La tertúlia de Rubí al dia amb Belén Tierno. Passen gairebé 4 minuts de les 10 del matí després de les notícies i d'aquesta actualitat de la ciutat que ens porta a parlar d'una nova trama especialitzada en estafes financeres en l'àmbit immobiliari. Aquest operatiu dels Mossos d'Esquadra que es produïa a primera hora del matí
i que sembla que ja hauria finalitzat, com a mínim l'escorcoll que s'estava fent a la carretera de Sabadell, doncs amb aquesta actualitat parlem de Rubí, no només de successos, parlem avui sobretot i de nou de sanitat, de les llistes d'espera de l'Hospital Universitari de Terrassa i de l'Hospital de Terrassa, els dos.
hospitals de referència de Rubí. També parlarem del reglament d'ajuts socials, que acaben d'explicar la regidora del RAM, la Mari Carmen Alarcón, i la responsable de serveis socials de l'Ajuntament, l'Encarnà Medel. I també parlarem d'intel·ligència artificial, tot plegat, amb el Gerard Moreno, que ja està preparadíssim. Molt bon dia. Hola, bon dia. El Martí Pujol, bon dia.
Hola, bon dia. I l'Ània García. Bon dia a tothom. Bon dia. Ara m'ha traït el subconscient i t'anava a presentar com Ània Moreno, com el Gerard. Ah, perquè és el meu segon cognom, eh? Sí, sí. No són cosins. No són cosins. Que sepiguem. Doncs amb els nostres tertulians parlarem, com dèiem, de l'actualitat d'aquesta jornada de l'onze de l'onze. Bon dia, un bon dia. Un bon dia? Sant Martí. Ah!
Ah, Sant Martí, felicitats. Jo perquè, gràcies, jo celebro l'aniversari, però vaja, però... Doncs que consti, és maco, jo trobo que és maco també celebrar les onomàstiques. I té l'estiuet, el famós estiuet de Sant Martí. Que comença demà, eh? Es veu que s'ha endarrerit un dia. No podem ser tan perfectes, però bé, al voltant de l'11 de novembre és l'estiuet de Sant Martí.
Doncs a partir de demà sembla que comença aquest estiuet i pugen les temperatures. A més, a més, hem començat el dia a 11 graus, eh? És tota una coincidència. Els que esteu a casa podeu trucar-nos, no sé, per parlar-nos del temps o per dir la vostra tertúlia. El nostre telèfon és al 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí.
L'Hospital Universitari Mutua de Terrassa i l'Hospital de Terrassa, els dos centres de referència de Rubí, incompleixen els terminis de referència de llistes d'espera marcats pel Departament de Salut. Amb moltes derivacions especialistes i proves diagnòstiques els incompleixen i l'única cosa que sí que compleixen els terminis és en les operacions quirúrgiques. També cal dir que aquestes operacions quirúrgiques no urgents tenen una data fixada o una demanda de...
ser ateses pel part del Departament de Salut de 365 dies. Per tant, si abans d'un any t'operen, vol dir que estan dins del termini. Dos de cada tres especialistes superen els terminis d'espera. Quins són aquests terminis que marca el CatSalut? 30 dies per una visita amb un metge especialista, una visita preferent, i 90 dies per una visita ordinària. Amb les dades del mes de setembre a la mà, només 7 dels 22 especialistes que visiten els centres de referència de Rubí
acompleixen, volia dir, aquest calendari. El cas més greu, el del digestòleg de Mútua de Terrassa. 424 dies d'espera al setembre. El traumatòleg fa esperar una mitjana de 5 mesos i mig. La cita amb el neuròleg, 3 mesos i mig. L'oftalmòleg, 94 dies. I l'oròleg, 93. L'hospital de Terrassa no té casos tan extrems, però...
Les llistes d'espera són més llargues. Les pitjors corresponen als cardiòlegs, amb més de set mesos d'espera. Els traumatòlegs, mitjany, i el digestòleg i l'alergòleg són els únics que, diguéssim, estan dins els terminis. El primer, amb 47 dies,
i el segon amb 72. A l'Hospital Mutua hi ha tota una sèrie de proves comunes, com ecografies, resonàncies o mammografies que compleixen els terminis, i la més ràpida és el TAC, amb 56 dies de mitjana.
A l'Hospital Terrassada, de nou, les llistes són més llargues. S'ajusten els terminis, els tags i les endoscòpies, però, per exemple, la resta de procediments fan esperar entre 90 dies i 272 per una ressonància o una prova d'esforç. Podeu entrar a www.radiorubi.cat per veure aquestes llistes d'espera, fer la comparativa. Tant de bo es pogués triar l'hospital perquè en un o altre...
doncs hi ha més espera o menys, depenent de l'especialista. Des del col·lectiu Reclama Rubi Sanitat expliquen que aquestes dades van molt en la sintonia del que denuncia la ciutadania, que el problema més greu que detecten és aquesta, l'espera. Son lo que más recibimos, pero con gran diferencia. O sea, para llegar a ser a un traumatólogo o a un especialista, pues los plazos son larguísimos. Y estamos oyendo cosas que son terribles, o sea...
La consellera de Salut, Olga Paner, parlava d'aquest tema en una intervenció al ple del Parlament, perquè les llistes d'espera no són patrimoni exclusiu de Rubí. La titular de Sanitat explicava que al conjunt de Catalunya les llistes d'espera es mantenen estables respecte a fa un any, tot i l'augment de l'activitat sanitària.
alertava que la situació es complicarà per l'envelliment de la població, perquè en aquests moments els majors de 65 anys a Catalunya ja representen el 20% de la població. Entre altres coses, la consellera demanava poder aprovar els pressupostos per poder tirar endavant un pla
per lleugerir aquestes llistes d'espera. No es facin il·lusions. Si no arriben més recursos, no es resoldrà. L'hi dic perquè hi ha opcions organitzatives, etcètera, però la cosa va per aquí. Això és el que deia la consellera. Parlava de recursos econòmics que podrien anar lligat a recursos personals. Em sembla que ahir o abans d'ahir
Els mestres o els sindicats de mestres reclamaven també més recursos, més personal, per poder afrontar, en aquest cas, l'escola inclusiva. Tota l'estona estem parlant de manca de diners, però de manca de professionals. Creieu que és l'únic problema que genera llistes d'espera?
Home, si em deixeu... O sigui, les dues coses van lligades, eh? Van cada diners i van cada personal. Em fa gràcia, entre cometes, que la consellera digui... Si no arriben més recursos, jo miro a veure d'on han d'arribar, m'ho imagino, però és que això anirà a pitjor. El problema és aquest. I mira que jo soc usuari de la sanitat pública, avui em disculpareu, però hauré de marxar 20 minuts abans perquè precisament no ets d'anar a la sanitat...
i m'han de fer una biopsi al gener, etcètera, etcètera, i sempre he estat molt ben tractat i té uns ganes professionals, sense cap mena de dubte, i no em penso pas canviar. Ara bé, entenc que hi hagi una part de gent, i en conec uns quants, uns quants, uns quants, que en un moment determinat aquests darrers anys han decidit passar una mútua privada,
Amb la qual cosa, algú que he acompanyat a l'hospital d'aquí de Sant Cugat, per entendre'ns, llavors el que s'havia col·lapsat era el de Sant Cugat, de massa gent que havia marxat de la pública a la privada, per entendre'ns. Però aquest és un altre tema. O sigui, òbviament que han de venir més recursos. D'on han de venir? Doncs és evident, no n'han de venir. Catalunya és un país mal finançat,
infrafinançat en molts temes, en general. Una altra cosa és que després el govern que hi hagi en aquell moment, qui sigui, del partit que sigui més o més igual, destini una quantitat de recursos o una altra a l'educació, a la sanitat o al protocol, per dir una altra cosa que no és tan necessària. Ara bé, si no n'hi ha en general, doncs es necessiten més recursos. Doncs aquí, escolta, feina dels polítics, tu, que aconsegueixin un millor finançament
que alguns sembla que ho intenten però no ho acaben d'aconseguir, perquè mentre això no passi, i acabo, no és que hi hagi unes llistes d'espera massa grans, que hi són, sinó que seran més grans encara, perquè els professionals pràcticament són els mateixos, la mateixa quantitat, i a vegades una mica menys, perquè, per exemple, el meu metge de capçalera i bon amic meu està de baixa, malauradament, des de fa un cert temps, com molts altres, perquè tenen problemes també ells de salut i perquè alguns estan molt angoixats també.
l'augment de l'esperança de vida i l'augment de la població per atendre, de la quantitat de població, pot acabar de col·lapsar encara més un sistema de benestar, un sistema de salut, que seria, en principi, l'enveja de molts altres països, òbviament, del món, que estan molt pitjor. Però vull dir que hi ha molta feina fent aquest tema, i per mi, ho he dit sempre, la salut i l'educació haurien de ser les prioritats. Gerard, ara n'hi ha, està infrafinançada la sanitat?
Home, jo crec que el tema del finançament és recorrent i té a veure amb la sanitat i té a veure amb l'educació i té a veure amb el conjunt dels serveis públics, però jo no sé si a Andalusia la sanitat està infrafinançada, si a Madrid està infrafinançada, i no sé quines són les llistes d'espera en aquestes altres comunitats autònomes. Per tant, més enllà del tema de...
del finançament, el Martí ho apuntava, ell posava l'accent en aquesta qüestió, però jo crec que una cosa és de quants recursos disposes, però el que és fonamental és com reparteixes aquests recursos, és a dir, això és fonamental. I l'altra qüestió, en la línia del que deia la conseller, i no ho dic perquè tingui més o menys esperances en la cosa que proposa, però...
Però sí que és cert que hi ha mecanismes de gestió de les llistes d'espera i dels recursos d'una manera o d'una altra que permeten que aquestes llistes d'espera siguin millors o pitjors. Jo crec que és terrible que la salut és una qüestió...
que ens angoixa a tots i totes quan ens trobem en una situació així i que podem qüestionar si les marques de línies d'esperada que proposa la Generalitat són millors o pitjors. El que no pot ser és que sistemàticament es vegin incomplertes pels centres sanitaris. Aquest és el drama, no? I, de totes maneres, jo sí que crec que és un drama que, si mirem enrere, ha anat millorant amb el temps.
Jo crec també que hem de posar una mica la perspectiva en el fet que aquestes llistes d'espera s'han anat reduint. Jo recordo moments, en els moments de les retallades, que realment la situació era molt pitjor i, per tant, jo crec que sí que si mirem enrere l'evolució positiva d'aquestes llistes d'espera, crec que s'han anat reduint pel finançament, per la gestió o per les dues coses.
I crec que, efectivament, el repte demogràfic és una qüestió que impactarà de forma molt directa en el tema sanitari. Jo crec que, a més, pel tema de la piràmide poblacional d'edat, que no pas perquè s'incrementi el nombre de ciutadania, és a dir, evidentment, més ciutadania, necessitem més recursos, però al final hi ha unes edats en les quals no visites el metge.
Jo he començat ara a anar al metge amb 44 anys per coses menors. Quina sort. Per coses menors, però ara amb 44 anys. Fins ara he sigut una usuària gratuïta pel sistema sanitari. Per tant, feies menció al tema del sector educatiu. De fet, hi ha una manifestació aquest dissabte convocada a Barcelona per part de...
de sindicats per tal de reivindicar millores en les condicions laborals, que són imprescindibles per poder tenir una millora realment en l'aplicació del decret d'Escola Inclusiva, i faig la cunya sobre això, tot i que estem parlant de sanitat, que és una qüestió en la qual anem molt més endarrerits que amb el tema de la sanitat, fins i tot. Gerard.
Hola, bon dia. Tu no ets molt usuari del mitjà, eh? No, jo, sincerament, si vaig un cop a l'any, acostumo a ser per un refredat fort, que estàs amb febre, i llavors vaig. Si no, no acostumo a anar-hi. No pateixis perquè això és una cosa temporal.
Arribarà el moment que ja aniràs. Esperem que no, no? Esperem que no, però pràcticament llei de vida. Sí, està clar. És com el mecànic, el primer any del cotxe et va fantàstic i al cap de cinc anys potser ja s'han d'anar fent...
Actualitzacions... Depèn del manteniment que li hagis fet. Com con el cuerpo, saps? I de com el tractis. És una mica el mateix. Si ho tractes malament... I tant. Hi ha un desgast... El canvi climàtic, la contaminació i tot són factors que també ens faran anar més al metge, segurament. I l'estrès. L'estrès també, sí, correcte. La salut mental, són coses que ens faran anar més segurament a assistir, més als serveis sanitaris.
Està infravalorada i infrafinançada o no la sanitat? Si hi ha aquestes llistes d'espera, segurament sí, no? Si no, no hi hauria aquestes llistes d'espera. És un problema que... Perdona, llistes d'espera?
i uns terminis que ha fixat algú, aquests terminis, que són ells mateixos. Els que han fixat, que podrien canviar els terminis. Podríem parlar de si 30 dies és un termini... De terminis, qui ha decidit quin termini és raonable o no? No canvis els terminis si no redueixes. Clar, entenc que són especialistes, però vull dir que incompleixen. És una manera d'explicar que hi ha moltes llistes d'espera i molt llarga.
Clar, dèiem que per les operacions no s'incompleix, però el termini són 360 dies. Per una operació, no, preferent, lògicament. Jo crec que tots donem per sabut, i si som usuaris de la sanitat pública, sabem que quan tens un problema de salut greu, no esperes. No esperes molt poc.
També crec que, i ja ho hem comentat alguna vegada, però jo també crec que hi ha una qüestió que és fonamental, estem parlant d'hospitals, però parlem de la primària, una primària ben finançada, o millor finançada, reduiria en si mateix també les llistes després de dir...
proves que s'han de fer, i s'han de fer sí o sí. Però la medicina preventiva, el que dèiem ara, com tractem el cotxe, com tractem el cos, també té molt a veure amb si després es desenvolupen segons quines afeccions, o ens passen segons quines coses que fan també que incrementem aquestes llistes d'espera, perquè necessitem aquest tipus de proves hospitalàries. Una bona atenció primària redueix l'atenció hospitalària.
que és inevitable, però la redueix també. I per tant, jo crec que quan parlem de finançament i de recursos hem de mirar amb molta cura la primària, més enllà dels hospitals, que com deies, Belén, jo crec que quan la cosa és urgent i greu, doncs la resposta és magnífica.
Parlàveu algú fiesment a les retallades, les retallades van ser fa més de 10 anys, i pràcticament tots els partits progressistes, podríem dir, han parlat en alguna ocasió de la necessitat de repensar el model sanitari?
com passa amb el model educatiu, els concerts, en un cas i en l'altre. Però al final mai s'entra a parlar de la qüestió. Creieu que en algun moment parlarem de si hem de mantenir aquest sistema sanitari
que és públic però que també té molt de subcontracte, ho dic perquè en aquests dos casos estem parlant de dos hospitals que no són públics, que són concertats, per dir-ho d'alguna manera, perquè la gent ho entengui des de casa. La meva resposta és en parlarem, però no canviarà res. Per què? Perquè parlar és molt fàcil. Dir faré, no faré, deixaré de fer, això és molt fàcil. Fer un fòrum, fer unes jornades i tot això és molt fàcil.
aplicar uns canvis, de fet, seriosos, profuns, que modifiquin això, és molt més difícil. Però és que, a més a més, amb el sistema polític que tenim, amb unes eleccions cada quatre anys o menys, si s'avancen, depèn del tipus d'eleccions, però en general són de quatre anys, és molt difícil. És a dir, quan arriba una persona, la consellera, per exemple, la consellera ara, l'Olga Paner, no?,
una professional del sector, que coneix bé el sector i tal, però és que passa el temps volant i es trobarà d'aquí no res, que hi haurà unes altres eleccions i potser la consellera llavors serà una altra persona. És a dir...
Els canvis aquests profuns estructurals requereixen d'unes modificacions tan grans que necessiten de temps. I per fer-los es necessitaria un consens molt gran, o un consens gran, de molts partits o dels partits més importants, diguem. Perquè si no, a nivell municipal també passa això, si no hi ha un consens, al cap de quatre anys et canvia el responsable,
perquè és d'un altre partit, o simplement és del mateix partit, pot canviar la persona i té unes altres idees, una altra visió. I llavors costa molt. La meva experiència en aquest món és que costa molt fer grans canvis. Canvis petits sí que els pots fer. Tenim els parlaments molt fragmentats. Sí, també. Dificulta el que tu comentaves, arribar a acords. Llavors...
És un procés molt llarg i són canvis estructurals i que sense unes majories clares... I és que, a més a més, sense aquestes majories que estem dient, el cas abans que ha sortit de l'educació, és un cas flagrant. O sigui, el que no fa una LOE fa una LOCSE i el que no fa una no sé què hi ha hagut uns moments, a nivell d'estat, que cada responsable polític d'educació volia fer el seu pla educatiu.
I llavors arribava un altre, responsable, i llavors deia, no, no, això no serveix per res, perquè a Finlàndia ho fan així o ho fan aixà, com si fossin igual que a Finlàndia i a nosaltres. Però vull dir que, o hi ha d'haver uns grans consensos a nivell dels partits importants, o de tots els partits, a mi no excloca ningú, de dir, la sanitat no funciona bé, o l'educació no funciona bé, busquem els professionals, que són els que en saben més que els polítics, segons la meva parer, i mirem com podíem fer que això funcionés més bé.
i mani qui mani a les properes eleccions, perquè això no ho sabem, doncs, ostres, impulsem aquests canvis en educació i en sanitat, que, insisteixo, són bàsics per tots plegats. Però quan la diferència entre partits és tan gran que uns volen tirar cap a l'organització i els altres... Llavors és impossible arribar a un punt mig, perquè el punt mig, que és 50-50, ja, però és que hi ha una part dels partits polítics que això no volen. Però i avançar, perquè tampoc hem avançat en...
Però és que jo crec que no hi ha un horitzó compartit cap on avançar. És a dir, jo crec que... O sigui, estic d'acord amb el Martí, que això és una qüestió que requeriria d'un consens de país molt ampli, però és que jo crec que ni tan sols el partit dels socialistes té cap interès en que la sanitat sigui 100% pública. És un model, no? És a dir... Mixt.
Aquest model mixta, no només en la sanitat, sinó també en l'educació, en altres espais, és defensat per partits també de l'esquerra, com pot ser el Partit dels Socialistes de Catalunya. I, per tant, aquest consens no es donarà perquè no existeix d'entrada. Llavors, jo no crec que sigui una qüestió que hagi de funcionar millor la sanitat quan és pública.
té pros i contres, que sigui pública o que sigui privada, al final, perquè afecta, per exemple, el règim dels treballadors i treballadores, a com substitueixes els treballadors i treballadores quan hi ha una baixa. Vull dir, sabeu, l'accés a la funció pública és complicadíssim. Jo crec que en un servei tan bàsic
com aquest i tan gran, que és universal, és a dir, que qualsevol ciutat, el 100% de la ciutadania, ha de tenir accés al 100% del temps, home, tu necessites una estructura que tingui una certa flexibilitat i potser no existeix encara la fórmula que permeti que sent públic sigui prou flexible com per donar, com perquè si continuï sent universal i gratuït,
per tothom, però jo crec que el problema bàsic és que en això no hi ha consens polític, com tampoc no hi ha consens polític en el tema educatiu, perquè, perdoneu, baixa el nombre d'infants que es matriculen a P3 any rere any, de moment, ja tornarà a canviar la línia demogràfica, i tanquem línies de l'escola pública, i ningú diu tanquem-la a la concertada.
Bé, doncs ja està, és això. Per què? Perquè hi ha gent que ja li va bé, que hi hagi el doble model, i perquè hi ha gent que no només li va bé, sinó que, a més a més, sembla que no li importa gaire què passa amb la pública i quin és el futur de l'escola pública en aquest país. Llavors, no existeix aquest consens. Llavors, quan tu dius avancem, bueno, avancem cap a on?
Hauríem de poder avançar, sí que és cert, cap a més transparència, per exemple. Les xifres de negoci, els costos, el que entra, el que surt d'aquestes empreses, hauria de poder estar fiscalitzat de forma més clara pels governs, que no sé si ho fan o no ho fan, però sobretot per la ciutadania.
L'entitat que sentíem abans, el company, quan parlava de les llistes d'espera, és una de les coses que fan. Ells directament amb les direccions, tant de Mutoa com d'Hospital de Terrassa, reclamen de forma periòdica les xifres. I no sé si les tenen, perquè sempre es queixen que no...
aconsegueixen totes les xarxes. No les tenen totes i en això sí que és veritat, per exemple, que Mutua de Terrassa és molt menys transparent que Consorci Sanitari de Terrassa. Llavors, podem canviar en les formes de segons quines coses. Jo crec que la transparència és fonamental. Jo crec que hauríem també d'anar cap a algun sistema que permetés unificar, universalitzar també les condicions laborals, els treballadors i treballadores, perquè això sí que trobo que és importantíssim. Hauria d'haver un consens que desconegui si les diferències són moltes o no.
Però això hauria de ser fonamental, mateixa feina, mateixa retribució, treballessis on treballessis del sistema, al final, públic, per més que sigui concertat. Ara bé, jo transitar cap a una, diguéssim, internalització de tots els serveis sanitaris, ho veig, doncs ho veig, vamos, impossible. No tenen les mateixes condicions, és més, com tenim aquest sistema, aquest doble sistema, es dona circumstància que hi ha...
centres d'assistència primària on hi ha treballadors del CatSalut i treballadors d'un subcontracte, que no és que estiguin fent la mateixa feina, és que estan asseguts un al costat de l'altre i tenen condicions laborals diferents.
que això també genera greuges en el dia a dia, explicat per aquests professionals. Això no s'entén, no? Això, per exemple, sí que trobo que seria un dels objectius cap on sí que es podria avançar, per exemple. Però també s'ha d'entendre que hi ha gent que ha fet una prova d'accés per entrar a la sanitat, a qualsevol servei públic, que l'altre no ho ha fet. Jo més que res, això que...
Hi ha una diferència, sí, però un ha tingut un esforç major per entrar a aquest lloc de treball que l'altre. I jo entenc que l'equiparació salarial ha de ser la mateixa, al final són les mateixes tasques i tal, però igual que un es pot sentir agreujat ara, l'altre es pot sentir agreujat si tu l'iguales, perquè has fet un esforç durant cinc anys preparant una oposició
que a l'altre se li assignarà automàticament aquest augment salarial i aquestes avantatges. Igual li hem de donar una volta allò de l'oposició, perquè al final el que estan fent és fer una feina. Sí, sí, jo vull dir, s'ha de buscar un altre model, val? Jo dic el que ara, al final tu faràs un greu ja a un o a l'altre. Llavors s'ha d'intentar que no hi hagi cap perjudicat.
Ahir parlàvem de la reforma de l'administració, o de la reforma que està fent el govern d'illa a nivell intern, traient burocratització, etcètera, etcètera. Segurament també li hem de donar una volta a l'accés a...
a la funció pública, i aquí tenim... Una no, unes quantes. Unes quantes. He sigut treballador de l'administració local 36 anys, de carrera, funcionari, dels que em vaig preparar per aconseguir la plaça, diguem.
i conec una mica per dins l'administració local, si més no, en aquest cas del veí municipi de Terrassa. Igual allò que vas estudiar per fer l'oposició et va servir en algun moment en el moment de la teva feina. No tant de la meva feina. Dubto que als sanitaris els hagis servit totes les proves que li van fer. Jo crec que les coses serveixen si tu les saps aprofitar, i si no et serveixen per la feina et serviran per la vida...
o per anar d'una altra manera. Tot pot ajudar a saber no ocupar l'ugar. Però vull dir que la resposta a la pregunta que tu feies, després de sentir-nos a tots tres, és que...
En parlarem, parlem-ne, però difícilment es poden canviar allò que dèiem, perquè no hi ha consens i per molts motius, perquè costa molt. És una maquinària que està engegada i que funciona així, hi ha uns interessos, evidentment. Totalment, aquesta és una altra qüestió. Evidentment hi ha els interessos privats, que ja els està bé com està,
des dels partidaris de les opcions públiques no tenen prou força o prou suport per canviar aquests interessos econòmics tan grans que hi ha, per tant, difícilment canviarà res d'això. Jo m'hi conformaria, sincerament, com a usuari de la sanitat pública,
sigui gestionada, perquè clar, jo estic a Motor de Terrassa, que té una gestió, però podia estar a l'hospital de Terrassa si visqués a l'altra banda de Rubí, per entendre's. Jo no ho he triat. Per mi la tensió, jo no puc entrar-hi, però vull dir que la tensió depèn d'on vius, no? A mi m'ha tocat la Motor de Terrassa, en general no tinc queixa, insisteixo, estic molt ben tractat, però és veritat que les llistes d'espera són massa grans.
Per tant, posem-hi més recursos, posem més diners, que arribin d'on hagin d'arribar, que ja m'ho imagino d'on han de venir, però en tot cas, grans canvis no els tindrem. I acabo per no dramatitzar-ho tant tot. Hi ha països que estan millor en aquest tema, segur.
però la majoria de països del món, malauradament, estan molt pitjor. La nostra sanitat pública, la nostra salut pública, el nostre sistema de benestar, malgrat les crítiques i malgrat els dèficits i malgrat que no hem de deixar de reivindicar i de canviar, és bo en general.
Totalment. Ho dic per no, perquè sembla que estem aquí critiquant durant mitja hora i que és una merda en perdó, no? No, però és important dir-ho. Tenim marge de millora? Sí, exacte. No perdem de vista això. Dins d'una tal, això que ha dit el Gerard és així. Tenim marge de millora? Millorem-ho. Exigim? Exigim. Però hem de defensar el que tenim.
Defensar el que tenim i exigir una mica més. Abans em sembla que el Martí deia jo conec gent que s'ha passat a la privada, tots coneixem. Tots quan hem tingut un problema greu hem tingut la solució a la pública i segur que tots coneixem algú que s'ha passat a la privada però que malauradament quan ha tingut un problema greu l'han atès a la pública.
per la pressa, perquè estava preocupat, perquè volia resoldre-ho, perquè patia i perquè li semblava. I en part era cert, o moltes vegades és cert, que allà la tindrien sis mesos abans, pagant. Però al final és qüestió d'estudiar bé un model que beneficia la gran majoria de la població. Que la solució és model híbrid? No ho sé, jo no soc expert en la matèria, no et puc dir. Actualment, al final, el que fan la majoria per la privada...
és assistir per coses molt menors. Tens un refredat, vas a urgències perquè et donin la medicació, un cop, un no sé què, radiografies i tal, que són coses molt senzilles i que, vulguis o no, també serveixen una miqueta per descongestionar la pública.
Tots sabem que quan tens una cosa greu els millors metges estan a la pública i la gent va a la pública. Llavors, bueno, s'ha d'estudiar i aquí jo crec que no decidirem quin és el model perquè cap de nosaltres és... Jo ja ho tinc decidit, eh? 100% pública. No, vull dir que quin seria el més fàcil de gestionar o el més senzill o... Bueno, aquí no tenim aquesta...
Capacitat. No ho decidirem, no. No ho decidirem. No patrem la decisió. Però cal ser una mica, en general, no ho dic per a vosaltres, cal ser coherents i conseqüents. N'hi ha alguns que diuen, no, no, la pública, la pública, però porten els seus fills a la privada.
Eso pasa. Educativa, no, de Rubí, eh, dic, no dic de fora de Rubí, eh. I, home, hòstia, siguem una miqueta coherents. Mira, jo, per exemple, jo he anat a Maristas tota la vida. No, no, però vull dir, jo he anat a la concertada, a mi em van, bueno, amb 3 anys, o 2 anys, jo no, decidia. I em van posar, i vaig anar, clar, i vaig anar tota la vida, vaig estar tota la vida. I jo defenso l'educació pública, o sigui, vull dir... No, no, dic els teus, quan portis els teus fills, vull dir.
T'estarem vigilants. Una cosa tampoc treu l'altra, en tant que són coses que un mateix no decideix. Després, al final, jo he acabat estudiant a la Universitat Pública, a l'Autònoma de Barcelona, i bueno, cadascú... Però vull dir, al final, tu pots...
unes coses que t'han vingut donades i pot ser conseqüent i defensar unes coses igualment. Evidentment. I parlàvem de més recursos, potser també hauríem de destinar recursos a l'educació d'usuari, eh? Perquè tota l'estona estem parlant de quines coses fallaran al sistema. Segur que tots ens hem trobat algun usuari o usuària que deies...
o que s'ha passat a la privada i dius, potser podies esperar, o que pretén que la sanitat sigui universal, que sigui personal, i que quan li faci una miqueta de mal al peu, li facin 3.000 proves. No us heu trobat amb... I no m'han fet cap prova. Però ho parlàvem... I no m'han receptat res. I no m'han receptat res. Ho parlàvem programes enrere, ho dèiem, que hi ha gent que ve urgències perquè de cop es comença a trobar malament,
i dius, bueno, potser t'has sentat malament el menjar i demà pel matí estàs bé. O has tingut un refredat una mica fort i el dia següent ja se t'ha passat. Llavors són coses que potser s'hauria de... Jo el que passa és que és cert, però clar, home, jo crec que hem de pensar que aquest és el menys dels casos, no?
I també hem de pensar que potser hi ha gent que el que necessita d'atenció sanitària és això, és exclusivament l'atenció. Que algú miri aquesta persona, que li digui, bueno, com et trobes, bueno, doncs no pateixis, o bueno, doncs va, mirarem tal. Això també és atenció sanitària. Això em passa, i a mi això m'havia passat, i el meu metge, que era un bon amic meu i un gran professional, ara està de baixa,
Hi havia una part dels pacients que s'esperaven allà, gent gran més aviat, que no tenien ben bé cap tal, però el tio és tan amable que hi anaven i li explicaven això que deia l'Ània, i li explicaven com se sentien, com es trobaven, els que es mal de cap. Llavors, jo quan hi anava, que plegava de la feina corrent i anava fins allà i després havia tornat la feina corrent, em posava allà l'angle aquell que deixava la porta entreoberta i feia...
I llavors ell deia, Martí Pujol, i llavors em feia... Passi, com un luxeu, és de veritat. Sí, sí, clar. I em feia passar i ja està. L'altra gent no sabia si anava primer l'un o l'altre. Però és veritat, això. Una altra cosa, aquí hauríem d'entrar amb aquest altre tipus d'atenció, que també és necessària. No, no, és necessària. I amb gent cada vegada més gran encara més. Exacte, és necessària. I jo crec que, a més a més, és com una cosa molt de l'experiència humana. Abans la gent anava i es confessava amb el mossèn. Sí, i ara no.
Aquests referents, que aquestes persones que són gent d'autoritat, que estan per sobre nosaltres, que socialment tenen un reconeixement, ens tenen un paper, també, no? Una estructura de societat que potser estem superant d'alguna manera, però que també per alguna cosa s'han mantingut conturats molt de temps. I els metges, de vegades, fan aquesta funció. Jo estava pensant, sobretot, la part divulgativa, que jo crec que ha costat, però que comença ja a calar, per exemple, amb el tema de no m'han receptat res...
amb els antibiòtics. Jo crec que ara som més conscients que no cal antibiòtic cada vegada que estàs malalt. Perquè s'ha fet... I han fet molta pedagogia... S'ha fet molta pedagogia els mitjans de comunicació i les consultes. Però també podríem començar a implementar programes d'educació...
alimentari a les escoles. Saber fer una bona alimentació amb una bona rutina esportiva també soluciona molts problemes sanitaris. I el programa de la recepta social, que no sé ara mateix si està funcionant o no està funcionant, però que consisteix en que no només es recepti medicaments, sinó que es recepti activitat física, que es recepti participar de...
d'un club de lectura, no? Coses així. Hi ha molta gent que diu, jo he anat per un mat d'esquena i m'han recomanat natació, ioga. Bueno, doncs sí, són coses que et poden servir. Perquè, sincerament, potser et receta en un ibuprofeno... I no dies de pan, no? Et receta una pastilla i et treu el dolor durant...
La mitja hora que dura l'efecte. Diem adeu al Martí Pujol, que enviem cap a la sanitat. Espero que no ens hagin escoltat massa els metges. Gràcies, Martí. Canviem de tema. De fet, ho tractàvem fa una estona del nou reglament d'ajuts socials. És una cosa que es va aprovar al ple i que s'està començant a canviar.
Ens explicaven la regidora Mari Carmen Alarcón i la responsable de serveis socials, l'Encarna Medell, que això afectarà els ajuts socials, podríem dir, de subsistència bàsica, és a dir, ajuts per vestir, per allotjament o per alimentació. El reglament que teníem té 10 anys, és de 2015, i considera aquests ajuts, o considerava fins ara aquests ajuts, subvencions. Això, tot i tenir un procediment d'urgència...
fa, d'una banda, que s'enderreixi el tràmit i, per exemple, era molt interessant una de les coses que ens explicaven era aquest procediment que teníem fins ara, que era com si fos una subvenció, podria trigar un mes o un mes i mig
amb el procediment d'urgència potser dues setmanes, però, per exemple, si aquella persona que estava necessitada d'aquest ajut tenia un deute a Missenda, això s'allargava. Perquè, clar, evidentment... Ui, perdó, que he donat un cop al micro. Perquè, evidentment, no és el mateix rebre una subvenció com a entitat que rebre un ajut de serveis socials. Mari Carmen Alarcón n'explicava que també servirà per revisar tots els criteris. No tenen la consideració ni d'ajut ni de subvenció.
precisament pel seu caràcter assistencial. De fet, això és el punt d'inflexió, realment és el moment que permet i alhora obliga a poder fer una revisió profunda del reglament vigent municipal. A més, la regidora explicava...
que la idea és que es puguin revisar de forma anual i deia serà, ens permetrà tenir una radiografia o adaptar-nos a la realitat social de Rubí i adaptar-nos en tot moment. Com dèiem, l'inici d'aquest tràmit s'aprovava al ple del mes d'octubre,
No va haver gaire controvèrsia al voltant, tot i que us he de dir que els periodistes ens esperàvem certa controvèrsia, perquè ja sabeu que això dels ajuts socials és moltes vegades aprofitat per algunes formacions polítiques per fer demagògia o per denunciar
que pràcticament tothom que passa per serveis socials té un ajut així, passant. Deixeu-me fer una mica d'ironia. És un tràmit que, com dèiem, acaba de començar, però si m'agradaria saber què n'opineu d'aquesta revisió del reglament, que segurament s'hauria d'haver fet abans, perquè...
Si té deu anys, els professionals segur que fa deu anys ja van queixar-se que no funcionava o no funcionava prou bé.
Bé, jo crec que no... És a dir, benvinguts als canvis de gestió que permeten millorar els serveis que donem a la ciutadania, no funcionaven prou bé. El cert és que sempre han existit altres mecanismes, com els ajuts d'emergència, per exemple, que sí permetien fer aquestes aportacions nominals amb més agilitat
I jo crec que per aquí ens saltàvem entre cometes, si em permeteu, sempre amb justificació i sempre amb expedients que ho recolzessin, però ens permetia sortir una miqueta del marge més encursetat d'aquestes subvencions, que era el que es contemplava abans. Per tant, jo crec que és un pas endavant cap a l'eficiència de l'administració i de la gestió de la relació i dels serveis que oferim a...
a la ciutadania. També crec que aquest és un pas tècnic d'alguna manera, que té conseqüències, evidentment, en el benestar de la ciutadania, que si necessita un ajut concret podrà accedir-hi de forma més ràpida i més directa. També crec que després d'això, o en paral·lel a això, hem d'anar recuperant i no oblidant el debat de la renda bàsica universal, de com garantim que totes les persones, que tots els ciutadans i ciutadanes
tinguin el mínim que els permeti viure amb dignitat perquè bona part d'aquests recursos o d'aquest sistema de benestar el que ens permetria és evitar la major part d'aquests ajuts, que abans teníem forma de subvenció, però és igual, d'aquests ajuts, en tant que la gent ja tindria aquests mínims per poder sostenir una vida digna.
Gerard. Doncs, sincerament, s'ho escrit tot el que ha dit l'Ània. Jo crec que els canvis que milloren la vida de la gent, benvinguts siguin. S'aconseguirà, en teoria, reduir els temps d'assignació d'aquestes ajudes. Doncs crec que és una bona notícia.
Digues, ja. No, és que he fet un gest perquè soc molt expressiva. M'ha acudit una cosa. Fes, fes. No, no, ja està, era això, que al final tot el que sigui benvingut, tot el que sigui per millorar la via de la gent, ho reprem amb els braços oberts i s'ha de seguir treballant. Abans, és que he pensat, no és tan diferent del que estàvem parlant, eh? Abans parlàvem, cal canviar o no el model, cal repensar, tampoc és molt diferent del que parlarem després o del que parlàvem ahir, no?
Al final, l'administració moltes vegades és una cosa, una maquinària lenta i difícil de moure i cal fer canvis d'aquestes característiques, no? Perquè al final la vida, la sensació és que la vida va per una altra banda, no? La societat va per una altra banda i té una sèrie de demandes. Està pensant que, clar, no és la primera situació... O sigui, en els últims 20 anys quantes situacions d'emergència hem viscut? D'emergència em refereixo de crisi, perquè, clar...
Recordo, primer la bombolla immobiliària, però és que al cap de menys de 10 anys, la crisi de la pandèmia. Ara, en menor mesura, però aquesta crisi de l'augment de preus de l'habitatge o de l'augment de preus en general. És a dir, que potser en una d'aquestes també seria moment de dir, anem a repensar aquelles coses que no fem tan bé per quan de nou vingui una situació d'emergència...
una mica més prepassats. Jo crec que la burocràcia és una de les coses que cabreja la població, el fet de tardar tant per certs tràmits.
Bueno, són coses que, com comentava el Martís, necessiten canvis estructurals, no són canvis puntuals. Es poden anar a fer canvis puntuals per millorar. Però fixa't que canviar un reglament tampoc em sembla la cosa més difícil del món. Vull dir, la cosa més difícil del món. Però clar, canvies d'un en un. I pots anar fent això i canviar d'un en un i a poc a poc al final l'arribaràs. Però és un procés llarg perquè hi ha molts procediments diferents.
Sí, jo crec que s'ha d'intentar fer el més senzill possible i el més ràpid, perquè la població al final és el que necessita i es mereix, uns tràmits ràpids i eficients. Però és que la gent de serveis socials es queixa sistemàticament d'aquests tràmits, que són molt llargs, que són molt feixucs, i són coneixedors del tema. I estem parlant d'aquests ajuts, però recordo en el seu dia la llei de la dependència que vam trigar.
Anava a dir una paraulota. Vam trigar molt a anar a provar-la i després ens vam trobar que aplicar-la era dificilíssim. Difficilíssim. Era un tràmit feixuc. I seguim encallats moltes vegades. Estic esperant... De fet, quan algú t'explica que en dos mesos li han fet tot el tràmit de la llei de la dependència, dius, hola, que afortunat, que ràpid. Jo crec que els procediments ja són lents...
I quan involucran a més d'una administració, al final jo crec que aquesta comunicació igual no és la millor o no és la més eficient. I fa que s'enradereixin els processos.
Però diners no s'estalvien, perquè, per exemple, en el cas de la llei de la dependència, després t'han de pagar amb efecte retroactiu. És a dir, al final, diners no s'estalvien. Jo crec que... L'eficiència és un dels principis de la funció pública i de l'activitat pública. Si algú de vosaltres alguna vegada s'ha llegit un temari de funcionari, el primer que et diuen és els principis de la funció pública i l'eficiència és un d'ells.
Ara bé, jo també crec que l'administració pública en el repartiment de recursos ha de ser molt garantista, molt garantista. És a dir, el que no ens podem permetre és que hi hagi cap element de sospita o de... De dubte. De dubte al respecte de com s'administren els recursos públics i de com es redistribueix la riquesa que al final és el que fa l'administració pública, no? Llavors això és fonamental. Ara bé, això s'ha de fer...
preservant, evidentment, el dret que té el ciutadà o la ciutadana a l'accés a aquest recurs. Llavors, és un equilibri complicat. Jo crec també que hem millorat molt en els últims potser 10 anys o 12 anys en aquesta matèria, perquè és cert que els avenços tecnològics ens han permès coses que abans no es podien fer, rapideixen segons quines tramitacions, en accés a dades...
I, per tant, crec que estem en una situació millor de la que estàvem quan tirem la vista enrere. També crec que els ajuntaments, tant en l'aplicació de la Llei de la Dependència com en aquests reglaments dels ajuts socials, com en d'altres qüestions com poden ser la gestió de...
penso en una cosa molt concreta, perquè l'altre dia hi havia una companyia que ho reflexionava, el sistema de recollida de les escombraries, els ajuntaments de vegades estan una mica sols, sols en té el peligro, a l'hora de decidir com fer totes aquestes coses. És a dir,
Hi ha, evidentment, uns quants marcs legals per sobre els ajuntaments, hi ha legislació autonòmica, estatal, decrets, lleis, Europa... Vull dir que està tot regulat. Però quan ho baixes, quan ho aterres, resulta que tu, a serveis socials, tenies unes subvencions, però podien ser uns ajuts. Jo crec que també un marc jurídic una miqueta més unificat...
els ajuntaments, les administracions locals, ajudaria a l'hora de gestionar totes aquestes coses. He dit el tema de les escombraries, que jo crec que sigui com fonamental. Tens uns objectius de recuperació i de reciclatge de tal, però ho pots fer a la teva manera, cadascú a la seva manera i cadascú fa la seva batalla. Cada municipi té una...
una estructura o un territori diferent. El que es pot fer a un territori com Castellbisbal, probablement no ho pots implementar aquí, però el que implementis aquí no ho pots implementar a Sant Cugat. Per les diferències territorials de cada... Però hauria d'haver un marge.
És a dir, hauria d'haver un marge d'adaptació, però hauria d'haver una seguretat o un marc una miqueta més clar. Amb el tema d'habitatge, per exemple, que és potser el que més conec, és molt evident. Hi ha uns decrets, hi ha unes legislacions que et permeten fer unes coses, però l'aplicació després, tot el que necessites tu desenvolupar com a administració local...
per poder aplicar allò, que hi hagi un decret que digui que el que és o no és un habitatge, que compleix o no compleix, que es compleix o no, la llei de l'habitatge és una cosa, però tot el que tu necessites de desenvolupar, el teu propi reglament, el teu equip d'inspeccions, etc.
Per aplicar això, estem molt sols els ajuntaments realment a l'hora d'aplicar totes aquestes coses. Llavors també, i amb el tema de la llei de la dependència probablement sigui un cas molt similar perquè al final són professionals públics els que van i han de fer tota la tramitació i tots els passos a seguir. Per tant, jo crec que cal...
per descomptat continuar garantint la transparència i els criteris en el repartiment de recursos públics, siguin els que siguin. Jo no sé si és simplificar, però facilitar les eines que tenim als ajuntaments per desenvolupar i per aplicar aquest repartiment de recursos i el resultat d'aquest hauria de ser massa eficiència.
Queden 8 minuts i m'agradaria parlar d'intel·ligència artificial. No sé si sou usuaris. Ahir el president Salvador Illa explicava que es mobilitzaran 1.000 milions d'euros fins a 2030.
en una estratègia d'intel·ligència artificial. Entre altres coses, s'impulsarà un núvol públic, s'obrirà, es promouran graus universitaris a l'entorn d'aquest tema i es reduiran els tràmits, atenció, d'això estàvem parlant, un 40%. És aquesta estratègia d'intel·ligència artificial per a Catalunya. Entre altres coses, es destinaran 60 milions d'euros a dotar les infraestructures digitals de més capacitat d'intel·ligència, incrementant
fins a un 20% l'eficiència operativa i 200 milions d'euros per garantir la connexió de fibra òptica i 5G per cobrir el 100% del territori, que de vegades quan estem aquí a l'àrea metropolitana ho tenim tot com molt fàcil, i quan surts a qualsevol zona del territori t'adones que no estan ni connectats, vaja, hi ha moltes zones on no hi ha ni cobertura telefònica.
o encara hi ha zones amb falta de cobertura de mòbil. Escoltem el president quan explicava aquesta inversió i, sobretot, quin és l'objectiu. Aquests vuit eixos tenen l'ambició de convertir la intel·ligència artificial en un autèntic actiu estratègic de país.
I ho fem amb objectiu inequívoc de guanyar competitivitat, millorar la qualitat de vida i garantir una prosperitat que sigui compartida, responsable, ètica i segura. Una prosperitat que no deixi ningú enrere i que reforci el nostre model social, econòmic i institucional. Es pot parlar molt d'intel·ligència artificial i és evident que és una cosa que ha arribat per quedar-s'hi. Hi ha qui ja és usuari, qui...
la prova a nivell d'usuari, però és evident que també a nivell d'institucions s'havia de començar a fer alguna cosa, perquè si no, també arribarem tard, com altres vegades. Explicava al president que hi ha 8 eixos, 88 actuacions, i algunes ja us les explicava...
sobretot servirà, d'una banda, per això que dèiem, segurament reduir tràmits i millorar l'eficiència de la pròpia administració, però també generarà llocs de treball i aquí sí que les institucions tenen molt a dir, perquè...
És evident que estem davant d'una revolució, no sé, la quarta revolució, ja no industrial. Molt intens aquest segle. No han nombrat cap consellera d'intel·ligència artificial. No ho sé, com la d'Albània. Com la d'Albània. No, crec que de moment tots els consellers i conselleres són de carn i ossos. Però dóna-li temps.
Jo crec que el relat està molt ben traçat. Posava tres grans objectius sobre la taula. El president deia competitivitat, qualitat de vida i prosperitat. Jo, d'això que la prosperitat la posi entre cometes en un marc capitalista neoliberal, que és prosperitat. Però qualitat de vida sí que és un tema que crec que és central.
i que realment haurem de veure... Jo no he vist, no he accedit, no he xafardejat encara aquest pla, però sí que crec que posar la qualitat de vida al centre de totes aquestes qüestions és fonamental. És a dir, per mi la pregunta és... Quants milions? Mil milions? Mil milions fins al 2030. Per mi la pregunta és... Abans preguntaves, està infrafinanciada la sanitat pública? Jo te diré, aquests mil milions d'euros serviran per reduir les llistes d'espera?
És a dir, una de les conseqüències de l'aplicació de la intel·ligència artificial a l'administració pública serà que podrem gestionar millor certes coses i permetrem reduir la llista d'espera, perquè llavors no és un tema de malfinançament perquè no tinguem prou diners en aquest país. I torno, és on els posem. Ja sabeu que aquestes presentacions públiques són el que són.
És a dir, que es presenta i després veure la materialització segurament caldrà esperar molt. S'ha dit, o es diu, que les necessitats de sectors com l'agroalimentari, la mobilitat i el transport, les energies renovables, la salut, la biomedicina i el turisme són algunes de les prioritàries. Veurem quant de prioritàries, clar.
Clar, quant de prioritàries i fins a quin punt els beneficis, quina part dels beneficis, i beneficis ja no només econòmics sinó en el sentit ampli, va cap als agents privats gestors de totes aquestes coses?
o van cap a la ciutadania realment en el seu dia a dia, no? Que el tema de la intel·ligència artificial, és que ja no és una opció, no? Està aquí i ja està. I, per tant, que des d'administració s'entomi això i s'encari fonamental, importantíssim. I jo quedo...
diguéssim, i repeteixo, valoració positiva d'aquests elements, competitivitat és imprescindible, necessitem un mercat econòmic evidentment que funcione, però sobretot qualitat de vida de la gent. I jo crec que és aquí on s'ha de focalitzar i on aquelles persones que tenen o tinguem la responsabilitat de fiscalitzar això, com hauríem de fiscalitzar tota l'acció del govern, doncs ens hauríem de fixar. 30.000 treballadors públics es formaran.
De fet, s'haurien de capacitar tots els treballadors i treballadores públics.
Sí, clar. Sí, suposo que es farà progressivament i després. Al final és una eina que si s'implementa i s'acaba implementant a tot el territori, tots hauran d'estar informats en aquesta matèria. Segurament tu ets el que més utilitza la intel·ligència artificial per una qüestió d'edat. Jo l'utilitzo a diari. Explica, explica. Pràcticament l'utilitzo a diari. El JGPT és una eina més. És com quan t'ensenyen a fer servir, a sumar, a restar, a multiplicar,
i després et donen la calculadora, i tu llavors ho fas més ràpid, això és pràcticament el mateix. Tu, per exemple, una cosa de les que et fa servir jo és redactar el teu text i ho passes per la intel·ligència perquè et faci recomanacions, et recomana afegir certa informació, certes paraules que et donen un punt més de serietat, o si li poses específicament que estàs fent un treball sobre això, doncs vocabulari és una eina. Sí que és cert que tots els coneixements els has de tenir.
Clar, perquè li has de dir que és el que vols. Tu li has de dir que és el que tu vols. Clar, però, per exemple, tornant al tema que començàvem, el de les llistes d'espera, segurament la intel·ligència artificial et podrà fer un millor diagnòstic que una o deu persones mirant les llistes d'espera i explicant el que explicava l'anem al inici. Però sí que és cert que igualment hi ha d'haver algú darrere, perquè a mi m'ha passat que molts cops... Tu saps alguna cosa, ho poses, et dona una resposta que dius no.
Jo he tingut baralles interessants. Sí, perquè, per exemple, no gestiona grans volums de dades adequadament. I llavors, de vegades, he entrat en bucle amb ell. I també hi ha la versió gratuïta i la versió de pagament. Era de pagament, eh? Hi ha moltes coses que, com tot.
Jo li recomano a la gent que faci proves de coses que sap positivament, perquè de vegades pot ser un joc. Perquè és clar, no ho sap tot, la intel·ligència artificial, o de vegades s'equivoca de coses. I és divertit. I també com a cercador, com a no Google, com a redactor, com a tal, doncs és una bona eina. Bé, fer experiments. Ania, Gerard, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Us espero la pròxima setmana. Fins aviat teu. Adeu.