Passen gairebé cinc minuts i mig de les nou del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubi al dia d'aquest dimarts de 8 de novembre. Avui conversarem amb Guifrè Bonvilar, membre de la campanya Prou Urbanisme Inundable, per conèixer els detalls d'aquesta iniciativa i com afecten les polítiques d'habitatge que es fan en alguns municipis, també aquí abans.
Rubí, després, a la secció de mediació, xerrarem amb Manuel Salvador, tècnic de mediació de l'Ajuntament, que ens explicarà els perfils de convivència i les intervencions que es fan en aquest sentit. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens explicaran tota l'actualitat esportiva local, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belentierno, que analitzarà l'actualitat amb Sol Espósito, Gerard Moreno, Martí Pujol i Ània García. I a partir de les 11, la Lídia Martín entrevistarà l'actor-hidrator Rubinenc Oriol Borés després que ahir guanyés dos premis Butaca, tot i que el seu musical Ànima en va aconseguir 7 dels 10 als quals estava nominat. Comencem!
Avui volem xerrar d'habitatge, però d'un habitatge diferent, en condicions diferents. Un habitatge construït en zones inundables i de projectes d'habitatge que alguns municipis volen fer en aquestes zones inundables. De fet, a la nostra ciutat n'hi ha algun. El més sonat és el que tenim aquí al costat, a l'Escardíbol, unes construccions que
La campanya Prou Urbanisme Inundable vol aturar. Per conèixer un poc més sobre aquest tema, tenim en vídeo telefonada a Guifre Bombila, membre de la campanya Prou Urbanisme Inundable. Bon dia, Guifre. Hola, bon dia.
Comencem pel principi. Quin és l'objectiu principal de la campanya Pro Urbanisme en zones inundables que els ecologistes en acció heu llançat?
Bé, gràcies per la invitació. No hi ha un sol objectiu. Serien com tres objectius i depenen una mica de la temporalitat en la que els veiem. A més curt termini tenim la moratòria de tots els projectes actuals
que estan planejats a diferents municipis de Catalunya que estan en zones inundables. Llavors el que hem començat demanant a tots els ajuntaments implicats, a l'Agència Catalana de l'Aigua,
i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que s'aturi de manera cautelar tot això i que s'esperi a la revisió dels mapes de riscos d'inundabilitat i veure si té sentit continuar amb aquests projectes.
A mig termini, la idea és recuperar la prohibició que ja existia a la llei d'urbanisme de Catalunya, però la dècada passada es va modificar de nou, que la prohibició que es pugui edificar en aquests espais, que es pugui edificar en infraestructures o edificis corrents, o sigui, si estiguéssim parlant d'edificacions relatives a la seguretat i al risc,
amb això no tenien cap problema. I a llarg termini l'objectiu seria modificar una mica el nostre país per adaptar-lo a la nova realitat climàtica i en compromís també amb noves normatives que necessitem, com són les de restauració de la natura, les de preservació de la biodiversitat i fer que els espais fluvials i els litorals, que no oblidem que també són zones inundables,
es renaturalitzin en el màxim possible. Quins són els principals riscos ambientals i socials d'urbanitzar en aquestes zones? Evidentment, el primer risc que ens ve al cap és quan tenim les imatges de la Dana de València de la tardor passada.
que precisament és la motivació per la qual neix aquesta campanya. I el primer risc és evidentment la pèrdua de vides humanes i la pèrdua de patrimoni i de patrimoni material. Però no només hi ha això, no només hi ha aquest esdeveniment puntual en uns minuts, unes hores, un dia concret,
sinó que tenim altres elements, com són la dimensió ambiental, o sigui, aquells espais per efecte d'un urbanisme desbocat que pateixen una arribada encara més grossa, hi ha una destrucció important també de vida no humana, en forma d'entons d'hàbitat natural, en forma d'animals que puguin estar allà, que puguin evitar-ho,
que moren, de pèrdua de sol, de pèrdua de sol que pot servir de sol fèrtil, i també un element important que és el tema de la contaminació. Aquests llots i aquestes aigües arrosseguen a vegades molts elements,
residus en el seu pas per zones urbanes que després acaben en un altre lloc amb els quals no se sap què fer. A vegades queden muntanyes de residus amuntegades que és molt costós després de recuperar i que a més a més exposa també a la població humana a tòxics. Un cop aquests llocs es van assecant i tal. I finalment tindríem l'element emocional. Aquests llocs que queden devastats
que moltes vegades pels costos que té i per la complexitat de resoldre aquest nivell de destrucció material i humana i natural, doncs els resultats a vegades són persones i comunitats que queden emocionalment devastades i sense una perspectiva de futur a curt o mig termini amb sensació de resoldre o que es pugui recuperar la seva vida.
Claríssimament, molts ens estem adonant que el canvi climàtic té moltíssima influència en aquest sentit, però com influeix en la probabilitat i la gravetat de les inundacions en zones que fins ara es consideraven segures? Perquè, clar, hi ha zones que no estaven considerades perilloses i ara sí que les considerem així. Mhm.
Clar, el tema és, en primer lloc, que les zones que tradicionalment s'han sabut que eren perilloses, moltes d'elles estan urbanitzades. Però, a més a més, fa poques setmanes, va sortir un informe on exposava que l'aigua que va desbordar-se en l'aiguat de València, de l'Horta Sud, el 40% d'aquella aigua
de tota aquella inundació, estava fora del que era el mapa existent de risc d'inundabilitat. Per tant, els efectes, en primer lloc, no només és pel canvi climàtic, també és pel tipus d'urbanisme que ha anat...
consolidant zones que antigament eren naturals, que podíem considerar d'amortiment, que amortien l'impacte de l'acumulació d'aigua i que eren zones on es podia escampar per allà, quedar-se quieta i anar-se infiltrant més lentament.
doncs aquesta combinació d'efecte d'un urbanisme cada cop més dens i que està ocupant cada cop més espais naturals i fluvials, més la imprevisibilitat i l'acumulació molt més extrema de litres per metre quadrat en menys temps arran del canvi climàtic, està fent que els efectes, o sigui, que aquests mapes és evident que estan caducats, que les zones de risc s'han d'ampliar.
I l'altre efecte del canvi climàtic és la recurrència dels esdeveniments, el que es considerava que tenia una probabilitat estadística de 10, 100 o 500 anys, que són els tres nivells cronològics amb els que aquests esdeveniments de risc poden succeir i amb els que estan marcats els mapes,
doncs està clar que ja no es compleixen aquestes pautes estadístiques. En els últims 150 anys, grans aiguats com els dels 62 o els dels 80 han passat més d'una, dues i tres vegades en el mateix territori. Llavors,
La norma aquesta dels 500 anys en realitat ja no s'adaptava massa a la realitat climàtica del Mediterrani que teníem, però és que en les properes dècades, aquests cada 500 segurament podran ser cada 10, cada 15 o cada 20. En el vostre manifest dieu que cal aturar tots els projectes en zones inundables. Quines serien les barreres legals per poder fer-lo?
per poder aconseguir aquesta moratòria, vols dir? Exacte. Entenem que cap, en el sentit que si això ho decideix des del departament de territori,
té aquesta potestat de dir, això, un moment, que ho hem de revisar. D'aquest departament penja la Comissió d'Urbanisme, de la Generalitat, vull dir. Per tant, si van fer una aprovació de manera regular fa un, dos o tres anys,
per un projecte concret, ara podrien sortir dient un moment, això ho hem de revisar. De fet, el president Illa va sortir ara fa tres setmanes en una entrevista a Ràdio i Televisió Espanyola dient que la majoria d'aquests projectes o que tots aquests projectes no prosperarien.
De quina manera com es farà realitat aquesta afirmació? No ho sabem. No sabem si només va ser un anunci després dels aiguats del Montsià per calmar la gent i per donar una sensació de responsabilitat o realment hi ha una intenció de fer que aquests projectes, que nosaltres considerem d'urbanisme criminal, perquè està exposant
ens està exposant a la societat a riscos innecessaris, doncs no sabem si això ho volen fer. Per nosaltres encantats, però de moment no han establert de quina manera ho faran ni quan. I quin paper juga l'Agència Catalana de l'Aigua en tota aquesta qüestió, en totes aquestes decisions?
L'Agència Catalana de l'Aigua és un dels passos pels quals aquests projectes han de passar. O sigui, es projecten... Primer pot sortir d'un estudi d'arquitectura, o d'un projecte d'una promotora, que després el propi Ajuntament, en el lloc afectat, ha de validar, i llavors ha de passar per l'Agència Catalana de l'Aigua. L'Agència Catalana revisa...
els informes tècnics, etcètera, i decideix si allò es pot aprovar o no.
el que ens trobem és que l'Agència de l'Ana de l'Aigua mai ha desaprovat un projecte. Per tant, entenem que és un organisme aparentment neutral o aparentment amb unes facultats tècniques que, com que no és un organisme polític en el sentit que no legislen, sinó que són només tècnics,
donen aquesta sensació de seriositat i que els seus interessos estan al marge.
en el documental que es va passar la setmana passada es va veure que l'Agència Catalana de l'Aigua mai no ha estat al marge dels interessos econòmics d'aquest país i en realitat sembla ser una peça més de posar oli a la màquina, a la maquinària de fabricar bitllets, a costa de l'especulació i a costa de destruir el territori.
Llavors, nosaltres li hem reclamat a l'Agència Catalana de l'Aigua que també es posicioni amb això de la moratòria. Ens han dit que no tenen competències, que ells només en el seu moment de revisió dels estudis aquesta capacitat la tenen, però a posteriori sembla ser que no.
si es posicionessin, segurament també agafaria més força aquest canvi de consciència generalitzat que necessitem com a país, que és el de dir prou a aquestes desabarracions. En el cas de Rubí, de la nostra ciutat, part de l'àrea on hi ha prevista una urbanització està catalogada com a
zona inundable, l'Ajuntament diu que hi ha permisos i informes favorables i que s'han complert tots els requisits tècnics. Com valoreu aquests arguments des d'ecologistes en acció?
Bé, jo, a part d'estar ecologistes en acció, també formo part d'una plataforma local. De fet, totes les persones que formem prou urbanisme inundable també estem en plataformes locals que estem afectades per això. Jo estic a Mollet del Vallès, no gaire lluny de Rubí, on també tenim un altre espai amenaçat de 30 hectàrees. Són els mateixos arguments que ens dona el nostre Ajuntament.
de dir que la llei ens diu que tot està bé i hi ha un organisme tècnic que es diu ACA que ens diu que ho hem fet bé i no cal donar-hi més voltes. Llavors tenim la sensació que els ajuntaments en aquests afers de qüestions grans sobre la seguretat de les persones, temes també molt grossos com és el canvi climàtic, com és la pèrdua de biodiversitat,
sembla ser que no tinc cap mena de responsabilitat sobre aquestes coses, no? Ells diuen, no, no, jo això que ho facin els grossos, no? Com si els ajuntaments no fossin institucions que haguessin de fer sempre la seva part pertinent en els seus espais que legislen i que regulen, no?
Per tant, nosaltres creiem que els ajuntaments en molts casos són còmplices d'aquesta actitud una mica de ser promotors immobiliaris i de no voler assumir després responsabilitats quan les coses es veuen que no poden seguir igual.
I clar, l'argument aquest que la llei m'ho permet o que els informes estan bé quan la realitat salta a la vista, que ni informes ni que portem dècades que no s'han fet bé, doncs ens han de portar a la reflexió. Un exemple claríssim, l'aeroport del Prat.
L'aeroport del Prat està en una zona inundable. En el mapa tu veus que és un mapa tot de color vermell i el rectangle de l'aeroport no és inundable, tot i que està allà al mig.
Llavors, això, quin sentit té? Bé, l'ACAN, al seu moment, va permetre aquest dibuix, aquest dibuix sobre un paper, sobre un mapa. La realitat és una altra, que és que quan plou fort, l'Ajuntament i les pistes s'inunden. Ai, l'Ajuntament, perdó, l'aeroport, les terminals i les pistes s'inunden. Doncs, bé, podem fer dues coses, mirar la realitat i assumir que hem de fer canvis, o no mirar la realitat i dir, doncs, aquí tinc un paper que em diu que això és segur, no?
Per tant, es tracta d'informes que no són gens fiables i menys si tenim en compte el canvi climàtic i que cada vegada tindrem pluges més fortes. Clar, és que és evident. Vull dir, és que no cal tenir un màster en...
en ciències ambientals o en geomorfologia, vull dir, ho estem veient. Llavors, sí, és una de les coses que nosaltres diem i per això estem demanant en primer lloc la moratòria, de dir, revisem bé aquests mapes, mirem com està la situació i més enllà d'això, d'aquesta dimensió tècnica, també intentem fer partícip a la gent, fer partícip a la població, perquè...
Jo crec que ens estem adonant que cada cop se'ns està passant per sobre amb més temes. Mirem ara la COP30 de Belém. S'estan prenent decisions que afecten no només a les persones d'avui dia, no només als espais naturals i als ecosistemes d'avui dia, s'estan prenent decisions que tindran afecte a dècades, afecte a tot el segle.
I no hi ha capacitat d'incidir. I en aquest espai estan en anti els principals responsables de la crisi climàtica i no s'està convidant a les organitzacions de la societat civil. I una mica a nivell micro, com és el tema aquest de l'urbanisme, també estem veient que els processos de participació
d'elaboració dels plans urbanístics, etc., són processos de participació de pandereta, o sigui, no són reals. Les persones no tenim la capacitat de poder fer que en alguna de les polítiques que hi hagi es puguin taposar la vida per sobre del capitalisme, per sobre de l'acumulació de beneficis d'unes minories. Llavors...
s'imposa una reflexió com a societat. En alguns casos, com a alternativa a la construcció en aquestes zones inundables, per evitar l'especulació, es proposa crear grans espais verds. En el cas de Rubí, aquesta és una de les propostes que es fan. Compartiu aquesta proposta?
Sí, sí. Clar, per exemple, si estiguéssim parlant d'una zona llunyana, en un nucli urbà, i dius, doncs ara anem a muntar allà un nou polígon industrial, o una nau, o potser allà seria més lògic no fer-hi un parc, sinó renaturalitzar-ho completament i recuperar el bosc de ribera, o si era una zona agrícola, doncs recuperar els seus usos agrícoles, perquè...
doncs també, tot i que no estiguem parlant de la mateixa cosa, no és un espai natural en sentit estricte, però
també necessitem espais agraris, necessitem producció d'aliments i també són llocs segurs en termes d'inundació. Clar, l'escardíbol no està allunyat del nucli, sinó que està en ple centre de la població. Llavors, allà intentar fer una cosa, intentar recuperar un bosc de ribera, no té gaire sentit, si més no a mig termini. Per tant, la possibilitat de fer una zona verda que permeti la infiltració
i que sigui fàcilment evacuable. Al final, un parc és molt fàcilment evacuable. Tu a la gent li dius allà no hi vagis, ho balles, i durant aquelles hores en què hi hagi el risc, doncs allà no hi haurà ningú. En canvi, en un centre comercial, en un lloc on hi visqui la gent o en un lloc on hi treballi la gent, això és molt més difícil d'impedir el risc.
De fet, aquí a Rubí, l'AUB ha fet servir la via judicial per aturar aquest projecte urbà. Veieu viable utilitzar aquesta via o és una via massa extrema?
No, la via judicial és un dels pocs recursos que tenim quan els polítics que ens governen no fan cas de l'evidència, de l'evidència científica ni del sentit comú que la realitat ens hauria d'imposar.
Segurament no en totes les situacions. La via judicial és potser la primera sortida que has d'emprendre, però és un recurs que sí, de fet aquí a Mollet també l'hem fet servir per impedir l'urbanització del calderí.
però tampoc no pots agafar-t'hi com que sigui l'única o l'última possibilitat que tens, perquè evidentment els jutges són persones, cadascú ve amb les seves idees, la seva noció de com funcionen les coses...
I pots perdre. I que perdis no vol dir que deixis de tenir raó. Simplement que aquella cosa que nosaltres defensem, que és de pura racionalitat, doncs requerirà seguir-ho batallant des d'uns altres canals i sempre mobilitzant la gent, això segur.
I ja per acabar, perquè ens estem quedant sense temps, quines són les mesures concretes que demaneu a les administracions, en general, a totes, ja siguin municipals, Generalitat, per prevenir aquestes construccions i que prenguin consciència que això és un perill?
Bé, en primer lloc hi ha diferents elements. Per exemple, ara que s'ha iniciat l'Observatori de la Inundabilitat, nosaltres volem que la societat civil hi tenir un paper allà.
I això una mica amb tot. Que no sigui només el perfil de polítics i de tècnics col·locats a dit, els que estiguin presents en aquestes decisions, sinó que la societat civil, que som les persones amb més consciència sobre diferents afers, que moltes vegades estem representant el sentit de moltes altres persones, puguem tenir un espai. Això per començar, no?
I després, a nivell més pràctic, sí que s'estableixin modificacions a la llei d'urbanisme, que la llei d'urbanisme digui de manera genèrica que no es pot edificar en zones inundables, i després que en un plan...
en una planificació d'uns 10-15 anys, començar també un procés de restauració de la natura, de desurbanització. Primer, evidentment, això no es pot començar tal qual, s'ha de...
S'ha d'estudiar bé, però es pot començar a desurbanitzar, però creiem que és una cosa que necessitem en aquest país, tant per adaptar-nos al canvi climàtic com per mitigar els efectes del canvi climàtic i també de restaurar ecosistemes únics i molt fràgils, com són els ecosistemes fluvials i litorals,
i sobretot per garantir la seguretat de les persones que ara mateix està seriosament en entredit perquè demà mateix podria tornar a passar una dana a Catalunya, perquè estem en una situació geogràfica, climàtica i urbanística idèntica a la del País Valencià.
Doncs amb aquestes demandes ho deixem aquí. Gifre, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a entendre tot aquest entramat i t'esperam en qualsevol altra ocasió. Torna quan vulguis. Fantàstic. Gràcies a vosaltres també. Gràcies. Que vagi molt bé. Adéu. Adéu, bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abel de Camp. Nova prova de foc per a la Unió Esportiva Rubí. En el retorn a Can Rosset ens rebrà un baix de la zona alta de la Lliga Heli. Els rubinecs defensaran diumenge a les 12 del migdia la tercera posició de la classificació i a Ràdio Rubí t'ho explicarem en directe.
Fins demà!
I avui tenim la nostra secció destinada i dedicada a la mediació. I avui tenim en nosotros, com sempre, el nostre mediador de referència. Bueno. El nostre mediador de referència, com dèiem, que és el Manuel Salvador. Bon dia i benvingut. Bon dia, bon dia. Ara t'he fet empagai, eh? Ara t'he fet empagai un poquet. Bueno, bueno.
Gràcies a la referència. Home, ets el nostre mediador de referència. Avui vens a explicar-nos els perfils de convivència a les comunitats i com feu les vostres intervencions en aquest sentit. Començant pel principi?
Sí, hem parlat alguna vegada de la tipologia de casos que treballen els perfils. Són casos bipars, que són entre dues persones, dues parts. I després hi ha tal qual, la intervenció que fem a comunitats, que afecta directament a tot el conjunt dels veïns. Aquí entra una tipologia molt ampla, des de l'ús de l'espai comú, actituds incíviques...
instal·lació d'aires acondicionats, sorolls... Vull dir, ja tota la vessant, el pàrquing... Bé, tota la qüestió que us imagineu dins d'una comunitat que us podeu trobar, doncs això ho fem.
Sempre ho fem coordinats amb altres serveis, d'acord? Amb quins serveis estàs coordinats? Serveis d'una salut pública, segons quins... En funció de la tipologia del problema que diguéssim? Exacte.
potser es troben un veí que té un problema d'actituds incíviques i tal, resulta que darrere hi ha algun problema d'aquest senyor de salut mental i unes qüestions molt delicades, això, treballant en servis socials. Vull dir que sembla que es tenen en contacte.
I altra qüestió és el tema d'una línia que tenim d'intervenció, que és una altra línia paral·lela a la gestió de casos purament, que és el que diuen nosaltres suport a les comunitats, recolzament a les comunitats. Això és una línia que intervé directament en un recolzament, en un seguiment dels veïns, a l'hora de constituir qüestions com la normativa de règim inter,
qüestions relacionades entre els mateixos veïns, la Junta que no existeix o està desestructurada, el típic que el president no vol ser mai, no vol, bueno, que no hi ha president, qüestions... Això passa gairebé a totes les comunitats, ningú vol ser president. Bueno, sí, és que realment, no, hi ha alguns que porten 20 anys i no ho volen deixar, vull dir que... Ah, bueno, també. També.
L'ús de l'ascensor, l'ús de l'espai comú... I això sí que vull aclarar perquè sembla, tal com dic, que fent funció d'administrar o de fincas, evidentment no és això. Nosaltres sembla que interven en una comunitat així, tal qual és demanda directe d'un veí. Nosaltres no anem fent promoció ni difusió ni presentant aquest servei a cap comunitat. Com dic, un veí directament ens ho planteja...
o treballant paral·lelament amb administradors de finques. Què vol dir això? O sigui, si hi ha una comunitat que té un problema, potser d'instal·lació d'un ascensor, i l'administració ha fet ja dues o tres reunions, i resulta que hi ha un senyor que bloqueia tota l'acord i que no dona cap possibilitat,
doncs clar, arriba un moment que l'administrador a nivell de gestió no pot anar més enllà, perquè són qüestions relacionals, qüestions de vivencials entre els veïns i tal. I així sí que això sí que ho treballem nosaltres.
Per tant, poden demanar que vagi un veí o fins i tot l'administrador. Sí, no, no, l'administrador ja tenen contactes, ho deriva directament, a vegades ens deriva qüestions, això, ho plantegen amb altres serveis en paral·lel. Però ja dic que són situacions que venen demanades o planteades pel mateix veí, o si vull dir...
Hi ha casos en què treballen, per tant, en casos que sí que comunitats que sí que administrador, altres que no tenen perquè consideren que no els cal i funcionen d'una forma a la seva manera. Això és millor o pitjor, cada comunitat és com un petit món, que diuen sempre. Hi ha altres comunitats que ni tenen administrador, ni tenen junta, ni tenen... Ni tenen res.
una mica caòtic. Aquests són casos o processos llargs, perquè es destructura tota l'estructura, o sigui, el funcionament de la Junta, sovint hi ha problemes d'impagament, o sigui, comunitats que no tenen ascensor, que no tenen neteja, vull dir això mesos, processos molt llargs. Però bé, en principi sempre comencen per...
per arribar a tenir la confiança dels veïns, del veïnatge, perquè nosaltres treballem en col·laboració, evidentment. I arriba un moment que diu, el tema de l'ascensor, a mi no tan se me'n fot, per dir-ho així, tot el veïnatge, i si no hi ha l'ascensor, doncs no, però difícilment aquestes coses arriben així. I què és el que més passa a les comunitats? Podríem fer un... Un perfil. Sí.
Bé, darrere de tot gairebé sempre està el tema dels impagaments. Però clar, perquè hi ha qüestions que no sempre reclama la deute d'una manera adequada o són processos que fa temps que estan de cobrament, vull dir que estan encallats i perquè ja sigui, perquè no s'ha fet l'administrador que sigui anteriorment,
Bé, clar, potser hi ha hagut canvi en dos anys o tres anys, dos vegades un administrador, o perquè no hi ha hagut contacte amb el propietari, perquè el propietari és una entitat bancària, vull dir...
Això és el problema, i evidentment això arrossega tota la resta. L'ascensor, com deia, no es pot contratar serveis de neteja, no hi ha assegurança a la comunitat, o sigui, vull dir, tot passa per... I quan intervenim, una mica separen això. Vull dir, si un senyor que té una deuda de 3.000 euros, evidentment aquest senyor no pagarà d'un dia per l'altre, està clar. Però la comunitat ha de seguir funcionant. Vull dir, no poden entrar al discurs, no, com aquest senyor no paga, no. O sigui, vull dir...
Una mica mentalitzar que la comunitat ha responsabilitat de tothom, evidentment. I si no hi ha ascensor, torno al problema de l'ascensor, perquè és el que més afecta la gent gran. Hi ha problemes de persones que tenen mobilitat. Hi ha comunitats que només una persona no baixa durant 3-4 mesos, no pot sortir al carrer. Hi ha qüestions així molt sensibles.
Quines són les intervencions? Com feu aquestes intervencions? Tenim casos molt dispersos, molt variats. Mira, ara hi ha un... Hem intervingut en comunitats, com deia...
Se me'n recorda un cas que són tres comunitats, una té administració de finques, l'altra no té i l'altra ja és que no tingui, sinó que està superdesestructurada. Doncs aquestes tres compartien un mateix problema que era l'ús d'un pàrquing perquè hi havia unes filtracions. El pàrquing tampoc estava gestionat per cap persona, no estava normalitzat el cobrament mensual ni qüestionar així.
Què passa? Que llavors va anar bé d'intervenir primer al funcionament intern, regular l'ús del pàrquing, regular l'altra comunitat que estava molt desestructurada i a partir d'aquí treballant tots, tots quatre. Era un problema d'aigua, o sigui, d'humitat. I al final, bueno, va començar per una línia, anava per la via jurídica, al final van anar per una altra i van arribar a un acord.
Altre cas, doncs mira, hi ha una comunitat que té problemes de teulades en un pati inter, un pati interior, ja que són dues comunitats i les dues comunitats les gestionen el mateix administrador. El mateix administrador ja contacta moltes vegades cadascuna de les parts. Estem parlant d'oralita, teulada o d'oralita.
Vull dir que això ja... I hi ha dos senyors d'una comunitat que diuen que no volen treure la teulada. Que no. Déu-n'hi-do. Que són els que viuen als baixos i que, bueno, que si això afecta fins i tot a la salut dels veïns, doncs que no és cosa seva.
Però fins i tot els ha fet a ells també. Bé, però jo si treu la taulada possiblement caurà tot a sobre dels veïns. És un pati intern. I després hi ha una altra, que també això ho venia pensat cap aquí, que són quatre comunitats que tenen cadascú un administrador. No, hi ha quatre comunitats, hi ha una que té dues i la resta altres.
O sigui, serien tres administradors diferents a quatre comunitats. Exacte. Què passa? Que hi ha un jardí inter, doncs no hi ha cap acord entre cap president de les quatre comunitats en fer la neteja i el manteniment. Les comunitats ja diuen que no tenen cap problema en...
posar de rames i definir els pressupostos i fer la neteja i manteniment, però que no volen ser presidents. Llavors han hagut de treballar amb els quatre presidents, potser el bloqueig d'una d'elles, perquè no volia plantejar aquesta necessitat de neteja i manteniment que tenien totes les quatre per el mateix ús d'espai. Vull dir que això és una mica per mostrar que
que treballen en tot, comunitats amb administradors, i no. Vull dir que això no és una qüestió, és una mica per separar. Els administradors tenen la labor tècnica que tenen, evidentment, però tot el tema relacionals ja és cosa nostra que no faci. Això no va dir. Al final heu de fer de negociadors, psicòlegs i un poc de tot. Bueno, bueno...
Arribant, fent la diagnosi, que gairebé sempre són problemes que estan molt enquistats des de fa molt temps, és que clar, això sempre ha sigut així. Bueno, ha estat així, però potser ja no és així. És que en aquesta comunitat ara hi ha gossos i mai hi havia gossos. Bueno, és que aquesta comunitat avança, hi ha un perfil de vell i ara no. I al final com aconseguim arribar a un acord amb tota aquesta gent tan dispar?
A mi el que, a nivell, parlaràs amb qualsevol professional, parlen amb molts serveis, i sempre professional d'altres ajuntaments, vull dir, és la feblesa de la continuïtat. Vull dir, nosaltres sí, clar, fent tot el procés, s'arriben acords, a vegades signats no sempre, però clar, has de confiar en que això tingui una continuïtat.
Però això depèn, evidentment, de la voluntat de les parts. Vull dir, si nosaltres treballem un tema i resol aquest tema de la neteja, que això m'ha passat en alguna comunitat, i la veritat és que una mica després... Comunitats que treballen molt temps, mesos, la deixes molt estructurada perfectament. Bé, o sigui, funcionament...
normal o lògic, i la qüestió d'un any o així està molt malament. O sigui, s'han tornat a repetir situacions així. I això és perquè no hi ha hagut la responsabilitat que ha de tenir cadascú dels veïns. Per això parlem d'aquesta feblesa, que hi ha un moment, sempre tornem al mateix, que la responsabilitat és d'una de les parts, en aquest cas el veí. Si vostè no té cap interès en resoldre el seu conflicte, doncs fins aquí n'hem arribat.
Molt bé, doncs, Manuel, moltíssimes gràcies per explicar-nos un poc com funciona aquesta mediació entre comunitats amb els veïns de les diferents comunitats i alguns dels casos que vos heu trobat en els darrers temps. No sé si està gaire clarificador a l'hora de parlar d'un altre perfil. Sí, i tant que sí.
Moltíssimes gràcies. Molt bé, a vosaltres. I t'esperam a la propera secció de mediació. Perfecte. Adéu, gràcies. Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla. Al de sèrie, parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous, a partir de les 6, amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Arriba el moment de fer esports amb la Toni Bravo, bon dia. Amb el Toni Bravo, bon dia. Jo et veig somriure, el moment que et veig somriure és quan entro jo, aquí. Quan dones els esports és el moment del somriure. La veus allà platòrica? Sí? Sí, sí. Bueno, somric tot el dia, eh? Ah, perdona, quan entro jo, més, encara. No pels esports. Pels esports. I saps que t'ho passaràs bé. A mi m'agraden molt els esports.
Tinc història de periodisme esportiu, però no enxerrarem d'això. Això ho hem de parlar un dia. Un dia ho xerraré, però no ara. Que tinguem més temps.
A veure, què ha passat? Escolta'm, perquè jo avui he llegit unes notícies que algú guanya i algú perd, i els que perden me fan pena, els que guanyen m'alegren. Això passa cada jornada, però no començarem per aquí. Ah, vale. No començarem per aquí, perquè començarem per... Quina por.
Exclusiva. Exclusiva. Hi ha tantes ganes d'això. Això m'encanta, eh? A veure, eh? M'agrada més que el que jo t'estava preguntant. Home, està fet de menys d'una hora, tu, que ha sortit un post publicat pel Juventut 25 de setembre. L'entrenador del 20.
Deixa de portar la banqueta del primer equip per decisió tècnica, segons ha comunicat el club. José Andrés Vargas, per tant, deixa de ser entrenador. Santi Fernández agafa les regnes de l'equip de manera interna fins a l'arribada del nou cos tècnic. Vargas, això sí, continuarà lligat al club, a l'entitat, com a director esportiu.
Bueno, ha fet un canvi, un canvi de cadires. Però clar, els resultats de l'equip no eren gens bons, això podia succeir, ja es parlava, ja es remorejava, no sé si sabia quan, però clar... Els resultats manen, també. Entenc que tindrem entrevista. Tindrem... En un futur. En Cisco, sí, està preparant el programa d'avui, està...
doncs fent servir els seus contactes per donar més informació a partir de dos quarts de dues al programa Esports al dia, que tractarem aquest tema i més, que tractarem. Anem a parlar, ja podem deixar-lo d'exclusiva. Gràcies, José, alias que ve dint.
Vinga, som-hi. Anem al bàsquet, digues del que parlaves. Triomf de les noies del CEP Sant Jordi i la plista del Club Natació Sabadell. 54-60. Amb aquest marcador, el Sant Jordi Femení ocupa la tercera posició de segona. Va molt bé. Súper. Súper. Qui no va súper? No. Són els nois que van començar molt bé, recordem, que van fer quatre victòries seguides. Els vèiem allà a la part alta. Doncs el masculí...
Va perdre de forma contundent a l'escola Montserrat davant del Prat B, 78 a 109.
Això és molt ampli. Déu-n'hi-do, eh? Sí. Quarta derrota consecutiva dels de Joaquim Sánchez, que baixen fins a la dotzena plaça de Copa Catalunya. Anem al futbol de tercera, catalana. Vinga, futbol. Rubí B. Va sortir derrotat 4-2 al camp de la Brera. Els de Jordi Conesa no van fer una bona primera part, però res, perquè van enfilar camí dels vestidors, ja perdien 4-0. Buf!
Amb aquesta derrota, el Rubiver es manté a la zona mitjana de la classificació del grup 12. Penya Blagorana Ramon Llorenç va empatar a casa contra el Mirasol. Aquí va passar al contrari, perquè guanyaven 2-0 a la primera part i es van deixar empatar. Oh, quina rabi, eh? Quina rabi. Bueno, al Manco tens un puntet, però quina rabi.
Sí, sí. Els blaugranes, doncs, se situen també a la zona mitjana. Anem a l'altre equip del grup 7 de tercera. L'Olímpic B va perdre 3 a 1 al camp del San Juan Atlético Moncada B. Els locals, doncs, van ser superiors als nostres i els de Fran Moreno són sisens. Per tant, dues derrotes, un empat, no? No, no, no. Ahir va ser més divertit, eh? Més victoris. Bueno, divertit, més victoris, havien.
Anem al vòler-rubí. Aquest vaig veure jo una part del dissabte. Conjunt masculí. Va ser molt emocionant. Va guanyar el Sant Cugat, partit molt intens. Els rubirencs van començar perdent el primer set. Van començar... Després continuaven el segon set perdent. I els tres darrers els van guanyar. Van empatar dos a dos, van forçar el cinquè set. Remuntada. Remuntada total. O sigui, molt emocional. Els d'Anthony Chacon es mantenen tercers del grup F, de tercera catalana.
L'altra cara, del boli rubí femení, que va caure a la pista del DCB, el col·legio alemán, el Deutsch... No sé si és Deutsch-Sul Barcelona, que em perdonin si... No té pinta d'alemanya, però poc alemanxa, eh? Sí, l'equip és cuè del grup de tercera. Bueno...
Sent com ets de Palma de Mallorca, allò una part d'Alemanya, tens, eh? Sí, que vaig, que vaig, Josep. No ho sé, algunes coses, però no s'havia pronunciat això. Pel que fa a l'envol, tercera victòria consecutiva del Juventut 25 de septiembre, que va guanyar la pista al Vendrell, 29 a 37. Els de Valentí i Palma escalen ja a la tercera plaça de la segona catalana. Com es diu adeu en alemany?
Au Fiedersen! Estupendo! Au Fiedersen, home! Tu que ets de Palma, hi ha tantes... Escolta, tu, no et passis d'un pala, eh? Tants alemanys que hi ha a Palma... A Mallorca se xerra mallorquí. Vinga, sí. Au Fiedersen, ves-te'n d'aquí, ja.
I avui, de 8 de novembre, d'aquí és l'aniversari, Gloria Dalmas, bon dia! Bon dia, Pamela Martínez. Doncs avui, l'actor nord-americà Owen Wilson fa 57 anys. Conegut pel seu humor inconfusible, destaca per èxits com Wendy Krasher, el guitarrista de Metallica... Sí...
Kirk Hammett. Quants en fa? 63. 63, ja. 63, és quasi demi-quinta. Un poquito mayor, eh? El seu estil ha marcat el heavy metal, ja ho sap, és inconfundible, no? I especialment en cançons mítiques com Ender, Shantman. Mhm.
També celebra 62 anys el porter d'anès Peter Schmeichel, recordat pel seu pas triomfal per Manchester United i per la seva actuació decisiva amb Dinamarca a l'Eurocopa del 92. Del 92. I acabarem amb l'escriptor de còmics Alan Moore, que arriba als 72 anys.
Autor de clàssics com V de Vendetta, un clàssic, és considerat un dels grans renovadors del còmic modern. Els que els hi agraden, el còmic, aquest el coneixen, però vamos... I tant! Seguro, seguro. Jo el tinc a casa, a mi no m'agraden, però hi ha gent a casa que sí que els hi agrada i el tinc, el tinc. Això és tot avui. Molt d'ells a tots. Per molts anys a tots. Adéu, Glòria, gràcies. I ara no marxem perquè arriba la tertúlia. Nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia, què tal? Com esteu? Recomenació del dia. Navegada nou en l'univers particular musical del barceloní Dani Carbonell. Tothom el coneix, evidentment, per seu àlies artístic Macaco. Macaco acaba de publicar el seu 11è àlbum. El creador d'himnes com Mama Tierra, Tengo o Moving retorna amb Futuro Ancestral.
Doncs aquest Futuro Ancestral és hereu del mestissatge des d'on ha fet cançons per despertar les consciències. I aquest cop ens asseguren que incorpora l'humor com a nou element principal a la fórmula personal de Macaco. Això sí, però sense caure en el cinisme ni la paròdia buida de contingut. Futuro Ancestral.
Macaco retorna. Una mica també per sacsejar, fins i tot jo diria, que les nostres consciències. Això que escoltareu ara mateix forma part d'aquest nou treball i porta per on sub el nivell del mal.
No existe el cambio climático Mientras tenga vistas desde mi ático Perdonen que sea un poquito sarcástico Pero es que este mundo es bastante cínico
No hay alimentos con químicos, ni los bebés nacen con plásticos, en el aire no hay nada tóxico, me entrego al amor de los políticos. No hay deforestación, que viva la negación, que si baja la producción, la culpa de todos de la inmigración. Sube el nivel del mal, sube y es tan culpable el que lo crea.
Venimos con un grito, nos vamos con un suspiro. Pero no estamos en el mismo barco, amigo, estamos en el mismo mar. Unos los cruzan en yate, otros han nado, lo tienen que atravesar. Flotará primero el que vaya ligero. Flotará primero el que vaya ligero. Flotará primero el que vaya ligero. Flotará primero el que vaya ligero.
Como aquel que le dé igual.