logo

Rubí al dia, de 9 a 10h

Pamela Martínez et porta les entrevistes d'actualitat, seccions i tot allò que necessites per començar el dia. Pamela Martínez et porta les entrevistes d'actualitat, seccions i tot allò que necessites per començar el dia.

Transcribed podcasts: 108
Time transcribed: 4d 10h 15m 44s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Són les 9 del matí. Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb cinc hildes, s'usplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música dels 70, 80 i 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde. ¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitzabal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Vols publicitar la teva empresa a Radio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Radio Rubí amb el comerç de proximitat.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Deixem enrere el bloc informatiu i encaram ara la segona part de la Rubia al dia quan passen gairebé 3 minuts i mig de les 9 del matí, una segona hora i la resta del Rubia al dia amb nous continguts que ens acompanyaran, com dèiem, durant les properes hores.
En aquesta segona hora posarem el focus en una problemàtica que afecta el dia a dia de molts estudiants. Xerrarem amb Òscar Naranjo, membre de la Junta de l'AFA de l'Institut J.B. Foix per conèixer de primera mà
les dificultats que tenen els alumnes d'aquest institut amb el servei d'autobusos i com aquesta situació condiciona l'arribada i la sortida de l'institut. Després obrirem la nostra secció dedicada
a l'habitatge, ens visitaran Carlos Aguila, gerent de Pro Ursa i Jordi Arnaiz, regidor d'habitatge amb qui farem balanç de la feina que s'ha dut a terme durant el 2025 en aquest àmbit i completarem aquesta segona hora amb els nostres companys d'esports que ens explicaran tota l'actualitat esportiva de la ciutat i acabarem
amb la recomanació musical del Robert Fernández. Després serà el ton de la tertúlia, conduïda per Toni Bravo, un espai per comentar i analitzar l'actualitat amb diferents mirades. En aquesta ocasió les mirades seran dels periodistes Jordi Margarit, Xavier Ribas i també estarà amb ells Rosa Latorre.
I a partir de les 11 a la quarta hora tindrà un to més cultural amb Belén Tierno, que entrevistarà Jordi López, de Memory Music, i tot seguit arribarà a la secció de cinema en Jacint Fornols i Víctor Pérez, amb qui repassarem estrenes i recomanacions per als amants de la gran pantalla. Començam!
Avui volem xerrar d'una problemàtica que afecta el dia a dia de molts alumnes i moltes famílies de la nostra ciutat. L'Institut J.B. Foix, situat a uns 5 quilòmetres del nucli urbà, fa temps que té dificultats amb el transport públic que permet als estudiants arribar i marxar del centre, especialment a les hores de sortida, quan els autobusos sovint no tenen prou capacitat per a tothom.
per conèixer millor aquesta situació. Avui ens acompanya N'Òscar Naranjo, que és membre de la Junta de l'AFA de l'Institut, i amb ell xerrarem de com es viu aquesta problemàtica, quines conseqüències té tant pels estudiants com per les famílies, i quines solucions es reclamen. Bon dia i benvingut, Òscar. Bon dia.
Per començar i per poder situar un poquet els oients que no coneguin aquesta problemàtica que esteu vivint. Què està passant exactament amb el transport urbà per poder arribar, com dèiem, i també per poder marxar de l'Institut J.B. Foix? Bé, en primer lloc és un problema estructural d'entrar al servei. O sigui, quan t'ofereixes un servei públic,
de transport ha d'assumir la quantitat d'usuaris que el fan servir. En aquest cas, a les entrades i sortides de l'institut es reforça aquest servei perquè entri dintre del que és la carretera que transporta fins a l'indret, fins a l'institut.
I ens trobem amb el cas que el nombre d'usuaris que fan servir aquest transport públic que està fent, entre cometes, de transport escolar, perquè clar, està substituint aquesta necessitat, és insuficient. Al ser insuficient, els alumnes el que passa és que s'acumulen dintre de l'autocar fins a fer que l'aforament d'aquest autobús de línia sigui massa, o sigui, fora del que seria el seu aforament normal.
Això genera situacions d'estrès, tant pels conductors, òbviament, perquè estan portant més alumnes del compte o més usuaris del compte, com pels propis alumnes, perquè si perden aquests autobusos, doncs s'han d'esperar molt més temps per arribar a casa seva. I això és una cosa històrica que portem reclamant des de fa 4, 5, 6 anys de...
de les juntes anteriors, des de les famílies, des del prop institut, i sempre se'ns ha dit que això es modificaria, però de moment aquesta modificació no la veiem, el sistema s'està tensionant cada vegada més, i el que veiem és que se'ns demanen solucions a nosaltres, com a famílies, per ajudar que aquest sistema funcioni bé, però, clar, nosaltres no tenim eines com per millorar aquest sistema.
Ara deies que fa entre 4 i 6 anys que s'arrossega aquesta problemàtica. Per què és tan complicat arribar a l'institut sense transport públic?
En principi és un institut que està col·locat en un indret idíl·lic per nosaltres com a famílies, perquè estem enmig del bosc, estem apartats del centre, que també això et dona una tranquil·litat com a família. I quan t'has de desplaçar fins al centre tens dues opcions. Una, o fer servir el transport municipal, que seria el que estem parlant avui,
O el segon seria el transport privat, no? El privatiu. Hi ha dos tipus de privats, els que podem oferir nosaltres com a famílies i el que ofereix el consell comarcal fins a dia d'avui. D'acord? Aleshores, arribar-hi no és senzill. Per què? Perquè si tots els pares i mares decidim a final transportar les nostres criatures menors d'edat
amb els nostres vehicles privats tindríem un problema d'encavir-nos a dintre de la via pública. I aleshores molts d'ells fan servir el transport públic, que per això hi és, per això és un dret per ells, i no oblidant que són menors d'edat que s'han de desplaçar i poder desplaçar fins al seu centre educatiu. I aleshores aquí està el problema que la xarxa tampoc està per assumir tota la quantitat de vehicles que es desplaça fins allà dalt.
De quants alumnes estaríem xerrant, aproximadament, que han d'agafar aquests autobusos? De baixada al poble, que seria on tenim el gruix del problema, perquè de pujada a urbanitzacions encara està una miqueta resolt, i quan diem una miqueta no vol dir que estigui 100% resolt. De baixada potser estaríem parlant de 300-400 alumnes. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. I, per tant, què passa? Si no poden agafar aquest primer bus que els hi arriba, què els hi passa?
Tenen tres opcions a la qual a veure quin és millor. La primera opció és agafar el primer bus, que és el que sortiria cap a dos quarts. Quan ells surten de l'aula, andarà ràpidament per a ubicar-se dintre de l'autobús. Primera generació de conflicte de problemes entre ells. Després tens un altre bus que ve cinc minuts després, però aquesta línia de dos busos es trenca fins a les tres de la tarda que vindrà el següent.
Aleshores, clar, l'alumnat, imagineu-vos l'angoixa quan tu portes tot el dia a la teva tasca, o sigui, a la seva funció, que és anar a l'institut, i ha de tornar cap a casa i es troba en aquesta situació que si perd aquests dos autobusos o no pot entrar dintre d'aquests dos autobusos, la seva hora de dinar potser seran les 4, 4 i quart de la tarda. Considerem que som alumnes menors d'edat, no estem parlant de la posta obligatòria, que ja poden tenir altres sistemes de transport,
I ells mateixos, doncs, aquesta angoixa es reprodueix dintre dels autobusos en situacions d'estrès. Hi ha baralles als autobusos? Bueno, s'empenyen, s'intenta entrar, els alumnes més grans intenten fer la seva i passar abans que els més petits, aleshores tenim situacions estressants de famílies que ens comuniquen que decideixen intentar no portar els seus alumnes a...
amb el transport públic i anar-los a buscar com poden perquè els alumnes de primer, per exemple, tenen més dificultats per entrar dintre de l'autobus. Com més petits, més els costa poder arrabar. Això és la llei del més fort, el que diguéssim. A les famílies els sorprèn aquesta situació o ja ho heu normalitzat?
Realment ho tenim bastant normalitzat. Quan ets família de primer, t'adaptes a aquest sistema i quan vas evolucionant dintre les fases d'anar passant de cursos, ho veiem com una normalitat que ens passa això. És com el joc aquell de no saps a quina hora vindrà el teu fill a dinar. Jo, per exemple, nosaltres estem a la feina, rebem un WhatsApp del nostre fill i quan arriba? Cada dia pot ser...
15 minuts abans, 15 minuts després, mai tens una hora fixa de tornada a l'alumne. Aleshores, nosaltres l'única cosa que recriminem i que demanem, sobretot, és que aquesta part del transport millori donant més alternatives a aquests alumnes.
S'ha arribat a xerrar fins i tot de problemes de civisme o d'incidents, com deies tu ara, que a dins dels autobusos es produeixen incidents, però no només es produeixen a dins, també es produeixen a fora. Són incidents que poden qualificar de greus?
Hi ha hagut situacions, les quals la Junta de l'AFA i l'AFA com a institució, com a representants, hem denunciat que sí que ens han transgredit. No ha sigut incidents provocats per alumnes de la obligatòria, sinó de postobligatòria, i això també s'ha de recalcar.
Aquests alumnes han fet uns fets que són molt denunciables i ja s'ha fet la seva via tan judicial com per la policia. I després sí que hem tingut elements de distorsió dintre dels autobusos, però no ens oblidem. Jo sempre faig la comparativa de Barcelona en hora punta.
com entra la gent al metro i quin tipus de comportament té la gent, el civisme de la gent normal. Ara, traslladem-ho a una escola o a un institut on els alumnes surten després de tot un matí fent classe. Jo crec que el seu comportament és tan simple com que el que necessiten és entrar a l'autobús i tornar a casa seva, que és el seu dret i la seva necessiten en aquell moment. I clar, el que veuen és una mica això. Aleshores, entenem i posem en la pell
i en el nom dels que porten els autobusos, dels conductors i conductores, perquè entenem que aquesta situació és molt estressant per ells. Hem arribat a veure nens enganxats al vidre de davant
que van dintre de l'autobús des de la regidoria se'ns diu que això no és veritat els hem convidat a que es passin un dia i puguin veure en la realitat que es veuen els nens i com a solució aquests últims dies a partir d'aquesta tensió que hi havia amb els conductors que entenem la seva situació
han posat presència policial durant dues setmanes, que el que feia era reconduir aquesta entrada dels alumnes dintre. Pensem que la solució no ha de ser mostrar la policia com a eina de solució, sinó que haurien de fer una educació, tant de les famílies, com des de l'institut, com des del propi ajuntament, però una educació que sigui real.
que els donem eines perquè ells puguin fer-ho. O sigui, si continuem tenint 3 autocars amb aquesta distància de temps, doncs tindrem el mateix problema, perquè els alumnes tindran aquesta necessitat de tornar a casa.
Ara m'explicaves que des de la regidoria us havien dit que us han promès sempre fer canvis, no sé si també heu xerrat directament amb l'empresa de transports, perquè els conductors dels autobusos, com ara comentaves, s'han sentit bastant tensionats, que diguéssim, i fins i tot alguns deien que volien deixar de fer aquest trajecte de...
d'autobús. No sé si heu tingut feedback tant amb l'Ajuntament com amb l'empresa. Amb la regidoria fa una setmana i mitja vam tenir reunió, però va ser una reunió on en principi es parlava d'aquest mal ús que fan els nostres fills i filles del servei, o sigui que com que havíem de ser part de la solució del problema, i ens sembla molt bé, perquè nosaltres com a família també hem de xerrar amb els nostres fills
de com hem de fer les coses i també tenim aquesta part educativa que és nostra i és la nostra responsabilitat, però després de tot això se'ns promet o se'ns diu que sí, que sí, que valoraran aquest fet que hi hagi una alternança d'autobusos molt més curta perquè no hi hagi tant de temps d'esperada dels alumnes, de moment això no s'ha millorat, òbviament,
perquè m'imagino que haurà de passar pel ple i passar per modificació pressupostària convenient o que hi hagi de fer. I amb l'empresa d'autobusos no ens hem reunit, ens han arribat els feedbacks a partir de la regidoria i del propi institut. Nosaltres no hem tingut ocasió de parlaments, sí que ens mostrem la seva part i entenem
les seves reivindicacions, però també volem com a famílies que entenguin les nostres reivindicacions i que són reivindicacions que han de garantir un dret, que és el dret dels infants i el dret que tinguin un transport digne fins al centre i ara mateix aquesta dignificat del transport és inexistent.
Perquè, clar, a banda d'això que explicaves, que si perden els dos autobusos... Estem xerrant de la línia 3, veritat, d'autobus. Si perden aquests dos que passen en un període de 5 minuts, després ja s'han d'esperar i no arriben fins a les 4, això també ha provocat que els infants decideixin baixar cap al poble caminant?
Aquí ens trobem amb la segona part. Alumnes que amb aquesta angoixa no poden continuar, o sigui, no arribaré o no puc arribar, o aquell dia tinc presa i necessito arribar, doncs decideixen una, o bé caminar, amb la qual cosa les voreres del nostre centre fins a la carretera principal tampoc és que estiguin en grans condicions, perquè no s'han fet les actuacions que s'haurien d'haver fet, i si comptem la baixada, diguem, ja agafem la carretera, que baixa del Joan Maragall cap a baix,
doncs també hi ha moments que aquesta carretera o és inexistent o és massa estreta com per encabir els alumnes desplaçant-se, i el que sí que ens veiem amb la necessitat, doncs una miqueta de voler que aquestes carreteres, aquestes vies, es modifiquin una mica per tal que es pugui facilitar que aquest alumnat pugui baixar al poble d'alguna manera. Entre ells,
Entre elles, aquesta voluntat és que quan baixin, puguin fer servir, per exemple, amb els patinets elèctrics o les bicicletes, però no se'ns està facilitant un carril bici o un carril on ells tinguin seguretat. A banda d'aquests problemes amb la línia d'autobús, es suprimirà també un...
un autobús, el que va al Joan Maragall del Consell Comarcal, el transport que ens estaves explicant que oferien també des del Consell Comarcal, aquest autobús de transport escolar es suprimirà. Estau en contacte amb aquesta AFA? Perquè l'AFA del Joan Maragall, a més, un comunicat aquest cap de setmana...
És un problema comú, entenc. Estau en contacte amb ells? Heu xerrat? Tant la presidència del nostre AFA com la presidència de l'AFA del Joan Maragall sí que ens hem posat en contacte. Hem transmès tota aquesta informació als nostres socis de l'AFA i ens passa el mateix. Ells perden també part d'aquest transport. Nosaltres perdem el transport més vital, que seria el que baixa
des de l'institut fins al centre de Rubí. Estem parlant d'uns 50-60 alumnes que al curs vinent no tindran aquesta opció privada i hauran de fer ús de l'opció pública, o sigui que el que farem és sumar alumnes i no restar-los. Aleshores, amb això sí que estem d'acord, estem lluitant, perquè no només és el fet de perdre aquesta part del transport, que és important, ells els hi perd el transport del migdia,
I nosaltres el que estem demanant, sobretot, és la no supressió de línies a l'escola pública i a l'institut públic, que el que provoca és una mica... que el que veiem és que aquesta idea de distensionar per aquesta banda creiem que no és la solució, sinó que la solució és a mantenir els centres públics que funcionen, que tenen un bon bagatge en l'escolaritat dels nostres...
Fits i filles, i això destensioni una mica aquest sistema. O sigui, la solució no pot ser tancar línies per solucionar aquest problema, sinó també hauríem de comptar quines línies i de quins altres centres es podrien eliminar. I una miqueta...
Aquesta reivindicació que hi ha de l'educació pública i dels nostres companys, del Joan Maragall, nosaltres la sostenim i lluitarem conjuntament perquè penso que són problemes que són idèntics, tant que tenen ells com que tenen nosaltres. I a tot això dir una cosa que és sorprenent que ens passi als dos centres que estem en aquella zona. No sabem...
O sigui, no sabem fins a quin punt hi ha una voluntat de fer-nos mal tant a l'Institut Jotava i Foix com al Joan Maragall.
Ara ens explicaves això de la reducció de línies, perquè en la darrera, reunió de planificació educativa pel 2026-2027, es reduiria una línia a l'escola Joan Maragall, com bé deies, i en el cas de l'Institut J.B. Foix, una a primer i una a segon. Està en perill l'Institut?
Estem tocats de mort. O sigui, si tu treus la línia de primer de batxillerat perquè tens una reducció de ràtios, o sigui, d'alumnes, ho pots entendre. El que no acabem d'entendre i encara no entenem la situació és per què es treu un segon de batxillerat. Jo soc pare de l'ESO i encara no m'hi trobo en això, però he parlat amb moltes famílies de primera de batxillerat que tenen molta angoixa de què faran els seus fills. Quina opció se'ls donarà?
Aleshores, jo fer un moviment d'aquest tipus l'únic que està buscant és fer mal a la institució, en aquest cas al centre, i el mateix li passarà al Joan Maragall. Si tu redueixes aquesta línia, no sé quines avantatges en traurem, quan és un centre que té molta acceptació i que la seva demanda a nivell de prescripció és alta.
Aleshores, no entenem aquesta situació. De fet, hi ha llistes d'espera en el foix. Exacte. Però al Joan Maragall li passa igual. Aleshores dius, no entens per què s'està fent aquesta actuació. I per què s'ha decidit que els dos centres que estem més allunyats, en aquest sentit, aquests 5 quilòmetres que parlàvem abans, doncs del centre del municipi, doncs siguin els que hagin d'estar tocats, ja sigui de mort o de reducció total de les seves ràtios, no?
Si depengués de vosaltres, quines serien les solucions més immediates? Doncs, com hem començat parlant del transport, pensem que la millor manera seria modificar aquest contracte que té avança amb l'Ajuntament per donar resposta real, com s'ha demanat, amb més reforç d'autobusos, i entenem que per l'empresa o per l'Ajuntament això és una despesa elevada,
però necessària, perquè és un dret dels alumnes, augmentar aquesta freqüència d'autobusos, que es doni resposta a la necessitat real dels nostres infants,
I després d'això pensem que hauríem d'intentar mantenir l'estructura i la realitat que tenim al Foix, aquest institut petit que pot atendre, que pot donar aquestes necessitats als nostres fills i filles, comptant amb la individualitat de cadascun d'ells, on no és un macroinstitut, on hi ha moltes línies, i que això també s'ha de garantir, i que després pugui oferir una bona sortida de cara a la postobligatòria i al món actual.
Creieu que és una qüestió de voluntat política o de recursos?
Jo sempre dic que una cosa amb l'altra van lligades. O sigui, si no hi ha... La voluntat política s'acaba quan el pressupost no és el que ha de ser. I aleshores també a vegades s'ha de saber vehicular els diners, els nostres impostos, en allò que és necessari realment. I penso que la política d'aquest municipi, a vegades, la mirada l'hauria de fer en la globalitat i en la necessitat global del poble. No només allò que potser interessa perquè té més rèdit polític,
que això ho entenem, que també és una part de la funcionalitat del món polític, però haurem de pensar també en el ciutadà, que és el que està pagant els impostos, i sobretot en els menors, que és els que li hem de garantir l'estabilitat. I ja per acabar, quin missatge voleu enviar avui des de l'AFA?
Des de l'AFA el que volem dir i el que volem que se sàpiga dintre del municipi de Rubí és que estem emprenyats, estem emprenyats en el sistema, emprenyats amb el fet que se'ns està deixant els nostres fills de banda, no? No se'ls està garantint un dret, que és un dret
que ha escrit, que estan lleis, que està tant a la llei educativa com a la llei de l'infant. No s'estan garantint aquestes situacions. Ens sap molt greu des de l'AFA que els conductors d'autobusos estiguin en la situació que estan.
O sigui, en això donem el nostre màxim escalf a que això es millori, però la manera de millorar-ho no és fer que els nostres fills deixin de ser aquests vàndals que se suposa que són, sinó que és reforçar la línia perquè això no es torni a provocar.
Molt bé, Òscar, doncs moltíssimes gràcies per venir avui aquí a Ràdio Rubia a explicar-nos tota aquesta problemàtica que esteu vivint i com s'està plantejant el futur de l'Institut J.B. Foix. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Fes-la teva. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament, en resposta a Ràdio Rubí, explica que les persones que ocupaven el Porsche han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis.
El que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí. La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
Torna l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. En Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la 1 del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
És moment de la nostra secció d'habitatge. L'habitatge sempre és un dels problemes socials que actualment ens afecten moltíssim i del que n'hi ha molt que xerrar. Les darreres setmanes hem tingut diferents notícies al voltant precisament de l'habitatge i nosaltres tenim avui...
Aquí el Carlos Águila, gerent de Proursa i el Jordi Arnaiz, regidor d'habitatge, per esclarir tots els dubtes i explicar-nos tot el que estan fent. Bon dia i benvinguts els dos. Bon dia, benvingut. Bon dia. L'habitatge, com dèiem, és un dels principals problemes socials que tenim actualment. Com definiríeu la situació de l'habitatge avui a Rubí?
Aquesta pregunta ja me l'has fet alguna vegada. És una pregunta recurrent. Però va canviant perquè l'altre dia va sortir el que els preus del lloguer ja estem superant el rècord. És una pregunta recurrent que evoluciona en el temps.
Malauradament no evoluciona per millor, tot i que estem posant molts recursos per intentar millorar la situació, no millorar tot el que ens agradaria, i és veritat que la dada que va sortir l'altre dia diu que la mitjana ha pujat per sobre de 800 euros, tot i que ha tingut un parell de trimestres que s'havien contingut, però també s'ha de tenir en compte que la realitat del que és la mitjana, del que després trobem amb els anuncis, encara tenim canvi per recórrer i per millorar.
Sí, perquè és pitjor. La mitjana normalment és un preu que dius... Però després te trobes unes coses... Però és que és veritat que estem intentant regular en lleis supramunicipals, perquè les lleis han de ser supramunicipals, aclarir que la competència en habitatge la té la Generalitat de Catalunya en primera distància, que és la responsable de les polítiques d'habitatge. Nosaltres com a municipi
Podem incidir en el que podem incidir. Tenim, per sobretot, que ja ens agradaria tenir la Generalitat de Catalunya, però podem fer polítiques d'habitatge. Però sí que, si comparem amb la comarca, estem un 36% per sota del preu de lloguer mitjana a la comarca, on tenim municipis, per exemple, aquí al costat, com Sant Cugat, que la sobra de la mitjana està per sobre dels 1.500 euros, el que s'està pagant d'un lloguer allà. I això també fa que molta gent de Sant Cugat vingui a Rubí, atenciona la situació que tenim a Rubí de l'habitatge, la manca d'habitatge,
I llavors les mitjanes van pujant. Però tenim expectatives i bones notícies que s'està contingut algunes coses positives en la regulació que s'està fent. Anem a fer un poquet de balanç del 2025. Quines diríeu que han estat les principals línies de treball en matèria d'habitatge al municipi?
Bàsicament jo el que recargaria per aquest any sobretot és la forta inversió que es farà en rehabilitació i en compra d'habitatge, que és el pressupost que s'ha negociat des del regidor que està aquí, el Jordi Arnaiz ho podria dir, aquests 2,4 milions més els 1,4 milions en rehabilitació. Si li sumem, per exemple, avui comencen els llocs de lloguer que se'n van pràcticament, segurament aquest any, els 3 milions d'euros, serà una inversió històrica.
Lamentablement, com ja s'ha comentat aquí, els preus són tan alts que si no fem una actuació conjunta, que és el que estem intentant fer, i sí que l'efecte es veu, per exemple, els preus dels pisos que gestionen des de preu són un 60% per sota de preu de mercat. Llavors, encara que sigui la política d'habitatge cara i lenta, jo crec que el camí és anar incrementant el parc públic d'habitatge perquè és el que s'ajusta realment als ingressos de la ciutadania.
Sí, amb aquesta línia que deia el Carlos, nosaltres estem satisfets, per exemple, amb el pressupost que esperem que s'acabi aprovant de la Unitat de Catalunya, que és el major pressupost de la història, i d'això també té a veure amb què força d'esquerres estan apretant aquest pressupost, 1.250 milions d'euros per polítiques d'habitatge,
300 milions d'euros per compra d'habitatge públic, 300 milions d'euros també per millorar les ajudes, aquestes ajudes que deia el Carlos, que també suposen que el 25% de les famílies que estan de lloguer ja reben una ajuda per intentar pal·liar aquestes pujades de preus de lloguer.
I també dir una data positiva, que després de les polítiques que hem fet de prohibir els habitatges turístics, aquí aclarir una dada, que a vegades l'altre ja es va donar una dada, a Rubí fa quatre anys que no es dona cap llicència d'habitatge turístic, per tant no estan pujant potencialment els habitatges turístics a la ciutat, no representen ni el 0,1%, al voltant de 30 ajutjaments turístics que tenim a la ciutat,
I en 4 anys ha caigut un 25% aquesta mena d'habitatges a tot Catalunya. Això vol dir que les lleis que regulen aquesta mena de frau amb l'habitatge estan fent els seus fruits.
Actualment, allò que dèiem del parc d'habitatge, el parc públic suma 164 habitatges i 46 més en la borsa de mediació. És suficient per respondre la demanda actual o encara hi ha molt recorregut per créixer?
Bueno, aquí, aquests són els que serien, diguéssim, de gestió pública de l'Ajuntament. De l'Ajuntament, exacte. Però sí, tenim també altres administracions com la Generalitat, l'Incasol, estem al voltant uns 650 habitatges que tenim a la ciutat que diguéssim dedicats a polítiques públiques. O sigui, nosaltres quan parlem del part local de l'habitatge, estem al global de totes les administracions,
que també li demanem que inverteixin a la ciutat en habitatge públic, com la promoció que va fer al carrer Marconi de 24 habitatges, que també va ser la pressió que van fer com a ajuntament perquè la Generalitat hi inverteixi i continuïn demanant inversions a la ciutat. No és suficient, evidentment, i per això estem actuant també en la línia de regular les proposicions privades que tinguin habitatges de protecció oficial.
O sigui, les dues properes promocions que es faran, la de cremalleres i la que es farà a l'Avinguda de l'Estatut, allà entre el 40 i el 30% d'habitatge ha de ser de protecció oficial i en règim mixta. Al final hi ha una part que serà de lloguer, hi ha una part que serà de venda, però amb això també estem incidint amb les professions privades que regulin l'habitatge i facin habitatge de protecció oficial.
El que s'està treballant en el PON és que en el global totes les promocions futures tinguin un mínim del 30% d'habitatge de protecció oficial perquè voleran arribar al 15% mínim d'habitatge protegit en allò que es diu el règim de sostenibilitat i de solidaritat urbana a la nostra ciutat.
A la nostra ciutat l'òptim seria tenir el 15% de... És el que regula la llei normativa i crec que també la Unió Europea que regula que els municipis tinguin com a mínim el 15%. Malauradament a Rubí estem perdent habitatge de protecció oficial perquè cada any caduca aquesta protecció. Per això també es va aprovar una moció al ple per blindar aquesta protecció dels habitatges que no perdin mai la seva qualificació.
I estem amb això. Nosaltres, el Carlos Boseto, tot l'habitatge que tenim, que directament depenent nostre, estem blindant la seva protecció, que segurament mai passaria que anessin al mercat privat, però volem també demostrar... Tot el que esteu fent nou, eh? Tot el que estem fent... I el que tenim. I el que teniu també. Sí, nosaltres no desqualifiquem cap habitatge de protecció oficial. Com a mínim, des dels últims cinc anys que he estat aquí, no s'ha desqualificant ni un.
I, de fet, els 19 nous que venen a l'avingua de Castellbisbal i els que es puguin comprar per tant i ser retracte amb els 2,4 milions d'euros que s'incorporen al pressupost, aniran tots a protecció oficial. Nosaltres, quan comprem del privat, els qualifiquen com a protecció oficial per sempre. I no es desqualifiquen.
Una de les dades destacades és la gestió de més de 1.500 sol·licituds d'ajuts al lloguer amb més de 1.000 ajuts concedits. Abans deies que, a més, ara la Generalitat avui, precisament avui, op també els ajuts per al lloguer de joves, que són els menors de 35, veritat? Exactament. De 36, ja no arribem nosaltres. Ja no arribem, no són joves.
Quin impacte real tenen aquests ajuts en les famílies? Les persones que reben tenen un impacte real. Vull dir, al final pensem que aquests ajuts se'n van a 2.500 euros que rebaixen el lloguer. El problema és que si no s'aconsegueix contenir el preu de lloguer i continuar creixent, és com que es van inflant aquests ajuts i no acaben d'arribar perquè tot el que et donen t'ho treuen la pujada de preu, no?
Però igualment les persones que ho reben sí que té un impacte real i s'anirà pràcticament 3 milions d'euros d'inversió amb subvencions a la ciutat. Perquè ho rep, ja t'ho dic, perquè ara acabem de sortir, perquè ha començat el bono de lloguer jove i l'oficina estava a toper. A les 9 del matí comença...
Jo insto a la gent que facin les inscripcions i a partir d'aquí, durant aquests dos mesos, vindran pels menors de 35 anys dos ajuts, de 36 a 65 un altre ajut de lloguer i pels majors de 65 anys. Durant aquests mes i pico, que la gent estigui atenta perquè aniran sortint les convocatòries i nosaltres estem allà per donar servei a la ciutadania.
I també nosaltres, com a municipi, posem també part del pressupost per ajudes municipals a despeses corrents de la llar, com poden ser la llum, l'aigua, l'assegurança, que també posarem una línia d'ajudes. I també tenim la línia d'ajudes a els pisos de la borsa de lloguer que, com a ajuntament, gestionem, que poden arribar fins a 6.000 euros per rehabilitació, un 95% de bonificació de l'IBI, una assegurança d'entrimpagament. O sigui que estem preparant una campanya també per treballar-la com a municipi
que aviat sortiran també aquestes ajudes. Tenim... Ja saps que a mi m'agraden molt els terminis. Tenim termini perquè surti això?
Estem treballant perquè volem canviar les bases, estem canviant les bases per intentar-les fer més accessibles també a tothom, més senzilles, perquè al final se presenta molta documentació, que al final per una ajuda que no és molt gran genera moltes papers a les persones, i estem mirant allò que dèiem de menys burocràcia, intentem també des del servei d'habitatge intentar tenir menys burocràcia.
A més, també, durant el 2025 s'han gestionat 169 expedients d'emergència habitacional. Quines són avui les situacions més habituals que generen a una família en aquesta situació a la nostra ciutat?
Bàsicament, des de Proursa tenim un equip de dues treballadors socials que van contenint, mediant, amb les propietats, que la majoria són grans tenidors, i també amb els jutjats per intentar contenir aquesta situació. És veritat que la moratòria ha fet que algunes situacions de desnonament, més la mediació que es fa des de la part nostra...
faci que es continuï intentant arribar a acords i d'aquesta forma, però sí que la part important és que s'acabin aprovant aquestes mesures legislatives perquè si realment a un gran tenidor, no ens enganyem, a un banc, si no l'obligues no farà, ni un juguer social ni...
ni mediarà ni intermediarà. El que voldrà és vendre un actiu, i així t'ho diuen, quan ens reunim nosaltres. Jo vull vendre l'actiu a l'habitatge, que és un dret, i viuen persones. I la nostra obligació és defensar la vida de les persones que hi viuen i poder arribar a un acord per mantenir un habitatge i que tinguin un lloguer que puguin pagar més o menys el mateix que es fa en una intervenció pública en els nostres propis habitatges.
Aquí també he comentat que el treball que s'ha fet també està donant el seu fruit, perquè també des de l'any 2023 fins al 2025 ha hagut una davallada dels ordres de detonament, que també és important la pressió que estem fent, i a més hem aconseguit, per exemple, el 2025, aturar el 78% amb els informes que hem fet, el 78% de les ordres de detonament les hem aconseguit aturar.
Aquí tenim la problemàtica que la llei estatal va ser tombada per un recurs que va fer el PP i també ara mateix tenim que l'escut social, que en aquest moment està també per segona vegada l'han tombat, en aquest cas entre Vox i el PP el van tombar al Congrés dels Diputats i Diputades i el que estan esperant és que el govern del Pedro Sánchez tregui alguna mesura per evitar aquests detonaments que no són persones ocupes
com deien, si no són famílies que no poden fer front al lloguer, són grans tenidors, persones que tenen més de 10 habitatges, que no necessiten l'habitatge per viure, que com deia el Carlos, necessiten l'habitatge per especular i que és un bebàxi, i per això nosaltres estem demanant que aquest nou escut, va haver-hi també una moció al ple en aquest sentit, aquest escut es renovi de manera immediata per donar tranquil·litat a aquestes famílies.
Això era el que anava a preguntar-te, que l'altre dia al ple hi havia diferents mocions encarades en aquesta previsió de desnonaments que preveieu que hi hauran ben aviat. Quin paper té la mediació de prou ursant això? Perquè abans deies que heu aconseguit aturar el 78% dels desnonaments.
Però ja ara que ja no hi haurà... Vull dir, ara que no hi haurà aquesta monatòria, es multiplicaran encara més. No sé quin paper aconseguiu fer en aquest sentit. Veurem, també. Veurem perquè al final la mediació que portem fent anys i ja veurem si no hi ha mesures legislatives noves...
Vull dir, jo crec que és una situació que va perdurant any rere any i crec que amb el paper mediador estem intentant pal·liar aquestes situacions. Clar, si hi hagués un canvi legislatiu, si es podia donar una situació greu com es va donar el 2008, però jo entenc que els diferents governs
El que intenten és aturar aquesta situació i intentar, amb la mediació i amb la inversió pública, intentar donar una solució a aquestes famílies.
A més, estem tenint contactes amb diferents tenidors, de grans tenidors, per també treballar, perquè al final un gran tenidor, el que no vol tenir el seu habitatge sense que tingui cap d'ingrés, nosaltres el que estem demanant és que posin a disposició aquests habitatges amb un lloguer social, que es pugui gestionar, perquè també es deia l'altre dia, que la Saret té molts habitatges,
també han tingut contactes, però el problema d'aquests habitatges és que, al final, encara que es donessin per la seva gestió, ja hi viuen famílies. I, per tant, no posarien més disposició, més part públic, sinó, al final, el que farien és gestionar aquests estius. I nosaltres, evidentment...
No és el model que volem, volem tenir habitatges per ampliar la nostra part públic, però en tot i cas estem treballant en aquest sentit per poder incorporar dos habitatges a la fórmula de tantes i retractes o en altres fórmules, però sempre que la cessió de l'habitatge ja compti amb un contracte regulat i ja puguem gestionar aquesta gestió que, com deia també el Carlos, té el sentit d'un lloguer social amb un preu que no superi mai el 30% dels seus ingressos de les famílies.
Per una altra banda, també tenim els anuncis de lloguer que incompleixen la normativa. És un problema que detecteu molt al nostre municipi? Com es pot actuar per evitar-ho?
Sí, precisament, aquí et donaré una bona notícia també, una cosa nova. Durant aquesta setmana ja impulsarem un canal per poder fer-nos arribar les denúncies d'aquesta mena d'anuncis. Nosaltres ja hi treballem de manera autònoma, anem veient aquests anuncis, sobretot alguns portals molt famosos.
I ja hem fet retirar uns quants anuncis perquè no complien la llei de la regulació dels habitatges i de la zona tensionada com estem. I llavors el que volem posar és un canal que la gent es pugui fer arribar aquests anuncis i nosaltres denunciaríem tant a la pròpia immobiliària com a l'Agència Catalana de l'Habitatge perquè l'obri expedient en el cas que no siguin retirats.
Ja hem fet retirat uns quants, perquè també a la TDA deien que quedaven pocs anuncis, els portals, precisament per la pressió que hem fet, que hem anat dient, escolta, estem vigilant, estem mirant els anuncis, i el segon pas serà una jornada en les immobiliars de la ciutat, també,
de la mà dels sapis, per també dir-los que al final les anuncies han de complir la llei, la llei que regula un habitatge de temporada, la llei que regula el preu màxim de lloguer, d'habitacions, i tot això el que volem és fer una jornada, diguéssim, de compartir les experiències, perquè amb alguna immobiliara que hem parlat dic, és clar, és que venen i diuen, posa'm l'anunci a aquest preu, no? Però tu m'ho poses. Doncs no s'hi pot posar.
Els portals aquests, diguéssim, de l'internet no regulen tant, però també han de fer complir la llei. És més, la denúncia que es va fer sobre el Ministeri de Consum, a Airbnb, va fer-li retirats 63.000 anuncis que incomplien la llei. Per tant, sí que es pot fer coses i des del municipi en la mesura de les possibilitats ho farem. Tenim data per a aquestes jornades?
No, estem treballant també per incorporar-les dins de la taula del test de l'habitatge i fer les jornades parlem d'habitatge, però suposo que aviat ja tindrà la data perquè hem de començar a treballar precisament ara que incorporarem també el servei d'habitatge a una persona, doncs també farem que dinamici aquesta jornada.
I ja per acabar, quines són les prioritats del municipi en matèria d'habitatge per als pròxims anys? Quines prioritats vos plantegeu? Ràpid, que ens queden sense temps, eh? Bueno, estem treballant en noves promocions. També la bona notícia, ja tindríem preda per junta l'exignació directa de la construcció de 19 habitatges a l'Avinguda de Castellbisbal. O sigui que ja aviat començarem a veure moviments allà.
També estem treballant en el projecte dels buits solars, que aquí impulsarem dos projectes de dos solars que tenim, que poden sortir uns 50 habitatges. I aquí hi ha un projecte molt interessant que volem fer un habitatge residencial per a gent gran, que serà una cosa novedosa que no tenim a la ciutat i que també volem fer noves fórmules d'habitatge.
Sí, bàsicament estem treballant per tot el que està en la nostra possibilitat, que es converteixi en habitatge i ampliar-lo per públic. Molt bé. Doncs, Carlos, Jordi, moltíssimes gràcies per venir a explicar-nos tot el que s'està fent a la ciutat en matèria d'habitatge i amb ganes de veure aquests nous projectes que teniu en marxa. Ho veurem, ho veurem. Moltes gràcies. Gràcies, adéu.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Quina és la millor cançó de la història? La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la,
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta. I sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Arribam als esports amb en Sisko. Lara, bon dia, Sisko. Què tal, bon dia? Un cap de setmana complicadot, eh? Sí, per això anem a mirar-ho des del punt de vista positiu, no? Va, que comencem setmana amb ganes i aquestes coses, no? Anem tots com a pollastre sense cap.
Sí, sí, doncs no crec que sigui la millor expressió per parlar de l'esport d'aquest cap de setmana, dels equips de la nostra ciutat, perquè certament ha estat un cap de setmana, diguem-ne que força negatiu. Hi ha pocs resultats positius del que revisem en el dia d'avui. Hi ha una victòria...
I un empat que es pot considerar una victòria, però a partir d'aquí para de comptar perquè la resta, Déu-n'hi-dos, sobretot, ha destacat la Unió Esportiva Rubí i aquesta crisi profunda que viu amb 4 punts de 24 en aquest 2026, amb només dos partits guanyats dels últims 13, ara només dos punts del descens de Lliga Elite, en definitiva, que són
Quan a números molt negatius, però potser el pitjor no està aquí, potser el pitjor està en el fet de la imatge que es va donar amb l'1-0 que va patir al camp del Sant Feliu Enca el passat dissabte perquè l'equip no va rutjar. I aquí és quan sí que t'has de començar a preocupar perquè de moment no estava jugant malament i llavors el resultat havia d'arribar, però...
Aquesta ansietat es comença a veure de manera clara en els jugadors i compta perquè el Rubí està en una situació complicada. Ara li vénen dos partits claus davant d'equips de descens que hauria de guanyar sí o sí per agafar aire i anar a navegar tranquil·lament cap a...
cap a la permanència. El 20 també s'ha complicat la vida, el grup 3 de primera catalana, segona derrota seguida, aquesta a casa i en el minut 93, 0 a 1 en un contraatac del Sant Bullà, està també a tocar del descens, tot i que fora de la zona vermella del grup 3 de primera catalana,
Quina vega en zona tranquil·la és l'Olímpic, que va empatar zero davant del Balàfia en l'estrena del nou equip tècnic, tot i que el Richard Jiménez, convalescent d'una operació, encara no hi era, però no és del tot dolent aquest resultat de l'Olímpic de Can Fajó. Waterpolo, els nois van perdre...
Segueixen entre els quatre últims, haurien de disputar permanència, les noies van guanyar. L'única victòria que expliquem en el dia d'avui, 8 a 17 a Elx, continuant líders de primera nacional en el camí cap al retorn a la divisió d'honor del waterpolo femení, mentre que en futbol sala els nois empataven a 3, però davant del líder equipàs espectacular partidàs al que es va viure a la Llana, amb el 3 a 3, les noies perdien 3 a 0 davant del Castelló i perden la segona plaça en segona nacional.
Ja veus, poca cosa que... Ara, després anem a fer un cafè i intentem relaxar-nos perquè... Sí, sí, sí, perquè Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Bueno, Sisko, moltíssimes gràcies per dur-nos tota aquesta informació, encara que ja saps que a mi no m'agraden les notícies negatives i enguany estem... Ai, enguany, avui estem... Bueno, enguany la Unió Esportiva Rubia està fatal, però avui té-la. Avui encara pitjor. Que vagi bé. Vinga, gràcies.
I ara no marxin perquè arriba el Toni Bravo amb la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Hola, molt bon dia, què tal, com esteu? Recomanacions musicals, per exemple...
Saber que Harry Styles acaba de publicar el nou treball, anomenat Keys All The Time Disco Occasionally.
L'artista britànic Lex One Direction torna després de gairebé tres anys de silenci musical amb un disc de so electrònic, com esteu comprovant, amb aquest senzill que porta per nom Aperture i que va ser l'avançament d'aquest nou treball. Aquest títol, el Kiss All The Time Disco Occasionally, és el títol del quart àlbum d'estudi en solitari de Harry Styles.
Tot això quatre anys després de l'èxitosíssims Harris House del 2022, que va trencar totes les fronteres i es va convertir en un èxit totalment global. Kiss All The Time, disco occasionally, inclou 12 cançons i es presenta amb una orientació sonora més propera a l'electrònica i als ritmes de música dance.
Un gir estilístic que contrasta amb algunes de les seves propostes anteriors. Lo nou de Harry Styles, que té temes com aquest Aperture, que ja van punxar, per cert, amb una altra recomanació quan va sortir el senzill i es va anunciar que hi hauria un treball properament, doncs aquest treball ja s'ha publicat. I té temes com aquest que ara mateix escoltarem. American Girls.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Són les 10 del matí.