Són les 9 del matí. Informatiu migdia. L'empresa Rubinenca Robinhood ha rebut un dels 7 reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Con José Verde. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Radio Rubí. La primera en informació local. Sempre al teu costat.
A Ràdio Rubí els dilluns toca Country. Country que el pots gaudir amb un bon whisky. Whisky que el pots combinar amb una bona dosi de pop i rock. Que no perdis l'últim tren de la millor música.
Musical Express. Els dilluns de 9 a 10 del vespre amb Francesc Vila.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Fins demà!
Són les 9 i 4 minuts. Iniciem aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dilluns 9 de febrer. Avui conversarem amb Gerard Juan León, que és tècnic de l'Oficina de Drets Energètics aquí de l'Ajuntament de la nostra ciutat. Jordi Lacruz, director de Veoli al Vallès Occidental i al Baix Llobregat també. I Robert Mate, que és el responsable provincial de l'àrea d'ocupació de la Creu Roja de la demarcació de Barcelona. I ho farem sobre el programa Ona Activa't, que es du a terme aquí a la ciutat des de fa un parell d'anys.
per ajudar a trobar feina a persones vulnerables. Després serà el torn de la secció d'habitatge, en la qual avui parlarem dels preus del lloguer i de l'assessorament que ofereix Pro Ursa en aquest sentit. I quan quedin pocs minutets per les 10, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat i acabarem, com cada dia, amb la recomanació musical del Robert Fernández. I a les 10...
El nostre company Toni Bravo conduirà la tertúlia de Periodistes dels Dilluns, on avui analitzaran l'actualitat l'Estela Luengo, el Jordi Margarit, el David Burillo i el Xavier Ribas. Comencem.
Avui parlem d'ocupació, d'acompanyament social amb el programa Ona Activa, d'una iniciativa que des de fa dos anys es desenvolupa a Rubí per millorar l'accés al marc laboral de persones en situació de vulnerabilitat a partir d'un treball coordinat entre administració, entitats socials i empresa. Per saber-ne més detalls, com dèiem, ens acompanyen avui el Gerard Juan León, que és tècnic de l'Oficina de Drets Energètics de l'Ajuntament de Rubí. Molt bon dia, Gerard, benvingut. Hola, molt bon dia.
També el Jordi Lacruz, que és el director de Veoli al Vallès Occidental i també al Baix Llobregat. Bon dia, Jordi, també. Bon dia. Benvingut. I el Robert Mate, que és el responsable provincial de l'àrea d'ocupació de la Creu Roja, en aquest cas a la demarcació de Barcelona. Bon dia, Robert. Bon dia, què tal?
Moltes gràcies als tres per venir, per explicar-nos avui aquest programa L'Ona Activa. Jo deia que fa un parell d'anys que funciona aquí a la ciutat i m'agradaria començar una miqueta. Quina és el balanç que en feu d'aquests dos anys? I què és el que diríeu, per dir-ho d'alguna manera, per resumir-ho, què és el que ha fet funcionar aquest programa? Qui comença?
Començo jo mateix. Bé, des de l'Oficina de Drets Energètics valorem molt positivament aquest programa d'inserció sociolaboral i el balanç que obtenim d'aquests dos anys és un balanç increixendo, que ha sigut a causa de les bones sinergies entre els tres agents, entre Abbar, entre Creu-Rolla, entre l'Ajuntament de Rubí,
i sobretot per un valor molt important. Tots tres ens hem posat la mateixa samarreta, el programa d'inserció laboral onactivat, i hem tingut clar l'objectiu des del primer moment.
I bé, per la nostra part penso que ha sigut molt profitós i pensem que és un programa diferenciador d'altres, ja que no només ajuda a la persona titular del punt de subministrament d'aigua, que està en una situació de vulnerabilitat, sinó que també ajuda a la seva unitat de convivència. I això fa que tota la unitat familiar de convivència funcioni molt bé.
A passar a fer-vos més preguntes, també m'agradaria preguntar-vos als dos, Jordi i Robert, per aquest balanç dels dos anys, que dos anys donen ja per fer un balanç d'un programa d'aquestes característiques.
Bé, moltes gràcies. Gràcies també per donar-nos veu i donar a conèixer aquest programa. La veritat és que creiem que és molt positiu que arribi a la gran quantitat de persones de Rubí. Nosaltres com a Veolia, durant aquests dos anys, hi donem un balanç molt positiu, sobretot perquè s'ha millorat,
respecte a la primera edició i hem arribat a moltes més persones i s'ha propiciat l'activació laboral de força gent, tot i que no acaben entrant al mercat laboral tots però inicien el programa força gent. Per tant, per nosaltres com a empresa creiem que és molt positiu aquesta valoració d'aquests dos anys.
Des del punt de vista de la Creu Roja, evidentment, amb tot el que ens ha explicat ja el Jordi i el Gerard, la col·laboració i el treball estret és bàsic en una entitat com la vostra, no?
És fonamental, i jo aquí destacaria, estic d'acord, òbviament, amb el Jordi, el balanç és molt positiu, però d'aquí sobretot destacar que l'èxit és la vinculació, és a dir, pràcticament totes les persones, per no dir el 100%, de les que van començar el projecte, han sostingut el procés fins al final, per tant, han finalitzat el seu itinerari, cosa que,
No és gens habitual amb perfils de tanta complexitat com dels que parlem dins d'aquest projecte de l'OnActivat. Per tant, destacar l'activació laboral del 100%, destacar aquest 80% de persones que han pogut trobar una oportunitat laboral en aquesta segona edició, amb contractes...
majoritàriament indefinits, a jornada completa, i el que deies, al final la clau és aquest acompanyament personalitzat, flexible, que ens permet adaptar-nos a la realitat vital de cada persona, amb aquesta mirada integral de serveis socials, de veolia, de creu roja, que no separa la inserció laboral d'altres aspectes, d'altres sanitats socials i emocionals. Per tant, sí, sí, destaquem molt positivament aquesta segona edició del projecte.
Gerard, des de l'oficina, evidentment tenir un paper clau en el que és la detecció de persones que volen participar o que s'apunten a participar en aquest projecte. Explica'ns una miqueta com es fa tot aquest procés perquè la gent ho sàpiga.
Bé, en un primer moment nosaltres des de l'oficina ens ocupem de totes aquelles situacions de vulnerabilitat en quant als subministraments, aigua, llum i gas. En aquest cas, en el cas de l'aigua, atenem a totes aquelles persones...
que tenen dificultats per a poder efectuar el pagament de les factures, persones que també es volen informar i volen tramitar algun tipus de bonificació sobre la factura, i en general persones que presenten mancances a nivell social, a nivell familiar, a nivell laboral, que els impedeix poder efectuar el pagament d'aquest rebut.
A partir d'aquí nosaltres fem una entrevista amb aquesta persona titular, amb aquesta unitat de convivència, i sí que més enllà de poder-la ajudar a garantir que continuï, encara que tingui aquestes dificultats de pagament, continuï tenint aquest subministrament d'aigua, sí que volem fer un seguiment i ens marquem un seguiment segons el cas i segons la dificultat de cada cas.
A partir d'aquest seguiment obtenim unes dades sobre aquesta persona, sobre aquesta família, que ens ajuden a poder coordinar-nos amb altres recursos, en aquest cas amb Ona Activat, i d'aquesta manera podem oferir-los el suport adequat, en aquest cas en un nivell sociolaboral.
I bé, al final, aquest vincle que nosaltres tenim des de l'oficina amb la persona i aquests valors també, vull dir, des de l'oficina també volem transmetre a la persona que encara que passi una situació de pobresa energètica, aquesta situació de pobresa energètica és una situació temporal.
I aquesta persona té unes habilitats, té una motxilla, té un recorregut que segurament li ajudi a fer moltes més coses. Doncs en aquest cas, aquest suport i aquesta empenta els dona on activa't.
Perquè, clar, jo m'imagino, pel que us estic escoltant, hi ha emergències molt puntuals i que s'han de resoldre d'una forma ràpida, però aquest programa serveix... Ell deia, per exemple, que hi ha aquests contractes indefinits, que, perdoneu-me, però és una miqueta complicat en aquests moments trobar un contracte indefinit, per tant, va molt més enllà del que és l'emergència del moment puntual, com pot ser, com deia el Gerard, pagar el rebut de l'aigua, no?
Totalment, al final el que estem oferint en el marc d'aquest projecte és un acompanyament integral, i aquest acompanyament significa intervenir sobre els factors que condicionen la vida d'una persona, no només la seva situació laboral, com deia el Gerard, sinó...
Aquí és prendre consciència que la feina no és un element aïllat de la vida de les persones. Per tant, el retorn a aquest mercat laboral, que és l'objectiu final del programa On Activa't, depèn també d'altres factors, de l'estat emocional de la persona, de la salut, de la situació familiar, de la xarxa social, l'estabilitat econòmica i l'accés a drets bàsics. Per tant, quan algun d'aquests elements falla, també es debilita el procés d'ocupació i de retorn a la mercat laboral.
Per tant, la nostra finalitat com a projecte és traduir aquest acompanyament integral que fem des dels serveis socials, des de la Creu Roja, que es tradueix a mitineraris, personalitats i intervenció, que cada persona és un món i, per tant, hem de portar una solució diferent. Aquí nosaltres, per la part de Creu Roja, treballem sobretot la dimensió laboral i formativa, que inclou definir l'objectiu professional, mirar les competències, fer una recerca activa de la feina...
la preparació del procés d'entrevista, però també treballar conjuntament amb servei social el que és la dimensió personal, l'emocional, el treball de la motivació, l'autoestima i la gestió de la frustració que pot suposar aquest procés de recerca de feina i més com deies, en un context de mercat laboral cada cop més complex i cada cop més segmentat.
Jordi, quin és el paper en tot aquest procedent que estem explicant? Hem parlat de l'oficina de drets energètics, la Creu Roja, l'empresa Veolia, quin és el paper, o quin paper juga, diguéssim, en aquest programa?
Bé, Òlia, d'entrada, jo crec que va ser l'impulsor d'aquest programa a la zona de l'àrea metropolitana. Ara, en aquesta direcció que porto jo, estem a dos municipis, un és a Rubí i l'altre és a Martorell.
Jo crec que el paper és intentar cohesionar, intentar, ja que estem portant el servei d'aigua del municipi i que estem integrats en la societat d'aquest municipi, intentar cohesionar socialment les problemàtiques que hi pugui haver. Per tant, nosaltres participem directament en això com a impulsors del programa.
També participem. Jo crec que nosaltres no només ens volem limitar a portar el manteniment del servei d'aigua, de les instal·lacions, sinó que participem en el programa de manera que interactuem tant amb el Gerard com amb el Robert en les reunions de seguiment i volem que el programa tingui èxit. Seria absurd que impulséssim això i que es quedés mort a mig camí.
Per tant, jo crec que la nostra participació en que tot això funcioni també és important. I, evidentment, el compromís que té aquesta empresa en temes socials, que ho porta dins l'ADN, també és important.
Explica'm una miqueta quin és el perfil de participants en aquest programa on ha activat, que suposo, i dedueixo que serà ampli el perfil, per la situació que estem vivint en aquests moments, de manca de feina, etcètera, etcètera.
Sí, és un programa, tant en el cas de Rubí com Arturet, però especialment en el cas de Rubí, molt feminitzat, a les edats compreses de 31 a 66 anys, i parlem de persones amb dificultats, principalment estructurals, no? Són persones, principalment, com us deia, dones amb trajectòries d'atur molt llargues,
amb responsabilitats familiars elevades, per tant, grans dificultats de conciliació familiar i laboral, i en molts casos ens trobem també una manca d'experiència recent o actualitzada en el mercat laboral i barreres idiomàtiques i digitals. Per tant, el perfil de partida
És complicat, tothom diria que seria difícil trobar un espai en què es posa en el mercat laboral, i com us deia anteriorment, i hem parlat per les tres parts, és el nostre objectiu final. També no ens oblidem, us parlava en aquest cas del perfil de la persona, però s'ha de tenir en compte també factors estructurals del mercat laboral
Encara avui en dia, malauradament, ens trobem viaixos i discriminacions per raó de gènere, edat, origen, que això dificulta encara més l'accés al mercat laboral d'aquestes persones que estem acompanyant. Però també és la nostra raó de ser, justament, sensibilitzar a les empreses i que donin cabuda a les persones que acompanyem.
I continuem amb els factors estructurals i que abans de la reunió ho comentàvem, és evident que hi ha un factor avui en dia que pesa molt, que és la pressió del cos de la vida, especialment si parlem de l'habitatge, dels subministraments...
i que aquest increment de la pressió econòmica el que genera és estrès i dificulta sostenir una recerca activa de feina. Per tant, nosaltres hem de ser motor de canvi, hem de ser transformació, ve oli a Serveis Socials Creu Roja, i a través d'aquest acompanyament, ja hem donat la titular inicialment, hem aconseguit que 8 d'aquestes 10 persones que van participar a la segona edició poguessin trobar el seu espai novament en el mercat laboral.
I amb quins sectors treballeu en funció de la persona? Com funciona una miqueta també això, per les característiques que deies precisament del perfil de la persona que s'apunta o que s'inscriu en aquest programa? Exactament. Fem una diagnosi inicial de la persona, del perfil professional.
Mirem a través de la nostra tècnica d'orientació laboral si el seu perfil encaixa amb la realitat actual del mercat de treball. Si no és així, el que nosaltres proposem és un procés de reskilling, de requalificació, a través de la millora de les competències bàsiques i també oferim formació capacitadora des del projecte perquè a través de la formació professional
sigui la via directa per fer aquest reingrés a la mercat laboral. Els principals sectors on realment s'ha generat més ocupació en aquesta edició han estat neteja, serveis i hostaleria. Són sectors que a priori ofereixen condicions parcials i temporals, però també la nostra tasca és acompanyar la persona per accedir amb el temps a millors condicions possibles,
evita sobretot la irregularitat del mercat laboral, per tant la importància de cotitzar i formar part de manera activa i reforçar la seva capacitat de permanència, que una feina sigui el més sostenible possible i que la persona en un futur també sigui autònoma per continuar el seu procés de millora de l'ocupabilitat.
Si permets, jo ho hem comentat amb el Robert, si poguéssim incloure aquestes persones al mercat de l'aigua, ja seria la quadratura del cercle. Això ens interessaria molt perquè també hi ha dificultat en trobar bons professionals en el sector de l'aigua.
Però bé, estem treballant. Jo crec que la tercera edició, la quarta, potser arribarem a... Us anava a preguntar per la tercera i quarta edició, ara que ho ha tret el Jordi, aquest tema. Estem tota l'estona parlant de la segona edició, però hi haurà una tercera, evidentment. Sí, hem acordat que hi hauria una tercera. La veritat és que vam fer una reunió amb l'Ajuntament, que també van venir la regidor de Servis Socials i el regidor de Medi Ambient.
i vam acordar que sí, que degut a l'èxit i a l'acompanyament que hi ha hagut per part també de l'Ajuntament,
proposaríem que hi hagués una tercera edició i en això probablement ho anunciarem en breu. No podem avançar una coseta? No podem avançar res, una coseta! El que hem de fer d'entrada és fer un tancament de la segona edició i a partir d'aquí probablement presentarem ja la proposta de la tercera.
I us ho pregunto també els tres, una miqueta és el que estem explicant en aquesta xerrada, si em permeteu que ho digui així. Però clar, tal com heu descrit aquest programa, l'On Activa't, al final és una manera de trencar el cercle de pobresa que malauradament pateixen persones que viuen aquesta situació de vulnerabilitat. Aquesta pobresa doble, que ho estem diem, energètica, laboral, relacionat amb l'habitatge, com deies abans, Robert. Per tant, a partir d'aquest programa,
Home, doncs pots arribar a tirar la teva vida endavant, permeteu-me que ho digui així, d'aquesta manera tan planera. Us ho pregunto tres, eh? Sí, sí. Jo, per la meva part, m'agradaria afegir que, bé, un valor afegit d'aquest programa d'inserció laboral és l'adaptació a la persona, l'adaptació a la família. I també...
que es tracta d'un programa intermitent. Vull dir que la persona potser en un moment donat potser té unes obligacions X, les que siguin, i aquest programa té la capacitat d'esperar a la persona, adaptar-se a la persona i que la persona no es senti desvinculada del programa i continuï treballant aquestes competències de treball personals i continuï amb el seu procés dins de l'on activat.
Totalment d'acord. Al final, la clau d'aquest projecte és la combinació de recursos, de serveis. Nosaltres combinem formació, acompanyament emocional i suport econòmic. Al final, l'objectiu és que la persona tingui un mínim de cobertura de les seves necessitats bàsiques perquè tingui una estabilitat mínima per poder assumir el seu procés, el seu itinerari de millora de l'ocupabilitat, de la formació...
I això sabem que si hi ha necessitats a cobrir, difícilment una persona podrà centrar-se en trobar feina, en formar-se, perquè al final, el que deies, l'angoixa del dia a dia de pagar una factura, de pagar un suministre, de pagar un lloguer, dificulta molt que la persona pugui ser centrada en el seu propi procés. I és l'objectiu final del programa On Activa't
I jo crec, potser soc massa optimista, jo crec que no, les xifres ens acompanyen que aquesta segona edició ho hem aconseguit. Jordi, per acabar.
Bé, des de Veolia, satisfets que s'obtinguin resultats i que més a més siguin tangibles, és a dir, el fet que les persones arribin al mercat laboral i tinguin contracte indefinit, vaja, és un èxit rotund. Dir que també des de l'empresa també col·laborem amb la detecció, per tant, totes les persones que tenen o que...
s'introdeixen en la tarifa social o en el fons de solidaritat, és el punt de partida per detectar això. I també posar en valor que des de Veolia hi ha participants en aquest programa de forma voluntària, és a dir, part de les formacions d'aquest programa surten de persones que treballen a Veolia i que desinteressadament com a voluntaris fan aquest tipus de formació.
Jo crec que és un programa molt interessant i estem molt satisfets des de Veolia. Ja per acabar, tu parlaves de Rubí de Martorell, la intenció és ampliar aquest on ha activat a més poblacions, ja que funciona aquí a Rubí, funciona a Martorell, la intenció és ampliar-ho?
Bé, la voluntat nostra seria que sí. A tot Catalunya, no? Exacte, que pogués arribar a tot arreu. Però, clar, és un tema també de recursos. I, per tant, és un tema que està limitat a nivell de segons quins municipis que ens permetin obtenir aquests recursos per posar-los a treballar en aquest programa.
Doncs Jordi, Gerard, Robert, moltíssimes gràcies als tres per venir-nos a explicar aquest programa, aquest Ona Activa, i estarem molt pendents de la presentació d'aquesta tercera edició que ens deies, Jordi. Moltes gràcies als tres. Gràcies a vosaltres. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us heu assabentat plena per fer a la uni? Eh, ora, crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre.
Empieza la semana con buena vibra y conversaciones reales. En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Fesla Fesla
Passa un minutet de dos coes de deu del matí. Avui ens visiten els companys de ProUrsa per parlar de moltes qüestions relacionades amb l'habitatge, bàsicament del lloguer. Sempre repetim en aquesta secció i quan fem una entrevista sobre l'habitatge, que és un dels principals problemes que tenim a la nostra societat, l'accés a l'habitatge. I per això avui us volem explicar moltes coses, molts serveis que té ProUrsa i que us podran ajudar...
en aquest sentit. I per això avui ens visiten per un costat el Carlos Aguila, que és el gerent de Proussa. Molt bon dia, Carlos. Benvingut. I per l'altra, la Sara Hernández, que també és companya de Proussa. Molt bon dia, Sara. Benvinguda també. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui, com sempre. Si us sembla, comencem parlant del lloguer. Evidentment, la gent que està hipotecada també té els seus problemes, evidentment, però el lloguer és un dels problemes que tenim perquè, per exemple, els joves i la gent gran...
Segons ara ens indica el nostre pla local d'habitatge de la nostra ciutat, són els dos col·lectius que més problemes tenen per accedir. Per tant, la primera cosa que us pregunto és quins són els dubtes més habituals que us plantegen aproure-se persones que venen a preguntar per lloguer o que ja són llogaters, en aquest sentit.
Sí, bàsicament una mica serien els temes de contracte, quan no em poden finalitzar el contracte, quan no, quan em poden anar a pujar al lloguer, quan no, si no em retorna la fiança... Bàsicament, els temes del dia a dia, el que es troba qualsevol persona que viu de lloguer, aquests serien com els temes també amb les regulacions actuals, com aplica aquesta regulació, com deixa d'aplicar...
o fins i tot si m'han posat una clàusula al contracte o no i fins a quin punt això és legal o no és legal. Aquests serien més o menys els temes, també quan venen els propietaris també consulten més o menys sobre els mateixos temes cadascú des de la seva part.
Clar, estem parlant molt últimament, de fet de fa molts mesos, de limitacions de preu de lloguer, és un tema recurrent, no només aquí a Rubí, sinó a nivell de Catalunya i fins i tot a nivell de tot l'estat, i és el que potser genera més dubtes, tu ho comentaves, Carlos, és potser el que genera més dubtes en relació als contractes? Sara, pots intervenir quan vulguis, eh?
El tema del límit del preu de lloguer sí que funciona en el sentit de, primer, quan es fa un contracte de lloguer, segons la zona on estigui aquest habitatge, hi ha una limitació per estar bé aquest preu de lloguer, en funció de si és una zona de mercat residencial tensionat o no, i llavors funciona en què aquest contracte de lloguer no es podrà formalitzar per un preu superior a aquest límit.
Això és un aspecte i hi ha un segon aspecte que és quan es finalitza un contracte de lloguer en aquestes zones de mercat residencial tensionat, si es fa un nou contracte, aquest nou contracte no podrà tampoc superar ni el preu de l'índex ni el preu que establia l'últim contracte que s'ha fet de lloguer en aquest mateix habitatge.
Llavors, aquesta limitació del preu de lloguer funciona en aquests dos àmbits. La limitació per nous contractes i en cas que ja estigui llogat l'habitatge, doncs que no podrà superar el preu de la renta de l'anterior contracte. Segurament aquí és on més embolic es fa a la gent, no? Perquè hem tingut...
La llei, després s'ha canviat, després no... A vegades la gent s'emboblica una mica amb aquestes qüestions. Una altra de les coses que també us pregunten molt són les despeses que s'associen al lloguer, perquè estàvem parlant de contractes, ara. Les despeses que s'associen al lloguer també és una altra de les qüestions que us venen a preguntar molt, no?
Sí, sobretot amb el canvi que hi ha fins i tot des de la contractació amb els honoraris, que és típic que tu vas assignar una immobiliària i això passava històricament molt i continua passant, que et cobran els honoraris, actualment no et poden cobrar els honoraris. Això és una modificació de l'última legislació i això sí que ho va tenir tothom clarament. Els honoraris li pertoquen a la propietat
i els jugadors no li haurien d'interposar honoraris en la gestió, en l'assignatura del contracte, ni per cap d'aquests aspectes. Segurament hi haurà molta gent que aquest darrer canvi no el té en compte, perquè moltes vegades vas i et pagues i punt, tampoc et qüestions si no ho saps. Tema clàusules que no s'ajusten a la llei, també és una d'altres qüestions que us pregunten a prou-se bastant, no?
Sí, hi ha moltes clàusules que s'inclouen als contractes de lloguer i la gent de vegades ens pregunta si són clàusules que són vàlides o si són abusives. Per exemple, una típica clàusula que s'afegeix en els contractes de lloguer és el fet d'imposar un termini mínim per l'arrendatari,
i aquesta clàusula sí que si va en contra del que estableix la llei sí que és il·legal i seria abusiva. Per exemple, obligar l'arrendatari a mantenir el contracte de lloguer tot el termini del contracte i si no és així, doncs imposar una penalitat seria una clàusula abusiva perquè el termini per l'arrendatari, que és el que s'estableixerà la llei, 5 anys com a mínim,
en cas de propietari que sigui persona física o set anys que sigui persona jurídica, és un termini que és obligatori pel propietari però facultatiu per l'arrendatari. O sigui, l'arrendatari pot decidir si renova el contracte passat un any o no. Llavors, imposar, per exemple, aquest termini mínim també per l'arrendatari serà una clàusula abusiva.
I també ens trobem moltes d'altres, com per exemple, imposar despeses de reparació de l'habitatge que correspondrien al propietari, com podrien ser despeses de reparacions estructurals de l'habitatge o d'assumir derrames extraordinàries de la comunitat de propietàries. Doncs tot aquest tipus de despeses que correspondria al propietari i imposar-les al rendetari també serien clàusules abusives.
Clar, dedueixo que això s'ha fet. És a dir, anem a posar un exemple molt clar. Hem d'arreglar la caldera, per posar un exemple, eh? I això s'ha acabat cobrant el llogater? O sigui, això passava, eh? Sí, sí, passa i continua passant. Aquesta és una sentència que ja ha sortit i està clar que la caldera li pertoca a la propietat, no? Però hi ha altres tipus d'espeses, jo el que diria de forma general és, independentment del que posi el contracte,
El que relleix és la llei. Llavors, si alguna persona té propietària o llogatera, té algun dubte, pot venir a les oficines de Prusa i nosaltres li consultem. És igual que encara que el contracte posi increment d'un 3% de l'IPC anual. Aquesta és una clàusula abusiva, no? Tampoc. Tu no pots posar una clàusula que supera les restriccions que posa la llei, no?
Però és habitual que la gent diu, però és que m'ho posa el contracte. Perquè ho posi el contracte no vol dir que sigui una clàusula vàlida, pot ser una clàusula nula perquè és abusiva, no? I d'aquestes hi ha moltíssimes, amb la repercutir impostos o taxes, que no ho posa el contracte...
i en altres tipus, vull dir, els honoraris és un altre, que és una clòsula nula, i totes aquestes, igual el que ha comentat ara mateix la Sara, són les típiques demandes que rebem, no? La gent li fa por perquè ho posi al contracte, però si ho posi al contracte no vol dir que sigui la Bíblia, vull dir, perquè ens entenem
El que importa és el que diu la llei. Un pacte entre privats pot contenir clàusules que no són vàlides.
és molt important el que diu el Carlos anar a informar-se perquè no tots tenim les nocions legals per dir d'alguna manera per agafar el nostre contracte i dir això sí, això no i per tant està bé de fet és el paper clau o un dels papers claus que teniu des de Pro Ursa precisament aquest tipus d'assessorament sí i tant en cas que tant la propietat com els llogaters puguin tenir dubtes sobre si alguna clàusula és legal o no
oferim des de produir-se aquest assessorament sense problema. Un exemple seria, per exemple, el tema d'impostos i taxes que parlava el Carlos abans. Ens hem trobat que com que hi ha hagut, durant uns anys enrere, una limitació de les actualitzacions de l'import de la renda, molts propietaris el que han fet és que no podien pujar el lloguer per aquesta via de l'actualització de la renda,
començaven a cobrar despeses que fins llavors no s'havien traslladat a l'arrendatari, com podrien ser els impostos com l'IBI o les taxes de gestió de residus... Que tampoc es pot fer a priori, no? Clar, aquí sí que és important tenir en compte que no és una qüestió que sigui il·legal sempre que estigui previst en el contracte, clar...
Perquè el propietari pugui traslladar aquest tipus de despesa a l'arrendatari, és necessari que estigui expressament pactat en el contracte. O sigui, si no ho fica al contracte, el propietari no pot traslladar aquesta despesa al llogater. I una altra de les qüestions que també es fa, o es pregunta a molta gent, és el tema, quan acaba el contracte, quan el propietari pot recuperar l'habitatge, quan es pot actualitzar o renovar el contracte una miqueta?
Perquè també està la gent una miqueta volent informació sobre aquest tema. Clar, en quant a la finalització del contracte, ara mateix els contractes que s'han signat des de l'última modificació de la llei de rendaments urbans, el termini és 5 anys com a mínim pel propietari en cas que sigui persona física o com a mínim 7 anys en cas que l'arrendatari sigui una persona jurídica.
Aquest termini, com explicava abans, és facultatiu pel llogater. És a dir, el llogater, un cop finalitzat el primer any, doncs pot decidir que no vol continuar amb el contracte sense necessitat d'esgotar aquest termini. Un cop arribat aquest termini final, de 5 anys o de 7 anys, el contracte, si cap de les parts decideix que no vol continuar endavant, doncs es continua prorrogant per terminis anuals 3 anys més.
En cas que una de les dues parts no vulgui continuar amb aquest contracte, ha de notificar amb un termini que estableix la llei, que és de dos mesos en cas de l'arrendatari i quatre mesos en cas de l'arrendador, notificant que no vol continuar amb aquest contracte i llavors establim que es finalitza.
Per poder venir a preguntar totes aquestes coses que estem resumint avui molt, perquè evidentment requereix de més temps i de més assessorament, recordeu una miqueta els horaris i quan la gent pot anar a assessorar-se a prou-se?
Bàsicament, nosaltres tenim una seu electrònica on es poden fer consultes quan la persona vulgui, de forma telemàtica, i un correu que és preursa.cat, i després, si es volen venir presencialment, poden venir a les oficines de 9 a 2, de dilluns a divendres, i el dilluns per la tarda de 4 a 6 i mitja.
No cal cita? No cal reservar cita ni res? Es pot presentar allà i ja està? Per fer aquest tipus d'assessorament, més personalitzat, per revisar el contracte, per veure les clàusules, sí que habitualment fem una cita prèvia per assegurar que el tècnic especialista en habitatge estigui disponible i pugui assessorar correctament la persona que ho necessiti.
Doncs ja ho sabeu, si teniu qualsevol dubte sobre el vostre contracte o qualsevol història relacionada amb el món de l'habitatge, els companys de Prours, el carrer General Prim, us atendran. Carlos, Sara, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui i ens veiem a la propera secció. Gràcies. Gràcies.
Ràdio Rubí, la primera en informació local.
El 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio. Per celebrar-ho, aquest divendres, de 10 a 12 del matí, farem un programa especial. Anirem a l'escola 25 de setembre per inaugurar el seu estudi de ràdio.
Ràdio Rubí presentarà el programa, però els continguts els elaboraran els alumnes del 25 de setembre i els de l'Institut Torrent dels Alous. Celebra el Dia Mundial de la Ràdio amb Ràdio Rubí. Visca la ràdio!
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per palaràs exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho ha sabentat plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
11 minuts i seran les 10 del matí. Ja tenim aquí el Toni Bravo, el company d'Esports, aquí. Doncs repassem el que ha passat aquest cap de setmana, esportivament parlant, òbviament. Toni, bon dia. Bon dia, Patri. Però en pots començar, a veure'm. Mira, ara, mentre estàvem esperant, anava pensant, hosti, el futbol de la nostra ciutat va de cap a caiguda, eh? Sí, em sembla que l'Uri Esportiva Rubí no va gaire bé, oi? No, no, però la resta, la veritat és que van baixant en les classificacions...
Conforme van passant els mesos, la Unió Esportiva, Rubí, que ho deies molt bé, que continuen a ratxar bastant negativa perquè només una victòria en els darrers nou partits. Ahir va tornar a perdre, derrota 0 a 1 davant de la Pobla de Mafomet. Ja són tres ensopegades consecutives. Feia molt poquet, estaven quarts. Doncs ara els veiem a la desena posició de la Lliga Elit. S'estan apropant a aquesta zona baixa.
José Solivelles és l'entrenador, però clar, quan l'equip comença a perdre, perdre, perdre, doncs un es comença també i surten les preguntes de què passarà, perquè cal revertir aquesta dinàmica i no està passant. El Juventut 25 de septembre va empatar un al Camp de l'Escó.
es van avançar de penal els nostres, van rebre el gol els tarragonins, doncs baixa de nou el 20, ja trepitja la zona vermella, són tretzens amb 19 punts, havien estat una mica per sobre, però també els està costant molt la segona catalana. L'Olímpic de Can Fatjó va perdre. Tampoc. Tampoc.
Va perdre 2 a 1 al camp de l'Almacelles, cauen també fins a la vuitena posició de segona catalana, 23 punts, estaven a la sisena. L'equip que va començar imprecís va anar millorant, però tot i que va reaccionar no va aconseguir puntuar. Va tenir opcions cap al final de l'empat, però tampoc no va funcionar. Qui sí està funcionant?
El Butter Polo, les noies del Club Natació Rubí Femení, que han tancat la primera fase. Victòria contundent, 17-8, contra el Montjuïc. Era un partit que era molt assequible, perquè el Montjuïc són cuers, les de Carles Ligero, que afronten aquesta segona fase, sobretot amb l'objectiu del principi de la temporada, l'ascens de nou a Divisió d'Honor. El masculí, temporada també excel·lent.
Van perdre, però clar, és que van perdre contra el Sabadell, 19 a 100. Sabadell hi ha tres equips a dalt que tenen els mateixos punts i que són dels cracs d'Europa. Doncs van perdre, els va tocar perdre, que ja se sabia. Baixen fins a la vuitena plaça de la divisió d'honor, però clar, és un equip amb unes estructures que no són professionals i estan lluitant contra els millors, no? Què més? L'hoquei patins en línia. Aquestes i aquests també van superbé, eh?
El 100 patins femení va golejar un a 8 a les lobes d'Iscar, es mantenen líders destacades de la Liga Élite, 40 punts, tenien 4 baixes, van fer pujar jugadores de les categories inferiors.
van dominar amb molta claredat, són matemàticament els play-off, i el masculí, el 100 patins masculí, va tenir un partit bastant més lluitat del que se suposava. El Cerizo-Rudos és un equip... Quins noms, eh? Sí, és molt divertit. És un equip que és jove, que és molt lluitador, és de les pistes així més complicades,
I van tenir un partit molt igualat, van acabar 5-6, continuen tercers i fermen la lluita pel playoff en la Lliga Elite. Anem al futbol sala. L'esportiu Rubí Femení aquesta vegada va empatar 0, però...
malgrat empatar 0, aconseguir aquest puntet contra l'Hospitalet, això va ser al Pabelló de la Llana, es mantenen a la mateixa posició que són terceres a segona divisió. Elles el que voldrien seria pujar, a veure si aconsegueixen ser encara més efectives i intentar arrebatar aquesta segona posició.
I el masculí va guanyar 5 a 9 a la pista del ciutat de Mataró, després una primera part que no va començar gens bé, anaven perdent 3 a 0, van arribar a la primera part a empatar 4 i després sí, després van trepitjar l'accelerador i van guanyar 5 a 9. Doncs són sisens de tercera divisió.
Això és el que tenim de moment. El futbol una miqueta malament, resumint molt així. Waterpolo bé i hockey bé. Exacte. Demà ja anirem a la resta de partits, perquè hi ha el bàsquet i tota la resta. Farem una pinza del programa d'esports al dia d'avui a dos quarts de dues.
Doncs més informació esportiva, els diferents butlletins, orderis, ja ho sabeu, i també a l'esports a migdia. Moltíssimes gràcies, Toni, que vagi bé. Gràcies, Pati. Fins ara.
Doncs per acabar amb aquesta segona hora del Rubí al dia, ja ho sabeu, sempre acabem amb una recomanació musical del nostre company, del Robert Fernández.
Qui no reconeix aquest I Will Wait? Tot un hit mundial del pop, del country, del bluegrass, del rock americà. Rock americà fet per una banda britànica. Són els Mumford & Sons. Atenció, estem contents i jollosos. I la nostra recomanació és que comenceu a escalfar l'ambient perquè el proper divendres 13 de febrer es publica el nou treball de Mumford & Sons. Un nou treball que portarà per nom Pricefighter.
Diuen que la banda britànica de folk rock americà es deixa emportar per la seva faceta més intuïtiva. En només 10 dies van compondre més temes dels que tenen que muda en aquest àlbum, que forma una col·lecció profundament personal, instintiva i espontàniament comuna. Marcus Manford aborda les seves lletres de resiliència i d'esforç, interpretant-les amb una mescla de confiança i d'urgència.
En aquest nou treball, els Manforansons tornen a fer servir instruments com ara el banjo, el contrabaix, la mandolina i el piano. El més pur estil de gèneres bluegrass i folk. Això sí, tocats amb un estil rítmic clarament influenciats del rock alternatiu i del folk nord-americà. Tothom preparat, tothom disposat a gaudir del nou treball dels Manforansons. Recordeu Price Fighter, on trobareu temes com aquest que ara mateix escoltarem.
En companyia del cantant Irrandez Hoosier, escoltem Robert Bandman, Mumford & Sons Nou Treball. When you can't win for losing, and the beggars start choosing the chaos in your head.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
That you like.
Bona nit.
Can we make a start?
Són les 10 del matí. El 13 de febrer és el Dia Mundial de la Ràdio. Per celebrar-ho aquest divendres, de 10 a 12 del matí, farem un programa especial. Anirem a l'escola 25 de setembre per inaugurar...