La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Són les 10 del matí, és moment de fer tertúlia, de reflexionar sobre l'actualitat de la ciutat i de fora. Avui amb la Rosalia Viaró. Aquí tinc a la meva dreta preparadíssima. Bon dia. Bon dia a tothom.
El Josep Maria Pijuan. Hola, bon dia. I el Vicenç Rabadan, molt bon dia. Bon dia, què tal? Estem a l'espera que arribi la Sílvia Castanyeda, que ens confirmava la seva assistència, però com bé de fer el camí de Santiago i, a més a més, la variant espiritual, igual...
se'ns ha quedat reflexionant o fent alguna qüestió espiritual a primera hora del matí. Molt em temo que té a veure amb coses més terrenals, com trobar aparcament, etcètera, etcètera. El cas és que avui, des d'ara i fins a les 11, parlem d'habitatge i de política catalana. El Parlament segueix el debat de política general. Parlem també de sostenibilitat, perquè Rubia es prepara per la Setmana de la Revolució Energètica, que serà la setmana vinent. I parlarem també d'universitats del decret que ahir,
aprovava el Consell de Ministres per crear nous criteris per a la creació d'universitats, en aquest cas privades. Ja saps que tu també pots participar a la tertúlia des de casa, tens un telèfon al que pots trucar, ens encantaria que ens truquessis per dir la teva opinió. El telèfon és al 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
El Servei Rubi Brilla presentarà la setmana vinent, en el marc de la primera setmana de la Revolució Energètica, un nou mètode de càlcul per objectivar les emissions municipals de gasos d'efecte hivernacle. És una proposta pionera a Catalunya, fruit de la col·laboració entre el Servei Rubinenc i la Universitat Politécnica de Catalunya. L'objectiu és establir una metodologia comuna que permeti als municipis mesurar amb més precisió l'impacte real de les seves emissions, especialment en àmbits com la mobilitat,
on actualment no hi ha eines consolidadades. Ja sabeu que estem enmig, o hauríem d'estar enmig, de la implantació de les zones de baixes emissions. Segons explicava el regidor de Sostenibilitat i Medi, Andrés Medrano, a Ràdio Rubí, el projecte s'està desenvolupant amb l'equip, volem dir, de la doctora Olga Alcaraz, que és expert en governança climàtica de la Universitat Politécnica de Catalunya.
Rubí es manté com a una de les poblacions líders de Catalunya en aquesta transició. El nombre d'instal·lacions ha crescut d'una manera espectacular els darrers anys. I avançarem en aquest sentit en una col·laboració que tenim amb la UPC de Catalunya, que es presentarà dins de la Setmana Energètica, que és una proposta de mètode d'objectivar les emissions d'una ciutat, d'un entorn, d'un sistema, que entenem que pot ser fins i tot pioner a Catalunya a l'hora d'implementar aquestes mesures.
Actualment, el càlcul d'emissions es pot fer a escala estatal i també autonòmica, però no hi ha cap model validat per l'àmbit municipal. Per tant, la idea és que aquesta fórmula que parteix de Rubí es pugui utilitzar després a diverses ciutats o als municipis més petits. La veritat és que Rubí és força pioner en aquesta fórmula.
en tota la qüestió de la sostenibilitat, de l'energia renovable, i ho és des de fa molt de temps. Us pregunto avui si creieu que es fa prou en matèria d'energia sostenible o què afegiríeu, sobretot a nivell municipal.
tema complicadet. Perquè, per començar, jo crec que ens falta expertesa, ens falta, diguem-ne... A nosaltres vols dir els de la taula, eh? Sí, sí, sí. No em refereixo, diguem-ne, als projectes dels de Rubí, sobretot de Rubí Brilla, que és una mena de...
d'ens mític en aquest camp i per tant jo crec que és complicat valorar-ho. Podem parlar en tot cas de què ens sembla Rubí com a ciutat que està en un entorn bastant problemàtic a nivell de contaminació. Tenim un parc mòbil enorme per les característiques també del municipi
I, clar, està molt bé poder mesurar, i si tira endavant això i s'aconsegueix un mètode, doncs estaria molt bé poder exportar-ho, com ja es va intentar exportar coses com en projectes del Rubí Viruilla. Una altra cosa és el que som capaços de fer tots plegats, sobretot l'administració local, per disminuir la contaminació.
que seria convenient, perquè recordo la quantitat de gent que mora cada any, no només aquí, sinó a tot arreu, per qüestions com la contaminació. Saludem la Sílvia Castanyeda, que s'incorpora a la taula i que diu, de què estem parlant? Hola, Sílvia, bon dia. Hola, bon dia. Estem parlant. La setmana vinent es fa una cosa a Rubí, que es diu la Setmana de la Revolució Energètica, i ahir el regidor de Medi, l'Andrés Medrano, passava
pels micròfons de Ràdio Rubí, juntament amb més gent del projecte Rubi Brilla, ja explicaven que estan creant un mètode objectivable per mesurar la contaminació. I jo deia, som pioners amb el Rubi Brilla, però no sé si es fa prou o faríeu alguna cosa més en matèria d'energia renovable i de sostenibilitat.
Jo no tinc propostes. Penso que, en tot cas, penso que els mètodes que ara vull tindríem que partir de la base que és objectivable, ja. Si no, és que estem molt enganyats, no? Vull dir que... Jo penso que tindríem que partir de la base que, en tot cas, és un mètode a millorar, a portar més coses, més actualitzat, i, clar, quan tu veus, diguéssim, la qualitat
de l'aere a Rubí, com d'altres ciutats, vull dir, el mitjà que nosaltres podem tindre, que és el telèfon mòbil, vull dir, d'un telèfon mòbil a un altre hi ha unes diferències importants. Llavors dius, bé, això què passa aquí, no? Hi ha una estació meteorològica que mesura algunes d'aquestes qüestions a...
al parc de Can Oriol, està a Can Oriol, però està pràcticament al parc, que jo he de dir que pràcticament no funciona o no ofereix dades a diari, perquè jo la consulto per qüestions de feina i moltíssimes vegades diu, sense dades.
No sé si té res a veure amb aquest nou mètode o el millorarà o no. I en alguna època n'hi havia hagut més. Sí, hi ha una segona. Hi havia hagut una aquí a la plaça... Com s'hi diuen? Aquesta plaça... Al final de l'estació, a baix, tocant a la carretera. I en tot cas, aquestes dues són les que coneixia jo. Però jo penso que...
M'hauria agradat escoltar la intervenció del Medrano i de l'equip per veure com s'avança amb aquesta informació més objectivable de la qualitat de l'aire, aquesta revolució energètica que pot significar més.
La setmana vinent comença el dia 13 i fins al 18, hi haurà algunes jornades més tècniques, on segurament es presentarà això, i després dissabte hi haurà una jornada més lúdica, ho dic per si hi ha algú a casa com tu que diu, m'agradaria... Bueno, i l'entrevista la pots descarregar a www.radiorubi.cat, però entenc que les qüestions més tècniques es donaran en aquesta setmana de la revolució energètica.
No sé si esteu molt posades en això de la sostenibilitat, l'energia renovable, els cotxes elèctrics, etc. Jo penso que tot el que sigui avançar, renovar, avançar, sempre és positiu. Penso que l'electricitat... A mi, precisament, a vegades tinc paros aturades d'electricitat...
No sé si és perquè es fa servir més les renovables, no ho sé, no és un tècnic, és una opinió, però la conservació, el manteniment, millor dir, el manteniment de la red, penso que em sembla que no té la suficient tasca. Hem de dir que en les últimes setmanes ens hem quedat sense subministrament o s'han quedat sense subministrament milers de monats,
en diverses ocasions, i sembla que té més a veure amb avaries a la xarxa física.
O les renovables. Perquè deixem una mica les nuclears... Segons Andesa, és una qüestió física, a més a més de la subestació de Can Jardí. La tenen controlada. Igual li han de fer un cop d'ull a la subestació perquè... Perquè el manteniment és aquest, el que falla. Ens cobren molt perquè la necessitat és molt cara, el manteniment no ho sé què tal, com funciona.
Però penso que el planeta mereix una mica d'esforç i fer les coses el millor possible per a tothom. Perquè de moment estem en aquest planeta i respirem a l'aire d'aquest planeta. No podem pensar en Marta ni en ningú posto més. O sigui que hem d'estar aquí. Ah, jo volia fer un incís. Si no et dius Elon Musk.
Que llavors diem una... Si no et dius Elon Musk. Que pensa molt en Mart. Sí, sí, sí. També és veritat. Puc fer un comentari? Dones permís? Patinets, per favor. Patinets. No són una joguina, són un vehicle. I no aneu per la calçada. Ai, per la vorera. Aneu per la calçada. Perquè l'altre dia que s'hi m'atropellen...
I la veritat. Jo em sembla que no tenen cap de consideració en les persones que caminem. Jo camino molt per Rubí, per Barcelona, per tot arreu, i el patinet ha de tindre una mica de consideració, sisplau. Aquest matí quasi atropello jo un patinaire.
que m'ha sortit de no sé on, quan encara era fosc, i a més a més, no és que l'he seguit, perquè anava darrere seu, però no ha mirat ni en un sol stop, no s'ha aturat ni una sola vegada, i jo pràcticament anava darrere d'ell, pensant, aquí porto avui a l'hospital, perquè pensava que aquest noi... L'atropella. No, ha tingut sort, eh?
És cert que són afortunats. I, a més, ni un porta casc. Ni un. I és obligatori. I, ojo, ojo al dato. L'any que ve, al mes de gener, teniu l'obligació de tindre ERC. És a dir, seguro d'ERC. Perquè si feu alguna trastada, després tindreu el problema. Jo no sé si amb el tema aquest de la revolució energètica es planteja, diguéssim,
alguna cosa d'infraestructura de la ciutat. Per exemple, una de les zones més castigades pel tema de la contaminació és la carretera 1413, que està fent realment bastantes destrosses a molts llocs. I llavors, perquè el tràfic és immens, és intens a tot arreu. Les entrades dels polígonos industrials...
de Can Jardí, el de més amunt, etc. Penso que aquest és un tema que s'hauria de valorar, inclús veure la possibilitat de desplaçar almenys una direcció.
diguéssim, tenim present, que tenim el riu, o la Riera, millor dit, diguéssim, doncs, a veure, perquè jo del que he sentit més queixes ha sigut precisament d'aquesta carretera, no?, en la qual, diguéssim, bueno, el tràfic és molt intens. Clar, al parlar de revolució energètica,
no sé si es farà referència més al tema del tipus de consum energètic al qual s'utilitza, si no sàpigueu una mica, i veure també tot el tema del que són els cotxes. Vull dir, ens van amenaçar que en el 35 ja n'hi hauria cotxes de gasolina, gasoil, etcètera.
Això sembla que la Unió Europea ho ha tirat enrere. La venda de cotxes elèctrics és absolutament molt simbòlica encara i ho és menys per les ajudes que encara existeixen.
No ho sé, vull dir, jo penso que... Per això m'agradaria saber el contingut exacte d'aquesta revolució energètica perquè hi ha altres elements que influeixen molt a la ciutadania. Per exemple, sabem que aquesta setmana, aquesta setmana vinent, es farà una visita i es posarà com a exemple una empresa, és a dir, en aquesta setmana,
Bassant que té el Rubi Brilla de reduir les emissions de CO2 de les empreses, aniran a l'empresa Clipsa, que ha instal·lat plaques fotovoltaiques, i dijous es farà un taller per estalviar energia a casa. Però no es parla de la mobilitat, que és un dels elements que generen més emissions. També hem de dir que Rubi segueix sent la ciutat que va més endarrerida del Vallès en l'aplicació de la zona de baixes emissions.
És a dir, que segurament és un tema que tenim una mica verd, encara. M'agradaria escoltar la Sílvia, digues. No, jo penso que sí que és veritat que em falten moltíssimes dades per poder valorar què s'està plantejant exactament amb aquesta proposta. El que sí que penso és...
que només fent aquesta proposta i només parlant amb aquest tema i conscienciant una miqueta amb la ciutadania, fem un petit pas. Perquè sí que és veritat que ens oblidem, com a persones, com a ciutadans, no tots, no generalitzem, però sí que és veritat que ens anem oblidant que vivim en un món
que amb els nostres avanços l'estem deteriorant i estem acabant amb ell. Vull dir que només que sortim d'aquestes propostes ja ho trobo perfecte. Sí que m'agradaria veure quant té de propaganda per pensar o per missatge perquè pensem tothom en les dues direccions, amb ells que facin i nosaltres que sentim, i quant té de debò de...
cosa innovadora, de fet que ens posi a Rubí com a pioners d'alguna cosa i que de debò, com a mínim, sigui això que tingui cara i ulls i sigui de debò innovador, i sigui una cosa que podem ser exemple i nosaltres puc començar a fer-ho. Pel tema, jo ara estava pensant tota l'estona, mentre parlàveu, tu has pensat en els cotxes, jo he pensat en la recollida de residus.
S'està fent en alguns llocs i ho parlo des d'ell. A mi no m'agrada aquesta fórmula. Perquè soc també usuària d'altres municipis. Aquesta fórmula ho fem amb una tarja i hem de posar les escombraries on calen el dia que cal.
Està molt ben pensat, però o es fa molt bé o és supercomplicat. Jo penso en gent gran que ha de llançar sí o sí bolquers cada dia i no sé com es fa per demanar l'excepcionalitat, com sigui igual que per demanar poder entrar a la zona del peatonal, que és complicadíssim amb cotxe per portar la gent gran...
serà molt complicat per molts d'ells. Vull dir que s'ha d'avançar en el tema també de la selecció de l'escombreria, de com llancem i del reciclatge, però que ho fem amb ull perquè de vegades és molt i molt complicat per la ciutadania.
I pels temes dels patinets, a Rubí ho tenim regulat, som dels pocs municipis. Bé, no sé si dels pocs, però al nostre municipi ho té regulat. Però després la gent fem el que vulguem. No dubto, però no fa cas ningú. S'ho salten a la torera. I en quant a la tarxa dels residus, puc assegurar-te que a Girona ho tenen implantat...
i la gent no deixa les escombraries a Girona, se'n van a un poble del costat. Bueno, s'ha de mirar, s'ha de fer, s'ha de fer i s'ha de fer. També de vegades som una mica perquè està al caure aquest rebut de la taxa d'escombraries que va ser tan impopular...
L'any passat tothom es queixava de per què he de pagar més, perquè hem de pagar més, etcètera, etcètera. Però la solució és acabar pagant aquesta feina que generem. Si no separem els residus...
això, si anem cap a... o seria desitjable que fos amb la targeta, perquè les teves accions després poden tenir una bonificació. Home, jo conec gent que... Tinc les dues vessants, eh? Els meus pares, que són grans, tenen aquest tipus de recollida i tampoc els veig que els explota el cap. És a dir, ja ho tenen interioritzat, ho tenen allà a la nevera i diuen avui toca el vidre, demà toca el no sé què...
Mira, jo tinc un tiet. I també tinc gent que diu que és el pitjor del món. No, no, no. Situacions. Parlo de... Com sempre, les normes no poden cobrir a totes les situacions. Això ho puc entendre. Però sí que haurien de tenir alguna excepcionalitat. Situació, senyor gran, dependent, que té persones que el venen a tindre a casa. Aquestes persones, canviar l'empresa, agafen baixes, la que ve no se'n recorda del dia que s'ha de llançar,
tenim, bueno, us podeu imaginar. Jo, a més, jo m'hauria dit també una cosa, diguéssim, amb aquest tema de la revolució energètica, diguéssim, penso que seria important diferenciar el que és el consum domèstic del que és el consum industrial. Diguéssim, a veure, jo penso que tot el que
Puguem dir a la gent que faci, penso que és important dir-ho i que es faci el màxim possible. Nosaltres vam visitar fa poc la deixalleria que hi ha aquí, a Terrassa, anant cap a Manresa, i la veritat és que ens van explicar una sèrie de coses molt importants. El centre de tractament de residus, no? Però... Perdó? El centre de tractament de residus, és? Però llavors, diguéssim, a veure, jo penso que...
A vegades ens dona la impressió que carreguem les tintes sobre les persones i llavors ens oblidem a vegades del que és el consum industrial. Amb el consum de l'aigua, amb el consum...
de l'electricitat. L'aigua que gastem les persones és un 20% de l'aigua que es consumeix a Catalunya. L'altre 80% s'ho emporta al camp, s'ho emporten les empreses, s'ho emporta la gent que no... I aquí sí que no hi veig campanyes. No hi veig campanyes. Són campanyes, existeixen aquestes campanyes i a més a més es fan en aquest cas des del departament d'empresa i us asseguro pel que sé que
Hi ha moltes empreses a Rubí que s'han posat molt les piles en aquest tema...
altres coses, perquè a banda d'estalviar energia i emissions, etcètera, i fer comunicació corporativa, estalvia diners. Ho tenen quantificat i estalvia molts diners. Hi ha una xarxa d'economia circular a Rubí, moltes empreses formen part, i en realitat, quan t'ho expliquen, lògicament, quan li expliquen als mitjans de comunicació, expliquen
que estan preocupadíssims pel medi ambient, però quan veus les xifres saps que també estan preocupadíssims per la seva butxaca. Eh, que benvingut sigui, eh? Si és perquè s'estalviant diners, tots bien, no? Seria desitjable que s'ho creguessin de veritat, no?
A mi m'agradaria que l'Ajuntament, el meu Ajuntament, m'expliqués per què els meus residus tenc que portar-los a cova solera i no els puc portar perquè no tinc cotxe i no puc anar-hi perquè em descondin alguna cosa i si els porto a un punt de recollida no en serveix. Jo intento reciclar fins on arribo, reciclar tot. Però, clar, vaig a un que tinc a prop,
un punt de recollida i en diuen no, no li serveix. Ha d'anar a cova solera. Depèn de quin residu sigui. Tots, o sigui, tots, a l'oli, a veure, les escombres... Però l'oli sí que el recullen, no, a la xairia mòbil? No, bé, n'hi ha una recollida al mercat, de bastos, allà sí que pots portar-lo quan sigui, però jo tinc un punt de recollida, els dimecres concretament, però
No em serveix per fer-la descompte. En canvi, si vaig a Cova Solera... Ho recull, sí, però no et fa el descompte. No, no, em recull, però no em fa el descompte. Ah, no, perdona, m'he equivocat. Sí, sí, tens segon. Puntualizo. Ho porto, però no em fa el descompte. He d'anar a Cova Solera.
Quan tenia cotxe, jo ho portava com a solera. Llavors, tenia 15 viatges, tenia un descompte com a ciutadà responsable, em sembla molt bé. Però ara, per què, en punt de recollida, si faig exactament el mateix, porto tot el que no tinc que deixar
a les escombraries generals. Per què? A més que estem pagant les escombraries generals i a més la tassa de reciclatge. Aviam, per què no serveix? Això és una reivindicació que hem de fer els ciutadans. Per què el punt de recollida no serveix? És exactament el mateix. A fer-la es tracta que una persona et posi un segell, no? Això també és... Jo he parlat amb el senyor d'allà. Diu, no, no, jo... Perquè jo portava la tarxa de com a solera.
O sigui, el que dona l'Ajuntament. I, miri, això ens serveix? El meu domicili? Tot. No.
Aquí no, ha d'anar a coba solera. Dic, bueno, la persona que es pugui desplaçar a coba solera. Llavors això és una reivindicació a una altra història. El dia 20, a la biblioteca... O esbrinarem, allò de la tarda? És que el dia 20 a la biblioteca tenim una persona, no sé qui, de l'Ajuntament, que es explicarà com hem de reciclar. Perquè jo, per exemple, tinc les escombres on les poses. O, per exemple, la Maria, quan la gastes...
La de fregar. On la deixes? Al regidor general? La Meri. Si dius la Maria pot ser molt estrany. No, no, és que col·loquialment tothom la coneixem. No, tens res. La velleta. Sí, sí. La de fregar al terra.
On es posa? Jo la deixo a la General, però sé que ho faig malament. Jo de vegades he de dir que a casa estic a punt de col·lapsar. El rebuig. El rebuig. Sí, segur que no és el rebuig, però vés a saber-ho. On la deixes? Els 3 o 4 containers que hi ha...
El vidre, el paper, el plàstic, l'orgànic i el rebuig. Hi ha dos molt clars, que són el paper i cartró i el vidre. Aquests, fins aquí, és bastant clar. L'orgànica hauria d'estar molt clar i...
I jo m'he trobat a l'orgànica coses absolutament inversemblants. Sí, i després hi ha coses que a priori semblen que haurien d'anar a l'orgànica i no poden anar. Ara no ho tinc al cap, però hi ha alguna cosa que dius, no, però això és orgànic, està claríssim. I al món del paper hi ha coses, el tovalló de paper no pot anar al paper.
Ha d'anar... El iogurt? El iogurt amb vasos? Amb vasos. On va? Amb vasos. Amb vasos? Sí. Ho faig bé. Bueno, no sé. El de vidre, el vidre. El cristall? El cristall? També, eh? No. El cristall no. A mi em van dir que no. No. El que és els gots i copes i tal no poden anar al... Tenen el rebuig. Ah, sí? El rebuig? Uf!
però se l'ha contaminat tota Catalunya està fet d'una forma diferent i a més espatlla espatlla el reciclatge del que hi hagi els gots i copes el rebuig doncs no ho sabia mira
Gràcies. Bé, el que prenem, eh? Podríem fer un dia una tertúlia de residu per residu a on el posaríem? Oh, jo tinc una llista per preguntar el dia 20, eh? Bueno, és que al principi jo penso que al principi van passar tota una informació. Jo el que entenc és que la queixa que hi va haver l'any passat pel tema del residu és que a mi em va donar la impressió que es va fer amb nocturnitat i alevosia.
No es va fer amb tota la informació necessària. I al mateix temps falta informació. Jo recordo al principi de tot, hi havia una cosa que es penjava a la madera, per exemple,
que posava el que corresponia a cada un dels containers. Això estaria bé. Jo penso que això és una cosa que pot ser... que es pot fer d'una forma, un disseny agradable i que pot estar allà molt a primera mà i actualitzar-ho. Igual, per exemple, jo tinc molta confusió sobre el tema de la bossa de basura. La bossa de basura que en el principi
era una bossa específica, molt flexible, i en canvi ara pràcticament jo el que veig és que és la bossa de brossa normal i corrent. Et refereixes a la bossa d'orgànica, que pot ser també... La bossa també hauria de ser orgànica, però jo crec que ara últimament això no es fa. Això va al final a una planta on sobren les bosses,
I encara s'ha de fer aquesta tria per allò que deia el Vicenç, que de vegades et trobes a l'orgànica coses que positivament no són orgàniques. Per exemple, hi ha canvis, per exemple, a Alemanya l'oli abans es posava al residu, al residu, al residu, al residu, al resta. Perquè, bueno, no es posava a l'orgànic. En canvi, ara et diuen que ho posis a l'orgànic. Ah, sí.
Han canviat. Hi ha un lloc específic. Jo deixo... Aquí no ha variat. A Alemanya. Aquí no ha variat. No liem amb Alemanya. Aquí no ha variat. Ho teníem a mal. Ja ens costa entendre... Que possiblement l'oli a Alemanya el gasta molt poca gent...
Perquè, clar, es cuina amb un altre sistema. Amb mantegues, clar. Sí, sí, sí. Són dos quarts d'11 del matí. Volíem avui seguir aquest... De fet, els que esteu a la taula podeu seguir a través de la televisió.
Aquest debat de política general que s'està fent al Parlament, ahir Salvador Illa feia un nou anunci per activar tot el sol de Catalunya i tot aquell sol que es podria convertir en un solar o construir, i diu que el seu projecte és construir 210.000 habitatges nous.
Fem aquesta aturada, diguéssim, perquè justament hem vist aparèixer Salvador Illa al debat del Parlament i volem saber què és el que està explicant perquè avui li toca respondre als grups. Ahir va parlar ell sol tota la tarda o tota l'estona que va voler i avui li toca als torns. Acabem de veure el verbatet i entenem que ara li està responent. I puguem entre tots i totes mirar endavant i treballar en un món molt complex i amb canvis molt de fons
Posicionar bé Catalunya. Posicionar bé Catalunya. I es trobarà un president de la Generalitat respectuós en totes maneres de pensar. Vostè és independentista, jo no ho sóc. Té vostè tot el dret de ser-ho i jo tinc tot el dret de no ser-ho. Jo sóc federalista i catalanista. I terrenallista. I no passa res. I hi ha altra gent... Això és el que? Això és el que és un país madur i un país democràtic.
que tots ens puguem defensar el nostre projecte polític i que els ciutadans al final judiquin i veuran. Això és el president de la Generalitat que vostè es trobarà. Crec que tots els ciutadans de Catalunya, o la immensa majoria, saben que el Partit Socialista de Catalunya i el meu govern no tenen cap compositat, ni en Vox ni en el PP.
Això ho saben. I així és que, la mateixa manera que jo no jugo, perquè també sé que vostè en té, crec que poques, el seu partit polític, jugo a Senyabavi i a vegades que vostè ha coincidit en votacions aquí o allà o en altres llocs amb ells, no juguem a això. I crec que no porten llet. Crec que tothom sap que la posició política, la meva formació política està allunyada a les antípodes del que ells defensen.
I crec que només falta llegir. Pot agafar el dia de l'any que vostè vulgui, miri la premsa i... Entenem que aquesta resposta, Albert Batet, portaveu de Junts al Parlament, deu tenir a veure amb alguna acusació que li ha fet Batet.
a Illa, perquè, tot i que portem una estona escoltant-lo, no hem acabat d'entendre què és el que volia dir. Semblava que es defensava d'alguna cosa. Seguim parlant dels pisos, que és l'anunci que sí que sabem va fer ahir, i després recuperem a veure si esbrinem una mica de què estan parlant.
Dèiem que ahir Salvador Illa anunciava aquest projecte de construir o que es construeixin 2.200, 10.000 habitatges nous. Gairebé la meitat diu que haurien de ser habitatge protegit i de lloguer assequible.
l'anunci que feia ahir i demanava, a més a més, la complicitat de totes les forces polítiques perquè, clar, això s'haurà de fer als municipis i, per tant, als municipis hi ha gent de totes les forces polítiques. L'any passat va fer un anunci de 50.000 habitatges protegits, també passava ahir, repassava comptes i deia que 31.000 ja estaven en marxa després d'haver-se posat en contacte amb els municipis per veure si tenien sol
on es pogués construir aquest tipus d'habitatges. No sé si voleu començar per la forma o pel fons. Per la forma, governa ella a cop de titular, ho dic perquè cada cop que fa un anunci ens construeix més pisos que se van a l'Ari de Catalunya, al final, los pisos. Comencem per la forma, després anem al fons, si us sembla. Comencem per tu, Sílvia. Sí.
Jo volia anar al fons, però anem a la forma. Bueno, a la forma. Em refereixo. Al final, és un titular que ja se sabia fins i tot abans que fes el debat de política general. Curiós, no? Com a mínim.
bueno, amb la forma mira, gairebé no sé què pensar, m'has agafat però fins i tot ho agraeixo si la forma és només fer una publicitat d'un gran èxit per dir-ho d'aquesta manera, no? Anunciem els nostres grans èxits de la temporada ho prefereixo al nivell d'informació i titulars que tenim últimament en política que és només que es barallen s'insulten, no hi ha convivència
Ja et dic que estava més en el fons que en la forma, però el primer que se'm ve al cap és això, que tant de bo siguin així els anuncis i ens puguin comunicar així i no sempre amb la baralla i amb la discussió, sí, la baralla, el desprestigi, l'insult no cal.
La resta, creieu que és un anunci? Jo penso que són frases. Són frases, jo, diguéssim, del que ha dit, em quedo, hem de dir, 31.000 estan en marxa. Què vol dir estar en marxa? Perquè, claro, per exemple, Rubí, Rubí va cedir, va dir, ei, jo aquí tinc uns terrenys que podeu comptar amb ells. Primer, on són aquests terrenys? Ho sap algú?
S'està fent alguna cosa? Si està en marxa és tindre una carta de l'alcaldessa de Rubí dient-li, escolti'm, senyor Illa, a tant lloc té un espai, disposi d'ell.
Això no és estar en marxa. Això és, diguéssim... Bueno, no sé com dir-li. A mi em preocupa més aquest tema, perquè, claro, amb la necessitat que hi ha avui d'habitatge i la preocupació que això genera a moltes persones, grans, petites, mitjanes, de tota índole, diguéssim...
És a dir, volia posar-te un caramel a la boca i aquest caramel realment no existeix. Jo aquí és on tinc els meus dubtes de fons amb el tema de l'habitatge. I he parlat amb molta gent, però jo em trobo en una realitat.
que és que tenim un munt d'habitatges, un munt de pisos, de vivendes, que estan buits, o utilitzats per lloguer temporal, o utilitzats... O sigui, tenim un munt de... que ja els tenim aquí. I entenc que s'hagin de fer de nous, no? Perquè, bueno, sempre serem més...
Però és que actualment potser no calen tants de nous. Caldria regular més els que ja tenim. Seria una mesura més pràctica i més... Però això és una cosa històrica. I si comencem a fer i si es torna a fer el mateix... En general, a tots els municipis, a tots els municipis, i més els municipis grans, hi ha un 10% de tots els pisos que estan buits. Això, estudis que s'han fet ja des de fa molts anys, en una jornada sobre habitatge que hi va haver a Vilafranca del Penedès...
potser fa 25 anys, a Rubí sortien 3.000 pisos buits. Llavors, quin és el problema? És el problema d'herències, és el problema de propietats, de multipropietats... Hi ha gent especulativa, també, eh? Hi ha gent especulativa. Però Rubí no és una ciutat especulativa. Comença. Amb dies de Barcelona, Rubí no és tan especulativa. Home, 500 euros per una habitació a Rubí em sembla especular, eh?
Sí, sí. Una habitació a Rubí està... A mi em dono la impressió que, per desgràcia, tenim un sistema que permet que hi hagi un 10% de pisos buig i no li han donat la solució. Però no només això. Trobo una política perversa en el tema d'habitatge...
A veure si m'enteneu. Els bancs, la majoria d'abans, els costa moltíssim de fer un lloguer social a les persones, amb els pisos encara tenen un paquet d'habitatge considerable de tot el que van retirar, del tema de les crisis, de totes aquestes vivendes. Els costa moltíssim fer un lloguer social.
Moltíssima gent per arribar a aquest lloguer social, i ho sabem els professionals i ells mateixos, primer fan una ocupació de pis de banc i un cop han ocupat troben més senzill arribar a un lloguer social.
De debò cal, de debò no es pot regular d'una altra manera fer el lloguer social, que no sigui aquesta bogeria de primer posar en risc una família, que hagin de fer una ocupació, que hagin de mantenir una màfia de pisos patades, que al final és el que estem mantenint. Penso que aquí és on s'hauria de posar l'ull.
I després també, fer habitatge nou, això sempre, bueno, promoció de ciutat. El que diem, on posaran aquest habitatge? Perquè si hem de crear barris nous on no tinguem accés a cap servei, tampoc no ens serveix de gaire. Clar, per això deia, i parlem també del fons, perquè el que està dient Salvador Illa és que demana la complicitat de totes les forces polítiques per requalificar sol, per canviar-li la qualificació, entenc.
I aquí el més expert és el rabadan en aquest tema. Sí, el problema és que... Jo, als meus alumnes, els explicava amb una mena de metàfora moltes vegades la dinàmica urbanística. Quan gairebé tothom, gairebé tothom, eh?
tinguin les sigles que tinguin. Parlava de fer, de créixer, semblava que no podies viure si no creixies, en nombre d'habitatges, òbviament en sol urbanitzable. Jo els hi deia quina és la forma, la natura, de creixement il·limitat, però que malauradament acaba amb la mort.
La gent no tenia ni idea, uns 100 joves encara menys, perquè no t'ho planteges. Estem parlant del càncer. El càncer què és? Els càncers, què són? És la proliferació de cèl·lules sense control que acaben matant l'ostre. Per tant, jo ho sento, però no es pot créixer il·limitadament. Que es necessiten habitatges? Sí, primer. Intentem d'una sortida, que és prou difícil i complex, a tot el que està buit.
Però, clar, després hi ha un factor, no només la complicitat, que reclama l'illa de totes les forces polítiques, per intentar fer més sol urbanitzable, quan en molts llocs això és un suïcidi, des del punt de vista mediambiental, des del punt de vista de la sostenibilitat, és que es necessita la complicitat del sector privat.
I això ja sí que és, bueno, demanar no per a Salomó, no. Demanar un miracle. Perquè hi ha una qüestió que és el benefici industrial del sector. I és un benefici que està disparat si tu construeixes amb l'objectiu que algú altre llogui pisos turístics... Llavors, o juguen, diguem-ne, en un sentit social que mai ha tingut l'empresariat...
O si no, això com es fa? Jo penso, sempre he pensat, i és la meva opinió, que teniu molta raó, tant el Vicenç, el Josep Maria, la Sílvia, teniu molta raó, però al fons està en que no hi ha protecció per al propietari. Si tu fas una inversió a una propietat i la vols llogar,
fes una llei de protecció al propietari, que si deixa de pagar o espai alguna cosa es fa responsable aquell senyor que ha fet el mal.
No n'hi ha aquesta protecció, tot el contrari. Home, les últimes lleis d'habitatge, d'habitatge de lloguer, sí que protegeixen, lògicament, l'inquilip. Protegeixen que no el poden fer fora. No el poden fer fora, però la protecció al propietari... O sigui, per què no es lluga més? Perquè sí que és veritat que n'hi ha pisos buits. Clar que a Barcelona està ple. I aquí a Rubí, no ho sé tant, però a Barcelona està ple de pisos buits. Per què no es lluguen? Perquè...
Paguen la primera vegada, la segona mensualitat i la tercera deixen de pagar i no passa res. Però això en alguns casos. Hi ha molta gent que lloga pisos. Hi ha molts llogaters que paguen. De fet, la majoria paguen normalment. La gran majoria, si no, el sistema no sostindria. I també es sosté. Per què no es lloga més? Per què no es lloga més? Per què no es sosté? Però també hi ha molta gent que... Hi ha alguna gent que prefereix llogar
fer un lloguer turístic... Sí. Perquè, clar, amb un lloguer turístic... Bueno, perquè Barcelona s'ha fet una ciutat turística, però, per exemple, aquí a Rubí no és turístic... A Rubí s'està fent, eh? A Rubí s'està fent, eh? Sí, sí, sí, per això s'està encarintant el lloguer a Rubí. De fet, aquest estiu... Jo era jo el meu, ja ho veuràs. Aquest estiu jo vaig al·lucinar perquè...
a Rubí, hi ha una casa a les urbanitzacions que es lloga per 5.000 euros. Ostres. Em va semblar a Costa Brava. Fa més de 40 anys que hi ha pisos turístics. Ah, sí? No ho sabia. A l'estació, encara hi havia l'estació Vella i arribaven autobusos i ja sé que baixava la gent davant del Gori. Allà baixaven la gent i llavors les distribuïa per pisos.
Gent bastant jove, eh? Tu no has vist això? No, jo no ho recordo. El tema de lloguer a rugir funciona molt com a turístic i funciona molt també per tema d'estudiants, perquè no tenim tan lluny les universitats, sobretot la de Vallaterra. Tenim un lloguer temporal, també, que al final acaba castigant a les famílies, encarint aquestes famílies que volen un lloguer d'una manera més continuada.
També és veritat que aquestes famílies que venen pagant dos mesos deixant de pagar també té molt a veure amb els preus que tenen en els pisos. Tothom sabem com són els sous. Si volem demanar per un lloguer molt més que cobraria qualsevol persona en un sou, el segon mes és molt probable que no et pagin. El percentatge és molt baix, això. Jo també ho penso, que el percentatge d'impagaments és molt baix. Estic d'acord. Aquí hi havia el ministre del RAM a nivell d'estat espanyol
Es queixava, diguéssim, de la propaganda que feien les grans companyies de cestes assegurances, dient, t'ocuparan el pis. Resulta que l'ocupació de pisos era el 0,006%. De fet, ja he dit que la majoria ocupan pisos davant per aconseguir un lloguer social.
Estava repassant els preus dels pisos. Gener de 2025, 782 euros de preu mitjà de lloguer a Rubí. 800 euros, pràcticament. 782. El gener... Un pis, una habitació. Però les habitacions... Pujen més. Les habitacions em consta que hi ha gent a la que li han demanat 500 euros. De quan és aquest preu de gener d'aquest any? De gener de 2025. Ah, bueno.
Preu mitjà, 782 euros mensuals. Preu mitjà. Preu mitjà. Són 800 euros, eh? Són diners, eh? A mi em sembla poc. Jo penso que estan més cars. Em sembla que estan més cars. Sempre arribar al preu mitjà de 782 vol dir que n'hi ha molts que... De 1.500. Això és com les mitjanes diuen de les pensions.
Sí, clar. Però després, si tu vas més al detall, que és percentatge de pensionistes que cobren el que cobren, ja veus que sobretot la mitjana ha pujat els últims anys, és a dir, els anys en què ens hem començat a jubilar els del baby boom, els boomers, que ens diuen, perquè són normalment pensions més altes.
I del únicament 14% de la gent que cobra la pensió màxima, hi ha molta gent de la generació boomer. S'han lluïdat fa 4 dies. Això fa pujar molt. Però seguint sent majoria... Més de 4 milions de persones no arriben a 800 euros. Això, perquè el 57% de la gent cobra menys de 1.000 euros. Depèn del que has cotitzat.
Sí, òbviament. No, sobretot del que han cotitzat per tu. Que aquesta és la trampa de sempre. Quan es parla de... És que, clar, la gent ha portat el sistema... Però què estàs parlant? Del que ha portat personalment o del que ha portat el seu lloc de treball que...
Ara estem cobrant dels que cotissen. Sí, clar, òbviament, com sempre. Però jo cobro, depenent que jo he cotissat a la Seguretat Social, 40 anys de treball. Sí, però que depèn del... Si no, no, eh? Però que depèn del que has cotitzat l'empresa per tu. No parleu tots alhora.
No la teva aportació. No, no, la meva aportació no. El que cotissa avui dia la gent, el que està pagant la gent avui dia, jo cobro la meva pensió. Això és una roda. Això és una roda. I funciona d'aquesta manera. Sí, però jo em vinc a referir que no és... Alguna cosa que tu has decidit.
sinó el que ha aportat l'empresa per tu. Jo he cotitzat, he aportat, i llavors, quan jo treballava, la gent de llavors cobrava la seva pensió adequada. Sí, això és indiscutible. Però jo he cotitzat 40 anys a la ciutat social. Sí, bueno, i gent que ha cotitzat... El vicepresident segur que també, i segurament la pensió és més baixa. La Sílvia volia explicar el cas de seu pare. 40 i 50 anys arriben a jubilació i no arriben als 1.000 euros.
És que depèn del que és en aquell moment... Per les condicions de treball, és que, clar, quanta gent ha treballat sense pagar la seguretat social? I això, aquí algú s'ha fet ricta, això també, eh? Sí. I no és precisament ell. Exacte. I després estan els autònoms. Les dones, pràcticament, quin accés al món del treball han tingut durant molts anys les dones més grans?
Economia subvergida. No han tingut accés. La política del país també anava perquè la dona a casa i l'home a treballar. Això respon a uns criteris polítics d'un moment determinat. Personals. Criteris personals. Perquè jo soc d'aquella època i vaig dir, no...
Jo treballo. Bé, doncs vas tenir molta sort, Rosalia. Hi ha moltes dones que no van tenir aquesta sort. No, no, i de fet hi ha moltes dones de la teva edat... Que van treballar i no van tenir la sort de cotitzar. En dormir a l'autobús, eh? No t'ho explico. La majoria, si en aquests moments hi ha 10 milions de pensionistes, diguéssim, n'hi ha 6 que més o menys tenen una pensió. N'hi ha 4 que no la tenen.
I aquests quatre, molta gent, és la pròpia ediciócràcia, la pròpia cultura, la pròpia formació que cadascú ha tingut en el seu moment. No tothom, possiblement, hagi tingut la possibilitat que has tingut tu d'estudiar i tal. No, tothom no. En esforç. La meva família, etcètera, etcètera. Escolteu, queden 10 minuts. Jo em vaig pagar els meus estudis. Queden 10 minuts i us vull preguntar precisament pels estudis. Vau estudiar a la universitat a quina? Sílvia. Sílvia.
A la UB, a la Universitat de Barcelona. Rosalia. Bé, a la pública. I a l'autònoma. Per què us pregunto això? No teniu la sensació que últimament surten universitats de sota les pedres? Sí. El Consell de Ministres ahir aprovava un decret per endurir els criteris per crear universitats. Actualment el sistema universitari espanyol té 96 universitats, 50 públiques i 46 privades.
L'objectiu de l'executiu és, diuen, que tot es compleixin una sèrie de requisits per protegir un model universitari que aposti per la docència i la investigació. Des de l'última vegada que es va crear una universitat pública va ser l'any 1998.
27 anys, eh? Pensava que feia més. Des d'aquest moment, el nombre d'universitats privades pràcticament s'ha triplicat. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciava això fa sis mesos i parlava de la intenció de frenar xiringuitos
ho va dir així, per reforçar aquestes exigències perquè aquests xiringuitos universitats no siguin una màquina expenedora de títols. No sé si era el moment de dir-ho o si ell seria el més adequat per parlar de títols o coses que es copien o que són de mentida o tal, però el cas és que va ser bastant impopular, sobretot quan ho va dir entre la premsa més conservada.
Mientras se ahoga desde el punto de vista de la financiación de las universidades públicas, se extiende una alfombra roja a la creación de esas academias a las cuales antes se ha hecho referencia. Centros que en muchas ocasiones, no todas, no buscan la excelencia ni la investigación, sino simplemente hacer caja emitiendo títulos sin exigencias reales. Convertidas en chiringuitos educativos, un proceso con una víctima colateral más allá de la universidad pública, que es también desprestigiar a...
Buenas universidades privadas que tenemos en nuestro país y que son además una referencia internacional. Es decir, se fractura y se debilita a todo el sistema universitario, fundamentalmente el público, pero también aquellas universidades privadas de prestigio. Com els que estem a la taula ja tenim tots una edat.
Coneixem les públiques de tota la vida, d'aquí de Catalunya, però també de fora, i les privades, podríem dir, de tota la vida. Però últimament mires la tele i contínuament apareixen universitats. La Sílvia anava fent que sí amb el cap. Estic buscant alguna d'aquestes noves que han proliferat perquè jo he vist, de veritat, en el darrer any pensava, bueno, qui no va a la universitat?
Anava a dir, és perquè no vol, no, és perquè no se la pot pagar. Ara perquè no se la pot pagar. Tindria que ser gratuït. Sí, clar. L'estudi ha de dir que ser gratuït per tothom. Això és el socialisme de veritat. Que tothom que vulgui estudiar, jo me'n recordo que la meva matrícula em costava 25.000 pessetes allà, i era un esforç terrible.
I no n'hi ha dret. Això és el socialisme. Que tothom que tingui actituds i ganes d'estudiar pugui. Doncs això no és una cosa que estigui passant. És a dir, no sé si teniu contacte amb gent en edat universitària, però hi ha molta gent que desisteix o busca una altra fórmula de fer aquella carrera que vol fer perquè si no li donen els números per anar a la universitat pública, que no és barata per cert tampoc,
doncs no es poden permetre el luxe de pagar, crec que en alguns casos, 10.000-15.000 euros per curs per poder anar a alguna d'aquestes universitats privades o...
Les clàssiques privades. Trobo que amb el tema econòmic... Tu tens dos fills universitaris, oi? Tinc dos fills universitaris, han començat ara. Tots dos han entrat a la pública, molt bones notes, tot en ordre. Amb tot, són calés. T'has de preparar butxaca si tens previsió que els teus fills estudien. Tot i aconseguin a la pública.
és una despesa important. Tots dos a pública, tots dos no gaire lluny, amb el qual el tema de transports, amb la tàrgia jove, ho poden anar fent.
Si no, no m'ho podrien imaginar. Tot i així, és una despesa, és una inversió, no és una despesa pagar-li els estudis als fills, és una inversió. Ells van fent les seves coses que poden també per treballar, per intentar lleugir l'economia d'una altra manera. Amb el tema de les privades, sempre hi ha hagut la pública i la privada, si tenies no tant a barça la pública, si no a barça la privada, però és veritat que eren com unes privades...
Com de sempre, i amb tot, la intenció nostra era anar a la pública. D'alguna manera sabíem que la pública era millor. A la nostra època, no? Ramon Llull... Sí. Nosaltres érem la... Penso que és la Pompeu Fabra la de... Jo he fet treball social, penso que era la Pompeu Fabra, la Pere Tarrés... Però la Pompeu Fabra és pública.
Ai, perdó, doncs la Pera Tarrer és la... Ramon Llull, perdó. Ramon Llull, Ramon Llull. Des de sempre la Pompeu ha tingut aquesta etiqueta, però és pública. Ramon Llull, perdó. Perquè aquí a Catalunya les privades, que tinguin cert nom, n'hi ha molt pocs. Ramon Llull. Jo no recordo. Jo no recordo. Que tinguin nom, eh, has dit? Jo he estat buscant, havíem que trobava, Esade, però Esade sí, és una de les clàssiques i estava com molt destinada a...
Un públic molt concret, no? Una que hi ha de l'Opus, també. Jo he trobat que a Sant Cugat hi ha una que es diu Gin Bernat, que aquesta em sembla que és nova. L'Abat... L'Abat Oliva. L'Abat Oliva. L'Abat Oliva sí era una clàssica, perquè té ben bé 30 anys. Jo he arribat a fer classes. A l'Abat Oliva, eh? Durant un trimestre allà, i sí, sí.
Ja podien haver cotitzat una mica més per tenir una... Va ser molt puntual i realment hi havia una diferència abismal respecte de l'Autònoma, que és on jo he estat 33 anys. És que no tenia res a veure. Ni el paisatge, ni el paisanatge, ni... Eh, que hi havia gent, fins i tot més gran que la mitjana d'alumnat, que s'havien guanyat, diguem-ne, beques i per això podien anar allà.
gent que normalment treballava, fins i tot que ja tenien fills, i que era abismalment diferent a l'alumnat, diguem-ne, general, que era, si em permeteu una mica, la caricatura d'un pijo...
espectacular, però espectacular. Ens queden quatre minuts per... Ens queden quatre minuts per poder entrar a fons en aquesta qüestió, perquè, clar, que es creïn més universitats privades, que vol dir que hi ha més gent que se la pugui pagar, que es pot formar,
també pot anar en detriment de vegades del resultat final, perquè poder-te pagar una carrera, i no seré jo qui digui que si no treus tal nota no pots formar-te, però clar, si la garantia per tenir vocació i capacitat és tenir diners...
no sempre el resultat del professional serà fantàstic. No podem oblidar que tot aquest període de crisi des del 2008 pràcticament fins al 2020 que vam viure les grans empreses d'aquest país hi va haver més milionaris que mai.
Llavors, clar, aquesta gent té una descendència i té uns calés, però vull dir, la gent... A veure, avui per avui, la gent normal que està treballant en una empresa està tenint sous pràcticament equivalents
amb diferències, però equivalents als de 2008. Diguéssim, la gent està tenint uns sous baixíssims que estan treballant. En canvi, les empreses s'han fet supermillonàries. El rànquing d'empreses milionàries s'ha incrementat
bestialment. I, en canvi, el treballador cada vegada, diguéssim, té un sou... Recordo, vosaltres en recordareu, el 2002-2003, en l'augment d'aplicació de l'euro, els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil... Els mil...
Avui quanta gent és mileurista 20, 23 anys o 22 anys després? Era com un desprestigi i ara és un guàquina sort. És veritat. Aquí hi ha hagut... El negoci que hi ha...
Home, és importantíssim. La gent, hi ha molt més rics. És que el cost de la vida també ha pujat un 50%. El cost de la vida. I llavors els sous no arriben. Quan van canviar l'euro, de la passeta a l'euro, van perdre poder adquisitiu.
I, a més, la vida, el cost de la vida, anar al supermercat, pagar la llum, pagar tot, ha pujat un 50%. I ha llegat el preu. Però el país que està més baix que... Hem d'acabar. En una situació econòmica més baixa que el 2003. Hem de deixar-ho aquí. Universitats privades a Madrid. Camilo José Cela en Vilafranca del Castillo, Villanueva de la Callada, Pozuelo de l'Arcón, vamos.
A Madrid les tenen totes. Pràcticament les tenen totes. Això ho explica gairebé tot. Gràcies. Moltes gràcies. Fins la setmana vinent.
Són les 11 del matí.