Són les 9 del matí. Fes la teva.
El 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio. Per celebrar-ho aquest divendres, de 10 a 12 del matí, farem un programa especial. Anirem a l'escola 25 de setembre per inaugurar el seu estudi de ràdio.
Ràdio Rubí presentarà el programa, però els continguts els elaboraran els alumnes del 25 de setembre i els de l'Institut Torrent dels Alous. Celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb Ràdio Rubí. Visca la ràdio. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Els diumenges a Ràdio Rubí sintonitza ara i sempre de 10 a 11 del matí. Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes.
Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Passen 5 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 10 de febrer. Avui conversarem amb el Lenca Nizar, una de les docents catalanes que faran vaga demà
11 de febrer per reclamar millores laborals. Ella és mestra de l'IES Teresa Altet. Amb ella coneixerem per què fan vaga els professors de les escoles públiques i quines són les demandes concretes que tenen.
Després serà el ton de la secció de la sindicatura, on el síndic de Rubí, Carles Alujo, ens xerrarà dels retards dels tràmits de l'administració i com afecta això a la ciutadania. Després, quan quedin deu minuts per arribar a la final d'aquesta segona hora, els nostres companys d'esports ens explicaran quina és l'actualitat esportiva local i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo agafarà la tertúlia on analitzarà l'actualitat amb Ania García, Martí Pujol, Gerard Moreno i Mari Àngels Ruiz i amb els quals de ben segur xerraran sobre aquestes obres del Tunel de Rubí i també de la desconvocatori de vaga de Renfe.
A les 11 arribaran a Valentierno, que xerrarà amb Jordi Peiró, que és autor del cartell de Carnaval d'enguany, que ja sabeu que se celebra aquest cap de setmana, i després serà el torn del cotxe canalla amb Pau Navarro. Començam!
Demà, dimecres, 11 de febrer, mestres i professors d'arreu de Catalunya estan cridats a una jornada de vaga per reclamar millores en les seves condicions laborals i també en el sistema educatiu. Les negociacions amb el Departament d'Educació estan encallades i els sindicats denuncien manca de protestes per part socials.
de propostes, no de protestes, per part de l'administració. Avui volem conèixer de primera mà els motius d'aquesta vaga i com es viu des dels centres educatius del nostre municipi. Per això xerrem amb Belém Cañizar, que és una d'aquestes professores que farà vaga. Ella, concretament, és professora Teresa Altet. Gràcies per acompanyar-nos avui, Belém. Benvinguda.
Gràcies a vosaltres. Com dèiem, demà, dimecres, 11 de febrer, ja ha convocat aquesta vaga dins del sector educatiu de tot Catalunya. Qui està cridat a fer vaga i per què s'ha decidit tirar endavant aquesta mobilització?
Inicialment estàvem cridades totes les docents, mestres i professores, personal docent, però després també s'ha afegit PAE i personal laboral no docent, que ja van fer vaga el dia 29 de gener i s'han afegit a aquesta nova convocatòria i imagino que, perquè hi haurà successives convocatòries fins que aconseguim les reivindicacions, imagino que ens anirem coordinant amb el PAS, PAE i els diferents personals que treballen en l'administració educativa.
Perquè la situació, els motius que comentaves, està arribant a un punt estructuralment que el nostre dia a dia al final està ple de bastant patiment per la manca de recursos, que la situació als centres escolars cada cop és més complexa,
per la sobrecàrrega de feina, no només en llocs com la deia metropolitana, per tota la diversitat social i la complexitat social que hi ha avui en dia, que no és el mateix que fa 40 anys, els temps canvien i l'educació, evidentment, ha de canviar amb els temps, però si no hi ha recursos suficients, produeix moltes mancances. Però no és només aquest fet de la gran diversitat, sinó que, per exemple, hi ha directives, o sigui, diversitat per temes de cultura, llengua i demés, que fa que el treball a les aules
sigui més complex, quan a més les professores encara no són prou diverses, encara manquen referents diversos, sinó que també, per exemple, hi ha directives europees que estan fent que els centres d'educació especial vagin a una població molt més reduïda i molt més concreta i que tota la resta de població que necessita una atenció educativa més individualitzada, bé, tothom la necessita més individualitzada, però encara més vingui als centres que anomenàvem ordinaris.
Però nosaltres no estem a vegades preparades per atendre-les i, a més a més, si tu estàs sol a una classe o dues persones al meu centre, per exemple fem classes, fem codocència, estem dues persones amb 27 alumnes, però amb una atenció personalitzada i individualitzada enorme no donem l'abast per poder donar qualitat educativa als nostres nois i noies.
Quan has d'atendre, no sé, una persona que té un TEA molt potent, una altra que acaba d'arribar fa molt poquet del Paquistan, per exemple, i no coneix cap llengua romànica, una altra que, bueno, en mil situacions. Aleshores, hi ha una banca de recursos enorme, especialment a Catalunya. Com sabeu, som la comunitat autònoma o de les comunitats autònomes que menys cobrem tot el personal docent i el personal educatiu en general.
el nivell de vida, o sigui, el cos de la vida creix, però a nosaltres els sous no ens creixen al mateix nivell i a més a més jo diria que al final és una desinversió en educació. Si els recursos no augmenten a mesura que augmenta el volum de feina, l'alumnat, la complexitat i s'encareix la vida, al final estem parlant de retallades encobertes d'alguna manera. Aquesta situació a vegades es fa bastant insostenible fins i tot. Hi ha també reivindicacions per burocràcia,
Sí, ara tu estaves explicant que en algunes situacions no donava l'abast precisament perquè hi havia infants amb unes necessitats especials molt marcades i de vegades no estava el suficientment preparat.
Dona la sensació que els mestres es queixen, però és que en realitat no només perjudica els mestres, també perjudica els infants. Per tant, també està reivindicant perquè vulguis que no. Clar, que tothom volem que aquests infants que tenen necessitats puguin estar superbé atesos, però jo com a mare estic veient que al col·le està repercutint en els infants que comencen a anar més endarrerits, no sé si per això o perquè els recursos no són suficients.
Bé, al final, de fet, la vaga és per la millora de la qualitat educativa. I perquè hi hagi qualitat educativa, igual que qualitat sanitària, que també hi ha hagut vagues de sanitat fa poc, necessites que hi hagi recursos suficients a les aules, als hospitals, on sigui, i que nosaltres tinguem una qualitat de treball també suficient, perquè si no, al final anem...
les dificultats de la vida quotidiana fan que tu tampoc puguis desenvolupar-te igual de bé com a docent. Aleshores, perquè us feu una idea, la gent que no coneix massa l'àmbit educatiu, jo per preparar, estic fent de professora de socials a tercer de l'ESO, de diverses coses, però posem l'exemple de socials a tercer de l'ESO. Jo per preparar-me el que faig a classe no he de preparar
una sola tipologia d'activitat com fèiem fa molts anys i com la gent adulta coneix, sinó que he de preparar els sabers que jo vull transmetre adaptats com a mínim. Els fem com personalitzats per la gent que tenim a la classe, però faig tres o quatre adaptacions diferents. És una sobrecàrrega de feina.
Sí, i a vegades el contingut pot ser el mateix, o sigui, el mateix tipus de contingut però amb un tipus d'activitats adaptades, a vegades no, perquè hi ha cert continguts que per la seva complexitat o abstracció tenim alguns nois o noies que no poden treballar aquesta abstracció, han de treballar un altre tipus de contingut, de manera que no és només un tipus d'activitat amb diferents nivells de...
és que dificultat no m'agrada la paraula, sinó que a vegades són fins i tot continguts diferents. És un exemple concret del meu cas, però es podrien multiplicar per totes les escoles i instituts de Catalunya. Aleshores, evidentment, en el dia a dia anem aprenent a treballar cada cop més la diversitat. Jo mateix estic aprenent cada dia i és meravellós, o sigui, és superenriquidor, però també és molt complex, és molt dur i les hores de dedicació que has de fer més enllà de la teva jornada laboral són elevades.
I efectivament, com tu dius, repercuteix en la qualitat de l'educació i en què els nostres
nens, nenes, nois, noies, aprenen perquè, bé, perquè has d'aconseguir que tot aquell grup que és tan divers en els seus, bé, formes d'aprendre, la base educativa que tenen, etcètera, tothom pugui avançar i que tothom pugui avançar. Des de la gent amb altes capacitats fins la gent que té un altre tipus de capacitats. I això és el que tu dius, les famílies a vegades tenen la sensació que
Ai, és que la meva nena no aprèn prou, és que no... Perquè estem... Bé, perquè és molt complicat, perquè falten recursos, perquè necessitem recursos i per molt que jo em formi, si no tinc un batllador o batlladora, si no hi ha altres profes o altres...
un personal que vingui a fer suport a les aules, a vegades no ens en sortim. Els sindicats deien que les negociacions amb el Departament d'Educació estaven en un punt mort. Què ha passat en els últims dies perquè no s'hagi pogut evitar aquesta vaga? Ni aquesta ni les properes que estan convocades. Diuen que estan callats. De fet, vam fer les manifestacions del novembre, que van ser molt potents. Allà va ser quan el Departament es va comprometre a negociar.
perquè abans ja estava bloquejat i davant d'aquelles manifestacions es va comprometre a tirar endavant una mesa de negociació, estan encallades perquè resoldre això suposa voluntat política i un esforç econòmic important. És contractació de personal, és increment de salaris, per tant incrementar pressupostos, és un esforç en la reorganització dels recursos que té el govern però cal voluntat política per prioritzar.
Si tu tens una bossa de recursos i de diners, o prioritzes allò que realment consideres que és important, o deixaràs sempre de banda, suposo que el que consideren que no els dona prou rèdit electoral, imagino, no ho sé. Suposo que fer moltes carreteres i fer moltes obres públiques dona molts vots a les eleccions, però pujar-nos al salari dels docents
deuen considerar que no, suposo. Més enllà del sou, també heu xerrat de ràtios elevades, burocràcia i manca de recursos. Abans ens explicaves que teníeu manca de recursos, però el tema de les ràtios i de la burocràcia, com afecta això al dia a dia de les aules? Que les ràtios és essencial, perquè no és el mateix fer classe a 30 que a 20. No és el mateix estar una profe amb 30 que dues profes amb 30. Aleshores, les ràtios és bàsic
en qualsevol servei públic, no? Si no és una sobrecàrrega molt gran i no pots arribar a cada noi i noia i a les seves necessitats perquè no dones a l'abast. Aleshores, això és una reivindicació clàssica que portem dècades i que és molt fàcil d'entendre. La burocràcia fa anys que cada cop s'està fent més complexa, cada cop més complexa tota la feina de la rereguarda, diguem, que fem com a docents.
els informes que has de fer per justificar tot, els resums de totes les reunions, tot el que fem ha de quedar registrat, tot. I tot vol dir una trucada a una família, una reunió amb una família, el que jo faig a classe, dia per dia, activitat per activitat.
Això és una tendència que ens ve d'Europa ja fa molt de temps i no és només en l'àmbit educatiu. L'agrocracia s'està fent cada cop més gran, que en principi la defensen per la transparència, per la transparència i pel control d'allò que fem en el sector públic, que és normal que es vulgui saber que sí que haguem de retir comptes. Però si no es fa d'una manera àgil, acabes passant tant de temps a la teva jornada laboral dedicada a fer paperassa,
que tornem un altre cop, el que tu deies, a repercutir en contra de la qualitat educativa dels nostres nois i noies. Evidentment, hi ha d'haver transparència a l'administració pública, evidentment s'ha de poder controlar que el que jo faig és adequat i és el que se'm demana, però s'han de buscar els mecanismes per controlar-ho bé, amb eficàcia, amb eficiència, o sigui, no d'aquestes maneres, que és només una sobrecàrrega de feina.
Venim més cap aquí, cap a Rubí. S'espera un seguiment important, vosaltres que sou en aquests grups que teniu els professors, s'espera un seguiment important de la vaga per part dels mestres i professors de la ciutat?
La mobilització prèvia està sent superpotent. Jo no sé si havia vist mai una mobilització així. Fa nou anys que soc profe, tampoc fa molt, molt de temps, però tinc companyes que porten potser 20 anys en el sector educatiu i parlen que no havien vist mai als seus centres tantes persones que manifestessin que volien fer vaga. Jo penso, confio, però és que pel que veig crec que serà una de les vagues més importants que s'hagin fet al meu centre mateix.
persones que mai havien fet vaga, aquesta la faran. I estem parlant de moltíssima gent. Tenim grups de coordinació de docents de Rubí-Sant Cugat, de docents de Rubí, etc. I cada cop s'afegeix més gent. I estem plantejant les accions conjuntament. Hi haurà bastantes accions pertot arreu. De fet, hi ha accions descentralitzades. En el cas de Rubí, no sé si ens pots explicar algunes de les que es faran.
Sí, la idea és poder anar a les 8 del matí als centres educatius, al que ens toqui a cadascú, anar primer als instituts, després passar a les escoles que entren 9, 8, 30 o 9 segons el lloc, fer un pic d'informatius, repartir informació, parlar amb les famílies, fer una mica de soroll i a partir d'aquí...
i ja moure'ns per manifestació, anant-nos trobant des de cada centre escolar, perquè com a tot arreu altres vegades estàvem dos, tres, cinc a un centre escolar, deu, però aquesta serem bastanta gent, doncs ja sortirem en minimanifestacions des de cada un dels centres educatius per anar-nos trobant pels diferents caderes de Rubí. En algun moment confluirem a l'Ajuntament i a partir d'aquí ens mourem cap a altres zones. I després pujarem cap a Barcelona conjuntament, que serà complicat perquè amb la previsió que hi ha de gent crec que el tren anirà...
A tope, no sé si podrem entrar. Els indicats també han anunciat que aquest és només l'inici d'un cicle de mobilitzacions amb fins i tot una setmana sencera de vaga al març. Com ho veieu, això? Perquè una setmana és molt.
És molt i a nivell econòmic és complicat. Hi ha companys i companyes que diuen no sé si podré, no sé si podré, però l'única manera, o sigui, l'única fórmula que tenim per apretar el govern i que realment tiri endavant amb les reivindicacions és aquesta, és la vaga. I és una vaga potent, una vaga que realment faci que es remogui una mica aquestes estructures que estan allà quietes i que fa anys que no hi ha manera que es moguin.
Al departament està clar el missatge que li voleu enviar, però de cara a demà, que és el més proper, quin és el missatge que li voleu fer arribar a les famílies, sobretot perquè hi ha moltes famílies que no ho acaben d'entendre, quin és el missatge que voleu fer arribar a les famílies dels alumnes de Rubí amb aquesta vaga i perquè entenguin que cal fer-la?
Mira, els companys i companyes també, els que encara no s'han decidit a fer vaga, també un missatge que pensin que si aconseguim només la meitat de l'augment salarial que s'està demanant o de l'equiparació salarial, si aconseguéssim un 10%, en 5 mesos hem recuperat una setmana de vaga. O sigui, si fem una setmana de vaga, en 5 mesos recuperem els diners que hem perdut. Això pels companys i companyes que encara no s'atreveixen i que no confien en la força de...
de la vaga i de la mobilització popular. A les famílies que tinguin en compte que el que estem demanant és perquè els seus nens i nenes, nois i noies, puguin estar molt millor a les nostres escoles i instituts, que la educació pública és la millor opció que poden fer en aquesta vida, fins i tot en les condicions que estem ara és la millor opció.
però tot i així necessitem més recursos, més suport per poder fer molt millor la nostra feina i poder atendre com es mereix cada infant i cada adolescent, que són el futur. I són una meravella que no estem podent atendre com hauríem d'atendre.
Doncs, Belén, te deixam perquè sé que has d'anar a fer classe i si nosaltres t'enredam no acabaràs arribant. Moltíssimes gràcies per explicar-nos avui en què consistirà la vaga de demà i quines són les reivindicacions. Moltíssimes gràcies, Belén. Nosaltres. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
El 13 de febrer és el dia mundial de la ràdio. Per celebrar-ho, aquest divendres, de 10 a 12 del matí, farem un programa especial. Anirem a l'escola 25 de setembre per inaugurar el seu estudi de ràdio.
Ràdio Rubí presentarà el programa, però els continguts els elaboraran els alumnes del 25 de setembre i els de l'Institut Torrent dels Alous. Celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb Ràdio Rubí. Visca la ràdio!
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu Vestre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
I avui tornem a tenir la nostra secció de la sindicatura amb el sindic de Greuges a Rubí, el Carles Alujo, que ve a explicar-nos coses importants avui. Bé, sempre explica coses importants, eh? Però avui és per estar molt, molt, molt atent. Bon dia, Carles, com estàs? Bon dia, Pamela, molt bé, moltes traixes, content de tornar a ser-hi.
Molt bé, així m'agrada. Com que hi ha moltes coses de les que xerrar, perquè avui xerrarem dels retards en els tràmits administratius, aquests que ens posen dels nervis quan es retracen, i que és una queixa recurrent de la ciutadania. En aquest sentit, estem davant d'un problema puntual o d'una situació que ja s'ha cronificat?
Jo crec que està molt cronificat i que el sistema no dona o no té capacitat o no se l'ha dotat de les eines per poder-li donar la volta i poder desfer segons quins taps. I són d'aquests problemes els que avui et proposava de parlar, perquè és molt diferent que tu facis una instància demanant un senyal o que t'arreglin un banc, que tardaran més o menys, però mira, és un senyal, és un banc o el que sigui, no?,
i d'altres que són casos com els que porto avui, que té una afectació a la vida de les persones, al dia a dia, processos vitals, i crec que, com que hem tingut un final d'any i un inici d'any on hem tingut una concentració d'alguns casos d'aquests, he considerat important poder posar el focus en tres casuístiques que tenen aquesta afectació en el dia a dia de les persones.
Aquestes casuístiques, em comentaves que estaven relacionades amb el reconeixement de la invalidesa, els drets funeraris i les llicències d'obres. Si t'apareix, començant per el reconeixement de la invalidesa, és un tràmit clau per a moltíssimes persones. De quins terminis estaríem xerrant i com s'estan incomplint?
Actualment, el termini que s'està donant per poder fer l'informe que valida que aquella persona té aquella discapacitat és un procés que s'està allargant 24 mesos. Déu-n'hi-do!
Llavors, clar, aquest és un procés, per exemple, aquest tramit administratiu que depèn de la Generalitat de Catalunya. Nosaltres, com a Sindicatura de Rubí, quan ens arriben casos com aquests, agafem la informació, la passem a la Sindica de Catalunya, que és la que al final fa córrer l'expedient davant de la Generalitat.
Llavors, clar, en casos com aquests, l'afectació a la vida de les persones és des del minut 1. I el cas que avui volia presentar-vos és el cas d'un home que va tenir un accident de trànsit, això li comporta l'amputació d'una de les extremitats
inferiors, del genoll cap a baix, i per tant des d'aquell mateix dia aquesta persona està vivint amb aquesta discapacitat, amb aquesta invalidesa. En el cas aquest, el maig del 2024 presenta tota la documentació al Departament de Drets Socials per obtenir aquest reconeixement legal del seu grau de discapacitat i de mobilitat reduïda.
Estem al febrer del 26 i això era maig del 24 i encara no té resolució. Aquesta persona se li estan esgotant els mesos de baixa en retribució mentre no tingui aquest reconeixement de la discapacitat no pot optar a tornar a entrar al mercat laboral.
i veu que el temps passa i aquesta part no se soluciona, però després té altres afectacions en el seu dia a dia, com és, per exemple, poder aparcar el cotxe. La problemàtica dels aparcaments és tremenda a tot arreu, però ella es troba que si vol venir a l'escardívol no pot ocupar una de les places de mobilitat reduïda perquè no té el reconeixement com a tal.
No té el cartellet aquell que... No té la targeta blava que pugui posar dient per aquí perquè tingui aquesta discapacitat i, per tant, la targeta que ho acredita. Llavors, clar, ell està fent, d'una banda, apretant a la síndica de Catalunya perquè puguin mirar a veure com està el seu cas i poder tenir aquest reconeixement, però, per l'altra, també ha fet tràmits amb l'Ajuntament de Rubí per dir, escolta'm,
Tenint clar que jo tinc aquesta discapacitat i que estic pendent d'aquest reconeixement, també ha fet un tràmit des de fa molts mesos perquè com a mínim es pugui fer una excepció i li puguin permetre aparcar a les zones reservades per mobilitat reduïda a Rubí. I com a mínim que el seu dia a dia a la ciutat sigui un pèl més fàcil
i que quan surti de Rubí no podrà aparcar en aquestes places, però com a mínim a Rubí i la seva ciutat, quan s'ha de moure, que pugui tenir aquest espai. Llavors, nosaltres vam derivar a aquest cas a la Sindicata de Catalunya el maig del 24,
i amb la resposta que va tenir al cap d'uns mesos li confirmen que el centre que fa els reconeixements li diu que encara està pendent de citació, que per tant no té data per poder-hi anar, que la previsió és de 24 mesos des de la data de sol·licitud, i des de la mateixa oficina del síndic constataven que actualment el retard i l'incompliment de terminis segueix i és considerable.
A partir d'aquí, l'any 24, la Sindicatura de Catalunya va obrir una actuació d'ofici per preguntar a la Generalitat sobre els casos que tenia sobre aquest reconeixement de discapacitats. El govern es va comprometre a fer un pla de xoc i aquest 2025 va tancar la del 24, va obrir una nova actuació del 25 per poder avaluar si aquest pla de xoc estava donant els fruits que es proposaven.
Però clar, mentre això passa, mentre els papers s'acumulen, la vida d'aquestes persones continua. Aquesta persona que ens va venir a veure ja no pot condir un cotxe amb tres pedals. Es va haver d'adaptar el cotxe, es va haver de treure el carnet i fer totes aquestes adaptacions al cotxe per poder continuar conduint.
I per mi són d'aquests casos, que te n'adones com tots aquests retards, pels motius que siguin, o perquè no hi ha personal, o perquè no es poden fer les avaluacions molt més ràpida, o perquè em sembla que aquesta modificació que plantejava el govern a pla de xocs era aprofitar caps o altres centres de proximitat per poder fer aquestes avaluacions. Però tot i així el TAP continua. I mentre el TAP continua, la vida de la gent també.
i aquí és on es veuen, és evident que em falta un tros de la cama, però formalment, oficialment, no tinc aquest reconeixement. Com a sindicatura, per la gent que té aquesta mena de problemes, quin paper juga la sindicatura? Com pot fer per desbloquejar aquesta situació? O la sindicatura només pot fer pressió, però res més?
En el cas de la sindicatura local, el que podem fer és agafar el cas amb tota la documentació i enviar-la a la síndica de Catalunya, perquè no tenim competències per poder preguntar a la Generalitat. És una competència que té la síndica de Catalunya. Però sí que, per exemple, en aquest cas, la persona que ens va venir a obrir aquest expedient, que el vam obrir...
l'octubre del 25, veient que tot això s'allargava molt, va dir, escolta'm, Carles, i què puc fer? És que jo voldria, pel meu dia a dia a Rubí, com a mínim, poder aparcar l'Escardíbul o el Rubí Forma o coses d'aquestes, però que en solucionin una part del meu dia a dia. I llavors li vaig suggerir que fes una instància a l'Ajuntament, a serveis socials, perquè poguéssim valorar de manera excepcional que, mentre no tingués aquest reconeixement,
oficial, que almenys es pogués beneficiar d'aquestes places de mobilitat reduïda. De moment encara no té resposta, m'ha preguntat a veure si puc fer alguna gestió, llavors en aquest cas el que faré és tornar a preguntar serveis socials com tenen aquesta instància, si se l'ha mirada, quines propostes poden fer.
Però és això, és donar aquest cop de mà en com poder millorar el dia a dia d'aquestes persones perquè el reconeixement no arriba però les afectacions hi són des del minut 1 que es produeix l'accident o el motiu d'aquesta minusvalia. I un altre cas lligat també amb discapacitat...
El vam obrir el juliol del 25 i és una persona que des del 2012 tenia un grau reconegut de discapacitat del 50% quan estava vivint a Menorca, a les Illes Balears. L'any 2020 ve a viure a Rubí, llavors el que fa és els tràmits amb els serveis de valoració i orientació a persones amb discapacitat...
una oficina que hi ha Terrassa, per acollir o per adaptar la seva situació a les Illes Balears, a la realitat legal i de lleis a Catalunya. I aquest és un expedient que se li obre l'any 2020. Llavors, passen els anys i llavors hi combina la seva activitat laboral també amb la de músic, i en el seu cas la...
la discapacitat que té la té en una de les mans i per tant necessitava com a músic també poder disposar d'alguna plaça d'aquestes
perquè tot el que ha de moure a nivell d'instruments, caixes i això, poder-ho fer quant més a prop del lloc, molt millor, i per tant poder tenir aquest distintiu per facilitar-li la càrrega i descàrrega. A partir d'aquí, el gener del 24, presenta a la Generalitat aquesta nova petició per poder augmentar que en el seu grau de reconeixement hi hagi una modificació del barem i poder obtenir la targeta d'aparcament,
i això va ser el gener del 24, i el maig del 25, o sigui, 13, 14 mesos més tard, des de l'oficina de Terrassa li diuen que tot està correcte, tota la seva documentació, però que encara s'ha d'esperar 7 mesos més. 7 mesos més! I això era el maig del 25, per tant, fins a finals d'any.
Déu-n'hi-do. No m'ha trucat encara aquesta persona, però... Probablement. Probablement no li han donat encara, no? Exacte.
I clar, ell considera que tot això era excessiu, tenint en compte que portava així des del gener del 24. Per una altra banda, la renúncia de drets funeraris és un tràmit molt sensible i de vegades, o sovint, desconegut. Per què s'estan allargant tant en alguns casos?
Hem tingut, durant el mes de desembre i aquesta arrencada d'any, la visita de diferents persones que s'han trobat que, en molts casos, han heretat els nínxols de pares o de tiets...
I ha arribat un moment que han considerat que el que volien fer o havien pres la decisió que quan ells es morissin s'incinerarien i que, per tant, no voldrien ser enterrats de forma convencional amb un nínxol. I aquesta decisió va acompanyada de dir que ja faré això,
les restes dels familiars que tenim amb aquest nínxol que hem heretat, que estava en propietat, també demanem el trasllat de les despulles, fem la incineració i portem les cendres en un altre cementiri. Llavors, en aquests casos, pel que m'explica aquesta gent, quan algú renunciava al nínxol que tenia, l'Ajuntament iniciava els tràmits, fixava un preu
com de recompra d'aquest nínxol i se'ls feia el pagament d'aquesta quantitat, que desconec quina és. Però ara ens estem trobant que internament, des dels ajuntaments, està canviant aquest criteri, com si no donés peu a pagar la gent que torna el nínxol, i llavors totes aquestes sol·licituds s'estan estudiant, estan parades, fins que es prengui una decisió, entenc que comuna, per decidir què es fa en aquests casos.
I clar, també entenc que és un procés molt vital en el moment que tu decideixes que les despulles d'un familiar, les treus del cementiri, encineres... Entenc que d'una manera o altra tornes a viure aquest dol i dius, bueno, tanquem aquesta etapa, tornem al nínxol i s'ha acabat. I aquesta part final no arriba, o costa molt d'arribar. Casos que hem atès, en tenim un que és des del març del 2025 i no he tingut resposta encara,
Una altra és del novembre del 24.
I són els dos que més m'han cridat l'atenció, no? I fins i tot aquest del novembre del 2024 em deia, vale, vaig fer tots els tràmits, vaig omplir en quin compte m'havien de fer l'ingrés el dia que arribés, m'he donat de baixa. Però després comença el 2025 i li torna a arribar la taxa de manteniment del cementiri. Quan hi havia fet tots els tràmits de renúncia, havia tret els familiars que estaven enterrats
I llavors va dir, bueno, no pago perquè ja no l'estic fent servir. I li va arribar llavors la taxa amb recàrrec. I va haver de tornar a pagar. I es veia venir que el 26 igual tornava a estar el mateix. I llavors, clar, en aquests casos, aquesta persona el que ha hagut de fer és entrar a una nova instància a l'organisme de la Diputació de Gestió Tributària perquè li retornin la taxa del 25, perquè des del novembre del 24 està donada de baixa, no?
Llavors això, no només no tanques el capítol de dir, escolta'm, fem la devolució i ho deixem així, sinó que, a més a més, en alguns dels casos, tu ja no ets titular del ninxo i tot i així s'acaba girant la taxa. Llavors, entenc jo que són d'aquells processos vitals que tu has decidit fer una cosa amb les despulles dels teus avantpassats, dels teus familiars, i el que voldries és tancar aquesta etapa i començar-ne una altra. I costa també tancar aquesta carpeta.
Déu-n'hi-do. L'altre tràmit del que ens volies xerrar avui és de les llicències d'obres. Per això podem fer una sèrie de Netflix amb el tema llicències, perquè jo tenc històries per donar i regalar. A nivell personal, ho has viscut, també, això. Sí, sí. I la gent que et ve diu, i no només sóc jo, hi ha molta gent, l'únic que al final a nosaltres ens coneix qui ens coneix i ve qui ve, no?
Però com la gent del cementiri diu que jo tinc moltes amies que estan igual, no? I per tant jo crec que són coses que afecten a molta gent i que alguns fan els passos per verbalitzar-ho i buscar una solució més ràpida o més a curt termini, no?
I clar, quan algú decideix que vol fer un habitatge nou, per mi és un procés vital també, molt important, perquè d'aquí després pengen moltes coses, no? I tothom, pel que m'expliquen, no?, en molts ajuntaments una llicència d'obres tarda com a mínim entre 6-8 mesos als ajuntaments que van més ràpid, i aquí a Rubí em deien que la mitjana era de 15 mesos.
Bueno, te diuen que són 6-8 mesos, però després acaben sent 14 o 15 els que són 6 o 8. El ràpid s'acaba allargant. El ràpid s'acaba allargant. Imagina't el lent.
Llavors, clar, és això. Llavors tu dius, ostres, tinc aquest projecte, volem fer aquest pas a nivell familiar, a nivell de parella, i entenc que també és un procés vital que tens ganes de començar, i es dilaten el temps d'una manera enorme. Llavors, l'últim cas que vam atendre, n'hem tingut dos, una persona que l'octubre del 24 presenta tots els papers per poder fer una casa,
A partir d'aquell mes d'octubre del 24 comença a pagar la taxa de llicències urbanístiques, les garanties per si hi ha desperfectes durant les obres a la via pública i també la taxa de gestió de residus de construcció i de demolició. En aquest cas està pagant 3.600, 4.900, 4.600 i avança tots aquests diners a finals del 2024.
fa tot això, queda tot aturat, i llavors durant el 2025 des d'Urmarisme se li van fent requeriments d'esmenes als projectes que havia presentat, i l'última comunicació que tenia era des del juliol del 25. Ha passat més de mig any, ha anat contestant els requeriments que li feien, i aquella sol·licitud que va fer a finals del 24...
doncs va a camí ja dels 16 mesos sense que s'hagi pogut donar el permís per poder començar l'Esobergent. Dius que amb el tipus de construcció que faré, estaré la meitat del temps que estan tardant en concedir-me la llicència.
i ha tingut moltes vegades pensaments de deixar-ho córrer, no val la pena, escolta'm, oblidem-nos d'aquest projecte, però clar, és un projecte que amb la seva parella volen fer, però tenen aquests moments de baixón, de dir, ho han sigut tota dida, no? I crec que són d'aquests processos lents que s'embussen, entenc que per falta de recursos humans, bàsicament,
però que això té una afectació directa al dia a dia de les persones. I l'última, l'última, la vam atendre... Ahir era dia 9, pot ser? Sí, ahir vam atendre una altra persona amb un procés semblant. Ell comença... Fa una petició d'obres l'any 20... No m'ha recordat si era el 18 o el 20...
O l'any 19. L'any 19 fa una petició de llicència d'obres.
Bé, la pandèmia una cosa i l'altra, i llavors arriba un moment que diu, escolta'm, deixem-ho estar, perquè anaven passant el temps i no es concretava res, i a partir d'aquí el que fa és omple els documents per desistir d'aquesta llicència d'obres. Pots recuperar un dels pagaments que havia fet d'aquestes garanties que es demanen prèvies a l'inici de les obres, va poder recuperar una part...
Però ara encara està pendent de la devolució del ICIO, que és l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres. En aquest cas, ell fa el desistiment de les obres al maig del 24 i a partir d'aquí comença a demanar que li facin aquesta devolució.
Això és el maig del 24, un mes després presenta una instància a la Diputació per dir, estic pendent que en retorneu això, i des de la Diputació li diuen que fins que l'Ajuntament no ens doni un paper que certifiqui que s'aprova aquest desistiment de la llicència d'obres, no es podrà fer el retorn d'aquesta quantitat, que en el seu cas, no sé si ens anàvem al voltant dels 3.000 o 4.000, no me'n recordo ara...
Llavors ella es troba que des del juny del 24 està pendent de dir quan rebré aquests diners, fem la visita, recollim tota la informació i llavors li proposo d'anar a la Masia de Can Serra per preguntar com estava tot aquest tema, com estava aquest document final que deia la Diputació que li feia falta. Ahir mateix va anar a la Masia de Can Serra, van buscant el seu expedient i van trobar el document.
i és un document signat l'abril del 2025. Déu-n'hi-do. I un dels acords d'aquest document és notificar aquest acord als interessats i a l'organisme de gestió tributària de la Diputació de Barcelona els efectes oportuns. Per tant, un document fet l'abril del 2025, estem al febrer del 26, i no s'ha fet el trasllat
D'un document que ja està signat i que permetria en aquesta persona tancar aquest capítol de desistir de fer el projecte que tenia de casa i deixar aquí el tema. I per tant és més enllà dels endarreriments que hi ha hagut amb tots els tràmits previs de llicències i això, com quan vols tancar la carpeta es dilata molt més.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Carles. Moltíssimes gràcies per explicar-nos tots aquells casos, perquè amb aquests exemples la gent es fa una imatge de com són aquests tràmits i, a més, els ajudem que si els hi passa acudeixin al sindic. Que confinem la sindicatura i vejam fins on podem ajudar-nos. Jo estic molt content que hi aparegués aquest paper mateix. Doncs si això pot agilitzar que en unes setmanes o poc temps pugui tancar aquesta carpeta,
crec que hem complert la nostra feina. Molt bé, Carles. Moltíssimes gràcies per dur-nos tota aquesta informació. Un plaer, Pamela. Vinga, adeu. Gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí. La primera en informació local. Sempre al teu costat.
El 13 de febrer és el dia mundial de la ràdio. Per celebrar-ho, aquest divendres, de 10 a 12 del matí, farem un programa especial. Anirem a l'escola 25 de setembre per inaugurar el seu estudi de ràdio.
Ràdio Rubí presentarà el programa, però els continguts els elaboraran els alumnes del 25 de setembre i els de l'Institut Torrent dels Alous. Celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb Ràdio Rubí. Visca la ràdio!
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
I arriben els esports corrents, corrents, amb el Cisco Lara. Bon dia, Cisco. Bé, això ja ho fan els que estan en forma, eh? Jo no tant. Bon dia, bon dia. Aquí estem, en aquest dimarts, per parlar d'esports. I bé, un cap de setmana més aviat tirant cap a negatiu, que no pas positiu pel que revisem avui, eh? Xerrem de futbol?
Sí. Perquè dius que ha estat negatiu i crec que el més negatiu ha estat el futbol, no?, els partits. Bé, sí, també en bàsquet. És que hi ha poca cosa avui de la qual podem treure coses positives, eh? Vaja. Sobretot, per exemple, en aquest futbol, cap victòria en tercera catalana, tant el grup 7 com el 12, derrotes de l'Olímpica en faig jove, que perdia 3-0 davant del Pajaril,
resultat estrany, perquè el pajaril és tan descens i l'olímpic està fent molt bona feina, mentre que la penya blaugrana també perdia 4-1 davant de la penya barcelonista de Sant Vicent dels Horts, en aquest cas un rival de la part alta de la classificació. Després la penya ha engeçat quatre partits sense guanyar, tres derrotes, un empat amb els quatre primers de la classificació, malgrat bona imatge, doncs ara estan en una ratxa negativa. El Rubí B sí que empatava a una casa davant del Minasolvaco, segueix fora del grup 12 del descens,
Partit molt estrany, també. Van empatar en afegit i van tenir una última ocasió abans que l'àrbitre xiulés al final del partit. A punt van estar de guanyar els de Jordi i Conesa, però no ho van fer. Pel que fa al vòleybol, també derrotes per tancar faça. La primera de competició s'ha acabat. La tercera catalana.
Els nois jugaran en segona, com a segons classificats, les 100. Es jugaran en la segona fase, les 100, cap a la segona catalana. Això és positiu. Sí, tot i que van perdre en aquesta última jornada davant del Terrassa 3 a 1. Aquest resultat l'arrosseguen per la segona volta. No és del tot positiu. Les noies van perdre 3 a 0 davant del Cunit, però elles ja sabien que havien de disputar fases de...
de permanència. I pel que fa al bàsquet, tenim la part negativa d'un Cep Sant Jordi masculí a Copa Catalunya que va tornar a perdre, en aquest cas davant del conjunt de l'ES. Derrota aquesta, 76-69, que deixa els nostres últims. I a més, contra aquesta ESE, a més, han perdut l'Averaix, que també pot ser clau, eh? La lluita per permanència en Copa Catalunya. Va, vinga, i acabem amb la part positiva. La victòria de...
de les noies del CEP Sant Jordi, segueixen segones, en segona catalana, només superades pel Bàsquet Neus, que només ha perdut un partit, les nostres tres, però és que l'ascens, com a millors segones, està molt a prop. Si segueixen aquest camí de victòria rere victòria, l'equip que entrena el Miqui Parera i la Débora Valdívia, potser no pujaran com a primeres, però sí que probablement com a un dels millors segons equips de la segona catalana. Elles, el grup 4, i aquest cap de setmana van guanyar 70-54 a la Gramanet.
Molt bé, doncs, Sisko, moltíssimes gràcies per dur-nos tota aquesta informació dels esports i vos esperam demà. A disposar. Que vagi bé. Adéu. I ara no marxin perquè arriba el Toni Bravo amb la tertúlia i nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández.
Desde que era bien pequeña, antes de saber andar, fui del mundo a la rompera, para mí era tan normal.
Molt bon dia, la reconeixeu, no? És Melody, i el tema és a Diva, el tema que va representar a Espanya el darrer festival d'Eurovisió. Per què sona ara essa Diva? Suposo que els seguidors del Benidorm Fest ja ho sabeu, no? Perquè avui comença l'edició 2026 del Benidorm Fest.
Doncs sí, avui la primera de les semifinals. Avui dimarts dia 10, la primera semifinal. Recordeu que aquest festival va del 10 al 14 de febrer i que omplirà el Palau d'Esports de l'Illa, on tornarà a convertir-se en l'epicentre de l'escena musical i comercial espanyola. En guany, a més, hem de dir que el certamen arriba marcat per la circumstància marcada que Espanya no participarà a Eurovisió.
Llavors, el guanyador o guanyadora d'aquest Benidorm Fest no anirà directament, evidentment, cap a la propera edició del Festival d'Eurovisió. Tot i així, lluny de restar l'interès, aquesta situació ha reforçat el Benidorm Fest com a un aparador comercial, o com a mínim, això diuen, això ens venen. El premi econòmic, 100.000 euros, doncs és prou interessant i anirà cap al guanyador, a l'interpret guanyador, i 50.000 pels autors de la cançó.
Déu-n'hi-do, no està malament, no? És quelcom important per impulsar la teva trajectòria artística i comercial, no? A més a més, ja sabeu que hi ha hora de la gravació d'un single i la promoció especial en Spotify que ha ajudat sense cap mena de dubtes a la promoció d'aquest esdeveniment d'una nova edició del Venidor Fesca. Avui comença, a més a més, amb el nou flamant fitxatge que retorna a Televisió Espanyola. Estem parlant de Jorge Javier Vázquez que retorna
per presentar aquest Benidorm Fest en companyia d'altres grans presentadors que ja formaven part del festival i de l'opció televisiva de Televisió Espanyola en les darreres edicions. Bé, deixarem d'escoltar Esa Diva, deixarem d'escoltar Melody i us punxaré una de les cançons que serà protagonista en les dues semifinals avui, la primera dimarts i el proper dijous la segona semifinal on...
Ens en retrobarem en Cuminerva. Cuminerva, que va ser molt coneguda amb aquella cançó dels 90, Estoy llorando por ti. Doncs bé, la Cuminerva retorna amb un nou senzill que porta a part nom... No volveré a llorar. Curiós, no? Aquella cançó mítica era Estoy llorando por ti, ara diu que no volveré a llorar.
El web del Benidorm Fest el defineixen com electrònica intensa i discurso d'empoderamiento. No volveré a llorar. La noia del Estoy llorando por ti ya no plorarà mai més. Cuminerva és una de les integrants de les dues semifinals del Benidorm Fest 2026.
Són les 10 del matí.