La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler. Passen dos minuts de les 10 del matí. Bon dia i benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia de Ràdio Rubí. Un cop la Pamela Martínez ha acabat la part més informativa del Rubí al dia, ara és el moment de la reflexió i de l'opinió del magazín matinal de Ràdio Rubí. Avui tenim a l'estudi Lídia Juste a Montse Clemente. Molt bon dia. Molt bon dia.
Rosalia Viadé, bon dia. Bon dia. I Josep Maria Pijuan, molt bon dia. Hola, bon dia. Amb ells parlarem dels contenidors del centre que apareixen i desapareixen, de la zona de baixes emissions, que ja tenim la data d'entrada en vigor, del retorn de les mascaretes i alguna cosa més, si ens dona temps. Però ja sabeu, també els oients, volem comptar amb vosaltres, si voleu comentar
L'actualitat, amb els tertulians i amb mi, recordeu que el telèfon per entrar en directe és el 93588 5960, 93588 5960. La tertúlia de Rubí al dia, l'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Ahir ens vam llevar, vam tornar del pont, els que haguessin sortit de la ciutat, i ahir ens vam llevar amb una sorpresa. Havien tornat els contenidors del carrer Sant Gaietà a la cruïlla en Prat de la Riba després d'un mes aproximadament de la seva retirada. L'Ajuntament, durant el mes de novembre, va retirar els contenidors de tres punts del centre de la ciutat, els de la plaça Catalunya, els soterrats, els del carrer Justícia i els del carrer Sant Gaietà.
cosa que va generar moltes queixes dels veïns, que es preguntaven primer què havia passat i després una certa indignació perquè es veien obligats a baixar fins a l'escardíbul per llançar la brossa. Els contenidors soterrats de la plaça de Catalunya es van retirar dins la reforma global d'aquesta plaça amb la imminent reinauguració, imminent vol dir que és aquest dissabte mateix, reinauguració del casino.
i els contenidors del carrer Justícia es van retirar per les molèsties que causava els veïns propers d'un edifici per temes d'incivisme. Segons va explicar divendres passat l'Ajuntament en un comunicat, amb aquestes dues retirades tots els veïns de la zona haurien anat a llançar la brossa als contenidors del carrer Sant Galletà, que és un carrer molt estret, l'espai és molt petit i que no es podia ampliar amb més bateries de contenidors.
I com a conseqüència van decidir també retirar aquests, els del carrer Sant Galletà, perquè no es desbordessin. I la conseqüència de tot plegat és que es va quedar un tram molt important del centre sense contenidors amb l'escardíbol com a única alternativa. Malgrat tot, finalment, els contenidors del carrer Sant Galletà han tornat al seu lloc per la pressió veïnal. No sé si tots viviu al centre o no. Aquests dies heu notat aquesta absència dels contenidors o com anava?
Jo fa un temps vaig notar en el carrer Montserrat que els que havia subterranis es havien clausurat. No vaig veure després cap obra, després vaig veure que tornaven a funcionar. Vull dir, no sé exactament aquest moviment a què respon. Allà no crec que hi hagués queixa veïna, almenys jo no en tinc constància,
I que, bueno, van quedar clausurats, amb uns sacs de plàstic que ho impedien, i llavors hi havia al costat els altres... Els del carrer de Sacaetat no tinc idea de què passa aquí, no? Bueno, m'imagino que és un servei que té les seves dificultats i, segons com, per a alguna gent és molestós. Ara no tinc una constància que això sigui així, no?
En el meu cas, jo no visc al centre, jo estic a Els Aveds, però sí que és veritat que de tant en tant et trobes que hi ha moviments d'aquest tipus, sense avis, i jo crec que és el que és el pitjor, que de vegades et quedes com descol·locat i no saps ni el motiu ni per què, i aleshores crea una miqueta d'en Renou.
però res, vull dir, s'hauria de solucionar això, apropant més la... fent arribar més la informació als veïns, perquè quan tens informació tens més paciència o saps com actuar, i no que així ara... De vegades tens la sensació que es decideix una cosa, després ara canviem, ara tornem, i és una miqueta caòtic. En aquest cas és el que ha passat. És el que ha passat, clar.
Clar, clar, clar. Rosalia, tu vius a prop d'aquesta zona? No, no, no. Jo també tinc contenidors, com no, que també es neteixen precisament a les 11 del vespre i tothom està més o menys agafant la sony i pam, s'ha acabat. I jo sé que la gent que viu al centre, que tinc amics, es queixen precisament del soroll, del soroll que fan a l'estat de la matinada...
Perquè un horari és per la brossa i un altre camió passa per recollir el resta, els altres continuidors. I, clar, són dos tipus d'horaris que quan s'ha agafat el zony, un és a les dues de la matinada, jo sé que aquí al centre n'hi ha una que passa a aquestes hores, a les dues, perquè tinc una amiga...
que precisament viu aquí, i em diu... Quan ja he agafat el sony, llavors ha passat a les escombraries, i quan ja he tornat, llavors a l'altre. Però, bueno, som els necessaris, potser. No ho sé si es podria fer d'una altra manera. Potser aglomerant tots els horaris d'una sola vegada, a les 10 del vespre, que encara estem una mica entre sueños, i crec que seria més anual. De totes les maneres...
Jo penso que tots hem de posar una mica de la nostra part. Tots. Perquè som holístics. Vull dir, tots depenem de tothom. Podem viure a la nostra manera i cada una... Depenem tots de tots. Somos un todo, com en diuen, no?
El que passa és que recollir la brossa per la nit, jo entenc que en el seu moment que no hi havia les illes peatonals, tenia un cert sentit, perquè, clar, el moment que tu vas amb un camion lent, fas una cua important, avui, diguéssim, amb l'illa peatonal, per exemple, en el carrer Montserrat mateix, diguéssim, allà pràcticament no hi ha tràfic.
No hi ha trànsit, diguéssim, i menys a la nit. És un carrer que té... I al carrer, diguéssim, el Francesc Marcià, jo així tampoc, de nit no... A veure, hi haurà un tràfic, però és suportable. No ho sé, penso que aquest aspecte potser sí que es tendria... Diguéssim, tallar el trànsit,
durant el dia, amb un tràfic més o menys intens, sí que pot ser un problema. Com era la idea inicial, diguéssim, perquè encara no hi havia Illa Peatonal. Ara que hi ha Illa Peatonal, diguéssim, no ho sé, jo...
Conec experiència d'Alemanya i, per exemple, es recullen casa per casa, diguéssim, pràcticament el porta a porta, diguéssim, de dia, amb uns camions grans, diguéssim, que impedeixen el tràfic. Vull dir que quan...
La gent va veure, coneixia el de Rubí, i va dir, home, doncs estaria molt bé que allà també es fes, perquè la nit, vulguem o no vulguem, hi ha menys trànsit que durant el dia. Jo penso que aquest aspecte sí que potser es tindria que revisar, diguéssim, en aquelles zones que hi ha als subterranis, o inclús que són els containers,
però que avui per avui són espetonals, a la qual el trànsit és el trànsit intern, els pàrquings que hi hagi en aquella zona que entren i surten. Tornant al tema d'aquests contenidors que es treuen i es posen,
suposo que vosaltres no viviu a prop d'aquests contenidors, però segurament us agradaria tenir-los una mica més lluny de casa, però prou a prop per no haver de caminar molt. I això, contentar tothom, suposo que és impossible. És impossible.
Sí, sí, sí, això és impossible. Ens hem d'acomodar. Jo penso que ningú està content que li posin quatre contenidors o tres, perquè sempre van en trio o a un quartet, diguéssim, al costat de casa. Però, claro, vull dir... Vivim amb la societat que vivim i tal, vull dir...
Jo el que aprofitaria per dir i reivindicar el que són els barris que no estan al centre, que jo crec que encara falten papereres i falta una presència més habitual de neteja. De vegades mires i dius, no sé, realment hem passat per aquí? Perquè vull dir...
No es nota, no? Jo veig la vorera i tot, i al final sortim els veïns a fer-ho, però no hauria de ser així, perquè també som ciutat. I no és exactament contenidors, però estem parlant de neteja. Jo m'atreviria a reivindicar a l'Ajuntament que es baixin les tasses de les escombraries, que és molt car. Això sí que és important.
És molt car. I ara, a més, no tenim la recollida d'escombreria, sinó que després la tassa de reciclatge. I jo demanaria, per favor, una mica de suport al ciutadà, perquè és molt car. I jo sé que l'Ajuntament també té convenis en Coembes, llavors, una mica de por favor.
Pel que sé, aquestes són taxes que venen d'Europa i quan es puguin posar, ara s'està estudiant si els contenidors intel·ligents, si el porta a porta, que sembla que el porta a porta a nivell rubí està bastant descartat, però encara no, encara no.
Quan es pugui fer el reciclatge millor i més personalitzat, on es pugui demostrar, diríem, si tu, Josep Maria, recicles millor que tu, Rosalia, doncs tu pagaràs menys de taxa que tu, però s'ha de poder personalitzar. Ara només es pot fer si vas a la deixalleria. Si portes les coses a la deixalleria, tens un descompte, però si no, no. I la idea és aquesta, llavors és baixar aquesta taxa del reciclatge a través de la personalització, que és el més difícil segurament de fer, però s'està trobant, buscant la fórmula.
però molta gent no pot anar a l'Ejadria. Llavors jo també vaig reivindicar a l'Ajuntament que els punts de recollida serveixin també com descompte, perquè també tens la intenció de reciclar el millor possible. Em van explicar que això ho han arreglat, que en teoria... Ara ja sí, si vas a la deixalleria mòbil...
Ah, sí? No fa molt temps, eh? Però es va canviar precisament per peticions ciutadanes. Ah, estupendo. Això em sembla... Quan es va fer la campanya en contra de l'impost de residus.
diguéssim, això es va aconseguir. És molt bé. El que passa que, clar, és complexa perquè, clar, anar a la deixalleria de cova solera, diguéssim, és clar, necessites un vehicle, llavors és allà el peix que es menja la cua. Correcte.
Primer, xegons on visquis, no pots entrar amb el cotxe, o si entres amb el cotxe tal, és complicat. Ara, aprofitar, per exemple, la deixallaria del mercat municipal, hi ha uns llocs importants, diguéssim, i després això, el reconeixement de la gent que fa aquest esforç.
I després, el més important de tot, jo penso que... és que cadascú, a l'hora d'anar a comprar, compri allò que generi menys residu possible. Sí. Perquè, clar, ja que no ho fan les empreses, ni les obliguen a les empreses a fer-ho, diguéssim, a l'hora de posar tres envasos per un mateix producte, el de cartó, el d'alumini i no sé què més, i el de plàstic per la bossa que et donen per anar-lo a comprar...
Diguéssim, això és demencial. En aquest aspecte, jo penso que sí que, per part de les administracions, es tindria que fer un crit una vegada més a les empreses a l'hora de fer els envasos. Ja que hem passat, diguéssim, ja passem de l'envàs reciclable, diguéssim, almenys el que sigui no tingui per què ser carregat de residu, no?
Home, les empreses ja els hi posen, ara, uf, el tema de residus i tal, vull dir, estan supercontrolades i cada vegada hi ha més exigència, eh? És que després està el que és el format de... Sí, però tu m'agrada una llauna d'atun. Tu compres una llauna d'atun i compres l'envàs de cartró i l'envàs d'aluminio, de ferro, de lo que sigui.
I llavors, si agafes una bossa per portar-lo, és això, vull dir que...
un envàs d'una llauna d'atum no tindria... Tindríem que posar aquell alumini per portar, diguéssim, per tancar hermèticament aquell fet, diguéssim. Sí, jo recordo que abans estaven marcades les llaunes, també, directament. Si comencem a recordar allò que quan anaves a comprar la llet amb la lletera... Encara ho tenim a la memòria, tenim aquesta sort, fins i tot jo també.
Però imagina't, diguéssim, en aquests moments, jo no sé la quantitat exacta, però és més car comprar una aigua de vitxí, diguéssim, reciclable, que una botella de vitxí no reciclable.
I és igual, és vidre, igualment. I si tu et donen l'opció de com vas a comprar un bitxí, perdó per la propaganda de la marca, però diguéssim, és allò que... És com el cel o el bitxí. És allò, la mateixa botella, si és reciclable o no reciclable, és més barata la reciclable que la no reciclable.
No, al revés, no? Però és més barata. La no reciclable... Així és. No, no, és més barata la reciclable... És més barata? Perdó, més cara. Més cara la reciclable que la no reciclable.
Clar, per ells és més car, diríem, produir, i per tant ho repercuteixen en el que és més car produir, però sí que és cert que després es pot produir aquestes paradoxes, és més econòmic, diguem, comprar productes que contaminen, que no contaminen, o comprar de manera individual, etcètera, etcètera. Això és així. Al final ens hem oblidat de les famoses tres R's, parlem molt de la primera, el reciclar, però no la de reutilitzar, i la de...
Reduir, que és la... Reduir, hem de començar per reduir. Exacte, és reduir. És això, és canviar la mentalitat i... Menys plàstics. Jo, per almenys, comprem vidre. El bitxí, per exemple, fa vidre i em sembla molt encertat. No és plàstic. Sí, però... Perquè vas a comprar l'aigua de soler... Aquest vidre reciclable, aquest dir-hi-blat no reciclable, et surt més car que el reciclable. Sí.
El que passa és que el reciclable tens l'inconvenient que quan tu vas a comprar-lo, tens que anar amb l'ambàs 8. En canvi, si és no reciclable, no fa falta. És un tema de comoditat. Jo és que encara sóc de les que va buscar l'aigua a la font. Tinc les garrafes...
Ostres, això ja... A la font blanca que està a camí del Montsec. Aprofito el viatge i és una font amb unes propietats boníssimes. Has de fer l'esforç de carregar, de tal... Però també, al final, és un tema de consciència. En aquest cas, aigua viva no té preu, no?
Molt bé, molt bé. Doncs, bé, deixem aquest tema dels contenidors i del reciclatge en general, que és un tema que dona molt de parlar. I parlem d'un altre tema també de la ciutat, perquè ja tenim la data de la posada en marxa...
de la zona de baixes emissions de Rubí. Serà el dilluns 29 de desembre. El mapa és prou conegut entre el carrer Catmó i la Rambla del Forrocarril i el passeig de la Riera i el carrer Calderón de la Barca. Funcionarà entre setmana, de les 7 del matí a les 8 del vespre, que serà quan no podran passar els vehicles sense etiqueta ambiental que no disposin d'alguna de les diverses excepcions, moratòries o autoritzacions que s'han previst.
Tant la zona geogràfica escollida com el munt d'excepcions que es contemplen s'han fet perquè a l'Ajuntament quasi no hagi demultat ningú. Així ho explicava l'alcaldessa Anna Maria Martínez aquí a Ràdio Rubí fa un mes. Tenim aquesta obligatorietat com a municipi de més de 50.000 habitants i el que hem fet és ubicar aquesta zona de baixes emissions en espais que pensàvem que...
d'alguna manera ja tenien una protecció com a espais peatonals. Per tant, si heu pogut veure, com deies, pràcticament coincideix i el que no voldríem és que això es visqués com una... Com sempre passa quan hi ha obligatorietats normatives, al final qui acaba sentint la pressió de la norma
És el ciutadà o la ciutadana que ha de travessar per anar a casa seva amb el seu cotxe, que potser té 15 anys però que no se'l pot canviar. I en això aquí serem molt sensibles a aquestes situacions, per això hi ha aquestes excepcions, hi ha moratòries i nosaltres allargarem el màxim.
han allargat al màxim i és el 29 de novembre, ai de desembre, perquè realment això havia d'entrar en vigor el 2026, com a molt, molt, molt, molt tard. Per tant, escoltant l'alcaldessa, sabem que Rubí, 1, aplica l'esona de baixes emissions per obligació i sense estar-ne convençut de la seva eficàcia per reduir la contaminació.
Per tal de tramitar aquests permisos, s'haurà de registrar el vehicle a la Plataforma General de la ZBE, una plataforma que encara no està activada. Segons el consistori, està previst que els tràmits estiguin disponibles properament, sense posar una data, en el marc del conveni que s'està acabant de tramitar entre l'Ajuntament i l'Autoritat del Transport Metropolità, l'ATM.
Igual que tampoc encara estan instal·lades les càmeres per controlar qui entra a la ZBE, amb permís o no, ni els cartells que senyalitzen l'entrada en aquests punts del mapa. Per ara, l'oficina de mobilitat de les Torres, rebatejada com l'oficina de la ZBE, serà el punt on es podran resoldre dubtes d'aquesta zona de baixes emissions de manera presencial. Està ubicada a la plaça de la Constitució número 2, al nucal número 2.
No sé si vosaltres esteu afectats per aquesta zona de baixes emissions, tant perquè estigueu a dins o perquè tingueu un cotxe antic. No, no, estic afectat de... No, no, jo ja dic, però sí que baixo un cotxe. Jo sóc de les que haig de baixar en cotxe, intento deixar els aparcaments que hi ha a prop de... del que jo considero centre, que en faig això ja està bé...
I amb el seu dia ja ho vam parlar. Jo el que penso que en aquest cas l'Ajuntament ha estat prou intel·ligent com per no afectar a bona part dels ciutadans. A mi el que em fa reflexionar és quan s'han de fer les coses perquè al final acaba, en aquest cas, acaba sent una cosa que tampoc té...
gaire sentit, però ho has de fer. Al final t'està generant unes despeses perquè estàs fent càmeres, tal, tal, tal. Jo estic cansada de tantes càmeres per tot arreu i de fer les coses perquè sí. I en el seu dia, en alguna tertúlia hem parlat sobre aquest tema de si realment acotar les zones de baixes emissions tenia...
un efecte al que es pretén. I sincerament crec que hi ha altres vies que són molt millors. I en aquest cas, doncs mira, un aplaudiment a l'Ajuntament que dintre de tot va dir que faria una cosa, ho ha fet, ha allargat al màxim i sembla ser que ens quedem en una zona que realment és molt...
molt minoritària, d'afectació. Però que segurament tindrem convilatants que estan afectats, perquè aquí es pot canviar ara un cotxe i, a més a més, les condicions que t'estan marcant de futur, que si cotxes elèctrics, que si és una disbaixa. I aleshores estem parlant d'una banda de... Bueno.
de reciclada, tal, de sostenibilitat. Jo veig que es fan les coses encara sobre el paper i alhora, la veritat, els resultats són una miqueta, passa el tràmit, un per i per.
No m'agrada, no m'agrada. Jo sí, jo estic afectat, jo estic al centre... Vinc al centre del poble i llavors estic afectat. El que passa és que jo ja tinc els permisos, en principi, atorgats per circular. A veure, persones que se circulen, que no és persona petonal, eh?
A més, el cotxe és el distintiu groc, vull dir que en principi també em permetria... I és un cotxe que no és recent, té 15 anys, vull dir que en principi ja, en el seu moment, ja vaig comprar un cotxe d'aquestes característiques.
Bé, jo en aquest cas, diguéssim, el que trobo bé és la informació que s'ha facilitat, diguéssim. A mi m'ha rebat a casa, diguéssim, tot aquest dríptic en el qual tal, i una carta explicativa, diguéssim, de com s'aplicarà això. Bé, penso que aquesta vegada en aquest aspecte s'ha fet bé.
Vull dir, pots estar més o menys d'acord amb aquestes condicions, però, com a mínim, ningú pot... No sé si això ha arribat a tota la població o si ha arribat... A les zones. A la zona afectada. A la zona afectada, eh? Però, bueno, en aquest sentit, jo penso que és important. Ara, no oblidem també el que vam dir en el seu moment, quan això també ho vam comentar aquí a la tertúlia, que és a dir, no ens hem d'oblidar...
de tindre també més informació i més millor funcionament del que és el transport públic. No ho sé, per exemple, jo l'altre dia havia d'anar a Can Oriol, diguéssim, i mira que porto 50 anys vivint a Rubí, diguéssim. Volia anar amb autobús i no sabria com fer-ho.
no sabia com fer-ho, diguéssim. El 2, el 2 i el 4. Ja, bueno, diguéssim, com que no estic habituat... Està a tocar la Rosalia i... Sí. Com que no estic habituat, diguéssim... Jo col·laboro amb el planeta, amb l'ambient del planeta, perquè he deixat el cotxe.
No, no, i al final vaig anar-hi caminant, no? Però vull dir que en principi... Sí, sí, hi ha l'opció de caminar. No m'apeteixia res de les set i mitja de la tarda anar a peu a Can Oriol, no? Sí, sí. Durant el dia, sí, però a la nit no em feia gràcia, vull dir, pujar en aquella hora. Cal trobar. A més d'una altra activitat, vull dir... I què vas fer? Vas trobar una parada i vas mirar... És que, és clar, el viure a la zona del centre...
diguéssim, les parades representen que estan a l'exterior. O tenia que anar al mercat, tenia que anar a la zona del mercat municipal, que, aunque el mercat entra dintre de la zona de baixes emissions, però llavors m'imagino que l'autobús, perquè passa pel mercat municipal, em donaria aquesta informació. Però bé, jo en aquest aspecte penso que és important...
Ara, també és cert que això jo penso que està fet amb una perspectiva que per l'any 30 es havia dit de deixar de vendre cotxes de gasolina o gasoil,
I que això ja s'ha traslladat... Ja ho han canviat. No sé si al 35 o més enllà, no ho sé. No ho recordo, però sé que al 30... Vull dir que hi ha un canvi, com el qual, diguéssim, potser també era una qüestió... Ara, és evident, el tema mediambiental és un tema que ha de ser preocupació dels governs i no, diguéssim, criminalitzar-lo com fan alguns amb el tema mediambiental, no?
Sí, aquest tema de la zona de baixes emissions, aquí l'Ajuntament i en general els ajuntaments governats pel Partit Socialista d'aquest arc metropolità, han agafat tots una postura molt similar en aquest sentit de dir ho fem per obligació però no perquè creiem que això afecta.
I en aquest punt coincideixen amb els partits d'extrema dreta que estan en contra de l'agenda 2030, d'ambiental europea, etcètera. I aquí és aquest punt de certa coincidència en el tema, evidentment, no en res més.
Rosalia, tu deies que tu ja estàs contribuint, a tu no t'afecta, perquè ja has deixat el cotxe, no? Jo l'he deixat el cotxe. A Barcelona ja passava fa molts anys, que si no portaves la etiqueta distintiva de no contaminació, no entraves a Barcelona, i això ja fa molts anys. Però jo ara he decidit que tinc dues cames, de moment ens serveixen, i les fes servir tot el que puc. I, a més, estic descobrint el transport públic.
que jo el que m'agradaria és que encara estigués més desenvolupat. Vull dir que... Penso, és la meva idea, que els autogussos de Rubí, com és una ciutat petita, els carrers són petits, els autogussos tindrien que ser més sovint i més petits. Jo també ho penso, això. Penso.
Més petits, no, perquè van agafar els autobusos de Barcelona, que ja no servien, els van portar cap aquí, no, això no. Microbusos, però més seguits, perquè el 2 i el 4, per exemple, passen un cada hora. Hora, hora i deu, llavors baixes el tren i has de fet de la camineta fins... Bé, crec que ara... Això al cap de setmana, ara entre setmana el 2 i el 4 passa més sovint. Més sovint? Ah, no, jo al cap de setmana, jo entre setmana.
Jo vaig a Barcelona entre setmana. Ara també els han fet elèctrics, no? Ahir van presentar, bueno, híbrids. Híbrids, híbrids, és veritat. Home, jo, més que res, no és que Rubí sigui petit, el que passa és que l'estructura urbanística de Rubí és molt complexa. Complicat, complicat. El nivell d'especulació que hi va haver en el seu moment, això ens ho treu ningú del davant, no?
Llavors, sí, jo estic d'acord amb més freqüència i no cal que siguin microbusos, però un tipus de bus que no necessàriament tinguis que portar 60 persones, diguéssim, allà dintre. Això, si va mig buit. És que és això.
Sí, sí. L'últim dia vam parlar, en una tertúlia de fa unes setmanes, vam parlar també dels autobusos i de si inclús havien de ser més grans. És a dir, el dubte... Sí, perquè les hores punta van molt plens. És a dir, a les dues del migdia o a les vuit del matí, quan van la gent a treballar o els nens als instituts,
no s'hi caben. Jo posava l'exemple dels meus fills, però passa molt. Ells surten a dos quarts de tres de l'institut, van a buscar l'autobús, i hi ha vegades que aquell autobús va tan ple que ja no els deixen pujar, i s'han d'esperar 20 minuts que passi l'altre. Però això, igual que ho saps tu, ha de saber... Sí, sí, sí. Però és una qüestió de fer un bon horari. I fer les coses amb sentit, el que diem. Perquè, o sigui, tens en el moment àlgid, no dones a l'abast.
I després portes l'autobús, que està a vuit. És el que dèiem de la recollida de brossa, no? Diguéssim, ens ha de estudiar molt els horaris de les coses perquè puguin treure-li el màxim de profit. A la millor, amb una hora determinada, ha de passar cada deu minuts, i amb l'altra, a la millor, amb mitja hora és suficient, no?
Això mateix. Aquí és on s'hi hauran de posar quan es renovin els contractes amb Avanza, doncs que tinguin present aquestes coses. Són sugerències que s'han d'apuntar, no? I tant. Molt bé, doncs ara farem una petita pausa, agafem-hi una miqueta d'aire i encararem el segon bloc de la informació.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Ràdio Rubí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de cama. Adeu de cama.
La Unió Expulsiva Rubí disputarà l'últim partit del 2025 a Can Rosers contra el Sant Mauro. Espera un dia 10 a l'any amb una victòria davant d'un rival que tanca la Lliga Elit. A Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi. T'esperem diumenge al migdia.
Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us ho ha assabentat plena, profe de la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Passen 5 minuts de dos quarts d'onze del matí. Seguim amb la tertúlia del Rubí al dia. Mireu que tinc a la mà.
Una mascareta. Una mascareta. Mira, l'he agafada perquè aquesta tarda, i a més és veritat, ara sembla que d'allò... Mira, la Rosalía també la porta. La teva la FP2. Jo aquesta tarda tinc hora al metge, la tinc ja des de feia dies, i he dit, calla.
que l'he de tornar a treure del calaix per tornar-me-la a posar. La tinc aquí preparada, que no me la deixi, que el més senzill serà deixar-nos-la. Perquè a partir d'avui és obligatori dur la mascareta als CAP, als hospitals i a les residències. La mesura s'adopta arran de la situació epidemiològica actual.
la incidència de la grip i d'altres infeccions respiratòries, que ha assolit nivells molt alts, amb un increment del 50% dels casos en només una setmana. La mesura té una vigència inicial, de moment, de 15 dies, a comptar des d'avui, que és quan s'ha publicat en el DOC. Escoltem la consellera portaveu del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque. Es signarà la resolució...
per tal d'informar a la ciutadania, i per tant aprofito també aquesta roda de premsa, que caldrà l'ús de la mascareta per la contenció de la grip a Catalunya en centres de salut, hospitals, centres de saluts i residències de gent gran,
demanar a la ciutadania, de la mateixa manera que ho vàrem fer amb la vacunació, que segueixin de manera estricta aquesta utilització de la mascareta en aquests àmbits de vulnerabilitat.
No sé si teniu gent al vostre entorn amb grip aquests dies. Bueno, jo la vaig passar. Tu en primera persona, directament. La vaig passar, no? No, en principi no, però precisament ara quan venia, quan surti d'aquí marxo cap a un hospital a veure un parent i pensava... I pensava... No l'he agafat la mascareta i m'imagino que la meva companya n'haurà agafat alguna.
A mi el que em ve és... Algú s'està forrant amb les mascaretes, de nou. A mi és el que em ve. T'ho dic de veritat, eh? Això ha estat un negoci que no vegis. Continuem amb el tema. Jo soc molt així, eh?
Conspiranoica. No conspiranoica, sinó... És el que tenim a les notícies, no soc conspiranoica. Té un matís, però... Ah, no, no, no. Després, bueno, i a mi el tema de la mascareta també... Buf, a mi no. Hi ha moltes coses que no. O sigui, tothom...
Sempre hem tingut grips, refredats i tal. O sigui, el que és la mascareta podran cantar a missa, però la meva experiència és que ni com s'està fent servir ni... Que els beneficis i les necessitats de fer-les servir ja a mi no m'acaben de convèncer, jo ho dic sincerament. He tingut la meva filla, que ha estat a casa, amb un refredat ben fort i tal...
I jo he estat amb ella fent de mami-mami i aquí estic. Vull dir, jo fa anys que no em refredo, ni agafo grips ni res, perquè estic... Bueno, estic... Em cuido molt. Però serà per altres motius? Si no em portessis altra gent en la teva mateixa situació, si portés mascareta li aniria bé. Però la mascareta no és per protegir-te, tu.
Però tu amb ells, sí, sí. L'hauria de portar més és la teva filla, per entendre'ns, que no tant tu. No, però si es posa la mascareta ja se'n mor perquè no podria ni respirar, perquè la congestió que té, vull dir, és infumable que ella es pugui posar una mascareta. I jo estic bé, estic sana...
estic molt sana, avui m'han fet un qüestionari de salut i, vull dir, estava gaire bé, rajava el 100, una passada. I aleshores, per què m'haig de posar una mascareta? Perquè algú, el de sempre, amb els despatxos es decideixen moltes coses, per motiu X, que han quedat també...
I apa, tornem a fer salut. Jo veig la gent que de seguida comença a crispar-se, tenir moltes pors, una altra de nou, novament tornem a això, tornarem a això, lligat amb els que tenim els confinaments dels porcs i la gent es varada. I quan tens por i quan no estàs en el teu centre és més fàcil que et posis malalt. Això ho tinc comprovat perquè la por sí que es contagia molt. Això és veritat. I aquí no hi ha mascareta per la por.
Rosalia. Jo penso que és una acció que hem de fer, posar-nos la mascareta, perquè és preveure una possible complicació. I sabem que el virus està corrent, i està corrent més de pressa del que hauria de córrer. Per tant, aturint-lo una mica. Primer, la vacuna. Això és el primer. I després de la vacuna, la mascareta per intentar...
inclús n'hi ha molta gent que no simplement per l'encostipat, perquè pots tindre una insuficiència respiratòria, una bronquitis, l'asma, molta gent amb asma, llavors, bueno, tu no ho saps, estàs inclús incubant aquell encostipat. Jo tinc molts amics que estan tots en una febrada, però bueno, aquests ja estan al llit, aquests ja no es mouen, però sí que és veritat que tu pots estar incubant alguna cosa sense saber-ho, i
quan vas en un transport públic has de tindre aquesta delicadesa de posar-te la mascareta. Jo trobo que sí, que és necessària. Està clar que en el moment en què, quan la teva filla està molt congestionada, en aquell moment no fa res, és en el previ. De fet, la setmana passada vam fer la tertúlia i aquí hi havia una companya que havia sigut directora d'una escola i ella recordava que durant el confinament, no, quan van tornar a les escoles però s'havia de portar mascareta,
van desaparèixer les grips, els mals de panxa, perquè els nens anaven amb mascaretes, rentaven les mans, cosa que hem deixat de fer, i han tornat. Jo penso que, com diu la companya, qualsevol normativa que comporta una despesa i que comporta que es moguin coses...
Sempre hi ha l'espavilat de torn i això no ho evitarem. El que es va passar el 2021, no totes les mascaretes anaven al costat de la corrupció. Si no, llavors això seria ja... I la corrupció va ser perquè es van aixecar totes les restriccions que hi ha de contractació pública per poder anar més ràpid perquè arribessin les mascaretes i llavors en van aprofitar els aprofitats de sempre.
Jo vull comentar una cosa, perquè jo també tinc família que són mestres, i ells va ser al contrari. S'estan posant malaltons els nens perquè ens fan tenir les finestres obertes i tal, i va ser un caos, va ser tot al contrari. Malalts, malalts, malalts. Temes de fred i tal, per això depèn. Jo em sembla que...
Per el mateix, havies de tenir les finestres obertes i tal, i els nanos... Bueno, va ser horrorós, a aquella època, quan els obligaven a més anar amb ells. Jo no vaig lliure perquè estava hospitalitzat durant... Vaig estar un mes i mig hospitalitzat, vull dir, amb la qual no vaig lliure tota aquesta situació. Però, bueno, jo, en principi, no tinc problemes d'entendre l'utilització de la mascareta i penso que hi ha una part positiva.
Ara, que hi ha també aquestes parts negatives que tu mencionaves, sens dubte, però vull dir, això és que és amb això o és, diguéssim, no sé... No, però un refredat es passa, vull dir, tampoc és... Ara estem com... No, però no és el mateix passar un refredat a una persona de 47 anys a una persona de 76 anys.
Més diferent. No, però es passa. No, no, no, no. Hi ha gent que morra. Quan jo recordo, encara tinc memòria per això, vull dir que jo podia... Els 50 anys tenia un refredat i quan em recuperava, diguéssim, em recuperava. Avui, quan tinc qualsevol cosa, amb 76 anys que tinc, diguéssim, noto que perdo. Que perdo. I que perdo molt.
diguéssim, perdo molt... A veure, que potser és una qüestió de coco, eh? Però que no surto de la malaltia quan en tens 45 o 50, o 60. I ara, bé, eren les tres cagaleres, constipats i caigudes. La gent gran és així, és veritat. Però és que als 70 o 80 anys et surt tot el que has fet de mal a la vida, de una forma o d'altra, que no has sabut comportar-te.
I, claro, no hem sigut monjos durant la nostra existència. Hem tingut les nostres coses, no? Si la mascareta és un efecte, jo diria, un efecte placebo i et fa sentir millor i tot això, segurament va molt bé. Però que hi ha també molts estudis que parlen de l'eficàcia, de la no eficàcia de la...
Ara tenim la grip aquesta, la variant K, que aquesta és molt agressiva. No simplement és un encostipat en mucositat, una mica de concessió. No, no, la variant K té molt mala idea. Llavors, és per això que... Però té molt mala idea. Parlem com si fos una que ens està esperant per atacar-nos. Té molt mala idea. No, no, no és paranoia. No, no és paranoia.
És que és la veritat, els metges ho estan avisant. És una variant de alegria. No, estem personalitzant. Estàs personalitzant amb una malaltia, com si estigués... És molt difícil de superar, com ho diries tu. És molt difícil de... És molt difícil de superar. És una variant molt agressiva que és molt difícil de... I quanta gent coneixes que té aquesta variant al voltant teu? Ara. Ara.
Aquest any. Aquesta. Aquest any. Això, la gent ara que s'està encostipant és la... És que no és encostipat, és grip. Estem parlant de grip. Estem parlant de grip. Un encostipat és mucositat i congestió. Però jo estic parlant de grip.
Llavors la grip és la gran fraba. Jo el que considero, per tota la visió durant aquest temps, que m'he informat moltíssim, perquè sóc una persona, t'ho prometo, i el que veig... No ho sé, jo parlo perquè... Jo també. Potser el que jo dic a tu no et ressona. Però jo et diré que ara costa més, potser...
superar aquestes malalties i d'altres, perquè la gent ara... Estem més intoxicats, o sigui, estem més fluixos. Som nosaltres, que el que hem de fer és el que jo he fet. Jo us ho he dit. No sé si algú ha fet o tal, però jo fa anys que no agafo ni grips, ni constipats, ni coses d'aquestes. Però per què? Les temes de fenses s'estan bé. Anem a això, anem a treballar el que realment cal.
O és que a partir d'ara arribarà un moment que haurem de portar la mascareta sempre tots posats? Però això s'ha de fer en els moments, tots els dies i totes les hores de la vida. Però això que dius tu no s'ha de fer ara. S'ha de fer tots els dies i totes les hores de la vida. Però no tothom...
té ni la voluntat, ni té els coneixements, ni té les situacions per fer-ho. Diguéssim, a veure, hi ha gent que... Jo no em posaré malalt mai. I el dia si jo em cau com una esponja. Clar, vull dir... No és fàcil. Diguéssim, cuidar-se. Cuidar-se és una cosa que...
Ho hauríem d'aprendre igual com aprenem a l'abecedari. Jo dic que a mi, per exemple, posar-me la mascareta a mi m'emmalalteix perquè jo necessito respirar. És una de les coses que... He pres consciència de què hem de respirar, de com hem de respirar i de la importància de respirar a ple pulmó.
I a la buena de Dios, ara mascareta, i tothom... No, és que no t'ho diuen tot el dia. Et diuen en moment puntual sense un que et poses tu. O sigui que estic completament d'acord amb tu, completament, que la persona ha de trobar el seu centre i cuidar-se sempre des de dintre cap a fora. Llavors és una salut global. Llavors estic completament d'acord amb tu, no puc estar més d'acord.
Per això tenim tantes malalties mentals, perquè no ens cuidem en realitat el que de veritat importa. Llavors, bé, però aquí ara t'estan donant un consell, la classe metge, t'estan donant que per favor, en els hospitals, en autobusos i trens i demés, públics,
et posis la mascareta, perquè estàs ajudant a que això no es traspassi a un altre i a un altre i es faci escala. Ara, que ens hem de cuidar sempre, i tant que sí, buscar el centre de la persona és fundamental. Però hauríem de partir d'una realitat, diguéssim, si tots partim d'aquesta realitat, diguéssim, hi ha contaminació? Diguéssim, ens contaminem uns amb els altres?
No. Contagi. La teoria del contagi. Aquí està el kit de la qüestió. Sí que ens contaminen. No ens contagiem com a tal. Els virus, jo tinc una concepció del que són els virus molt diferent. Per mi, tu deies, els virus corren. No, els virus no corren. Corren pertot arreu. I és aquesta la visió que tenim tots. No, surten de la respiració. No és que corren.
És que surten de la respiració. Ets portador. Però som portadors d'una cosa que està allà a dins nostre i encara no se sap exactament molt bé què és el que estan fent. Perquè hi ha molta gent que està estudiant encara, gràcies a Déu. Estàs parlant de les bactèries, no dels virus. No, no, estic parlant dels virus. Els virus no corren dintre nostre, són les bactèries. No, és el que t'estic dient. La primera frase ha estat els virus corren. No, no.
Els virus... És una metàfora. Circulen. Ens els passem els uns dels altres. En la respiració, inclús en la saliva... Però no fa res. És una cosa que no es viu, què tal? És una conseqüència de moltes coses que ens estan passant a dins. El virus és natura pura. Vull dir, és que...
Estan. Sí, estan, estan. Però no estan esperant a... Sí, sobreviuen. Sobreviuen, gràcies a nosaltres. No som vius. Però muten quan cada cop els hi poses més barreres, muten per arribar a un altre ésser viu, perquè el que necessiten és estar amb els éssers vius. I viuen de tu.
clar, viuen de tu, i que van canviant. Però això, Albert, ho dic sincerament, tot això són teories. No són teories, això és ciència. Però crec que ara no farem un debat científic ara mateix, perquè crec que no seria el moment. El més he llegit. Doncs, canviem de tema, però està molt relacionat, perquè jo abans he dit que aquesta tarda tinc una cita al metge, i per això agafava la mascareta, però és que no sé si el metge hi serà.
Ah, això és un altre problema. Jo ja aniré, jo aniré de meva cita, però veurem si el metge hi és, perquè avui és la segona jornada de vaga dels metges catalans convocats, en aquest cas, pel Sindicat de Metges de Catalunya. Ahir van xifrar en un 45% el seguiment de la primera jornada de vaga, que continuarà avui i també els dies 14 i 15 de gener.
El Departament de Salut, però, per la seva banda, ha situat el percentatge de seguiment de la vaga només en el 7% al matí i el 5,9% a la tarda. Ahir, tu que ets dels sindicats, segurament això ja ho has escoltat, jo no ho heia sentit mai, cada vegada que els sindicats donen xifres de seguiment d'una vaga i l'administració dona una xifra...
tan, tan diferent, sembla allò de les persones que van a una manifestació. La nit i el dia. I no entenia per què hi havia tanta diferència. I ahir el Xavier Lleonard, el vaig sentir en una ràdio, i va explicar que per ells, quan un metge en aquest cas vol fer vaga però l'adjudica en serveis mínims,
Per ells, ha fet vaga. Perquè volia fer vaga, però està de serveis mínims. I, evidentment, l'administració no. Amigo, per fi ho he entès. No sé si era sempre així. No tenia aquesta informació. Té la seva lògica. Té la seva lògica. Doncs, escoltem precisament Xavier Lleonard, secretari general del Sindicat Metges de Catalunya, que explica els motius d'aquesta vaga.
La situació que tenim els metges, les metgesses, les facultatives, s'ha de canviar i s'ha de canviar ja. El recanvi generacional és un fet i les noves generacions volen tenir unes condicions dignes per poder atendre correctament els pacients. Bàsicament per poder atendre correctament els pacients, per no tenir sobrecàrregues d'agenda, per no poder posar en risc la salut dels malalts amb 24 hores de treball continuat.
per no haver de patir burnout com hi ha un 90% dels metges joves que estan patint. I el que està aquí representa això, no volem continuar així, perquè si continuem així hi haurà tota una part que seguirem protestant, però hi haurà una part cada cop més important que abandonarà el sistema i deixarem la sanitat sense metges.
Això potser ho volen els polítics. Nosaltres no i la població tampoc no ho hauria de voler. Bastant contundent, Xavier Leonard. No sé si esteu d'acord amb aquesta vaga. Molt dramàtic. Jo penso que... A veure, en part de coses té raó, pot dir raó, i avui per avui hi ha una certa explotació d'una part del personal, els metges amb tot el que representa el MIR i tot el que representen les guàrdies i totes aquestes coses...
Però no oblidem una cosa, diguéssim. Darrere d'aquestes vagues hi ha més coses. L'acord Mart, per exemple, que s'està discutint amb el Ministeri de Salut de Madrid, això a vegades és més memoritzador. Almenys, per exemple, ahir mateix a Madrid hi va haver les manifestacions en contra d'això. A veure, jo...
Sempre defensaré els treballadors, i en aquest cas, diguéssim, els metges, les infermeres i tal, però jo també demano que no siguem hipòcrites, que no hem de exigir a la pública el que no exigim a la privada. Perquè, clar, vull dir, avui dels 273.000 treballadors que treballen a la sanitat pública a nivell de l'estat espanyol, n'hi ha més de 65.000 que fan la pública i la privada.
diguéssim, bueno, tanto amb això, eh? Perquè, clar, llavors sí que aquí és on... I no hi ha dates, no hi ha datos per saber què fan amb lo personal, la seva visita personal. Almenys jo no tinc aquest dato. Aquests altres dos que he dit, sí, són datos que surten als mitjans de comunicació. A veure, jo penso que...
A mi em costa, diguéssim, com a persona activista que hem treballat el tema de la sanitat pública i tal, diguéssim, jo estic fart d'anar als centres d'atenció primària a informar la ciutadania de qüestions problemàtiques i veig que ni el personal sanitari, tant metges com infermera, no han sortit en cap dia, en cap moment, a donar-nos allò un cop de mà i dir, escolta, estem amb vosaltres, al contrari.
quan els intentes donar una fulla que li dons a qualsevol veï veïna, t'ho rebutja, no? Llavors, jo en aquest aspecte, diguéssim, veig que hi ha com una doble visió del que és la defensa del servei públic, no? I jo estic pel servei públic total, gestió pública, gestió al 100% pública, no? En aquest sentit. Rosalía?
Jo estic completament d'acord perquè tinc una amiga meva, molt amiga meva, que treballa al CAP i està agotada, agotada de fer guàrdies. Tenen l'horari com un treballador normal i després han de començar a les set de la tarda fins a les vuit del matí de l'endemà. I aquestes hores no es paguen com a extraordinàries. Estan dintre del conveni laboral. Els CAPs per la nit no treballen, eh? Perdó? Els CAPs per la nit no treballen, eh?
A l'hospital, ha dit, no? A l'hospital. Ah, perdó, i on tens un cap? Sí, ho he dit malament, a l'hospital. A l'hospital. Llavors, el sou tampoc no acompanya i després tenen l'aglomeració de gent. No li donen el suficient temps, ja voldrien... Perquè, a més, estic parlant d'una persona que conec molt, és molt amiga meva, i és completament vocacional.
Ella no voldria ser una altra cosa en la vida més que metgessa. Està preocupada. Està molt preocupada per la sanitat, per el moment que estem visquent i per la poca sensibilitat que n'hi ha a un problema d'uns treballadors, com diu ella. És que jo soc una treballadora, com pensava l'altre.
En canvi, no en tracten d'igual manera. Llavors, jo penso que sí, que tenen raó. No el vic en primera persona, perquè jo soc una altra cosa, jo soc filòsofa i psicòloga, però no soc metgessa, però tinc una amiga que sí que m'ho diu.
i l'empatizo amb ella. O sigui, crec que té tota la raó del món i aquests metges en protestar. Sí, el tema de les guàrdies, al final pot repercutir en els pacients, perquè no estan en condicions. Si es poden fer d'una altra manera i millorar les condicions, endavant. Tenen dret...
com a treballadors, a exigir, també. Però... Bueno, també conec casos de metges que sí que han fet la gos amb les guàrdies, comptant amb les guàrdies per les vacances, i això també ho haig de dir. Vull dir, he tingut familiars molt propers que...
Lamentablement. No hem parlat del maltracte que fa la gent amb ells. Sí, exacte. Ara se'ns acaba el temps, però ho apuntem per un altre dia. Montse, abans d'acabar, volies dir-nos alguna cosa del Club Tenis Taula Rolí. Sí, sí. Una manera de fer salut...
Us convido a venir el dia 3 de gener, el Regina Carmeli. Hi ha tenis taula per tothom, hi ha campionat de tenis taula. Pel matí, pels nens, federats i no federats, aficionats. I a la tarda, o sigui, a les 10, i a la tarda, a les 4, tenim exclusiu de fèmines i també d'adults, a partir de 16 anys, federats i no federats, o sigui, que a tothom que li agradi jugar, convidat estar. Perfecte.
Doncs m'apunto, que a mi, ja t'he dit abans, que a mi el tenis taula m'agrada. Tanquem aquí la tertúlia del Rubí al dia. Moltes gràcies a tots tres per venir a comentar l'actualitat. I als oients no marxin a la 99.7 de l'FM, us cedim el testimoni a Valenti Arno, amb la part més cultural del Rubí al dia. No us ho perdeu, per part meva, molt bon dia a tothom i moltes gràcies. Gràcies a tots.
Gràcies.