La tertúlia de Rubí al dia amb Albert Soler.
Passa pràcticament un minut de les 10 del matí. Bon dia i benvinguts a la tertúlia de Rubí al dia. Un cop la Pamela Martínez ens ha posat al dia amb tot el que hem de saber de Rubí per aquest dijous 4 de desembre, ara toca l'hora de la reflexió i de l'opinió del magazín matinal de Ràdio Rubí. Avui tenim a l'estudi, com cada dijous, amb Pepa Adelantado. Molt bon dia. Bon dia. Ui, aquesta veu. Ja en parlarem d'això, ja en parlarem d'això també. Sí, ja en parlarem d'això, ja en parlarem d'això també. Maria Àngels Ruiz, bon dia. Bon dia. Bon dia.
Conxita Jiménez, bon dia. Hola, bon dia. I Victor Ramos, molt bon dia. Bon dia. Amb ells parlarem dels bancs del Pau Casals, de la pesta porcina i de la grip, que ve forta. Però els oients ja sabeu que volem comptar amb vosaltres. Si voleu comentar amb nosaltres, amb els tertulians i amb mi l'actualitat de la ciutat, recordeu, el telèfon per entrar en directe és al 93 588 59 60, 93 588 59 60.
La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí. Doncs vull començar la tertúlia amb un tema d'aquests molt de ciutat, molt de ciutat i que genera una miqueta d'opinions segurament confrontades. Fa uns dies vam conèixer que s'havien retirat els bancs que hi ha davant de l'escola Pau Casals, al carrer Sant Pere, però que pertanyen a la plaça que s'anomena Manuel Miralles,
i vam poder escoltar les queixes de l'AFA, de l'escola, dels pares, que demanaven que l'Ajuntament tornés a posar aquests bancs. Però ens faltava escoltar la veu dels veïns que s'havien queixat i que havien demanat a l'Ajuntament la retirada. Aquesta setmana...
Ahir, concretament, vam anar a parlar amb ells i aquests veïns, qui són més d'un, vam parlar amb tres concretament, ens asseguraven que, des que ja no hi ha aquest mobiliari urbà, s'han acabat els constants casos d'incivisme que els molestaven nit rere nit, amb sorolls, baralles, brutícia i consum de drogues. Aquesta setmana hem parlat amb aquests veïns. Escoltem-ne un, Josep Maria Barril.
Jo fa 50 anys que visc aquí, i aquí hi ha vis de tot. Mentre hi ha hagut bancs, això ja ha sigut de tot. I val més no qualificar el que he arribat a veure. Si no ha nascut algun cri, ho ha sigut perquè Déu no ha volgut. Jo he ratificat tot el que ha dit l'Antonio, i això és que els bancs són un problema, perquè per les nits, tard de nits, i fins i tot a vegades a l'estiu, durant el dia, són realment un problema pel veïn.
Però per què uns simples bancs s'han convertit en motiu de disputa veïnal, però també política? Fem una miqueta de memòria. El 2018 l'Ajuntament va retirar una bateria de contenidors que hi havia a la plaça i va instal·lar-hi aquests bancs per tal de dignificar l'espai.
Aquests, però, es van retirar durant la pandèmia per les molèsties provocades per la gent que els ocupava durant la nit i els riscos associats al trencament de les restriccions sanitàries. La comunitat educativa del Pau Casals, però, va començar una forta campanya per recuperar els bancs, una reclamació
que es va fer seva Esquerra Republicana i que fins i tot aquest partit va traslladar aquesta petició a l'acord per aprovar els pressupostos del 2024 amb el govern local. Un any després de rubricar el pacte es van tornar a instal·lar, aquesta vegada eren cadires individuals, no eren aquells bancs que hi caben tres persones juntes, sinó que eren cadires individuals, però davant el retorn dels casos d'incivisme i de les queixes veïnals, l'equip de govern ha retirat un altre cop per segona vegada aquests bancs. Segons l'Ajuntament...
Aquest retorn dels bancs amb el pacte amb Esquerra estava condicionat a que no es repetissin les molèsties, cosa que, segons els veïns, ha tornat a passar. Per tant, plantejat el tema, no sé com ho veieu, sou de bancs sí o bancs no.
Som de bancsí, el que passa és que és veritat que allò queda molt arraconat als vespres i allò és un caos d'incivisme. Jo hi he passat alguna vegada i no cal que sigui molt tard tampoc al vespre, avui ja es veu.
Els bancs tenen la seva utilitat, sobretot pels avis que van a buscar els nens. I en alguns casos necessitats. Són necessitats, no? Però clar, suposo que ho fa el fet també que estan endinsats i clar, tot això, perquè allà davant de la xola i tot això també van posar perquè poguessin ser la gent i tal. Però clar, aquell carrer és molt diferent. Allò queda com...
Queda molt desengelada aquella part d'allà dins. És normal. Però bé, vés-te'n a qualsevol plaça i a qualsevol lloc, que són aquí a les hores de la nit, no sols a medallar. Sí, per això volia dir, no? És un debat perquè potser si apliquem el mateix patró s'haurien de treure altres, no? Exacte. És aquest el problema que fem, traiem els bancs a la nit? Pots fer res més? Clar.
No, no, jo estic d'acord, eh? Vull dir, jo estic d'acord en què els bancs... Bueno, jo hi vaig a buscar els nets allà. A Pau Casals. A Pau Casals. I van allà i veig gent gran que estan esperant alguns que van d'hora, altres que van... que s'esperen que surtin 10 minuts abans. I veu gent gran allà drets i dius, ostres, aquí per què no es va posar un banc? D'alguna manera tens aquella sensació que els incívics
són els que guanyen la partida. I això, doncs clar, massa gràcia, a mi no em fa, i no crec que cap ciutadà normal i corrent li faci gràcia. Com s'arregla això? Això ja és un altre tema, no ho sé, perquè una certa vigilància podria millorar la situació, però tampoc controlar el tot, tampoc no crec que ho fes.
Llavors és allò de dir, aviam, aquí contentem els veïns que tenen la seva raó, que jo no ho discuteixo, però tenint en compte això, de zones d'aquestes, de conflictes, de botellons i de coses d'aquestes, n'hi ha més a Rubí.
Si en traiem una, potser que les traiem totes. Exacte. O si no, fem una miqueta de màniga ample amb aquesta que té una necessitat i una significació per a la gent que van a buscar els crius.
Jo hi veig un conflicte d'interessos brutal aquí. Per un cantó, el centre educatiu reclama que puguin berenar, que puguin estallar. I per un altre, els veïns també tenen dret a descansar. I li veig molt difícil solució, a no ser que els bancs siguin de pujada i baixada, que per vespre s'amaguin sota... Sí, per això, algun event, com el casino. Com els pivots aquests per no deixar passar el carrer. Sí, però...
És que ho trobo brutal, no?, que aquests problemes no tinguin solució, alguna solució d'haver, i potser molt tant. O sigui, jo no soc gens partidària de legislar, de governar a base de multes, però potser no quedarà més remei si la gent comença a tocar-li la butxaca i si no, doncs a treballar. Per la societat potser alguna cosa canviaria, no sé, potser és molt utòpic. Jo crec que s'ha de posar interès en trobar la solució. Sí.
No és allò d'allò, mira... Els trec, els poso i ja estan. Són uns contra els altres i clar, és difícil de solucionar. No, difícil no, hi ha d'haver una manera. I quina manera és? Jo no ho sé, però...
N'hi ha d'haver el que tu dius, les sancions. Fa ser una fórmula. Sí, perquè moltes zones us han... Recordeu la plaça Ramon Rossinyel, també? Aquella temporada quan la van obrir al principi, que també hi era un conflicte. Ara, des que han posat les cafeteries, els bars aquells i les terrasses i tal, sembla que la cosa ja està més pausada. Però al principi era horrorós, eh? Les nits allà eren horroroses. Ja. La culpa és l'incivisme. Víctor? Jo he sigut exalumne...
I alguna nit reconec, ara ja no, tinc 33 anys, però jo vaig fotre alguna nit allà en aquella plaça quan estaven als bancs.
Sí que és un conflicte d'interès una mica, per mi ara, sorprenent. Perquè a aquests veïns se'ls ha escoltat molt. Per la zona on estan, veïns antics de Rubí, segurament. A veure, jo d'aquella plaça he sortit tota la meva primària. Va ser el meu col·le. És una plaça que sí que és veritat que no és ni una plaça, però si tu et pares de pensar per fer dolenteries a Rubí, centre, no tens gaire oferta de plaça amagades.
Regina no ho és, l'11 no ho és, Casino no ho és, l'església tampoc ho és, ara fa fred, els veïns estaven contents, perquè ara ja no faran tantes, a l'estiu és el problema. Pep Rovira? Sí, per exemple, sí, sí, home, i tant. Tenim unes quantes, eh? I les reformes han ajudat també a fer-les més... Sí, la plaça Pep Rovira és un gran exemple d'una reforma que ha ajudat també a l'oci nocturn, però bueno, és un altre tema.
A mi em sorprèn, una mica, que hauríem de trobar una solució, sí, però quina? Que portin un camionet de cadires del Decathlon a les 4.30 quan surten els nens del Pau Casals i els hi deixin, els hi treguin. O que jo el que veig més, que és trist, però a vegades funcionem,
amb por, multes i prevença policial, i ho dic jo, i és tan trist això, però és que és veritat, eh? Si tu fots ahí un cotxe de mosso, o de policial local o del que sigui, i ho poses, doncs de les hores que la gent està...
tu passes un cop i dius, la poli, no nos quedamos, una altra, una altra, i ja no hi vas. I si ho veus una nit i una altra, igual és més econòmicament viable això, que a sola posen una patrulla al centre, que al centre jo no l'he viscut tant els últims mesos, però ma germana s'ha movat a aquell costat de Correus i visc a l'estatut, alçada de Huelva, al restaurant de Huelva. Quan anava-se caminant, jo me'n recordo una nit que ma germana deia, ua, Víctor, he ido por la calle Mayor a la una de la nit d'un divendres,
I fotia por. A veure, ma germana tampoc... Però bueno, és el que em deia ella, és aquesta font. Però sí que hauríem de trobar un entente, perquè treure bancs és el que diem. Tota la gent que s'espera ja de dilluns a divendres,
Perquè hi ha quatre que se'n van allà a liar quatre canutos, saps? Doncs posa un cotxe de poli, que igual dimarts no hi van. I abans jo recordo que vaig estar a monitor al Pau Casals, i al pati infantil donava la magia aquesta que va estar ocupada una temporada. El que jo vaig arribar a escoltar a les 12 del migdia, allà, del que...
ni del que feien a grito pelado, amb nens de 4 o 5 anys jugant a les cuinetes, flipant. Jo crec que molta gent d'aquesta, al final, si querien salir un poc a l'exterior, anar al banquito. Jo no dic que ara no passi. Però abans jo vaig veure situacions brutals, a les dues del migdia. En fi.
Bé, és un tema realment on xoquen dos drets, no? Sí. I aquí és on l'Ajuntament ha de trobar... Si és que existeix, que és el que esteu dient, no? És complicat, és complicat. L'equilibri per fer valer els dos drets. De moment, s'han intentat les dues opcions, més d'una vegada, i de moment s'ha quedat aquí. Llavors hi ha el tema també, quan dèiem, no?, de per què aquí sí i a un altre lloc no, no?, perquè segurament queixes n'hi ha.
des de part dels pares i de l'AFA, doncs s'acusa que hi ha un dels veïns que és molt proper al govern, etcètera, i que, per tant, se l'escolten més que no a uns altres. I aquí és on entra una mica la disputa política. Llavors, aquest veí nega això i el que diu i assenyala que és Esquerra, que ho està manipulant, etcètera, etcètera. Per això deia que és un conflicte veïnal però que es barreja la política. El problema és que tendim a polititzar-ho tot. Ja l'hem fiat, doncs.
És un problema veïnal, que si entra a la política... Valament, potser t'ho dic. I més al centre, que sempre està la reivindicació, que el centre està molt cuidat, sempre. Però avui és molt més gran. Ja no parlem del 25 de setembre, parlem de les urbis, que ara estan pintant la terra, les urbis. I han posat bus i es veu, saps? És curiós, eh?
Però clar, que passi al centre. En aquella plaça és que no hi ha una altra plaça més amagada que aquella plaça al centre. És a dir... Les escales que van de la Xola a l'altre carrer a baix, i després a la baixada que vas al carrer Major, aquelles escales estan més amagades encara. El que passa que igual...
O els que hi van ho fan més fluixet. Gent hi va, també, allà. És un lloc de pas i, en canvi, la plaça queda tancat, allò. No sé si també té relació amb el tema que Rubí té poc oci per la gent jove. Perquè quan tens els fills adolescents, t'adones que ja on van. El meu anava a Can Oriol al vespre. Suposo que allà no hi cabríeu.
O l'Arboretum, ara, el meu a l'Arboretum. Per què? No, va ser curiós perquè va tenir una... Va anar pitjor bastant... No me'n recordo, ja tinc 33, però si anàvem 15, 16, a les nits de divendres, dissabte, a Can Oriol, allà a fer un beure, i a jugar a bàsquet, saps? Doncs es trobaven taules, les taules de pícnic de Can Oriol. Sí, sí. Doncs en aquelles taules s'ajuntaven. En una taula, los raperos. En una taula, los heavy. En una taula, los quinquis, los quillos.
Los pijos. Estàvem tots i tots ens toleràvem. Anàvem amb respecte. Em pots donar un gel? Em pots donar un pip? Em perd el respecte. Els coneixíem tots i els portàvem bé. Ara, quan ja tenia 21-2 que vaig deixar anar-hi,
allò era campixa. Allò arribaven a les 4 de la nit un grup que no els havies vist tota la nit amb unes males pintes i unes males formes increïbles i de cop a les 5 que no s'havia buidat i s'havia quedat aquella gent. I ara no sé com està. Però això és un reflex del que deies. I és una cosa que no me'n recordo, però vaig fer un treball a la Uni, que era el fenomen pòsit, que era utilització de l'espai públic
amb un ús pel qual no s'havia pensat. I el Botillón és un cas... Claríssim. Claríssim. Perquè a l'Orioli hi ha moltes altres places, què creiem? Les piscines... Ara la meva novia viu allà i m'explica anècdotes de les urbis que jo no havia trepitjat en ma vida i formen per derrubir i tenen allà el seu ecosistema de veïns, de grups de WhatsApp. És fascinant, eh? Un dia passàvem per darrere les piscines municipals, les antigues, les que estan tancades,
I a tot el que era el pàrquing, que toca carretera, estava tot posat allà de pilones, aquests de formigó gegants, però tot, no s'hi pot aparcar, ni una moto entra. I clar, la meva nòpia m'ha explicat que el Covid allò era tota la nit, totes les nits, tu un arristre de cotxes, tothom va se'l beure, va se'l fumar, la seva música, i clar, al final va anar bé de treure la cadira de pauca, posar les coses aquestes de formigó perquè no s'hi podria aparcar, saps?
Sí, sí. Doncs veiem, veurem una mica com evoluciona aquest tema. Si tornarem enrere, jo aposto perquè no, no crec que tornin als bancs. Em sap greu, Pep, però... No, no, no. Porten una d'aquestes plegables dalt de Caslon. Exacte, haurem d'anar amb aquelles cadires plegables que la gent porta a les manis. Aquelles cadires que porten així, haurem d'anar així.
No, jo per mi no és, perquè jo arribo dos minuts abans. Ets puntual. No m'he desparat massa. Però veus gent gran que dius... Clar, el problema és aquest. Molt bé. Doncs canviem de tema. Anem a parlar ara sí que un tema que ens afecta, una mica de rebot, però ens afecta, i de fet fa més d'una setmana que a tots els mitjans de comunicació n'estem parlant matí, tarda, nit.
perquè parlarem de la pesta porcina. Els agents rurals eleven ja fins a 50 els porcs senglars trobats morts al radi d'afectació d'aquesta pesta porcina africana a l'entorn de Collserola, on la setmana passada van aparèixer els cossos sense vida dels dos primers exemplars.
El perímetre de moment es manté estable i no se n'ha trobat més fora d'aquest entorn, on s'han desplegat fins a 250 professionals del cos, dels agents rurals, dels ADF, Guàrdies Civils, la UME... No sé si heu vist cotxes de la Guàrdia Civil passejant per Rubí, que fa que una mica de... Ostres, xoca una miqueta. No ens espantéssim pas.
No, no. Bueno, sí, recorda fa 8 niets o així, no? Si fem una mica memòria. Des d'ahir, però, s'han incorporat, a més a més, també a l'operatiu els bombers que s'encarreguen de desinfectar els camins rurals de Cerdanyola i de Sant Cugat, que toquen amb els nostres, per tant, estem tots units. Els esforços ara se centren a evitar que la pesta s'expandeixi a través del corredor verd fins al parc de Sant Llorenç damunt. Això sí que els hi fa molta por, perquè llavors ja pot saltar al centre de Catalunya.
Ara per ara, de moment, les tasques s'han centrat en la localització dels exemplars, així com la seva contenció en aquest entorn que dèiem, per les tres carreteres que són la C-16, la C-58 i la P-7, així com també la línia de ferrocarrils de la Generalitat, que em sembla que ahir es van atropellar a un senglar i va haver d'estar parada la línia durant unes quantes hores, etcètera.
L'objectiu, però, seria... L'objectiu que voldrien seria capturar-los i eliminar-los, però falta el permís d'Europa per poder-ho fer. Ho explica Josep Antoni Mur, inspector en cap del cos dels agents rurals. Ara mateix estem pendents també del que ens diu el Ministeri d'Agricultura i la Comissió Europea que està fent la visita avui aquí perquè ens diguin a veure quins mètodes de control podem utilitzar per la captura d'animals,
i en quines zones. Nosaltres estem preparats, tenim recorreguts preparats, tenim sistemes de parany de captura massiva preparats, però necessitem que ens diguin on els podem utilitzar i quines són els mètodes que podem utilitzar pel sacrifici.
Aquest és un debat, els ecologistes ja han sortit a dir que no, que aquesta no és la manera, etcètera. Tot i així, quan portes tants dies obrint-ne els telenotícies, els portades als diaris, parlant del mateix tema, és normal, o seria normal que la gent agafés por, ni que sigui per prudència, doncs deixessin de comprar camps de porc o tal...
Nosaltres hem anat a les carnisseries de Rubí, hem anat a preguntar des de la ràdio, i la veritat és que ens expliquen que els consumidors rubinencs pregunten molt, això sí, però de moment estan comprant amb total normalitat. Veurem si apareix alguna notícia que fa canviar això, però de moment no s'està notant. No sé si vosaltres seguiu comprant amb normalitat, us ha agafat... Sí, jo no hi penso.
Sí, sí, vull dir, és una qüestió de dir... En aquest cas, que és una cosa tan notòria, diguéssim, perquè allò d'aquell fabricant que hi posa un component i és en un embotit, allò es pot descobrir o no es pot descobrir. Vull dir que la sanitat ho pot vigilar o no. Però en aquest cas concretament, m'imagino que les sanitats estaran perfectament a sobre del tema i no hi ha per què preocupar-se de res, perquè si ho tenen controlat, escolta'm...
No podrem menjar hummus, no podem menjar porc... La setmana passada vam parlar de l'hummus. Tens raó. No, jo crec que no s'ha de... Ni ous, que estan molt cars, Joan.
Jo crec que és la punta de l'Isselberg, tot això, no? Una mica... Un problema que està sortint arrel que por sanglars n'hi ha milers. És que n'hi ha molts. I qui li posa portes al camp? Perquè quan diuen que s'han d'eliminar, almenys uns quants, no? Penses, però com, no? Si se reprodueixen amb tanta facilitat. A més a més, és això que querien... Si no tenen repàs de predadors i, a més a més, estan a l'aire lliure. L'altre dia, tornant de Terrassa, per l'autopista de nit...
Just uns metres davant nostre, que allà no ens van pagar una pinya tots perquè no era el moment, un xicot va atropellar amb una família de porcs anglats. No sé com es van colar a l'autopista. La imatge aquella dels porcs s'abonitzant, que no me l'atrec, però penses, ostres, és que ja està. O sigui, han traspassat la barrera i estan a l'autopista. I després hi ha molts. És que pot provocar molts accidents. I a sobre ara, doncs, que portin aquesta malaltia que dius...
Com ho controlarem? Jo desconec molt el món amb què tot això s'està treballant, a nivell ecologista, a nivell social, a nivell de tot, però crec que és un problemon. És un problema. Des de la meva ignorància, eh? Vora pel tema que tu dius d'accidents i tot això, i clar, aquests animals es reprodueixen. I ara només faltava això. Sí, sí.
Potser serà la forma que toleren una mica més el fet de posar-hi mà, no? A més és que estàs convenut, perquè tu tens el teu coneixement limitat, evidentment no ho pots saber tot, no? I has de confiar molt en el que t'estan dient, en el que això no es traspassa, en què ho tindran controlat. Ah, bueno, ja ho heu vist, ja hi confio.
Jo també penso, és una mica el que diu ell, que jo tinc clar que davant d'aquestes situacions és quan es controla més la cosa. Perquè clar, ara sí que tothom està a sobre, perquè és un perill, està claríssim. Però em dóna seguretat tot aquest desplegament? No, no dic pel desplegament, em referia pel tema de consum i car de porcs.
Ah, no, sí, però clar, és que tot aquestes plàgament és per això. Al sanglar els hi foten, però arriba la campanya de Navidad, hi ha que comprar el jamoncito o la marca España. Ens hi juguem la vida. Està allà el ministre trucant aquí al jefe de la polilocal, moveu, si us pongo a los medios que queráis. Però és...
econòmicament, per l'economia... Però fa gots, aquest esplegament, està tothom aquí, eh? I ja ens ho han dit. Després del coronavirus, bueno, hem passat el Covid, però ara vindran anys... És el mundo moderno, amigos. Ara vindran anys de mascaretes, de la peste, de no sé què, de no sé cuánto, ara encara que estem tranquils perquè no ens afecta els humans. Ah!
Tant me'n fot. Jo soc zero, però em fa molta gràcia teories conspiranoides. Fa molta gràcia. Perquè dius, ojalà l'ésser humà arribés a fer-les de veritat. Però som tan tontos que no. Però si hi ha un problema sobre la població de sanglars, aquesta peste porcina és estupenda.
O sigui, estem esperant que ens donin permís no perquè es morin sols en una zona, sinó per agafar l'escopeta i entrar sang i fuego, saps? I dels mil que hi ha, deixar-ho amb 200. Això tothom ens ho ha plantejat, eh? Que si no era una cosa així una mica... Clar, que jo em crec zero, em crec zero això. Però ojalà l'ésser humà, el nostre polític, siguessin capaços de fer-ho de veritat. Jo estic segur que no, que s'ha menjat una entrapa, que no sé què, que s'ha posat malalunt...
I tan cutres... És que són molt cutres. Al final serà per això, eh? Però bueno, així estem. Sí, sí. De fet, els caçadors de tota la zona estan esperant, estan ja preparats, amb unes ganes de sortir. Això t'ho dic. Tant cartucho a la copeta, ja, tots esperats.
Sí, sí. I a nivell de les teories aquestes més conspiratives, o no tant, clar, la teoria de l'entrepà, que és el que sembla ara mateix més factible, no? Un entrepà amb un botit que estigués contaminat, un porc sanglès al mengers, etcètera. Però, clar, em sembla que va ser ahir a la ràdio RAC1, vaig sentir que entrevistaven el director de l'IRTA Cresa, que és el centre d'estudi de seguretat alimentària, que està dins de l'Autònoma.
a tocar d'on s'ha trobat. I allà és on es fan anàlisis de pesta porcina africana. Llavors, clar, què era més fàcil dir? Que s'ha escapat algú d'allà, que ha sigut per culpa d'allò. Va sortir l'home explicant les mesures de seguretat, com es fan, són superestrictes, els fan canviar-se de roba, quan surten dutxar-se dues vegades... Però allà està. I si no troben una resposta factible...
la gent creurà el que volen. És com el pacient zero de la Covid, no? Exacte. Qui va ser el primer? És així, clar. D'alguna manera aquesta persona es va contaminar. I va començar amb un, suposadament, un ratpenat i tal, i clar, la por ara de dir, no, aquí no passa res. Sí, però aquell llavors... El dubte de l'humà i quan no hi ha respostes, te les inventes. Les teories aquestes. El que passa és que...
Si posem tants i tants invents, estem castigant el planeta de tal manera que ja no ens sorprèn res. Perquè dius... Ara aquí estem respirant un aire que té els seus virus d'aquí, tots col·locadets i tots en forma... Però la quantitat de milions de virus que hi poden haver en un metre cúbic d'aire, llavors es dius... Quan no ataquï un atacarà l'altre, dependrem, dependrem...
No sé si us posen d'acord, o ara toca tu, ara em toca a mi, però quan no és... Demanen tanda, demanen tanda. Al final l'ésser humà és un animal adaptatiu, un animal adaptant, és com el que parlàvem abans dels col·les. Si estàs en col·les, a mi em fan molt petits, però al final agafa molts anticossos, que pots posar malalt igual, però potser una gripe la poses com un refredat, perquè mira, nosaltres al carrer...
Fa anys que estem ja exposats a aquesta brutícia i a aquesta contaminació, ja estem acostumats. El nostre cos ja s'ha integrat. I nens que vinguin s'aniran adaptant, això. És trist, però és el món en què vivim. Perquè si de veritat ens afecta la salut fort, que hi ha casos, ja els coneixem, ja hem parlat aquí. Però en general estem vivint en un món contaminat, amb un aire molt dolent, etcètera, fa anys...
Sí, sí. I el que passa amb els anglats aquí...
Clar, no és una espècie invasora, sempre ha estat aquí. Però jo no me'n recordo, no sé si era de la BBC o alguna cosa, vaig venir a m'ho comentar, que parlava una mica de com les espècies no invasores, les enlloc, per falta del que sigui, de menjar, de tal, sobresplotar els boscos, els carrega i tal, però jo què sé, a l'Índia, per exemple, veies pumas o tigres que sempre estaven a la jungla i de cop els maten la part de bosque que hi havia en micos que s'han...
Pues el tigre té ganes. I el tigre baixava allà a Bangladesh a menjar el que trobés. I si trobava un nen, pues se'n menjava el nen. I la gent d'allà deia... Això és la vida passat. I a tants altres llocs passen coses similars.
Quina és la solució? O sigui, també és difícil solució. Les cadires de la poca s'ho eren, però aquesta també, eh? O sigui, tu ara mates de 1.000 sanglars, mates 200, i espera't, espera't que el 2035 hi ha 1.200, si no fos res. I es pren la poca consciència a la gent donant-li menjar.
Jo quan vaig a parar les urbis i pujo, totes les broses, els contenidors, estan preparats per senglars. Ara, el que no està preparat és que pel burro de la urbi deixi la bossa ja tirada, la megatal d'herba ja tirada, i arribes a les 9 del matí i ha fet un guirià interessant, eh? I dius, home, qui han sigut? Doncs els senglars. No passa res, saps?
Quan van començar a aparèixer sanglars així a la ciutat, em veies, però tampoc era tan habitual, però és que ara és estrany el dia que tu surts al carrer de nit i no te trobes amb una família. Sí, sí. I va haver una temporada que baixaven per aquí, pel pont de Can Claverí, a la Riera, i els veies passejar-se per allà. I per l'Estatut, per avinguda de l'Estatut, com en Pedro Bosocasa. I davant de la mútua, aquells que van fotografiar també, que havien anat davant dels contenidors, clar, si tenen ganes, busquen la vida. Sí, sí.
Arriben fins on no faci falta, per això que diu ara el Víctor. Molt bé, doncs va, farem una petita pausa, agafem aire i encarrerem la recta final de la tertúlia. La tertúlia de Rubí al dia. L'espai de reflexió i opinió de Ràdio Rubí.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador al Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana, a la una del migdia, i als caps de setmana, a les 8 del vespre.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Ara i sempre, les ballades, les sardanes, els aplecs, la informació sardanista. Ara i sempre, cada diumenge a Ràdio Rubí amb Josep Puigventós i amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí.
La tertúlia de Rubí al dia, de dilluns a divendres, de 10 a 11 a Ràdio Rubí. Passen 3 minuts de 2 quarts d'11 del matí, seguim a la tertúlia de Rubí al dia i hem parlat d'un virus que no afecta els humans i ara parlarem d'un altre que sí que afecta els humans. Perquè el Departament de Salut preveu que el pic de la grip arribi en 3 setmanes, és a dir, feu comptes...
Per Nadal. Sempre així. Les xifres actuals superen el nivell moderat i preveu que en unes dues setmanes s'arribi al pic més alt, que són uns 218 casos per cada 100.000 habitants. La conselleria... Mira, ja tenim el Víctor aquí en camí.
La Conselleria ha dit que la situació actual ja ocupa molt el sistema i ha reiterat la recomanació de vacunar-se, especialment els col·lectius de més risc, i a més a més s'ha mostrat, des de la Conselleria i des de la Generalitat, són partidaris de fer obligatòria la mascareta en determinats entorns i ha explicat que la Conselleria portarà aquesta proposta a la reunió entre el Ministeri de Sanitat i les comunitats que es va fer ahir. Per tant...
Com ho veieu? Primer, pregunto si us heu vacunat, no us heu vacunat. Ara ja es pot vacunar tothom, més enllà dels col·lectius de risc, ja es pot vacunar tothom. Jo sí. Sí? Sí, jo també. Jo també. Molt bé. Aquest any no. És el primer any que no em vacuno, eh?
Doncs jo és el primer any que em vacuno. Ah, perquè l'enganxo cada any. Hi havia una vacuna pels ulls, l'hereu tornant. Jo l'enganxo cada any, al final. Vaig a provar aquest any. No he sigut mai contra la vacuna. El que passa és que cada vegada que m'avisaven per anar-me a vacunar, s'haven constipat.
I llavors em deien que no em podien vacunar. Doncs molt bé, ja tornaré. I quan se'm passava l'encostipat, perquè són uns encostipats que em duraven dos mesos, quan se'm acabava l'encostipat ja havia passat l'hivern, ja no calia anar-te a vacunar. I aquest any estava una miqueta tal com veieu, una miqueta que fos així, i vaig dir, no, no, vacunem, vacunem-t'ho, tira, tira, perquè ja... I bueno...
I t'has trobat bé, perquè hi ha molta gent que té com un bajón, o, fins i tot, l'acaba agafant. Jo passés em vaig deixar de vacunar. Jo cada any era posar-me la vacuna, i els 4 o 5 dies em començava a trobar malament i grip. Però grip, a més a més, forta. Ningú hagués dit que m'havia vacunat. I dic, aquest any vaig a fer la prova. Si l'agafo, mira, mala sort. L'agafo cada any, eh? M'és igual.
No, no, jo em vaig trobar bé. Bé, bé, no. O sigui, és que no em va entrar ni em feia mal el braç, ni res, res, res. M'han posat el Covid i la grip, una cada banda. Sí, una cada banda. No sé, fins i tot et queda aquell dubte de dir, vols dir, això funciona? No m'ha fet res? Bueno, no m'ha fet res.
Ara tinc això, la veu així amb aquest enganxat i tot això, però que els altres anys era aquella igüeta que vas rejant del nat i que no pares mai i que no acabes mai. I aquest any no. Aquest any de moment no. I ja que no s'ha acabat l'any. Bueno... No, però ja li veig la pinta. Ja veig més o menys per on va. El Pep ha fet previsió i se l'ha donat. A mi m'ha passat al revés aquests anys. I vaig estar temptada, vaig pensar al final. Vaig a provar, a veure què passa.
Bueno, imagina que no l'agafes, mare meva. Et podries convertir en un antivacunes, a cop. Antivacunes tampoc, però bé, he fet una prova a mi mateixa. Vull dir, tampoc no passa res. Sí, sí. Home, recordem la pel Covid, allà quan hi havia l'època de vacunació, que ens posaven la vacuna i tenies un dia o dos que estaves... Estaves xucut. Estaves regular. Sí, sí, sí. Després ja t'activaves, però...
No, està clar que... A veure, les vacunes, en general, no serem pas antivacunes aquí, ni molt menys, i la del Covid, vaja, ha sigut la salvació de tots. Tots els malgrats, etcètera. Però sí que és cert que la de la grip, doncs, bé, té una efectivitat alta, el que fan, bàsicament, és per controlar, però no vol dir que si te la poses no et passi, no? I això és el que fa que costi...
A més, hi ha mutacions, eh?, de l'any passat, i normalment està feta la vacuna amb els anticossos de l'any passat. Vull dir que, clar, la grip muta, contínuament. Sí, però si tu tens les defenses, més o menys, al dia, aquesta petita mutació, doncs, la poden... La superes? La poden estromir. Jo us ho explicaré. Sí, sí. Quan s'acabi l'hivern ja us ho explicaré. Farem, com es diu, una...
Un exercici empíric amb la Mari Àngels i veurem com evoluciona. Si dijous que ve no ve la tertúlia, ja sabrem.
Amb un sol individu, no sé si... Poden ser moltes coses, però m'he vacunat cada any i cada any l'enganxo a vacunar-me. Aquest any vaig a fer la prova, a veure què passa. O 100%, no 0%. Igual em moro, és igual. Per sort, encara no amb aquesta grip. Tot i que evidentment hi ha casos que es compliquen i hi ha gent que mor. I l'altre aspecte és el...
Cada any, des que hem sortit del Covid, quan venen aquests pics de grip, des de les autoritats parlen de... Ostres, potser el desembre-gener hauríem de portar mascareta un altre cop, almenys o les persones que estan amb símptomes o en els llocs on es concentri molta gent...
No ho sé. És a dir, un cop ens vam treure allò del cap, la mascareta, us veieu tornant-hi? Uf. Home, jo preferiria que no. Jo preferiria que no, però penso que si realment hi ha una pandèmia, val la pena. Quan portava amb mascareta...
Clar, les escoles són focus, sempre, de refredats i de tot. I aquell any no n'hi havia. Els alumnes no faltaven per grips i refredats, per altres coses, ni per temes de panxa, tampoc. I jo vaig pensar, ostres, doncs, cada any em posaré una mascareta. Clar, això ho vaig dir amb la mascareta posada, però un cop em la van treure, ningú va posar-se la mascareta. És incòmode. És incòmode i és com, no sé, com que t'està tallant les ales. A l'hivern t'obedeixes de punt positiu i t'abriga.
A mi que se me refreda el nas, em va l'embarcar bé la mascareta. Mascareta peguiana, ara, per la nova temporada. Això ho posa a la polambia, el xaval, i ho tens a totes les tendes. A banda que hi ha hagut conseqüències de les mascaretes. La generació que va anar a aprendre a llegir amb mascareta...
el tema de l'oralitat i el tema de la pronúncia no els està sortint massa bé. Aquests estan fent ara sisè? Sí, sí, sí. I és un dels factors que també estan detectant? Sí, sí. Llavors, clar, vull dir...
Bueno, y ahí da pena en 15 actos nos parla de bozal. ¡El bozal! Pa' gracia que es actoso, eh, pero bueno, es como la cosa de antivacunas, el bozal, no sé qué, que al final lo han hecho para el COVID, me han recordado ya cuando me han obri. Y las reuniones familiares han de ser de cinco miembros o de...
I tot s'ho va saltar per la torre. Era Nadal, no em podia trobar. No era 2020, era 2021, 22 fins i tot, les reunions familiares, s'ha d'airejar, i dius, home, tio, llavors no ho feies, saps? O sigui, que no aireja una mica l'estança, encara que no hi hagi Covid. Per tu l'hori bé,
que corre a l'aire una mica, saps? Sí, sí. És una mica lògic tot. És el que deies. No, el nen amb mascareta, no. Però clar, al final han d'estar allà a la classe fent la planeta a la classe amb la profe. Som animassociables al final. Això no ens ho poden treure. Ara...
Quan ens diguin, si passa mascareta al cap, que jo crec que el cap encara es porta mascareta, no? Jo fa molt de temps que no, eh? No, no a tot arreu, eh? No és obligatori. Es van anar deixant, es van anar deixant i no es fa. Que passa que hi veus molta gent, però justament, i personal sanitari que la porten, però per això, perquè clar, com que es troben amb molta gent amb grip, però ens han de protegir, clar. Sí, sí. Bueno, l'opció la tenim.
O sigui, a tren, quan anem amb catalans i tal, a vegades sí ens trobem gent que ha de mascareta, però potser és gent que ha d'agafar el tren tots els dies i està treballant i no poden posar-se malalts i diu, eh, me pongo la mascareta i... No, i que ens hem conscienciat, també, de no anar repartint virus a la que et trobes refredat o qualsevol història, perquè és veritat, que et poses en un lloc d'aquests i comences a dir, sí, tot això tothom et mira. Jo em poso la mascareta i d'alguna manera, no ho sé, també estic protegint la resta, jo ho trobo bé. Sí.
Bueno, i al final és el que parlàvem abans amb el tema de la... Jo estic agafant com un leitmotiv, eh, el de les cadires del podcast, saps? Però, clar, al final si arriba un punt que ens obliguen, que ens obliguen a portar mascareta al cap al tren i al centre comercial, m'ho invento, i aquest cas últim no ho crec perquè és privat i s'hauria de... Està molt malament...
Al final funcionem amb això, prohibició, multes i obligacions. Si no m'obliguen, no me la poso. Ara, si m'obliguen, hem de pensar, com estava el 2020, que la tenia d'estar morint cada dia a mans plenes, i al final em van haver d'obligar a ficar-nos a casa confinats. Imagineu... Ens hem d'imaginar com està la cosa i ho van viure tots. Ara, si tornem a passar, no comencem amb el bozal... Jo prefereixo una mascareta que està tancada a casa.
No, i tant, i no ho faran per una grip, que això passa cada any. Ara ens estan dient que el pic no arriba en tres setmanes, al Nadal. I al Nadal, que ens trobarem tots, el de no sé on, i ens trobarem tots a una casa a menjar galalons, el sopa, i què? I després hi ha un altre pic, o tu, la grip passa cada any. És que és el que et dic, que cada any hi ha dos o tres focus de grip. A més a més està demostrat.
El que passa és que quan arriba aquest temps ens alarmen a tots. Sí, és que hi ha gent que són mitjans que són alarmistes de mena. Només has de veure les programacions que tenen i els temes que toquen. I una cosa que es podria resoldre, si la cosa es complica ens haurem de posar mascareta.
I hem acabat, no, no, li donen voltes i envien una unitat mòbil i parlen amb el veïnat i tota la història. Llavors, aquí la gent, que no està molt fotuda en el tema, diu, això és gravíssim, eh? Això és gravíssim. I a Torre va ser...
Després sempre hi ha al darrere l'espavilat que es forra venent mascaretes. Bueno, clar. Mira els espavilats. Però de totes maneres, aquests són imunes. És que si rasquem una mica, segurament hi ha uns interessos econòmics darrere de totes les decisions.
A tot arreu, a tot arreu. A mi em sap greu pensar així, però quan has comentat que podries pensar que el tema de la peste porcina sortia d'un laboratori, és que a mi m'ha passat amb tot això. Amb el Covid també costa no creure que ha sortit d'algun lloc, inclús amb la sida, que va sortir del no-res. Va començar a malaltir un sector en concret. Llavors, penses...
Serà que els humans ens estem tornant cada cop menys immunes o serà que cada vegada estan fent més proves amb nosaltres? A veure... Això no, sens dubte. Jo el de senglars no vaig pensar potser això, però sí que vaig pensar que era un invent que s'havien ideat ells per poder començar a exterminar els senglars. Jo, sí, sincerament...
Vaig malpensar en aquest aspecte. No hi ha una altra manera, potser aquesta. El que passa és que l'efecte col·lateral dels danys econòmics d'un sector important costa de pensar, però... Sí, però és el que estem dient, hi ha bàndols per tot. Jo vaig veure una pel·lícula fa molts anys, em sembla que es deia el tren de Samarcanda o alguna cosa així.
que eren uns lladres que entren en un laboratori i roben dos bidonets de no se sap què. I allò era un virus que estaven produint amb efectes militars, per enxufar-lo el segon sigui. I, bueno, es peta un d'aquells bidons.
vidons es trenca o s'obre i els dos llades d'aquests s'escapen amb un tren. Llavors comença el moviment que hi ha això, que s'ha passat això, que en l'enfrontament que van tenir amb la policia abans va haver-hi aquesta trencadissa i tal, llavors tenen clar que aquells tiros estan contaminats. I si estan dintre del tren, doncs estan tots contaminats els del tren i s'han de carregar el tren.
i se'l carreguen amb un pont d'aquells d'això, bueno, ja les... Has fet spoiler. No, no. Hi ha que caduquen, eh? Aquesta és molt antiga, diria, no? Oh, l'antiga. Deu fotre 50 anys. Abans d'escriure l'espoiler, ja. Has tingut temps. La pel·lícula no.
Bueno, vull dir que és aquesta cosa de dir... Pot passar. Clar que pot passar. Totalment. Doncs va, posem-nos una miqueta... Canviem de tema, posem-nos una miqueta més contents. Vinga. Porteu tots els auriculars, sí? Sí. Doncs va, a veure si coneixeu aquesta cançó. If the world was ending, I'd wanna be next to you.
La coneixeu o l'heu sentida alguna vegada? Sí, heu sentida. Avui he sentit que em feia una versió al Bruno Mars. No, és que és del Bruno Mars. Bruno Mars i Lady Gaga. Però sabeu per què l'he posada?
No, no, no, perquè és la cançó més escoltada a tot el món aquest any 2025. Ah, sí? A tot el món, segons el rànquing de Spotify, que va sortir ahir, que dius, és l'any 2025, encara no ha acabat, ens queda un mes, suposo que ja en donen per fet que no canviarà això, però en tot cas és el rànquing que ahir, i a més tots els que tenen Spotify, no sé quin té d'aquí Spotify, vosaltres dos? Jo no. Vosaltres dos no, eh? L'heu mirat ja, el vostre rànquing?
Sí? Quina cançó ha sortit? La vols dir? La més escoltada? Baile inolvidable de Bad Bunny. Mira. M'ha marcat una mica el 2025, la veritat, aquesta cançó. Molt bé. A mi la Rosalia. La Rosalia? Molt bé. D'aquest últim disc? Sí, l'últim. Ostres, doncs, perquè sorti la més escoltada ha sortit fa molt poc, eh? L'has posat bastant, eh? Sí, perquè vaig a ser una temporada que no posava. Però hi ha una cançó que l'he posada fins la societat. Sí.
Molt bé, doncs tu has escoltat Bad Bunny molt, doncs escoltem-ho també.
Doncs el Bad Bunny, aquest no sé si el coneixeu. El nom potser sí o no? El nom sí. Aquesta cançó no, eh? Sí, la cançó no. Doncs és l'artista més escoltat. És a dir, la cançó que hem posat abans és només la cançó, però el Bruno Mars no és el més escoltat. En canvi, de totes les cançons de Bad Bunny, sumades, seria més el més escoltat a tot el món, també. I és un artista que canta en castellà, per tant, té el seu mèrit. Què té Bad Bunny, ja que tu l'escoltes? Què t'agrada?
Jo tinc un lore amb Bad Bunny interessant, eh? Perquè, a veure... Mira, soc el major defensor de Bad Bunny...
No sé quin podria comparar, però clar, jo vinc del món del hip-hop, d'acord, 14 anys, no escoltaves 40, tot el mainstream és versura, i jo tinc l'underground i tal. I vaig fent gran, i bueno, i descobreixes gèneres nous, antics, te'n vas als antics, hòstic, i això que era antic ho ha fet aquest nou que és el que m'agrada a mi, bueno.
I arriba i va venir aquest. És un noi que, bueno, ha crescut allà a Nova York, la família portorriquena, un barri humil. I sí que comença a fer reguetó duro i regular. Però va tenir una transcendència. Aquest tio fent el que li surt del nas. Fa el que vol. Trenca amb una marca per anar-se amb una altra. Està en Universal o amb Sony. Trenca i se'n fa el seu sellet. A veure com em va.
agafar un CD de rap, rock, que no mai havia fet, li surt bé. El tio de pandèmia agafa un tràiler, i en pandèmia, Nova York tancat, el tio sortia amb un tràiler i un remolc i feia concerts pel barri on vivia i pels voltants i tal.
I ara ha tret el CD aquest, que a la gent li va sorprendre molt, igual que li ha sorprès a molta gènere el CD no de Rosalía. Perquè clar, tu vens a la Rosalía d'una motomami, un no sé què, gènere urban, gènere... o del flamenc i del tal, del malquerer, i ara et fa aquest CD, la Rosalía, música del segle...
17, 18, barroc, òpera, tal. I ara va venir, va fer el suceder, que el va treure el 5 de gener, si no m'equivoco, d'aquest 2025, i la gent esperant un reggaeton, i el tio agafa res portorriquenya de la seva família, no sé què, i et fa un àlbum, un àlbum d'aquests, com el de la Rosalía, i com són els àlbums bons, que tenen una història.
i que tu comences la primera cançó i l'última, i és una aventura, és una història seguida. Per cançó ens està bé, però amb tot el revolt que ha tingut...
Tota la publicitat, com va fer la gira, la gent dient... Va ser el primer artista que això... És que tinc molta lore de Bad Bunny, eh? Hi ha un àlbum antic, que tenia una pista, que era un minut, en un aeroport, una noia, pel Magafonia, dient... Senyores pasajeros, el vuelo a Europa se ha cancelado.
I això volia dir que no faria gira d'Europa en aquell CD. Amb les noves tecnologies, la música digital, que això no ho pots fer amb un CD físic ni en un vinil, i el tu ho vas fer a Spotify o a les plataformes on t'he penjat això, la gent va saber que faria gira a Europa perquè algú va veure que eren dos punts i una C, en plan trist.
el nom de la cançó es pot diferir això. Doncs el tio ho va canviar i va posar dos punts i una D, que és una cara contenta. I va canviar el nom. Però clar, quan li van donar el play d'una cançó del 2019 o por ahí, doncs el tio, la tia de la megafonia,
I de queridos pasajeros, l'avión para Europa está a punto de despegar. I la gent va dir... Oh! I va començar a fer lo de las dos cadiretes, i posava el Montjuïc o el Palo Sant Jordi. I posava las dos cadiretes, i tu ja sabies que allà faria un concertasso, i a no sé on, las dos cadiretes... En fi, que eso ha guanyat el sol. Els reis del màrqueting, segurament el Boni és molt bo, i ara estàvem escoltant la Rosalía, que és l'altra reina del màrqueting. Escoltem el seu optimisme. Solo soy un té.
No sé, aquesta és la que t'agrada a tu? Sí? Mira, l'ha encertat el José. Bueno, n'hi ha diverses, eh? Aquest disc està molt bé. Mira, la Rosalina m'agradava. I aquest disc l'he escoltat i he de reconèixer que sí que m'agrada. Bueno, quan canvies d'estil, a mi m'ha passat en Bad Bunny. Jo era... Re, era el tipus de música que no m'agrada gens. Jo no.
I quan vaig començar a sentir aquesta d'en David Tirant-me's Fotos, la de Nova York, Nova York, també la final. Ostres, vaig dir, això m'agrada. Potser no és el que més m'agrada, però està molt bé. Unes cançons d'un estil que no t'agrada, pot ser perfectament compatible. Sí, sí, sí. I vosaltres que no teniu Spotify, si us fessin el vostre resum de l'any, quina és la cançó més escoltada? Va, penseu-hi.
Jo és que, a més a més, amb la música soc molt variable. Depèn del meu estat d'ànim, escolto un tipus de música o no escolto una altra. La música més escoltada... La teva, sí, que has escoltat aquest any. Aquest any què has escoltat? Pot ser qualsevol cosa, eh? Jo soc fan vigis. Vigis, vinga. Ah, jo també. És que jo vaig poroi també, saps? Vaig enrere. Jo tinc una... una col·lecció de... de Paul Moriat...
de 6 volums, i hi tenen... Hi ha, per exemple, un d'ells, hi ha la música, la banda sonora de la pel·lícula Emanuel, que és per sucar-hi-va. I això, diumenge al matí, tal i qual, doncs poso música relaxant. Vull dir, jo no tinc preguerres, eh? Mira, el José ens ha posat una mica de bis.
Mira que se n'han fet versions d'aquesta cançó i de tot, però és aquestes que no passa el temps i es mantenen. Doncs aquí jo, el meu rànquing, jo l'he mirat aquest matí. Clar, jo tinc un problema, que és comparteixo el compte amb el meu fill petit. En el gran ja li vaig fer un segon compte i ja té el seu... Però clar, el petit... I cada cop, al principi no l'escoltava gaire, però ara m'espatlla tots els rànquings.
Estava rejat, eh? Estava rejat. Però em surten els artistes, i almenys el número 1, el 2, el 3, el 4 i el 5 són seus, però el número 1 és meu, que són els pets. Jo soc molt, molt, molt, m'agraden molt els pets des de fa molts anys. I l'evolució que han tingut, com s'han anat adaptant també, fent músiques diferents, és a dir, ara estan celebrant 40 anys aquest 2025,
i tu poses el primer i el segon disc i no té absolutament res a veure amb aquests últims. I han anat agafant generacions diferents de fans i... Aquests mals he trobat jo a tot arreu, perquè la meva filla és fan número 1. Evidentment. Jo m'he trobat amb la teva filla al bus concerts. Ella no se'n perd cap ni un, eh? Ho sé, ho sé. Llavors...
Els pets, vull dir, quan anàvem amb el cotxe, totes les històries, havies de dir, Montse, canviem. Canviem una mica. I em deia, i tu no te'n recordes quan anàvem amb el cotxe amb tu i posaves tu la música que tu volies? També tens raó.
Si després de 40 anys o 50 continues posant aquesta música, és per una raó, no? Perquè hi ha cantants que són efímers, però... Bueno, hi ha estudis que diuen que als 30 anys o així ens estanquem i ja no busquem noves coses, ja no... Però anem a l'orella a lo nou, anem a lo antic. El que ens ha agradat sempre, el que ens ha omplert, doncs aquest CD que ens agrada tant, doncs ja ens ho posem sempre i ja no anem a buscar tant.
Perquè ja com que ens hem... No és tancat, però ja sabem el que ens agrada, i a mi les coses noves ja no cal. I a mi no em passa, perquè ha passat una cosa amb lo del Brapet, que ha sigut una... un fenomeno fantàstic, eh? Et surt l'edat, en funció del que tu escoltes, de tota la música que has escoltat i tal, tu edat musical és X.
Clar, a ma germana, per exemple, li agrada molt l'electrònica, molt. I l'electrònica dels 80, de la primera, saps? I li surt, tu edat musical és 61. I ma germana en té 88. Però com ho poden ser? Per què tal? Si jo puc xoteix, no, no sé què. I em surt a mi, tu edat musical és 21. I jo, oh, mira, que bé. Jo no em pensava que era tan movern, eh? 21 anys, ja, edat de Spotify.
A mi també m'ha sortit 21, però gràcies al meu fill. Per crear el seu fill, clar. Això em passaria a mi amb la meva filla. Vaig de fer una rectificació. Digue'm. La més sentida que hauria de fer seria el mic. Ah, també. Mac Mac Mic. El pot petit. El pot petit, sí, sí. Perquè, clar, en són quatre.
Vull dir que un, el més gran, farà nou anys d'aquí a poc, l'altre en farà sis el mes que ve, l'altre n'ha fet cinc, ara fa un no res, i ara el més petit en té dos, n'ha fet dos a l'octubre. Conclusió. Clar, divendres a la tarda venen a casa. Quan surten de l'escola, venen a casa, sopen a casa, i després els pares els venen a buscar i se'ls embroten.
I automàticament, quan un ja ha sigut més gran i ja no li interessava tant el mic, clar, hi ha hagut el següent. I aquest ha continuat amb el mic. I quan aquest d'això, ha sigut l'altre. I ara hi ha el petit, que quan arriba a casa hi ha el mic. El mic ja l'espera. Llavors dic, clar, jo poso la meva música, últimament al matí si tinc una estona, però esclar, aquest és que és cada divendres.
Això ho notes a l'Spotify, també es nota qui és pare o avi, si té Spotify, que també li surten aquestes cançons. Epa, tu no t'ha arribat el fenomen o no sé si a vosaltres també el fenomen o les guerreres del del K-pop? Us ha arribat això? El què? A mi no, però jo ho he vist. Les guerreres del K-pop.
És una pel·lícula que està a Netflix d'animació japonesa coreana. És un fenomen... La cançó és enganxosa com ella sola. No sé com comparar-lo amb un altre fenomen dels últims, us ho prometo, 10 anys, tu. Aquest fenomen de la guerrera d'esquipop. És al·lucinant. No els hi posis, perquè si no estarà escoltant Golden i tot això, el show de pop, el show de pop. Algo d'això he vist. Algo d'això he vist, però no... T'has de fer fan d'això, Pep.
Sí, sí. Que s'amarreta amb la Rumi, saps? És que si ho demanen ells, m'hi faria fat. Aquesta. És aquesta.
Que diuen que tota aquesta música està feta per allà. Sí, bueno, de fet, no és un grup real, no? És un grup... Són dibuixos, no existeixen. Sí, sí. A mi, ara estem a punt d'acabar, però això que has dit que a partir dels 30 anys agafes grups nous, una mica m'ha passat també, però quan pots agafar cançons que t'agraden puntuals, però allò de dir que soc d'un grup i m'ho he escoltat tot i m'he escoltat tots els discos, sí que és molt difícil. Però a mi m'ha passat amb un grup que el vaig descobrir el 2019, Tart, que es diu Izal,
que són molt, molt, molt bons, és un grup de rock navarrès, un pop rock navarrès, i, ostres, vaig començar a recuperar i tal, i ara puc escoltar tots els discos d'una tirada, però passa molt poc, això és veritat, passa molt poc.
Molt bé. Doncs mira, ja estem a punt d'acabar. Tenim segons. Tanquem aquí la tertúlia de Rubí al dia. L'hem acabat amb una miqueta de música, així ens hem esbergit una miqueta de les altres notícies. Moltes gràcies a tots quatre per venir a comentar l'actualitat. I els oients no marxin de la 97.7... 99.7 de la FM perquè cedim el testimoni ara a la Velen Tierno. No us la perdeu. Per part meva, molt bon dia a tothom i moltíssimes gràcies. Adéu.
Gràcies.