3 minuts que passen de les 10 del matí d'aquest dilluns 2 de febrer. Continuem a robir el dia. Moment de la tertúlia del dilluns. Avui amb David Borillo, bon dia. Hola, molt bon dia. Jordi Margarit, bon dia. Bon dia, Toni, què tal? Us heu posat juntament el periodista més novell amb el veterà, eh?
Sí, avui de manera certada, perquè mai estem junts. Això és qüestió dels cabells blancs i els cabells rossos. Encara estan en color ros. Sí, sí, encara no té cap cabell blanc. Al davant vostre, amb cabell blanc... Gris, gris, gris. Amb cabell gris, sí, és veritat, perquè té allà una barreja. El que ens passa als nois, que amb la barba sí que tens més... Va sortint allò més que...
Cada part de dalt, els que teniu sort de tenir cabell així. Encara. Encara, eh? Xavi Ribas, bon dia. Què tal? Bon dia. Bon dia. Avui parlarem de diversos temes.
de la segona estació de ferrocarrils, de Rodalies, que continua amb aquest servei que està donant, ara ho qualificarem, del tap de mercaderies amb les possibles inversions, del que es parla de compensar el patiment mental i econòmic, una fórmula perquè Renfe indemnitzi els retards. Parlarem també de les pensions i també de les assegurances privades.
I si ens dona temps, doncs el nou projecte que hi hauria a Xile amb un trosset de la Sagrada Família i que crec que és tot un regal. Tot això seria el sumari de la tertúlia d'avui. El comandament, José Malagón, si voleu participar en aquesta tertúlia, ja ho sabeu, telèfon 93 588 59 60, 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. A Rubí portem temps debatent sobre la segona estació dels ferrocarrils de la Generalitat, a la Llana, les raons per les quals, ara més que mai, aquesta infraestructura no només és un projecte a planificar, sinó una necessitat de mobilitat per a la nostra ciutat. La reivindicació històrica reiterada per part
del ple municipal, això fa uns dies empresaris, veïns, no ha sucumbit al pas dels anys perquè darrere hi ha un fet real de quotidianitat. Rubí és una ciutat que té uns 80.000 habitants, un potent poliindustrial, en total recordem que la ciutat compta amb 11 polígons d'activitat econòmica, més de 3.000 empreses de tots els sectors, sent la indústria un dels motors
d'aquesta economia local i també de la comarca del Vallès. Algunes d'aquestes empreses, especialment a la Llana, generen activitat diària, ocupen treballadors i que no tenen una connexió ferroviària propera. Per què és rellevant pensar en aquesta estació ara? Doncs no vivim en una ciutat que sigui dormitori, sinó en un centre actiu de treball, de residència, de serveis. Una estació a la Llana aproparia el tren als barris del nord a milers de treballadors, estudiants...
que avui no els queda un altre remei que agafar el cotxe, l'autobús, per travessar la ciutat, arribar a l'estació actual, que recordem que està situada més al sud. Aquesta ineficiència diària té un cost, temps perdut, majors despeses en transport, congestió de trànsit i també emissions de CO2. També cal comparar, Rubí només disposa d'una sola estació de ferrocarrils, mentre que poblacions veïnes com Sant Cugat en tenen buït,
Hospital General, Mirasol, Sant Cugat, Valldoreix, La Floresta, Les Planes, Baixador de Vallvidrera, Sant Joan, Volpelleres, Sabadell 5, Camp Feu Gràcia, Plaça Major, La Creu Alta, Sabadell Nord, Sabadell, Parc del Nord i Terrassa 4, Terrassa, Rambla, Vallparadís, Universitat, Estació del Nord i Nacions Unides. Ciutats de població similar, bueno, ligerament superior a la nostra, que ja han integrat múltiples parades per millorar la ciutat.
l'accessibilitat dels seus veïns i de les seves empreses. Posem la qüestió en termes humans, que representa per una persona que sigui gran, de 60 a 65 anys, agafar el tren si viu al nord de Rubí, quin valor té per un jove a anar a estudiar o per un treballador que ve de la feina o que ha d'anar a la feina. No es tracta només de mobilitat, sinó d'equitat a l'accés, de sostenibilitat, de dignitat en la quotidianitat.
També hi ha un argument econòmic sòlid. Els estudis disponibles preveuen que una estació La Llana podria tenir al voltant de 4.000 viatgers diaris en dies feiners, una xifra rellevant, si en pensem en l'impacte sobre la demanda global del servei i la seva utilització efectiva. Per tot això, reclamar que aquesta estació no quedi condicionada només a futurs creixements urbanístics, com s'ha plantejat fins ara, no és una petició per capriig, sinó una demanda fonamentada en necessitats reals de mobilitat,
econòmiques, socials. Una estació a la Llana no només acosta el tren als veïns i treballadors, sinó que transforma el model de mobilitat en una ciutat que viu activa i connectada amb l'economia del Vallès i Barcelona. Això és el que poso sobre la taula, i Jordi, m'ha agraït, ara estava sentint, doncs digues. D'entrada... Deixa'm dir dues coses, només d'entrada. A la Madrid...
Ara parlarem del Madrid. Des d'un culer, que ho diu això, a la Madrid, i segona, que desitjar una pronta recuperació a la Belén, perquè crec que a la ràdio i a Rubí ens fa falta. Aleshores, primer, i entrant en el tema, felicitats per l'entradeta que has fet, de resum del tema, perquè a mi m'ha situat bastant bé alguna cosa que jo no tenia...
massa clares. I és evident que, per tots els factors que has dit tu, l'estació de la Llana fa falta, però per altra banda, si ens diem i ens enorgullim que Rubí en diem ciutat, jo vinc d'un moment de fa temps que era la vila de Rubí, com a ciutat mereix no només aquesta, sinó que algun altre punt de comunicació amb el transport públic ideal, que funciona bé,
que són els ferrocarrils de la Generalitat. Per tant, un motiu més d'orgull seria que la ciutat, si en diem així, de Rubí pogués tenir aquesta segona estació, perquè ja que la primera es diu Rubí Centre, i no està en el centre, sinó que també ho has dit, Toni, està en el sud,
de la població sud-est seria, més o menys, i evidentment que fa falta una altra estació a la Llana, si no fa falta alguna altra realment en el centre. Bé, dit això, considero que és urgent
és urgent que s'hi posi qui s'hi hagi de posar, que les institucions globalment, ja has parlat del ple, que així ho reclama, i no per qüestions senzillament urbanístiques, que així acabaves tu la teva entrada. Crec que això és important fer-ho per molts factors, però també per l'orgull de ciutat, i si ens hi volem dir. Perquè si no ho tenim...
seria una mancança pròpia, que seria allò de dir siut, i et quedaries amb el siut, perquè no acaba de ser una ciutat si realment no compta amb aquests factors de transport públic. És urgent, necessari, 4.000 persones així ho reclamarien, i és un percentatge important, que siguin totes de Rubí o no, en tot cas és un volum de feina. Hi ha que Rubí, ciutat,
està plena de polígons industrials a l'entorn, a l'entorn seva, s'ha construït amb aquesta base de ser un pol d'atracció de mà d'obra més o menys especialitzada,
Penso que a altres llocs potser el factor urbanístic seria molt més important, parlo de Sant Cugat, per exemple, però ja que Rubí està estructurada en aquest sentit, i quan dic estructurada dic algunes vegades, de fa anys, no parlo d'ara, de fa anys, potser s'hagués pogut millorar a nivell urbanístic i urbanístic,
i si parlàvem d'estació del centre, possiblement valdria la pena que s'hi hagués rumiat una mica més abans. Parlo d'anys, repeteixo, parlo d'anys i panys. Crec que és urgent i necessari que comencem a veure algun moviment efectiu que aquesta estació...
Com que no compet ni a DIF ni a Renfe, ja és un bon senyal. Per tant, si compet a nivell dels ferrocarrils de la Generalitat, home, doncs crec que algun moviment seria molt agraït per part de la ciutadania i, sobretot, també per tots aquests que utilitzarien l'estació de la Llana. No és el meu cas, però que l'utilitzo ara ja no diàriament, però sí...
un parell o tres de cops a la setmana utilitzo els ferrocarrils de la Generalitat i crec que és bo, oportú, si realment volem que l'expressió ciutat sigui amb totes les lletres. Que no ha competit a dir, però és que fa molts anys que s'està reivindicant i continuem en el mateix punt. Això és Generalitat i ferrocarrils. Exacte. No sé si teniu vosaltres alguna altra cosa a dir.
Jo, des del desconeixement de com es fa una infraestructura d'aquest tipus, vist així des de fora, entenc que és una infraestructura que no costaria una inversió molt gran, perquè, clar, la via ja està feta, no s'ha d'allargar tram... Andanes i a Xupluc.
Això és muntar una paradeta, diguem-ne. Sí, segurament això endarriria el trajecte de Terrassa fins a Plaça Catalunya en un minut, un minut i mig, o sigui que tampoc... Perdona, però jo vull una instal·lació com a mínim com la de Volpelleres de Sant Cugat.
Clar, correcte, és a dir, el que deies abans, no? Escolta, aviam, fem les coses bé, he dit ciutat, i per tant, home, no es tracta de fotre dos panells, dos panells de... Sí, gairebé com les fonts, eh? Tot i que, bueno, en fi, és històrica. Jo crec que més que dues plataformes per poder pujar i un tant d'alt, alguna cosa més seria maco, eh? Sí, perquè igualment és això, que és una inversió que no deu costar això. No ha de costar. S'ha allargat...
Tram de via a Sabadell, a Terrassa... I segurament molt necessari, eh? No estic... Però, clar, que Rubi tingués aquesta segona estació seria un benefici altíssim per la ciutat. Tampoc és el meu cas, perquè jo quan agafo, agafo el que hi ha, que em queda relativament a prop de casa. Però, clar, entenc que qui ha de baixar de... no ho sé...
de qualsevol... Clar, Rubí és una ciutat allargada, diguem-ne. Clar, qui ha de venir del centre, del nord cap a baix, té un passeig fins a l'estació. Per tant, això, si s'ha de reclamar, el reclamem, sí, clar. Insistim-hi. I apuntes molt bé, Jordi, en el sentit que no es tractaria una estació que fos amb una infrainversió respecte a Volpelleres o respecte a estacions de Sabadell...
perquè allà sí que s'han fet inversions grosses perquè no és el mateix construir un túnel que el que s'hauria de fer aquí, i tenint en compte que cada dia venen 4.000 o agafarien el tren 4.000 persones, doncs fem-ho bé. Jo quan vaig estar treballant a FGC, poc després de deixar FGC per venir aquí a la ràdio,
i va haver una companya que em va presentar un esbós de com estava. Ja estava planificat, perquè quan vam estar parlant em van dir, mira, nosaltres tenim aquest esbós de com seria l'estació. Era molt senzilleta. Jo pensava que això seria...
Doncs ja ho tindríem, pràcticament, perquè ja ho veia dibuixat i pensaven, ai va, doncs això tira. Fixa't que l'estació, el soterrament de l'estació Rubí Centra, mal anomenada Rubí Centra, es va fer arran de traslladar els tallers d'FGC de Sarrià
A Rubí. O sigui, Rubí es va mullar i molt. Va cedir terrenys, etcètera, etcètera, etcètera, perquè hi poguessin haver els tallers que hi ha entorn de l'estació Rubí-Centre. Vol dir que ens va costar molt poder soterrar l'estació de Rubí, que aquell pas a nivell, clar, no sé si vosaltres l'heu patit gaire,
però aquell pas a nivell que hi havia a l'estació Vella, de l'estació de Rubí Centre, allò era un matament, allò era tercer mundista totalment. Però, fixa't, no sé què deu fer, 20 anys potser que es va soterrar, però a canvi d'un seguit de cessió, d'espai, de negociar aquest trasllat dels tallers que eren a Sarrià, que ja no podien ser-hi més perquè la ciutat de Barcelona ho engolia tot, i
traslladar-ho a Rubí. A canvi d'això, es va poder soterrar. Què més volen? Què hi hem de posar allà a la llana? Clar, en Jordi, no només els tallers, sinó el cor, el centre operatiu de tot ferrocarril... Aquell que es penja a l'estació de Sant. Que només... És no només del tallers, sinó també de la línia Llobregata. I a qualsevol incidència de comunicació del que fan els maquinistes es fa...
amb el cor de Rubí, i que feia uns anys estava projectat fer una duplicació d'aquest cor, d'aquest centre neuràlgic, en una zona de Barcelona, no sé com estarà el tema, per si un dia aquella, però va anar més enllà d'aquests tallers, d'aquestes platges de vies, també, sinó el centre neuràlgic de tot, com és la senyalització, maquinistes i qualsevol incidència que passi, la tenim aquí a Rubí.
Doncs aquest cor necessita d'uns pulmons que li donin vitalitat i evidentment passa per la llena.
tema de Rodalies ai Rodalies o si vols, espera, toquem primer que has dit el tema de cor ja que estem aquí, som dilluns toquem primer el cor del Barça i el cor del Madrid espera't un moment, això és sortir-se de mare però clar penal, 10 minuts més a mi, el Madrid el partit no s'acaba fins que el Madrid vagi per endavant
Bueno, ja està protestant José Malagón, que és el nostre tècnic, que és del Madrid. Bueno, algun defecte... Enhorabona, noi, enhorabona, enhorabona. 93, 588... 59, 60, no? Si voleu... No sé, què us ha semblat?
Justament, tenia la intervenció preparada per la segona estació de Rubí. Del Madrid no en sé res, perquè no vaig mirar res de res. Si puc reprendre ràpid aquest tema...
L'únic que m'agradaria, perquè heu fet un repàs molt clar de la situació actual, l'únic que m'agradaria entendre és per què s'ha dit que no ara. Ja sé que és pel POUM i ho condicionen pel POUM, però no sé si això és un toc d'atenció cap a l'administració, cap a l'Ajuntament, de dir, ei, necessito saber què és el que voleu fer aquí, que aneu enredarits i encara no m'heu dit què és el que voleu construir en tota aquesta zona que encara està com molt verge a Rubí.
I suposo que és això, però, clar, em costa d'entendre, perquè les administracions sempre s'han anat sentint que, no, és que ara governa potser Esquerra o Junts i aquí està el Partit Socialista, potser no s'acaben de venir gaire com per parlar-ho, però és que ara que és el moment que ho puguin parlar, em sobte que la Generalitat hagi dit tan ràpid i tan fàcil no fins que no tingueu això,
I aquí l'Ajuntament no digui res, sí que ha dit, bueno, van fer la intervenció aquesta, tots d'acord en el ple, però no sé fins a quin punt és prou això. Van demanar que no ho lliguen al POM. La pregunta seria per què la resposta és que ho lliguen al POM. Al POM, agafar amb el símil del futbol és tirar la pilota cap endavant per guanyar temps...
Jo em quedaria amb el que més volen. Els tallers ja van venir cap aquí. Jo crec que en aquell moment en Rubio va fer el que havia de fer i es van entendre. Doncs som-hi, home, som-hi. Som-hi. Som-hi. Anem pel Madrid. Perdoneu que us he canviat de tema. Torna a pujar. La música èpica, terrorífica.
No, bé, hi ha precedents, hi ha precedents del partit d'ahir, hi ha precedents en altres moments. Jo no soc culer, però tampoc no soc un fan allò que segueixi. A més, si em preguntessis ara l'alineació del Barça, no te la sabria dir. Per tant, sí que, però sí que el factor social...
Jo veig el... Jo era soci del Barça infantil, que es va acabar, perquè ens hi portava el meu pare i els dos germans, anàvem al Camp Nou, i es va acabar amb una de les emprenyades típiques, molt culer, això...
quan el Barça feia o no feia el que, segons el meu pare havia de fer, es va emprenyar un dia, va trencar els carnets i allà ens vam quedar amb l'esperit culer, però ens vam quedar sense anar a veure el Barça. Amb dolor, eh? Allà vaig veure... Ara no et passis tu també, eh? Sí. José, que apriu-te el botó, eh? Jo també.
Bé, doncs ens vam quedar sense fer-ne el seguiment, per tant, no tinc un dia a dia del Barça. Però sí que el fet social, jo acostumo a veure el Barça quan jugo amb el Madrid, aquesta sí que no me l'acostumo a perdre, però com que sé que a Rubí, tant si guanya el Barça com si guanya el Madrid en els seus enfrontaments un i l'altre, hi ha coets, hi ha coets, per tant, hi ha un gruix de...
de veïns de Rubí que són del Madrid. No passa res, escolta. En fi, tothom té un mal dia, no? Vull dir que per tant hi hauria molta gent que això ho veu d'una manera i d'altres que ho veuen d'una altra. És evident que no s'atura el partit
Aviam, sé que precisament els del Madrid es queixaven que se'ls fotien els arbrids en contra darrerament. Històricament això passava amb el Barça. Ara això canviava. El Madrid no passa per uns bons moments, jo també ho sé.
I per tant, doncs, l'habilitatge d'ahir té els dubtes, uns dubtes que creixen quan saps que el podrío del Madrid extra esportivitat, doncs tothom parla del palco del Madrid, del Real Madrid, allà amb el Florentino i tota la història, que allà es couen moltes decisions.
sociopolítiques del país, amb sopars, en fi. Hi ha uns enrenous que això el soci, no tots els socis coneixen. Jo sí que he estat a les tribunes del Camp Nou i he estat en plan periodista, vull dir, tampoc no m'hi ha convidat ningú.
Però mentre va el partit hi ha una altra història que és paral·lela, que és els interessos de tota mena que es fan i que hi ha gent de la tribuna que sí que mira el partit, però d'altres que s'estan fotent el whisky, que estan picant els canapers i que van fent tractes de tota mena. I això sí que m'interessa fer, com a mínim comentar-ho,
Com a mínim parlar-ne amb d'altres que hi són més especialistes que no pas jo. Hi ha una història que depassa tot el tema esportiu, si és que encara considerem el futbol en aquest país com una qüestió estrictament esportiva, que no ho és. Un moment, un segon, un segon. Exclusiva.
No, no, no, en tinc cap d'exclusió. No, no, no. T'havia posat d'exclusió. Deixa'm apuntar-te un moment que parlaves dels penals. En 22 jornades s'han concedit, perquè una cosa és el que...
diu el Madrid com a entitat una altra cosa són els fets 22 jornades s'han concedit 11 penals a favor dels blancs una xifra que suposa de mitjana un penal cada dos partits i seria estrany que el Madrid 25-26 no superés el rècord històric de penals favorables en una sola campanya més que res perquè la marca màxima és d'11 penals a primers de febrer i ja l'han assolit
Molt bé, doncs, escolta, aviam, si els penals són penals, doncs res a dir, ni molt menys. Ahir semblava que hi havia un penal que sí, però realment fins que no es va marcar aquest penal i es va fer el gol, no es va acabar el partit. 10 minuts!
10 minuts. Jo sentia aquest matí algun comentari que deia que, esclar, quan algun equip d'aquests, que són esperats, com ahir ho era el Rayo, visita el Santiago Bernabéu, o no sé com es diu ara, suposo que encara es diu Santiago Bernabéu, si no hi ha contraordre,
quan han de llançar des de porteria allò per reprendre el partit, el porter va collir unes flors, dona una volteta, fins que no et xuta la pilota altra vegada perquè es reprengui efectivament el partit, passa temps, passen segons, passa algun minut que altre, i que això fa... fa...
Fa allargar el temps de joc. Jo no sé, en fi, si això és cert o no és cert. Jo no hi he estat mai, el Santiago Bernabéu.
No es pot dir mai d'aquesta aigua, no em veuré, però jo no hi he estat mai al centre governador. Per tant, no sé aquesta reacció. Però, en fi, en 10 minuts em sembla una exageració, tot i que el Raio va acabar amb 9, que va haver-hi les seves històries, però sí que em sembla, com a mínim, estrany i que és senzill i és fàcil de dir, doncs, que se llarga el partit fins que el Madrid no guanyi. Hi ha precedents, hi ha precedents, i, per tant, no és...
No és habitual, però entra dintre les característiques del joc. És evident que si el Madrid no va bé, la cotització de determinades empreses estatals importants segurament deuen baixar. Segurament, l'IBEX deu baixar, no? Aleshores és important que el Madrid, per alguns, per tots aquests que fan feina a la tribuna, els guanyi l'equip perquè així l'estabilització econòmica funciona.
David, Xavi, voleu dir alguna cosa? Només dir que la imatge del Madrid aquest any no és el Madrid d'altres anys, però recordar que estan només a un punt del Barça. No estan jugant bé, no estan donant bona imatge, però estan aconseguint resultats pel que sigui.
però estan allà. I a mi em sembla bé, eh? Aquesta musiqueta de fons... A mi em sembla bo que hi hagi aquest punt de diferència perquè estimula uns i altres. I això és bo, esportivament, això és bo. Hi ha l'altre camp en el qual apunto, no m'hi poso, perquè tampoc tinc exclusives que podeu oferir, però esportivament és bo, home, aquest punt és molt bo, és molt bo.
David, vols dir alguna cosa? No, justament sobre el Madrid, soc culer, però miro cada vegada menys el Barça, el Madrid encara menys. I ara estava mirant el resum del Madrid pel que dic, perquè estan parlant ara del Madrid.
Sí que sé, òbviament, que sempre s'allarguen els partits i s'intenta que fins que el Madrid no fot gol a l'últim moment no s'atura el partit. I veig que ahir va ser una altra vegada el cas. Per tant... Sí que com sigui, el resultat és el resultat. Per tant, felicitacions als madridistes i sobretot felicitacions perquè en un punt hi haurà... Aquí hi ha partits a jugar i hi ha emoció. Ja està. Mira...
José, estava projectant a les pantalles el cas Negreira. La fiscalia concluï que el Barcelona pagó a Negreira perquè li favorecieran els arbitrajes. En fi. Vosaltres seguiu l'esport rubinenc o no? Seguiu algun club o no? No. Hi ha silenci a la plaça. Tot i que em consta que un dels programes, si no el més escoltat de Radio Rubí, són els programes esportius. Sí. Hi ha una...
Això és històric, eh? Des de fa gairebé 50 anys és històric. Jo vaig començar fent pràctiques a Ràdio Rubí en el programa d'esportiu. I amb qui? Amb el Cis Colara? Amb el Vicenç. Vicenç Rabadant. Clar, fa el Cis Colara que fa les retransmissions en la peu de camp, que és el programa més escoltat.
I després, cada dia, a dos quarts de dues, es fan els esports al dia, i que, mira, avui, dilluns, doncs, és el dia, podíem dir, dilluns, divendres, que té el contingut, com sempre passa, no? Fa 40 i escaig anys que, va, que iniciava la secció d'esports de Ràdio Rivera, el Paco Turmó, que ja no hi és,
no és que no sigui a Rubí, sinó que no hi és el lloc, vull dir que va morir, però el vull recordar, ara que heu esmentat la secció d'esports, fa 46 anys, ho iniciava Paco Toromo i ho feia molt bé, un tio collonat.
Ara l'està fent el Ciscolara, porta 18 anys, seguint el Rubí, no només a casa, sinó quan juga a domicili, agafa el mitjà que tingui per arribar-hi, i per això podem seguir l'actualitat de la Unió Esportiva Rubí en directe. Jo que deia que no em perdo els partits del Barça-Madrid per televisió, quan era petit, molt petit, no em perdia mai un Rubí-Sancugat.
Perquè hi havia hagut dies que sortíem en globo d'allà, eh? Vull dir, me'n recordo alguna feta a Sant Cugat que vaig tornar corrent perquè anàvem a pedrades, allà. I això, clar, d'aquells factors extraesportius, no? Me'n recordo, ja que hem parlat de l'esport local. Ho sento, vull dir, ara m'ha vingut al cap, eh? Ho sento per aquí al mig introduir aquest tema.
Doncs anem a agafar el tren per tornar cap a Rodalies. Si vols agafem Ferrocarrils, millor, des de Sant Cugat, que segur que arribarem a temps...
Rubí. O no. Esperem que sí. El cas és que avui ha començat Rodalies de nou amb aquests serveis alternatius. S'han reforçat també les línies d'autobusos més informadors i sembla que s'està allargant aquest tema que no sé com l'esteu vivint vosaltres.
Bé, la setmana passada vam parlar que em sembla que cap dels d'aquí som uns afectats directes, afortunadament. Però, clar, diguem-ne que és una... En certa forma, perquè tu ets professor a la UAB. Sí. Arribant en ferrocarril, no?
També ho comentàvem la setmana passada, pel que jo sé, sí que és veritat que hi ha un gruix d'estudiants que arriben en Renfe, en Rodalies, però qui pot evitar ho evita, o sigui, ja ho tenen molt clar. I els que no, parlàvem d'això, dels problemes de comunicació que hi ha.
des de l'empresa, des de Renfe, en el sentit d'informar quan passa alguna cosa, com això no funciona gaire bé, els propis estudiants, a través de l'aplicació de Renfe, són els que s'informen d'això va en retard, avui jo estic encara a la parada... Sí, com a professor, diguem-ne que sí que estic afectat, però relativament perquè la gran majoria troben alternatives pel que dèiem, perquè no es refien d'un servei que no els dona garanties.
Qui no pot evitar, doncs no ho evita i ha de passar per l'Aro, diguem-ne, però si no... I t'han arribat, per exemple, jo no sé si heu fet exàmens d'entrega de treballs, el que sigui presencialment, que no hi puguin arribar i tinguis alumnes que et diguin, escolta, que no he pogut arribar perquè agafen rodalies i m'està passant i m'ha passat això.
Alguna vegada ha passat i llavors ja clar, de fet ens assabentem perquè hi ha algú que ha enviat un whatsapp a algun col·lega, dient nostres, que estem aquí aturats i això no es va llogar. I llavors ja saps que aquell dia faltaran uns quants. I si hi ha algun examen o alguna cosa, doncs intentes això, o es posposa o ja se'ls presenta algun tipus d'alternativa, perquè clar, al final ells no són els responsables d'aquest retart, no?
Us ha sorprès el tap de mercaderies amb aquestes pèrdues que hi ha d'inversions, aquest impacte econòmic pel túnel de Rubí? Home, a mi sí. Em sorprèn. Sí que sabia que per aquell túnel i per l'estació de Rubí passen moltes mercaderies i al final és un punt important en el sentit comunicatiu i de transports de mercaderies a nivell català i espanyol, però...
Perdoneu. Em sorprèn, i alhora no, perquè veient que hi ha, ara no me'n recordo la xifra concreta, 150 i alguna cosa punts, o no sé si eren més de 150 punts de rodalies que estan afectats i tallats, o no tallats, però que es demana reduir molt la velocitat, vull dir...
estem parlant de molts punts i d'una xarxa que està molt trencada per tot arreu. Per tant, no em sorprèn que Rubí tingui un punt com aquest, però bé, és el que comentàvem la setmana passada, que Rodalies no funciona i, per tant, alguna cosa s'ha de fer perquè això ja és insostenible. A mi em sorprèn, perquè no hi havia atinat mai, que pogués ser aquest punt de mercaderies...
Ja es va fer una mica aquesta línia per no haver de fer la volta cap a zones franques i després empalmar d'altra vegada per tirar molt bé. Aquí el corredor mediterrani continua fent una falta impressionant, no només perquè pugui funcionar com a via directa
des de Càdiz fins a França, sinó per desempallegar de les autopistes aquesta circulació abusiva, vull dir que si vas amb un turisme vas acollonit, perquè no saps mai quin tipus de gir et faran, i quan avances un camió...
i segons quins camions. És allò del... Ara no em sortirà el nom de les pel·lícules aquelles, els Transformers, aquells que es van fent perquè ells són d'aquest tipus, no? I vas una miqueta, una mica acollonit bé. Falta el corredor mediterrani...
Falten tantes promeses. Ara sí que hi ha una altra vegada unes promeses d'inversió, però són promeses. I ja hi estem acostumats, ja hi estem. Jo ho he dit moltes vegades i ho repetiré cada tertúlia segurament. Cada vegada cansa més ser català, però vull dir, aquestes promeses d'inversió que no arriben, que no arriben, i aleshores passa el que passa.
No aniré en el tema del canvi climàtic, perquè hi ha qui ho justifica dient que el canvi climàtic ha provocat... Sí, esclar, però si s'hagués estat preparant tot el que és els entorns de les vies a banda de soldats
els eixos, els raïls, ben soldats, tots els tauts, taluts que hi ha al costat. Sí, hi ha hagut una gran sequera i després han vingut aquestes pluges i tot això és obra de, possiblement, aquest canvi climàtic que alguns s'entesten amb negar.
Però aquestes inversions, quants mils de milions no s'han executat després d'haver-los promès. I aquí està implicat tot tipus de colors polítics. I ara, el govern de la Generalitat, que coincideix amb el govern de Madrid, es troba que... I ho insinuen, eh? Ho insinuen amb...
ja teniu barra d'anar explicant el que expliqueu i el que us trobeu és el que heu sembrat. Tant de bo haguessin sembrat. Heu deixat de sembrar perquè ara ens trobem amb el que ens trobem. El desconeixement del túnel de Rubí és perquè potser no estava mal dia que realment això s'utilitzava i s'utilitzava...
més cap als estudiants de la UAP, com ara comentàveu, sinó com un tema de mercaderies. Sí que al començament jo recordo que se'n va parlar, i força, però, clar, que produeixin pèrdues econòmiques és lògic. Bé, doncs que reclamin en el que no he invertit. Clar, és l'única via d'ample internacional, per tant, que connecta el port de Barcelona cap a França, i per tant està tenint...
uns efectes que van més enllà de les empreses, perquè avui estava mirant un article i que podem parlar ara de les pèrdues que hi ha, dels treballadors que no arriben, dels costos econòmics, pèrdua de temps, el que tu deies, la contaminació, també.
Però també respecte al mercat laboral, no?, d'aquelles persones que han estat expulsades de Barcelona, que han de viure lluny i que potser tenen un contracte a Barcelona, que viuen potser a 30 o 40 quilòmetres, i que l'empresari li pot dir, vostè, on viu? Doncs a tal lloc, a 40 quilòmetres. No m'interessa el contracte. I com ve cap aquí? Rodalies.
Potser allà tens un problema, també. Jo, per exemple, en altres tertúlies sí que hem parlat d'aquests sobrecostos que hi ha en el transport per carretera, el que s'està acumulant al port de Barcelona, que s'està acumulant a França, però també directament a les persones que potser necessiten aquest treball en la seva cotidianitat i viuen a 40-50 quilòmetres.
Doncs és això, invertir. S'ha d'invertir. És a dir, s'ha d'executar allò que promets. Si no, no ho diguis. Perquè si no, et podem dir mentider. I ho diem.
Crec que tenim un parell de talls respecte al túnel de Rubí i respecte al transport de mercaderies, és així. Doncs escoltem que crec que el primer és el president de Fermet, Joan Amorós. El tema greu és que es comparteixen rodalies amb línies de mercaderies, i això és greu. És un mal enfocament de la gestió.
O sigui, això, a qualsevol gran ciutat, les línies de rodalies no hi passen trens de mercaderies. Que si una cosa queda tallada, la cadena alimentària o la cadena industrial també poden quedar paralitzades.
No esperem que això hagi de ser així de forma immediata, però evidentment si això no es resol làpidament, doncs podem entrar en un greu conflicte que després tenen les percussions.
Aquest segon és de David Coll, president sectorial agroalimentària de PIMEC. Doncs aquest és el problema que tenim. Doncs la solució ja sabem tots quina és i que tardarem altra vegada a anys i empanys. Sí, perquè l'adverbia aquest de ràpidament vol dir 15 anys a tirar cura. Sí, allò, això és ràpidament.
El Col·legi d'Advocacia de Tarragona, amb col·laboració de la Plataforma Dinitat a les Vies, parla de compensar el patiment mental i econòmic, una fórmula perquè Renfe indemnitzi tots aquests retards. Consistiria en el retorn del dillet, com fins ara, i en l'abonament d'una indemnització més o menys abundant en funció...
de la gravetat del retard. Per exemple, en un cas d'un retard de 30 minuts, plantegen una indemnització de 3,6 euros, en casos més greus, 10,80. Per exemple, és una proposta que ha nascut a Tarragona, però que si prosperés seria aplicable a tot Catalunya i podria beneficiar no només a Rodalies, sinó també a Renfe i també a Ferrocarrils. No sé què us sembla, perquè el govern està estudiant la proposta, eh?
Bueno, això no soluciona el problema. No, no, sí, sí, però bueno. Però entenem que, clar, com a usuari tens unes obligacions i tens uns drets. I dintre dels teus drets és que aquell servei pel qual has pagat et doni resposta. I si no te la dona, doncs clar, jo entenc que algun tipus de compensació, igual que quan agafes un boli... Bueno, aquí m'estic posant també en un lloc...
Quan el retard s'ha més de no sé quan, perquè hi ha un retard també bastant habitual a partir de certes hores al aeroport. Però ho dius bé, clar. Doncs això necessites. És just que hi hagi una compensació. No sé si aquestes serien les xifres, però bé. Perquè també a la llarga potser surt més a compte fer la inversió que ve d'anar pagant indemnitacions, no? Que seria l'ús normal. És justament per això, perquè els estàs gratant la butxaca i per tant...
Si portes molts usuaris a moltes queixes i has d'abonar aquesta xifra, probablement... Has de trobar solucions i aplicar-les el més ràpid possible. El que segurament ens trobarem és que qui ha d'inoptitzar? Renfe o Adif? I ja hi som. I ja hi som. Ja estan a la grenya.
Digues, digues. No, no, pensava això, perquè la setmana passada que parlàvem molt de Rodalies i vèiem els temes de Rodalies, o sigui, Renfe, Adif, i com se les maneguen per fotre culpes els uns als altres perquè tampoc se venen, pensava aquí a d'indemnitzar Renfe perquè el servei que està prestant no és correcte, o Adif perquè les instal·lacions del servei no són les correctes i per això Renfe no funciona.
Aquí s'ho han de mirar. Jo crec que és complicat. Decisió salomònica, al 50% i avall. Ho veig molt complicat, tot plegat, aquest tema. En fi, fixeu-vos en una cosa. Abans jo parlava d'executar les inversions que s'han promès. Han hagut d'haver-hi un o dos morts... Han hagut morts a les vies de Catalunya, de Rodalies, i ja deixo el cas de...
de Mood, etcètera, perquè es posin unes brigades a 24 punts, que eren supermegaperillosos, hi ha hagut d'haver-hi dos morts, els maquinistes que s'han plantat, com perquè aquestes brigades s'hi hagin posat... Coll, però si ja ho sabíem, que hi havia aquests punts! Hem hagut d'esperar que hi hagi aquestes morts. Hosti, per favor! Això és una negligència. I a més a més...
I a més a més és motiu de denúncia i és motiu que alguns responsables, ja no parlo de quin tipus de responsables, tècnics o polítics, s'hi hagin posat. És que les coses cauen pel seu propi pes. Les coses cauen per la llei de gravetat i si no hi hagués la llei de gravetat igualment caurien.
Això ho deia algú. Això era una conyeta marinera. Bé, doncs que això cau pel seu propi pes, deixant a banda la llei de la gravetat. És que és incüestionable i és inanvisible. És que aquestes brigades, si vol vostè, no calia que anessin totes al mateix temps, no, però...
Un per un, un per un, un per un, un per un, i potser no s'haguessin produït els morts, no s'haguessin produït braços creuats i les possibles vagues que puguin haver-hi. Insisteixo en el que he dit. Facin evident, posin-se a fer el que havien promès, i que n'hi ha tant per fer,
I aquí és no només l'usuari, sinó les PIMEC, les empreses, les grans empreses, etcètera, etcètera, que ho demanen. Perquè, si no, a què conjuguem?
93, 588, 59, 60, si voleu participar en aquesta tertúlia. 45 minuts que passen de les 10 del matí. Ara Jordi Margarit apuntava també molt bé d'aquests 23 punts que eren calents a la xarxa ferroviària i la pregunta que està a l'aire és per què abans, sapiguent que hi havia aquests 23 punts, els responsables també que aquestes brigades es moguessin no les van moure
Clar, i tampoc que... Jo tinc informació directa, però que alguna cosa faran, perquè si hi ha unes brigades, alguna cosa duen fer, no estaran esperant allà... No sé, no tinc ni idea. Sí, però les brigades per si mateix no es mouran, hi ha uns responsables de manteniment... Segurament alguna cosa faria, no sé, per les nits, allò que veus que a vegades ja treballa gent a les carreteres o a les vies, no?
M'imagino que alguna cosa ho farien. Però en aquells punts hi eren? No ho sé, no ho sé. Igual sí que van passant. Jo ho pregunto, deixo a l'aire. En aquells punts hi eren? Per no haver de mobilitzar a la tropa. Segurament no. Segurament gent nova, gent que n'ha hagut de contractar, o gent que ha vingut d'altres punts, d'altres llocs.
Molt em temo que a tot arreu de l'Estat, allà on Renfe i Adif, sobretot Adif, perquè això és més feina d'Adif que un altre, tenen problemes. I deuen haver-hi punts d'aquests... Tampoc... Em resisteixo a creure...
que aquestes no inversions s'hagin concentrat a Catalunya. Perquè, si no, realment és de jutjat de guàrdia. Si totes s'han concentrat aquí, eh? Jo ho deixo caure més com una afirmació que no pas com un dubte. Però jo entenc que a d'altres punts hi ha d'haver-hi una situació semblant. Semblant.
Anem a passar a la tema. Ens queden uns 13 minutets. Hi ha molts jubilats aquí a la nostra ciutat, a Rubí. I a l'estudi també. I a l'estudi també. Hi ha algun. No mirem a ningú, no? Exacte. I que estaran pendents si s'apugen aquestes pensions o no. Recordem que el decret òmnibus es va tombar amb els vots en contra del PP, Vox i Junts.
I a veure què passarà si es negocia un nou decret que es podria intentar demà dimarts al Consell de Ministres, si desvincular les pensions dels desnonaments...
si presentar només aquest decret, a veure què és el que hi ha, i us volia preguntar, que és el segon any que ha passat, doncs aquest decret òmnibus que es va presentar conjuntament, si creieu que es podia haver estalviat tots aquests passos i anar directament al decret, que seria per pensions, el negociar la pujada de les pensions a part,
o ja vèieu bé que estigués dintre d'un paquet? Bé, quan es presenten això, diferents propostes en un sol paquet, sempre pot haver algun grup o més d'un que està en contra d'alguna cosa i per fer-se notar tomba tot el... Jo crec que com a...
Com a filosofia de negociació és una mala filosofia, perquè això endarrereix les decisions, que al final moltes vegades ens queixem d'això, que l'administració és lenta, que clar, justament és perquè moltes vegades s'utilitzen això, aquestes estratègies que no ho porten enlloc, l'únic que fan és dilatar la decisió en el temps. Llavors, jo estic convençut que es pujaran, o sigui, que arribaran a un acord, perquè al final negar-se directament a algú que digui no, no, jo no vull que pujessin les pensions, això...
doncs això és contraproduent cap al grup que decideix això, i que entenc que els pensionistes han de poder mantenir una mica el ritme de vida, que puguin afrontar la quotidianitat amb una mica de garanties, també, de pujar a la vida, doncs també s'han de pujar a les pensions, és que és com molt aplastant.
De fet, perdona, el que volies... Em sembla que ahir el president, el Pedro Sánchez, no sé si estava a Aragó o a Sargossa, afirmava rotundament, no sé si ens podem fiar del que digui, ja ho sabem, però afirmava que sí, que sí, que s'arribarà a un acord i que això no...
S'aprovaran. Si vols, parlo ràpid i ara adius. No, primer de tot, anava a dir em sorprèn, però és mentida, no em sorprèn. Junts torna a estar posicionat al costat del Partit Popular i Vox. Llavors...
És el que dius, les pensions s'acabaran pujant, jo això no tinc cap mena de dubte, que s'acabaran pujant. L'estratègia que comentaves fa un moment, Xavi, també la trobo contraproduent, vull dir, no té cap mena de sentit fotre tres propostes completament diferents per voler-les aprovar les tres juntes quan saps que no te les aprovaran. Per tant, més val anar pactant a poc a poc, mica en mica, i anar fent els pactes que cal i que això sigui cada vegada més ràpid.
perquè d'aquesta manera ja s'ha vist que no ha funcionat, com moltes vegades no funciona, no sé si ho intentaven colar de la manera que fos, però Junts torna a estar posicionat al costat del Partit Popular i de Vox. No acabo d'entendre totes les excuses que anàvem posant fins ara, aquest cap de setmana que anava veient, no les acabo d'entendre. Ara en primera persona, no sé com ho vius tu, Jordi...
Home, jo necessito creure en el Pedro Sánchez. En aquest sentit. Més que res, perquè jo no sé... Sembla que sigui una dàdiva el tema de les pensions dels jubilats, no? Escolti, ho hem estat pagant durant tota la nostra vida laboral. O sigui, el nombre d'anys que sigui...
que jo des dels 18 anys que cotitzo. I, per tant, no és una dàdiva, sinó que ho hem anat pagant nosaltres i les empreses respectives, evidentment, i han contribuït pel contracte social, posar-ho així entre cometes. Per tant, jo necessito creure'm el que diu el Pedro Sánchez i m'ho crec. Per altra banda...
És un decret òmnibus, sí. Possiblement no sigui la millor manera de tirar endavant. Però, cuidado, perquè es diu òmnibus, òmnibus, òmnibus de temàtica social. Social. No és que barregin peres amb carn. No, no, no. És que tot el decret aquest va amb... Es tracta de temes socials.
És lògic que aleshores s'hagin arribat a acords entre tot un conglomerat de partits i d'opcions polítiques que van donar suport al Partit Socialista a Madrid, que estiguin per aquest contingut social, i aquests han estat tots junts i han votat positivament aquest òmnibus, i per altra banda, clar...
Bé, hi ha la dreta, i dintre aquesta dreta, doncs, si lliga PP, Vox i Junts, que d'entrada dius, hosti, fa mal efecte això, no? Quin mal efecte que fa. Però bé, en fi, les opcions de progrés i les...
També, si voleu, entrecomillem el tema de progrés, tot el que vulgueu, i les opcions de conservadores. Si voleu, també entrecomillem conservadors. Però a mi no m'estranya que passin aquestes coses quan el decret...
hi ha un seguit de mesures que s'hi integren i són de contingut social. Que hi hagi aquestes divergències, doncs, són lògiques. A l'hora que hi hagi votacions, ja veurem què és el que cadascú voti. És evident.
que cap d'aquests tres no podrà assumir que vota en contra de les pensions. Veurem com el director de l'orquestra, el Pedro Sánchez, se'n surt. Ell diu que hi hagi acord o no hi hagi acord, pels seus nassos, que això sortirà. I jo ja he dit que m'ho vull creure i m'ho crec més que res quan veig que hi ha tot el suport del bloc de progrés.
Ja he dit, no es barrejaven llonganisses amb carn amb vianda de vedella. Clar, hi havia diferències, sobretot pel tema dels desnonaments, que era el gran tema, no? Però el que és Junts, Crec i PP, deien que si es presentava la revalorització de les pensions, només que hi votarien a favor.
Bé, veurem. Veurem com es resol, es va resoldre d'aquesta manera l'any passat. Sí. Es va resoldre així, possiblement es tornarà a resoldre així, però insisteixo, vull dir, es feia un decret òmnimus de contingut social global. Hi havia que no hi estaven d'acord pels seus posicionaments polítics conservadors i d'altres que hi van estar i de seguida...
Segurament que va costar negociar-ho. Però, en fi, jo em refio que em bloc el bloc de progrés. Voleu dir alguna cosa més, David? No, sentint el que deia el Jordi, no, no. Ens queden 5 minutets per arribar a les notícies de les 10 del matí. Eh...
Jo no sé si sou usuaris de la sanitat privada, ja que a la vegada més usuaris hi ha nous hospitals, i sobretot les quotes estan anant a l'alça, també són un poc transparents, deixen de banda la gent gran que els hi poden demanar un dineral, i sobretot depenent de quines edats, o aquelles persones que potser han anat més per algun problema,
doncs els acaben pujant la quota molt de forma que acaben sent expulsades, no? O persones també que som captives de la quota que tenen, perquè si tenen una operació o tenen una determinada malaltia, si vas a una altra mútua, doncs t'exclouen d'aquella malaltia i, per tant, et quedes captiu d'aquella assegurança mèdica i això ho saben i ho aprofiten també les mútues i...
És un problema per a aquelles persones grans que necessiten, grans i no tan grans, anar al metge bastant sovint. Jo no sé si vosaltres feu servir o teniu al vostre voltant o sou coneixedors d'aquest tema de les motos privades.
Bueno, jo és que estic en un cas una mica peculiar. Com soc funcionari, tinc això que diuen el Mufase. Per tant, diguem-ne que jo pago la quota de seguretat social o de la quota de... Però em puc acollir o anar a seguretat social o anar a una moto privada. I jo ara actualment estic en una moto privada. És una situació una mica estranya, perquè jo crec que el sistema... O sigui, sent funcionari,
Aquesta opció que tenim els funcionaris d'anar-nos a la mutua privada no hauria ni d'existir, perquè hauríem d'anar justament a la Seguretat Social, perquè són la que forma part del sistema. Alguna vegada que he preguntat, ens diuen, no, és que podeu estar fora del sistema perquè si ajudeu a descongestionar-lo i esponjar-lo. Dit això...
Jo vaig, diguem-ne, quan tinc algun problema, o les meves filles... De fet, aquest diumenge vam estar... Doncs això. Sí, tot això que expliques és cert, ho sents. Jo crec també que, tot i que són, diguem-ne, això, entitats privades, haurien d'estar controlades d'alguna manera pel sistema. És a dir, hauria de tenir una certa... Això, no poden fer el que volen. I hauria d'estar regulat d'alguna forma. És a dir, si tu has estat pagant no sé quants anys...
o perquè ja portes temps allà, doncs quan se't complica la vida, que justament per això estàs pagant, no et poden expulsar. No t'haurien de poder expulsar, no? I és el que dius tu. Utilitzen pràctiques una mica, a vegades, això, en el límit. No ens ens queden 30 segons, eh? Estic amb tu. Cal regular, però també cal tenir present que el capital no té sentiments. Sí, ja, però estem jugant amb coses sensibles, que és la salut, no? Que és la salut, sí. Per tant, cal regular. Clar.
Però el capital no té sentiments, home, per més sensible que sigui. Jordi, Margarit, Xavi Ribas, David Burillo, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. A tu, Toni, records a la melena. Doncs esperem que es recuperi aviat. Nosaltres us deixem amb Rubí al dia, amb la continuació del programa, i ens escoltem amb vosaltres el proper dilluns. Bon dia, adeu. Gràcies, bon dia.