Passen gairebé 6 minuts i mig de les 9 del matí i començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dilluns de 7 de novembre. Avui conversarem amb Mahfoud Mohamed Lamine.
representant de Novac al Sàhara Occidental, amb Mohamed Mayara, president d'Equip Mèdia, que és l'agència de noticis del Sàhara Occidental, i amb Albert Girald, que és el coordinador de Caps Catalunya, que estan...
Precisament a Catalunya per fer difusió del projecte Veus des de la resistència, lideratge sac d'avui per a la defensa dels drets humans i donar a conèixer també l'informe sobre vulneracions dels drets humans al Sàhara Occidental. Dos projectes que finança el servei de cooperació de l'Ajuntament de Rubí a l'entitat NOVAC.
Després, a la nostra secció d'habitatge coneixerem tots els detalls del pla territorial d'habitatge i del pla sectorial d'habitatge que ha aprovat la Generalitat l'octubre de l'any passat.
Arribant a les 10 del matí serà el torn dels nostres companys d'esports que ens explicaran tot el que ha passat aquest cap de setmana. També sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belentierno, que analitzarà l'actualitat amb els periodistes Estela Luengo, David Burillo, Xavi Ribas i Jordi Margarit, que, entre altres coses, xerraran sobre els Premis de Comunicació. I a partir de les 11 del dematí, anem-hi.
Iria Martín entrevistarà el director d'aquesta casa, Albert Soler, i el responsable de musicals, Robert Fernández, per explicar-nos tots els detalls sobre com serà el nou festival Rubí Sound, Rubí Sound, volíem dir, que ja no sé ni dir-li el nom, que llavors abans que té algunes novetats d'aquesta temporada. Després, un dilluns més, serà el torn dels crítics de cinema i sèries, Jacint Fornoll,
i Víctor Pérez. Comença.
L'Ajuntament de Rubí, a través del Servei de Cooperació, col·labora i financia diferents projectes, entre els quals hi ha el de veus des de la resistència en defensa dels drets humans al Sàhara Occidental i també li informa sobre la vulneració dels drets humans en aquesta zona. Per xerrar d'això, avui tenim amb nosaltres Mahmoud Mohamed Lamine, representant
Este año se cumplen 50 años de los acuerdos de Madrid y casi medio siglo de ocupación en el Sahara Occidental. ¿Cómo describiríais la situación actual del pueblo saharaui?
Bona nit a tots. Moltes gràcies a la radio de Rubí per aquesta oportunitat per poder posar un poc el foco en la ocupació, el conflicte oblidat en el Sahara Occidental.
Especialmente durante este año tan emblemático y tan importante que se cumplen 50 años desde que el Estado español abandonó de forma irresponsable a su ex-colonia el Sahara Occidental entregándola en manos de nuevos ocupantes en este caso Marruecos y Mauritania Marruecos como todos sabéis sigue
Perpetuando una ocupación ilegal en el Sahara Occidental. Y sigue vulnerando de forma sistemática los derechos humanos. Los saharauis hoy en día siguen separados. Separados por un muro de 2.700 kilómetros.
y viviendo bajo ocupación, bajo represión diaria y sistemática por parte de las puertas de ocupación marroquí en los territorios ocupados y en los campamentos de refugiados saharauis en Tinduf, en Argelia, también en una situación muy precaria. Por lo tanto, este año es muy importante para poder intentar
de nuevo poner el foco en el conflicto del Sahara Occidental, en la ocupación del Sahara Occidental y sobre todo reclamar responsabilidades. En este caso, responsabilidades al Estado español especialmente para culminar un proceso que no se ha culminado en su colonia, en su ex-colonia del Sahara Occidental
i per esumir aquesta responsabilitat de una vegada per totes. Per això, aquest mateix sábado s'ha organitzat una manifestació molt gran en les calles de Madrid, on el poble saharaui, però també el moviment de solidaritat amb el poble saharaui en el Estat espanyol ha reivindicat de manera molt clara al Estat espanyol, al govern que tome una posició més digna, més representativa
del conjunto de la sociedad de España y a suma de una vez por toda su responsabilidad histórica con el Sahara Occidental apoyando el proceso de descolonización y no haciendo lo contrario como ha venido haciendo España a lo largo de estos últimos años y especialmente con el movimiento que ha realizado el presidente del gobierno de España Pedro Sánchez en 2022
Cuando reconoció que el plan de ocupación, plan de autonomía marroquí podría ser la base más seria para culminar este conflicto. Por lo tanto, de nuevo, para nosotros esta es una oportunidad muy importante y por lo tanto se debe hablar del Sahara.
Más aún y se debe poner el foco de nuevo en este conflicto y el huidado. Y quiero decir que justo para este objetivo, para poder poner o volver a poner el foco en el Sahara Occidental en estos 50 años y para conmemorar esta ocupación, pero sobre todo conmemorando desde pedir responsabilidades y desde poner la presión para que de una vez por todas el pueblo saharau pueda
a acceder a su legítimo derecho a la autodeterminación y la independencia. Para esto hemos venido estos días aquí a Cataluña, aquí a Barcelona, porque se ha celebrado un foro internacional que pone el foco justo en Palestina, en el genocidio que se está llevando a cabo
contra el pueblo palestino en la complicidad internacional en este genocidio, pero también un foro que ha sido una oportunidad para visibilizar al conflicto y a la ocupación olvidada del Sahara Occidental. Por lo tanto, con gente de más de 20 países estos días en Barcelona, en la sede de comisiones obreras,
ha sido la sede y el seno de un foro reivindicativo donde la sociedad civil pero también incluso partidos políticos han venido para reclamar justicia no solamente para el pueblo palestino que lleva más de dos años sufriendo justicia
Un injusto genocidio, pero también para el pueblo saharaui que hoy en día lleva 50 años bajo ocupación en campamentos de refugiados y reivindicando justicia. Y donde esta situación, el Estado español justamente es parte de ella y es cómplice y por lo tanto llamando también a asumir responsabilidades en este caso.
Ahora hablabas de pedir responsabilidades al Estado español, pero también se acaban de publicar nuevas resoluciones de Naciones Unidas que no aportan avances reales. ¿Cómo se vive desde el Sáhara este bloqueo internacional? Sí, hemos visto que...
que ha habido una resolución por parte del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas el pasado 31 de octubre, una resolución que ha sido celebrada por parte de Marruecos como una victoria que da cierto apoyo en el tema de su propuesta colonialista de autonomía en el Sahara Occidental, pero hay que recordar que la misma resolución también recoge el derecho del pueblo saharau y la autodeterminación,
de la necesidad de llegar a una solución justa, mutuamente aceptable y que ponga fin a la colonización del Sahara Occidental. Por lo tanto, hay que confesar que ha sido una resolución un poco confusa, pero también con varias contradicciones.
Pero sí que por primera vez el Consejo de Seguridad le da cierto respaldo a esta farsa o a esta propuesta de colonialista marroquí de autonomía que no es nada más que legitimar y perpetuar la ocupación ya existente en el Sahara Occidental desde más de 50 años ahora. Sabemos que esta resolución del Consejo de Seguridad aprobada el pasado 31 de octubre
Es una resolución escrita por Estados Unidos principalmente y sabemos que Estados Unidos siempre ha tenido un posicionamiento hostil acerca de las reivindicaciones del pueblo saharaui y especialmente después del 2020 cuando Marruecos normalizó las relaciones con el Estado de Israel, pues justo en la primera...
En el primer mandato del presidente estadounidense Donald Trump se ha reconocido la soberanía, como la llama Marruecos, sobre el Sahara Occidental, un paso que en su momento los saharauis también rechazaron rotundamente.
Pero en estos días también hemos visto que incluso antes de que esta resolución saliese, los saharauis salieron masivamente a las calles, en los campamentos de refugiados saharauis sobre todo, pero también en los territorios ocupados aquí en la diáspora para denunciar y rechazar cualquier solución que pueda ser impuesta, ya sea por el Consejo de Seguridad o por cualquier otra autoridad internacional,
que no pone en el centro y que no respete los derechos legítimos del pueblo saharaui a la autodeterminación y a la independencia. Y por esto el pueblo saharaui se ha manifestado también este sábado en Madrid, pero se sigue manifestando en diferentes sitios para reivindicar y para reclamar que la única solución
al conflicto del Sahara Occidental debe ser la solución justa de un referéndum que ha sido aprobado hace más de 30 años y que es la única garantía de que haya una solución justa y duradera para la ocupación y el conflicto del Sahara Occidental. Mohamed, desde los medios saharuis, ¿cómo se mantiene viva la voz de un pueblo que a menudo no tiene espacio en los medios internacionales?
Bona nit.
So, let's me, for example, correct some things, because I'm not the president of Wikipedia, I'm the general coordinator. So, it's a group of Sahrawi journalists that have founded in 2009 in order to break the Moroccan
de la media blocada i portar l'aventura de l'aventura de l'aventura. És molt difícil, d'avui. L'avui vam començar a portar de l'aventura de l'occupat de territoria. Vi feia moltes dificultats, atrocitats, violacions commissades contra l'aventura de l'aventura de l'aventura de l'aventura.
dret a monitor o a report on inside the Occupy Territory. Because according to the Moroccans, they criminalize our work. And still we have friends of us. They have been arrested and they've been denounced by the Moroccan courts and still behind bars until this moment.
We became a source of information thanks to the sacrifice of our friends, of course, that try to break the silence.
I think to become, since 2015, Morocco has denied access to more than 350 journalists and observers. They tried to come to the Western Sahara and see what's happened in the ground. But, you know...
Due to the support, the unweathering support of some western countries, but specifically France and the United States and Spain, of course, Morocco is not interested about the denouncements of many international organizations and the United Nations bodies and still maintain their presence there in occupied western Sahara.
Brevement traducir lo que decía el compañero Mohamed Meyara, que Big Media es un grupo de periodistas saharauis desde la zona ocupada que su rol principal es informar sobre las vulneraciones, informar sobre la realidad de los derechos humanos en la parte ocupada y este trabajo está siendo sistemáticamente criminalizado.
que hay arrestos, detenciones arbitrarias, también prisión y algunos de nuestros colegas periodistas ahora están justo en prisión por el trabajo informativo que realizan desde el territorio del Sahara Occidental. Equip Media por eso se ha convertido también en una fuente de información desde la parte ocupada donde activistas y
periodistas están intentando sacar esta voz fuera porque justo, especialmente desde el año 2015, Marruecos sistemáticamente niega la entrada a observadores internacionales, a periodistas para poder informar desde el terreno. Por eso el trabajo de Equip Media para romper el silencio es muy importante. Sabemos que Marruecos siente cierta impunidad, sobre todo por apoyo de países como Francia, Estados Unidos y España.
Amis, el proyecto BEUS desde la Resistencia da protagonismo a las mujeres alertadoras de los derechos humanos. ¿Quiénes son y qué papel tienen dentro del movimiento saharaui?
Mira, los distintos proyectos Voces desde la Resistencia son los proyectos que hemos tenido que impulsar desde Novact y también en colaboración con ACAPS, sobre todo por lo que comentaba Mohamed, de este bloqueo total que hay en los territorios ocupados del Sáhara. De hecho, la última delegación institucional que pudo visitar los territorios ocupados fue una delegación del Intergrupo del Sáhara del Parlamento de Cataluña en el año 2015,
Y desde ese momento no se ha podido entrar. Ha habido múltiples expulsiones, tanto de periodistas, de delegaciones internacionales, de observadores, de juristas. Y entonces, por suerte, hay gente en los territorios que sigue luchando, sobre todo con el caso de Quim Media, representada aquí por Mohamed, y después por un montón de defensoras de derechos humanos, que intentan documentar y documentan las vulneraciones de derechos que se sufren.
La sociedad saharaui no se entendería sin la resistencia y la lucha de las mujeres saharauis. Es decir, cuando empezó la guerra, por la independencia del Sáhara, la mayoría de los hombres fueron al frente, y por un lado las mujeres que tuvieron que vivir con sus hijos fueron las que fundaron, los que montaron los campos de refugiados en Tinduf,
y las mujeres que se quedaron en los territorios ocupados fueron las que tiraron adelante. Muchas de ellas han estado desaparecidas, han sido víctimas de torturas, han sido incluso víctimas de violaciones, como pudimos ver los últimos años, y son ellas las que, a través de un equipo que trabaja muy disciplinadamente dentro de los territorios ocupados, documenta y visibiliza todos estos casos de vulneraciones.
Además hay un informe que recoge más de un centenar de vulneraciones de los derechos humanos durante el 2024. ¿Cuáles son las más graves o significativas de las que están pasando en el territorio? Gracias. Como comentaba Albert, voces desde la Residencia.
son alertadoras saharauis que trabajan desde el territorio ocupado para documentar especialmente las sistemáticas vulnerables de derechos humanos. Y esto desde ACAPS, desde NOVAC, con el apoyo del Ayuntamiento de Rubí también, pues se le ha dado apoyo a este grupo de...
de alertadoras que están documentando y arriesgando en muchas ocasiones sus vidas para hacer posible este trabajo, hacer posible el trabajo de poder documentar las diferentes vulneraciones. Gracias a este trabajo, este año, en unos meses, vamos a publicar el tercer informe consecutivo que recoge las diferentes vulneraciones de derechos humanos.
Un informe que precisamente se llama Voces desde la Resistencia, porque en realidad lo son, ¿no? Ante lo que comentaba Meyara de la ausencia total de observadores internacionales, la denegación total de acceso a periodistas, pues solo queda hacer el trabajo a los activistas, a las defensoras y defensores que están en terreno. Por lo tanto, van documentando estas documentaciones
documentaciones de forma sistemática y esto es lo que vamos publicando en informes que se llaman Voces desde la Resistencia. Estos informes se están usando para hacer incidencia en el Consejo de Derechos Humanos de las Naciones Unidas en Ginebra
pero también en el Parlamento Europeo en Bruselas y aquí también ante administraciones locales, regionales y nacionales a nivel del Estado español, entre otros espacios políticos donde no se presentan estos informes. También se han presentado aquí justo en Rubí en varias ocasiones y donde la única voz que sale de las...
Diferentes violaciones que están sucediendo de forma diaria, de forma sistemática y con la total impunidad, la única voz que tenemos son estos informes que gracias al trabajo que está realizando este grupo en los territorios ocupados están siendo posibles. Por lo tanto, dentro de poco tendremos un nuevo informe, pero los que ya existen también existen en un portal online,
pero también los vamos imprimiendo siempre cuando salen. Diría que es la fuente hoy mismo profesional más importante que existe sobre las vulneraciones de derechos humanos en la parte ocupada del Sahara Occidental, porque siempre, por ejemplo, los informes anuales
de organizaciones importantes como Human Rights Watch, como Amnesty, entre otras, vemos cómo le pueden dedicar al Sahara Occidental unas escasas líneas, una página como máximo, cuando la realidad de las vulneraciones de derechos humanos da por escribir informes y informes.
Estos informes son una fuente de información muy importante, por lo tanto, creo que es importante incidir en la necesidad de seguir apoyando estas iniciativas, pero especialmente de seguir dándole voz también y dándole apoyo a aquellas defensoras, a aquellos defensores que se arriesgan la vida, que están viviendo bajo una represión brutal, que están sufriendo todo tipo de vulneraciones, incluso la estrangulación económica,
Incluso la detención, la tortura, etc. Pero están teniendo un coraje tan importante que pueden, pese a todo esto, documentarnos y ser la voz real de la población saharaui bajo ocupación marroquina.
Esto quería preguntaros, ¿qué mecanismos utiliza Marruecos para hacer callar a estas voces tanto a los periodistas como a las mujeres que están intentando que se oiga su voz? ¿Cómo se hace?
hi ha el mecanismat que es utilitzar el magrés i l'eisca de la ciòa, i l'eisca de la ciòa, i l'eisca de la ciòa, i l'eisca de la ciòa, i l'eisca de la ciòa?
Of course, they use a lot of, I mean, systematic policies to silence those they are working in the front line. So, because we have direct contact with them. So, absolutely, I think that Morocco use the imprisonment, as I said. So, but ultimately they try to...
per posar les Sahrawis econòmicament, perquè hi ha gent que hi ha, per exemple, salaris, o que hi ha salaris de l'Arabia, per exemple, en una manera de treballar en un serviciu.
So, sadly, you catch your job and you corner you. So it's a way, for example, to terrify others in order to approach in the field of human rights or journalism or something like this.
Recently, the Moroccans not, for example, silenced the Sahrawis or to stigmatize the struggle, the peaceful resistance that we use. Because I think that as a journalist, we saw ourselves like monitors or the people who bring the voice of the Sahrawis outside.
Now, they send a lot of troops of Moroccans, wave of new strategy in order to change demographical situations in the Western Sahara. They try to manipulate the situation there.
Of course, they try to push the Sahrawis to emigrate from the Western Sahara, and they bring the settlers to the occupied territories. Since 2019 until now, I think a lot more than 15 Sahrawis have been arrested.
And they have been sentenced to heavy sentences until 20 years in prison. So it's a way to terrify, to scare the Sahrawis from the field, from human rights.
Recently, as Mahfoud has mentioned, that Morocco is celebrating the decision of the United Nations Security Council because he has interpreted the resolutions in his way. But at the same time, it's a kind of terrifying, the Saharau.
Marrocos utiliza políticas sistemáticas evidentemente para silenciar las voces de los periodistas como nosotros que documentamos las vulneraciones, pero también de los activistas que realizan este trabajo. Esto evidentemente incluye...
pero también especialmente una de las tácticas utilizadas por Marruecos es la estrangulación o arrinconamiento económico y es cortar cualquier tipo de ingreso que puedan tener familias o los activistas y las activistas
Fins demà!
Es que ahora hay un cambio demográfico que también está apoyando Marruecos y es la transferencia de colonos desde Marruecos al Sahara Occidental convirtiendo a los saharauis en la población minoritaria. Evidentemente la otra es empujar a los saharauis y especialmente...
A los jóvenes a dejar el territorio, a emigrar con todas las tácticas y las prácticas represivas que utiliza contra ellos. Por ejemplo, desde 2019 hasta hoy tenemos a 19, más de 19 arrestados y que están detenidos y que sufren penas de hasta 20 años de prisión por su activismo.
y por su trabajo en favor y en defensa de los derechos humanos. Entonces es una forma de terrorificar también al resto de la población para que no se acerquen de ninguna forma a este trabajo y que no hablen de ninguna forma de defender los derechos humanos en el Sahara Occidental.
Those journalists also, they are working, for example, like Equipmedia and others. The equipment's always confiscated from the Moroccans in order to stop their work. Also, I think that there is a smear campaigns announced by the Moroccans in order to stigmatize the Sahrawi reputations, specifically, for example, the women that they dare to...
to go out in the streets and organize manifestations. I still remember, for example, Sultanah Khaia, she spent more than two years in a house arrest. She was raped many times alongside with her sister and her grandmother. She is very old, more than 84 years old. In front of the eyes of...
También sufrimos la confiscación de material como periodistas cada vez que salimos a grabar manifestaciones y documentar vulneraciones se nos confiscan los materiales con los que trabajamos. Otra de las prácticas también usadas por el Estado de ocupación marroquí es la difamación
contra els activistes i els defensors, i especialment les defensoris, les dones, com una forma de intimidarles i de... para que dejen de fer el treball que realitzen i para que dejen su activisme i su defensa dels drets humans. En aquest cas, per exemple, volia trair el exemple de Sultana Geia, una defensora dels drets humans que ha estado quasi dos anys bajo arresto domiciliario en sa casa en Bushdur,
pero también junto con su hermana, con su madre, Sultana Jaya, ha sido violada sexualmente también y durante más de una ocasión su hermana ha sufrido lo mismo ante la mirada y la impunidad de todo el mundo.
Ya para acabar, nos estamos quedando sin tiempo. Albert, desde ACAPS, ¿cómo valoráis la implicación de la ciudadanía catalana y rubinenca en la causa saharaui? ¿Creéis que es necesario reactivar la solidaridad? Sí, Cataluña ha sido tradicionalmente uno de los pueblos más solidarios con el Sahara. De hecho,
Las primeras asociaciones parten de principios de los años 80 y como todo movimiento solidario, como todo movimiento asociativo, pues va oscilando. Hay momentos en los que hay más fuerza, hay momentos en los que hay menos, pero la causa Saharaui siempre se ha mantenido ahí. Siempre hay un grupo de gente que estamos trabajando a su lado.
Aquí en Rubí también está la entidad de Rubí Solidaria que lleva muchos años trabajando la de Pueblo Saharau y de hecho el viernes mismo se organizó un acto aquí donde vino también el nuevo delegado del Frente Polisario y puedo explicar un poco la situación. Entonces nosotros siempre decimos que cuanto más gente seamos mejor. Al final lo que tenemos que conseguir es lo que decía Magfot al principio que es visibilizar
el conflicto del Sáhara, llegar al máximo de gente posible para que podamos de una vez por todas conseguir o hacer la presión política necesaria para que sobre todo España y Naciones Unidas pues hagan lo que tienen que hacer que es terminar con este proceso de descolonización también es cierto que vivimos en un mundo en el que cada día sale una desgracia nueva en el que cada día sale un tema nuevo entonces es muy complicado seguir con todas las luchas
Pero para nosotros la causa saharaui es una de las causas más injustas que vemos y que tenemos más cercano a nivel de responsabilidad, habiendo sido no solo una colonia, sino también una provincia española. Muy bien, pues muchísimas gracias a los tres por traernos aquí vuestro testimonio tan valioso. Muchísimas gracias. Gracias a vosotros.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hat ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
I ara és moment de xerrar d'habitatge i avui concretament xerrarem del pla territorial sectorial d'habitatge.
El nostre company i tècnic de ProUrsa, Jordi Martínez, que ens explicarà, esper, tots els detalls. Bueno, intentarem almenys fer una aproximació, perquè tots els detalls és complicat. Estem parlant d'un document que té més de 500 pàgines, però intentarem els detalls més importants explicar-los aquí.
Molt bé. Quin és el principal motiu, Jordi? Jo ja ent directament, eh? Quin és el principal motiu pel qual la Generalitat ha cleat aquest pla territorial-sectorial d'habitatge? Primer de tot perquè està establert ja en la llei d'habitatge de l'any 2007, la 18-2007, i per una altra banda, degut a la situació en la qual està a Catalunya el mercat de l'habitatge,
que demana una resposta per part de les administracions, la Generalitat va entendre que era necessari establir unes línies marc pels propers 20 anys en el sector de l'habitatge, sobretot en l'àmbit de l'habitatge social.
I per què és necessari un pla a 20 anys vista per garantir l'habitatge a Catalunya? Primer de tot perquè estem parlant d'un tema estructural. L'habitatge és un tema estructural. No es poden fer plans a un, dos anys vista. I per tant el que es necessita és entendre que, degut a les necessitats i a les necessitats que vindran, hem d'entendre que cada vegada, per exemple, som una societat més complexa, més diferent,
Abans amb un habitatge era normal que hi visquessin 4, 5, 6 famílies. Ara cada vegada necessitem més llars, però només per una raó, més habitatges per una raó. Cada vegada hi ha més habitatges unipersonals, habitatges en els quals viuen dues persones. Per tant, cada vegada són més persones, però amb unitats familiars més petites. Per tant, hem de plantejar propostes i hem de veure a futur no plantejar només solucions conjunturals, sinó solucions estructurals.
I quins són els dos objectius centrals que aquest pla marca per al 2044, no? Del 24 al 44. Hi ha dos grans objectius o conceptes que hem d'entendre, que és la solidaritat urbana
i el tema del règim social d'habitatges a Catalunya. La solidaritat urbana afecta només, entre cometes, dic només, a 163 municipis, però que són més del 80% de la població catalana. Imaginem-nos, el 17% dels municipis alberguen més del 80% de la població. Entre ells està Rubí, aquests 163 municipis,
I aquests municipis tenen l'obligació, segons el pla, que en l'any 2044 el 15% d'habitatges principals d'aquests 163 municipis siguin habitatges destinats a polítiques socials, ja bé sigui lloguer social, habitatges de protecció oficial, habitatges cedits que les xarxes de mediació social els estan controlant...
habitatges que tinguin un contracte de lloguer per sota del preu de mercat, etc. Això són 163 municipis que parlem de la solidaritat urbana. I, per altra banda, un altre dels objectius és que l'any 2044 el 9% dels habitatges principals del Principat de Catalunya...
siguin habitatges en règim de lloguer social, que són aquells habitatges que estan de lloguer però que tenen un preu inferior al preu de mercat i, per tant, no es paga allò que hi poden accedir, millor dit, aquelles persones, aquelles unitats de convivència que normalment tenen rendes continuades, tenen ingressos, però que no tenen uns ingressos que els permeten donar resposta al que ofereix el mercat.
I també podríem xerrar d'un mecanisme de mancomunitat veritat? Això es parla. En el cas de la solidaritat urbana, parlàvem dels 163 municipis que tenen una forta demanda d'habitatge...
En aquest cas, els municipis que ho considerin poden mancomunar un projecte i proposar que aquest 15% no es faci només municipi a municipi, sinó mancomunar una proposta en la qual diguin quin és el motiu pel qual es fa això, quines són les raons socials i quin és el benefici,
Perquè posem un exemple, posem que Rubí, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell es mancomunen i es decideix que a Rubí només hi haurà el 10% dels habitatges en polítiques socials i a Terrassa n'hi ha el 18%, ens ho inventem. Però es decideix fer un projecte comun a tres d'aquestes quatre ciutats, es presenta la proposta, es diu quines són les raons que fan beneficiós aquesta proposta...
I a partir d'aquí, si la Generalitat ho accepta, aquests municipis mancomunats fan un projecte comú en el qual entre aquests municipis sumarien el 15% d'habitatges dirigits a polítiques socials. I aquests projectes mancomunats només es poden presentar durant els primers quatre anys del Pla Territorial. És a dir, fins al 2028 ja tens per presentar projectes mancomunats.
I aquest 15% varia entre els diferents municipis que estan en àrees de demanda forta i acreditada? En el conjunt d'aquests 163 municipis hi ha d'haver-hi un 15% d'habitatge destinat a polítiques socials. Teòricament, cada municipi ha de tenir el 15%, excepte en els casos que parlàvem de la mancomunitat, que seria el 15% del conjunt de la mancomunitat.
Seria en el conjunt. Pel que fa als temes de política social, lloguer social, per què Catalunya necessita incorporar més de 275.000 habitatges de lloguer social en 20 anys?
Primer de tot perquè tenim una necessitat brutal com a país en l'àmbit dels habitatges de lloguer social, o habitatges ja no només de lloguer, amb polítiques socials. Hem de tenir en compte que a Catalunya no arribem al 2% del parc d'habitatges que siguin habitatges de política social i menys de lloguer social. Quan estem parlant en territoris de la Unió Europea, ja bé sigui, podem posar l'exemple típic d'Àustria, Dinamarca...
o els Països Baixos, en els quals aquests habitatges representen més del 20% del parc d'habitatges. Ho necessitem perquè cada vegada es demostra més la distància que hi ha entre la realitat econòmica de molts ciutadans, de moltes unitats familiars, amb els ingressos, i el que demana el mercat. El mercat demana uns preus que estan molt lluny, i ja no parlem de...
d'aquelles persones que o bé no tenen ingressos o bé que no tenen una feina fixa, sinó estar molt lluny per moltes persones que tenen una situació de feina fixa, que treballen, que tenen uns ingressos constants. Per tant, és important que l'administració pública doni resposta a les necessitats que té la ciutadania. Per tant, és important donar resposta i fer polítiques dirigides a donar resposta a les necessitats que també, per una altra banda,
farien que quan tu més habitatge social poses o més habitatge públic poses al mercat, el que fas també és que els preus baixin, perquè, clar, si ho deixes tot en mans del mercat, el preu te'l regula el mercat. Si tu poses 50 unitats al mercat i a un preu molt més reduït, la gent t'en dirà a anar en aquestes unitats que tu poses al mercat i, per tant, els habitatges privats
hauran de baixar de preu. Per tant, és un win-win per la societat. És a dir, dones resposta a les necessitats i, per una altra banda, pots aconseguir que el preu del mercat baixi. I per què és obligatori que el 50% de les reserves del sol per HPO es destinin a habitatge de lloguer?
El que es fa és, per una raó, primer de tot, per un factor que és important. Si tu tens uns habitatges de règim de lloguer social, el que fas és permetre una...
una mobilització i un moviment per part de la ciutadania que pot accedir a un habitatge en un temps marcat, 7, 14, 7 anys normalment, amb contractes de 7 anys, i a partir d'aquell moment aquella família, aquella unitat de convivència que durant 7 anys ha estat pagant uns diners
per sota del preu de mercat, podrà entrar o podrà accedir al mercat de l'habitatge, ja bé, sigui de lloguer o de compra, perquè ha estat pagant durant set anys un preu inferior al del mercat i, per tant, ha tingut la possibilitat d'estalviar, cosa que en el mercat no...
Però, per altra banda, el que fas és mantenir el patrimoni, perquè si posem que l'Ajuntament és qui pot fer un edifici d'habitatges, manté aquest patrimoni i dóna resposta a la necessitat que fa...
que ens demana la població. És a dir, jo mantinc els habitatges a la meva propietat, et faig un contacte a tu de 7 anys, d'aquí 7 anys tu has millorat la teva situació, pots buscar-te un habitatge en el mercat privat, i per altra banda, tu...
jo, com a Ajuntament, li puc donar un altre cop resposta a la necessitat que un nou ciutadà em demanda. Per tant, és important això, el fet que sigui un espai rotatiu que doni resposta a les necessitats, no només d'un puntual, sinó a les necessitats que es generen al llarg del temps en la ciutadania. Recordem, per exemple, que hi ha hagut moltes vegades en aquest país que s'han fet promocions d'HPO de compra.
Això dona resposta i beneficia aquella persona que és beneficiada amb aquell immoble, però ja no dones resposta als ciutadans de les següents generacions, perquè aquell immoble passa en mans d'un propietari privat i aquell edifici ja no tornarà a passar en mans de ningú més. Per tant, és important amb el tema de la rotació i de la possibilitat de donar resposta a diferents generacions.
I ja per acabar, quins reptes principals haurà d'afrontar la Generalitat per garantir que aquest pla s'executi correctament fins al 2044? Primer de tot el que s'haurà de fer és treballar amb els diferents actors implicats, tant amb promotors, actors socials,
a constructors, etcètera, i veure i complir, intentar complir amb aquest pacte perquè és un pla que és molt ambiciós. Estem parlant de més de 300.000 habitatges en l'àmbit de la política social en els propers anys. Per tant, és sobretot crear sinèrgies entre diferents administracions, entre actors implicats, perquè tots entenguin la necessitat d'implicar-se en un pla tan ambiciós com és el pla sectorial.
Molt bé, Jordi, moltíssimes gràcies per explicar-nos d'una manera resumida i fàcil en què consisteix aquest pla territorial-sectorial d'habitatge. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Adeu, bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I ja tenim aquí el Sisko Lara per explicar-nos què és el que ha passat aquest cap de setmana, que ha estat molt positiu. Sí, sí, ha estat un cap de setmana, Déu-n'hi-do, en esports força bo. La veritat és que... Bon dia, per començar. Bon dia. És que anem a tope avui. Sí, sí, perquè...
Bé, home, l'empat de la Unió Esportiva a Rubí va ser justet, podria anar bé guanyat, sabia poca cosa, el 2-2 al camp de la Ciutat Cooperativa, però partit complicat, molt maco, per tant, el punt es pot donar per vols, doncs segueixen a dalt, portant 5 jornades sense perdre, és a dir...
que tot plegat va força bé. Potser l'empat del 20 no va ser tan interessant perquè era davant de l'últim classificant, necessitaven guanyar, continuen en descens, el 0-0 de poca cosa els serveix. Però a partir d'aquí, doncs una derrota, la de l'Hockey Club Rubí 100 patins en línia Liga Elite, però s'ha de preveure davant del Molina Sport i la resta
tots resultats positius, per tant, pot donar per bo. Per exemple, l'Olímpic de Can Fatjó, segona victòria. En futbol, segona catalana, ja surten del descens. Van guanyar 2 a 1 el líder, el Juneda. En Waterpolo, les noies guanyaven la seva cita a l'Elloa i els nois a Barcelona i davant del Catalunya. Tots dos equips, els nois gairebé fora de la zona de permanència. Les noies primeres, líders en solitari de primera nacional, els nois a divisió d'honor de Waterpolo.
i en noies del qui patins en línia sí que es va guanyar, 0 a 10 al terreny de joc o a la pista del tsunami. Déu-n'hi-do. Sí, són les líders de fase regular de liga élite, mentre que l'esportiu Rubí, tant en nois com en noies, guanyaven. Les noies a casa, davant del Concòrdia, 5 a 3, els nois, 2 a 9 a Pineda, surten del descens, ja enllacen dues victòries seguides, va pel bon camí l'equip que entrena el David Parrilla, mentre que les noies continuen allà dalt, ja s'han recuperat de la punxada...
de la setmana passada. En definitiva, un molt bon cap de setmana pel que fa a aquestes modalitats, que ja saps que demà en tindrem força més en aquesta casa. Ràdio Rubí pel que fa a l'esport Rubínenc. Molt bé, Sisko. Doncs moltíssimes gràcies per aquestes bones notícies. De res. Adeu. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia. La nostra recomanació d'avui va molt vinculada a l'actualitat. I és que aquests nois que estem escoltant ara mateix ho estan petant, literalment.
Els soques gràcies fan història. El seu pop eclèctic d'influències del funk, el reggae i músiques del món, entre d'altres, aconsegueix allò que ningú va poder aconseguir, agradar a gairebé tothom i generar un fet històric. Sí, cap banda cantant en català havia omplert un estadi olímpic, doncs ells van ser capaços d'exhaurir en 20 minuts els dos directes del 9 i 10 d'octubre.
I atenció, sí, avui, avui dilluns a les 12, dues oportunitats més per omplir l'estadi Lluís Companys. Sí, a les 12 del migdia, mitjançant el portant de The Project, es posaran a la venda les entrades pels dies 5 i 7 d'octubre. Déu-n'hi-do, eh? Això vol dir que finalment hi haurà quatre concerts del comiat d'Ocas Grasses.
I per què passa això? Doncs perquè aquestes dues noves dates en responen al clam total del públic que es va quedar sense entrades i que van arribar a reunir fins a 180.000 persones a la cua virtual per aconseguir donar la veu definitiva a la banda liderada pel Pep Montero i als nois d'Ocas Graces. Doncs sí, fan història i encara la faran més a l'octubre del 2026.
Qui no recorda, qui no ha cantat en algun moment aquest mític tema cara de cul, així es diu el tema, un dels mítics, un dels més renombrats de la trajectòria musical dels Oques Grasses. I per recordar, per festejar, fins i tot per animar tots aquells que estiguin a punt de posar-se en cua per aconseguir entrades pels darrers dos concerts que s'han convocat, doncs escoltarem el darrer senzill que ha publicat els Oques Grasses. Records des de...
Records des de... Records des de records des de la lluna. Passos importants. El darrer pas el donant el 10 d'octubre a l'Estadi Just Companys, a l'Estadi Olímpic de Barcelona. De moment...
Continuen omplint-se estals i estadis. Quatre, quatre concerts consecutius per tancar la seva trajectòria vital i artística. Déu-n'hi-do. Un dia marxaré i m'enviaré postals en una casa de paper al mig de la lluna. I un dia jo què sé, i un dia no sé com,
Per un que a casa meva ens estampem contínuament amb el terra, una vegada i una altra, i aquesta és la nostra guerra. Abraçats a les faroles que il·luminen l'avinguda, pujo i baixo, vivint sempre com una bala perduda, són mentides. Les que buiden les persones són les mitjans, els somriures i totes aquestes coses, el que ens empeña a viure amb totes aquestes ganes.
Moltes vegades ens embranyem i continuem igual. Moltes vegades no ho entenem i continuem igual. Plorem, riem, vivim i alguns ratons ens avorrim. I et dic que els passos importants es solen fer sense roba. Els passos importants es solen fer sense roba. Els passos importants es solen fer sense roba. Els passos importants es solen fer sense roba. Els passos importants es solen fer sense roba.