Dos minuts que passen de les 10 del matí. Bon dia des de Ràdio Rubí, la vostra ràdio local, la vostra ràdio del Vallès, moment de la tertúlia, que ja tenim aquí els nostres tertulians. Martí Pujol, bon dia. Bon dia. Esperant a veure si plou. Bé.
Bé, important per ploure. Hi ha una massa, consulteu el radar de pluja. Hi ha d'altres que, abans em deies, els que som una mica més de... o tenim més olfacte de pagès, doncs ja ho notem. Els pagèsos no necessiten cap radar, no n'han tingut mai. Els pagèsos el tenen ja. Ja el tenen. Bé.
Ània García, bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? Doncs molt bé, jo vaig llegir, ostentir fa no gaire, que l'olfacte humà és tan sensible a l'olor de la pluja, és a dir, la podem olorar com a no sé quants quilòmetres de distància, que és una cosa que tenim allà com atàvica, com antiga, i que no cal ser de pagès, que potser entrenant una mica els sentits... Millor, millor. Sabe quan ha de ploure, eh?
Potser hem de prestar atenció a l'olfacte, que moltes vegades el millor és que no estem ni pensant en les nostres històries i potser parar-se uns segons a intentar olorar la pluja ens aniria també molt bé. Gerard Moreno, tu com vas? Bon dia, com vas d'olfacte, tu? Bueno, ara una mica refredat, porto una salma de refredat, així que no t'oloraria la pluja ni que estiguis de solteria. Però la pots veure, això que s'està apropant. Maria Àngel Ruiz, bon dia. Bon dia.
El meu olfacte és molt variat, l'olfacte. Hi ha molts elements que et fan modificar els olfactes, depèn on siguis.
Bé, el que sí que teniu és olfacte per veure d'on venen les notícies, també, què hi ha de fons darrere de les notícies, que és el que reflexionarem en aquest temps de tertúlia. El comandament tècnic, José Malagón, si vosaltres teniu bon olfacte i voleu compartir aquestes sensacions olfactives, doncs podeu trucar al 93 588 59 60, 93 588 59 60, per dir-nos la vostra.
La tertúlia de Rubí al dia, l'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Avui parlarem de diversos temes i hem de començar també per Rodalies. Doncs un dia més, que sembla també el malalt Rodalies, perquè plou i se'ns refreda i de quina forma, no? Comencem escoltant un moment a Antonio Carlos.
Ramona, el portaveu de Renfe, que diu que Rodalies ha començat a funcionar aquest dimarts amb una raonable normalitat, i això quan hi ha circulació parcial a la R8, R3, R4, R11, agafo aire, RG1, R13, R14, R15, R17 i R16.
Avui el servei de Rodolies s'està iniciant en la línia del que estava previst. L'AR1 està circulant entre Hospitalet i Arenys en servei ferroviari, Arenys, Massanet, Servei Alternatiu per carretera...
R2 servei ferroviari, R3 servei de bus, en línies generals tot el que estava previst. Seguim treballant amb els tècnics de DIF per poder seguir reobrint trams. Al llarg del dia, si hi ha qualsevol novetat, actualitzarem la informació i en línies generals podem parlar que el servei s'està prestand amb una raonable normalitat dintre del que hi havia previst pel dia d'avui. A l'R8, que afecta
a Rubí hi ha transport alternatiu per carretera entre Martorell i Mollet Sant Fos, van ser cessats els directors operatius de Rodalies i el director de manteniment de la DIF per la crisi ferroviària, i deien que això podia ser un punt d'inflexió. Creieu que això serà un punt d'inflexió? El que no serà un punt d'inflexió és que... A veure, portem dècades amb això de Renfe. A mi el que em sorprèn... Bé, a la veritat ja no em sorprèn, sorprenen gaires coses, però m'irrita més aviat...
Algunes persones, alguns polítics, que surten ara a donar-se per sorpresos que la Renfe vagi malament i que ara hi hagi un moment crític. Home, sí que és crític el moment. Aquest moment crític ve de moltes dècades enrere.
que hi ha una manca de finançament, que hi ha problemes, i si no preguntem als usuaris habituals, que són centenars de milers. Llavors, ara, de cop i volta, cert que hi ha hagut el terrible accident de Córdoba, de Damús, cert que hi ha hagut l'accident de Sant Saúl, però les caigudes de catenàries, els problemes de retards, són seculars per la manca d'inversió endèmica i de tots els temps. Llavors, jo crec que aquí, a veure, ja sé que...
És greu el que està passant, eh? És molt greu i perjudica molta gent. Ja sé que això no és el Japó, però el Japó, el responsable d'això s'hauria fet l'araquíria. Evidentment, aquí, afortunadament, no som al Japó, afortunadament, per moltes coses...
però potser que algú hauria d'assumir responsabilitats. Probablement no d'ara, perquè el que li ha tocat ara, li ha tocat ara que a vegades els accidents poden ser per mala sort, efectivament. Poden ser. Però és que ve de fa molts anys. I llavors ningú ha assumit mai responsabilitats. Qui dia passa any empeny i anem fent. Però la situació és crítica i lamentable. Jo llegia, escoltava aquests dies, des de persones que s'estan plantejant canviar de residència. Imagineu-vos el que és avui canviar de residència?
el que costa l'habitatge i com ha estat la situació, per no haver d'agafar la Renfe o Rodalies cada dia. Llavors això, des del punt de vista econòmic i personal, és terrible. I acabo. Però és que això perjudica tot. Jo no agafo Rodalies, però agafo els ferrocarrils de la Generalitat que van molt bé. Van molt bé, històricament, van puntuals. Però és que ara aquests dies, arran de la situació de Renfe, van molt més plens, ahir mateix.
la gent es busca vies alternatives, no té la seguretat que en Renfe arribarà a la feina, i llavors es lleva una hora abans i agafa tres transbordaments i agafa els ferrocarrils que van bé. Amb la qual cosa es col·lapsen els ferrocarrils, es col·lapsa la P7, i per tant té una influència a tota la mobilitat.
Deixa'm apuntar que hi ha 23 punts crítics que s'han detectat a la xarxa de Rodalies on s'ha d'actuar d'urgència. A bones hores manques perdes. Jo estic d'acord en línies generals amb el que planteja el Martí i és absolutament indignant. Jo sí que vull fer dues reflexions. No és veritat que ara els polítics s'han adonat que la RENF no funciona i que falta...
i que manqui inversió. És una demanda històrica, també, dels dirigents i de partits. Sí, sí, que s'hagi resolt o no s'hagi resolt. Però això no és ara. Totalment, totalment. Però no podem dir que ara els polítics se n'adonen. Alguns. No ho sé, però hi ha alguns espais polítics, alguns polítics, alguns partits polítics que en el marc de reclamar quin model de país volem, i fins i tot en el marc de relació, de parlar de la relació...
Catalunya i Espanya han posat aquest tema sobre la taula històricament també. Per tant, jo no diria que ara s'han caigut del guindo i de sobte tal. Crec. I també crec que sí, que és dramàtic. A veure, també crec que hi ha un desequilibri territorial molt important en aquest país. És a dir, el transport públic s'ha de garantir, s'ha de garantir la mobilitat de totes les persones mitjançant
transport públic, però també és veritat que hi ha un desequilibri brutal entre la gran capital i àrea metropolitana de Barcelona i la resta del territori i això genera també una mobilitat
que col·lapsa, i col·lapsa més si no tenim les infraestructures necessàries i si no funciona el transport públic, però tot i així col·lapsa, perquè la mobilitat laboral que hi ha entre, és igual, la primera corona de l'àrea metropolitana, la segona corona de l'àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona, és que Ferrocarrils va col·lapsat, Renfe va col·lapsat, però és que les carreteres estan col·lapsades, és que és monstruós.
Jo ahir tornava de Barcelona de treballar i tornava en cotxe, perquè tornava a les 8 del vespre, i són hores que trigar tres quarts d'hora més o menys sí que et fa el dia, que acabis una hora o una altra, i tornava en cotxe, i jo veia a la foscor aquella imatge de llums vermelles, brutal, pensava, però...
Quina barbaritat! I això també hem d'assumir que hi ha unes dificultats i una congestió que mai acabarem de resoldre. Perquè hi ha un desequilibri realment en com vivim, que les infraestructures evidentment han de poder sostenir els modes de vida, però que la gent decideixi canviar de feina perquè no suporta més perdre 3 o 4 hores de la seva vida anant i tornant a la feina,
Doncs normal, perquè la seva feina en funció de moltes coses, i una d'elles és de si pot o no accedir-hi. I tant de bo tothom tinguéssim l'oportunitat de treballar en un radi de 10 quilòmetres d'allà on vivim. Però no és així, perquè hi ha una estructura de país que tampoc no ho permet, perquè no sé quines empreses estan totes situades a Barcelona, perquè...
els polígons industrials estan a uns llocs i no a uns altres, i per tant, no és només una qüestió de si la xarxa, que evidentment suporta o no suporta tota aquesta mobilitat, sinó que també té a veure amb com vivim i on estan les coses que hem de fer, i els serveis, i els recursos, i on és la feina. Digues, digues. I que hi ha hagut un augment poblacional en les últimes dècades que hauria d'haver anat de la mà d'una millora de les infraestructures i no ha estat així.
Hi ha moltes persones que és complicat pagar a Barcelona un lloguer o comprar un habitatge o dintre la primera corona, per tant et veus obligat, expulsat cap a segones, terceres corones, per tant has d'agafar...
Un transport públic i el transport públic també et veus que no pots arribar i que et sents també expulsat, podríem dir-ho, perquè no es mantenen ni les condicions que s'haurien de mantenir per intentar-ho agafar. Deixa'm apuntar que el secretari d'Estat...
va dir, de transport i mobilitat, un pacte amb la Generalitat que anuncia 1.700 milions per al Pla de Rodaries, ha explicat que el pressupost passaria dels 6.300 als 8.000. Però tenim una altra notícia, una cosa que és el que es posa damunt de la taula, que es diu que es farà i que s'invertirà, i una altra cosa és l'execució real. Llavors, hi ha una notícia al 3.24...
que està parlant de les inversions reals que es fan des de fa uns quants anys i diu que el volum d'inversió pressupostada s'incrementa sobretot a partir del 2021, també l'execució, però que es manté per sota del 50% del que diuen. I de qui és responsabilitat això? És a dir, si tu assignes uns diners, ara estàs parlant de 1.000, no sé quants milions. 1.700 milions. Com has dit molt bé, qui et garanteix?
que aquesta quantitat serà la que realment anirà. Els percentatges sortien dels últims exercicis i no arribaven al 50% cap dels tres últims. Llavors, de què serveix dir que ara hi posarem 1.800 milions per cada bé serveix? Si després no els hi posaràs. Si no els hi posaràs. Però no ho dic jo, això. Està demostrat. No els han posat cap dels últims anys. No és un invent meu. És una constatació d'un fet. Què em fa pensar ara aquests 1.800 milions...
Això és la xocolata del lloro, eh? Amb la crisi que ara hem fet. La crisi que ara hem fet la xocolata del lloro. Ni aquests no posaran. Aquest és el problema. I ara mira què fan. Executen dos caps de turc, perquè aquests dos que han fet dimitir són dos caps de turc. Però aquí jo no veig que els responsables màxims demanin perdó als ciutadans, no per ara, eh? I no els que manaran ara. Tot el que porten. Per tots els que porten.
per tot el que estan fent patir la gent, el treballador, el ciutadà normal, que paga els seus impostos, la majoria, entenc, i que els estan fent patir malviure cada dia per anar a treballar, imagina't. Sí, al final el cessament d'aquestes dues persones...
Els he tocat, els he tocat aquests dos com... No crec que influeixi. Carles, incongruències que diuen que has d'utilitzar el transport públic. Aquest és un altre. Aquest és un altre tema, sí. Perquè és que més a més és això. Estan fomentant que la gent utilitza massa el cotxe particular. Llavors, en un sistema com el que tenim, jo entenc que puguin dir aquestes per veritat, perquè és veritat. Para't a pensar el que s'ha de dir. Hem estat anys defensant això del transport públic. Tots plegats. Si no funciona, llavors... És que estem aquí a la taula. Clar.
I mira, ara ens diuen, no, no, millor que agafeu el cotxe... Ara agafeu el cotxe, exacte, per això dic que les incongruències... Anar a l'AP7 que està col·lapsada de camions. Això m'hi trobo jo. Sí, sí, sí. I el que no pot ser és que tinguem també un seguit d'infraestructures que sí que és cert que el nostre país no és de moltes pluges, però la que cau...
Bastanta. No pot ser que es col·lapsi tot. Hem de tenir tot preparat. La falta de manteniment de tot. A tots els nivells. No pot ser que plogui i que comencin a haver cancel·lacions a trajectes i tot. I ja si neva no et dic, no? Com viuen a Nova York?
que ja cada Nadal fan unes nevades perquè no neva mai tenim aquesta sort dins de tot igual una solució seria tirar com calcar el model dels ferrocarrils perquè sincerament funcionen molt bé
I quan hi ha aquestes... A no ser que hi hagi alguna cosa superexcepcional, que va haver el gran diluvi fa un parell d'anys, i llavors van tenir problemes els ferrocarrils, però és una cosa puntual. Quan hi ha pluges fortes, sempre estan cooperatius. És cert que els quilòmetres de via no són els mateixos, i és cert que el territori que recorren no és el mateix. Però els ferrocarrils fa molts anys que funcionen, maniquimani, està ben gestionat, i Renfe està mal gestionat i mal dotat econòmicament. Algú, expressament o no,
han destinat menys diners a la Renfe, l'organisme estatal, a Catalunya. Expressament o no, qui l'ol sa? Diuen opinions per tots els gustos. Però durant dècades això ha estat així, i ara en paguem les conseqüències. Que han esclatat ara, podríem haver esclatat fa 5 anys, i d'aquí un any o dos o cinc potser ja veurem què passa. El problema, jo penso que això té difícil solució, eh? Té molt difícil solució.
I que ja ho hem comentat algun cop, no és algú que es solucioni d'aquí a demà. Això és una inversió contínua durant la pròxima dècada per poder tenir uns serveis dignes. I que haurà de seguir... Respectar manteniment després. Sí, això és correcte, però el finançament no pot ser... Anem a invertir ara durant 5 anys, ho millorem tot, sinó que s'haurà d'anar millorant contínuament. Perquè és el que dèiem, ara que som la Catalunya dels 8 milions, anem cap a la Catalunya dels 10 milions...
Però que no, però hi anem. No hi hauríem, però estem anant en aquesta direcció. I els serveis no estaran suficientment dotats per fer front a aquest augment de dos milions de persones. Sobretot que es col·locaran a la segona o tercera corona. Hi ha una concentració poblacional que és el que s'hauria de...
que hauria de ser d'una altra manera, entenc jo. És a dir, s'hauria de poder viure a tot el país perquè els serveis fossin adequats a tot el país, perquè el transport fos adequat a tot el país, perquè les infraestructures sanitàries fossin adequades a tot el país... Sí, està clar que la gent de Barcelona i part de l'àrea metropolitana no tenen problemes de mobilitat perquè tenen moltes opcions. Rarament tenen algun inconvenient.
Però aquests dos milions es situaran, com deia l'Ània, a fora, i llavors, si no fas una inversió forta, ho tindràs tot més col·lapsat encara. A llocs on no hi ha connexions ferroviàries i hi ha llocs que no hi ha ni wifi, que no hi ha ni connexions telemàtiques per poder ser uns... A llocs del territori, a l'interior, eh? Jo vaig molt per l'interior de Catalunya. Llavors, clar, què volem posar ara, dos milions d'habitants en allà?
I quins problemes tindran? Cal que el cap estarà col·lapsat. No els posarem, no els posarem. Arribaran o que sigui, però no els posarem nosaltres. No, els que governen els posen. Els posen els que governen. Sí, sí, sí, sí que els posen els que governen. Si els hi volen posar, que hi ha gent que sí que ho defensa, això. Hi ha gent que no, són opinions lícites totes.
qui sigui que els hi vulgui posar, que faci el que està dient el Gerard. Home, a mi parlar de la gent, de persones en aquests termes... No, és igual, ja ens entenem. No posar, però al final no tenim altres alternatives quan tota la zona, quan la zona metropolitana està col·lapsada. Aniran al lloc que s'ho puguin pagar, lògicament. Però vull dir que si els que governen els màxims responsables són els responsables,
no posen mesures, perquè aquests territoris que dius tu per equilibrar la població, l'has de posar abans que et vinguin. Sí, sí, sí. Deu anys després. Martí, el micròfon, que volem escoltar i sentir-ho. Una reflexió, que quan plou a la zona del Baix Llobregat, a les comarques de l'Anoia, del Barcelonès,
del Vallès plou per igual la infraestructura de Renfe de Rodalies com de ferrocarrils de la Generalitat. La diferència és gran tenint en compte el que tu deies, també, que la infraestructura de ferrocarrils és més recent que la de...
Renfe, però està clar. I no va per les muntanyes, i no va pel Pirineu, i no va per llocs més complics. El recorregut és diferent, també. No, però dic aquí, eh, la zona... Ah, la zona nostra, sí. Estem dient en aquestes comarques que obreix ferrocarril i que també hi ha servei de rodalies. Manca de manteniment. Manca de manteniment. I per sor o per desgràcia ja és piso de cadascú. Tenim un municipi que és molt més de ferros
de ferrocarrils que de Renfe. Fortunadament. L'utilització és molt major, la majoria de gent fa servir... Sí, clar, però també ho tenim així perquè no ens han donat opció, tampoc que Renfe ens porti, perquè, per exemple, amb a Baix Llobregat estem totalment incomunicats. I hi ha zones que estem totalment incomunicats. Algú ha agafat la Renfe aquí a Rubí? Mai? Jo fa molt de temps. Una vegada. Quan anava Sants. Una, zero.
Quan fèiem recórrer el punt aquell que anava a Sants, perquè una vegada vam fer un viatge que vam agafar l'Ave i vam anar... Però et parlo d'a...
També van canviar el recorregut, perquè aquest és un altre. El recorregut de Rubí l'han canviat diverses vegades. Imagina't si ens serveix l'estació de la Vence. Jo el vaig agafar per anar a l'Hospitalet i potser vaig haver de fer transport a Sants. Va ser una experiència horrorosa, fa molts anys, eh? Va ser una experiència horrorosa, perquè acostumada als barrocarrils, que tu coneixes, va ser una cosa... Aquella estació feia por. Però por. Molts cops et pots sortir a compte, deixem els ferros a plaça Catalunya i ja moure't des d'allà...
Els ferros a una altra zona. Sí, sí. I amb el metro. Clar, l'experiència, pel temps, pels convois... Clar, el problema d'aquesta estació és que toca lluny del centre. No és una estació que tinguis... Està caminant 20 minuts. Desèrtica, fa por. Fa por. A la nit jo no hi aniria.
El que ja ha previst és aquest intercanviador hospital general que ha de connectar la línia de ferrocarrils amb Renfe i cantauria, donarà una miqueta més de versatilitat o de...
Sempre quan funcionen els horaris. Això és una altra cosa. Aquest és un tot problema. Així farà anar malament els altres. El que vull dir és que ja no hauràs d'anar a una estació de Renfe que està apartada, que no té les condicions, que és un aparcament de camions, que ja no hi ha manera d'arribar ni és agradable, sinó que tu podràs agafar els ferrocarrils, baixar-te a una estació més enllà i allà agafar la Renfe. I llavors això, bueno...
és possible si la Renfe funciona. El que passa és que te'n podràs refiar, perquè jo segons no s'han hagut d'anar... Està clar que ara no. I és per això que s'ha de fer la feina. S'ha de fer la feina que no s'ha fet durant els últims anys.
Totalment. I feina, passa tot també per diners. Però és el que havíem dit la setmana passada quan parlàvem dels pressupostos municipals i el que comentava ara el Toni, és a dir, tu pots posar els diners, però si no els executes o no tens ningú controlant que s'executin correctament, doncs ja pots posar diners. Sí, els diners estan. Els diners estan.
Però si no hi ha una execució total... I això ho fa més greu encara, no?, d'alguna manera, perquè dius, bueno, és que no en tenim... Això no s'entén. És tot plegat. És diners, és planificació també del territori, això que diem, no? I de les comunicacions, no? Pels 8 milions que som, que ja no arribem. Era pels 6 o pels que fossin. En 8 ja s'estan col·lapsant moltes coses diverses, no només la Renfe i no només la mobilitat. D'altres també, excuso dir-vos, en 10, no? Si algú mentrestant...
qui té la responsabilitat, no seré pas jo, doncs no pren les mesures per equilibrar el territori perquè el transport públic funcioni, perquè hi hagi les escoles necessàries o perquè hi hagi... Clar, perquè hi hagi serveis que donen feina i per tant permeten també que aquella població pugui viure a prop de nous llocs de treball que es puguin crear la política industrial d'aquest país.
Algú té algun titular sobre política industrial? De nunca? És a dir, és un tema que s'aborden alguns espais cíclicament, però que mai no s'aplica, no? I això també desestructura i desequilibra. Ha estat tot concentrat en determinats llocs. Llavors aquests llocs estan sobrehabitats, és normal. Com fomentem feines tecnològiques o de serveis fora de l'àrea metropolitana, no? Que gent que es dedica a les professions que ara...
tenen un camp gran o nou per recórrer, no hagin de treballar a Barcelona, perquè totes les relacions es donin aquí. Però això va passant més, i cada cop veiem que hi ha empreses tirant cap a les afores, perquè... No, no, tant de bo, sí, sí, sí, d'una tendència. Es va veient perquè... Amb el tema del sol, també és important, clar. Bueno, clar, no hi ha espai per fer-ho, sinó... I els costos. Clar, sí que és cert que si no tothom tiraria a Barcelona.
Però com l'espai és el que és, i cada cop es va fent més habitatge i l'espai és el que és, van tirant les grans empreses, tirant cap a les afores. I tinguem en compte que s'està molt teletreballant també, eh? Ara, que s'està molt teletreballant. I això d'alguna manera també...
Facilita. Facilita el fet que no hi hagi tanta mobilitat. Doncs imagina't. Percentatge X que no sé qui és. Sí, sí, és bastant elevat. Jo crec que és bastant baix per al que podria ser. Però vull dir que en relació a anys enrere, per exemple. Sí, sí, això per suposat. Comparat amb anys enrere... I cada vegada potser s'està aplicant una mica més. Sí, tens l'ajutat. Jo, per exemple, ara estic treballant. Jo em plantejo anar a viure, jo què sé, a Calaf, per dir un lloc que conec molt bé. Vaig a Calaf,
Comarca de l'Anoia, capital de l'Alta Sagarra. Allà hi ha la Renfe. Allà hi ha la Renfe. Jo vaig a viure allà, teletreballo o faig el que sigui, però és la Renfe el meu únic enllaç allà. No hi ha ferrocarrils de la Generalitat com a la majoria del país. Ferrocarrils de la Generalitat, com molt bé deia el Toni, està circumscrit aquí. La majoria del país o té Renfe o té zero estacions de ferrocarril. Per tant, transport públic...
Autobusos i línies d'autobusos. Però parlem dels autobusos, també. És a dir, si tenim una xarxa desplegada per tot el territori més o menys decent, és la de les carreteres. Llavors parlem dels autobusos, parlem dels autobusos elèctrics, que ja són vehicles supersolvents i funcionals...
I parlem que aquesta també, per més que apostem per un país de trens, al final, si vols més trens, has de trenxar el territori, perquè has de fer una via. Ja està. Però les carreteres ja les tens. I soterrades, perquè ara la majoria de municipis estan soterrant les vies. Les vies, sí, sí.
Perquè al final visualment, acústicament i tot... Acústicament i tot plegat, no? Llavors, ja tens una xarxa de carreteres que jo crec que està força ben mantinguda i alguna carretera probablement comarcal que diguis, ostres, això no tal, però és molt puntual, no? Per tant, parlem dels autobusos, també, com a solució de mobilitat. El que passa és que amb el rotllo del transport privat les carreteres a determinats horaris estan supersaturades. Has de sortir de casa 3 hores abans per anar a treballar i potser has de fer, jo què sé, 20 quilòmetres.
Aquesta és una de les altres. Hi ha gent que també sé que està canviant horaris de treball justament per no trobar-se totes les històries de les carreteres. Clar, però precisament volumètricament tenint en compte que la majoria de persones agafen o agafem un cotxe
una persona, un cotxe, si en un autobús tu poses 30 persones, treus 30 cotxes, sabeu quan han filat 30 cotxes? Llavors, jo crec que és una solució, no evitarem l'ús del transport privat, i sempre n'hi haurà, però jo crec que els autobussos són també a reivindicar. Hem de tenir en compte l'Agenda 2030, què implica aquest tipus de solucions, perquè...
no s'avança. En aquest país tampoc el ritme de l'elèctric s'hauria d'avançar. Autobusos elèctrics, doncs, dintre de Barcelona sí que hi ha línies i que és pionera, però, clar, autobusos que facin 200 o 300 quilòmetres elèctrics, doncs no tenim tampoc una flota que sigui gaire gran. I justament també amb el col·lapse de les vies, no?,
les sortides de Barcelona, entrades de Barcelona, etcètera, i que se suposa que hem d'anar cap al transport públic. I l'AP7, jo no sé si aneu a l'AP7 amb cotxe, sincerament. I a Feiner, 30.000 camions.
Dia festiu, doncs els domingueros que surten, no? Però sobretot els dies feiners, el col·lapse que s'ha creat a la P7, i és trist dir-ho, no? Però jo que havia estat manifestant-me al mig de l'autopista per demanar la gratuïtat dels autopistes i m'havien detingut i tot, per variar,
I ara quan vaig a la P7 i veig que tots els camions, com que és gratuït, hi passen, llavors col·lapsen absolutament. És trist, eh? Col·lapsen absolutament la via. Al tema de la gratuïtat, això no hi fluït moltíssim. Un arme de doble filo. Sí, sí, sí.
Doncs abans d'anar al bloc de publicitat, jo tinc molta curiositat si pogués fer una entrevista al fins ara director de Rodalies, el Josep Enric García Alemany, perquè ha estat menys d'un any en el càrrec i va entrar per aplicar el pla de xoc a Rodalies, reorganitzar internament l'empresa, reforç de personal, informació i organització per incidir directament en la resolució d'incidències, informació al viatger... I ell de dins, m'encantaria que ens pogués explicar...
quins problemes i obstacles ha tingut
per justament no poder fer la seva feina i arribar a aquest col·lapse. Però com fan dividir una persona que no m'ha anat fa mig anys? Si no ha tingut temps. Si no ha tingut temps de fer res, el cap d'atur ha trobat més apropat. Ha sigut un cap d'atur, ja està, li ha tocat a ell. Però si en mig any el problema de res. Encara que portés dos anys, en dos anys no pot solucionar tot el que... Doncs en mig. Totalment. Al final és una persona que han hagut de fer fora per...
Per fer el paper. Clar, per responsabilitat. Per fer el paper. Està claríssim. Doncs donarem pas a la publicitat i després parlarem de la UB, convençuda que els tribunals aturaran la modificació urbanística que permet edificar a l'escardíbol, i d'altres temes com la possibilitat, no sé si us heu donat la possibilitat o heu pensat en ser apòstates, és a dir, en renunciar a l'Església Catòlica, doncs també podem parlar d'aquest tema.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits.
Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Dona Polaroida
Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí, presentado y dirigido por Adrián Eguitabal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas, experimenta.
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. Enjoc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història?
Jo cap pel migdia anava
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta. I sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. 35 minuts que passen de les 10 del matí. No sé si els nostres tertulians, en aquest temps que hem escoltat aquestes promocions i aquesta publicitat, tenen molta presència cristiana, perquè anaven debatent si havien fet i havien ressalt els pares nostres en català, en castellà, si a mi em van batejar, si a mi no...
Si voleu podem començar per aquí, després podem anar a la UB i també avui que Sánchez fem front a una nova derrota al Congrés amb els ajuts als transports, la pujada de pensions, etc. Però m'ha resultat molt curiós xerrar, justament que estiguéssiu xerrant, jo plantejava la possibilitat de donar-se de baixa de l'Església Catòlica, jo no sé com viviu vosaltres aquesta qüestió.
Home, jo, per exemple, sí que tinc clar que ara no practico, però tampoc veig la necessitat de donar-me de baixa, m'entens? És una cosa que, bé, tinc l'opció de fer-ho o no fer-ho, estic patejada, vaig fer la primera comunió, em vaig casar per l'església, vull dir, esclar, tot això ho porto, però, clar, evidentment, jo no practico, i ara, doncs, una mica el que us ho estava comentant, no?, que he deixat una mica, doncs, una mica bastant de creure en tot això, està claríssim, no?
Però hi ha actes litúrgics, que, per exemple, la festa dels Tres Toms a Catalunya és una festa... Sí, sí, sí, hi ha molts actes litúrgics, que tot comença amb això, amb la missa, i, bueno, d'acord, i celebrem moltes dates d'aquestes, no? Vull dir que són dates de religió, però, bueno, d'això, el que... Més que res, vull dir, és una cosa que és típica, no és res més, eh? Vull dir...
A veure, jo Sant Antoni, per exemple, religiosament, sincerament, no... O Nadal. Sant Antoni Abat, eh? Sí, sí, Sant Antoni Abat, o Nadal, Saber de Santa, tot això. Però participes en els actes, no? Participes en els actes, però participes en els actes perquè participes a la missa perquè forma part de tots els actes, val?
Com el dia de Sant Pere, o sigui, quan fan la missa de Sant Pere a dins, que hi ha les bars, les regitanes i totes aquestes històries, la gent hi va per més que res per això. Una cosa social més que no per religiosa. Gerard, què dius? Sí, que al final Nadal també és una festa religiosa, el naixement de Crist i jo, sincerament, i dubto que algú de vosaltres celebri el naixement de Crist, al final és una celebració que ja ha agafat altra connotació, més familiar, més de celebració d'un any més
què ha passat, i sobretot això, reunir-se en família, i són festes religioses que ja han agafat una altra línia. No és només celebrar... Hi ha festes que tenen origen religiós i n'hi ha que el tenen laic. Però han arribat els nostres dies, doncs se celebra la festa, se celebra la festa i se celebra la festa. Ara bé, jo sí que us dic que quan jo no decidia, és a dir, quan em van batejar i quan vaig fer la comunió, doncs,
la vaig fer. Quan jo decidia, ni els meus fills s'han estat batejats, ni han fet la comunió, ni res semblant, ni m'he casat per l'església, ni res d'això. I, afegeixo, però això és des del respecte cap a totes les opinions i creences religioses, eh?
quan jo he estat regidor 10 o 11 anys, jo no he assistit a cap acte religiós. Tu pots assistir a la festa de Sant Antoni Abad, que jo hi vaig anar els 10 o 11 anys seguits, però no a la missa, sinó als actes públics, etcètera, al casino, l'embalat, etcètera. Però per una qüestió de principis, jo, el que era la missa concreta, doncs jo considerava que jo no hi havia d'anar. Però ho dic des de tot el respecte a qui ho vegi d'una manera diferent. Digues, digues, Ània.
Com el Martí també, com a regidora, i en general els regidors i regidores del meu grup no participem com a regidors i regidores, després cadascú fora d'això es farà el que vulgui, però com a càrrec públic...
en les celebracions d'aquelles religioses, una mica també per entendre que no toca o per separar una mica una cosa de l'altra. Tot i que jo penso també, com la Maria Àngels, que al final el que ens queda també de la religió és...
propostes que venen a ordenar en un moment determinat la societat a través d'això de la litúrgia, del ritual, de la repetició, que és imprescindible en l'experiència humana, abans de les religions.
Ja existien, no? Ja existeixen els rites, els rituals, les festes paganes, no?, que deia el Martí. És a dir, llavors, bueno, forma part de l'experiència humana que hi hagi això, un calendari que és un esquema que on sàpiga que cada cop que cau la primera fulla de l'arbre, no?,
haurem d'anar a buscar les castanyes i farem no sé quina celebració. Llavors jo també ho interpreto així una mica. Més enllà que la institució o les institucions religioses hagin demostrat històricament pecats capitals impardonables que fan que la gent també s'hagi allunyat d'elles. Jo volia comentar que m'ha vingut ara al cap, vaig llegir una notícia no fa gaire,
que hi ha una corrent catòlica entre els joves. Hi ha molts joves, molts joves, menys de 35, menys de 40, que estan tirant molt ara per l'opció de l'Església. Després de dècades d'estar molt lluny. I sorprèn. I tot això jo crec que ve també perquè hi ha ara un seguit dels coneguts com influencers que són de propagació de la idea cristiana.
Però jo crec que més enllà que evidentment hi ha com una mena de replegament cap a posicions conservadores i tradicionals i l'extrema dreta i tot això... Sí, va de la mà.
Però el que troben aquests discursos és un buit de mercat. Troben un nínxol de mercat. I troben un nínxol de mercat perquè abans, quan el tema de la religió era molt clar, tothom tenia molt clars els valors amb els quals havia de viure en societat. I el fet que cada cop siguem menys religiosos també ens deixa orfes
d'aquests valors, no? I també surgen els llibres d'autoajuda, el mindfulness... Bueno, però és igual des dels 80, la New Age, totes aquestes coses. Tota aquesta gent que està fent promoció de la religió... El que vull dir és que necessitem
necessitem valors col·lectius, necessitem entendre que compartim una sèrie de coses de forma col·lectiva, que crec que forma part de la psicologia humana, no tal, i on no hi ha una altra cosa, doncs ara a algú se li ha acudit que mira que bé, si tornem a colar aquests valors i tornem a la barra. I està relacionat justament amb la pujada aquesta de l'estima d'edat. Ho dius bé, Anna, perquè un dels motius que els que diuen que l'homo sapiens es va...
es va imposar al Neandertal era perquè l'homo sapiens era capaç de reunir-se a l'entorn d'una, podríem dir, bandera, en el sentit aquest, alguna cosa que faci menys comunitat i que agregui a més gent. I aquest diuen que va ser un dels motius per què va ser l'èxit de l'homo sapiens.
I per tant, és una cosa que nosaltres portem a dir. I és així això que esteu dient, i a més a més es dona la paradoxa que ara gairebé, en alguns d'aquests sectors, és gairebé ser antisistema
defensar segons quines coses. O sigui, el que era ser antisistema fa... És veritat, és veritat. Encara en el sistema... El sistema està funcionant de la manera que està funcionant, podem criticar-ho més o menys, doncs la gent busca alternatives i la gent jove sempre és la que...
normalment trenca motlles i d'aquí ve aquest antisistema allò que està establert sigui el que sigui i ara una de les maneres de ser-ho és això i gent jove molt influenciable per xarxes socials i no tu colen directament cridant viva Cristo sinó que tu posen els ideals entre com deia l'Ània la superació personal i coses que van sorgint i llavors va calant va calant
I això fa que molta gent estigui tirant ara per aquest costat. No només el catolicisme, també el protestantisme, el conservador, que a priori per mi no seria un problema que la gent es torni més religiosa, llevat del punt que aquests principis portats a l'extrem xoquen frontalment contra els meus drets com a dona, fonamentalment, i d'altres col·lectius també.
I per tant, crec que seria greu que aquestes tendències no es visquessin des de la naturalitat, sinó des de l'extremisme. Tu vols dir que també en aquest aspecte hi ha una renovació?
Sí, continua sent arcaic. Jo no dic que no, no? Però que m'imagino que la gent jove puja amb unes altres idees també i uns altres valors diferents. No, no. Sobretot la gent aquesta que opta per aquí, jo veig que acostumen a tenir uns valors... Poden creure amb... Molt conservadors. Pregunto a tu que ets jove. Sí, perquè a sobre estem veient també que els joves, hi ha molts joves que tiren
per l'extrema dreta, més conservadora, llavors porten aquestes coses de l'extrema dreta amb l'església i llavors ja fan un caldo de cultiu per les idees que deia l'Ània.
També penso que hi va haver un temps que a l'Església Catòlica hi havia un col·lectiu que era d'extrema esquerra. I tant. I tant. Fonamental en aquest país i en d'altres. Però ara la meva percepció i la meva opinió és el que jo he estat veient, que ara l'Església és el mateix que la bandera d'Espanya. Jo crec que s'ha associat molt
a un costat de l'espectre polític. És d'un sector, d'un col·lectiu sol. I són aquests, normalment, els que són més... Però tornant a la religió, per exemple, jo conec catòlics, protestants d'Aquí Rubí, els protestants històrics de tota la vida, els del carrer Colom, i el protestantisme en general...
ha sigut a Catalunya bastant progressista en comparació amb l'església catalana. Bé, ara ha arribat molta gent protestant de Sud-amèrica que venen amb uns valors molt més conservadors. Per la situació de la religió allà. I entren a l'església seva, aquí al carrer Colom, i això els està distorsionant... No, això m'ho diuen ells. Els està distorsionant una mica... Però també a la catòlica, eh, Martí?
Gerard Moreno, moltíssimes gràcies. Volíem treure el tema de l'Església per tenir també la teva visió jove. Moltíssimes gràcies, que ha de marxar ara mateix. Gràcies. Moltes gràcies, ens veiem la setmana que ve. Adéu, que vagi bé. L'Església catòlica també, eh? Ara, si tu no es compta amb la flexibilitat de corpus, jo em vaig adonar aquest any quan estàvem fent les estones que et posen pel terra,
Tota la gent era sud-americana, eh? Sí, el que és interessant, això, perquè també jo fa uns... força anys ja, també, que amb Rubí Solidari vam fer un viatge per veure projectes que s'estaven finançant des d'aquí i tal, i vam estar a Guatemala. Una de les coses que ens explicaven, i d'això ja fa com 20 anys, no?,
era que aquestes esglésies protestants s'anaven colant a les comunitats i el que feien era desmuntar tota la mobilització política i comunitària de les persones. Allà on hi havia agents, que evidentment polititzaven, però que construïen comunitat amb projectes de desenvolupament social, econòmic, que construïen al voltant de...
d'idees de funcionament democràtic, de base i tal, entraven aquests grups religiosos, abduien una mica les persones, a partir d'allà l'Església treia tot el temps i tota la participació que pogués fer aquesta gent després de les seves tasques i desmuntaven tot el que eren aquestes experiències
d'un altre caire, comunitari, i al final polític, perquè no resolem res construint coses, hem de modificar les eines. Això era Guatemala, d'acord. Però és a tot Centroamèrica. És a Centroamèrica, però ara s'està reflectint aquí, perquè hi ha molta gent d'aquests països aquí. El que vull dir és que no és inocu. És a dir, el fet que...
un percentatge molt alt de la població atinoamericana en aquests moments estigui molt o sigui molt religiosa, no és una casualitat o no és perquè ells no sé què, és perquè allà també hi ha hagut uns moviments...
absolutament calculats, o majoritàriament calculats, que tenen a veure també amb despolititzar i amb no permetre una sèrie de venços. I venen amb aquestes idees seves. I llavors, bueno, clar, cadascú... Jo ho he fet, eh? Ha sigut un estudi fet per mi particularment. Posar-me a les hores d'entrar a missa, que pica al costat de l'església, i fer veure qui entra a missa. I ara me n'adono que és molta més gent d'aquesta...
latinoamericana, que no pas gent d'aquí. Perquè els quatre que quedaven aquí a Rubí, que més o menys eren els que anaven a missa i que practicaven el catolicisme i tal, ja no li queda. Doncs, si voleu fer l'estudi, només heu d'anar a portar l'església. I quan hi ha primeres comunions, igual. Però també aquí, perdoneu, però l'església hauria de fer una reflexió. És a dir, si al final la majoria de persones que naixem aquí, no?,
o les persones que estem aquí des de fa unes quantes generacions, naixem amb famílies que són cristianes, que són catòliques, i que molt o poc, de la meva edat cap a baix hem fet la comunió pràcticament al 100%, i vivim unes tradicions que són cristianes, i fem la Setmana Santa, i fem el Nadal, i fem tot plegat,
Home, a missa jo no aniré cada diumenge, ho tinc clar, però la meva simpatia per la institució de l'Església podria ser una altra, no? Si l'Església no fos una institució que als meus ulls aporta molt poc, que als meus ulls... Afegeix una cosa que no hem dit. El resultat, també, la influència de tot això en el tema de la llengua, que a mi m'interessa i em preocupa. Per exemple, la paròquia de les Torres, per dir un lloc que he mirat exactament,
la predominància de les misses en castellà és absoluta davant del català, per exemple. Per què? Per aquest fenomen que estem dient. He anat a una comunió d'un familiar i, efectivament, totes les nenes que feien, o nens que feien la comunió, eren sud-americans. Els Torres. Això va en detriment també de la llengua catalana. És un altre tema. Aquí també, a l'Església de Sant Pere, a la missa catalana, em sembla que n'hi ha una.
Una. I en castellà? La resta, clar. Totes les altres. Però és normal, perquè ells... O sigui, a partir d'alguna manera... Els feligresos són els que són. I llavors, inclús a nivell... A veure, tothom passa segons a quins pobles? Sí. I la majoria dels capellans són sudamericans, també.
Sí, ja ho sé. Vas cap a l'interior i totes aquestes històries, perquè aquí no hi ha vocació. Llavors, clar, arribarà un moment que dins de l'Església també serà això. 93 588 59 60 93 588 59 60 si voleu participar, si voleu dir la vostra. Estem parlant, en aquest cas, de l'Església Catòlica de la participació en els actes litúrgics aquí a la nostra ciutat a Rubí.
Jo no voldria acabar sense parlar d'aquesta qüestió que us havia parlat abans, de la possibilitat d'aquesta modificació urbanística que permetria edificar l'escardíbul i que l'UP que ha portat als tribunals
i que hi ha un estudi recent que augmenta significativament el risc de desbordament de la Riera en aquesta zona. Podem escoltar l'advocat Eduard Ribot, que és el que porta els recursos de l'UP. Sembla evident que en les circumstàncies actuals, si el govern de la Generalitat va adoptar un acord...
del 4 de novembre de 2024, hem de cartografiar de nou i revisar tota la inundabilitat del país, perquè veiem que està obsoleta, no té sentit que els dos mesos el mateix Departament de Territori, sense complir el requisit, aprovi amb un indret que és tan rellevant a efectes d'inundació com és aquest d'Escar Divoli.
Descardi Bull. Descardi Bull. In English. Quan ho diu una persona que no és d'aquí, doncs passa això. Però els que som d'aquí a Rubí hem viscut la Riarada dels 62, amb pròpia pell, i no perquè ho digui a UB o ho deixi de dir a la UB, que és igual, jo estic d'acord amb les coses, les proposi que les proposi, si és que ja estic d'acord, en general.
no s'ha de construir a l'escardíbul. Per molts motius. Primer, per la memòria de totes les persones que va morir. Després, pel perill d'inundabilitat que hi ha. I tenim mostres recents amb la Dana de València o mostres també més properes aquí.
No és un lloc. Hi ha altres llocs per construir que es construeixen altres llocs. I no entro amb quantitat d'habitatges, amb quantitat d'edificis, ni amb usos, ni amb tot això. Hi ha altres llocs per construir que no cal que sigui l'escardíbol. Jo crec que l'escardíbol s'ha de preservar com el que és.
un lloc on va passar el que va passar, on hi ha algun equipament com el que ara aquí ens acull, la ràdio, l'escola de música, l'escola d'art, però el que va passar va ser molt gros i molt dramàtic. És com si allà on ha passat la Dana diguéssim, ara aquí fotrem uns blocs de pisos. Home, no, per favor. Tampoc no es simplifiquem una mica. No, no, jo no estic d'acord, ho sento, però no em convencereu. Jo no et convenço que no estiguis d'acord. Una altra cosa és plantejar-ho en aquests termes, és a dir...
Jo, primer de tot, si no s'hi pot construir, que no es construeixi, eh? Vull dir, i si s'ha de tornar a revisar tècnicament la inundabilitat de tot, que s'estudi, perfecte. Vull dir, en això, que es faci tot amb totes les garanties que s'han de fer. Ara bé...
Clar, no s'ha de construir. D'entrada, ja hi ha uns habitatges 20 metres més enllà. O sigui, ja hi ha construccions no a la mateixa línia, una mica més enllà. Segon, si tant de risc suposa construir allà, aquest edifici ja el podem buidar. Aquest edifici ja el podem buidar, perquè està exactament en el mateix risc pitjor, perquè ara mateix estem a una planta baixa, estem a una planta sota.
I el que es planteja és una urbanització que, tècnicament, jo no soc tècnica, desconec tots els detalls i desconec, evidentment, el risc que una revisió de la inundabilitat donaria o no aquí. Però el que es planteja és una pujada de cota, l'edifici quedaria més elevat del que fins i tot ara està allà i planteja una sèrie de murs i d'infraestructures urbanístiques que vindrien a preservar això. Però és que, encara que ho fessin a ras, vull dir,
que desallotgin aquest edifici. Ja estem parlant dels edificis possibles que es puguin fer. Enteneu-me, enteneu-me, si el risc... No estem parlant d'això. A veure si hem de ser dos sense casa. Mira, una de les directament afectades. Llavors, això és portant els arguments a l'extrem.
Repeteixo el que he dit al principi. Això s'ha de fer amb totes les garanties, evidentment, tècniques i de futurabilitat, i si s'ha de revisar on es pot i no es pot construir, que es faci, i si aquest projecte s'ha d'aturar un temps més perquè revisi això, que s'aturi i que es torni a revisar i que es torni a calcular. Però tampoc siguem alarmistes en aquest sentit. Aquí tenim un allar d'infants. De què estem parlant?
O sigui, perquè s'expliquen les coses, evidentment que el risc que podem calcular, podem fer futurologia no al 100%, evidentment hi ha llocs on hi ha més risc i altres on hi ha menys, i això s'ha de tenir en compte, i unes coses es poden fer i altres no, evidentment.
Però, clar, si estem parlant d'una situació tan perillósíssima, doncs, clar, revisem el que ja tenim tan bé construït. Davant del que va passar amb la Dana d'aquests estralls, la Generalitat va anunciar al novembre del 2024 que l'ACA revisaria el mapa de les zones inundables de tot el país.
Si això s'ha de fer, que es faci per descomptat i que s'aturin els projectes que estan en aquestes zones i que es revisi. En això estarem totalment d'acord. Ara, tampoc han de ser alarmistes d'una forma... Perdoneu.
Home, jo he vist la Riera... Directament afectada. Sí, he vist la Riera pujar molt i tal, però jo no m'he sentit mai insegura, eh? Perquè realment... Està molt canalitzada, ara. No, però a part de tot, a veure, hi ha la carretera al mig, vull dir, hi ha el mur... No té res a veure amb la Riera de l'any 62, com estava la Riera de Rubí. Evidentment.
També el tema de manteniment de neteja, que llavors allò era un abocador, tots ho sabem. Tot el que va baixar de la Riera, que va tapar els ponts, va ser perquè estava a la Riera, la gent llançava a la Riera les coses que era com una deixalleria. I no estava canalitzada. I hi havia cases a la Riera construïdes, autoconstruïdes. Era tot pla. Tota la part de l'escardíbul era completament plana, no té res a veure. Plana.
Jo he vist la Riera baixar molt plena, des de casa meva, però molt plena, i no l'he vist mai baixar per dalt. I ha baixat plena, eh? Quan ha plogut, Déu-n'hi-do, eh? Però no ho sé. A més a més, hi ha la carretera pel mig, hi ha els murs. No té res a veure amb la Riera d'abans. Hauria de ser una cosa molt catastròfica. Es pot donar, clar que es pot donar, però no ho sé.
Canvi climàtic. Referint a les situacions meteorològiques com va passar a València. Canvi climàtic. Canvi climàtic. Per segons què, parlem tots del canvi climàtic per segons què i per segons què. No, però clar, estem parlant també d'infrastructures molt diferents a tot el que hi ha fins ara. M'imagino que si es fes el projecte aquest es faríem una mica de cara i ulls, dic jo, no? No crec que es posessin edificats una mica el que deia l'Ània. Doncs es farà més elevat, es farà...
Que l'aigua hi pot arribar, i jo no dic que no, però mireu a tota Espanya, a totes les lleres i llocs que no haguessis dit mai que s'haguessin tiruntar. Amb la quantitat de pàrquing que hi ha a les que els hi volen, també. A veure on ficaríem tots aquests cotxes. On aparcaríeu-los. Aquesta és un altre pàrquing i gratuït, eh? S'ha de dir tot, eh? Perquè una cosa és pàrquing, l'altra és gratuït. Sembles. Doncs nosaltres, que ho hem de deixar aquí,
Continuarem el proper dimarts amb temes més interessants. S'han quedat molts els cinters. Mira, hi ha una notícia de ni sabotatge ni cyberatac. Un error de software va fer caure el centre de control de DIF ahir al matí dues vegades. No pot ser que passi tota la vegada, eh? Sí, però tu vols que aquí no hi ha una mà negra? Jo ni m'ho crec ni m'ho deixo de creure, això. Aquesta notícia que ara estàs dient és la que li interessa dir a algú, però pot ser l'una, pot ser el sabotatge, pot ser la teva. Aquí hi ha una mà negra, això és clar. José Malagón m'apunta que actualicen l'antivirus, por favor. Sí, sí. Nosaltres posarem una vela blanca, vamos a poner a ver si la
cosa meure. Vinga, som-hi. Moltíssimes gràcies, Martí Pujol, Ània García i Mari Àngel Ruiz. Adéu, que vagi molt bé. Adéu, bon dia.