Són les 9 del matí.
Informatiu migdia. L'empresa rubinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, amb un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música dels 70, 80 i 90 amb el millor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde.
A Ràdio Rubí, als dilluns, toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Jack Daniels, Johnny Walker, George Tickle, Jim Beam. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música. Let's train to love.
Musical Express, els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinat. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. ¿Te gustaría descubrir nuevos generos musicales y vivir la música como nunca antes lo habías hecho?
Si es así, no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. El programa de música experimental de Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adriana Guizábal. Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radioruby.cat Te esperamos aquí en Experimenta.
Passant gairebé 4 minuts i mig de les 9 del matí, començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous 29 de gener. Estem acabant el mes. Avui tindrem una nova edició de l'Espai.
Els grups municipals opinen un espai que en aquesta ocasió coincideix amb el ple ordinari del mes de gener i en aquestes rondes que fem li ha tocat el grup municipal de vots. Per tant, conversarem amb un dels seus tres regidors, concretament amb Carlos Velarde. Després serà el torn d'una nova edició de la secció de Ciència protagonitzada
per l'espai guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa. Quan quedin pots minuts per a les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens actualitzaran tota l'activitat esportiva de la ciutat i acabarem, com sempre, amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la tertúlia on analitzarà l'actualitat amb Conchita Jimeno, Sol Expósito, Pepa Adelantado i Vito Ramos.
I a partir de les 11, Navell Intierno conversarà sobre les novetats literàries amb Carme Pomereda i Enric Pallarés en l'habitual secció Recó Literari i sabrem com fer una bona calçotada amb la secció de cuina que ens proporciona la xarxa. Comencem!
És dijous i per tant és moment de l'espai. Els grups municipals opinen, ja sabeu aquest espai dedicat a que els partits polítics que tenen representació dins el ple municipal ens puguin explicar quina és la tasca del seu dia a dia.
Precisament avui aquest grups municipals coincideix amb la sessió ordinària del mes de gener del ple municipal. En aquesta ocasió és el torn de vots i tenim en nosaltres el regidor Carlos Velarde. Bon dia i benvingut. Molt bon dia, Pamela, molt bon dia a la gent que els escolta i a Tot Ràdio Rubí.
Com que avui a ple, si t'apareix, podem començar precisament per tot el que es tractarà al ple i com ho veieu des de vots. Aquesta tarda es donarà compte de la pròrroga del pressupost, però la setmana passada el portaveu del grup municipal del PSC, el Rafa Güeto,
ens explicava que ells ja estan començant a negociar amb Esquerra Republicana els comptes del 2026 per tenir-los el més aviat possible. Què en penseu d'aquesta pròrroga que tenim i d'aquest inici de les negociacions?
Bueno, pues la verdad es que nos da mucha pena que para este gobierno últimamente prorrogar presupuestos sea algo que viene ya por norma, que realmente es algo que deberían tener ya preparado después del verano para luego tener unos meses para negociar y poder tenerlos listos
Antes del 2026 y de esta forma no tener que prorrogarlos porque al final estamos prorrogando más de 90 millones de euros como si fuera calderilla. Pero bueno, veremos qué es lo que pide Esquerra porque hasta este momento tampoco ha habido mucho, con lo cual no deberían tardar mucho este año tampoco en poder aprobarlos.
esperais a poder tenir-los aviat. Sí, sí, sí, lo que sabemos segurament, igual que el año pasado, nuestro grupo no los verà hasta pocas semanas antes del pleno, y bueno, podremos estudiar lo que nos dé tiempo, pero así es como funcionan.
En aquest ple s'aproven diferents coses. Per una banda, la modificació pressupostària per a la instal·lació de càmeres de videovigilància a diferents punts de la ciutat. Que vos pareix aquesta mesura?
Pues muy bien, para nosotros todo lo que sea, más vigilancia, más sensación de seguridad, todo genial, pero sí que me gustaría aprovechar este espacio para hacer una denuncia. Echamos en falta que las cámaras se hubieran puesto también en el barrio del siglo XXI.
Porque concretamente por la zona de calle Kepler, Ipatia, Fontané y demás zonas del barrio, pues está bastante dejado. Los vecinos han acudido a nosotros recientemente con quejas de robos con fuerza en viviendas, rompen cristales, prueban de abrir coches...
Algún vecino se le ha olvidado cerrar el coche y se lo ha encontrado todo tirado por el suelo. Tenemos fotos de aquel momento, no sé si todavía las tendremos disponibles, pero vaya. Y realmente es una pena que un sitio tan chulo como es este barrio, que además se está haciendo ahora mismo más vivienda allí, pues vienen los vecinos a contarnos que es que les da miedo pasar por la noche y que es que se encuentran, es que unos familiares muy cercanos de nuestra portavoz
Recientemente les entraron a robar a las 7 hace una semana, un día, y al día siguiente otra vez. Se los encuentran dentro de la casa y salen de allí. Con lo cual es un tema que nosotros lo aprobaremos, claro, a tope con ello, a tope con las cámaras, con la seguridad, pero nos gustaría que escucharan más a todos los vecinos porque hay barrios como este que tienen este tipo de problemas tan graves y...
No sabemos si lo conocen, la policía local lo sabe seguro, el Mossos también. No sabemos el gobierno qué debe pensar, pero no están sus prioridades porque no han puesto ninguna cámara allí o no van a ponerla. A banda d'aquesta falta que veieu al barri del segle XXI, a banda de les càmeres, no sé si pots fer alguna proposta més concreta en aquest sentit.
Bueno, ahora mismo estamos hablando con los vecinos y estamos estudiando la posibilidad de plantear una moción y una serie de ruegos y preguntas y demás porque, bueno, como te he dicho en otras ocasiones, nosotros al final lo que más trabajamos es la calle. No contamos con despacho, no contamos con asesor, no contamos con nada y donde más trabajamos al final es pateando Rubí, los diferentes barrios, hablando con los vecinos y en estos momentos pues estamos en contacto con ellos y estamos preparando con ellos a ver
Què és el que necessiten, què és el que exigen i poder traslladar-lo al pleno en la forma que veiem més adequada, més útil. I on creieu que està el límit entre la seguretat i els drets individuals en aquest àmbit?
A ver, como se dice, tu libertad acaba donde empieza la de los demás, ¿no? Tampoco queremos que haya a lo mejor un policía en cada puerta de cada casa, pero según nos comentan los vecinos es que apenas se ve policía por allí. Como te digo, hay ahora esto de las cámaras que lo vamos a probar y no vemos este barrio entre...
entre los diferentes barrios que habrá cámaras según el expediente y bueno, pues nosotros reclamamos más seguridad allí donde realmente suceden las cosas, se van a poner cámaras para vigilar el casino y a esta gente le están entrando en su casa.
Canviant de tema, perquè també s'aprova la modificació pressupostària del projecte d'obres del FabLab. Sí. Bueno, por una parte, es una pena que tras la compra de l'edificio en 2019, con la idea de la reforma y el proyecto, en 2026 ha acabado quedando en nada. Que, bueno, es algo que nos sorprende, ¿no?, porque al final el caos, los plazos incumplidos, la incertidumbre...
Es un poco el mouse operandi de este gobierno, ¿no? Pero bueno, por otra parte, al menos, se ha podido hacer algo con el edificio, que ya era hora, y que parece que le va a servir al pueblo de Rubí. Nos quedamos sin la ampliación del Rubí Forma, que es lo que se iba a hacer donde va a ir ahora el nuevo proyecto del FabLab, y con incertidumbre total sobre el proyecto, pero bueno, veremos. De momento, lo que ahora parece que se va a hacer, que se encarga la diputación allí, nos parece correcto.
Més coses que s'aproven. La sessió gratuïta del local que ha d'acollir la futura oficina d'afers socials i famílies del Departament de Drets Socials i Inclusió. Finalment, pareix que tindrem aquesta oficina.
Sí, a raíz de lo que te comentaba, el edificio se compró por 500.000 euros en 2019. Al final se cede gratis, pero por lo menos parece ser que esta vez sí se hará algo. Y además es un servicio, según nos han contado, para que agilizará mucho trámites, que ayudará a la gente con discapacidad a no tener que desplazarse a otros municipios o a sitios más lejanos.
Y que está en el centro de Rubí. O sea que, bueno, por ahí bien. Sí, sí, lo que te comentaba. Por lo menos ya tenemos la certeza de que algo se va a hacer ahí. Buena masura, Ido. Sí, sí.
A més, també s'aprovarà la pròrroga de reducció del 50% de la targeta multiviatge i l'abonament d'estudiant. De fet, l'altre dia al Congrés dels Diputats també s'aprovava la bonificació de l'Estat en aquest sentit. Entenc que considera una bona mesura aquesta també.
Sí, sí, sí, sí. Echamos quizá también en falta un poco la seguridad de la infraestructura y demás, pero bueno, en lo que respecta meramente al precio de los abonos y tal, si nos piden y nos animan a usar mucho el transporte público en la medida de lo posible y tal, pues claro, a conciencia tienen que intentar hacer unos precios accesibles, con lo cual también lo vemos bien y a tope con ello.
Això pel que fa als preus, però no podem deixar de xerrar en aquesta setmana precisament de Rodalies i concretament de la R8, que és la que passa per Rubí i una de les vies més afectades en aquests moments, sobretot pel tema de l'esllavissada que va haver-hi en el túnel d'aquí a prop.
Sí, a ver, yo hasta hace muy poco la verdad es que he sido un usuario muy frecuente de la R8 y bueno, pues cualquier tema lo puedo conocer perfectamente. Trenes que salen con mucho retraso, trenes que no salen, llegas a Granollers, cuando llegas luego quieres volver y no pasa un tren y no pasa el siguiente y no pasa el otro...
He visto gente haciendo grupos para ir en taxi entre 4 para poder ahorrar un poco el taxi. Bueno, es a ver qué pasa con esto porque la verdad es que la situación de Rodalías y de la R8 es un desastre. Se pidió, si no recuerdo mal, que pasaran más trenes porque pasa uno cada hora. No estaría de más que pasara uno cada media hora quizás. Veremos, es un desastre.
Tot i així, s'han anunciat millores i, de fet, ahir ja deien que s'havien posat mans a l'obra per arreglar el més aviat possible aquest problema que hi ha precisament a l'R8.
Sí, exactamente. A ver, vamos a ver. Es que es incertidumbre. Al final siempre lo único que nos queda es confiar en el decir, bueno, y como pasa con todo, con la llena de alta tensión lleva pasando más de 20 años, con todo. Ahora dicen esto, esperemos que sí, pero la mayoría de las veces termina siendo que no. Vamos a ver, es que no sé qué decirte, lo único que podemos hacer es especular, ¿no?
Tornem una altra vegada al ple perquè els diferents grups municipals presenten tres mocions en comú podem, juntament amb la UB, demanaran la regulació clara dels contractes de lloguer de temporada i de les habitacions perquè es limiti aquest preu de lloguer. Com veieu aquesta proposta?
Pues es complicado. A ver, todo lo que es una intervención demasiado severa del Estado no lo vemos bien. Pensamos que el mercado al final se termina regulando solo. Es un tema muy extenso al que podríamos hablar mucho tiempo, porque aquí entra luego a lo mejor el Airbnb, extranjeros grandes tenedores, fondos buitre...
Claro, esto por supuesto no lo vemos, pero no podemos comprar el pack entero, no podemos tampoco forzar a una persona que vive de rentas, porque ha estado toda su vida trabajando para ello, también se le diga, pues ahora esto no lo puedes hacer así, lo tienes que hacer de esta manera. ¿Cómo deja eso su competencia respecto a los grandes tenedores que tendrían el mismo precio? No lo vemos, no lo aprobaremos.
Però això, a més, s'uneix al problema que tenim amb els preus de lloguer, que dificulten l'accés a l'habitatge de molts ciutadans. A més, s'uneix a que dimarts passat, precisament, el Congrés es va tirar enrere un decret que volia protegir la vulnerabilitat de les persones que, precisament, tenen aquests problemes amb l'habitatge.
Sí, a ver, esto al final volvemos a la misma necesidad, lo que necesitamos es construir, construir, construir. Necesitamos construir vivienda, necesitamos construir sobre todo vivienda de protección oficial, vivienda de protección oficial con garantías, no una prórroga que luego al final no te quedas nada o te acaba costando 200.000 euros.
No només Rubí, no només Barcelona i Espanya en general necessiten molta vivenda. Si destinem recursos a construir vivenda de protecció oficial, el mercat al final s'acaba regulant sol. Però mentre estem esperant aquesta construcció, no estaria bé poder protegir els més vulnerables?
Es que nosotros, a ver, primero echamos en falta sobre todo la prioridad nacional, con lo cual sí, yo quiero proteger a los más vulnerables de los míos, por supuesto. Entonces es que no podemos comprar aquí jauja porque esto no son los mundos de Yupi, la realidad es cruel y es la que es.
Més mocions perquè el PP demanarà que s'insti el govern espanyol a adoptar mesures urgents per alleugerir, a veure si ho dic bé, alleugerir la càrrega fiscal i administrativa dels autònoms. Aquí se'ls està donant una ajuda als autònoms, en aquest sentit?
Lo cierto es que estudiando esta moción vimos que Vox ya presentó una moción parecida hace bastante tiempo en diferentes ayuntamientos que incluía, por ejemplo, una bonificación del 100% del IBI de quienes no alcancen beneficios iguales al SMI.
o inferiores incluso, modificar ordenanzas para que también quedasen exentos de la tasa de residuos, una oficina municipal que diera asesoramiento y demás. Y aunque esta moción no es tan completa, la aprobaremos porque algunos puntos se parecen mucho y no nos parece del todo mal, aunque no confiamos en que saldrá adelante. Pero bueno, nuestro apoyo lo tendrán.
I ja per acabar, un altre tema que està duent moltíssima polèmica és el nou calendari de l'hospital. Què en penseu des de vots?
Sí, bueno, pues como te comentaba al respecto de lo de la R8, pues confianza cero en plazos, aquí lo mismo, solo podemos especular. Nos pasa por delante otros municipios cercanos, aún teniendo las ventajas de que tenemos PSC en Rubí, PSC en Cataluña y PSOE en España...
se perderán estas ventajas porque a raíz de lo que se está viendo en las elecciones que van habiendo y en las diferentes encuestas el PSC va a perder este monopolio y veremos qué hemos conseguido cuando pierdan esta ventaja de oye con quién tienen que negociar es con ellos mismos en otro estamento esto dentro de poco ya no lo van a tener y qué habremos conseguido pues no sé el casino y poquito más las líneas van a seguir ahí el hospital no se va a hacer la segunda estación tampoco
Tenemos plazos, bueno, tenemos plazos otra vez, pero como te decía antes, es especulatorio, es que lo único que podemos hacer es decir, bueno, si hay plazos, pues vamos a confiar, pero llega un punto que la gente se harta de confiar y creo que en ese punto estamos desde hace ya mucho tiempo.
Ara comentaves que penses que l'hospital i l'estació no s'acabarà fent. És veritat que la ciutadania fa molt de temps que està lluitant per això. Salvador Illa, fa unes setmanes, quan va estar aquí, l'alcaldessa ens va dir que li havia promès
que la segona estació de la Llana estaria abans que a l'hospital, però que precisament aquesta estació s'acabaria fent perquè hi ha unes dades que diuen que hi ha aquesta necessitat i també li va prometre a l'alcaldessa que es faria a l'hospital.
Sí, matizo, no se acabarà haciendo por lo menos en un plazo cercano. Especulatorio, claro, no sé dentro de 3, 5, 6, 10 años qué va a ocurrir, ¿no? Promesas de Salvador y ya terminan siendo promesas del PSOE al PSOE. Yo creo que no hay peor combinación posible.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies per estar aquí avui i per donar-nos la visió de vots i de tot el que passarà precisament avui al ple municipal. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a tu i a tots perquè sempre em trobo molt comú d'aquí. Gràcies. A vosaltres.
Fins demà!
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosis de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
L'Enjoc és... A l'Enjoc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana, a la una del migdia, i als caps de setmana, a les 8 del vespre.
I ara arriba el moment de la secció de ciència de la setmana amb el guaita que tenim que ens proporciona la xarxa.
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes un dia més al Guaita. Què tenim per descobrir el nostre entorn amb el biòleg Sergi Corral. Sergi, bon dia. Bon dia, Ona. Què tal? Com estàs? Doncs bé, mira, potser ja saps que quan preparem els guaita que tenim a vegades són temes
més generals, de vegades, per exemple, ens inspirem en coses de l'actualitat, no? Doncs ha estat el cas perquè saps que les últimes setmanes i mesos no fa altra cosa que ploure. Exacte, exacte, exacte. Plou, inundacions, se'ns atura el país... Evidentment, i si plou, evidentment, creixen els rius, les rieres, els còrrecs...
els embassaments, augmenten d'aigua, doncs justament per això ens han inspirat a dedicar el guaita d'avui als rius i concretament a les avingudes, a les crescudes. Unes avingudes que normalment aquests cursos d'aigua acostumen a anar d'una forma dòcil o al Mediterrani secs moltes vegades, però a vegades se surten de mare.
Per tant, avui parlarem de sortir de mare, no?, de quan els rius es desborden. Exacte, parlarem de quan es desborden els rius. Però primer de tot, també ens agrada posar en situació el personal, i anem a posar en situació de les parts d'un espai fluvial. Som-hi. Primer de tot, un espai fluvial, direm, que és l'àmbit intellera del riu i aquelles franges de terreny vinculades a la preservació dels ecosistemes aquàtics i ribarencs. Mhm.
del règim de corrents i de les planes d'inundació per a episodis extraordinaris. És a dir, tot el terreny aquell ampli que està relacionat o que transita a la vora del riu. Per tant, és més enllà de per on passa l'aigua. Exacte, més enllà de per on passa l'aigua, és fins on arriben aquells episodis d'inundació extraordinàries. El llit és el jaç o tros on es corren les aigües durant les revingudes...
corrents, és a dir, el curs del riu corrent. I és considerat com un bé de domini públic, evidentment. La riba és la zona límit entre la terra i la massa d'aigua. És just el límit on arriba el riu. I la llera és l'espai ocupat per la màxima crescuda ordinària de la ribera, del riu. I finalment, la zona inundable és la zona de l'espai fluvial determinada per l'avinguda
aquí entrem en un concepte també important que ara el direm d'un període de retorn de 500 anys i pel qual es limiten els usos per preservar les planes d'il·lundacions d'episodis extraordinaris aquí això integra també la gestió quina gestió es fa d'aquests terrenys? aquí ja t'estan dient que les zones on tenen un període de retorn de 500 anys en principi no s'hi podria fer res
Ara són molt famoses, ja, les zones inundables. Sí, i s'està revisant, i s'està canviant o no s'està canviant, o estan a l'espera de nous plans, ja ho veurem. Aquests termes tècnics, o més tècnics de gestió, en tenim diversos. Ara hem parlat, per exemple, quan parlàvem del llit, que dèiem que eren de domini públic, el domini públic hidràulic és el conjunt de les aigües continentals, superficials,
i subterrànies renovables, els llits fluvials o les lleres de corrents naturals, contínues o discontinues, llits de llacs i llacunes, o embassaments superficials de la llera pública i aquífers subterranis. És a dir, resumint, totes les reserves d'aigua que hi hagi. Això és el domini públic hidràulic. I abans dèiem, hi havia un altre, per exemple, que és...
el que s'anomena la zona de servitud, que és la franja de protecció de 5 metres d'amplada als dos marges de la llera del riu. 5 i 5, als dos marges de la llera, que és aquell espai ocupat per la màxima crescuda ordinària. Això bàsicament té la finalitat de protecció del sistema fluvial i del domini públic. Normalment són aquells metres que a vegades hi veiem un camí...
Les motes, no? Les motes, que hi han fet un carril bici o un camí ciclable, etc. On s'hi desenvolupen, per exemple, els serveis de vigilància, conservació i salvament, amb ratxes d'embarcacions de manera ocasional o també en cas de necessitat.
I hi ha una zona, que és la zona de policia de les Lleres, que és una franja de protecció de 100 metres d'amplada als dos marges de la llera, mesurats horitzontalment, on totes les activitats que s'hi desenvolupen han d'estar intervingudes o supervisades per l'Agència Catalana de l'Aigua.
És ella qui diu quina cosa es pot fer i quina cosa no es pot fer, quina cosa es pot ocupar, quina cosa no es pot ocupar. Tu vols posar un càmping allà al costat o vols anar prèviament de càmping, hi ha de ser l'Agència Catalana de l'Aigua que et digui aquí es pot o aquí no es pot. Al final és per seguretat. Exacte, al final és per seguretat. Hi ha dos conceptes, o sigui les coses que són per seguretat i les coses són per preservar l'ecosistema fluvial, que com hem dit altres vegades,
tot el que és el bosc de ribera i l'ecrosistema fluvial, és un espai protegit per la directiva de l'aigua de la Unió Europea i són espais d'alt valor en biodiversitat. Per tant, protegits, en principi.
Per tant, no s'hi pot construir, ni s'hi pot fer segons quin tipus d'activitats, perquè podríem malmetre tota aquesta fauna i flora que viu allà. Ni segons tipus d'alteració, per exemple, fer tallar arbres, o tallar... Moltes vegades escoltem allò de netejar rius i de... etcètera. O les lleres, sí. O les lleres, ojut, perquè potser el tema no està aquí. I un últim concepte és el que us he dit abans, que és el període de retorn.
El període de retorn és un concepte estadístic, és un concepte climàtic estadístic, però que es fa servir molt en obra pública, per exemple. És l'interval de temps mitjà que es calcula que pot haver-hi entre un fenomen natural determinat i un altre de les mateixes característiques de magnitud semblant o superior. Per exemple, que caiguin 100 litres per metre quadrat en un dia a hores aquí a l'escala. Pot tenir un període de retorn, posem, de 80 anys o de 90 anys.
Hem dit abans que en això dels rius s'utilitza, per zona inundable, un període de retorn de 500 anys. És molt, 500 anys, i ara s'està veient que potser és menys. Perquè, clar, l'estadística és l'essència aquella que et pots fer amb mesura per camuflar o per amagar coses, no? Que tingui un període de retorn de 500 anys...
pot ser que tinguis un episodi cada dos anys i no en tornis a tenir un cada mil. És interpretable, això. I això dels períodes de retorn s'està discutint molt i sobretot s'està discutint molt en un canvi climàtic on ja sabem que la tendència o es tendeix a que els fenòmens extrems siguin cada cop més freqüents. Per tant, s'ha de fer o recalcular-ho
o tenir en compte altres coses a part del període de retorn per... És que això és des de construir fins a fer ponts, o viaductes, o això es fa servir tot. O sigui, l'alteració que hem fet de les zones i del planeta està produint que aquests retorns s'escursin. S'escursin, exacte. Vist això, anem a parlar pròpiament de les inundacions. Som-hi. Les inundacions són ocupacions per part de l'aigua de zones o regions que habitualment es troben seques,
com a conseqüència de l'aportació inusual, i més o menys sobtada, d'una quantitat d'aigua superior a la que pot drenar el llit del riu. Obvi, eh? Exacte, sí. O sigui, el llit del riu ja no pot absorbir més aigua i l'aigua bessa. Si tu en un got ja hi afegeixes més aigua i ja està ple, vessarà. Bessarà.
Les inundacions es desenvolupen en terrenys on aquest fenomen és recurrent. Ojo't amb aquesta paraula de recurrent. No val a dir que les inundacions baixen per ciència infussa o apareixen per art de màgia. No. Són terrenys on recurrentment hi havia hagut aquests processos de sortida de mare del riu i d'inundació. Tots aquesta recurrència és evident que causen pèrdues que es poden prevenir amb la previsió meteorològica i una bona
planificació urbanística. Això ja comença a ser una carta als reis. Exacte. Una inundació es produeix per causes, es pot produir per causes naturals meteorològiques, geològiques o biològiques. Però també intervenen causes antròpiques com canalitzacions, urbanitzacions, ponts i deixalles. Això també és important. Aquestes inundacions es poden produir in situ, allà mateix, per pluges allà mateix,
Al mateix lloc on plou molt o bé per avingudes o ruptures. És a dir, per exemple, posem un cas. Al Maresme, que passen les rieres, hi ha una tempesta que plou molt arenys amunt i a baix arenys a la costa no ha plogut res. Però la riera baixa de cop perquè a dalt ha plogut moltíssim. O...
en ruptures, en casos que, desgraciadament, hi ha hagut ruptures d'embassaments. Es trenca una presa i llavors l'aigua baixa. L'aigua baixa, com el cas de la presa de Tous. Aquestes inundacions poden ser sobtades, el que coneixem o es coneixem tècnicament com a flash floods,
o sigui, inundacions, el de la riera, el que t'he parlat abans de la riera, és una flash flood, o sigui, inundacions que cau molta quantitat de precipitació, en poc espai de temps, i fa baixar aquests cursos d'aigua de cops. Normalment són cursos d'aigua petits i estrets, com rieres, còrrecs, un riu gran o molt gran, és molt més difícil que tingui un procés d'aquests de vinguda ràpida, perquè normalment el flux d'aigua és molt més laminar i la vinguda és molt més progressiva, la crescuda és molt més...
progressiva. Aquestes inundacions sobtades el que hem dit
Després tenim inundacions per pluges moderades durant hores, és a dir, pluges que van plovent. Aquella pluja fina però que no para. Exacte, no para, no para, no para, com per exemple l'episodi que hem tingut aquest mes de gener, que ha anat plovent, plovent, plovent, plovent, veníem de mesos previs on també havia plogut molt, molt i molt i molt, el terreny està saturat d'aigua, ja no pot drenar més aigua, ja no pot absorbir més aigua i tota aquesta aigua continua.
però en aquest cas normalment acostumen a ser vingudes més progressives, més lentes, el qual no vol dir que inundi igualment perquè igualment arribarà a la inundació. Inundarà però potser la força de l'aigua no és tan forta i els estralls no són tan grans. O es pot arribar a fer una millor previsió i precisament com s'ha fet ara una millor previsió
una millor previsió o joc amb aigua, per exemple, que s'havien desenvassat els envassaments una mica prèviament perquè la crescuda no els fes sobre així. I per tant, amb una certa previsió es pot fer una millor gestió i regulació. Per exemple, això és el que no es va fer amb el Gloria, no? Exacte. No es va preveure i els pantans van vessar. Ni amb el Gloria ni amb el temporal d'abril que va haver-hi posterior a Sant Jordi, que molta gent el té, no l'oblit, però gairebé va estar pitjor gestionat el de Sant Jordi que el Gloria.
perquè va ploure més inclús que el Gloria en alguns llocs, i també veníem d'embassaments ja a dalt de tot, perquè el Gloria els havia deixat a dalt de tot. I finalment un altre tipus d'episodis, també de pluges febles o moderades, durant molts dies, que s'està 5, 6, 7 dies plovent allò, recorrent, recorrent, recorrent, i també tens un resultat més o menys com el que hem explicat ara. I si ens hi fixem, per exemple, en això que dèiem del període de retorn,
que hem parlat abans, es podrien cacificar entre avingudes ordinàries, que són aquelles que es produeix quan el cabal del riu augmenta de tal forma que pot alterar el ritme de vida, afectar infraestructures no permanents, per exemple, passeres dels rius, passarel·les, exacte, invair passos, passeres d'encreuament, però no es produeixen danys majors, en podríem dir. Són crescudes normals i controlades.
Inundacions extraordinàries es produeix quan el riu es desborda i encara que afecta el desenvolupament de la vida ordinària i produeix alguns danys, no genera la destrucció completa d'infraestructures. Aquestes inundacions poden ser tan locals com molt extenses.
I l'últim espai és, parlem d'inundacions catastròfiques. És aquella que produeix pèrdues materials greus, destrucció total o parcial de ponts, molins o altres infraestructures, pèrdues de bestiar i de collites. Aquestes són de les que ens en recordem, eh? Aquestes són les que ens en recordem. Per exemple, seria la de la Dana de València, la del Glòria,
la dels aiguats del 94 aquí a l'Empordà, els aiguats del 87 i del 82 al Pirineu, sobretot de les avingudes aquelles que va haver-hi el Segre i tot, i el Segre, bàsicament, i a les Nogueres, no? Totes aquelles són inundacions catastròfiques que deixen pèrdues molt i molt i molt importants.
I ara, clar, a partir d'aquí, amb tota aquesta informació que hem dit avui, que ja sabem per on passen els rius, ja sabem quants recurrents són aquestes inundacions, quin tipus d'inundacions hi ha, on es pot construir i on no es pot construir, no? Ja podem entrar una mica en el terreny de les reflexions, o la part una mica més reflexives, no? Evidentment, les avingudes formen part del sistema hídric i geològic normal. Les avingudes són necessàries.
Són necessàries. Són necessàries. El problema és que no n'hi hagi. Clar, tindríem una falta d'aigua, no? Primer tindríem una falta d'aigua. Després tindríem que no existiria l'ecosistema fluvial, aquell que hem parlat abans, que està protegit, el bosc de Ribera, les Lleres, etc. Segons, que zones fèrtils...
que viuen gràcies a les inundacions, que porten sediments, que sempre han sigut les zones més fèrtils en la història humana i de l'agricultura, això ja no ho tindríem. Per tant, aquelles zones fèrtils desapareixerien. I tots els sediments que porten els rius al mar, que és font de matèria orgànica, font de sorres, etc., això tampoc estaria. Per tant, tindríem un mar molt més pobre.
Ara, per exemple, aquestes pluges que hem tingut ara el desembre i el gener són un seguro de vida per la primavera. Segurament, quan comenci a pujar la radiació solar, el fitoplàcton tindrà molt més aliment per créixer, d'aquí s'han derivat els zooplàctons, d'aquí s'han derivat el peix blau, i per tant seguirem aquesta xarxa tròfica que segurament tindrem un mar molt més viu.
Per tant les inundacions formen part del sistema i si no tenim inundacions aquesta cadena es trenca. Exacte. On està el problema? Evidentment quan tenim vents exposats a aquestes situacions i per tant som més vulnerables. Quan ens hem apropiat de terres que potser li pertanyien al riu. Ens hem apropiat del terreny.
Hem convertit aquests processos en un risc. Incrementat en part per l'alteració humana del territori i també pels canvis en el clima, que és el que hem dit abans, que fan disminuir aquests períodes de retorn, poden fer que les avingudes siguin més extraordinàries. Hem impermeabilitzat el terreny. Si asfaltem o encimentem, l'impermeabilitzem. Clar, no pot drenar l'aigua i llavors les inundacions són més... Exacte, l'aigua corre més.
L'altre dia en comentaven companys, parlant, per exemple, del riu Ripoll, o del riu Sec al Vallès, o fins i tot de la riera de Rubí, que ara, amb una pluja no tan intensa com d'allò, l'aigua corre molt més. Passa semblant a les rieres del Maresme, que la majoria de les rieres o s'han soterrat o s'han impermeabilitzat. Per tant, l'aigua baixa molt més de pressa. Per tant, el problema el tenim...
Aquí. Quan hem manipulat tots aquests processos. Exacte. I a partir d'aquí també parlar de les reflexions, per exemple, no només de les construccions que tu construeixes en terreny inundable, com les urbanitzacions, el cas, per exemple, del Canà, que ja s'està parlant d'expropiacions, això de refugiats climàtics a mi no m'acaba d'agradar, però s'està parlant d'expropiacions,
I coses més òbvies, com per exemple podien ser els càmpings en zones inundables, tenint els antecedents, per exemple, del que va passar a Viesques l'any 1996, una flash flood d'una tempesta d'aquesta molt intensa de més de 100 litres per metre quadrat en una hora o en poques hores al Pirineu, que el càmping estava situat en el conte d'ejecció d'una riera pirinenca o d'un riu pirinenc, i va quedar tot enterrat i sepultat.
Altres càmpings en les inundacions, per exemple, del 2013, crec que va ser en el Pirineu, sobretot Vall d'Aran, va haver-hi molta fosa de neu, acompanyada de pluja en una situació del sud, doncs se'n van portar molts càmpings, que els càmpings, la majoria de càmpings del Pirineu, estan situats en zona inundable i en zona al costat del riu, al costat de la llera del riu. Per tant, anem donant volta sobre aquest tema. Siguem conscients, no?, d'aquest risc. Sí, sí.
Doncs gràcies, Sergi, per explicar-nos aquests fenòmens que ara cada vegada són més recurrents, no? És que els tenim molt frescos perquè aquests mesos han sigut uns mesos de molta pluja. Oh, i tant. Ens retrobem una altra guaita. Fins la propera.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Ràdio Rubí!
Fesla. Fesla.
Quan queden gairebé 12 minutets per acabar la segona hora del Rubi al dia, és el moment dels esports. Bon dia, Toni. Bon dia. 12 minutets pels esports. Això és una cosa increïble. Comencem. Com tens els genolls? 12 minuts per acabar. Jo els genolls bé. A la família no tan bé. Hem tingut sustos. L'esport que fa aquestes coses...
Estava ara repassant l'esport d'aquest cap de setmana, i que demà continuarem parlant i pensava en les realitats del CEP Sant Jordi i del Boli, que en essència, del Boli Rubí, que en essència, el masculí i el femení, en la seva essència, tenen una realitat bastant semblant, amb un equip que el tenen a dalt del tot i un equip que el tenen a baix del tot. Per exemple...
Home, realitat semblant, no. Una realitat semblant respecte al CEP Sant Jordi, respecte al Bol i Rubí. Ah, val, val, val. Respecte al Bol i Rubí. O sigui, són dues disciplines diferents. Però estan iguals en aquest sentit. Però es troben amb... Bueno, en essència sí, perquè ara veurem la diferència. Vinga, dali. Els nois del CEP Sant Jordi són els que tenen bastant problema. Reben diumenge a dos quarts d'una al Claret, que és quart classificat de Copa Catalunya. Els rubinecs són cues.
Això passa en el boli-rubí, però a les fèmines. És curiós, perquè està canviat. Els nois del CEP Sant Jordi, quatre victòries, nou derrotes, estan passant una mala ratxa, porten quatre partits seguits perdent, competeixen millor, però és que han de transformar aquestes sensacions en punts, han de recuperar una mica de solidesa per intentar trencar aquesta ratxa negativa.
Vamos, que s'espavilen o malament rai? Sí. Acabas de dir... He fet un bon resum, eh? Ben bé. Dissabte, segona catalana serà el Tor del Femení, que visita l'Igualada a partir de les 4 de la tarda. Les Rubinenques, segones, amb 11 triomfs, s'enfronten a les setenes, només estan amb una victòria per sota de les líders. Les de la noia arriben en plena línia ascendent perquè sumen 5 victòries seguides.
Per tant, serà un duel directe per mantenir aquest pols pel lideratge i reafirmar-se en aquest top 2 que tenen.
Anem a tercera catalana, perquè és un cap de setmana que hem dit d'oportunitats i reptes. Per què? Perquè la penya blaugrana, Ramon Llorenç... Però espera, no, has comentat que abans has dit que... El vòlei. Els al·lots de vòlei estan contraposats, o sigui, són els al·lots del vòlei qui està en el top...
Anem al boli, sí. Mira, hi haurà una doble cita aquest dissabte. A la mateixa hora, al pavelló de Can Rosers, tindran els nois, els sèniors, del masculí i el femení, a partir de dos quarts d'avui. El masculí, a dalt de tot. Bé, a dalt de tot. Segons classificat... Igual que Cesalotes, del Cep San Jordi. Espero que ho entengui l'audiència, perquè has començat explicant-te això.
Seguir el fil, eh? Exacte. Doncs rep al Sandor B, que és sisè, doncs un duel directe per mantenir-se en aquesta zona alta. Tu ho deies ben bé. Símil és pràcticament el mateix, no? Canviant el gènere.
I a la mateixa hora, dual directe del femení, les de Lino Salamanca són setenes, en aquest cas són penúltimes. S'enfronten al Covelles, que són les cuers de tercera, encadenen sis derrotes consecutives i és una molt bona oportunitat per trencar...
aquesta mala ratxa, recuperar confiança i intentar allunyar-se una miqueta d'aquesta zona baixa. Això respecte al vòlei. Per tant, en aquest cas, són les alotes que o s'espavilen o malament. Resumint, els nois del CEP o s'espavilen... O malament. Les noies del vòlei... O s'espavilen o malament. I, en canvi, els nois del vòlei i les alotes del CEP Sant Jordi, a tope.
Meravillós. Anem més a tope amb el futbol tercera, perquè la penya blaurana Ramon Llorenç...
Tenen un partit complicat, rebent dissabte a les 4 els líders Molín de Rei del grup 12, 7 victòries seguides estan passant per damunt de tothom. Els rubinencs són 7 ens, doncs escolta, a donar la sorpresa, han de donar aquesta sorpresa, davant d'un equip que és el menys golejat del campionat. Per tant, una defensa que és molt forta, doncs a veure què tal...
La penya blaugrana, que arriba en un moment més irregular, que havia estat tercera o quarta, doncs ha baixat una miqueta. Anem al Rubí B, que visita el camp de la Palma de Cervelló. Això és un partit per sumar. Per què ho dic? Perquè la Palma de Cervelló és cuè d'aquest grup 12. Només té dos punts, sis derrotes consecutives. Per tant, és una ocasió...
d'or meravellosa per intentar allunyar-se pels robinecs, pel filial del Rubí, i allunyar-se d'aquesta zona baixa. Mira, ara m'escolto millor. Jo també. No sé què ha fet el Jose. Vinga, va. Ens falta el filial de l'Olímpic. Diumenge a les 6, rep a la Sabadellent que ve, els robinecs són setens, i volen consolidar-se aquesta zona mitja de la taula.
I què més? El temps, de veritat. Acabem l'embol, el 20...
que ve d'empatar la jornada anterior. Visita la pista del líder de segona catalana, el Ribes B, partit complicat. Això serà diumenge a les 7 de la tarda. Els líders, doncs, escolta, que porten 6 victòries consecutives, tot un os, eh? Serà complicat, però els de Sofian Azuache, setens, que venen d'empatar, intentaran també doblegar els líders i intentar enganxar-se aquesta zona alta.
A veure com acaba aquest duel. Toni, moltíssimes gràcies i no marxis perquè te quedes aquí per fer la tertúlia. Vinga, fins ara.
I ara, com dèiem, no marxin perquè el Toni Bravó arriba amb la tertúlia i noltros, com sempre, vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández. Lo mal que estoy y lo poco que me quejo Lo mal que estoy y lo poco que me quejo Siempre me levanto con el pie mirando al suelo La voz muda, me saluda desde lejos Me regala su silencio Pero yo me hago el sueco mirándome en el espejo
Y el espejo me devuelve su reflejo, sin el mío yo lo asumo y sigo, pero no me fío, me autodiagnóstico sin un éxito mínimo, así que me deprimo.
Molt bon dia, què tal? Com esteu? Sempre és un bon moment per escoltar el canca. El cantautor malagany ha fet de l'alegria, la ironia i la tendressa el seu seixer personal. Des de fa més de 15 anys recorre escenaris amb cançons que parlen del que és quotidià, des d'una mirada luminosa, sincera i molt i molt simpàtica.
Doncs atenció, perquè tots els seguidors del canc estan d'enhorabona, perquè en breu traurà un nou disc, portarà per nom La Calma, un nou treball que forma part d'una etapa plena de serenitat creativa i d'expansió musical, tal com ell mateix defineix. A més a més, tots molt contents, perquè els seguidors ja ho saben, però si no, també us ho recordo,
Atenció, perquè presentarà aquesta nova etapa al Gran Teatre de Liceu el proper 18 de març. Dubto molt que restin entrades, eh? Dubto molt, eh? Perquè jo sé de gent, fins i tot gent d'aquesta emissora, que ja ha comprat entrades per veure en viu i en directe al Canca dintre del Festival Guitar Barcelona 26.
És tot un crac, perquè a cada concert ell transforma l'escenari en una celebració compartida, on l'emoció, el riure i la complicitat amb el públic són grans protagonistes. Veure el canc en directe és una autèntica meravella i gaudir del nou treball i del primer senzill d'aquest nou treball que, atenció, porta per nom Pensando en Ti, també ho és. Gaudiu-lo i aquesta és la nostra recomanació del dia.
Hoy, lunes 1 de febrero, con cielo más bien despejado, 14 grados soleado y un vientecillo marinero. Yo, don Juan Gómez, malagueño, despejado.
Profesión titiritero, mayor de edad casi soltero y con el corazón risueño. Confieso sin un motivo concreto que estoy pensando en ti.
Hoy ya no es ningún secreto Que he puesto el día a tu nombre Puede que a ti ya no te asombre Pues tu nombre es ya mi alfabeto Si le preguntas a mi boca Solo sabe hablar de la tú
Y estoy pensando en ti.
Suena en las bandas o no, grave tu baile injusto y pone el remake de tu película. Estás en cada estación y en cada sartén. Yo te extraño de esta forma tan ridícula. Con tu cara siempre en medio aprendo a vivir. Formas parte ya de esta decoración. No sé si ya ves lo que te pretendo decir que es casi mañana y sin control. Estoy pensando en ti.
Estoy pensando en ti Pensando en ti
Són les 10 del matí. Adeu, Rubí!