havia una trepitxió, perquè hi havia gent molt rara que havia comprat entrades i ara revenia. Sí, perquè 55.000 entrades... En 21 minuts. En 21 minuts. Raro, eh? Raro, raro.
Però bueno, és una cosa que... Mira, aquest sistema que el posin aquí per les entrades de Festa Major, perquè si en 21 minuts es poden comprar 50.000 entrades, tu les de Rubí... Anem-hi. Clar. No, no, i que les de Rubí, que sempre donen problemes, es podran comprar en 21 minuts. Espera, espera, que falta molt pa de Festa Major.
Aquest cap de setmana es fa, però a Caçada a la Selva, el festival Cántut. Ah, sí? Festa de cançó tradicional, oral, o oral tradicional, com ho voleu, val la pena. Bé. El teníem en compte. I també per anar a Caçada a la Selva. Per què no? Sí, sí. Alguna proposta? Coneixem el país. No.
No? No tens cap? Sí, jo tinc una proposta. Però, clar, per la gent que vulgui... Ai, a Molins Arai veus com estic. Amb Arturell fem el tas d'espectacles on la xarxa va veure si veu espectacles nous pel curs que ve, si és que podem programar-ho-hi. No? És així. Home, esperem que sí. Sí, jo crec que sí, però bueno. És al carrer?
No, no, és el teatre, el teatre al Foment. És un teatre. A Molins de Rei. A Martorell. A Martorell. I jo hi ballaten, allà. A Martorell, a Martorell.
Més o menys. Has d'agafar la mateixa autopista. Ara. Una cap a una banda i l'altra cap a l'altra. Martorell, que està... Anem, eh? Gent de la xarxa, anem quatre a veure espectacles, a veure què veiem. A Molins de Rei em sembla que estan fent el festival de terror. És a dir, si algú s'equivoca i se'n va cap a l'esquerra. No, no, no. I no arriba Martorell. Terror quan veiem el taquillatge que no omplim. Eh, eh.
Ella només arriba a la novel·la negra d'assassinats, morts... Ah, la setmana que ve, eh? Va venir aquí l'Isabel i ho va explicar, una cosa molt interessant. A tu t'agradaria? Perquè és lligar...
Música, que hem sentit tota la vida. Sí. Però quan escoltem les lletres diem, uau, això és molt criminal, eh? Sí, sí. Assassinats, coses d'aquestes. Jimi Hendry, Rolling Stones. Elvis Presley. Elvis Presley. I hi ha un senyor que... Loquillo. Loquillo.
Aquest no s'ho veus. Hombre, juro que la mataré, si això no és criminal. I llavors, doncs, es fa teneu i és entrada lliure a tothom que vulgui. I estarà molt bé, no? S'han passant les cançons. I llavors, aquest senyor que ara marquim... Com es diu? Quimen, me'n recordo.
Gómez, diu el José Malabó. Gràcies. Va explicant en català el que tu estàs sentint en anglès. I llavors dius, ah, molt bé. Coses satàniques. Aquests senyors estan especialitzats en ciència-ficció i crims. Molt bé. Jo sempre teniu propostes. Ha de ser molt xulo. Aneu-hi. L'entrada és gratuïta i oberta a tota la ciutadania.
Doncs moltíssimes gràcies als dos. Que tingueu bon cap de setmana. Gràcies. Ens tornem a trobar en una setmana. Molt bé.