Passen dos minuts de les 10 del matí, continuem el programa Rubí al dia, aquí Toni Bravo, això no són els esports, farem una tertúlia, continuarem la tertúlia, però que per motius de producció, doncs aquestes setmanes seré jo qui guí aquest espai.
Un espai en el que tenim, com cada dimarts, el Martí Pujol, bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia. Anaves a dir, no? No com cada dimarts? No, no, home, és que portem una ratxa només... Ha començat aquest any. Els pessimistes dirien que no tinc un temps d'anar malament, però aquest any no és veritat. Aquest any portem només 20 dies i ha anat fatal per molts motius. Però avui mateix, ara veiem les notícies, els aiguants, la llevantada... Sí, sí, sí.
l'accident d'Adamud, de Còrdoba, la situació mundial, vull dir, no és un bon dia, ben bé. No és un bon dia, esperem que millori. Saps què m'has fet pensar? Un moment, hi ha una obra de teatre que es diu Revolta de Bruixes, que no sé si l'has vist, de Josep Maria Venet i Jornet, exacte, que es fa també com una mena de ritual i que comencen les coses, avança l'obra i que cada vegada, doncs,
Van a pitjor, oi? S'intenten solucionar, però escolta, que no hi ha forma. Ani García, bon dia. Hola, molt bon dia. Com estem? Doncs bé, bé, bé. La pluja no és que m'agradi gaire, no? I hi ha els aiguats que acaben malament tampoc, però bé, bé, bé. Portant-lo. Gerard Moreno, bon dia. Bon dia. Una mica refredat per aquests canvis de temperatures, que si plou que deixa de ploure que fa sol, però bé.
I Mari Àngel Ruiz? Bon dia. Bon dia. Tot bé. Els meus companys ja han donat totes les pegues possibles. Esperem que no sorti més. Després de començar així, esperem que vagi a millorar. Jo suposo que la cosa ha de millorar, no? Perquè si em pitjora ja... Sí, sí, arriba un moment que només es pot anar cap amunt. Sí, sí, per ser-hi fa. Anirem cap amunt, eh? Parlarem del pressupost municipal, del nou calendari de l'Hospital de Dia...
l'accident del tren de Córdoba, que ara feies ment també Martí Pujol. Si ens dona temps del sistema DracAlert per reforçar la seguretat en els comerços de Rubí i que comptem amb la participació de la nostra audiència. Que voleu participar en aquesta tertúlia, truqueu 93 588 59 60. 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Comencem parlant dels pressupostos. L'equip de govern tornarà a buscar l'acord amb Esquerra Republicana de Catalunya per aprovar...
Aquest pressupost municipal, PSC i en comú, ja tenen redactada una proposta de comptes que torna a estar molt condicionada per la pujada de sou dels treballadors públics. I veurem quin és el detall d'aquest acord, d'aquests pressupostos. En un principi, no sé com ho veieu, perquè tenim Ània García, que...
Per la teva militància, en Comú Podem, ens pots donar la darrera hora o el que tu puguis explicar.
Bé, estem en un moment molt incipient i per tant hi ha pocs detalls. La setmana passada també fèiem un breu comentari sobre el tema i sobre el fet, això que comentaves, que al final el marge per elaborar uns pressupostos municipals no és gaire gran. L'Ajuntament compta amb uns recursos, els ajuntaments, els administracions locals compten amb uns recursos que per a res tenen a veure amb el volum de serveis que han de donar a la ciutadania.
i que gran part dels pressupostos, com dius tu, van a personal, i a més a més aquí a Rubí venim d'un procés de valoració de llocs de treball, per tant de revisió dels llocs de treball...
de fer una nova taula salarial, d'adaptar tots aquests sous, d'unes pujades que seran importants, amb percentatge i amb volum total de diners, i amb el que quedi, doncs, tocarà negociar, bàsicament, grans contractes, no? I a partir d'aquí, doncs, quedarà aquest marge. Jo crec que és important, doncs, que la negociació comenci...
per les forces d'esquerres, perquè malgrat el marge sigui petit, n'hi ha de marge i crec que és important que es mantingui en el pressupost aquesta perspectiva social i de progrés. Quina és la part que podríem dir que ocupa aquest gruix i en quin percentatge? No sé si es pot valorar una miqueta per dir que...
Rebem el que rebem, gran part és per la VLT, per la ULT. De què estem parlant exactament? Estem parlant d'aproximadament, jo no estic en concretar la taula de negociació, però estem parlant d'aproximadament la meitat del pressupost municipal en sous.
vull dir que és un gruix molt important de diners, i de l'altra meitat, dèiem un 70%, la setmana passada no desconec el detall, però més de la meitat se'n van aquests grans contractes. Grans contractes que a més a més tenen a veure amb servis que són obligatoris, és a dir, que no es poden deixar de donar i que no es poden deixar de donar a més a més en les condicions
què s'han de donar. És a dir, l'últim gran debat pressupostari que hi ha hagut, no només a Rubí, sinó a tots els municipis, ha estat la taxa de residus. Una taxa que ha de cobrir el 100% del cost del servei. I, per tant, l'Ajuntament ha de pagar el 100% d'aquest servei, però, a més a més, la ciutadania és qui l'ha de pagar. L'Ajuntament ha de pagar les empreses concessionàries. I, per tant, aquí se'n va un 80% dels pressupostos entre...
entre aquests grans contractes de serveis i els sous dels treballadors i treballadores públics. Això s'hauria... És així, tal com diu l'Ània, però això s'hauria d'explicar...
perquè ho sentís tothom, perquè molta gent, el ciutadà normal, no ho sap, això. És a dir, els ajuntaments, en part pel malfinançament endèmic dels municipis, que estan molt malfinançats en comparació a l'Estat, et disposen d'una quantitat molt reduïda, de la qual, tal com deia l'Ània, que ho sap més bé que nosaltres, un percentatge molt alt és en capítol 1,
i l'altre són coses que no es poden deixar de fer. No deixaràs de recollir pas les escombraries, no? I, per tant, el percentatge que queda per fer coses noves, diguem, inversions, es diu, doncs és molt reduït. Això el ciutadà no té aquest coneixement...
que ens hi esforcem i que vosaltres segur que ho feu, però li costa, no? I llavors aquí tenim un problema, no, Rubí? Tenim un problema a tot arreu. Els diners ja estan adjudicats pràcticament abans de començar, perquè n'hi ha que són fixos i que no són discutibles, i l'únic que poden fer els partits que tinguin la voluntat de contribuir a la governabilitat, els que siguin, és més igual, doncs és intentar negociar una o dues coses que s'acostin a allò que ells defensen, diguem-ho així, no?
Dit això, i acabo, jo com a municipalista que soc, jo defenso que així com a nivell d'Estat, ja ho veiem, les picabaralles habituals entre els partits grans i els que no són grans, tal, impossibiliten les col·laboracions a nivell de Catalunya, desgraciadament a vegades també, a nivell municipal, i com veiem en molts altres municipis, els acords entre partits a vegades fins i tot inversemblants es produeixen. Per què? Per què?
perquè d'una banda el percentatge gran del pressupost ja està adjudicat, ja no hi ha res a discutir, i si queda un 10 o un 15% per fer propostes són aquestes les que ja es poden negociar amb altres partits. Llavors els partits bonament el que intenten, a fi de bé, suposo, i de beneficiar a tots els ciutadans i ciutadanes, doncs és pactar la resta de pressupost alguna cosa que s'acosti al que ells creuen.
Anem a escoltar un moment. Ara anem, eh? Gerard, Maria Àngels, a l'alcaldessa, a la Maria Martínez, en declaracions al parlem amb l'alcaldessa d'aquesta casa.
Som un govern d'esquerres progressista i que ens agradaria que amb els partits d'esquerres, en aquest cas amb Esquerra Republicana, podria arribar un acord. I en això espero i desitjo que trobem les vies perquè sigui possible, perquè Esquerra és un grup assenyat i els acords del pressupost passat, tot i que va ser el juliol i que ha passat poc temps, també els hem pogut compartir. I la veritat és que el grau de compliment és molt, molt elevat. Faltan quatre cosetes que s'estan treballant, però...
no hi ha cap qüestió que no s'hagi donat compliment i, per tant, estem en condicions de tornar a posar un paper en blanc i poder acordar qüestions que puguin ser condicionants per poder aprovar el pressupost de l'any 2026. Una mica lligat amb el que tu deies, Martí. No sé què us sembla que la meitat, podríem dir, del pressupost vagi a parar aquest capítol 1.
Suposo que ells hauran fet els seus números, el que passa és que de cara a la ciutadania és una mica el que explicava el Martí. Si no se'ns explica, si no se'ns diu, la gent té molts dubtes. Llavors, clar, no tothom es farà conforme. Ha d'estar molt ben explicat. I aquí s'expliquen les coses d'aquella manera. Però bé, em fa molta gràcia el comentari de l'Anna Maria. Els governs d'esquerres ens hem de posar d'acord perquè no, això no té res a veure ni amb dreta ni amb esquerra. Suposo que són negociacions que són beneficis per a la ciutat, llavors aquí no hi ve que el...
aquesta diferenciació que vol fer ella entre la dreta i l'esquerra. Ja sabem de què va. Però sempre és més fàcil arribar a acords o arribar a coses que tots els partits poden pensar en partits que pensen més o menys igual a tu. Quan els partits són més allunyats, has d'arribar a acords...
que deixaran més insatisfets a les dues parts. Has de cedir més. Quan arribes a acords amb partits que penses igual, pots acordar coses que tots dos poden sentir-se guanyadors en aquesta negociació. Ja, però amb el teu pressupostos vols dir que té res a veure?
Suposo que tots sabem les mancances que té la ciutat i les necessitats que té la ciutat. I aquí jo no veig que tingui res a veure ni dreta ni esquerra. Rubí, està com està? Tots sabem com està? I el que hauríem d'intentar és això. No per ser de diferents partits, no arribar a acords, senzillament per això. Perquè tu ets de dretes, jo soc d'esquerres, jo soc de centre i sempre estem amb la mateixa història. I a nivell municipal encara ho trobo més greu.
Sí, aquí coincidim. L'altre dia a la tertúlia ja vam comentar que el pressupost és l'eina de treball de l'Ajuntament per fer coses a la ciutat. L'any passat es va aprovar...
El juliol, després de mesos negociant amb un partit que al final va decidir que no els votava i es va haver de tirar per un altre costat. És clar que s'ha de treballar per la ciutadania i que aquest és l'objectiu, està claríssim, però al final cada partit el que busca és...
treuran una miqueta més per ells i no sempre hauria de funcionar així perquè s'ha de treballar per la ciutadania, com diu la companya. No caldria ni dir que falta un any i quatre mesos per a les eleccions municipals i quan falten tres anys i quatre mesos és una situació i quan ja s'estacaben el mandat i falta un any i quatre mesos, això influeix alhora que els partits decideixin quina posició tenen.
Jo crec que sí que pot haver de sortir de certa diferència entre partits, bàsicament perquè és possible que les propostes d'uns partits i altres, en alguns casos s'assemblin més i en d'altres siguin més diferents, però jo crec que hi ha una qüestió molt vinculada als pressupostos en els quals sí que potser hi ha més diferència entre partits d'una banda o d'altra de l'espectre que és la política fiscal, que són les ordinances fiscals que s'aproven.
obligatoriament a finals de l'any anterior, al qual s'han d'aplicar, i aquí sí que crec que, home, que sí que hi ha diferències de perspectives, especialment en els dos extrems del que és dret a esquerra, mirar que ens aprovem al centre de l'espectre polític, doncs segurament les diferències siguin menys, però crec també que és una eina fonamental, ara no toca aquest debat, perquè les ordenances ja estan, es van prorrogar l'any passat per aquest,
però crec que fins i tot són més importants a nivell d'acords i de què fem amb elles és a dir, hi ha més marge per fer política amb la política fiscal de vegades que no pas amb els pressupostos i si no més, com a mínim la mateixa la mateixa capacitat d'incidir en el benestar de la ciutadania amb la política fiscal i després amb els pressupostos
De tota manera, afegeixo, tot i que sigui una mica més difícil, jo soc partidari que el que està passant ara aquí és que no hi ha majories absolutes ni a l'Estat, ni a Catalunya, ni a Rubí, i segurament no n'hi haurà per molts anys, perquè ja ha passat l'època de les majories absolutes, això obliga a cedir, com deia el Gerard, a negociar...
I home, sempre és millor això que a èpoques que hi havia majories absolutes a tot arreu, a l'Estat, a Catalunya i a Rubí, també, Rubí també n'hi havia hagut de majories absolutes, poques, però n'hi havia hagut quan governava el PSUC, obliga a un esforç de tots els partits a cedir a negociar, i això en principi és bo.
Dilata temps. Dilata els temps, els allarga, prorroga pressupostos. Fa que els pressupostos siguin més variats i tinguin diferents punts. Però prefereixo això que no ordenar, diguem, gairebé per decret llei, quan hi ha majoria absoluta, sigui del partit que sigui. Sí, sí, exacte.
Clar, podríem aprofitar que tenim Ània García per ficar-nos una mica entre bambolines, també. Ània, t'ha tocat. Clar, el primer que em pregunto també és com es negocien aquests pressupostos. Si poguéssim mirar entre bambolines a una taula de negociació en què s'asseu, per exemple, en Comú Podem, socialistes, com va, com funciona, com és? I tu tens aquesta experiència que ens pots explicar de...
com s'arriben a unes coses que sí, a uns determinats acords, i uns altres que no.
Bé, al final, clar, la taula que tu estàs plantejant és una taula molt particular perquè és una taula on hi ha dues forces que comparteixen un govern i, per tant, no partim de propostes que arriben de nou a sobre de la taula, sinó que arriben de propostes que són compromisos d'acords anteriors. Llavors, bàsicament, amb tot el sentit comú, és a dir, s'arriba a la taula amb un esborrany, un primer esborrany que qui l'ha de fer és el partit majoritari de govern,
que col·loca aquelles despeses que són obligatòries, personal, grans contractes, això és de Tibaneït, aquí ja no hi ha més, i de la resta ho reparteix entre els diferents serveis i per a diferents projectes concrets. I a partir d'aquí es valora si estan o no estan els projectes o les accions que s'han pactat prèviament en aquest acord de govern,
i es valora quines estan acceptades, a quines es pot renunciar, quines no estan acceptades i les hem de reclamar sí o sí perquè són prioritàries, i una mica aquí està el joc. I a partir d'aquesta proposta, o fins i tot en paral·lel, això ja depèn de...
Depèn de la música i de l'habilitat del bailarín una mica, es parla també amb les altres forces polítiques per dues qüestions. Una, perquè fan faltar els vots, com deia el Martí en aquest escenari d'Ajuntament fragmentat, però també perquè jo crec que tots som conscients que és millor un pressupost que compti amb el consens.
d'una majoria com més àmplia, millor, del consistori i, per tant, de la ciutat. No ens oblidem que nosaltres, els regidors i regidores, jo en aquest cas, que no ho sóc ara, però els regidors i regidores estan no en el seu nom, ni tan sols en el nom del seu partit, estan en nom de totes les persones que les han votat. I, per tant, tot allò que s'incorpori en el pressupost
evidentment, que si estigui d'acord, doncs, a qui està representant, no?, i a qui està... i de qui està agafant el repte, d'alguna manera, és de la ciutadania i no dels partits, ni per descomptat dels regiors i regidores que estan allà, no? I, per tant, jo crec que amb aquest objectiu sempre es fan esforços per tal d'aconseguir el màxim consens possible.
Però el context deu ser bastant complicat de decidir, em refereixo als temes d'aquest 20% restant, perquè deies el pressupost, el 80%... És aproximat, eh? Aproximadament, eh? Anem a fer una aproximació. Entre capítol 1, no? A recursos humans, a personal se'n va...
Crec que el passat era un 40%. Ara està dient prop d'un 50%. Entre capítol 1 i grans contractes són el 80%. Per tant, queda poquet. Aquest poquet s'ha de prioritzar també molt bé. Però aquest és el problema. I com tu dius, com és molt fragmentat aquest Ajuntament, què s'escull? Cadescun dels partits que té la voluntat de contribuir, diguem-ho així, és una manera fina de dir-ho, de contribuir a la governabilitat, doncs ha d'aconseguir que d'aquest petit percentatge que queda per adjudicar,
un o dos projectes siguin els seus projectes dels quals n'ha fet bandera durant la campanya electoral. Exacte. Perquè, si no, de què li serveix hipotèticament per capitalitzar en el futur, al cap de quatre anys, el seu suport al govern. Això passa i no passa. A vegades surt bé i a vegades no surt bé, eh?
No, i jo crec que hi ha una altra qüestió, és a dir, si qualsevol de nosaltres posis a liderar qualsevol projecte col·lectiu, home, què millor que poder dir que has aprovat, en aquest cas un pressupost municipal, però que has tirat endavant un projecte amb unanimitat.
No? També ser capaç d'arribar a acords amb tothom, que és molt difícil, perquè a més tenim forces... Bueno, són forces molt... Eh? Moltes. I les prioritats seran diferents per cadascun. Però tenir el màxim consens possible també és una victòria, també d'alguna manera, des del punt de vista polític, no? De dir, això és fer política bé, crec jo, no?
arribar a consensos amplis. Això és un objectiu en si mateix. També és cert que l'escenari electoral no ens ho posa fàcil, perquè més enllà dels projectes propis i més enllà del marge aquest que sigui tan petit, després hi ha uns posicionaments que en aquests moments no tenen a veure només amb el concret, sinó que tenen també...
a veure amb uns relats que ens han de servir per arribar a les eleccions municipals del 2027. Això és així, no podem ser innocents. D'alguna manera, si en algun lloc és possible, és a la política municipal. És el que dic jo, que la política municipal hauria de ser diferent. En canvi, l'estatal o la catalana, com ja ho veiem, és impossible. Com a exemple.
Polítiques superiors, d'altres nivells... Però és que és el que et dic, el municipi i tots els ciutadans de Rubí tenim més o menys unes idees concretes de què fa falta Rubí. I aquí penso que ens hauríem de posar d'acord tothom, perquè és que és molt diferent. A la política, doncs, bueno, si parlem a nivell d'estatal o a nivell autonòmic, diríem...
Jo penso que hauria de ser molt més fàcil negociar uns pressupostos amb una política municipal que no passa d'altra manera. I a vegades posem pals a les rodes perquè sí. Perdona, jo que soc un observador de la política municipal a Catalunya, diguem en general, dels 947 o 48 municipis que hi ha ara,
Recordo que hi ha llocs que governen PSC i Junts, llocs que governa PSC i Esquerra, llocs que governen Junts i Esquerra, llocs que governen PSC i Junts. Això mateix.
Si traiem de l'equació l'extrem aquell, el més extrem, no m'agrada dir noms perquè és igual, Vox, i el PP gairebé, la resta de partits centrals, diguem-ho així, poden compartir un seguit de coses. I per tant, depèn del municipi, poden arribar acords. Que en canvi, a nivell català no hi poden arribar, és impossible, i a nivell d'estat, menys.
Ània, en aquest 20% que hi ha, en aquest joc de cartes, podríem dir, en aquesta olla del 20%, què s'està cuinant? Quins ingredients s'estan posant perquè surti el donador? Aquesta pregunta la vaig fer jo.
Bueno, fonamentalment, continuem amb els acords que es van assolir pel pressupost del 2025, acords que també alguns coincidien amb les propostes que havia fet Esquerra Republicana a Catalunya. Per mi, un dels destacats, evidentment, és aquest milió d'euros anuals en polítiques d'habitatge, que ha de servir...
per la compra d'habitatges o per altres coses que siguin necessàries. Altres projectes que ja estan acabats, ja no els tenim a sobre de la negociació, però que venim des de l'acord de govern
que tenim a sobre la taula. Penso en alguns que no estan fets encara, com per exemple potser el de la Gatera Municipal, que aquí em sembla que està encara, no sé si està aprovat o no, o pendent de dotació, però és una d'aquestes coses pendents que es posarà segur a sobre de la taula. La dignificació i la dotació correcta de tot el servei de Rubi Brilla per poder continuar desenvolupant totes les polítiques
de sostenibilitat i de transició energètica, per dir-ne dos o tres així com a destacats, i caldrà posar en aquesta olla aquestes altres propostes que ens puguin fer companys i companyes d'altres formacions. Però el titular a prèvia no te'l puc donar, que tampoc la volada de vidre no. Creieu que són els temes més prioritaris?
A més, ja tornem a estar amb el mateix de sempre, vull dir, prioritaris per uns, però jo no em refereixo a partits polítics, em refereixo a la ciutadania, que potser moltes coses s'haurien de consultar a la ciutadania. Rubí està, que té mancances per tot arreu, llavors, vull dir, no ho sé, jo penso que necessiten diners per moltes coses. O sigui, crear unes prioritats, però prioritats que realment ens afavoreixen a tots, no que em donin vots a les properes eleccions.
M'explico? Clar, això és parlant d'inversions. Jo crec també que, i ara ho dic una mica ja no tant des de dins com des de fora, des de la distància mitja, no? Del que un pressupost tal que un acaba executant, al final de l'any també hi ha molta diferència. És a dir, perquè hi ha coses on es posen diners i després...
projectes o serveis, és igual, que no es poden dur a terme per qualsevol motiu, d'altres que apareixen al llarg de l'any, subvencions que ens arriben d'altres administracions, de la Diputació de Barcelona... És a dir, el pressupost al final també comptem que és una foto, i que al final de l'any no executarem el detall i el cèntim, tot això que es posa a sobre del paper.
I jo crec també que hi ha una altra qüestió, i amb això que diu la Maria Àngels, jo crec que tan important és que tinguem els recursos per fer coses com que tinguem la capacitat de fer les coses correctament. Llavors, més enllà d'aquests canvis de partides, que hi haurà modificacions pressupostàries diverses durant tot l'any, hi ha també la capacitat de tenir uns serveis endreçats i uns recursos humans endreçats
i unes revisions de coses que ens permetin que allò surti, però que surti bé. Ara us poso un exemple molt concret que ve al cap, que no té a veure amb els pressupostos, però que té a veure amb coses que necessita la ciutat. Què passa amb... Ara em fico en un jardí, eh? Perdó, ara em fico en un jardí. Què passa amb les terrasses dels bars, no?
Doncs amb les terrasses dels bars passa que necessites inspeccions perquè les terrasses ocupin l'espai que toca i no ocupin més, no? Doncs això és una qüestió que millora la ciutat i que no està al pressupost, no? I que té a veure amb la gestió. I per tant, crec que és important també que...
que tinguem en compte que el pressupost és important, que ens dona titulars, que ens dona compromisos, que ens dona un full de ruta i que ens ha de guiar, evidentment. Però que si darrere d'això no hi ha una bona execució, no hi ha un control de les actuacions que es fan i no hi ha una bona planificació, doncs podem tenir un pressupost magnífic de consens i meravellós. I jo crec que...
La ciutat ha anat millorant en alguns aspectes i probablement queden molts aspectes per millorar també en aquesta qüestió. Més enllà dels diners, en la seva execució. I la ULT i l'estabilització són dos processos que han servit o que estan servint per això. Són dos processos llargs i tediosos, com es diu, perquè no són fàcils, però estan servint per això, per primer pagar la gent com es mereix, segons...
el seu lloc de treball i les feines que realitza i després distribuir bé els recursos humans a l'Ajuntament. I això ha de facilitar tot el que deia l'Ània. Llavors, esperem que així sigui i crec que estem arribant al final. Se suposa que estem arribant al final. Quan parlem del final no vol dir aquest mes. Jo recordo la primera vegada que deu fer com 8 anys. Jo estic d'acord, però entenc també el que diu la Maria Àngels en un sentit. Per anar una mica més enllà i per superar
a això que ens trobem, no? Un 50% capítol 1, un 30% que són serveis que has d'oferir sí o sí. Aquell 20% tampoc no és un 20%, perquè la resta hi ha coses que hi són i que s'han de destinar uns diners. És a dir, Festa Major o el pressupost de cultura té uns diners adjudicats, això. Tu pots negociar algun tipus d'actuació que tu prefereixis que es faci per Festa Major, però en general, ho invento ara, si es destina un milió,
la cultura, s'estina un milió de cultura. Aquest també està adjudicat, ja tampoc no el pots negociar. És a dir, el que queda per fer inversions noves és molt poquet. Dit això, i a la línia del que deia la Maria Àngels, sí que jo crec que donant una mica més la volta a tot plegat i sortint una mica de la situació que es troben els ajuntaments, sí que seria bo trobar maneres d'escoltar més la gent que tingui la voluntat de parlar, naturalment, el ciutadà. Això s'ha intentat diverses vegades amb els pressupostos participatius,
hi ha el PSUC en el seu moment, i Porto Alegre, etcètera, etcètera. I es van fer coses... Rubí va ser pionera en aquest tema, els teus vostres participatius, però després es van deixar de fer, després es va tornar a reintentar... És a dir, però trobar la manera, que avui dia hi ha mitjans tecnològics, per veure més clarament quina és l'opinió del ciutadà. Pot ser a nivell tecnològic, evidentment, no?
Doncs allò, sobre tres projectes o sobre tres propostes, quina... Perquè a vegades els que hi estem molt posats...
tenim una visió des de dins, l'Ània des de dins, jo abans des de dins, ara no, però vull dir que estem molt capficats i massa fins i tot, però al ciutadà del carrer, que potser el que li preocupa és el tema de tenir una terrassa davant on pugui seure, anar a prendre alguna cosa el divendres al vespre, o que als gossos no se li facin les seves necessitats a la porta, no? Coses que semblen tant així són importants a vegades pel ciutadà de peu i en canvi li és relativament igual el que passi a l'altra banda del món.
Però aquestes vies existeixen. Sí, però trobant la manera que siguin el màxim de representatives possibles. És a dir, els pressupostos participatius, lògicament, i és normal, s'apunta qui s'apunta i va qui va la gent que té una voluntat de participar. Bé, d'acord. Però no, tipus enquestes, no dic que hi ha referèndums com a Suïssa fan quan tenen un dubte sobre si s'ha de construir una mesquita o no, amb un minaret més alt que el campanar més alt de Suïssa, fan un referèndum allà,
Tots els suïssos i suïsses voten i ja està. No dic això perquè això és car. Però trobant la manera que no fos cara de consultar. I és un model, aquest, de referèndums que no sabem exactament si Espanya... Ja no parlo de Robí, sinó... Si ho autoritzarà. No, no, no, si triomfaria. Perquè estem parlant que tenim percentatges de votació a nivell estatal, del 50-55%, que després poden qüestionar la legitimitat de la pressa de decisions d'un referèndum.
Llavors, és la mesura ideal? Igual no, igual s'ha de fer d'una altra forma, s'ha de buscar mesures alternatives, perquè tu fent cada dos diumenges a la gent a votar un referèndum, jo no sé si hi ha el perfil de...
de la població espanyola és la que aniria a aquestes coses. No es tracta d'un referèndum, es tracta menys a nivell de ciutat. Una mica el que ha comentat el Martí, aquí es va dur a terme els processos participatius per diferents coses que es van fer i la gent trobo que va participar moltíssim. Vull dir, aviam, sí que hi ha una part de la ciutadania, a més, Rubí, tots sabem també que és ciutat dormitori i hi ha moltíssima gent que fins i tot passa, políticament, del que és Rubí.
Jo m'he trobat, jo m'he bellugat a un sector de gent que els hi preguntes i no en tenen ni idea. Venen aquí a Rubí perquè viuen aquí a Rubí pel que sigui. Llavors, clar, això també és un hàndicap, però aviam, si s'ha de determinar coses importants, per què no s'ha de fer un procés participatiu?
Jo crec que, perdoneu, crec que... O sigui, estic plenament d'acord en què la ciutadania... Hem de poder establir mecanismes perquè la ciutadania participi més en la presa de decisions, però crec que el referèndum no és un model òptim de governança, perquè els últims processos de pressupostos participatius que s'havien fet a través d'aquesta plataforma, que es podia votar, s'acaben convertint en un concurs, perquè tu et registraves
Veies allà i votaves i rebies whatsapps dient vota mi projecto, vota mi projecto, vota mi projecto. La governança ha d'estar basada en el diàleg i en el convenciment de les coses i en el coneixement de les coses. Les primeres experiències de pressupostos participatius eren presencials perquè en aquell moment no hi havia les tecnologies ni les necessitats.
que hi ha ara, i la gent arribava, evidentment, qui tenia interès, però és que al final, si tu fas una convocatòria oberta i s'apunta a qui t'interès, doncs aquesta és la gent que ha de participar, punt. Si és un percentatge petit de la ciutat, doncs és petit. Però crec que és molt important en la governança, no la decisió final, ni la votació, ni el referèndum, perquè això és... la gent som, no a Rubí, ni a Espanya, a Suïssa també, molt fàcilment influenciables.
Llavors el que hem de crear són espais de debat i de diàleg i que la gent que participa d'aquests debats i d'aquests diàlegs prengui la decisió de forma informada, reposada i valorant amb una opinió. Al final, per mi, la votació, aquests referèndums oberts universals són molt perillosos, però són molt perillosos a Rubí, a Espanya, a Suïssa i als Estats Units, m'enteneu? A tot arreu. Pots fer consultius i que no siguin vinculats i després la decisió prendre la que sigui.
També, això a part. D'entrada, jo el que em refereixo és explicar una mica més al ciutadà, que el ciutadà participi més del que és la política municipal. Amb això em refereixo. El ciutadà està molt desvinculat de tot, però és que tampoc li donem mitjans, ni li donem informació. No, no, ja et asseguro jo que no.
La gent fa preguntes de coses que realment dius, bueno, aviam, tu mira't, per exemple, el diari de Rubí, qui se'n llegeix? Les senyores l'agafen per fregar terra i posar-la a terra. És que hi ha molta desinformació. Però què es pot fer si una persona no vol llegir el diari? Què es pot fer si una persona no vol entrar a la pàgina web? Què es pot fer si una persona no vol entrar a ser socials? Però dins de la política és engrescar la gent, també, una mica, no? Sí, però...
No, al micro, exacte, que t'estàs dirigint cap a Gerard. És engrescar la gent una mica, d'alguna manera, vull dir, aviam... Sí, però és que vivim en una societat en la que actualment hi ha un desinterès polític elevat i s'intenta i es comunica... I no ens hem plantejat la gent que es dedica a política perquè és això, potser? Sí, clar. I que ells també tenen molta culpa? Pot ser, pot ser, però s'està fent, eh? Es comunica, més d'un cop, o sigui, i és una cosa que s'està treballant i és reiteratiu.
però es informa la gent que es vol informar. La gent que no es vol informar no s'informarà, i això està clar. Sí, d'acord, però com a mínim, jo què sé... I tens molts mecanismes d'informar i molts mecanismes de fer arribar la teva opinió o la teva petició a l'Ajuntament. Si la gent no ho fa, és perquè no vol. I si es fa, a vegades no serveix per res.
Això és la teva opinió? És la meva experiència, per desgràcia. El Gerard parla de comunicació, la Maria Àngels de participació, el Martí d'Escolta, Ània de Diàleg, agafem tot això perquè vosaltres participeu també a la tertúlia, ens escolteu, podeu parlar al 93 588 59 60, sortia ara mateix també la desafecció, que hi ha
també una mica cap a la política i cap als polítics. Passarem ara a parlar, el Gerard parlava de processos llars i tediosos, surt al centre d'alta resolució i l'hospital, però, Ània, vosaltres noteu aquesta desafecció política?
Bueno, la notem tothom, no? Només cal sortir al carrer una mica. La consideració del que és fer política i a què es dedica la gent que fa política, doncs ara mateix està molt denostat. També ho hem comentat diverses vegades, no? També estem en un moment, jo crec que estem en un moment molt de transició, no? En què totes aquestes...
els modes de comunicació, d'informació, de la gent, hi ha hagut una sacsejada brutal en els últims 20 anys per posar una edat així que em pugui venir al cap i jo crec que tots plegants ens estem adaptant a les noves formes de comunicar-nos, de fer política, d'informar-nos, de participar també, perquè tenim noves eines i tenim nous recursos
que a la vegada que ens podríem facilitar tot això, també ens fan ser una societat, i ho hem comentat de vegades, que tendeix cada cop més cap a la individualitat, que té cada cop més interès en allò col·lectiu, que jo crec que és això que diu la Maria Àngels, no és només amb la política, és una mica amb tot. La gent que participa. Participació amb entitats, interès pels veïns i veïnes, com es diu el senyor de la botigueta de baix de casa teva que el veus cada dia...
El teu bloc de pisos, abans coneixies a tothom i ara... Correcte. I no coneixes amb qui comparteixes. Clar, clar, jo crec que tot això també fa que quan tu hi ha allò que és col·lectiu, tu mires des d'una distància com si no t'afectés a tu la política, al final que és la gestió de lloc col·lectiu, és que no és una altra cosa. Bueno, es veuen les eleccions, quanta gent va votar i quanta gent passa.
Sí, sí, aquí ja tenim un reflexe. I probablement es veurà també en el sentit del vot, properament. És a dir, estem d'acord, segurament tots plegats, però jo he dit alguna vegada, l'individualisme, no només per voluntat pròpia, perquè hi ha soledats volgudes i soledats no volgudes, sinó estem en una situació...
molt curiós en comparació amb fa molts anys. És a dir, en aquests moments, les llars de dos habitants, diguem, dues persones, encara estan en el primer lloc del rànquing, però aviat passaran a estar en el primer lloc per nombre, per quantitat, dels habitatges on només hi viu una persona. Una sola. Que no necessàriament és una senyora gran, que també, sinó pot ser una persona jove,
I per tant, l'individualisme aquest, la necessitat de no estar sol i de comunicar-te, que avui dia passa per les xarxes, i no tant per la televisió com abans, en tot cas podríem veure quin perfil fa una cosa i una altra, ens porta a unes situacions que canvien molt també la situació política.
L'individualisme aquest, obligat o no, forçat o no, ens situa... Jo, que soc una persona comunicativa i que prefereixo parlar cara a cara amb la gent i fins i tot guanyo una mica parlant directament que no per la xarxa escrivint, però jo crec que això no és bo. No ens porta cap a cap... Perquè llavors, clar, les persones aquestes que estan soles queden sotmeses a moltes influències, en aquest cas, abans de la televisió,
Ara també, però no tant, i molt ara de les xarxes, evidentment. I aquí és on entra el camp aquest on tots plegats, els que es dediquen a la política i els que no ens hi dediquem, ens ho hem de mirar també per veure cap on evoluciona tot plegat aquí, a Europa i al món mundial. Però són uns canvis que afectaran el nostre futur immediat i sobretot els dels nostres fills.
Estava pensant que la forma de comunicar-se entre tu, Martí Pujol, que ja tens una edat, o tenim ja una edat, i el Gerard Moreno, que és el jove, nosaltres abans podies trucar per telèfon tranquil·lament i ara sembla que has de demanar permís, no? Jo rarament truco per telèfon. Vol parlar amb la meva mare i el meu pare i crec que... I prou. I poca cosa més. I aquí di això. Si no, WhatsApp i ja està.
Això té moltes conseqüències, aquest canvi en moltes coses, vull dir. A més, els teus pares seran els primers a dir-te, Gerard, sisplau, truca'm, no? Ah, no, però si es veig... Jo visc amb ells, llavors... Els truco un pico després. No, no, jo els truco i tal. I clar, és amb la poca gent, els meus parats, la meva àvia, i poca cosa més. Doncs jo cada cop truco més. Jo cada cop truco més, perquè per la feina, no? Al final del dia acabo...
parlant o intercanviant missatges i informació amb moltíssima gent, i arriba un moment que dic, és que no puc més descriure les coses. I a part, tu tens la sensació que vas molt més ràpid. A vegades envies un missatge o un e-mail i no te'l contesten i tal. Llavors ens agafes, vull dir, els que som de la vella escola...
Les coses no les necessito immediates, perquè si no ja no t'empipo. Tot depèn de la importància del missatge. Si tens marge, envies un missatge, però veig que no... Però jo crec que hi ha una mica més enllà de la importància del missatge. Hi ha també el fet que tu estàs compartint de forma contínua en un moment determinat una feina, una interacció amb aquesta persona, i crec que és important, amb la gent amb la qual treballes habitualment, que no sempre sigui només això. És molt fred, és molt fred.
Una relació freda, sí. Potser, Ània, vas agafar el telèfon, o vas estar molt temptada d'agafar el telèfon, trucar a l'Olga Paner i dir-li, escolta, al centre d'alta de resolució, quan serà real? Per si envies per missatge. Va passar això o no? No, no, no va passar. Jo no vaig agafar el telèfon, però sí que, bueno, sí que al final, més enllà de la indignació, zero sorpresa, amb el fet que això...
sigui constantment un tirar cap endavant, no? I nosaltres el que consideràvem... Bé, nosaltres ho vull dir des de com ho podem, però crec que al final és una cosa que pot ser compartida fins i tot pels companys i companyes del Partit Socialista de la Ciutat. És a dir, digu-nos quan estarà aquest centre sanitari, se llame como se llame, hospital, centro...
Però que ens ho diguin ja. Que ens diguin, escoltin, la previsió és aquesta, la planificació és aquesta i anirà per aquí. No pot ser que cada vegada que s'hi refereixen, s'hi refereixin amb una data cada cop més llunyana i amb un projecte que és diferent. Aquest és el problema, que cada vegada canvies el projecte. Portem 26 anys amb la història de l'hospital. Jo que vaig posar una primera pedra, diguem, acompanyant la Marina Geli,
consellera en aquell moment, Marina Geli, vam anar a posar la primera pedra de l'hospital. I ens semblava que ja ho teníem a tocar, i deu fer això. Uf. Tenen anys. Vint anys ben bé, sí, sí, tant. I que... A Rubí hem tingut... Jo no ho atribueixo a una mala gestió municipal, sinó no hem tingut sort amb alguns grans projectes que haguessin ajudat, com el cas de l'hospital, com el cas del...
del Palau de Justícia que s'havia de fer a Cova Solera, no? I no allà la comprativa, com està ara mitja la comprativa. Aquí Rubin diem la comprativa d'allà, eh? És la cooperativa de consumo a la Rubinense. O la gent en deia la comprativa. La gent no sabia què era una cooperativa i deia comprativa perquè s'anava a comprar allà. Gràcies, sí. Ara els jutjats són a la comprativa.
i haguessin pogut tenir un Palau de Justícia al Gabor Solera, més lluny, certament, però hi ha altres llocs, com a Terrassa, que tenien els jutjats al centre, a la Rambla, i després van fer el Don Càndido, van fer el Palau de Justícia 9, amb tots els mitjans, on hi cabien tots els jutjats, de primera instancia, instruccions, etc. I aquí, Rubí, pel que sigui, per mala sort, pel temps, per la crisi del 2008, i pel que sigui, hem perdut la possibilitat de tenir un hospital, que el necessitem, de tenir un Palau de Justícia, o de tenir...
Una segona estació... A vegades tinc la sensació que patim complexa d'inferioritat. Sí, en part sí. Creieu que Rubí és menys tingut pels diferents governs que han passat per la Generalitat en quant a grans projectes? Jo crec que sí, i tant. I t'estic parlant de tots els partits, tots els que han estat a la Generalitat. Aquí no poso... I la raó? No ho sé. Aviam. Suposo que partit de la base, quan governava, per exemple, Convergència i Unió,
a Rubí, i treien quatre vots. Llavors, suposo que no era prioritari per ells. Sant Cugat sempre ha sigut de mides com molt més amples a tots els nivells. Però és que ara estic veient que fins i tot fa anys que governa el Partit Socialista, i tampoc estic veient que la Generalitat també és socialista, i fins i tot el Govern Central, i tampoc ve que la cosa hagi millorat massa. No ho sé. El per què, no ho sé. Fer un apunt, portar un any i mig governant el Partit Socialista a Catalunya, amb pressupostos prorrogats, llavors...
tampoc hi ha tant marge d'actuació, esperem que aquesta situació que diu ella... Marge de situació... Aviam, sí, jo estic d'acord, però només veient les propostes que hi ha fins ara, i sense anar més lluny amb el tema de l'hospital, ja ho estàs veient, que realment no sé si la gent està molt interessada en el que és Rubí,
Jo et dic que aquell complex d'inferioritat el tinc, però de sempre, perquè parles amb altres ciutats, que són molt més petites que la nostra, i tenen moltes més coses, però és que la gent veig que lluita més, i probablement, és el que us dic, que van tots a una, a nivell municipal. A mi m'ha donat la sensació, després de veure notícies i llegir sobre tot el que fa la consellera i tal, que...
abans de començar a construir aquests nous hospitals més petits, estan centrant-se en dotar i en millorar els hospitals més grans. És que sí, d'acord. No, però vull dir que aquesta és la sensació que m'ha donat a mi i que és el que crec jo que s'està fent. Però que es millori, es parlava de projecte de l'Hospital General.
Sí, però fa 25 anys, no?, que s'està esperant. 26, crec. Sí, clar, però allà tenim un edifici. A veure, no és tant... Edificar un edifici nou, que probablement després no ens els dotin de les necessitats que té Rubí, perquè el problema que tenim, ens hi trobem amb el quad mútua, amb tots els caps. Vull dir, el problema és falta de personal, demanes hora perquè et visitin i trigues dos mesos o que et donin hora d'un metge de capçalera. Això fa 20 anys no passava, i està passant ara. Vull diríem...
Jo penso que aquestes coses són les que s'haurien d'intentar, al principi, millorar. I van haver retallades. Però moltíssimes. Per això t'estic dient. Llavors, per què no fem funcionar el que ja tenim? I ens deixem d'un projecte tan gran com un hospital que, bueno, que realment, per segons quines coses, també continuarem depenent de Terrassa. I està claríssim.
Es parlava del projecte aquest, l'Hospital General, hi havia moltes plantes buides, es podia fer, però clar, si no hi ha recursos... El problema és aquest, és que no s'inverteixen recursos en sanitat. Llavors, què fem? Un edifici, com va fer la senyora Iusó quan el tema del Covid a Madrid? Fiquem un edifici allà molt mono i tal i qual, i després no tenim ni personal ni tenim...
El tema de l'Hospital General de Catalunya, si no vaig errat, el 2016 crec que la conselleria va intentar comprar-lo perquè és propietat. Està operat per Quirón i els van dir que no. Els van dir que no. No estan interessats en la venda. Jo crec, estic molt d'acord amb la Mari Àngels en una qüestió que també l'hem comentat alguna vegada. Més enllà dels hospitals, l'atenció primària és fonamental. L'atenció primària és la que fa que no acabem els hospitals amb un percentatge més alt de casos, amb la medicina preventiva, detecció precoç i tot això.
Clar, jo el que dic és, doncs si no cal l'hospital, aparquem el projecte de l'hospital, però que algú ens ho digui, no? Que algú ho agafi i digui, escolteu, mireu, amb la distribució actual dels recursos sanitaris, amb el CUAP, us posem urgències pediàtriques 24 hores, que per favor, per favor, una ciutat com Rubí que no tingui...
Urgències pediàtriques 24 hores, em sembla... Preumatologia, que hi era i ara ja no hi és. A mi em sembla el gran problema d'aquesta ciutat més enllà de l'hospital. Podem redistribuir els recursos i amb els centres que tenim podem oferir un servei, què tal? D'acord, però que vinguin i ens ho diguin. Perquè al final, si no, la sensació és aquesta que dèiem i aquest descrèdit i aquesta desvinculació de la gent amb la política de dir, bueno, que no diguin la veritat.
Hauria de ser això, però... És impopular, eh? Prensa que és impopular i per això no s'ha fet, tampoc, eh? Però el centre d'alta resolució seria òptim per tots els problemes que hi ha de sanitat de Rubí? No, o sigui, jo no ho sé si cobrirà tots els problemes perquè el pla funcional, entre altres coses, no està fet encara, no? I és probable, és a dir...
Clar, a mi si em preguntes, jo a priori penso, home, clar que sí, que solucionarà problemes, perquè posaràs més serveis aquí, llavors una part dels serveis que actualment has d'anar a l'hospital, els tindràs aquí, no al 100%, com deia, no tindràs quiròfan, no tindràs segons quines coses, però moltes coses, les més habituals probablement, les que la majoria de la ciutadania, afortunadament,
perquè la gent que té malalties o situacions greus és una minoria, són coses puntuals que succeeixen en general a la vida, la majoria de serveis es podran fer aquí a Rubí? Jo et diria clar que sí, que millorarà.
Ara bé, qui ha de prendre la decisió, o la decisió no es pot prendre perquè sigui el millor, hi ha uns recursos, hi ha una planificació, hi ha una sostenibilitat, i això ens ho han de dir. I van canviant les persones. Això del centre de resolució, ara està molt bé que en parlem perquè és tal, però ara es diu centre de resolució d'aquí 3 anys, en 2028, el projecte serà un altre. I en el seu moment, quan vam posar el Prèvia Pedra, el projecte era un altre.
I vindrà una consellera nova, i potser serà una altra. Però van passant els anys. Però el que està clar és que si es posa un centre d'alta resolució sense llits d'ingrés, continua estant aquest forat dintre de la situació de rugir. Però quines intervencions requereixen ingrés? A nosaltres ens perjudica, per això que esteu dient,
Una cosa que ens beneficia, que tenim bona comunicació per la B30, pels ferrocarins de la Generalitat, tenim bona comunicació amb la capital del país i en tal. Però ens perjudica tenir Terrassa, la ciutat de 225.000 habitants, amb dos grans hospitals,
i tenir Sant Cugat al costat amb l'Hospital General. Tot plegat ens perjudica, perquè hem quedat ubicats en un lloc on, clar, jo vaig a Terrassa, ara m'han de cridar per unes proves, doncs jo me'n vaig a Terrassa, i vaig acompanyar la meva germana a Terrassa. I són nou minuts en tren, són nou minuts en tren. Però vull dir, el fet ens perjudica perquè al pas que anem no tindrem mai cap hospital.
Perquè ja n'hi ha dos a Terrassa, hi ha el Parc Taulí a Sabadell i hi ha l'hospital d'aquí Sant Comar. És l'ubicació. La majoria de gent que va a l'hospital de Terrassa no va per operacions que requereixin...
Hospitalització. Clar. Llavors són proves, són coses menors, que tot això, no parlaré de percentatges com fa el Martí, però és un percentatge molt, molt elevat als que no ens requereixen hospitalització. Llavors aquest centre d'alta resolució solucionarà o gran part d'aquests... Si es fa. També ho podria solucionar, per exemple, una part al coap de mútua i no ha sigut així.
Ha sigut així perquè hi ha mancants de personal. Vull dir, aviam, tu te'n vas a urgències a mutu, segons el tipus d'urgències que tenen, perquè jo ho he viscut no fa gaire, et pujaran amb una ambulància també a la terrassa. Aviam, per coses que potser no caldria, m'entens? Si això funcionés, com es va dir al principi, però clar, com quan estava la Gania, no tenim ni pediatria 24 hores, no l'hem tingut mai, es robia molts nens.
Traumatologia abans hi era, ara ja tampoc hi és. Però és que fins i tot especialitats que abans visitaven en moto de Terrassa, ara has d'anar a Terrassa. Perquè jo m'hi he trobat. Dius, a veure, però això no ho feien a Rubí. Ah, no, no, ara has d'anar a Terrassa. Per què? El que fem és tirar enrere.
Volem un edifici, volem un quad, volem... Estem condemnats a anar aterrar. Per això t'ho citien, és que clar... Exacte. Però com diu l'Ània, que ens ho diguin d'una vegada, ja està. Però ho hem parlat molts cops, i això és en relació ja a qualsevol servei. En comptes de fer nous serveis, s'han de millorar els que hi ha, i quan els tinguis millorats i optimitzats, llavors crees de nous. Clar, el que passa, compteu que... Comunicació...
trens, res a fer tot això, ja ho hem parlat. Compteu que aquest centre no ha de donar servei només a Rubí. Està ubicat a Rubí, però no és només per Rubí. És per d'altres municipis. Però això passa com amb el Palau de Justícia. La planta judicial és Rubí-Sant Cugat-Castellbisbal. No és una cosa de Rubí sola, que Rubí demanem, que demanem, perquè no sé què, perquè els de Rubí són molt xulos. La planta judicial és Rubí-Sant Cugat, que ja són junts 100...
85.000 habitants, més Castellbisbal, més de 200.000 habitants. I no s'ha aconseguit construir un Palau de Justícia pels tres municipis importants. Per què? Per exemple, el tema rehabilitació, aquí Rubí. Ve gent de Valldorés, ve gent de Sant Cugat, ve gent de tot arreu de Castellbisbal. Ve una sala de rehabilitació, que si veieu com la gent que hi ha, és que realment...
És un no-res per una població que la nostra, avui aviam. Aquí, per què no entrem en aquestes coses, que són més del dia a dia? Perquè jo si m'he deu parar tant me fa anar-me'n a Terrassa, vull dir, una cosa greu, per dir alguna cosa, no? I a més a més que tinc molt clar que alguna cosa greu hauré d'anar sempre, depenent dels grans hospitals, Clínic, Vall d'Hebron, Terrassa... Estic d'acord, però expliquem això a la gent i fem realment que els serveis, els que tenim a Rubí, funcionin.
Però clar, és que jo no hi veig el que, que tu necessites fer una rehabilitació perquè t'han operat de qualsevol història i et diguin no, no. En té per tres mesos, perdoni. Necessito començar ja. I rehabilitació, i també de quina forma es fa també el servei? És el que t'estic dient. Són serveis que estan col·lapsats i, per exemple, en rehabilitació...
ja no et fan manipulació manual. O sigui, com és més fàcil que et posin inarrotant entre una magnetoteràpia els ultrasons, si tu necessites que...
t'estimulin manualment, això no. Per què? Perquè tens aquell fisioterapeuta, que només hi ha dos, els serveis, doncs no t'ho fan. Llavors es converteix una miqueta en... Vas passant les rodes del magneto, etcètera, perquè vagi passant gent, perquè hi ha molta, i la qualitat del servei també...
ha baixat moltíssim. I això no només passa en la pública, sinó també en la privada, perquè m'ho ha trobat jo. S'està començant a col·lapsar la privada. Ja us ho dic jo, que justament estic en un procés de rehabilitació i dius, no pot ser el que estan fent. Jo no sé si és un col·lapse o és que al final com que el que tenim són uns serveis, diferenciem pública o privada, però no ens enganyem. A la pública són empreses privades que estan donant el servei.
A través de concessions. Motor de Terrassa o Consorci Sanitari de Terrassa. Per tant, què fa una entitat, una empresa que el seu objectiu últim
Últim és obtenir beneficis, doncs retallar costos del que sigui. Vull dir que és que entrem en la lògica d'un model també econòmic que el patim a Catalunya i que ens porta això, i ens porta això a la pública, i poso cometes, perquè la majoria, el nostre entorn al 100% dels...
dels recursos sanitaris a la nostra ciutat. Són privats, en el fons. Malfinançament de Catalunya, en comparació amb el nombre d'habitants que té Catalunya. Per això és endèmic. Portem dècades.
I una revisió i un control de com es donen aquests serveis que també hauríem de veure. Això és el que jo t'anava a dir. Aquí signem molt fàcilment cada X temps un conveni amb Motor de Terrassa i algú s'ha plantejat com funciona Motor de Terrassa perquè cada vegada està pitjor, tant aquí com a Terrassa.
És molt fàcil, sí, sí, mira, ho gestionen ells, perdona, que hi hagi algú que ho controli, això. Que són molts diners, eh? Perquè quan et donaven les factures de quan estaves ingressat a Mutual Terrassa, Déu-n'hi-do, i veies allò i deies, bueno, vale.
un robo enormada. Jo penso que aquí també falta molt això, aquest control des de dalt de tots els serveis que s'estan pagant i de les coses que s'estan fent. És molt fàcil, ja ho tinc muntat, molt bé. Però, escolta, m'he de preocupar a veure com funciona això. I d'això ens hem preocupat molt poc fins ara.
Amb el cas del motor de Terrassa, jo quan es va tornar a signar el conveni que el va signar Rubí i Terrassa, perquè gent de Terrassa també s'estan queixant de com funciona el motor de Terrassa. Vull dir, no sé, pot ser que ens hi mirem una mica, no? Malfinançament públic. Com que no hi ha malfinançament públic, es fan acords amb privats sense revisar i sense això. Si hi hagués els diners necessaris i suficients per la quantitat d'habitants, Catalunya en general, tindríem més hospitals públics i tindríem més centres públics, etcètera, etcètera.
O si més no funcionaria millor els que tenim. O no, no ho sabem això. Depenent de qui governés. Però potser sí que funcionaria millor els que tenim. Depenent de qui governés. Recordem que hi van haver unes retallades importants en el sector de la sanitat fa anys i que encara patim. I quan no hi havia tants usuaris. Ara hi ha més usuaris. I tant. Molts més. Però és que hi ha hagut un increment de la població i un increment de la inversió en els serveis.
Sí, hi ha hagut un increment molt gran d'usuaris potencials. I tant, i tant. El servei s'ha mantingut amb el seu finançament. Llavors, és difícil mantenir aquesta desigualtat, no es pot.
I ho pateixen també els metges, recordem també. El personal sanitari ho està patint. I tant. De l'època de la Covid. Déu pràcticament i 59. Moltíssimes gràcies. Martí Pujol, Ània García, Gerard Moreno, Maria Àngels Ruiz. Nosaltres us deixem amb la següent hora de rubir el dia. Moltíssimes gràcies. Gràcies. Adéu. Adéu.
Gràcies.