La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passen 3 minuts de les 10 del matí després de l'actualitat, després de parlar de les notícies. És moment de reflexionar, de fer tertúlia. Avui, amb la Carme Pumareda, hi ha el Joan Manel Fernández. Molt bon dia a tots dos. Hola, molt bon dia. Avui tenim només la meitat de la tertúlia.
La resta són baixa per malaltia. Potser té a veure amb aquestes temperatures que avui la Carme trobava una mica més fredes de l'habitual. Jo t'he fet cas, he sentit a l'infopòdcast. A l'infopòdcast, i ara quan hi surti dic, Belén, m'has enganyat.
Sí. Jo he dit el que diuen els termòmetres, que estem a 11 graus, però sabeu que després hi ha allò de la sensació tèrmica. La sensació tèrmica meva és més baixa. Aquests dies, a més a més, aquestes dues setmanes que hem tingut de frió polar molt polar... I torna, eh? I torna. Demà és el que caurà... Sant Pere obrirà les portes i apa. El pitjor dia, dilluns.
Bé, ho farem. Deia l'altre dia que està en un dels hiverns menys freds dels darrers anys i jo pensava, d'on han tret aquestes dades? No, no. Al revés.
O estàs en el més fred. I deia que en les últimes dues setmanes que hem tingut aquestes temperatures tan gèlides, es deia que tenia a veure amb això de la sensació tèrmica que té a veure amb altres elements. El cas és que seguim amb aquestes temperatures fredes, però no patiu perquè l'actualitat...
ho escalfa. Està ben calenta. Avui parlarem de Venezuela i del senyor Trump, que va fent amics. També parlarem de la taxa turística, que ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si Catalunya ha de ser una destinació turística, fins a quin punt i de quina manera. I acabarem parlant del català al cinema. Han sortit
algunes dades, com dèiem. De tot això ho parlarem des d'ara i fins les 11. Si esteu a casa i voleu participar a la tertúlia o us voleu queixar que no us hem donat bé la previsió meteorològica, ho podeu fer a través d'un telèfon. És el 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. De dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Com dèiem, parlem de Venezuela. De fet, el tema de Venezuela arriba al ple. En Comú Podem, Rubí presentarà una emoció sobre aquest tema a la sessió plenària que tindrà lloc el pròxim dijous 29 de Jani. El text defensa la legalitat internacional i expressa la solidaritat amb el poble venezolà.
després de l'atac per part dels Estats Units contra Venezuela. El portaveu del grup d'en Comú Podem, l'Andrés Medrano, explicava per què cal portar un tema de política internacional al ple. Ho dic perquè de vegades això és una queixa d'algunes formacions polítiques. Ell li trobava una explicació i, a més a més, una aplicació a nivell local.
I per què ho presentem en forma d'emoció en un ple municipal, que podem dir això no és el ple de la ONU, perquè entenem que totes les institucions públiques s'han de mostrar en defensa d'aquesta tranquil·litat i d'aquest sistema de funcionament. Perquè si el que fem és dedicar els diners perquè vivim en un món de por i d'amenaça a la despesa militar, doncs seran recursos que perdrem, recursos que perdrem de fer servir en altres objectius de la vida, que són els que per nosaltres són primaris, que és defensar el dret a la justícia social, a l'educació, a la sanitat,
a viure en un món més just i és per això que entenem que també ha de ser objecte de debat en un ple municipal.
Això és el que explicava el portaveu d'en Comú Podem, l'Andrés Medrano. Es parla aquests dies arran d'aquesta invasió o aquesta entrada dels Estats Units a Venezuela del canvi de l'ordre internacional. Ara les mirades estan fixades en un altre punt del globus terràqui, a l'altra banda, a Groenlàndia, on el senyor Trump ha dit que o bé la compra o bé l'envaeix, però se la quedarà.
I precisament aquests dies Trump és protagonista també aquí a Catalunya perquè exilats de diferents zones de Llatinoamèrica que viuen aquí a Catalunya han parlat de Trump i de la seva política, sobretot de la seva política social.
migratòria i de tot allò que té a veure amb els que són diferents. Podem escoltar un noi que es diu Serg, que és d'origen cubà i que explica que als Estats Units s'està perseguint la diferència, no només aquell que és diferent de color de pell i de procedència, sinó fins i tot aquelles persones que tenen una orientació sexual diferent.
Ahora no están atacando a la comunidad gay, pero a un punto sí. Y pasa en formas muy pequeñas donde las personas no lo realizan, votando maestros que son gay, eliminando libros de tópicos gay en las escuelas, cerrando ciertos negocios porque son gay.
Piensan, se sienta a veces pequeño, como si no fuera un ataque enorme, pero así es como empieza y después se pone más y más grande. Así que aunque no me sentía inmediatamente en riesgo, sé dónde...
Això és el que explicava el Serge. Però, a més a més, la gent de l'Agència Catalana de Notícies ha parlat amb una parella de nord-americans que també han fugit de nord-americans. Nord-americans, entenem. Nord-americans de procedència de Llatinoamèrica, etcètera, etcètera. Explicant que no se senten o que no se sentien segurs als Estats Units.
Habitualment comencem parlant d'un tema local, d'un tema de proximitat. Aquest és un tema que prové de molt lluny, però que al final ens està afectant a tots i totes. L'altre dia hi havia una notícia que vaig estar llegint de la casa de bruixes de les bibliotecàries. De les bibliotecàries? De les bibliotecàries dels Estats Units, de les escoles i de les bibliotecàries públiques o privades, no?,
els demanen fer fora, com deia aquest noi, tota una sèrie de llibres de temàtica LGTBI, de feminisme, de racisme, tot això fora. I, a més a més, trobo una cosa, ho vaig llegir 3-4 vegades, ja sou que és cert, digue'm noms i cognoms de les persones que s'han emportat aquests llibres. Això és molt fort.
És una cosa gravíssima. No sé què faran aquesta gent, o aquests bibliotecaris, no? Però jo que he estat molts anys davant d'una biblioteca, penso que és horrible. Perquè, clar, vull dir... Què farem? Què faran? Donar noms? Això és molt greu. Noms de qui s'han portat aquests llibres? Com si aquests llibres portessin la bomba atòmica incrustada a les seves pàgines. Jo ho trobo gravíssim. Aquest no té raó. Quan has dit això dels problemes que tenen
els venezolans per un cantó, i la gent de parla hispana als Estats Units. Ostres, m'ha vingut al cap de cop que si un dia guanya l'Aurriols, no només hauran de fugir els sudamericans, els africans, sinó també, per exemple, els andalusos. Jo crec, home. No creo, no creo. Home, no crec que s'arribi a aquest extrem.
Doncs jo segur que si arribem a aquest extrem, el primer dia ja estaré fent les maletes. No, home, no. Pots venir a casa meva? Que és el que li ha passat a aquesta gent d'origen nord-americà. Jo penso que és un altre perfil i una altra història. I una altra cosa que vull puntualitzar quan les declaracions del representant d'en Comú Podem, vull dir, en el pressupost municipal, que jo sàpiga, no hi ha ni un euro per armament, no?
En principi, no. No, no, ho dic perquè... Clar, és que si entrem... Si és que hi ha pressupostos... Passem pel ple. Qualsevol cosa que passa en el món és que el ple estaria ple, mai millor dit, d'emocions.
I no pararíem mai. És normal això. El que passa és que el límit és difícil, perquè hi ha molta gent que diu que els temes que no són de Rubí no haurien de passar pel ple, per molt que siguin declaracions institucionals. Però recordo que...
recentment, o fa relativament poc, va passar una moció institucional en contra del conflicte a Gaza. I, clar, hi ha alguns temes que pots entendre com a ciutadà. Està bé que una ciutat es posicioni. Però bé, les dues opcions són vàlides. Tu no permetries temes foraris. No, no, no.
Hi ha algunes que sí, però el que jo dic és que no podem estar constantment entrant mocions de tipus genèric perquè llavors no faria les funcions d'un ajuntament d'un municipi. De tota manera, segurament es poden trobar molts paral·lelismes entre el que diu Trump als Estats Units i el que diuen algunes formacions polítiques
no cal que sigui a Catalunya, poden ser a Rubí. Sobre el tema de la immigració tenim força comentaris i força qüestions. Quan vivim en una població, Rubí és una població amb un percentatge elevadíssim de persones vingudes de fora. És el mateix criteri, per exemple, que ens podíem plantejar amb Ràdio Rubí. En Ràdio Rubí només han de ser notícies locals,
També notícies que, encara que no siguin local, afectin a la població, al municipi. És difícil també trobar aquest límit de quines coses afecten l'interès comú. Però, vaja, jo sempre penso... Hi ha qüestions que tinc claríssim que afecten els robinens. Per exemple, tot allò que té a veure amb qüestions laborals...
Per què? Doncs perquè el gruix de la població rubinenca és una població de treballadors i treballadores. Quines qüestions crec que poden interessar en menor mesura els rubinencs? Doncs segurament les inversions en borsa. És a dir, segurament no tenim un percentatge de persones que es dediquen a invertir en borsa tant elevat com altres poblacions. No ho sé.
És fàcil. No et dic que sigui fàcil, però conèixer la població per a la qual treballes també ajuda a saber quins temes poden interessar. Per exemple, amb el tema Venezuela. Jo crec que el tema Venezuela és un tema que interessa Rubí, entre altres coses perquè tenim un gran nombre de venezolans. I perquè Rubí pertany a aquest món. I el que passi en aquest món afecta Rubí també.
De tota manera, dèiem això del canvi d'ordre internacional, que, com els que estem en aquesta taula ja tenim una edat, hem estudiat uns quants ordres internacionals. Semblava que la cosa estava...
deixeu-me dir, tranquil·la, des de fer ja unes quantes dècades a nivell internacional. Però ara sí que notem que hi ha un cert canvi. Ara potser també ho notem perquè ens comença a afectar més directament, perquè de guerres no ha parat mai en aquest món mundial.
Però sí, ara és bestial. I el fotut és que, clar, és que en qualsevol moment pot sortir el pirat de torn, com és el cas ara, i te la lia, com va sortir en el seu moment Hitler, o molts d'altres.
O estan li en el seu moment, perquè no diguin que només parlem d'un cantó. Mira què va passar a l'aeroport de Barcelona. Una broma. Molt curiós. Una broma? Doncs vaja broma, no? Per favor. Per a aquells que ens estiguin escoltant i no sabien què va passar, ahir va haver una amenaçada bomba en un avió de Turquies Airlines. Venia de Turquia a Barcelona.
va ser tot força surrealista perquè algú va detectar que
no sé si ho explico bé, a la connexió wifi posava una cosa així com bomba, morirem tots, en anglès, algú va comunicar a la tripulació. Què fas? El comandant de l'avió va decidir comunicar-ho a la torre de control que tenia més pròxima, que era a Marsella, i aquest avió va arribar a Barcelona...
Ha escoltat per dos cases, per dos avions de quills de combat. Riem ara... Però la gent que estava allà segur que no rei. I la gent de l'aeroport tampoc. I veure les cases els hi faria menys gràcia encara. No és que jo agafin molt sovint avions, però si hagués estat en aquest cas, no m'ha agradat. O uns fills meus... La veritat, gràcia no fan aquestes bromes. Hi ha altres bromes que sí que en fan. Però aquest tipus d'amenaça jo penso que no.
I, a més a més, perquè això va costar molts diners. Exacte. És a dir, els cases que em sembla que eren francesos, hi ha qui diu que hi havia un de francès i un d'espanyol, l'aterratge que es va bé de fer canviant el pla de vol d'altres avions, perquè va aterrant una pista que habitualment no aterren els avions d'aquelles hores, tot l'escorcoll que va fer la Guàrdia Civil, els equips de seguretat de l'aeroport, els bombers, per després...
I ja no parlem del destorn per a aquells que potser venien a Barcelona a fer una cosa concreta una hora i que no ho van poder fer. No s'aclaria la situació. No sé si han trobat el divertit o graciós... O graciós per no dir-li un altre nom. No sé si finalment l'han trobat o no. Avui no... Jo no he vist res a les xarxes socials, però bé.
I a més a més, com la situació està com està, segurament influeix en que la gent tingui més por, és a dir, que li doni més veracitat a que pugui haver una amenaçada de bomba. Doncs aquesta és una de les notícies que aniran al ple, o de les mocions que aniran al ple. N'hi ha d'altres, perquè en Comú Podem, per exemple, explicava que tornarà a demanar al ple...
que hi hagi una regulació clara dels contractes de lloguer de temporada. I Esquerra Republicana, que també passava aquesta setmana pels micròfons de Ràdio Rubí, també demanaven, per exemple, que hi hagi ajuts pels comerciants de la zona de l'Avinguda de l'Estatut, que ja sabeu, o si no ho sabeu, us recordem que han començat les obres de l'Avinguda de l'Estatut i deia la portaveu d'Esquerra Republicana, la Montse Soler, que això afectaria els...
comerciants i restauradors de la zona, i que potser l'Ajuntament hauria de fer algun tipus de bonificació, que es puguin estalviar, per exemple, la taxa de les concaries... Això, quan estàs a la posició, queda de luxe. Bueno, no hi... Però...
És que ja estem com sempre i com el d'abans. Si comences a donar-te ajuts per això, que no és que pensi jo que no, ni tampoc que sí, perquè no ho conec a fons. Però si comencem amb coses d'aquestes, és que tothom podrà demanar pel que sigui, com el que diu.
Per això és una cosa d'àmbit molt... Molt d'avinguda d'Estatut, no? Com quan tanquen un altre carrer o el que sigui, no? Però una cosa és que tanquin un carrer perquè estan fent unes obres... No sé, el clavegaram que estan un temps, uns dies...
Però és que això es preveu, jo crec que més d'un any. De moment ja entre tots els aparcaments... La primera part, nou mesos. I la segona, nou mesos. I allà aparcava quantitat de gent. Això és el que anava a dir-te. També no havien quedat que la gent ha d'anar a comprar caminant? No amb el cotxe.
Sí, però allà hi viu molta població i allà aparcaven els seus cotxes. I ara estic pensant, no sé, no sé, no conec la realitat de l'IES l'Estatut, però m'imagino que vegi gent de fora, de Rubí. Clar, els mestres. I que venen amb cotxe.
Perquè depèn d'on vinguis, potser no tens ferrocarrils. On aparquen aquesta gent? Han tret tots els aparcaments de davant de tot. Hi ha pilones que s'hauran de buscar a la vida, com en el centre, ja m'imagino. Però per allà no hi ha ni un descampat, com tenim, per exemple, de dalt de tot del carrer Nou. Hi ha un descampat i mira, campi qui pugui. Per allà no hi ha res. Bueno, no ho sé. És... Penso, eh? No és tan fàcil. Hi ha una mica de...
De follon, que diríem. Però bueno, ja es mirarà, no? Tu calles, no diu res. No, jo de vegades he de callar. Perquè jo veig que participo a la tertúlia i no... És la meva feina, diguéssim. De moment, ahir encara no...
O abans d'ahir que veníem de Sabadell, el tros aquell primer encara es pot passar fins a l'amanecer. Ai, a l'amanecer. A la residència. Fins a la residència, no? Es pot arribar bé, de moment, i poder entrar cap al centre per allà.
No sé avui. Parlem amb l'alcaldessa que en cap moment de les obres es tallarà completament la via, però sí que hi haurà afectacions per trams. I per una banda o per l'altra. És a dir, que hi haurà èpoques en què, com ara...
No afecta si vens des de Sabadell perquè l'entrada, la vinguda de l'Estatut segueix funcionant i les entrades, diguéssim, a la ciutat es poden anar fent a banda dreta. I hi haurà moments en què l'afectació serà major. Per això han tret els aparcaments de la banda de l'Estatut, que està.
Justament davant. On comencen les... I no seria la part pitjor, perquè al final, darrere de l'Estatut, sí que hi ha alguns carrers adjacents on potser es pot aparcar una mica. A l'altra banda és pitjor, no? A l'altra banda impossible.
Doncs bé, aquesta era una de les qüestions que volíem tractar, aquest ple del que anirem donant més informació i que aquells que ens estan escoltant podran seguir a través de 3W Radio Rubí.cat, però avui volem parlar també de turisme. Ja sabeu que...
darrers temps se n'ha parlat molt. Ara parlem concretament de la taxa turística perquè el grup parlamentari de Junts ha registrat esmenes a la proposta de la taxa turística que havien pactat el PSC, Esquerra i els Comuns. De fet, em sembla que són vuit les esmenes del projecte de llei que ha presentat. Diu que està bé el de duplicar l'impost
aquesta taxa turística, però només en època de temporada alta. A més a més, rebutgen que el 25% de la recaptació total vagi a polítiques d'habitatge. Proposen reduir a la meitat les tarifes als establiments turístics i així la part de la taxa turística que cobra la Generalitat als turistes en hotels de 5 estrelles es mantindria en 3 euros i mig en comptes dels 7 que demanen o que volien rebutjar.
que fos a partir d'ara el PSC Esquerra i els comuns. En aquest cas, escoltem el diputat Joan Canadell, que explicava que d'aquesta manera, amb això i altres qüestions que ara sentirem, el que havia aconseguit el govern de la Generalitat és posar-se en contra el sector del turisme.
El que ha aconseguit aquest govern és, a part d'enfada del sector, posar-lo d'acord. La primera cosa que ha fet és posar-lo d'acord. En aquell moment tot el sector va unit. Això vol dir, des dels hotelers, des dels habitatges d'ús turístic, des dels càmpings, des dels rurals, tots van a la una en contra d'aquest projecte de llei.
Això és el que diu el diputat Canadell. Ara es parla d'aquesta taxa turística, s'estava parlant de doblar-la. Tenim una de les taxes turístiques més petites d'Europa. Si algú ha viatjat per Europa, es paga molt més.
Però és que això s'uneix a d'altres reivindicacions, com ara, acabar amb els pisos turístics, que tampoc és una cosa en què Junts hagi donat el vistiplau. De fet, els hotelers moltes vegades es queixen que aquest govern no els està ajudant.
Però al final haurem de definir... Sí que som un territori turístic, ja ho sabem, però ho hem de definir de quina manera volem ser. Quin turisme volem. I es torna a posar sobre la taula això. Vosaltres dos, que sé que sou persones viatjades, heu pagat molt més d'altres zones, oi? I no diguis res perquè ja entren el preu de l'hotel. O de l'hotel, o del càmping. I què passa? Ja ho saps.
Ja, però el que fa falta és una bona regulació, ja que anem vacil·lant que som un país turístic al que més, o gairebé com França, com Estats Units, doncs regular-lo com Déu mana. Hi ha de viure tothom.
O sigui, ha de viure els hotelers, ha de viure els dels càmpings, ha de viure els dels pisos turístics i ha de viure a tothom. Però d'una manera regulada.
Això és el que està costant. Per això no ho volen. Totes aquestes coses no volen regular-ho. Els pisos turístics no els interessa. I cada vegada n'hi ha més, que estan fent fora la gent. És a Gràcia i veuràs que la gent de Gràcia no existeix. La gent de Barcelona està molt desesperada amb el tema dels pisos turístics. Molts perquè els impedeixen poder accedir a un habitatge a Barcelona i els que sí tenen la sort de tenir un habitatge perquè...
És literalment insuportable viure en un bloc on hi ha pisos turístics, cosa que tampoc entenc, perquè no heu anat mai a un apartament quan heu anat de viatge. Sí, sí. Ens hem comportat bé. Clar, és que penso... Hem anat, hem entrat, hem sortit. Jo crec que quan he anat no ho he molestat. És bastant senzill, no? Sí, sí. Bueno, com a casa teva.
No vas molestant els veïns. Clar, no molestes els veïns i quan vas a una altra ciutat intentes no molestar els veïns. Exacte, però no s'entén.
Després hi ha els pisos que són de particular i els altres que són d'empresa particular. Per entendre's que hi ha també molta diferència. Però tots volen viure, que has dit tu, i tots volen cobrar. Els que són particulars, particulars, que tenen el seu pis, i les grans agències que tenen els seus grans pisos, que són els que s'ho estan quedant pertot arreu. Clar, el que diuen alguns experts és que el que...
acaba d'endreçar això, és precisament el pagament. És a dir, si tu fas que...
pagament sigui més alt, és a dir, que costi més diners, doncs segurament tindràs un tipus de turisme, no dic que d'elit, però no aquell turisme que tots sabem quin és, que ve a Catalunya o a Espanya per pocs diners i a fer... La greixca constant. Bàsicament, no? I ara estem parlant de regular això, però...
Recordo que fa dos anys s'estava regulant a Barcelona si la gent podia anar sense samarreta, que jo pensava, per favor, estem al segle XXI, cal que això estigui regulat.
I ara estava pensant important també i controlat. I controlat i multat, eh? I multat, sí que fa falta. Vull dir, a vegades vas a un pis turístic que té la marinera, però també a vegades vas a hotels que dius, mare de Déu, jo he marxat d'un hotel per la qualitat de l'habitació. Però tu ho deixes apuntat, no? Sí, però això... Jo me'n recordo una vegada que...
Vaig tenir problemes amb un hotel a Portugal i vaig fer la reclamació pertinent i d'allò no se sapigut res més. Jo he fet alguna reclamació aquí, a casa nostra, i ens han fet cas, eh? Ens han fet cas.
I s'ha hagut de parar l'empresa aquesta, doncs el que la Generalitat i els tribunals han decidit. Però ens ha passat una vegada amb un cap d'any, amb tota una colla. I al dematí, quan ens hem aixecat aquell hotel, tothom va anar als seus ajuntaments a fer les denúncies. I ens han fet cas, i tant sí, ens han fet cas. Fa uns quants anys, però sí, sí.
Tornem a la taxa turística. La idea era doblar-la. Dèiem que tenim unes de les més baixes. El que proposa Junts, entre altres coses, és que hi hagi aquesta estacionalitat, és a dir, que no es cobri el mateix a l'hivern que l'estiu, o el que es considera temporada alta, algun...
parlamentari ha dit que Barcelona és temporada alta sempre, i el que es planteja, per exemple, ho dic perquè per ser molt pragmàtics, per aquells que ens escolten des de casa entenguin la idea, home, que un hotel de 5 estrelles amb equipament de luxe a Barcelona, que coneixem uns quants, i que potser els catalans no ens podem pagar,
O ens podem pagar, però a costa de... De no menjar... De no menjar... No sé per quants dies. Tres setmanes. Doncs que sigui tres euros i mig. Home, doncs no. Jo penso que no. És una mica ridícul, no? Perquè sabem que aquests hotels, a vegades...
potser costen 1.000 o 2.000 o 3.000 euros la nit. Aquesta gent que es pot pagar a aquests hotels són la mateixa gent que al Passeig de Gràcia i altres llocs fan aquelles cues tremendes que jo em vaig quedar paradíssima en aquestes botigues de... No de luxe, no. De luxe asiàtic, no? Poden cuar?
Però molta cua. Ah, no ho havia vist mai? Jo tampoc. És que no em moc per aquests... Em vaig quedar... I m'ho van explicar. I què fa aquesta gent? I em van dir, home, mira la marca A. Molt bé. Molta cua. Cua d'hores, perquè clar, d'entrada a poc a poc, perquè puguis entrar, mirar-t'ho, provar-t'ho... I a més et donen xampany i coses d'aquestes. Això jo no ho veig jo, des de fora no es veia, però suposo que també, perquè amb aquella cua que feies... Jo ho he vist a les pel·lícules. Sí. Però això es passa a Barcelona, el Passeig de Gràcia, eh? Sí, sí.
De tota manera, el turisme... És a dir, dèiem, s'ha de regular el turisme i quin tipus de turisme tenim. Igual que tenim aquest turisme de sangria i paella... També hi ha un turisme de... També hi ha un turisme al contrari. És a dir, fins i tot turisme de compres. A mi m'ha al·lucinat. Gent que... Ja no us parlo de les diferents botigues. Ara farem propaganda del Barça, que no s'hi pot ni entrar.
Sí, aquestes sí que les he... No sé, a vegades els reis, els nets et demanen una samarreta autèntica. Perquè si no, de les altres... Sí, sí, si no, no val. No val, no val. I si no, no val. I dius, potser que els reis hi vagin a l'octubre. Però també hi ha gent, eh? Sí, el que poden fer els reis és adquirir la samarreta o el merxandatge del Barça a través de la pàgina web.
No ho sé, però també. Perquè si no és difícil. És cues tremendes. Ja et dic que no era justament aquesta botiga en la que jo vaig veure, sinó altres que jo no m'ho esperava. I m'ho van explicar. Sí, sí, això passa. Cues llargues. Bé, el museu més visitat de Catalunya és el Museu de Barça. Sí, sí. I ara que tenen samarretes de bàsquet,
que feia mil anys que no trobaves una samarreta oficial del Barça de Bàsquet, doncs ara el Pasqual està tirant endavant, no?
Abans del Pasqual, home. Ja fa més temps. No ho sé. Jo sé que els instituts d'aquí de Rubí, que fan intercanvis, un lloc que demanen tots els nanos que venen de fora és anar a veure el Museu del Barça. No demanen a veure la sala de família. Això els hi porten. Mira que hi ha anat a museus, però el del Barça no hi ha anat. Jo tampoc hi ha anat mai, però a casa meva hi ha anat. Jo no hi ha anat mai. Però bé.
I veig el Barça, eh? I museus a vegades una mica estrambòtics, eh? Perquè dius, a vegades vas pel món i no sé. Però no el del Barça, no. Però... Temple, eh? Sí, sí.
seguint amb el tema del turisme, a tot això, perquè hem parlat de la part política, no hem parlat dels empresaris. El sector, concretament Federatur, deia aquesta setmana que l'increment de la taxa turística faria perdre competitivitat i encariria les vacances també dels catalans. Això ja ho tenim coll avall. Si tu vas a un càmping d'aquí també et costarà a nosaltres.
veien que no calia que aquesta taxa fos per tot el territori. De fet, la gent de l'hostaleria de Lleida rebutjava la pujada de la taxa perquè deien que no... Perquè la taxa és igual per a tots.
Sí. Aquest és el problema. Aquí a Catalunya és igual per a... No és el mateix un hotel, Passeig de Gràcia, que un hotel al costat de la seu vella de Lleida, que també té la seva bancada. Clar que té el seu morbo, però no és el mateix. Però a Lleida també et cobren taxa turística. Sí, sí. Més petita, almenys l'any passat, aquesta anya us ho diré. I...
Per això és una de les coses, per mi, indispensables, no?, que s'ha de fer. Potser que sigui diferent, no?, que sigui diferent, equitativa. Clar, no estem diem que se li ha de posar més impostos al que més té. Doncs, no sé, poden fer com, per exemple, la Casa Balló de Barcelona, no?, que si ets nascut a Barcelona, presentes... Ui, se'm fotaràs fora de Catalunya, tu, ara. No, home, només s'esperen tant. Doncs, l'entrada és una mica més econòmica.
Si has nascut a Barcelona. I això ho trobo bé. A la catedral també passa una cosa així, perquè ara no pots entrar a la catedral. Però si has nascut a Barcelona... Es veu que hi ha un... Pots entrar. A la Casa Batlló, si has nascut a Barcelona, tens... Nascut, eh?
Bé, o vivint a Barcelona, ara no recordo. Tens un descompte a l'entrada. Clar, perquè nascut a Barcelona és fàcil, els que tenim una edat. Alguns vam néixer a Barcelona. Bé, em sembla correcte. Pagues una mica menys que la gent que ve de fora. I em sembla que a la catedral passa alguna cosa similar. Perquè abans sí que tu et venia de gust entrar a la catedral, podies anar a fer, no cal que sigui religiós,
Ara no. Ara no pots. Ara s'ha de pagar. Això passa en algunes zones de... Sí, sí, a la catedral de Cádiz també es paga, eh? Ja fa mil anys. Allà baix? I tant. Què penses? Som tontos? No. Tu penses com el Feijó? De qui depèn les catedrals no són tontos. No obrim el debat del finançament. No, no, no. Has escalfat prou l'ambient aquesta setmana? Res, res.
Paguem i callem. Però amb això que deia la Carme, sí, és cert que en alguns països europeus hi ha beneficis per a aquells que són nascuts a la ciutat o en alguns casos pels més joves. A mi això em sembla una iniciativa interessant, que aquí practiquem poc, eh? A mi m'interessa majors de 65 anys a partir de la setmana vinent.
Tindràs coses. Al teatre pots entrar una miqueta. No tots els teatres. I moltes vegades no al cap de setmana. Entre setmana. Però ho entenc, també. Per què? Tu entre setmana pots fer mil coses per molt que estiguis jubilat. Però tampoc estàs obligats a fer-te un descompte al llarg de la setmana. No, però seria una bona opció per tenir gent durant tota la setmana. Això faria que...
Tingués certa lògica que hi hagués gent... O sigui, que hi haguessin obres durant totes les setmanes, com lo dels viatges de l'Inserso, no? Al final sí que li surt a compte a la gent dels hotels. Esperem, suposo, perquè està bastant així. Home, jo em conformo en que em facin descompte de dilluns a dijous. I encara treballo, eh? Bueno, doncs sí, sí. Si presentes papers...
El carnet, no? D'identitat. No, no, no. No, no, no. Em sembla que em quedaré amb el carnet de periodista. Últimament la Carme i jo hem compartit alguna gestió així i has de portar, mare meva, fins i tot l'ADN. Sí, l'ADN. Em quedaré amb el carnet de periodista. Llavors sí. Això també passa a... A Barcelona jo diria que a molts llocs i a fora de Barcelona encara més.
Jo vaig entrar... Em sembla que l'entrada, per exemple, del Guggenheim, em sembla que val com a mínim 30 euros, i jo vaig entrar de franc. Jo la vaig pagar. Jo la vaig pagar. Potser que ens passis... No em descompta, eh? Com que ja... No podem passar per Joan Manel, tu i jo. No, però jo vaig anar al Guggenheim i vaig pagar l'entrada. De fet, he anat dues vegades i li he pagat l'entrada dues vegades. Sóc així d'idiota. Bueno, jo vaig a...
Però pel fet de ser periodista, tenir el carnet de periodista, eh? No tens per què... No, és que vaig a fer un reportatge... No, no, pel carnet. Menys perquè parlis bé d'ells, suposo, no? I si vols treure't, si és que agafes el transport públic a Rubí, o els ferrocarrils de la Generalitat, que també pot ser... Sí, però segons... Depèn del que cobres de pensió. Exacte.
que és molt baix, eh? Sí, sí. A partir d'una quantitat baixa ja res, eh? És molt baix i no pots accedir... No, no, ja ho sé, ja ho sé. Has de pagar el que et toca. Bé.
Ja sabeu que els divendres intentem acabar la tertúlia amb temes relacionats amb la cultura, perquè és la cultura dels culturals o dels culturetes. Avui podem acabar amb bones xifres pel català al cinema. De fet, és la segona millor xifra de la història. El 2000 ha estat...
El 2025, això sí, no hem superat el 5,5% de quota. Com dèiem, la millor xifra de la història als cinemes del país en nombre d'espectadors respecte al total i això, amb un 5,4 ens hem quedat al límit. Són dades facilitades per l'Institut Català d'Empreses Culturals. En les últimes dècades només s'ha superat el llindar del 5% en tres ocasions, inclòs el 2025, que es queda lluny del rècord
L'any record va ser el 2024 amb un 7,8%. Segurament força responsabilitat d'això va tenir la Casa en Flames, el 47, etcètera, etcètera. Això no passava ni en governs de convergència.
Bé, trobem diferents... És una informació que ha fet l'Agència Catalana de Notícies de Nou i està molt bé perquè aporten també les pel·lícules que es van estrenar cada any perquè així ens donen una idea de què va influir. I, bé, no us dic res...
Que no sapigueu, per exemple, l'any de Panegra va haver una pujada important. De fet, es va doblar respecte a l'any 2009. Estiu 1993 també, Alcarràs també. La Casa en Flames i el 47 van fer aquest rècord brutal de 2024. Un milió, 40 mil espectadors en català.
era el rècord, com dèiem, de les últimes tres dècades. Està molt bé que es facin aquests estudis perquè també suposo que ajuden no només a la població, sinó a aquells que han de programar, perquè al final hi ha una part que decideixes tu si la veus en castellà o la veus en català, i una altra bàsicament és de qui programa. Jo crec que en igualtat de condicions hi ha molta gent que miraria...
la pel·li... No crec que hi hagi molta gent que digui que no la miro perquè és en català. No m'ho crec.
Però sí que és cert que de vegades és difícil o difícil que s'estreni a prop de casa teva i al final com... O a la teva pròpia ciutat, oi? Bé, a la teva pròpia ciutat, en alguns casos... A Rubí és difícil. És difícil, no? Que s'estreni aquí una pel·lícula? Sí, que s'estreni absolutament impossible. L'única cosa que tenim és els Gaudí, que això també ha ajudat molt.
que la gent miri cinema en català tot i que què és cinema català estem parlant en català però en català en català o producció catalana ara amb les plataformes aquestes que tenim hi ha força producció catalana en molts casos rodada en català i que pots veure en versió original per dir-ho d'alguna manera
Però, clar, moltes vegades hi ha aquesta barreja que a mi també m'està bé, que normalitzem que una pel·lícula o que una sèrie estigui feta de vegades en català i en castellà. Sí, sí, no, no. Jo crec que estem visquent el millor moment cinematogràfic de producció catalana. Per mi no tenen res a envejar i ho podia allargar a totes les terres...
per no oferir sensibilitats ibèriques... No oferim, no oferim, tranquil. Estan en un moment, per mi, esplèndid.
d'una qualitat que no té que envejar a ningú. Vull dir, jo abans no veia cinema espanyol en general i ara en veig moltíssim. I ara és que fins i tot és raro el dia que jo vegi una pel·lícula que no és Make in Spain o feta a Catalunya. Difícil. Per què? Aquest any tenim cirat que...
arrasat els Goya i que és la candidata, diuen, amb... A veure, perquè es pensaven que els globus i així no... Però estaven allà competint, eh? Estaven allà, els globus, eh? Que no és qualsevol tonteria, tampoc. Al final, amb això del cinema en català, jo crec que s'han fet decenes d'iniciatives i hi ha alguna cosa que no ens deu estar fent bé, perquè...
perquè sí que hi ha una pujada de xifres, i estem parlant de bones xifres, però vaja, si bones xifres és un 5,5, és un percentatge molt, molt... Baix, tenint en compte que som també creadors perquè tenim...
una de les millors escoles de cinema. És a dir, clar, és que molts dels creadors que estan triomfant arreu del planeta estan fets aquí al costat, a Terrassa. Això hauria d'influir. I, de fet, molts d'aquests directors fan gala d'haver estudiat aquí i de ser d'aquí.
Bé, no sé, això del cinema o del teatre o del consum en català és una cosa que es va repetint en el temps i que, doncs, sempre estem així, no? Pujant les dades, baixant les dades, però no són prou significatives mai, no? Prou significatives o... I hem d'anar molt al tanto, com moltes coses quan parlem de democràcia, no? Que s'ha de cuidar, que s'ha de plantar, que s'ha de regar, que s'ha de mimar...
Doncs el mateix amb la cultura, eh? I més amb la nostra. Amb la catalana, que és la nostra, l'hem de cuidar i mimar constantment. Ja, ja. És que si no... Només que la deixen de regalar un dia es mora. Se'n va a Norris. Estava buscant la dada perquè em sonava que en els últims dies s'havia publicat també alguna cosa sobre el teatre. Sí, el diari ara va publicar fa...
tres dies o quatre dies, que aquest havia estat el millor any de la història del teatre en català. En aquest cas, en recaptació, es parla de 98 milions d'euros i se superen de nou els 3 milions d'espectadors. Diuen que gràcies als espectacles en català i les sales petites que guanyen públic. Les sales petites, sí, sí. És que les sales petites estan fent una feina i estàs veient coses, jo hi vaig molt sovint,
que dius, caram, tu, que he anat a veure, no? Què m'estan explicant aquesta gent? Quin bon espectacle. Per actors, per tot. I són sales molt petitones, ara estic pensant del Maldà, que he vist coses meravelloses.
En aquest cas no s'inclouen els centres cívics ni els teatres municipals, que també seria interessant, però es parla d'una ocupació de teatres per sobre del 64%.
cosa que no està malament, un increment de l'assistència a sales de proximitat del 24%, i també es defensava precisament des d'ADETCA que no es parlés només dels teatres en majúsculà, sinó de sales petites i d'altres iniciatives. I aquí també parlàvem dels musicals en català. Això ha fet pujar molt. I ara torna a haver-hi l'ànima. La tornen a programar.
Un dels regals que he tingut per Reis ha sigut Entrades per veure Ànima, que es va estrenar al Teatre Nacional, i ara ho fan fins al març, com a mínim, al Tívoli. Al Teatre Tívoli. Al Paral·lel. Sabeu quin és l'espectacle més vist? O està entre els cinc més vistos?
Maricel. Maricel, el fantasma de l'òpera, imprexou, vull dir, dos musicals, un de català, El mago pop i l'amor venia en taxi. Anima ha guanyat diferents premis per davant de Maricel en aquests darrers mesos. Sí, sí, sí. De fet, va resar els butaca. Els butaca.
I a més a més amb Segell... Rubinenc. Rubinenc. Sí, sí. Està bé, està bé. Jo ja l'he vist, però està bé.
Per cert que quan parlàvem de l'estrena del casino, l'Oriol Bores deia que tenia molta il·lusió, que li faria molta il·lusió fer un espectacle musical al casino amb el Rubén Juste. Si això passa... Doncs que ho escolti algú i que vinga. Ells ho van dient. Ho han dit cada cop que els fem una entrevista... Han de fer la idea...
Muntar-la, presentar-la, i estic segura, vaja, que ells hi diran que sí, perquè per això està al casino. I seria fantàstic. Sí, sí. Entre d'altres coses. Entre d'altres coses. Hi hauria cua al carrer. Que no sigui ara final de mes, perquè el casino tanca. Què dius? Qui ha dit que tanca? No. No fan...
Què? La festa de Sant Antoni. Ah! Ostres, ara està amb les dues espantades. No, que està programat fins al maig. El què és? La programació del casino. Però aquests dies està tancat, no? No, demà hi ha un obre de teatre. No, dic els dies de Sant Antoni. Ah, s'ha tancat dos dies, no? Dissabte i diumenge. Sí.
La veritat és que encara no tenim les dades. Jo no sé res de com serà la celebració de Sant Antoni. Però no era públic al casino. Sí, clar. Avui ve amb ganes de tocar el que no sona. És públic per entitats que ho demanin. Sí. Les entitats ho podem demanar. Demanem per fer la teva entitat i fem una festuqui privada. Ah, no, això no. El que fan els altres. Nosaltres hem de demanar la sala i tenim quatre espectacles programats fins al maig, si això sí.
Res, res. Jo vull una festuqui privada allà al casino. Obertes a tota la ciutadania. Que passin per taquilla, clar. Encara no tenim les dades ni els detalls de com se celebrarà Sant Antoni Abad. Deduïm que es farà el ball. Jo ho vaig veure l'altre dia, no sé on. Doncs no ho han fet públic. Com a mínim els mitjans de comunicació no l'hi han comunicat. És l'altra setmana segur. Diu que caurà tota la setmana això que hi ha davant. Sant Pere obre les portes i diu baixi l'aigua.
Que l'ajudi Sant Antoni, de pas, si pot ser. El Porquet, Sant Antoni del Porquet. Demà hi ha una obra de teatre al casino. De fet, en una estona parlarem amb la Míriam Iscla, que és una de les protagonistes. I l'endemà, em sembla que hi ha un espectacle familiar de la xarxa, oi? De l'Italino Gran Hotel, del Jordi Madalena. No hem de recomanar, doncs jo, encara que falta temps, però ja comença a quedar poca central, encara en queda. El Dylan.
El Gerard Quintana i el Jordi Batista, 21 de març al casino, amb els miralls de Dilan. Queden poquets. Fa més de 20 anys de...
que van parir aquesta història, homenatge a Bob Dylan, òbviament, i dos grans, com és el Gerard Quintana, el Jordi Batista, que va formar IA i Batista, que va estar en el grup Màquina, per exemple, en el grup de Folk, un històric de la música catalana... Tu dius que hi ha poques entrades, això és interessant. Et quedin poques entrades, vol dir que la gent és interessant. No, encara queden, però vaja, que el ritme... Molt bé.
Encara falta un parell de mesos, però el ritme és molt bo. Recordo que quan vam parlar de la inauguració del casino, de què us agradaria que es fes el casino, tu vas dir precisament música. Sí, sí. Sí, bueno, però... No, que després també hi ha una música... Què més hi ha? Aquests tres mesos, no? El 29 de març, sí, sí, ara... Per favor, què, allò dels tres mesos?
29 de març que hi ha una cosa de música més clàssica. Diumenge de Rams. Més clàssica. La primavera clàssica. La primavera clàssica, també, no? Serà diumenge de Rams, el 29 de març. I, per cert, no té res que veure el casino, però aquesta nit, a les 8, a l'església de Sant Pere, a una coral dels antics escolans de Montserrat. Deia dir escolanets, però clar. Escolanets ja no són. Escolanassos. Sí, sí.
Que pot estar molt bé, això sí, amb taquilla inversa, que a la gent això li costa molt de deixar... És que no tindria que haver-hi això. Eh? No tindria que haver-hi això. Haurien d'estar subvencionats, no? Jo soc professional i val això. És que a mi em sona a mig caritat, no? Això de...
Alguna cosa han de cobrar, si no... Que cobri, és que clar que han de cobrar. No alguna cosa, han de cobrar el que han de cobrar. Una entrada, però... Sigui una entrada de 5 euros o de 100. Però això ho deixa en mans del públic, això és com les rutes aquelles turístiques. El públic ja té molt morro. Però estaré molt morro, clar, perquè al final tu saps quant costa una cosa. Ho he vist aquí, ho he vist a altres llocs, que el públic passa i... I tant.
És que només tinc targeta. És com això de les entrades, quan són gratuïtes però les has de demanar, s'agafen 10 entrades i després es veu tot buit. O una xurrada que jo sempre, el diari de Rubí que es repartés gratuïtament,
La gent, deu, vas amb deu diaris. No hi elegiràs, deu diaris, no? Home, per a aquells que ens estiguin escoltant i estiguin interessats en quines són les coses que es poden veure al casino, hi ha una informació a www.radiorubi.cat, hi ha aquestes obres que estem dient i d'altres, em sembla que ve la Rosa Renom també en unes setmanes. Sí, sí, sí.
Home, de 5 a 15 euros em semblen uns preus superassequibles. Si vés a Barcelona no et costa. És una cosa que tu sempre dius, Carme, que sempre dius, aprofiteu que pots anar al costat de casa teva a un preu molt assequible. Pots veure un concert com els Miralls de Dylan per 5 euros. Home, a mi em sembla, en total, o una estedat demà. O que tingui gust per... Jo m'he gastat 15, eh, per això.
Bueno, perquè depèn d'on vols anar. Que a mi em sembla correcte és que s'ha de pagar, la cultura s'ha de pagar. I jo sempre dic, ostres, ho tenim a casa, ho tenim aquí. No has de pagar metro, no has de pagar aparcament, perquè a vegades segons on vas a Barcelona has d'anar en cotxe, perquè depèn d'on el transport públic no t'arriba. O tornes massa tard. I aquí ho tenim a casa, al costat.
I ara a sobre, el casino, mira, si algú té ganes després d'anar a sopar, d'anar a prendre alguna cosa, sembla que faci propaganda, però hi ha una restauració potent al voltant del casino, no? Per cert que una de les queixes que alguna gent expressava xarxes era el fet que no tingués encara el bar...
al bar del casino s'ha de fer una concessió, però és cert que per primera vegada... Si no cal, potser no cal. Doncs mira, hi ha gent que se segueix quejant i diu i el bar què, i el bar què. Hem de dir que ara, en aquest moment, al bar hi ha una exposició que està molt bé i que serveix també per fer una passejada i...
i veure com ha estat la rehabilitació, i conèixer la història del casino, i que la intenció del govern és que acabi sent un bar. Ja veurem. Però vaja, el que deies... A mi personalment, com a espectadora. Per què? Perquè... Porta sempre problemes. I després vas al Tívoli, no? Per exemple...
Vaig a Tiboli, sí, però jo vaig al Tiboli, jo no vaig al bar. No has agafat una ampolleta d'aigua mai? No. No, perquè costa 3 euros com a mínim. Ara què penso? La porto jo perquè no es pot comprar. Et costa 3 euros com a mínim. Què dius, aigua? Si va a la preu de cama, quasi. Però hi ha llocs fins i tot que et miren i no et deixen entrar si portes l'ampolleta d'aigua.
Això jo no m'he trobat mai. En el cas del casino jo crec que el bar també té accés des de fora i serà una mica... Ara estava pensant en una sala de Barcelona que si vas una miqueta abans allà sempre hi ha vi que te'l regalen d'una casa que els hi promociona. Llavors fan uns, no sé com es diu en català, però uns muntaditos i pots sopar...
Digue-li Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vols. Montadei Vol
Allà sempre tenen això. Llavors tenen el seu petit bar, amb les seves petites coses que fan, i nosaltres, que hi anem sempre que podem, doncs diem, mira, anem una miqueta abans i sopem allà. I per què no vols que hi hagi un bar al casino?
No ho sé, perquè penso que ja hi ha... Però hi ha el que donaran un cafè, una ampolla d'aigua... També. Ja ho veurem. Pels entreactes. Com que a dintre no es pot entrar al casino menjant. Ens hi vam trobar. I vam haver de fer fora unes persones que es van enfadar molt, perquè van dir que ells eren de Rubí. Amb menjar? Sí. Sí.
I què passa perquè siguis de Rubí? Ah, no ho sé, perquè ets de Rubí pots fer el que vulguis. Soc de Rubí i si vull menjo en hotel. I si vull entro quan vull i com que soc de Rubí entro i surto quan em dóna la gana. Més o menys ens van dir això. Mira, abans que dèiem que bé que es facin descomptes o ajuts especials per qui sigui de la ciutat, doncs si ets de la ciutat i idiota, doncs no... No cal. Fora els descomptes. Molt bé.
Ens queden tres minutets, de fet, les recomanacions ja les heu fetes, però alguna més, encara que no sigui a Rubí, alguna idea per fer el cap de setmana? Home, tu, promociona el programa, no? Ah, el meu programa, sí. Per exemple? A les 6 de la tarda per Ràdio Rubí, actualitzat, avui aquí tenim a Potipoti... Ah, no, per dir, i li pregunta el Robert Fernández, i no ho sap ell mateix? Sí, home, perquè ell...
El Potipoti, que és un projecte. Potipoti no fa actuacions en directe. No. I la cantant és la gran Carme Canela. I en través, cantant de jazz. Sí, sí, sí, però... Que jo no estic tan avasada com tu a la música, llavors haig de creure amb tot el que tu em dius. No.
Home, la Carme Canela és la Carme Canela. I l'entrevistes. Sí, i després Dona Llop. L'entrevista serà amb Dona Llop, que han fet un gir molt important en la seva música i parlem amb la seva líder, que és la Joana Pol. Carai, tu veus quines coses ens entarem? Perquè ara no hi ha... Com no hi ha festivals... Mira, el Robert Fernández ens ho mostra. Ara falta poc pel Barna Sants, eh?
Una casa i una copa de ve. Tu i jo em dic pegar en foc, dictant les regles dels nostres jocs.
Doncs mira, avui que parlàvem del cinema en català, del teatre en català... Home, la música en català sí que ja està imparable, no? Podríem dir o no? Sí, sí, però a la vegada estem en una època que pleguen molts grups i solistes, eh? És que és una passada últimament els que estan... És un tèndol, no? Sí. Per plegant i surgent molt... Tu sempre dius que està sortint gent molt interessant i jove. Exacte. Això és el que anava a dir, que s'ha de...
recolzar a tota aquesta gent nova emergent, perquè els que realment viuen dins del panorama musical català són els quatre gats de sempre, que són els que estan, a més a més, en tots els festivals, com aquell que diu que es fan al nostre país al llarg de l'any. Això també passa amb... Hi ha molta gent nova, jove, molt bona, molt bona.
Home, això que escoltem sona molt, molt bé. Doncs mira, hi va venir el Santi Úrsul per explicar-nos què es feia a l'Aurora i ens va dir que, em sembla que era aquest cap de setmana, els Made in Black, que són un grup de Rubí, actuen al Palau de la Música.
Sí, sí, sí. Toma, ja. De Rubí. Amb el Santi Úrsul, que l'Úrsul és artístic, no és el seu cognom, recordo perquè va ser un dels fundadors del Rubí Rock, dels anys 80. Si mireu les firmes de l'acte, hi ha també el Santi. Santi Úrsul.
Aquí ho deixem. Moltíssimes gràcies als dos. Fins la pròxima setmana. No us refredeu. La veïtat de la tortilla refredada ja en tenim prou. Que vagi bé. Adéu-siau.
T'ho digue'm que sí, doncs és ben salat. T'adoraré, quan acabes camí, t'ho faria tot. Sí, sí, sí, te faré un jocat de zero o mil. De zero o mil, de zero o mil, de zero o mil, de zero o mil, de zero o mil.