Pràcticament passen 5 minuts de les 10 del matí i després de les notícies, després de l'actualitat de la ciutat, anem a fer tertúlia, sobretot d'actualitat de la ciutat, perquè ahir vam tenir ple municipal, un ple que una vegada més es va allargar.
fins a altes hores de la nit i que va tenir l'equip de redacció de Ràdio Rubí treballant fins a darrera hora. A www.radiorubí.cat barra ple municipal trobaràs totes les notícies i en una estoneta també el vídeo animatges. De tot plegat parlem avui amb la Lídia Xuster i ja el Joan Manuel Fernández. Bon dia, bon dia. Que malament que acabi intentant els plens. Això de la conciliació familiar es veu que no...
Comencen a les 5 de la tarda, hi ha moltes mocions, molta cosa a debatre. I quina hora ho acabem?
Doncs jo crec que va acabar al voltant de les 9 de la nit. Ah, bé, no, encara a les 9. Em pensava que era més tard, eh? Però 4 hores, 4 hores, però hi ha hagut plans que han acabat a la una a la matinada i ells tu poden constatar... Hi ha hagut plans més llargs, però 4 hores ja... Sí, sí, sí. És important. A més a més, el que dèiem, que després la feina dels periodistes i les periodistes és resumir tot el que ha passat.
A última hora... Encara no s'ha acabat, vaja. Els hi hauríem de posar un temps de termini, saps? Allò de dir... I si es passen cada 10 minuts, cada 5 minuts... Com a les Corts Valencianes. Que fan a les Corts Valencianes. Sí, que no es poden...
No es poden interpel·lar. Ah, no es poden interpel·lar. Tenen uns minuts, a l'altre contesta o pregunta, a l'altre contesta, en un temps molt determinat, però no es poden allà. Tu, per què t'he fuit? Tu li apagues el micro a qualsevol i ja està. Vaja, pregunta-li al feixó. Ah, exactament. Ah, i a les Corts Valencianes van estar bastant entretinguts, tota la tarda. Sí, tot s'ha de dir.
Doncs parlarem del nostre ple, no parlarem de les Corts Valencianes, perquè l'altra notícia del dia és l'entrada a presó del exministre Avalós i el seu col·laborador Coldo, la primera vegada que un parlamentari en actiu entra a la presó. Jo pensava que tenien immunitat aquests.
Imagina't. No els diputats. No sé, el mazonte, com és allò, està forat, no? No se li pot fer no sé què, perquè està forat, no? I fins que no acabi l'aforament no li poden fer res. La qual cosa a mi també em sembla una bajanada, una borrada molt gran, vull dir, un privilegi per algú que no...
que no s'ho mereix, vull dir, algú que està representant a la resta de gent del món, mai millor dit, els seus ciutadans, ha de tenir el mateix tracte que els seus ciutadans. En relació a la llei, vull dir, hi ha altres privilegis que ja es tenen, pel càrrec, que jo, en tot cas, aquí estan, però no ser igual que una altra ciutadà davant de la llei, jo trobo que no... Per més, per més escollit que hagis estat, no trobo que no toca. O per més, perquè un altre que té això a l'aforament és el rei.
Sí, exacte, sí, sí. Però en aquest cas és això, no? Vull dir que... Doncs mira, no sé, potser sí que hem vinguts, no?, a la igualtat. I fija't, haurà trobar gent que coneix allà dins. Ara mateix comencem a resumir aquest ple.
Tan llarg, però abans recordem a aquells que estan a casa que també poden participar a la tertúlia, que tenim un telèfon per que diguin la seva o perquè ens facin preguntes, comentaris, suggeriments. 93 588 59 60. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Una de les coses que va aprovar el ple d'ahir per unanimitat és la sessió gratuïta de l'antiga oficina de la Caixa al passeig Francesc Macià, allà a la cantonada Malvendranes, al Departament de Drets Socials i Inclusió. Per què? Doncs per obrir la primera oficina d'afers socials i famílies a la ciutat. Una vegada obri, els rominencs no hauran de desplaçar-se
a fer tràmits, per exemple, amb ajudes per a famílies monoparentals, pensions no contributives, reconeixements de graus de dependència o discapacitat, o ajuts a entitats sense ànim de lucre. Ho explicava la regidora de Drets Socials, Mari Carmen Alarcón.
S'estima que les oficines d'afers socials en municipis amb un nombre d'habitants similars a Rubí reben al voltant d'unes 12.000 visites anuals. Aquesta oficina permetrà que ara la ciutadania i les entitats puguin realitzar tràmits relatius a serveis de titularitat i competència de la Generalitat de Catalunya sense haver de desplaçar-se a altres municipis. Tots els grups del ple van votar de forma unànima la sessió d'aquest local
dient que seria un benefici per als robenencs i les robenenques. Fins aquí tot normal, però aquest moment del ple va servir per parlar, per reflexionar i per criticar la política que té l'equip de govern sobre els edificis públics. Alguns grups de l'oposició, per exemple, dubtaven que aquest sigui l'emplaçament més idoni. Per exemple, el Partit Popular, que ja ho va dir al matí als micròfons de Ràdio Rubí, va dir que aquell local és...
Este local era especialmente adecuado para proyectos
que podían tener un impacto distinto, como emprendimiento para gente joven, una actividad económica siguiendo la línea de la vinguda Francesc Macià. Ahí se refleja que el modelo de ciudad comercial y el plan comercial no lo tienen claro.
Recordem que en aquesta oficina, antiga oficina de la Caixa, havia d'haver el FATLAB. De fet, tenia el cartell d'aquí estem construint el FATLAB. L'equip de govern no va explicar on anirà el FATLAB o si definitivament ha renunciat a aquest projecte, però sí ho va fer l'oposició.
Explicaven que es traslladarà a la Torre Salduba, que també és de propietat municipal, i que serà rebatejat com a Rubí Innova, un equipament proc que ja tenia el seu propi projecte associat, tal com recordava des de la UB la Marina Dolcet.
El pla d'equipaments que es va aprovar en aquest ple, crec que no recordo malament, el 2022, a la Torre Saldova hi hauria d'anar una escola-taller i una ampliació del Rubí Forma per fer PFI's, PTT's, etc. Llavors no tindria molt sentit que es cancel·lés aquesta demanda, que és important, per ubicar un projecte del qual evidentment no compartim i que ningú té massa clar.
I sobre els edificis que en els darrers anys ja ha comprat l'Ajuntament, recordem que en les mateixes dates que es va comprar l'antiga oficina de Caixabant, que va costar al voltant de mig milió d'euros, l'Ajuntament també va adquirir la fàbrica Superson al Castell, en aquest cas per un milió i mig. Encara no s'ha anunciat cap projecte concret, s'està pendent d'una costosa reforma estructural que recordava Toni Garcia, portaveu de Veïns, que de nou acusava l'executiu de mala gestió.
A finals del 2019 també es va comprar l'antiga nauda de Supresson amb una despesa associada a un milió i mig d'euros per destinar-la a un nou equipament per a joves. 6 anys després aquesta promessa tampoc s'ha fet realitat. Cal dir que en l'expedient de compra de la Supresson es va estimar una despesa de rehabilitació de 6 o 7 milions d'euros que ara mateix amb l'increment de preus després de la pandèmia i de la guerra d'Ucraïna podrien ser 8 o 9 milions.
Us emplaço a parlar del dèficit d'espais que té o que ha tingut històricament, perquè ho coneixeu molt bé, l'Ajuntament de Rubí, moltes vegades llogant o comprant edificis per poder instal·lar els propis serveis de l'Ajuntament. Jo crec que no hi ha o no hi ha hagut realment un disseny clar de posar sobre la taula tots els espais
Recordem que tenim espais tancats, com els antics cinemas, d'allà baix a les torres... I mirar les ubicacions, potser sí, més idònies per a cada cosa, no? I no només les ubicacions més idònies, sinó pensar en com s'hi arribarà, on aparcarà la gent que hi hagi d'anar...
Perquè, a veure, allò de la Torre Salduva, no sé què serà, però per allà no aparcaràs, eh? És molt complex. O sigui, que hi ha coses d'aquestes en què s'ha de tenir en compte l'equipament i l'ús de la gent que en farà. O sigui, anirà la gent caminant? Ho dubto. O sigui, hi ha serveis que saps que no, perquè si...
No sé si és una empresa, un emprenedor, el que sigui, probablement no crec que hi vagi caminant. Llavors, posar sobre la taula tot el mapa de veure exactament què hi ha i què es pot servir d'una determinada manera o què no, i no canviar d'idea, perquè, clar, comprar qualsevol...
Difícil. El que costa, per exemple, la Superson no és econòmic i, per tant, ja s'ha de fer una inversió important, però, clar, això traspassarà el temps, traspassarà el mandat dels que estan ara mateix governant, etcètera. Per tant, s'ha d'acordar, s'ha de consensuar i allò s'ha de tirar endavant el projecte.
a poc a poc. No sé, no és fàcil. L'edifici de l'antiga caixa, home, és veritat que estan a l'eix comercial. És veritat que potser allà veus més una sala d'exposicions o alguna cosa d'aquestes. O una ràdio, Rubí. També, exactament. És que l'altre dia ho pensava, perquè pensava...
dona molta visibilitat al carrer, hi hauria aquesta connexió. Tot, i el problema de l'aparcament, perquè aquí hauríem de pensar en començar a posar el dia l'aparcament, en tot cas, de Sala de la Llende, que seria el seu que tu puguis dir als convidats que vinguin, miri, vostè pot aparcar aquí. O sigui, jo començo a veure...
que a Rubí té un problema molt important. Ja fa molt de temps que té problema d'aparcament, però cada vegada ho veig més dins la pròpia ciutat. Allò que parlàvem de... Vull anar al casino i vinc de Molins de Rei i penso que aparcaré a prop perquè hi haurà algun pàrquing privat, etcètera, etcètera. No, no, tu entres a Rubí i no hi ha cap pàrquing.
Cap, ni un, de privat, vull dir. No estan funcionant. No, no, que no n'hi ha, que no hi ha hagut cap privat que hagi apostat per dir... No ho sé, tu vius a Sabadell, Sabadell està ple de pàrquings, tu vas a Sabadell... Però són públics, en la majoria de casos. Però també n'hi ha, de privats, vull dir, tu trobes allò on dir... Mira, té de pàrquing, pum, aquí, no ho vull dir. Aquí no, eh? Gairebé tots, jo diria que tant a Sabadell com a Terrassa són...
Són com a mínim d'explotació pública. Sí, no, no. Jo quan dic pàrquing vull dir pàrquing de pagament. Però tu penses, és igual, vaig a un lloc, no sé què, i mira, pagaré i ja està. Jo no he dit mai que no s'hagi de pagar, al contrari, no entenc la mentalitat dels robinents que anem a fora i paguem i aquí no volem pagar. Això és absurd, no? Però és que aquí ni volent, ni volent.
Home, suposo que vosaltres recordeu. Jo, si penso en la Superson, recordo encara quan estava allà limpes. Sí, sí. M'he trasllat d'oficines o d'un servei municipal allò a lo grande dels últims...
30 anys ha estat aquest, no?, de limpes, que es va crear aquell edifici d'ara anomenat rubiforme, no? Clar, el rubiforme. Però en aquest cas acompanyat d'aparcament. Clar, era un aparcament, era una zona perfecta, no? Vas a Can Serra.
Bueno, Can Serra també, que tinguis... Bueno, Can Serra pots aparcar perquè tens tot el polígon. Tens allò... Però està allà... La còmode no és. Còmode no és. Ja no dic quan vas a la policia allò local, no?, que intenta aparcar també allà si pots, o tot a l'edifici que hi ha d'oficines... Està com tot molt...
decèntric. Bé, suposo que també tot és conseqüència del plantejament d'un nou ajuntament amb capacitat per incloure tots els serveis necessaris, etcètera, etcètera, etcètera. I no anar fent excursions, no ho sé. Recordo perfectament quan l'IMPES estava...
a la plana del castell, per dir-ho d'alguna manera, quan estava també a la carretera de Sabadell, no? I recordo, òbviament, quan va començar el Rubí Forma, aquí a l'antic camp de futbol, perquè era regidor de promoció econòmica. Era regidor de promoció econòmica, aleshores, oi? Sí, sí, va venir el ministre de Torn a inaugurar-lo. En el tema aquest, en aquest poble, ciutat, vila...
Igual que hi ha moltes d'altres, al llarg de la història d'aquests 40 anys s'han fet plans estratègics. I de què han servit al final? Primer de tot, abans de comprar, abans de dir que hi posarem no sé què, hi ha d'haver un pla per identificar les necessitats de la població. I tenint en compte que aquesta població creixerà.
Sí, sí, clar. Els plans estratègies estan per això. Hi ha hagut ciutats veïnes que han deixat l'edifici, per exemple, on hi havia l'Ajuntament com a representació i parlo de Sant Cugat, i en canvi ha sigut allò de muntar un espai molt pràctic, molt... A veure, entenent que l'Ajuntament no deixa de ser un espai d'oficines pràctic i tal, que ha de donar servei a la ciutadania i que ha de ser de fàcil accés, no? Hi ha de tenir pàrquing a sota, si pugui ser.
I després, tres passes hauríem de donar amb això de nous edificis. Primer, suposo que l'Ajuntament té l'oportunitat, en un moment donat, d'adquirir un edifici, que seria el primer pis. Ens interessa, sí, quan val, també. Després, el segon pas és...
A què dedico aquest edifici? Aquest ho dedicaré. I el més important també després, si ho dedico a això, això tindrà a partir de llavors una despesa anual. De tot, de manteniment... De totes maneres, a mi que hi hagi una pausa entre l'adquisició de l'edifici i que es posi en marxa, fins i tot ho trobo normal. És l'oportunitat en aquell moment...
d'adquirir aquell edifici, que també ens queixem si a vegades passa... Potser sis anys és excessiu. Sí, bueno, això ja no dic res. Però a vegades diem, hòstia, aquest edifici, com Déu, no tindria que haver agafat l'Ajuntament per no sé què, i se la quedan...
O sigui, el primer pas és aquest, i el segon és posar-lo en marxa i després que funcioni periòdicament. Plans a llarg termini, és que tu has de tenir plans a llarg termini sobre els equipaments que la ciutat necessita i necessitarà en un futur. Quan tu planifiques qualsevol d'aquests serveis, ha de tenir una vida...
possible i útil, llarga. Per tant, estàs planificant coses que d'aquí 25 anys estaran funcionant. I aleshores necessites tenir una certa visió. I aquesta és feina que han de fer. Per això, entre cometes, també els paguem el saum perquè planifiquin. Tu ni jo no tenim per què tenir el cap al mapa de la ciutat, ni els espais, ni res, però hi ha gent que sí. Però podem participar després en el plaç.
A mi que... Exacte. Jo que preguntin a la ciutadania em sembla molt bé. Hi ha molta gent que hi participa i que hi vol dir la seva. Només faltaria. Però tu sí que tens l'obligació. Perquè en certa mesura estàs aquí per fer aquesta feina.
Aleshores, doncs, clar, has de pensar en el futur de la ciutat i en què necessitaràs. I cada vegada ja em sabéis, home, jo aquesta oficina benvinguda és tot allò que simplifica serveis per a la ciutadania, d'haver de no marxar a altres ciutats per gestionar coses. Home, ole, ole, ole. Jo diria que totes les ciutats del Vallès tenen una oficina d'afers de família...
A la qual li han anat canviant el nom en funció de com canviava la generalitat el nom. Però, en tot cas, que es podia gestionar la teva pròpia ciutat. Per tant, aplaudiment, aplaudiment total. Però segur que no tan cèntrica com a Rubí. Aplaudiment total.
Mira, això també facilitarà, perdoneu que ho digui, però això facilitarà moltíssima gent, a l'igual nouvinguda, que li costa trobar... Perquè, per exemple, jo se veig gent nouvinguda que ha d'anar a la 14-13 allà dalt a fer català i encara és hora que ha de trobar l'autobús. Pot fer un altre idioma mentre s'arriba, no? Però al centre, doncs, és més fàcil que... Sí, sí.
Un parell de qüestions més que s'aprovaven, o que s'avançava, les obres de pacificació de l'Avinguda de l'Estatut, que es va explicar que començarien el mes de gener. L'encarregada de fer aquestes obres és l'empresa Rogassa, que és una companyia que ja ha fet altres obres a la nostra ciutat, com era tota aquella remodelació de la Bòvila Saltó i la plaça Josep Tarradellas.
i també a d'altres ciutats. I també es va donar a Llum Verda l'aprovació inicial del reglament d'ús de la xarxa pública de recàrrega de vehicles elèctrics i híbrids. Una qüestió que era gratuïta fins ara a Rubí.
i s'explicava que calia canviar això, no només perquè la gent que té un cotxe elèctric hauria de pagar a carregar-lo, igual que es paga quan omples de benzina, sinó perquè també es produeixen moltes situacions d'incivisme, com ara gent que deixa el cotxe allà més estona de la que està permesa, o que el deixa com si fos una mena d'aparcament. Això quedarà aprovat.
en un mes. I pel que fa a les mocions, perquè Déu-n'hi-do, hi havia cinc mocions, finalment es van aprovar les dues d'Esquerra Republicana gràcies a l'abstenció de l'equip de govern, potser una dada o una informació que dona dades d'una bona entesa entre el govern
i el principal partit de l'oposició, i una bona entesa pot voler dir, i ara ja especulo, una possible aprovació en el futur de qüestions importants, com era el pressupost. Dèiem que s'aprovava també una moció de l'alternativa d'unitat
sobre mesures tàctiques i urgents per avançar en la pacificació de la comarcal 1413, que en aquest cas es va aprovar amb el suport d'Esquerra i l'abstenció de la resta de grups. També hi havia una moció del Partit Popular que finalment no es va aprovar i que, a més a més, va tenir força a debat, que era...
que demanaven una comissió especial de seguiment de grans projectes de ciutat. El Partit Popular i Vox es queixen de com s'han endarrerit les obres del casino i com s'han encarit, perquè ja sabeu que havien de costar uns diners i al final tot ha costat una mica més i s'han aturat en diverses ocasions. De fet, una de les informacions és que ni Vox ni el Partit Popular, que ho confirmava ahir precisament,
els grups municipals assistiran a la inauguració oficial del casi. Per tant, força mocions també d'aquelles que afecten el dia a dia dels ciutadans, perquè...
Les dues d'esquerra, les dues mocions d'esquerra, vull dir, eren una sobre fer més accessible la ciutat i l'altra sobre fer gratuït el menjador i les extraescolars per als nens i nenes, per garantir que ho puguin tenir de forma gratuïta. Una pregunta tonta. Què és això de pacificació de la 1413? Que hi hagi... Si posa signes de la pau...
No, suposo que, no sé si es continuarà amb la idea aquella de la Rambleta, que hi ha una part de l'avinguda de l'Estatut que tenia, però jo... Això pel que fa a l'avinguda de l'Estatut, sí. La de la 1413 no és ni molt menys d'aquestes característiques, entre altres coses perquè és una carretera comarcal.
No pertany a la Diputació. Sí, en principi sí. La idea és millorar la seguretat en la trama urbana i reduir els índexs de contaminació. És cert que en el seu tros, el tros de la 1413, que passa directament per la trama urbana de Rubí, és millorable. I hi ha espai...
per poder fer, per exemple, voreres. Sí, home, hem tingut disgustos en aquesta zona. Per tant, hem tingut atropellaments i hem tingut disgustos. No sé si l'ample de la carretera permet el tema de les voreres o no, perquè hi ha algun tram que sí, però hi ha algun altre tram que és més estret. Quan sota el pont és una mica més estret. Bé... També carrils bici. Sí.
També carrils bici. Ajudaria els que passem habitualment per la 14-13, si hi ha ciclistes, has d'anar amb molta cura.
Per què deies, eh? Perquè hi ha algun espai on no es pot avançar seguint la normativa. No, no. No es poden deixar... És que és això, no? Vull dir, clar, les infraestructures moltes vegades pensades per poblacions de menys habitants i amb menys trànsit. Aquesta carretera, comarcal 1413, doncs, anava molt bé quan el trànsit era menor, quan Rubí era més petit, quan Terrassa no tenia tanta població, quan no hi havia tant moviment, per dir-ho així, però...
A veure, era molt clar que amb els anys acabaríem abduïts per l'àrea metropolitana de Barcelona i això volia dir més població, més trànsit, més gent, i això és inevitable, però és inevitable perquè totes les ciutats van creixent, es van fent grans al seu entorn, i per tant nosaltres estem com aquell que diu ja, de fet ja hauríem d'estar dins l'àrea metropolitana de Barcelona i tenir també tots els recursos...
que això comporta, perquè en realitat és així. Per tant, aquestes infraestructures, com la carretera de Rubia Terrassa, perdoneu, aquella carretera també és un punt de retenció de trànsit...
I amb la que he conviscut tota la vida. Tota la vida. I que no hi pots fer gran cosa. Vull dir, jo no sé què s'hi pots fer, perquè moltes vegades, quan passes per allà i fas cua, tens temps de pensar, de dir... Ostres, què? Doncs és complicat. Complicat perquè tampoc hi ha massa espai, no ho sé. Però, per exemple, aquesta carretera, el seu pas per les fonts, trobo que està bastant ben arranjada. Em refereixo a la possibilitat que els vianants vagin de forma segura...
No, és que si no, malament, però és això, vull dir, és una carretera que per la densitat de trànsit hi ha determinades hores, que no et dic res que els usuaris de Rubí, de la sanitat que tenim a Terrassa, doncs has de sortir molt abans. I com va la lliberació de l'autopista des de Rubí fins a Terrassa, la que va a Manresa, no? No ho sé, no sé com va, no sé, ni si molta gent...
Ara no la fan servir perquè és de pagament. Doncs això, doncs hauria de ser la lliberació. He passat alguna vegada i em sembla que ja de Rubia Terrassa val... Un euro. Un euro només? Que jo sapia un. O potser és un euro pels que són habituals. Clar, allò del Teletac o aquella cosa. Jo diria que vaig pagar més, ho fa molt.
A més a més, si fas el canvi a la inversa, és a dir, si vens de Terrassa, tens moltes possibilitats d'equivocar-te i anar per la de pagament. Moltes possibilitats. Si vas de Rubí, ho veus clarament que és... Hem pagat més d'una vegada. És una carretera que té un trànsit... No es pot fer res per la carretera habitual, no?
Doncs que almeny que alliberin de peatge el tros aquest. Això faria que aquestes... És fonamental perquè les cues que es formen a la tarda són hòsties. No, i faria que aquestes carreteres quedessin més per un trànsit més localitzat, que és el que tocaria. Tant aquesta com, per exemple, la carretera de Sabadell, eh? I carreteres de...
Aquella carretera, depèn de quines hores... Sembla que vagis a Falset. Depèn de la carretera del trànsit que hi ha. No sé, però és això. És que el territori creix. Això són excuses. Quan volen, això s'arregla...
però ràpid, de la manera que sigui. Clar, però per exemple, si encara no arriba la línia del tren a l'Hospital de Terrassa, a l'Hospital de Terrassa, no dic a Mútua, que sí que arriba, que tenim l'estació de Vallparadix, sinó a l'Hospital de Terrassa. Amb els problemes de trànsit que hi ha en aquests moments, que hi ha un festival de colors, però molt gran,
perquè a més hi ha no sé quins arranjaments en el pàrquing de l'hospital. La gent està aparcant al cementiri de Terrassa, està aparcant per allà on sigui. De veritat és com el oeste, però salvaje. A veure si fem el tren. Pràcticament estem a l'equador de la Tertúlia. Parlem també d'informació general. Dèiem que han passat menys de 24 hores
des de l'ingrés a presó per ordre del jutge del Suprem de l'exassessor ministerial Coldo García, que avui serà traslladat a l'Audiència Nacional per declarar per la trama del cas sobre el contracte de mascaretes, PCRs i tests d'antígens per part del govern canari, que lluny queda.
La pandèmia i aquells moments en què no es trobava res. I quanta gent va fer negoci amb les mascaretes? Jo cada vegada en descobreixo més gent, no? Per això dic... És al·lucinant. Quan t'imagines a tu mateix buscant mascaretes... I veus que... Veus que hi havia gent fent negoci amb les mascaretes. Recordeu que érem caretes, eh?
Sí, no, no eren baratetes. No, no, no. I que no n'hi havia, i les havien de portar... I mira aquí quanta gent estava traficant. Això és com l'extraperlo, no? Les tenim a 5 euros. Molts en van, eh? I ara em sembla que... No sé qui és, el Coldo o l'Avalos, no? Avui el Coldo ha de declarar, el Tribunal Suprem va acordar i enviar-los a la presó, perquè diu que hi ha risc de fugida...
I ara han començat a disparar contra tothom. Ara han començat a disparar contra tothom. Una de les coses que volíem explicar és que avui que declara Coldo, és una declaració que arriba després que el Dama confirmés al jutge que es va veure amb el president Canari i actual ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, en un restaurant i que li va enviar un missatge per oferir-li test anti-Covid.
Va estar al voltant d'una hora declarant el Dama i va respondre a les preguntes de tothom. Va dir que Torres està obsessionat amb ser ministre i va assegurar que els pagaments de 10.000 euros, que reconeix haver fet a Coldó, els feia perquè obrien portes en molts llocs.
Jo, primer de tot, a mi el que m'emprenya... Vull dir que qui hagi fet que pagui, això està claríssim, eh? M'emprenya que l'aldama en qüestió o el nòvio de l'Ayuso s'aniran de rositas.
Si a l'Avalos li cauen 29 anys, em sembla que era el màxim. Demanaven, demanaven. A l'Aldama li cauran 6 mesos, segur. Això no pot ser... A veure, no pot ser. Això l'única cosa que fa és que el descrèdit que en aquests moments, o ja fa molts anys, puguis tenir el món de la política, el tingui ara el món judicial. Vull dir que ja ningú es creu res. Vull dir, perquè clar, si qualsevol el poden...
inhabilitar per coses que no són ni provades, etcètera. Veus que la justícia, evidentment, no és igual per tothom en aquest país. Et refereixes al cas del fiscal general, que també és d'aquesta setmana, i avui també declara que li guanyem un mes. I una mica el que deia el Joan Manuel, a aquest senyor li cauran no sé què, i a l'altre, pel mateix fet o pitjor, li cau menys temps. Criteri? On és el criteri, no?
I aquí... Són casos diferents. En aquest cas, el dama entenc que té els beneficis, entre cometes, que tenen aquells que ajuden a desemmascarar una trama més gran, i això ho fa servir habitualment la Fiscalia Anticorrupció, i en el cas del nòvio d'Ayuso és que al final no tenia...
no diria que no tenia res a veure una cosa amb l'altra, però una cosa era el seu cas pel tema fiscal, i l'altra és qui va filtrar, o sigui, es va filtrar... Revelació de secret. Ell estava acusat d'això. Com totes les empreses estan en aquests entremats, que també se'n van de rositas. Exacte. Que no passa res. Sí, sí. No, el que sí que és veritat és que hi ha una manera de fer en aquest país nostre...
que és una mica el que a vegades parlem, no?, quan la Carme Pombereda està aquí amb nosaltres, no?, els països nordis, que tenen les seves, perquè també tenen les seves, només faltaria, però que ens miren i diuen, amb això no deixen de ser una mica tercer mundistes, perquè aquesta... com ho podríem dir, no?, aquesta manera de fer, de donar...
de donar contraprestacions a algú que et felicita una informació o que t'obre una porta. Aquesta manera de treballar, que aquí està molt instaurada, i quan dic aquí vull dir a tot arreu, perquè no desllibro Catalunya, que mira, que també teníem un 3%. Però Madrid està molt instaurada, vull dir que és molt trepitger. Tu veus, jo què sé, sèries que reflexen l'administració, com per exemple quan també...
us ho dic així, que reflexa l'administració de fa 40 anys enrere o 50, i ja era així, no? Vull dir, ja eren aquestes contravestacions, agraïments, pagaments, no sé què, i continua funcionant així. Hi ha un entramat molt gran que continua, i treballa tothom, a més a més, aquesta és la història, vull dir, no hi ha ningú, perquè jo crec que no deus poder ni treballar si no funciones així.
tot i la presumpció d'innocència per a tots, com hi ha tanta gent tan tonta? Si saben que al final els enganxaran. Però hi ha molta gent que no l'enganxa, en Joan Manel, hi ha molta gent que no l'enganxa. Per això... Bueno, la gent... Empresaris, tu parles d'empresaris, obres, no sé què... L'elite, no. Aquests perquè tenen aquesta lluita política i de voler el poder, i per tant busquen sota les pedres...
i demanen a gent que busqui sota les pedres a veure què poden trobar. Però el que et dic, jo crec que és una corrupció sistematitzada, i que és molt difícil, molt, molt, molt difícil que això vagi canviant, i anirà canviant, jo espero i desitjo que vagi canviant per això, perquè al final tot se sap. Però tot i així, tot i així...
A veure, jo què sé, és que nosaltres aquí vam conèixer això, el 3%, en casos de construcció, etcètera. També ha estat notícia aquesta setmana. El que mana és el poder econòmic, això està claríssim. Tu posen que és això de les comissions, com aquella pel·lícula de qui era, no me'n recordo, Robert Redford,
Aquella que, si en deixes passar una nit amb la teva parella, un milió de dòlars? Sí, sí, sí. Hòstia, posen un milió de dòlars? No, i això és tot. Escolta, si em facilites això, doncs tant. Si m'obres la porta aquella, tant. Si, no sé, això, saps, allò... Bueno.
És una condició humana, em sembla. Sí, però hi ha llocs que estan molt més regulats. I també et dic una cosa. Enfront a això, l'única possibilitat que tens és bones inspeccions, bon treball de qui ha de controlar que les coses es facin bé.
I quan sents els inspectors d'Hisenda dient que no tenen prou de gent ni prou preparada, ni prou preparada per poder cercar diners que marxen amb aquests entramats financers supercomplicats, te n'adones que hi ha gent que se'n surt, que se surt amb la seva, de venir diners, que són nostres, són de tots.
Sí, però el que dèiem al principi, el primer és controlar a tothom. Clar, a tothom, tothom. A tothom. No a l'autònom que s'ha descuidat de posar 20 euros i bueno... És que aquest està més controlat, perquè com que està tan controlat, qualsevol cosa salta. Però tenim especialistes en tot, no? Sí, clar, però és el que et diu... En control també, no? Et surt el cap d'Hisenda i et diu...
Escolti, és que necessitaria molta més gent i cada vegada més preparada, perquè cada vegada ens ho posen més difícil de trobar-los com cony abedeixen diners, no? I home, et sap greu, no? Perquè penses que aquest senyor hauria de tenir tots els recursos que li calgués perquè aquests diners són nostres. Però tot i així dubto que s'arreglés això, eh? Sí, no sé, però vaja, control jo crec que en fan falta molt. Per una élite, eh?
El Partit Popular ha proposat una manifestació per tot el tema de la corrupció. Però fa gràcia que parlin ells. És que jo no ho... De veritat? Què us sembla a vosaltres? Jo penso... Jo que em miro i penso... Però com és possible que puguis dir res? Què és que tienes las manos limpias? Mai millor dit. Tienes las manos limpias. Doncs...
No, no, és al·lucinant. És al·lucinant, perdona, eh? Passi el que passi als judicis, ho dic, perquè els dos partits més importants d'aquest país tenen casos de corrupció que has d'el·lucidar als tribunals. Fins i tot als 3, 4, 5... Si arribem, i arriba quan arriba, quan ja no ens en recordem. Però és cert que en els...
Últims 20-30 anys hem assistit a uns quants casos de corrupció grossos i tampoc veiem que els partits tinguin un mecanisme clar de què han de fer. Si recordem, per seguir parlant del mateix cas, home, recordo que el tema Avalós van estar badant una estona si marxava, si no marxaven o com es feia. Suposadament els partits, i més els principals partits, tenen un protocol d'actuació davant d'un cas de corrupció, no?
Però no va ser tan fàcil, no? No vam tenir la percepció que fos tan fàcil, hauria de ser... Que reaccionessin de manera... Hauria de ser... Hi ha la sospita, t'apartem de moment, i quan això avança... Però si això no passa, si encara no saben qui és M. Rajoy, i M. Rajoy continua sent membre del Partit Popular, i estem parlant de la Caixa B, és que clar, és que davant de tot això... No hi ha gent preparada, doncs.
per mirar aquests temes, no? No ho sé. El tema de la caixa B, no sé com va acabar, però ha acabat? És que clar, al final ja... Ens avorreixen. No només ens avorreixen, sinó ho dilaten tant en el temps... Va passant el temps.
que dia passa nyempeny i ja està. Però ja et dic, que pugui sortir algú a recriminar-li amb un altre, quan tu tens les mans absolutament tacades, a mi, em sembla d'una hipocresia... No, és que em sembla d'una hipocresia molt gran. Vull atacar amb Pedro Sánchez...
El senyor Fijó, de veritat? Dius, home, ataqueu-vos políticament per altres coses. És que jo, el senyor Fijó, i li ho dic així de clar, no podrà ser president d'aquest país. Perquè jo encara no li he sentit fer una proposta. L'únic que fan és...
Vols dir que no voldries que sigui president? No voldria el que no podria, sí, clar que pot. Però, entén-me, a mi m'agradaria sentir-los debatre sobre propostes concretes. Jo proposo això, jo proposo l'altre, no vull dir el teu és millor que el meu, a mi m'ho sembla, com a ciutadà. No, contínuament... Perquè és que jo no sento el Partit Popular fer propostes.
No ho sé, vosaltres, o potser jo no ho miro prou bé. S'ha d'acabar per un cantó els casos de corrupció, d'una punyetera vegada, per un cantó, i després voluntat de centrar-se en el que realment s'han de centrar. I pels casos de corrupció hi ha la justícia, que representa que hauria de funcionar com cal. La justícia no ha fet netesia.
Ara tenim resquicis del franquisme. Ja ho va dir el senyor Aznar, que cada un haga el que pugui des d'on pugui. I ells es van assegurar molt bé de deixar... Es va assegurar molt bé de deixar col·locats determinada gent. I això, que s'ha dit moltes vegades i s'ha analitzat moltes vegades, qui és qui en la justícia i quin paper fa, doncs, bé, la renovació del poder judicial potser també caldria que fos...
Una mica d'aire, més sovint. Són molt grans tots, jo ja entenc que no estan per...
Alguns no són tan grans, eh? Ja, ja, ja. Feia una mica de broma. Cada vegades no només té a veure amb l'edat, potser té a veure amb els cognoms. Sí, sí. I qualsevol s'arrisca a mirar l'hortiz. L'home, al final, evidentment, clar, que amb molt bon criteri s'ha retirat. Però és que clar, qualsevol hora vas i li ofereixes aquest lloc, saps? De fet, ja té substituta. Jo pensava que aquesta dona...
a la Teresa Peramato. Valiente. Com es diu, Teresa Peramato? Peramato, sí. Està especialitzada en temes de gènere. Que molt bé, que molt bé, perquè és valiente. Sí, sí, i tant, però molt. Bum, bum, bum.
Va, acabem, si us sembla, una mica més relaxats. Ja tenim les noves paraules que s'han incorporat al DIEC, al Diccionari de la Llengua Catalana. Sushi. S'han incorporat 117 noves paraules. Sushi, i les de menjar són les que més s'han incorporat. Ahir ho vam celebrar. I darrer l'anglosaxona, jo no sé quines són, segur que la gran majoria.
Ha incorporat algunes... Mireu, una de les que més s'han fet servir recentment és Dana. És d'Anglosaxona, són sigles. Depressió aïllada a nivells alts. Moltes relacionades amb el menjar. Sushi, com deies. Walk, falafel, cappuccino. Mira. Cappuccino. Amics, eh? I per què no es diu cappuccí?
han decidit que sigui cappuccino. Moltes vegades, quan s'incorpora, són les més utilitzades. I el cappuccino acabat amb O o amb U? Cappuccino. Mozzarella, búfala... Mozzarella de búfala. Mozzarella de búfala, clar. I feta. Feta. És un formatge grec. Sí. Un formatge grec. Més paraules. Manga.
Que trobo que han intrigat molt, en incloure manga. Que és el gènere aquest de còmic d'origen japonès. Precuela. Precuela. Ara fan precueles de tot. Ara fan precueles, poscueles. La sequela i la precuela. Rumorologia. Això sí, clar. Rumore, rumore, rumore. Procastinar, que és un verb que em servei molt als joves. A mi m'agrada molt ara. Procrastinar. Però què vol dir...?
Deixar les coses per després. Això ser gandul de tota la vida, no? Però els joves diuen, estic procrastinant. Estàs fent el gandul. Clarament. I autoajuda? Això sí, autoajuda. Bé.
Quines creieu que falten? Hi ha 117, no podem dir totes les 117. Ahir hi havia un lingüista parlant d'aquest tema que ens animava a utilitzar una expressió. Uala. Uala. Perquè es veu que encara no hi agradava. Uala. Doncs uala. No ho sé.
Jo aprofito per... Òbviament hem de defensar el català, no? I està en perill per mi cada vegada més. Però aprofito per dir el que he dit moltes vegades. Ostres, vigileu el mal castellà. I ens estan colant. Anglicismes. Anglicisme, italianisme, grecisme, no? De Grècia i tot el que tu vulguis. Però per un tubo. I ningú, hi ha cap plataforma per la llengua que treballi això...
Una que t'agradarà molt. A capel·la. A capel·la. I aiguaixim. Aiguaixim, si no, aiguaixim. Aiguaixim.
Veus, no és la... A mi llatina, no? A mi llatina. Clar, en català, diguéssim. És cert que quan agafem calç de l'anglès, en català normalment es catalanitzen. En castellà no, en castellà es deixa la fórmula més semblant a l'anglosaxona, però en la majoria de casos en català... Tota la vida han dit Moscú i ara diem Moscou.
O Cleopatra, i ara diem Cleòpatra. La primera vegada que m'han dit Cleòpatra vaig dir qui és. Cleòpatra Costa, eh? Però a mi el que m'emprenya és... I eczemà. No podem dir... És un eczemà. Qui és un eczemà? Un eczema. Això que et surt... Això que em surt de la cara, sí. Eczemà. No hi ha cap paraula o paraules, que tampoc ens morirem si hem de dir dues seguides, per dir aigua gym...
Gimnaci a l'aigua, no és això? Exercici a l'aigua, sí. Exercici, no? A l'aigua, sí. I per què ens hem de complicar i hem d'anar a agafar? No, però que sí que és veritat... I després incorporar-la, una paraula anglosaxona, i després incorporar-la al nostre idioma, si ja ho tenim per definir aquesta activitat. Esmorzar de forquilla, perquè com n'hi hem de dir branxo?
Sí, sí. Perquè no és el mateix. Un lanys, un lanys. Un lanys, és un lanys. No, no, és un branx, el branx. Branys, lanys, per què coi hem de fer? Si tota la vida em diuen... Perquè no és ben bé el mateix, perquè un branx és un esmorzar que és més d'hora que l'hora de dinar. De fet, tècnicament, si tu vas a un bar on fan branx... Branx?
No s'assembla a un restaurant que fan de forquilla, perquè els de forquilla poden ser una botifarra amb seques, mentre que els branys solen tenir molt al bocat. Han de ser una torrada, amb tot de coses així saludables. Perdoneu-me, jo... Jo que no menja res i es claven, vaja. Exacte. Ara està, que menges poquet i... Mireu, més coses. Escai.
Escai, mira. Què vol dir amb escai? Escai, aquell material. Ah, l'escai, val. Aquells sofàs que t'asseies i et suava tot. Home, els que vam ser petits i joves als 80, sabíem que era l'escai. Els sofàs d'escai era l'último. Perdona, a mi em fa gràcia com s'escriu això, com l'escriuen. Escai, com tal. E-S-C-A-I.
Perquè abans era Sky. Era S-K-A-I. És com el nilon, no? Ah, clar. Segueixo buscant, eh? Segueixo buscant per Fragona.
aquesta no és nostra. La Meri és de Terrassa. Clar, per això. Doncs ja es pot dir fregona. Ah, que no es podia dir. No es podia dir fregona. Però com havies de dir, porta'm el pal de fregar. O la Meri, porta'm la Meri. La de Terrassa. Atenció, perquè també es pot dir, o es podrà dir, granissol a la calamarsa.
Com? Granísol. Granísol. Granísol. Calamar-se és més maco. I si no, malament dit, està granissant. Una que em crida l'atenció. Cau granísol. Incivisme. Fins ara, fins al 2025, no l'havíem inclòs al DIEC. Ja tocava, eh, el de l'incivisme. Que hi ha, eh? Incivisme.
Hospitalenc. Natural de l'Hospitalet. No sabia que no existia. Jo sempre havia dit que era hospitalenca. Pensava que les deies. Ja saps que ets barcelonina, no?
Per què? És el barcelonès, no? Sí, clar. Però és que si no, com es deia una persona que havia nascut a l'Hospitalet? Bueno, tècnica... El nano aquell de l'Hospitalet. Tècnica manera hospitalenc, però nosaltres dèiem que som de l'hospi. Ah, bé, home, però segur que hi hauria de dir alguna manera de... De l'hospi som la majoria de la gent, no? Home, sí, clar, de l'hospi, quasi tot sempre s'ha de l'hospi.
Jo no, eh? I és de ser diferent, eh? Estic al·lucinant. Què diu? Fem la broma. Liet, composició vocal breu, cípica dels països germànics. Que l'han fet en D, no, al final? Sí, era molt necessària incloure aquesta paraula. Love.
Aquesta sí és necessària, cada cop més. Com? L'off, de viure en un pis... És que ja hi tornem. Per què l'off? Un piset. Això és un piset. Un piset de tota la vida. És una cosa miniatura, un pis petit. Tu què tens, un piset? Un piset, un estudi. Un estudi. Un estudi. Molt disciplinari, aquesta era molt necessària. Aquesta sí, molt disciplinari, sí. No, mira, no, que per nosaltres era un...
Festival de fotografia ara podrà ser sinònim de nus. De nus. De nus de portar roba, eh? De despullat. Padoc. Despullat, eh? Padrinet, padrineta. Com, com? Padrinet, padrineta. No era necessari. Per dir el padrí i la padrina. No, hi ha padrí i padrina, no. Però el més maco, madrina.
A mi els padrins m'agraden molt. No, en plural, però la madrina, el padrí i la madrina. No, és padrí i padrina. Ja, ja, ja ho sé. Parafernàlia.
Sí. Pulvoró. Oh, que m'agrada aquest. Però aquest també ho dèiem sempre. Sí, també. Roibos. Roibos, escrit R-O-I-B-O-S. Que és una altra manera de dir posi'm un T sense teïna, sisplau. O, com diria el Joan Manel, un T que et costa un ronyó. Exacte.
Però queda de divino. Seitan, sepió, sexop, sufrit, ja es pot dir, sufrit. I una botiga de sexe. Ah, sí? Sexop. Sí, però s'ha mantingut el nom amb la part anglesa. Van de llocenc. Sí que hi havia gentilissis que no estaven inventats o que no estaven... A veure si el nostre no està... Rubinenc, Rubinenca. No, no surt, no surt. Això vol dir que està, home...
No, ara no, però que ja estàvem incorporats, no? Devíem estar incorporats, ja. Però si no ho demanem, eh? Sí, sí. Videotrucada. Això sí, però això sí, ideològica, perquè és una cosa nova, que s'ha d'incorporar. I videotrucada, però em sembla correcte. Tot junt, eh? Sí. I xatejar. Perdona, hi ha gent a l'ahir? Xatejar. Videotrucada, no. No, mare. Videotrucada. Videotrucada. Videotrucada. Xatejar. I videotelefonada, també està... Videotelefonada...
Està bé, està bé. I ue. Ue. Al dret o a l'esquerra? Ue, amb accent obert, expressió, que aboca el so de plorar. Ah, sí, dels nens petits. Ue. Ue. Els nens petits, sí. Clar, però al final és una onomatopeia. Sí. I em sembla que també parlant d'onomatopeia és com el riure, no? Com l'escriuríeu, per exemple? Ha, ha, ha. Com l'escriuríeu? En castellà amb jota i en català amb h. Sí? Sí.
Sí. Correcte, correcte. És amac. Esté al dia. I sí, sí, també, no? Sí, sí. Serà el altre idioma. Doncs... Fotrecada. Què és això? Què és això? Diu, per exemple, ha venut l'empresa per una...
Fotrecada de diners. Ah, per molts diners. Un fotiment de diners. Per molts diners. Fotrecada. Si ha vengut l'empresa per molts diners, o si vols encastanyar... Per una passada de diners. Per un dineral. Per un dineral, que això està molt bé. Alguna que trobeu a faltar? O que creieu que s'ha d'incorporar? Ara mateix...
No. Tots diem, bueno, però això no està acceptat. Sí, però moltes d'aquestes paraules al final s'acaben acceptant, eh? Jo que soc de ràdio, a mi em feia gràcia al principi, quan no sabia què volia dir allò de fem un fòner...
Ah, un foner, que és un àudio, no? No, una entrevista per telèfon. Ah, per telèfon. Molt bé, molt bé. Bé, perquè també és cert que en la indústria, sobretot musical, hi ha moltes incorporacions... Això escolteu música en català.
I moltes d'aquestes incorporacions tenen a veure amb tots els sistemes informàtics, també. Vull dir, com explicar processos determinats s'expliquen bàsicament en anglès, en terminologia anglès. Els nostres cincs, quan a vegades venen i et diuen és que has de fer un... I tu dius com? I clar, ells ho donen per fer perquè ho tenen incorporat absolutament així, no? Això ha passat sempre. Jocs, informàtica... Però el que jo penso és que ara és bestial.
perquè paraules anglo-saxona que s'han anat colant sempre, però ara el ritme és acollonant. Però que moltes defineixen actes concrets, vull dir, o sistemes concrets. Però tenen traducció tots. Sí, jo crec que sí. Amb lo ric que és el català, el castellà, visca el llatí, què ens ha d'explicar els anglo-saxons que no saben ni fotre vers.
El nostre tècnic té algunes d'aquestes. Té algunes d'aquestes. Fa servir algunes d'aquestes. Per exemple, com és això de pujar una cosa? Aplopear? Aplopear?
Uploat. Sabeu que... Uploat, no? Uploat. Recordo, ho dic perquè el José Malagón la primera vegada que m'ho va dir vaig dir... Que hice, no? I era pujar. O coses com un arxiu JPG, o Rau, o no sé què. Això sí que és un nom propi, no? Tots aquests noms que són...
Espaiar, no? Vol dir una altra cosa, vull dir, no sé què vol dir. Visca l'esperanto. Queden quatre minutets. Alguna proposta pel cap de setmana?
Mira, jo tinc una que, a més a més, no és musical, però com que estem en una època que s'ha de ser el més reivindicatiu possible i el més tirada de memòria, demà s'inaugura a la Model de Barcelona una exposició a les 12 del migdia sobre el Lluís Maria Xirinax, el sacerdot polític, filòsof de tot, que feia vagues de fam, que es manifestava que va estar gairebé dos anys
manifestant-se davant de la model perquè fotessin fora o que hi hagués amnistia als presos polítics, que va ser anomenat com a candidat als Premis Nobel de la Pau tres anys seguits. Redescobriu...
Sí, per exemple. Jo aniré a ballar amb l'indie hop. Ah, exactament, sí, la cadera em deixa. No sé si està ben dit, això. Doncs anirem a ballar. No, vull dir, Festival Revisao, ja ho sabeu, 14-13, demà, en fi, tot el dia, visca la música i la bona feina d'aquesta casa.
A partir de dos quarts d'una, l'Indy Hop. És una de les novetats, de fet, en una estona ho explicarem. I més coses, suposo que deuen ser més coses. Hi ha molta activitat aquest cap de setmana a la ciutat. Es fa el pla educatiu d'entorn, es fan també celebracions del dia de les persones amb diversitat funcional. Tenim molta activitat, no?
Doncs aprofitar-la perquè, a més a més, ja respira Nadal, ja... Avui hi ha l'encesa de llums. Ah, a veure, sí, no ho sabia, però ja deia jo, ja triguem. Doncs ja respira Nadal, ja estem a punt. A casa, al balcó. Ja estem a punt, no? Ja fa temps que estan instal·lades, no hem estat dels primers, eh? No, no, ni molt menys, eh?
A la comarca van bastant avançats. Ni molt menys, ni molt menys. Jo és que trobo que toca fer-ho quan toca fer-ho, que és el primer cap de setmana, com aquell que diu, de Nadal, que és quan... Perquè ara, si no, aquestes alçades, algunes operacions comercials és que ja no hi aniries, de veritat t'ho dic, estàs cansat.
De fet, avui és Black Friday. Una altra cosa, veus? Però si és divendres fosco, no aneu a comprar, home, si és fosco. Us volia explicar que hem sortit al carrer, una informació que publicarem d'aquí una estoneta a www.radiorubi.cat. Hem sortit al carrer per preguntar als botiquers, als comerciants rubinencs, si fan...
El Black Friday ens han dit que no, i no el fan perquè diuen que això els complica les vendes de cara al Nadal. Clar que sí. De fet, si heu escoltat o heu vist anuncis, el Black Friday precisament es publicita, al contrari, es publicita compra ja per tenir-ho per Nadal. I ojo, i ojo, que hi ha moltes estafes. Ojos online, ojo, que no està ben dit. Ojo peligro. Ojo peligro.
Ull viu, que per internet hi ha molta estafa amb això. I, per tant, compreu de proximitat, que sempre podeu anar a reclamar. Doncs, de tot això parlarem als pollatins horaris i també a l'informatiu avui. Lídia, Joan Manel, moltíssimes gràcies. Us esperem la pròxima setmana, que serà ja pràcticament de les últimes... Tartòries que farem abans de Nadal, no? Abans del Nadal, sí. Molt rebé, bon cap de setmana. Adéu.