La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler.
Passen dos minuts de les 10 del matí. Molt bon dia i benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia. Un cop la Patri Díaz, avui ha sigut la Patri, ens ha posat al dia amb tot el que hem de saber de Rubí per aquest dilluns 19 de gener de 2026. Ara toca l'hora de la reflexió i de l'opinió del magazín matinal de ràdio Rubí. Avui tenim a l'estudi Lídia Juste, Jordi Margarit, molt bon dia. Bon dia. David Borillo, bon dia. Hola, molt bon dia. I Estela Luengo, molt bon dia. Hola, bon dia, què tal?
Amb ells parlarem de l'Hospital de Rubí, dels ferrocarrils de la Generalitat, dels pressupostos de Rubí i d'alguna cosa més, si ens dona temps. Però ja sabeu que també volem comptar amb vosaltres, els oients. Si voleu comentar l'actualitat, recordeu el telèfon per entrar en directe. 93 588 59 60. 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. No sé si sou dels que us agraden els dilluns a vosaltres.
Bé, depèn del dilluns. Cal passar-lo. Preparim un altre dia de la setmana. Molt bé. Ho dic perquè avui, 19 de gener, és el famós Blue Monday. Diuen que el tercer dilluns del mes de gener és sempre el dia mestris de l'any, per diferents factors, i us els explico.
Primer, perquè els dilluns, en general, com diu aquesta cançó, és el dia que no agrada, perquè, acabat el cap de setmana, encara queden cinc dies de feina per endavant. En general, també, al mitjans de gener, fa mal temps, i avui es confirma, i venim d'un cap de setmana horrible gairebé, no hem pogut sortir ni de casa...
Un altre factor és que, després del Nadal, al voltant del tercer dilluns de mes, ja no et queda un duro el compte corrent. Ja fa dies. Ja fa dies. Mira, ja fa dies. I, a més a més, diuen que el tercer dilluns de gener ja has arribat a adonar-te'n que no compliràs els propòsits que t'havies fet per cap d'any. Vaja, no sé si esteu massa d'acord amb aquesta teoria o no. Esteu en moda Blue Monday?
Saps què passa? Jo, per qüestions de feina, vaig estar 18 anys que no tenia caps de setmana. O sigui, caps de setmana els treballava, i precisament el dilluns i el dimarts eren els meus dos dies de festa, perquè a partir del dimecres ja entrava altra vegada...
A la ronda, a la roda. Per tant, per mi el dilluns, bé, escolta'm, el que he dit, cal passar-lo, i cal passar-lo el millor possible. I certament és un dels dies tristos, veient les notícies a nivell de l'Estat, és un dia tristíssim.
gairebé 40 morts i 150 ferits i alguns de molt i molt greus, doncs certament és un Black Monday més que un Blue Monday, no? I el tema de les rebaixes, home, tothom està parlant de segones rebaixes ja...
I, per tant, és una tradició en la qual ja hi estem immersos i més que res m'imagino que el Blue Monday és una qüestió que funciona a nivell comercial, sobretot per xarxa, per internet, etcètera, etcètera, per fer aquelles compres i que, altra vegada...
tots els ressorts que es van posar, que van ser tan exitosos quan la pandèmia, és a dir, amazons, etcètera, etcètera, etcètera, que davant n'hi ha més, AliExpress, Temu, no sé què, no sé quantos, no sé què més, no? Per tant, el Blue Monday jo crec que està circonscrit en el tema de les xarxes, perquè de tota la vida, almenys jo he viscut a les primeres, segones rebaixes, i no sé si hi ha unes terceres, però en tu que ja vindran. Molt bé.
Bé, jo he treballat el cap de setmana, he fet guàrdia, o sigui que no és tan dolent el dilluns. Jo he de dir que vinc d'un cap de setmana com molt social, estic molt content, i m'he aixecat a sobre...
que he vist resultats d'un dels propòsits que tenia del 2026. Per tant, avui m'he deixat feliç. Espero que el Blue Monday no taqui una mica les meves intencions. Molt bé, perquè ara, més o menys el Jordi ho apuntava, aquesta definició de Blue Monday se li atribueix a un psicòleg que es diu Cliff Arnold,
Però és que en realitat no és cert. Va ser tot una campanya de màrqueting d'una agència de viatges del Regne Unit el 2005 i la idea va acabar arrelant i allò que es perd l'origen i acabem.
una coseta simpàtica i tal, no sé si algú en algun moment s'ho ha arribat a creure, que darrere hi ha una teoria científica, etcètera, etcètera, però precisament per això m'ha fet gràcia que avui el Servei de Verificació de Notícies de Ràdio i Televisió Espanyola ha fet una notícia per desmentir, dient el Blue Monday és un bulo.
Home, gràcies, eh? No era el mateix dia. No era el millor dia per dir-ho, per desmentir-ho. No, està clar que no. És allò que ho tens programat. Sí, el guió està fet. El guió ja està fet, però com deia, no era un tema... No volia treure el tema en el sentit que no és un tema de debat, el que ha passat a Córdoba i tal,
De seguida ens posaríem d'acord, si diguéssim, però és veritat que ens hem llevat avui amb una molt mala notícia. Vam anar a dormir, diria, al voltant de 20 víctimes mortals i ja en portem gairebé 40 i veurem fins on arriba aquesta xifra. Té de dir que jo vaig estar allò, la localització, Adamus.
Perquè jo dic, hosti, Còrdoba, però si el rincón de Ademuz és una segregació del País Valencià ja dintre el que seria Castellalabanxa, crec que és Castellalabanxa, que correspon al País Valencià, no?
I jo fins que no vaig quadrar, clar, qui havia sentit a parlar d'Adamuz? Probablement la gent de Còrdoba diu, hombre, i tant, no?, l'Adamuz. Però jo ahir vaig tenir una desorientació territorial, vaig dir, hosti, però sí, el tren que anava a Còrdoba, l'Adamuz què? No, l'Adamuz. Llavors et situes, et situes. Sí, sí.
Realment ha sigut un... Encara no sabem les causes per les quals va descarrilar el tren que anava en direcció a Madrid, però aquelles fatalitats que és en el moment en què hi ha el descarrilament que te'n venia un altre, en sentit contrari, i aquí és on hi ha hagut el problema. Potser només amb el descarrilament haguéssim parlat d'un accident molt més lleu del que no ha sigut. Sí que volia, per això, comentar amb vosaltres una mica la notícia, segurament de la setmana passada, i que tindrà
s'allargarà encara en aquesta pel que fa a les reaccions polítiques i de tot tipus, perquè la setmana passada la consellera de Sanitat, Olga Paner, va anar a Sant Cugat i va confirmar que l'hospital de Rubí, Sant Cugat i Castellbisbal
o centre d'alta resolució, li seguirem dient hospital perquè és més senzill, però en realitat no és ben bé un hospital, això ja si voleu també ho podem comentar, doncs aquest hospital que es construirà en terreny de Rubí però donarà servei a aquests tres municipis, que sumen uns 200.000 habitants, doncs no estarà acabat abans de 2032. Abans d'aquest estiu hauria d'estar acabat el famós pla funcional, és a dir, el
el que dirà què s'hi farà exactament en aquest centre d'alta resolució, quins serveis oferirà, i a partir d'aquí, un cop es tingui el pla funcional, s'haurà de redactar el projecte executiu de l'edifici i començar a construir-lo. Paner va dir que menys de cinc anys per tot aquest procés és impossible, per tant, situant l'obra al voltant del 2032 com a mínim.
L'alcaldessa, la primera reacció la vam tenir amb l'alcaldessa, Anna Maria Martínez, que va donar per bo aquest calendari, si és que no hi ha més retards, admetent, a més a més, en una entrevista aquí a Ràdio Rubí, que ella tenia entès que l'Hospital Ernest Lluc, que donarà servei a Moncada, Cerdanyola i Ripollet,
té prioritat per a la Generalitat per davant d'aquest hospital de Rubí. Els partits de l'oposició rubinenca i també els comuns, no els situa l'oposició perquè està dins de govern, no han tardat a criticar l'enèsim retard de l'hospital de Rubí, que recordem que el 2010 es va arribar a posar una primera pedra d'aquell hospital Vicente Ferrer.
Primer, aquesta part, una mica, com veieu, aquest anunci, diguem-ho, formal, encara que nosaltres vam tenir aquí... És a dir, a nosaltres no ens va semblar tan, tan noticiable el que va dir, perquè fa un any exactament la consellera Paner ja va dir alguna cosa similar, situant 5-7 anys a l'hospital, i just abans de Nadal vam parlar amb el representant del Vallès Occidental del Departament de Salut, el David Ferrandiz,
I també parlava en uns termes molt similars, però evidentment, fins quan ho diu amb rotunditat la consellera, és quan agafa força de notícia. Com veieu aquest enèssim retard, per dir-ho així?
Bé, jo personalment no em sorprèn. O sigui, al final venim d'un historial amb molts retards i amb molts anuncis que sembla que sí, que sí, que sí, que sí, i després és que no. Hem de pensar que també hi haurà eleccions pel mig. Llavors, no sé, jo estic molt expectant i, bé, esperant a veure què, però, vaja, no tinc moltes esperances, la veritat.
David? Bueno, jo personalment, ahir que feia una mica de repàs per si parlaríem d'això, home, es va començar a parlar de l'hospital Vicente Ferrer el 2005, jo tenia dos anys, ara en tinc 22, ja estic aquí a la ràdio parlant i encara no se sap res. Sí que és veritat que...
Vull dir, prefereixo que els polítics parlin clar, com ara, per exemple, va parlar la consellera de Salut, Olga Paner, que l'hospital no serà, com a mínim, fins aquí set anys. Vale, em sembla bé que siguin clars, que no venguin paraules de fum, però...
Però no em vull quedar amb aquestes paraules. Prefereixo que tot seguit, ara d'aquí una setmana, dues, un mes, doncs vingui una altra notícia de... Doncs això, el pla funcional estarà tal dia, o es comença a treballar per tal dia, o a l'Hospital de Moncada i Reixac es comença ja, llavors el pla és que estigui construït el de Rubí o comencin a construir-lo sobre aquestes dates. Però que comencin a treballar amb dades verídiques i no amb el tema, l'Hospital de Rubí, l'any 2032, l'any...
No, que comencem a veure fets els rubinecs i rubinenques perquè venim de moltíssims anys amb promeses incomplertes i la ciutat no s'ho mereix perquè és molt necessari. Jo que em quedo amb titulars del centre d'alta resolució.
Això té alguna explicació que el puguem entendre? Ja sé, ja has dit, Albert, que en un termini de temps s'explicarà, s'exposarà, que és el primer que cal saber. Què vol dir un centre d'alta resolució quan parlem de sanitat? Pel que se'ns ha explicat fins ara és més que un CAP i menys que un hospital. Per fer-ho fàcil. Ah, sí.
És això. Una cosa entre mitja. Exacte. És una cosa entre mitja. Pel que jo tinc entès... Tenim algun referent? A Tarragona hi ha un... Funciona... Com es diu? Em sembla que es diu Santa Tecla, el Consorci Sanitari que gestiona allà, també privat, que gestiona allà la sanitat pública, o alguns hospitals. Té un centre similar.
o que es diu així, però en tot cas la definició de què hi farà, quins serveis, són diferents. Allà potser es fan uns serveis que aquí no es faran i a l'inrevés. Per tant, serveix com a referència, però relativa. Un cap ampliat. És un cap ampliat. Bàsicament és perquè la gent de Rubí no s'hagi d'anar, per exemple, a fer diàlisi. Qui ho hagi de fer? A Terrassa. A Terrassa. Segons quines proves diagnòstiques, a Terrassa. A l'especialista, segons quin especialista... Però si hi ha una intervenció i cal hospitalitzar, cap a Terrassa. Això mateix.
No hi haurà llits per dormir, per entendre's, no hi haurà ingrés nocturn. Aviam, que fa falta un centre d'aquestes característiques sempre plus, més, centre alta resolució plus, sempre demanaríem, és evident que fa falta quan parlem de 200.000...
i que fa falta de... de molt de temps. Però, esclar, si cal... Aviam, les coses s'han de fer ben fetes i tampoc... No, no, escolti, més que... No, no, ja ho sé, venim del 2010, ja ho sé. Han tingut temps? Segur. 15 anys? Segur que hi ha hagut temps. Però bé, això és com sempre, és el càlcul de probabilitats. Jo estaria amb el que has dit abans de...
de preveure les coses que te'l vagin informant, comunicant la comunicació, sempre la comunicació. És important, primer, perquè no es diguin disbarats de coses impossibles i perquè anem sobre segur i que aquest segur es vagin complint amb les etapes que vulguin dir. Abans deia l'Estela del tema de les variables que hi poden haver a nivell...
a nivell polític, però, home, jo crec que ningú s'atrevirà a partir del que s'ha dit en aquest moment ja a divagar sobre el que fa falta o el que no fa falta i, per tant, tot aquell que no es proposi seguir, a nivell municipal parlo ara, seguir endavant en aquest propòsit
del centre d'alta resolució, doncs la cagarà. Per què? Perquè serà al marge i podrà dir totes les propostes i tot el que se li imagini o critiqui, que per això hi és i està ben fet. Jo crec que el que s'ha de demanar és això que apuntaves tu abans, de compliment, comunicació i tirar endavant. D'altra banda, hi ha un segon punt aquí.
I és que la sanitat, vam veure la setmana passada també la protesta dels metges, i tot plegat aquí cal solventar moltes, moltes coses. Quan vas a un centre sanitari et fan esperar, i esperar, i esperar...
quan no hi ha disponibilitats, etcètera, etcètera. Tot això, imagina't si aquí estem pendents d'aquest centre, que en aquest termini de l'any 32, heu dit. Però tot plegat hi ha aquesta segona part, que és una principal, que en els llocs que disposem...
puguem tenir aquest servei que l'estat del benestar ens proposa i que en puguem disposar realment. Per tant, s'han de solventar un seguit de temes que també porten endarrerits. Ves a saber, pregunto-ho als metges, que sigui tota la solidaritat, com per exemple el tema de la Covid.
Però ells estan apretats. Molt i molt apretats. Hi ha sempre moltes coses que solvantar. Cada vegada som més persones a Catalunya per atendre'l.
Cada vegada possiblement la població, ens fem grans, no segur que ens fem grans la població, però vull dir el nombre, el percentatge, cada vegada és més important i per tant les possibilitats de la necessitat d'aquesta atenció.
és més evident, més palesa i més nombrosa. Fixa't si n'hi ha coses per solventar i no quedar-nos en un mateix punt. Escolti'm, s'ha dit, l'any 32, molt bé, doncs s'hi posen, sí, doncs digui'm com s'hi posen i de quina manera, i per altra banda, sisplau, en el mentrestant demanaríem poder ser ben atesos i ja està.
Molt bé. Relacionat amb això ara que esteu parlant, el divendres passat, al voltant d'un centenar de persones, van omplir l'auditori de la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler per participar en un debat sobre la gestió público-privada del sistema de salut català. Enric Feliu, responsable de comunicació de Marea Blanca Catalunya,
Va fer un repàs històric sobre el sistema de salut català i la seva dependència en operadors privats per gestionar hospitals i centres d'atenció primària, com passa a Rubí. Escoltem-lo.
L'informe diu que tots els concerts sanitaris de Catalunya estan caducats no de fa un any, sinó alguns des de fa deu anys. És a dir, el sistema sanitari concertat no està sota cap cobertura jurídica. És el Espíritu Santo el que il·lumina el Departament de Salut i decide pagar a una sèrie de gent per no se sabe qué, perquè no hay nada, no hay ni un contrato, no hay nada.
Bé, això que explica, més o menys se sap dins l'entorn, però potser cal anar-ho repetint de tant en tant. I pel que sabem, el pla funcional del centre d'alta resolució de Rubí, que s'està redactant, l'està redactant la Generalitat conjuntament amb els operadors privats, Motor a Terrassa, Consorci i Consorci Sanitari de Terrassa, que són els que gestionen, com ja deveu saber, els tres CAP de Rubí i els dos hospitals de referència.
Aquí, aquesta notícia ens va agafar una mica per sorpresa, no sé si dir-li notícia o no, potser és una cosa que ja era evident, però...
no s'ha fet cap concurs, s'està treballant ja directament amb els operadors que gestionen actualment els tres CAP i els hospitals de referència. Què us sembla? Què dir aquest centre d'alta resolució tornarà a estar en mans privades? Privades, en consorci, és a dir, és públic, però gestionat privadament. Bé, jo crec que és que...
Penso que és, no diré un pas enrere, però no és part de l'ideal, jo crec. Hauríem de defensar la sanitat 100% pública. Al final, si escoltem una mica els col·lectius sobre la sanitat que hi ha a Rubí, veurem que fa temps que hi ha queixes sobre la gestió dels centres de Rubí, precisament, des d'aquests actors privats.
I, bé, crec que no... Crec que és un error. S'hauria de mirar, o almenys, mirar altres opcions, altres coses, perquè no és l'ideal, sincerament.
Jo vaig tenir la sort de poder estar en aquesta xerrada divendres i la veritat és que em va sorprendre moltes de les coses que es parlaven perquè jo no tenia ni idea. Moltes de les paraules tècniques que deien tampoc les acabava d'entendre però el que sí que és clar d'entendre és que al final el sector públic la gran majoria forma part o està dins d'algun nens privat. Llavors aquí sempre hi ha algú que s'embutxaca d'una cosa que en teoria és pública.
Home, òbviament estic en desacord, s'ha d'intentar lluitar i s'ha d'intentar fer pressió al màxim perquè al final la sanitat sigui el més pública possible i hi hagi el mínim benefici possible per certes empreses mútues, consorcis o el que sigui. No ho sé.
Allà vaig notar per primera vegada com molt malestar per part de la població de Rubí de quina és la situació actual. Per això mateix crec que cal i és molt necessari començar a treballar ja per la nova idea d'aquest nou hospital o centre d'alta resolució o el que sigui. Simplement...
Ja no penso en això, perquè ja estem parlant d'això que dèiem abans del 2032, penso en ara, a l'actualitat, hi ha molta gent que encara té molts problemes i mira que l'Ajuntament, en altres plens, ha aprovat que hi hagi certs busos d'aquests que van més ràpid cap a l'hospital, però tot i això, vull dir, hi ha molta gent que es queixa que no funciona, que arriba tarda que es queda...
40 minuts de viatge. Aquests busos tan ràpids són 40 minuts quan, en veritat, no són 40 minuts d'anar fins allà, perquè es veu que fan com moltes parades. Per tant, les propostes que s'han anat aprovant aquí al ple de l'Ajuntament, que en teoria hauria de ser com una mica de via d'escap,
no sé si acaba de ser la solució, i per tant crec que, com a mínim, fins al 2032 toca treballar perquè la situació actual, com a mínim, tingui una mica de millora, penso. A mi m'ha sobtat el que... No vaig poder anar... Jo a les tardes ho tinc complicat per anar a llocs, per qüestions familiars. Però m'ha sobtat el que has dit, Albert, d'aquesta referència que no s'havien fet...
concursos o que... És que potser no s'ha de fer, desconec. Clar, clar, clar. Pares les orelles, t'escandalitzes, dius, hosti, aquí ja comencem a veure mans negres i coses extravagants. Jo vull entendre, i
i poso tota la meva bona fe en entendre-ho, que les coses es fan quan es fan, es fan bé, i si no, no hi ha ningú que les hagi denunciat. I, en tot cas, no hi ha cap procés obert en aquest sentit. Com que penso i crec que les coses es fan bé, si no es demostra el contrari, la presumpció de les coses que es fan bé la tinc, com en altres aspectes és la presumpció d'innocències, i jo crec que tot està...
ben trebat. I, en definitiva, com a usuari del servei d'atenció sanitària, servei públic, jo el que demano, com a persona, com a ciutadà, és que en els llocs on vagi, per això deia el que deia abans, estigui ben atès. Si això es fa d'una manera o es fa d'una altra, interpreto que estarà ben trebat. És a dir, quan dic d'una manera o d'una altra, 100% públic o concertat.
també l'ensenyament hi ha en les escoles concertades. Doncs la sanitat, si els processos han de ser en concertació, que hi siguin, però fem-ho bé. És a dir, estiguem ben atesos. És l'únic que demano, jo, escolti'm, si s'ha d'administrar d'una manera o d'una altra, qui sóc jo ara per anar a discutir si això legalment, econòmicament, això interessa...
o no interessa. Jo interpreto que, aviam, tot servei té un preu i que aquests preus seran els que concertadament s'hagin aprovat en algunes taules, en fi, de la manera que la llei estableixi. Per tant, jo l'únic que demano és ser atès i ben atès i que no hagi de veure com hi ha una manifestació de color blanc, és a dir, de les bates blanques dels sanitaris, de
tant el metge com l'auxiliar, com l'infermer, el tècnic, l'ATS, jo no sé com es diuen ara, en fi, que estan al carrer ocupant-los, cagant-se amb tot. Perquè ells estan emprenyats, el que s'ha d'utilitzar el cervell està emprenyat, bé, doncs aquí hem de repartir molta tila...
I aquesta tila ha de ser en forma de solucions. A mi, escolti'm, les lleis són per aplicar-les i per respectar-les i per acomplir-les. I per tant, escolti'm, tot això s'ha de comunicar, comunicar bé, altra vegada la comunicació, i que el servei a mi tant me fot. Escolti, jo el que vull ser és ben atès i l'altre, que es faci d'una manera o d'una altra, les lleis hi estan per acomplir-les i jo...
i poso tota la bona fe, la meva fe, que es farà i es farà ben fet. Per tant, escolti, jo el que vull ser és ben atès. Sí, jo crec que no sé si em parlaven, jo no vaig poder tampoc assistir aquesta xerrada, però no sé si parlaven precisament que els hospitals, que són en forma de consorci, de concertació,
funcionen pitjor que els que no ho estan, els que estan gestionats directament per leaks. O al revés. O al revés, exacte. No ho sé, van arribar a comentar sobre aquest tema, no? No ho recordo. Doncs és important, aquest tema. Sí, sí. No, sí que és cert, i això és estadística, en base a enquestes, però que des de fa molt de temps el cap mútua del centre és el pitjor valorat entre els 3-4 pitjors valorats
de tota Catalunya. A l'enquesta li posen la pitjor nota. Per tant, un verem de si funciona més o menys bé podríem tenir-lo a partir d'aquí.
Doncs ara farem una petita pausa per agafar aire, però sí que us volia comentar una notícia que m'ha entrat la meva companya, la Belén Tierno, perquè l'Ajuntament de Rubí acaba d'anunciar que a les 12 del migdia ha decretat un minut de silenci en record de les víctimes de l'accident ferroviari de Còrdoba, del qual parlàvem ara fa uns minuts,
I, per tant, ho diem, que qui vulgui apropar-se a les 12 del migdia davant de l'Ajuntament es guardarà un minut de silenci perquè aquestes víctimes, que dèiem, almenys a aquestes hores, ronden les 40, però veurem fins al final quantes acaben sent. Farem una petita pausa i tornem després amb més notícies.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
La Unió Esportiva Rubí començarà la segona volta amb un clar objectiu. Oblidar la desfeta de diumenge passat a Sabadell. Visita el Martinet diumenge al migdia i a Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi a Barcelona.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
A Ràdio Rubí, als dilluns, toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Jack Daniels, Johnny Walker, George Tickle, Jim Beam. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express, els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta.
¡Experimenta!
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Passen dos minuts de dos quarts d'onze del matí, seguim a la tertúlia del Rubí al dia. I ara volem parlar de pressupostos, concretament del pressupost de Rubí del 2026. Perquè l'equip de govern, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya i en Comú Podem, ja té redactada una primera proposta del pressupost municipal per aquest any,
que aviat compartirà amb els grups de l'oposició. L'executiu tornarà a buscar l'acord amb Esquerra Republicana de Catalunya que va permetre desencallar els comptes de 2025 amb una abstenció tot just l'estiu passat. Així ho explicava l'alcaldessa Anna Maria Martínez. Al programa Parlem amb l'alcaldessa d'aquí de Ràdio Rubí.
Som un govern d'Esquerra, progressista, i que ens agradaria que amb els partits d'Esquerra, en aquest cas amb Esquerra Republicana, pugui arribar un acord. I amb això espero i desitjo que trobem les vies perquè sigui possible, perquè Esquerra és un grup assenyat, i els acords del pressupost passat, tot i que va ser el juliol i que ha passat poc temps, també els hem pogut compartir. I la veritat és que el grau de compliment és molt, molt elevat. Falten quatre cosetes que s'estan treballant, però...
no hi ha cap qüestió que no s'hagi donat compliment i, per tant, estem en condicions de tornar a posar un paper en blanc i poder acordar qüestions que puguin ser condicionants per poder aprovar el pressupost de l'any 2026. L'alcaldessa es va marcar el mes de març com a possible termini per rubricar l'acord i elevar el pressupost del ple municipal, tot i que, idealment, va dir que li agradaria tenir-lo tancat el febrer.
Jo, la veritat, quan vaig escoltar l'alcaldessa, l'Anna Maria Martínez, dir això que acabem de sentir i tal com ho explicava, era un... Això ja està fet, ja està tancat. Potser queden quatre serrells, però ja està fet i tancat. No sé si inclús ja, amb l'acord de l'any passat, el fer-ho al mes de juliol, que ja anava tard, ja una mica incluïa el d'aquest any. No sé com ho veieu.
Bé, és la tendència, tant al govern espanyol com al govern de la Generalitat, com aquí, ara, aquests pactes, aquestes coalicions d'esquerra, sembla que van funcionant i fluctuant, però bé, sí, tot a punta, i tal com parla l'alcaldessa, està lligat i ben lligat, i deuen quedar poques coses.
Una coalició d'esquerres sempre serà positiva a veure quins pactes, quins canvis han tingut per aquest pressupost nou que tenen pensat.
Sí, no, està clar que si els ha funcionat i aquests pactes i acords s'estan complint, que van ser el motiu principal pel qual el pressupost del 2025 es va retrasar tant, perquè en un principi deien que no s'estaven complint o no sé què, no s'estaven fent en els terminis que es regulia, però al final sí, al final van dir que havien vist avanços i per això donaven la seva abstenció.
Ara sembla que no hi haurà tant de recorregut, o sigui que ho tenen més fàcil. Si els hi funciona, doncs és positiu. Almenys jo crec que com menys temps tinguem els pressupostos prorrogats sempre serà millor que no estar ja durant tant de temps en el limbo.
I també això, hem de veure com és aquest pressupost exactament, quins són els acords, què ha canviat o què no, què s'ha afegit, què tal. Però, com deia el David, un pacte d'Esquerra sempre és positiu, dins d'a, però veurem. Sempre és positiu, esperem-ho, en el sentit que quin altre pacte podria haver-hi alternatiu? Malament. Per tant, per tant...
En fi, veig unes declaracions de l'Anna Maria, de l'alcaldessa prou convençuda, prou animada en aquest sentit, i vol dir que hi ha tot un treball i una feina prèvia abans que ella digui això. Com sempre...
Comunicació, comunicació i comunicació. Comunicació tant per dir, a veure, quina era la base sobre què s'ha negociat entre els socialistes comuns, que estan al govern, i en el primer partit de l'oposició, que seria Esquerra, Esquerra Republicana, i veure què és el que Esquerra hi aporta aquí. Ho sabem?
És a dir, no és que faci la pregunta ara a la taula. Ho sabem, ho han comunicat, ho han dit, per quins canals, com i de quina manera. I que cadascú ensenyi la roba interior. És a dir, què porta cadascú perquè quedis ben vestit un projecte de pressupostos que, si es vol i no fer marejar la perdiu...
amb entrebancs, amb històries que tothom hi té dret a posar-los, sobretot quan parlem de democràcia i no de trompisme, que cadascú pugui assenyalar quines són les seves aportacions en aquest pressupost, si és que n'hi ha hagut, i quedar-se'n al dir, no, escolti, és que tot està falament, no, escolti.
No tot s'està fent malament. Vostè ho faria d'una altra manera? Molt bé, d'acord. Doncs digui-ho, digui-ho, esposi-ho, que ens en assabentem, que ho sapiguem, que ens sapiguem comunicar els uns als altres i, sobretot, els que arribin a dir un sí...
o una abstenció, com va haver-hi en aquell moment, per facilitar les coses, quin ha estat aquesta roba interior que han aportat perquè el tratjo quedi fet a la millor mida possible que el govern ha dissenyat. Vol dir que...
Tiri endavant, deixin-se de debats i discussions d'aquelles que no porten el lloc, sinó que constructivament, què hi ha portat cadascú perquè el pressupost tiri endavant? Aviam, dir això d'un govern d'esquerres, això ja és vàlid, o no, o no.
o no, per això estem amb democràcia, per poder-ho valorar. Evidentment, jo em sento progressista i, per tant, a mi em val molt més una entesa que hi pugui haver-hi entre comuns, el Partit Socialista i els d'Esquerra Republicana, a no una història extravagant que es puguin inventar PP i Vox. Evidentment que em serveix, però no com a màxima aquella, no, perquè, escolti, hi ha llocs... Precisament, quan no s'ustenta...
un govern d'una majoria absoluta, val la pena aquest debat. I val la pena que cadascú ja porti el seu granet de sorra, que vol dir la seva visió a la possibilitat de tirar endavant un projecte que és una ciutat, que és Rubí. Per tant, expliquin-se, sisplau.
Bé, això, evidentment, quan estigui tot tancat, segurament ho faran, ja ho van fer quan va haver-hi fins a dues rodes de premsa, amb alguna entrevista aquí també conjunta, vull dir que explicar-se, en principi, el 2025 ho van fer, i entenc que també ho faran aquest cop, i el 2024 també, que si no m'equivoco són aquells tan polèmics de l'augment de l'IBI i tot això, els pressupostos del 2024.
En tot cas, el que deia és també la importància de tenir pressupost. Tu, Jordi, que has estat a un ajuntament. En el primer ajuntament... Allò era una ONG. Exacte. No sé si la comparació em serviria. No té res a veure. És d'altres coses perquè allà no cobrava ningú. Vull dir que, imagina't.
Però ara diríem, jo que ho estic vivint també en primera persona, ostres, i entenc que a tots els serveis els hi passa, un pressupost prorrogat et lliga de mans i peus. L'any passat, el fet de no saber fins al juliol, diríem, cap on queiem, si a l'esquerra o a la dreta, o tindríem 5, o tindríem 2, o tindríem 6...
o tindríem 7, ostres, complica molt la gestió del dia a dia, res de política, és a dir, purament el servei al ciutadà, etcètera. Sí, perquè sempre, cada any, hi ha unes prioritats i necessites fer el pressupost d'acord amb aquestes prioritats. Si vas en prorrogat allò que deia de la roba interior, o vas sense calçotets o vas sense samarreta, vull dir, perquè, esclar, si has fet uns pressupostos que el que es tracta és de la samarreta a mida i els calçotets a mida, com marquen
les lleis del senyor, si queda alguna cosa mal feta, anem coixos, anem coixos. Per tant, anar amb un pressupost prorrogat es poden fer coses, sí, però, escolti'm, no és allò que ens havíem proposat, és evident. Llavors, al final d'any és quan...
Es desencalla tot i tot a l'hora, ho vols fer tot en 6 mesos, vols fer-ho tot, el que tenies previst. Doncs veurem com evoluciona, com ens ho expliquen, com ens ho comuniquen, sobretot això és el més important, que ens ho comuniquin amb la màxima transparència, cosa que evidentment no ho posem en dubte.
I l'altre tema que volia també parlar amb vosaltres, i abans el Jordi a la pausa feia una mica d'allò de dir haurem de parlar de trens precisament avui? Dic sí, segurament no és el millor dia per parlar de trens, però crec que no té res a veure amb el que ha passat a Còrdoba. Simplement és destacar
que l'estació de Rubí-Centre, dels ferrocarrils de la Generalitat, ha registrat 3.321.000 viatges durant l'any 2025, una xifra que suposa un increment del 5,9%, és a dir, gairebé un 6%, respecte al 2024, i d'un augment del 24% en comparació amb les dades del 2019, és a dir, les dades prepandèmia, que sempre fem servir aquesta...
aquesta comparació abans de pandèmia i després de pandèmia. Doncs ja estem amb xifres una quarta part superiors a les de la pandèmia. Les dades també confirmen la consolidació de l'ús del ferrocarril al municipi i situen Rubí com un dels punts amb més creixement de la línia
de Barcelona-Vallès. Precisament en aquesta línia on s'integra Rubí s'han registrat 71 milions de viatges, amb un creixement del 3,4%. Alguns municipis han superat aquesta mitjana, Sabadell un 8%, Terrassa també un 8% i Rubí, com dèiem, un 6%. Aquestes dades confirmen encara més la necessitat de construir aquesta segona estació del municipi, perquè Sabadell i Terrassa, que té aquest augment superior al de Rubí,
Clar, tenen 4 i 5 estacions cada una, si no m'equivoco, i en canvi Rubí seguim només amb una. Com veieu les dades, sou usuaris dels ferrocarrils, imagino, i vaja, no hi ha més, la discussió s'acaba ràpid.
Sí, no, jo sí que soc usuària, de fet, no cada dia, però almenys cada setmana sí que els agafo. Bé, o sigui, l'estació de Rubí és una estació que sempre hi ha moltíssima gent. Aquesta pujada, no sé si potser també té a veure amb l'aplicació de les zones de baixes emissions als diferents municipis, però, bueno...
Celebrem que hi hagi més gent que faci servir el transport públic, però clar, això també posa de manifest, com has dit, la necessitat d'una segona estació, perquè Rubí continua tenint només una estació, que a mi em sembla... Sí que és veritat que va molt bé, perquè almenys a la primera hora, a vora punta, hi ha molta freqüència de trens, i almenys...
No es va malament, però es podria anar molt millor, perquè la quantitat de gent que hi ha és exagerada. Celebrem que hi hagi més gent fent servir el tren, però també s'ha de manifest aquestes mancances que continuem tenint. Pràcticament el mateix que diu la meva companya Estela.
Òbviament és de celebració que hi hagi tanta gent i cada any vagin sumant més persones que utilitzin el transport públic, que utilitzin el tren. Jo tampoc l'utilitzo cada dia, però sí que l'utilitzo bastant. I és una de les coses que hem d'estar ben orgullosos, que funciona bé. La veritat és que funciona molt bé. A hores puntes és el que deies, que passen cada molt poca estona. Per tant, és un dels serveis que...
Hores d'ara funciona molt bé. La gent també està molt contenta amb aquest servei que es presta. I tornar a repetir el mateix, posar de manifest que és necessari cada vegada més una segona estació a Rubí. És molt necessari perquè veiem que les dades van creixent, que cada vegada hi ha més persones que utilitzen l'estació i que agafen el tren per anar a Barcelona, per anar a qualsevol altre lloc del Vallès.
però tenim una zona plena de polígons que estic seguríssim que aniria molt bé que hi hagués allà una segona estació, i no només pels polígons, sinó per la connexió que hi ha amb altres barris que estan allunyats de l'estació de Rubí Centre. Per tant, sempre que es pugui, forçar una mica perquè hi hagi aquesta segona estació.
Jo he de dir que fa falta també la segona estació, però hi ha una estació que també tenim de Renfe que, home, d'aquesta es podria aprofitar molt més. Em sembla que passa un tren cada hora, amb la puntualitat o no puntualitat que té Renfe.
però, ostres, és que és una línia que és molt desconeguda, almenys jo crec que l'he agafat un cop a la meva vida i, o sigui, no sabia que existia una estació de Renfe, això fa potser 5-6 anys, no sabia que existia una estació de Renfe a Rubí, perquè ja et dic, o sigui, sembla una estació fantasma, però estàs super a prop de Sant Cugat, super a prop de, bueno, de la Universitat Autònoma, crec que trigues menys inclús que amb Ferrocarrils, vull dir,
que, objectivament, està molt ben pensada, però, ostres, no s'aprofita gens aquella estació. Sí, sí, com a mínim la connexió entra una i l'altra. Per exemple, de l'Hospital General amb la de la Renfe. Jo l'he fat una vegada. Crec que era a Martulli i vaig quedar penjat. Per cert, vaig quedar penjat. Tònica i Meitin Renfe.
Els ferrocarrils de la Generalitat és una joia. Bé, jo porto des dels deu anys utilitzant, diàriament gairebé, ara ja no, però diàriament els ferrocarrils de la Generalitat els he utilitzat des que hi havia aquests trens de color marrón, que el raspaller era... dinaves cap a Terrassa, eren en un cantor, quan tiraves cap a Barcelona posaves el raspaller cap a l'altre, doncs he passat pel Granotes...
després pel... Ja no me'n recordo com es batejaven. Però, en fi, he anat des de ben menut fotent Holgorio en el tren fins que ara em deixen seure en els seients vermells. M'imagina't. I sempre he quedat molt i molt i molt content i satisfet. Puntualment hi ha hagut problemes, però és tan puntualment que gairebé no me'n recordo.
de les vegades que m'hagi pogut quedar penjat. Fixa't, al 100% amb la renfi m'he quedat penjat. Perquè poques vegades més l'he hagut d'utilitzar. Jo crec que Rubí està molt ben comunicat i un d'aquestes grans eixos que fan que estigui ben comunicat és la línia del tren, la línia del...
del Vallès també faria falta poder anar fins a Sabadell i no haver de fer transbordament a Sant Cugat, perquè d'anar a Sant Cugat sempre fa una mica de cosa, no? En fi, que poguessis anar fins a Terrassa i gairebé des de Robert fins a Sabadell fent la volta o comunicar... En fi, això ja no ho sé perquè tampoc no...
Comunicar bé entre l'estació que hi hagi Terrassa amb l'estació de Sabell. Això seria molt maco. La segona estació, que seria la Llana, que seria situada a la Llana,
M'imagino que per la gent que treballa a la Llana aniria de perles, no? O per fins i tot la depenedora que hi ha a les fonts, entre les fonts i la Llana, etcètera, etcètera, no? Tampoc hi veig excessiu... Segurament que el té, eh? Però no és per allò de tenir... Mira, és que tenim dues estacions, no? Aviam, escolti'm, allò ens aportarà que quan baixes a l'estació de Rubí per anar a casa...
has de demanar tant de la cua que es forma amb aquelles escales. Això sí que m'he trobat moltes vegades, que aquelles escales mecàniques, pel gran volum de gent que hi ha quan baixa un tren, a les hores punta de la tarda, tarda-vespre, quan torna, o migdia fins i tot, és a dir, a tota hora, allò que des de Sarrià puges amunt, jo normalment hi baixo, he baixat molts anys a Montaner,
Quan tires amunt, que es va omplint, el va omplint i dius, no pateixis, que a Rubí, tu que vas a Terrassa, a Rubí podràs seure tranquil·lament. No falla, no falla. Hi ha una munió de gent. L'altre dia també el que em vaig trobar és que, ho dic perquè coses que passen, que a Rubí hi ha una especial seguretat, és a dir, que hi ha elements de seguretat, guàrdies,
perquè situats en el lloc de la... Rares vegades allò tens l'accés de sortida lliure, com passa a moltes estacions de la línia. Sempre has d'ensenyar que has validat la teva tarja, no? I allà hi vol dir que a Rubí molta gent de les que baixa, que utilitzes el tren, o alguna gent, o alguns, es colen. Sí que m'he trobat que alguna vegada se m'ha fotut alguna molt arrabat a l'escena que dius...
Què passa aquí, no? Perquè quan s'obres surten amb tu, que sí que has validat. Hi ha també molta història d'aquesta, de gent que fa el viu. Però vol dir, jo valoro la segona estació sempre i quan hi hagi els estudis, imagino que estan fets, sempre la meva bona fe, estan fets, i que realment...
hi hauria gent que continuaria el trajecte baixant a la llana. Això està fet? Intueixo que sí, i per tant seria benvinguda. Ara, escolti, xapó ferrocarrils de la Generalitat, xapó l'estructura que hi ha, l'únic que em sembla que l'estació de Rubí actual...
el desembràs de la gent que baixem, quan baixem, aquelles cues que es formen, aquell amuntegament de gent, perquè no tothom es posa a la banda dreta per si hi ha algú que té pressa pugui pujar per l'esquerra, i tant d'altres coses perquè és molt estreta, aquella escala mecànica, i cada, no cada dos per tres, cada dos per vuit, aquella escala mecànica diu, escolti...
Deixeu-me respirar una estoneta perquè és important. Jo trobaria aquest defecte a l'estació de Rubí, vull dir que igualment, mentrestant, no hi hagi la segona estació, potser que intentéssim adequar una mica més la fugida, perquè si hi hagués, no hi vull pensar-hi, però si hi hagués qualsevol problema...
a l'estació de Rubí, hòstia, com surts de pressa d'allà dintre, no? Com surts de pressa, eh? Hi ha sortides d'emergència, alternatives, diria, eh? Ara no te la sabria dir, però... Home, hi ha l'ascensor aquell i l'escala, esclar, evidentment, no? Però tothom anem pel mateix lloc, l'escala mecànica. Sobre això de la necessitat de la segona estació, jo crec que, diguem, per molts robinencs, la segona estació ja ho és, que són les de Sant Cugat.
és a dir, les que no són al centre de Sant Cugat, molta gent que no viu al centre, clar, si passes les 8 del matí, ja no aparques l'aparcament de Rubí Més D. Llavors, què has de fer? Per això la idea és que sigui l'estació de la Llana i tingui un bon...
en què se'n diu un aparcament dissuasori per la gent de les urbanitzacions i per la gent que viu a puntes de Rubí, com pot ser la zona de Can Rosers, a dalt de tot de Can Oriol o més lluny. I llavors, què fa molts rubinencs? És anar...
a Mirassol o a Valldoreix, etcètera. Perquè a Barques ja tens més opció. A més a més que a Sant Cugat ara tenen una zona, per tant, la meitat de preu, i si depèn de quin agafes de Sant Cugat, si agafes Valldoreix, a més a més, tens la freqüència doble, és a dir, els trens de Sabadell, l'S1 i l'S2. Per tant, en certa manera, segurament, robinencs que agafen els ferrocarrils són bastants més que aquests 3,3 milions, per això que dic.
En aquest cas a mi em passa, jo el que faig des que tinc el carnet, agafo el cotxe, perquè al final són 20-25 minuts que tinc des de casa fins a l'estació de Rubí, llavors agafo el cotxe, me'n vaig fins les planes, que em passen trens cada dos minuts i mig, depenent el dia i l'hora, però cada dos minuts i mig hi ha un tren, o cada cinc minuts com a molt,
i pots aparcar perfectament, el trajecte se't fa més ràpid, i després, en cotxe fins a casa, és un moment, agafar la carretera aquesta dels tunnels de Vallvidriera i arribes a una segona casa. Per tant, jo segur que no compto com d'aquests 7 milions d'usuaris rubinencs. Jo sí que hi compto, perquè, David,
A mi, o com ara ho deies, Albert, no se m'ha acudit mai anar a l'estació amb cotxe. A cap estació. No, perquè per mi hi ha dos factors. Primer, perquè de casa a l'estació, uns 7, 8, 9, 10 minuts, segons vagin les cames aquell dia...
Després, del lloc on baixo, muntaré fins a Francesc Macià, a l'emissora de ràdio, tenia uns altres 10 minuts, 10 i 20. Després sortia sempre Caravall, sempre és important, Caravall. Després, quan sortia de la ràdio, anava fins a Provença, Caravall.
Caravall, 10 minuts més. Tornava, 10 minuts més. Enlloc, poties els teus 40-45 minutets, que et va la mar de bé per caminar. I segona, per mi, jo estic molt, molt, molt, molt satisfet, perquè per mi el tren ha estat a la universitat. És a dir, si pares l'orella, a banda de la gent que quan parla per telèfon se n'assabenten, no els del costat, no, no, els quatre vagons se n'assabenten,
A banda d'aquesta gent, el que si pots escoltar les converses que hi ha entre la diferent tipologia, tot i que de Rubí a Sant Cugat és una tipologia, i a partir de Sant Cugat ja la cosa varia, no dic que deixi de... s'oblidi la que hi ha hagut de Rubí o de Terrassa fins a Sant Cugat, però la diferent tipologia a mi m'encanta escoltar.
m'encanta escoltar, i a partir de Sant Cugat, en diferents idiomes, no només en català i castellà, o castellà latinoamericà, sí, llatín, latín, o en marroquí, sinó que, a més a més, a partir d'això que deies tu, Vallvidrera, etcètera, etcètera, l'anglès també...
també és maco de poder anar endevinant què cony està parlant aquest en anglès. Per mi és una escola, per mi ha sigut una universitat i de la qual he tingut diferents idees i m'ha donat realment de qui estàs, del teu entorn. I, per tant, això s'ha afegit en la bona consideració del funcionament tècnic. Sí que hi ha hagut molts companys de treball que anaven de Terrassa...
fins a Vallvidrero o Les Planes, que maca que és l'estació de Les Planes, per mi és la millor de tot el recorregut, i deixava el cotxe allà per passar dels dos, de les dues zones, a passar a una zona, que és important tenir-ho. Però jo he valorat, m'ha compensat el fet de caminar i el fet de veure les diferents tipologies de gent que va pujant a les estacions. M'encanta.
Molt bé. Ens queden tres minuts. Volia treure un últim tema, que l'apuntaré lleugerament, que és la sorpresa del que li ha passat al president Salvador Illa aquest cap de setmana. Sobretot el tema de com ens ho han comunicat. Parlem sempre de comunicació. El dissabte és... Estava entrenant i... I penses el pitjor. No s'ha trobat bé. I penses el pitjor. Però és un tema muscular, no tal...
I dius, home, però en tema muscular tampoc. No passa res, he agafat una rampa. I després, el dissabte, el diumenge, anuncien roda de premsa dels metges i dius, el tu.
que la cosa potser ja és més seriosa del que sembla. Se'ns va explicar que patia dolor, pèrdua de força a les cames, que estarà hospitalitzat durant unes dues setmanes i que li anirien fent proves que encara no sabien l'origen del dolor. I aquest matí, a Catalunya Ràdio, el director de l'Hospital Vall d'Hebron, Albert Salazar, sí que ha dit que pateix una patologia inflamatòria i que una de les causes probables era una infecció a la zona lumbar. Per tant,
Compte, a veure què és, i dues setmanes hospitalitzat, encara a l'UCI, no és una lesió esportiva, evidentment, com ens podíem imaginar en un primer moment, i veurem, feia molt temps, almenys jo no ho recordava, un president havia d'estar hospitalitzat d'aquesta manera, sense saber ben bé què té,
I la part de comunicació, de dir, ostres, està bé, ser transparent, sortir, explicar-ho... Però, vaja, et genera una mica d'inquietud. Sí, sí, és un home que practica l'esport cada dia a altes hores de la matinada. I, home, ho té com d'aquesta gent que ho tenen com... S'han obcedits amb l'obsessió, no? Perquè aquest esport, en fi, ho respecto molt. I que li desitjo, personalment, una recuperació...
Ràpida i, sobretot, feta amb consciència, vull dir, que duri la recuperació del president. De fet, estava preparant la mitja marató de Granollers. Imagina, no, no, si no paren aquesta gent. Jo en conec, en conec diferents, i no paren. Vull dir, qualsevol història, allà estan. Molt bé.
Doncs tanquem aquí la tertúlia del Rubí al dia d'avui. Moltes gràcies a tots tres per venir a comentar l'actualitat. I els oients, continueu sintonitzant l'an 99.7 de la FM perquè ara vindrà la Belén Tierno amb l'última hora del magazín Rubí al dia. No us la perdeu. Per part meva, molt bon dia a tothom i moltes gràcies. Adéu, que vagi bé.
Gràcies.