Passen 4 minuts de les 9 del matí i començant aquesta segona hora del Rubi al dia d'aquest dijous 11 de desembre. En uns minuts podrem escoltar l'alcaldessa d'Anna Maria Martínez en una entrevista amb el director d'aquesta casa Albert Soler dins l'espai mensual del Parlem amb l'alcaldessa. Així doncs, avui...
És dijous, però en lloc dels grups municipals opinen que emetrem demà, podrem escoltar l'anàlisi de l'actualitat i de les tasques de la ciutat que fa l'alcaldessa quan ja estem a punt d'acabar l'any. Després serà el torn d'una nova secció de ciència amb la guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa i que avui xerren de plagues.
Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat. La Glòria del Mas ens dirà qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical d'en Robert Fernández.
A les 10 arribarà la Tartuli, conduïda per Valentierno, que analitzarà l'actualitat amb Mari Àngels Ruiz, Conxita Jimeno, Isidre Rubio i Víctor Ramos. I a partir de les 11, ella mateixa continuarà conversant amb els passebristes per saber tots els detalls dels diorames d'aquest any i després també serà el torn de...
l'agenda de la Torre Bassas i la jerga jovenícola, on ens explicaran quins són els barbarismes catalans que utilitzam en castellà i que no entenen a la resta d'Espanya. Comencem.
Avui estrenem un nou format del programa Parlem amb l'alcaldessa, en el qual les preguntes les fa la ciutadania de Rubí. Nalbert Soler li trasllada en 30 minuts, en els quals es tractaran diferents temàtiques que preocupen els ciutadans.
Hola a tothom, benvinguts al programa Parlem amb l'alcaldessa Anna Maria Martínez, ben trobada de nou a Ràdio Rubí. Moltes gràcies, Albert. Avui estrenem l'estudi Lídia Juste. Sí, sí, sí, amb la placa ben col·locada. Correcte.
Com ja vam anunciar en l'últim Parlem, el del mes de novembre, el parlem amb l'alcaldessa de cada dos mesos, el farem bàsicament amb les preguntes que la ciutadania ha volgut enviar a Ràdio Rubí per traslladar-li. Les preguntes les recollim durant una setmana, que és quan en fem la crida per les xarxes socials, però...
Tanquem la recollida de preguntes una setmana abans del programa per poder-les treballar amb calma i poder donar la millor resposta. Això ho farem tot seguit, però no puc evitar fer-li res, un parell de preguntes d'actualitat. Per un costat, aquest dissabte s'inaugura el casino amb un gran espectacle. Primer, està tot a punt.
Tot a punt. Estem encara en últimament detalls, però... Algun pintor trobaríem, no? Sí, segur, algun pintor, algú que col·loca bé les plantes de fora, algun de nosaltres que estàs comprant, perquè al final el mateix és treballar que fer feina i estem...
molt contents perquè està a tocar ja aquesta inauguració i ha d'estar tot perfecte. Sempre és directe, eh? I sempre alguna cosa... Però sí, tot a punt. Molt bé. L'espectacle que fareu és tot de moment encara molt secret i tal. No sé si ens pot avançar alguna coseta.
Bé, és un espectacle a imatge del que volem que sigui el casino, que és essència rubí i molt nostra. Per tant, sí que és una inauguració...
una mica institucional, perquè cal fer-la, perquè és un equipament, un espai emblemàtic i que serà... Volem que sigui centre cultural de la ciutat i això s'havia de fer. De fet, per això hi ha dues sessions a aquesta inauguració, perquè calia que les entitats estiguessin representant la ciutat, una mica tota la ciutat representada, tant de bo poguessin fer per tota la ciutat, però això no...
No és possible, diguem, i el que farem serà aquestes dues petites sessions o grans sessions d'inauguració que, com deia, volen representar l'essència de la ciutat.
Per la ciutat en general sí que hi ha aquestes visites teatralitzades que precisament aquesta setmana ja la gent ha pogut començar a demanar. Sí, sí, sí. Ha hagut les entrades gratuïtes, els passes, per poder fer les visites a l'equipament, a l'espai, en diferents moments i dies i poder, doncs,
d'una manera amable i agradable veure, escoltar la història de l'equipament. Molt bé. I l'altra pregunta que li volia fer també aquest dimarts vam conèixer la data de la posada en marxa de la zona de baixes emissions en l'última entrevista. Recordo que
que va dir, encara la data no la tenim, però la sabrem aviat, doncs ara ja la sabem, serà el dilluns 29 de desembre, perquè el compromís era que estigués abans del 2026, per tant, complet, compromís complet, sobre la botxina, però compromís complet.
Però encara sí que el que no funciona encara és la plataforma per registrar vehicles, ni encara s'han posat les càmeres ni els cartells. Entenc que és una qüestió de dir això. Sí, és una qüestió de temps, de detall, i intentarem que estigui també en temps i forma, i si no, el més aviat possible.
Treballem, com veieu, per complir compromisos i aquest és un altre. Més que un compromís, què ho és? Jo ja ho vaig explicar. La meva opció per millorar la qualitat de l'aire tindria molts elements a banda de...
d'una qüestió que ja fem amb la peatonalització de diferents carrers, combinant la mobilitat i la mobilitat sostenible amb la qualitat de l'aire que el volem el més sap possible i viure en una ciutat el més saludable possible. Però hem de conciliar moltes necessitats i vivim moltes persones a la ciutat.
I això és així, és la nostra obligació i responsabilitat, i en aquest sentit ho complirem amb moltes excepcions i intentant fer fàcil la vida a la gent, a les persones, als rubinens i rubinengues, que per això estem aquí, per tenir una ciutat millor, però que també hi puguem viure de manera fàcil. Perfecte.
També demanem, els drets estan molt bé, però i els deures. I d'això segur que podem parlar ara amb les preguntes de la ciutadania. I tant que sí. Passem ara, com deia, les preguntes que ens ha enviat la ciutadania. Intentarem encabir-les totes, les que ens han arribat, durant una setmana, però les que no hi càpiguen en aquest programa, doncs les passarem al proper. Molt bé.
Comencem... Això vol dir que he d'anar ràpid, no?, responent. En la mesura que puguis. Jo acostumo a explicar molt, molt, molt, molt de tot. Si pot ser concisa, millor. Però, escolta, no totes es poden respondre així. La primera pregunta, clar, com que ens va arribar i vam tancar fa una setmana, una mica ja està resolt, una miqueta, però l'hi faig igualment. Són preguntes que fa l'Albert Roma Monrós i l'Alfredo Zerdán Casamian. Els dos pregunten sobre el mateix, que és què ha passat amb els contenidors de Sant Galletà...
i Justícia s'hi tornaran. En aquest cas, sabem que els de Justícia i els de Sant Gallarà sí que han tornat. Han tornat, si no m'equivoco. No he passat a mirar-ho. Han de ser nous, aquesta bateria, i per això no havien tornat, i la resta forma part d'una reorganització en relació a les diferents bateries que hi havia en aquesta zona. Es va fer un estudi tècnic d'aquestes bateries i també
També atenent a peticions d'algunes veïnes i veïns, el que vam decidir amb els del carrer Justícia era retirar perquè eren contenidors molt susceptibles de rebre conductes incíviques. Recordem que el tema de la recollida de residus té un percentatge importantíssim d'èxit o de fracàs en les conductes de la ciutadania i no és diposita la responsabilitat que ell... Jo ja entenc que amb aquest tema...
a partir de la taxa, a partir de diferents qüestions, les persones estem, de vegades estem cansats que ens cobrin i a sobre ens demanin, però és que el planeta i els residus, o comencem a prendre consciència de... ja l'hauríem d'haver pres, però en tot cas, si no l'aprenem, doncs ens veiem abocats a situacions que seran...
que no tindran marxa enrere i que són molt lamentables. I en el tema residus és un dels àmbits que hauríem de ser conscients del que produïm de residus, que això imaginem que els tinguéssim a casa una setmana.
Tot allò que a diari, normalment, traiem fora i ho portem a algun lloc que algú se l'emporti i que se l'emporti a algun altre lloc i que en aquest altre lloc el gestioni per veure com... de la millor manera, diguem. Tot això que és molt complex, de fet, fa unes setmanes anàvem amb un...
amb un grup de persones que van voler apuntar-se, això era, de fet ho volem fer més, a la planta de tractament de becarisses. I la gent em deia, per què no ve més gent a veure això? És un tema que ens ho estem plantejant per poder entendre. I ara recupero el fil. Del que deia, és que és clar, qualsevol pregunta em dona per un programa sencer. Els contenidors, al final, aquests del carrer Justícia, havien demandes de veïns que hi viuen molt a prop...
perquè eren uns contenidors que tenien un gomet negre en el mapa d'aquells que eren molt, molt, molt susceptibles de rebre, com deia, conductes incíviques. I en el radi de distància que hem de tenir...
Fins a arribar a una bateria de contenidors, en tenim els de l'escardígol, en tenim els de doctor Gimbernat, en tenim els de Justícia, que tornen a estar. Llavors, plaça Catalunya i carrer Justícia, he dit Sant Galletà. Sí, Sant Galletà, el que hem tret és Justícia i...
Aquests s'han retirat amb aquesta reorganització, com deia, per intentar facilitar, per una banda reorganitzar i disminuir els punts on hi havia molta problemàtica, tenint en compte que la necessitat queda coberta perquè hi ha prou distància, la mínima s'acomples per arribar a una altra bateria de contenidors.
Perfecte. Ara passo a la pregunta de la purificació Barceló-Abat. Té previst l'Ajuntament fer accions a la C-1413 per establir passos per a avianants, reduir i controlar la velocitat i reduir la contaminació que posa en greu perill la salut dels ciutadans o reunir-se amb la Generalitat perquè faci totes aquestes accions que puguin quedar fora de la competència municipal? Això està relacionat una mica amb la zona de baixes emissions, a la part de la contaminació.
Sí, sí, sí. La voluntat nostra és que en un futur la C14-13 sigui el que anomenem un carrer, un carrer de la ciutat. Ara no ho és, ara és una carretera i aquí hauríem de començar una mica el procés com vam fer amb l'Avinguda d'Estatut. Demanar titularitat, fer possible que aquesta via tingui els elements...
urbans necessaris per poder, dissuasoris de velocitat, voreres per poder passejar-la, tot un seguit d'elements que al final són, és una...
Un canvi radical de via. Però què passa en aquests moments? En aquests moments tenim, per una banda, unes obres d'ampliació del Pont de Cova Solera que estan a tocar i que suposaran una dificultat en relació al possible canvi de titularitat i el que podria suposar la C14 Teresa. I per una altra banda, una obra molt important, una actuació molt, molt important,
que justament és la predecessora del que hauria de ser aquesta via, que és la de l'Avinguda Estatut, que començarà al gener i que farà que la mobilitat, d'alguna manera, rebi molèsties. Dic molèsties perquè estem intentant preveure qualsevol dificultat, molèstia, que la mobilitat sigui el millor possible, informar, sobretot, i que tothom...
Aniré personalment a fer un porta a porta per la zona explicant als veïns i veïnes que estan més a tocar el que suposarà aquesta actuació. I en aquest sentit les coses han d'anar una darrere de l'altra. No podem posar en jaque totes les dues vies. De fet, aquestes són les dues vies que travessen longitudinalment
la nostra ciutat i no les podem posar, no podem començar tot a la vegada i per tant farem que aquesta via sigui millor del que és, la millorarem i estem convençuts que serà aviat però primer hem de fer l'altra actuació que...
que d'alguna manera es va prioritzar perquè teníem la titularitat de la via. I en aquest sentit, començarem per la vinguda de l'Estatut i arribarem a la C1413. Perfecte. Una altra pregunta sobre mobilitat i carreteres. Anabel Ruano Sacille.
Seria possible que a l'entrada a Sant Mús, des de la carretera d'Ull Estrell, la recta de la residència precisa, s'indiqués millor que s'està entrant en una zona residencial i que es recordés els límits de velocitat. Diu que hi ha molt poca senyalització vertical i horitzontal i diu que també estaria bé instal·lar algun element per reduir la velocitat.
És curiós perquè quan expliquem que som 83.000 habitants i és impossible que tothom estigui content i satisfet, ens trobem en situacions com aquesta. Jo soc partidària de mantenir la velocitat tal com som.
tal com està l'entrada de Sant Mus, el Camí d'Ullastell, a totes les zones d'urbanitzacions, que és a 30 km per hora, perquè estem parlant de vies urbanes, de carrers, i és la velocitat que s'ha de... en vies urbanes s'ha de... la velocitat màxima.
L'última reunió que vam fer del projecte Alcaldessa Informa en relació a urbanitzacions vam tenir algunes, no dic tothom, però demandes, a més, vehementes de persones que demanaven que la velocitat de Camídu i Estell de les entrades a urbanitzacions tornés a ser com a mínim 50%.
Això, a mi, jo insistia, insistiré, i de fet continuo, em vaig comprometre a estudiar-ho, però continuo pensant que no és una bona idea, que és una barbaritat, i algú m'ha de demostrar que, tot i que hi ha hores...
A determinades hores és veritat que anar a 30 a qualsevol via és pràcticament com anar caminant, però és que és la velocitat que no la marquem nosaltres, està marcada per norma. I en aquest sentit, justament aquesta pregunta és el contrari del que jo estava explicant. Reforçar la senyalització, ho estem fent? S'està repintant, s'està fent...
i es farà a totes les urbanitzacions. Pensem que estem parlant de 220 quilòmetres lineals de vies que tenim a les urbanitzacions de la nostra ciutat. Això és com anar a Tarragona i tornar?
anar i tornar una mica més enllà de Tarragona. Per tant, ho estem fent i potser encara no hem arribat a la zona que aquesta persona ens preguntava i també reforçarem sempre que puguem la limitació a velocitat perquè ja ho hem fet en molts llocs, el camí de Rubí es va fer i amb això i la il·luminació hem guanyat en seguretat moltíssim i ho continuarem fent
a totes les vies, que sigui necessari recordar que hi ha una velocitat màxima i que és per seguretat, no per la teva només, per la de tothom, que s'ha de respectar. Molt bé. Passem ara a la pregunta del David Morera Férez. Diu, què feu a Rubí per controlar els pisos Pastera? Teniu un munt de gent empadronada, fraudulentament aprofitant els serveis socials del poble.
Aquest és un problema que tenen molts municipis, s'han cobrat l'avortat també... Sí, però saps què passa, Albert? Nosaltres tenim... Deixa'm que ho digui així, perquè jo estic molt orgullosa, tenim segurament els millors serveis socials de Catalunya. I ho dic amb coneixement de causa, no només perquè... Perquè conec tècnicament...
Aquesta alcaldessa no en sap de tot, però tècnicament la seva professió sí que la coneix, i perquè ha estat responsable política directa dels serveis socials en el desplegament i en l'ampliació i en com s'han anat desenvolupant al llarg dels darrers 20 anys. Dir alegrament que tenim pisos Pastera o Rubí és...
És una afirmació delicada, perquè caldria avaluar les situacions i veure cas per cas de què estem parlant. En primer lloc, la pregunta fa una relació molt perversa entre pisos Pastera i el que anomenem nosaltres situacions d'amontegament en el padró municipal. I són dues coses diferents. Crec que es refereix al mateix, però ho expressa d'aquesta manera.
Però dit així és com una afirmació, com deia, perversa. I que dona... Al final hem d'anar amb compte amb el llenguatge perquè dona lloc a això, afirmacions perverses que relacionen situacions que res tenen a veure i que hem d'aclarir-les. El padró és un dret. I és un dret que tenen les persones que resideixen en una ciutat i és una obligació. O sigui, és el dret a empadronar-se i l'obligació de fer-ho. I aquí l'Ajuntament té l'obligació de...
Comprovar i establir el padró quan hi ha una residència habitual. Sí que és cert que hi ha persones que no tenen residències habituals i el padró el que es fa és provocar situacions d'amontegament per poder treballar i viure en una ciutat.
Des de Serveis Socials treballem per detectar les situacions de pisos pastera i què comporten aquestes situacions i per poder acompanyar les persones per poder fer possible que tinguin una autonomia...
i les oportunitats per desenvolupar un cicle de vida a la ciutat que han escollit. I això de vegades és fàcil i de vegades no ho és, perquè en aquesta vida res és fàcil. I quan parles de pisos pastera, penses en les pasteres que arriben i en les persones que ho han deixat tot i arriben en les condicions que arriben per buscar-se un futur en el lloc que arriben. I jo aquí...
Tenint en compte i no negant que hi ha situacions que són complicades i que hi ha persones que poden venir i cometre actes, ho diré ja relacionat amb la perversió, amb la que entenc que de vegades es diuen les coses. Si hi ha una persona que arriba i arriba a un lloc per delinquir, jo soc partidari i diré sempre el que la fa que la pagui. En aquest sentit, doncs, està la llei per això. I això no seré qui digui una altra cosa.
Però les persones que arriben i que tenim serveis per acompanyar-les i que volen desenvolupar el seu cicle de vida i tenir els mateixos drets i deures, però també oportunitats per desenvolupar-ho en un lloc, hem d'acompanyar i per això estan els serveis socials, per poder acompanyar aquestes persones i famílies. I torno a dir, el padró és un dret i una obligació, les situacions d'emmuntegament les estudiem, les sabem i les... les sabem...
treballem per saber-les probablement totes no però en això treballem i continuarem fent-ho perquè tothom pugui tenir aquest acompanyament per desenvolupar si ha escollit la nostra ciutat i és possible que hi pugui viure honradament i amb les oportunitats que hem pogut tenir totes i tots
Perfecte. Passem ara a la pregunta de la Maria Cruz Arenas Pedrero. Per què no hi ha mai cap policia local regulant el trànsit? A causa de les obres, baixar de l'escola Rivo Rubeo és una aventura i tardem entre 35 i 40 minuts. Jo aquesta la conec, perquè això és bàsicament per culpa de les obres del Passeig de la Riera, a la zona de...
El carrer Pau Roca, però això ha acabat. Ja ha acabat. Ja es pot baixar. Van acabar ahir a la tarda, es va obrir el carrer i realment les obres són complicades. I en determinades vies són més, perquè són vies de pas. I per això, quan abans parlàvem de la 14-13 i de la possibilitat
I la impossibilitat ara, de manera simultània, de fer una actuació en aquesta via, a la vegada que es fa a l'Avingó d'Estatut, l'exemple és aquest. En el moment que tu una via, que és una artèria fonamental, que connecta dos parts importants de la ciutat, et connecta tota una banda de la riera amb l'altra, és una de les vies principals, tu la talles per una actuació, què s'ha de fer?
Perquè s'han de fer les obres. Generes moltes molèsties que jo sempre que tinc ocasió demano disculpes a priori i disculpes a posteriori, però és que les coses s'han de fer, perquè si no la ciutat no avança. I això hem de veure com... Recordo les obres del Pont de Sant Joan, que a més van ser dues fases d'obres importantíssimes. El fet de saber que hi ha obres, doncs,
Si has de travessar cap a l'institut, que jo ho feia al matí amb les meves filles, amb la petita, en aquest cas, doncs busques l'alternativa perquè entens que s'han de fer obres i la ciutat ha de millorar a partir d'aquestes actuacions. I en aquest sentit, doncs, aquesta ja està acabada. Ens sap greu que per arribar a l'escola s'hagi trigat tant de temps i s'hagin generat aquestes cues i aquesta mobilitat difícil per anar al col·le, però és que aquesta actuació s'havia de fer. I ara ja està fet.
Doncs vinga, passem a la pregunta de la Bea de Pablo Cruz. Està previst posar pantalles acústiques al tram de la via del tren que passa per Can Fatxó? En aquests moments no està previst. Nosaltres com a Ajuntament estem centrats en que ens creguin la segona estació de ferrocarrils perquè això és fonamental. Sabrem aviat alguna cosa d'això?
aviat alguna cosa. Tan aviat com jo espero que demà sabem alguna cosa. Demà tenim una reunió important i espero que ens diguin alguna cosa. Tant de bo sigui una notícia excel·lent que l'espero així amb candeletes.
Demà tenim una reunió amb el secretari de mobilitat del departament i, per tant, espero que ens digui alguna cosa i que sigui alguna bona notícia. En relació a aquesta pregunta, no està previst, de moment. La segona estació és una demanda històrica i esperem, com deia, que es desencalli el més aviat possible i no cal que expliqui el per què ens cal
És cert que també s'ha de millorar el tram ferroviari, que passa per Can Fatxó, per aquesta part de baix de Sant Roc i tota la banda baixa de Can Fatxó, però en aquests moments estem centrats en què ens puguin fer aquesta segona estació i si els cotxes que han de passar, els trens que han de passar són més, entenc que plantejarem la necessitat de protegir acústicament aquesta zona de la ciutat.
Perfecte. Sandra Colillas Mosquera pregunta per què tot i el mal estat generalitzat de les voreres i la manca de zones verdes no s'ha prioritzat la seva millora? Pregunta molt genèrica, evidentment. I que no és certa. Aviam...
No és cert que no s'hagi prioritzat la millora de voreres. De fet, tenim tres línies d'actuació a la ciutat prioritzades. Una, la primera són persones i famílies que més ho necessiten, per suposat, perquè les persones sempre estaran al centre de qualsevol actuació.
de la nostra agenda política com a govern municipal, però la segona és l'espai públic i l'espai públic i el manteniment d'aquest espai públic i les voreres. Tenim un contracte anual per reparar, per arranjar voreres.
i s'utilitza, és a dir, s'exhaureix, és un contracte que cada any prioritza, determina quines voreres s'han de reparar, s'han de fer o s'han de rehabilitar o restaurar i és un contracte en continu que està mantenint la ciutat amb aquest element que és tan important.
Insisteixo, prioritat de mandat, línia estratègica. Al centre, als barris i als polígons. I a les urbanitzacions? Amb dificultats? Sí. En alguns llocs, més que d'altres. Ara s'estan fent polígons
passejar per polígon no és quelcom que es faci normalment, potser no ha vist aquesta persona que s'estan fent voreres a polígons, a urbanitzacions s'estan fent, no amb la velocitat que voldríem, però hi ha un pla de xoc, un primer pla de xoc d'enguany, de 2025, i un pla de xoc per 2026 que s'afegirà
al contracte ordinari de voreres d'asfaltatge i de senyalització i, per tant, això el que comporta és una millora en les voreres de la ciutat. S'ha fet accessibilitat lligada amb voreres. L'altre dia ho explicàvem en el ple municipal. Hem fet moltíssims passos de reducció d'encruilles per fer-les accessibles. Accessibles, mhm.
I ara farem una part de la zona nord, que ens quedava, perquè hem anat fent amb el mapa de la ciutat, al damunt de la taula, són prop de 300 els encreuaments que s'han fet per fer-les, les cruelles, per fer-les accessibles. Encara no hem acabat, les farem totes. És a dir, que és un continu que, i a més amb una prioritat absoluta per l'espai públic. I jo sempre dic el mateix, demanem, i ho he dit...
Al principi, parlant de contenidors, amb la pregunta de les bateries de contenidors, ho dic, parlant de drets i deures, tenim una ciutat que hem de cuidar, que tractem de fer-la més maca cada dia, però també demanem que hi hagi corresponsabilitat. I això, qui ho fa, no es pot molestar pel que demanem, que és aquesta corresponsabilitat. Es podria molestar qui no és corresponsable, però la meva obligació és demanar que tothom entengui que, si a casa teva
No malmets una cadira, no li dones cops, no llences papers a terra, no deixes la caca del teu gos en el passadís ni en el menjador. Casa teva també és el carrer i l'has de cuidar perquè tothom estiguem orgullosos del que compartim, que és l'espai públic. I tant. I li faig la darrera, que és una pregunta molt... M'ha cridat l'atenció, ara li faig.
Raül Bascunyana Castro diu, tenint en compte que sempre parlem del carrer Major, s'ha plantejat en un futur canviar el nom d'alguns carrers per adaptar-lo a la realitat popular?
Bé, és veritat que el carrer Major, la gent més gran, parla del carrer Fondo. I jo de vegades també ho dic, això, perquè al final acabes compartint el nomenclàtor d'alguns carrers. Jo, la meva mare, quan la truco, em dic on estàs? Em diu a Rubí.
Com si casa nostra, casa seva i la casa meva, que vivim a Can Oriol, no fos Rubí. Però jo ja sé que està al centre. Quan em diu a Rubí, ja és que està al centre. I si quedem en algun lloc, acostuma a ser a la plaça El Sortidor, a la baixada... Quedamos en El Borratxo. El Borratxo era un fotògraf que es deia Vilardell, que estava on està ara l'Enrique Escudé.
Allà, a la Baixa de Sant Joan, i quedàvem allà amb la meva cosi, bueno, amb la família, anàvem... Ella continua dient-me que quedem al borratxo, i dius el borratxo, i a més l'home, bueno, tot era conegut... Et feia les fotos superbé, l'home, jo què sé si... Jo estic reproduint el que... Llegenda urbana, deixem un llegenda urbana. Hi ha molts, molts, molts... I podríem estar una estona parlant d'espais que els hi diem,
La plaça del Domènec. La plaça del Carro, la plaça d'agricultura... És a dir, perquè hi havia un carro, perquè la coneixem així... Clar, al final hi ha una comissió nomenclàtora, els carrers, els noms de carrers, places, es defineixen en aquesta comissió...
I és cert que el carrer Major té diferents noms en funció del tram que ocupa i tenen aquest nom perquè ha estat la comissió qui ho ha definit i qui ho ha decidit amb acord i després s'ha traslladat...
al ple municipal. En aquest sentit, bé, canviar-li el nom al carrer major seria una mica complicat, diguem. Podria tenir un sobrenom que amb cometes posés carrer major i que... A sota la placa, no? A sota del nom? Bueno, deixem-ho com una idea. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs fins aquí el programa d'aquest mes de desembre. Una mica més curt de l'habitual per temes d'agenda. Moltíssimes gràcies, alcaldessa. Gràcies a Ràdio Rubí, sempre. I als oients i espectadors, passat festes, tornarem amb més preguntes per l'alcaldessa. Moltes gràcies i fins aviat.
I avui a la secció de Ciència, el guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa, xerraran de plagues.
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes a un nou Guaita que tenim amb el nostre biòleg Sergi Corral. Sergi, bon dia. Bon dia, Ona.
A veure, de què ens parlaràs avui? Doncs avui parlarem de rabiosa actualitat. I queda't amb la paraula rabiosa perquè després en tornarem a parlar. Rabiosa actualitat perquè avui el guaita que tenim l'aprofundurem sobre un concepte també prou.
polèmic, que esdevé bàsicament de la relació entre l'entorn natural i l'activitat humana. Avui volem parlar de les plagues. I és que darrerament sembla que tots els animalons i plantetes s'acabin convertint en una plaga per l'home, si ens hem de fiar del que surt a les notícies cada dia, per exemple.
Exacte. Però primer de tot, clar, ja saps que definim les coses, no? Exacte. Posem les coses allò, que ens agrada situar-les, no? Anem a definir què és una plaga. Una plaga és qualsevol ésser viu que ressorti perjudicial per un altre ésser viu d'interès de l'ésser humà. Mhm.
ojo, eh?, amb aquest de l'interès de l'ésser humà. Això és important, eh? Aquesta part de la definició és molt important. També s'inclou dins el concepte de plaga aquella que altera la dinàmica d'un ecosistema natural. Això és una altra excepció. Per tant, aquí ja fugim una miqueta més de l'home, però moltes vegades aquest ecosistema natural també l'aprofita l'home. Per tant, no acabem de fugir del tot.
Un altre aspecte important és que l'aparició d'una plaga sol ser sobtada i massiva, ocasionant greus impactes a les poblacions, o bé a la higiene i la salut humana. De plagues podrem tenir, per exemple, d'agrícoles, és a dir, aquells organismes que malmeten els cultius i en fan baixar la producció. Trobem insectes, males herbes, patògens, fongs, etcètera.
En farem un repàs, per exemple, perquè ens irem situant entre les grans plagues agrícoles, es poden destacar, per exemple, la plaga de la patàtera, amb el fonc que era la Phytophora infestans. Aquesta plaga, entre el 1845 i el 1849, va ocasionar la gran fam irlandesa, on van morir prop d'un milió de persones per fam i va fer emigrar un altre milió.
Déu-n'hi-do, eh, amb aquesta plaga. Normalment van migrar, considereix la migració, cap als Estats Units, eh, la gran migració irlandesa. Una altra gran plaga va ser la filoxera. La de les vinyes, no? Exacte, a causa d'un insecte, al segle XIX, sobretot, a causa d'un insecte, que aviam si us ho diré bé, és Dactusolosphaera vitifoliae. El nom científic se l'estrae. Sí, i tant.
El mildiu de la vinya, que era un altre fong, que és el plasmoparabitícola, que també són dues malalties que van afectar molt a la vinya. Tenim les llagostes, l'escarbat de la patata i més recentment una plaga molt important, que és la xilella fastidiosa, un bactèric que afecta a la vinya, l'olivera i els atmetllers.
Per tant, això són les plagues agrícoles. Les plagues agrícoles més importants, el repàs de plagues agrícoles més important que podem fer fins al moment. També hem parlat que hi havia les plagues domèstiques, que són organismes que envaeixen les nostres llars i edificis i poden causar danys materials i problemes de salut, com per exemple les penroles, els tèrmits, els arrossegadors...
Sí, sí, aquests animalons i insectes que se'ns fiquen a casa. Exacte. També després podem parlar d'aquells animalons que ens creiem que són una plaga i no són una plaga, perquè van bé perquè es mengen els mosquits, ells mateixos ja fan control d'altres plagues.
I també hem parlat abans que incluïm dintre del concepte de plaga aquella plaga que altera la dinàmica d'un ecosistema natural, per tant hem de parlar de les plagues forestals, que alteren l'equilibri de l'ecosistema forestal. En aquest cas poden ser insectes, però també fongs, patògens, virus, etc. Per exemple, l'escarbat de l'escorça, els anomenats escolítids, que afecten sobretot a l'escorça dels pins, de les coníferes. Per exemple, el pirroig o el pipinyer, la processionària del pi...
plaga molt comú, que en parlem cada any amb les defoliacions massives de pi. L'arna gitana, que afecta sobretot a les alzines, soreres i roures, aquesta va ser famosa fa determinats anys, sobretot a la zona de la selva, del maresme, etcètera, que va defoliar moltes alzines, no les va matar perquè després van tornar a créixer les fulles, per tant...
la garfiosi de l'hom, aquest sí que és molt important perquè va matar molts homs, que és una vegetació de ribera a nivell europeu, i una altra plaga que va matar també molts castanyers va ser la de la xacra del castanyer, que això, castanyer, recordem, que també forma part de plantacions, és un arbre que cultiva l'ésser humà, per tant, també va cocinar moltes perdes. Per tant, plagues agrícoles, plagues forestals i les plagues domèstiques. I les plagues domèstiques.
Ara, si fem una consulta, ara ampliarem una miqueta més la visió de plaga. A veure... Ja veuràs. Si fem una consulta al diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, trobem dues excepcions de plaga interessants. La primera ens diu que plaga és una calamidad grande que aflige a un pueblo. I en sinònims tenim, ojo't aquí, eh? Tenim peste, epidemia, azote, calamidad, catástrofe, desgracia, tragedia, desastre, infortunio i pandèmia.
tot el que obriria un informatiu del Telecinco, per exemple. Per exemple, sí. De coses greus, eh? Però ens quedem també amb això, eh? De peste, epidèmia, pandèmia...
Clar, per tant, per exemple, el Covid-19 va ser una plaga, també. Clar, aquí hi ha un debat. O sigui, si aquestes grans epidèmies i pandèmies que afecten a l'ésser humà es poden considerar plagues o no plagues, perquè té un perjudici sobre nostre, no? El que passa és que en aquest cas no som un vegetal, no som una patata, no som un arbre, no som una casa, sinó que és la pròpia persona, no?
I d'aquí l'altra excepció que incorpora aquest diccionari, que és dany o grave o enfermedad que sobreviene a alguien. I aquí entrem en això. Per tant, s'entén com a una varietat de plaga aquestes enfermedades de gran contagi i mortalitat, que són les epidèmies i pandèmies. En tenim molts casos, històricament, la pesta negra, la varola, la grip, la tuberculosi, el còlera...
el SIDA, o, com deies tu, recentment, el COVID-19. L'home s'ha de dir que, evidentment, sempre ha intentat combatre, controlar, o finalment, si pot, si pot ser, erradicar aquestes plagues, és l'anomenat control de plagues. El control de plagues és el conjunt d'activitats humanes dissenyades per gestionar, disminuir o eliminar la presència d'organismes considerats plaga.
Si bé hem de dir que l'home s'hi pot erradicar tot, ho erradica tot, perquè és el seu objectiu, però moltes vegades l'objectiu principal no és erradicar totalment, sinó mantenir les poblacions per sota del llindar de tolerància. O sigui, que és el llindar a partir del qual, podríem dir, comencen a aparèixer danys o a l'home se li escapa aquest organisme.
Clar, perquè això també va lligat amb allò que deies, que a vegades aquests animals també, dins de l'ecosistema, tenen el seu paper. Exacte, clar. Aquí entrem dintre del dilema aquest de què considerem plaga o què no considerem plaga. Per exemple, els senglars són una plaga...
Els conills són una plaga? Les meduses són una plaga? Les tonyines són una plaga? Clar, els pescadors, agricultors, productors, etcètera, et diran que són una plaga, perquè van en contra dels seus interessos, entra dintre d'aquella part de definició de plaga que afecta un organisme de l'interès humà, l'interès humà aquell que hem dit abans. Però si de moment l'ecosistema està en equilibri,
No podem parlar d'una plaga per l'ecosistema, que seria la segona excepció de plaga, allò que altera l'equilibri ecosistèmic, en aquest cas no. Per tant, és un punt una mica delicat, és un viatge una mica delicat, perquè moltes vegades això s'ha agafat, l'historoma s'ha agafat aquí, no per erradicar la plaga, sinó per acabar erradicant l'organisme.
Clar, aquí tenim el perill d'extingir espècies. Exacte, o utilitzar un sistema de control que acabi afectant també l'ecosistema. Això ho veurem ara dels mecanismes i perquè es fa aquest control de plaga, que ara el que s'està optant és pel control integrat de plagues.
Aquest sistema, per tant, el que prioritza és la prevenció i la combinació de diferents mètodes per minimitzar l'ús de productes químics de síntesi. Què hi tenim, per exemple? Hem de començar, primer de tot, per les mesures prèvies i culturals, o sigui, el sanejament, que això és la primera línia de defensa. Per tant, eliminar les condicions que afavoreixin aquesta proliferació de plaga.
En tenim, per exemple, la higiene i la neteja, la rotació de cultius, la resistència, la veritat de cultius resistents, per exemple, o les barreres. És a dir, posar silicona a una esquerda perquè no entri a determinada penerola, doncs seria un mètode preventiu, un mètode de sanejament preventiu. O, per exemple, instal·lar mosquiteres a l'entrada de les finestres de casa.
Clar, així evitem que entrin tants mosquits a casa. Entren tants mosquits i no ens carreguem els dragonets que es mengen els mosquits, per exemple. Per tant, les mesures preventives no maten directament l'animal, sinó que el que fan és evitar que vinguin. Evitar que vinguin o evitar que s'hi posin a les fulles o als arbres o a la vegetació, etc. Control físic i mecànic. Implica l'ús d'eines o modificacions ambientals per capturar, matar o dissuadir una plaga. Aquí ja sí que actuem directament sobre l'animal. Exacte, aquí actuem.
Per trampes, per exemple, trampes adhesives, feromones, parants enllum, allò típic, aquelles llums que veiem per captar les mosques i que queden després enganxades o porall, o cremades directament, o rostides, doncs allò seria una trampa, per exemple. Barreres físiques d'exclusió, per exemple, xarxes i pantalles. Aquella pantalla de les mascaretes del Covid és una barrera física. Clar.
Aquelles pantalles que es van posar de moda de la llot també és una barrera física per evitar que entrin de plagues. Si nosaltres anem al camp i ens posem els mitjons per sobre dels pantalons, evitem que ens entrin, per exemple, les paparres. Per tant, evitem una plaga d'allò, no? Temperatures extremes, ús de calor o fred, vapor o congelació. Ja sabem que gairebé tot humàta, excepte bacteris. Sí que hi ha bacteris i virus resistents, però això ja són figues d'un altre paner.
reixes, tancament per impedir l'excés dels arrossegadors, etc. I finalment, que això ara s'està optant molt, és el control biològic. Hem de pensar que, com hem dit abans, el control de químics s'està agafant com a última opció i estem emprant animals o plantes o el que sigui per controlar un altre animal, per controlar una altra plaga. Amb això...
Consisteix bàsicament a utilitzar enemics naturals de la plaga per controlar la seva població. Per exemple, casos més evidents, no? Les marietes contra els pogons. Ja sabem que la marieta és una gran depredadora de pogons. Doncs s'està utilitzant.
la marieta, no? Paràsits i parasitoides, normalment organismes que posen els seus ous dins o fora de la plaga, matant-la. Un cas, per exemple, són les vespes, que això s'utilitza. I microorganismes, per exemple, l'ús de bacteris, fons o virus que ataquen selectivament una plaga. El més utilitzat per tots és el Bacillus turigensis,
que fins i tot el pots comprar amb una pols, que són com uns polvos, que això s'aplica en el cultiu, i aquests controlen l'aparició d'altres plagues, sobretot insectes. Per tant, és un control biològic de plagues. Fins i tot els que visqueu a ciutats, per exemple, haureu vist alguns arbres amb unes bossetes o amb uns petits saquets. Això normalment són bacilos trugensis, o són animalons que fan servir per al control de les plagues dels arbres. I finalment,
el cap i el carrer, l'últim recurs és el control químic. Per tant, insecticides, biocides, pesticides, roenticides, fitosanitaris, etcètera. Què passa? Que són dissenyats per ser altament efectius, però normalment són productes molt tòxics, no només per al cultiu, sinó per tot l'ecosistema que viu en el cultiu. I ho estem veient molt amb, per exemple, el dels senglars, amb els conills, amb les tonyines, etcètera.
sempre se demana l'opinió de veterinaris, forestals, ramaders, etc. i l'opinió de biòlegs, botànics, ecòlegs, etc. passa a segon, tercer o quart terme i mai se'ls agafa la paraula. Per tant, des d'aquí també reivindicar que quan s'hagi de parlar sobre una determinada plaga o un determinat d'allò, home,
Coi, doneu veu als biòlegs, que són precisament els que estudien aquesta biologia i control de plagues, que era una assignatura que ens vam haver d'estudiar dins de la carrera de Zoologia. Atenció.
I segons que coneixeu aquests cicles que dèiem que ara creix una població per poder equilibrar els ecosistemes. Doncs moltes gràcies, Sergi, per descobrir-nos tot això de les plagues i fer-nos-les veure també amb uns altres ulls, perquè avui hem descobert coses de les plagues que potser no coneixíem i sempre les vèiem com una amenaça i ara veiem que a vegades no ho són. A vegades no ho són. Doncs ens retrobem al proper Guaita. Fins al proper, que vagi molt bé.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. I arriben els esports amb el Toni Bravo i una bona notícia, no, Toni?
Sí, dues. Podríem dir-ho una, que és la natació, la segona en futbol. Anem a natació. Victòria de les noies del Club Natació Rubí a la piscina del Barcelona, 14-15. Partit avançat a la jornada del pròxim cap de setmana. Amb aquest triomf, les de Carlos Ligeros mantenen líders invictes, 23 punts. Obren escletxa amb les segones, perquè el partit era amb les segones, el Club Natació Barcelona, que les tenen a 4 punts.
Partit, per tant, molt igualat. Es va arribar al final dels quatre períodes empatades a 11 punts. Es van a la tanda de penals, 4-5 per les nostres, dos puntets més. Doncs les rubinenques que continuen pel bon camí per anar cap a la divisió d'honor. Què més? Que en futbol, el Juventut 25 de setembre, que té nou entrenador, és Quico Díaz, el tècnic que ha escollit per dirigir el primer equip, després de tres setmanes, com a ajudant de Santi Fernández, que recordem,
que ell va començar com Inderí, ja deia que no seria per tota la temporada. Serà el convidat del programa d'esports el dia d'avui, dies que té una trajectòria llarga en clubs com el Cerdanyol, el Prat, el Badalona, el Sabadell Nord, i que té també un passat amb la Unió Esportiva Rubí, doncs arriba amb l'objectiu de què? De recuperar sensacions, de reconduir l'equip cap a la permanència a Primera Catalana, que recordem,
que no els hi va massa bé, no els hi va gaire bé. A veure si amb aquesta empenta que té el Quico Díaz, doncs la cosa va millor. No sé si tenim temps per fer una coseta més. Monim, polim! Els nois del Club Natació Rubi, que som desens, anem a una prèvia, que tenen un duel important aquest dissabte com locals a les 4. El partit de Sabadell els portarà a enfrontar-se amb els cuers de la divisió de norma masculina, que és l'encines Boadilla...
Guanyar és clau per tenir opcions per la Copa del Rei. S'han de fer números després, però s'ha de guanyar aquest partit. A veure si guanyen. Toni, moltíssimes gràcies i ens tornem a veure demà. Vinga, demà més. Vinga, adeu.
I avui, 11 de desembre, bon dia, Gloria Dalmas. D'aquí és l'aniversari. Què tal? Bon dia, Pamela. Doncs mira, avui comencem felicitant a Dani Martínez. Avui el Dani compleix 48 anys. L'humorista i actor espanyol ha guanyat el públic amb la seva gran versatilitat passant dels monòlegs al teatre. Sí, sí. I de les sèries als programes d'humor sempre amb el seu segell tan personal que té. Sí, sí. Bueno, rius molt amb ell. Molt, molt, molt, molt.
També celebra el seu aniversari Anna Wintour, que arriba als 76 anys. Per qui no ho sàpiga, és editora nord-americana i directora de Bogue. És una de les figures més influents del món de la moda, capaç de marcar tendències i impulsar dissenyadors que després conquereixen les passarel·les globals. I tanquem amb Néstor Susaeta, que avui fa 41 anys. 41 només! I saps què és?
Sí, ets futbolista. T'he pillat, eh? No sabia si me n'anaves a dir una altra cosa. Jo juraria que ets futbolista. Perquè ara és director esportiu del C de Guadalajara.
Ha deixat empremta diversos clubs i continua vinculat al món del futbol, evidentment, amb el seu treball i amb la detectació i promoció de nous talents. Mira, no sabia que estava al Guadalajara. No, jo tampoc. El tenia perdut. Google, Mr. Google és el que té, que hi entenes de coses. Però això no ho diguis. És que no és veritat, però és igual. Queda molt bé aquesta frase. Ah, bueno, bueno. Vinga, molts anys a tots. Per molts anys a tots. I no marxin perquè arriba la tertúlia i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia. Sí, és inevitable. Inevitable. Facis el que facis. S'arriba el Nadal. I amb el Nadal també arriben les Nadales o los villancicos, com li vulguis anomenar. Y un ángel fue a despertarme para anunciarme la Navidad.
que lo supe de Guadalupe vine pa'ca y ese niño que ha nacido ya
Ai, el niño que ha nacido. Doncs, clar, un dels temes clàssics de qualsevol Nadal, de qualsevol villantico. Evidentment, època de Nadal és època també perquè no destopa. Sí, sí, perquè l'esperit de Nadal ha arribat a Cornellà, o des de Cornellà, com li vulguis anomenar.
Estopa han llançat la seva primera Nadala. Sembla mentida, tants anys de carrera musical, i ara és el moment que publica la seva primera Nadala. Els germans Muñoz estrenen aquest divendres, o millor dit, van estrenar el passat divendres el tema Villa en Tico. Són tres paraules, eh? Villa en... iconografia pròpiament anglosaxona...
Antico, que va en Z i K. Villa Antico, tot dit ràpid, queda ben clar. El joc de paraules és un tema inspirat en la tradició popular d'Extremadura. Sí, sí, terra natal de la família dels artistes dels germans Muñoz de Estopa.
A més a més, ho celebrem en un videoclip que recomanem moltíssim, un videoclip molt canalla, en el qual se'ls veu a tots dos muntant un velem alternatiu amb figures tan dispars com un esquelet que simula ser John Travolta en febre del sábado noche o un robot. I també...
Els caganers, ells dos surten com a caganers en aquesta mena de valent que munten els germans a Muñoz des de Cornellà Forever and Ever estopa. Sí, sí, diuen que la cançó fusiona els ritmes de les Nadales més clàssiques a les estrofes i deixa el sou més romper enrere. Sí, perquè en la tornada dels estopes
deixen anar el seu punt més rockero amb aquest tema, que a més serveix com a base promocional d'una campanya nadalenca d'ANA. Ja sabeu que és aquesta corporació que controla els aeroports i que ens dóna tantes alegries continuament, especialment a tots aquells que hi volen arribar a casa a temps i arriben quan arriben, entre d'altres coses.
Ha sonat de fons tota l'estona. Però jo crec que val la pena escoltar-la de nou amb tranquil·litat, eh? Que el locutor calli i deixi el Sestopa amb el seu Villa Anzico. Y un ángel fue a despertarme para anunciarme la Navidad.
Vámonos.
Bajando por la cañada de madrugada llegué hasta aquí Nunca vi de cosa alguna como en la cuna lo que yo vi Nunca vi de cosa alguna como en la cuna lo que yo vi
Ha nacido ya, dale que te dale que es la Navidad. Y ese niño que ha nacido ya, dale que te dale que es la Navidad.
Para que no tengas queja toma esta oveja o en San José. Para que no tengas queja toma esta oveja o en San José. Que dentro de mi zamarra pan, vino y jarra pan.
Fins demà!