Una setmana crucial. Seran nou punts en joc amb cita intersetmanal. La primera, però, els porta a Castelldefels. Dissabte, a dos quarts de set de la tarda, visita el segon de la Lliga Elit. Esperem en 99 punts de l'FM i al nostre web radiorubí.cat.
Fins demà!
Són les 9 del matí. Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels 7 reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anàvem...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Passen 4 minuts de les 9 del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous de 9 de febrer. Avui conversarem amb la portavó de l'Alternativa d'Unitat Popular de la UB, la Marina Dolcet, a l'espai Els grups municipals opinen, amb qui xerrarem de l'actualitat de la ciutat, les mocions que presentaran i les diferents accions en les quals estan treballant.
Després serà el torn del nostre espai de ciència amb la nostra secció guaita que tenim que ens proporciona la xarxa. Quan quedin pocs minuts per a les 10 del matí, els nostres companys d'esports ens aduran tota l'actualitat esportiva local i nosaltres acabarem, com sempre, amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la Tartúlia on analitzarà l'actualitat amb Sol Espósito, Isidre Rubio i Pep Adalantado. I a les 11 Navell Entierno conversarà amb els castellers sobre aquesta temporada i amb Quique Guillén sobre la jerga juvenícola. Començam!
Avui la protagonista d'aquests grups municipals opinant és l'Alternativa d'Unitat Popular, la UB, i per això tenim en nosaltres la seva portaveu Marina Dolcet, en qui volem analitzar tot el que passa a la ciutat i la tasca que estan fent com a grup municipal. Bon dia i benvinguda. Bon dia, gràcies.
Jo vull començar per un tema que sempre enxerram, i és que el govern, a hores d'ara, ja ha començat a negociar els pressupostos i ho està fent amb Esquerra Republicana, com ja va fer l'any passat. Entenc que no vos han dit res a la UB, i...
Sabeu per on aniran els tiros? Vos ha arribat alguna informació? Com veieu les propostes? És que hi ha moltes preguntes. Com veieu les propostes que està fent Esquerra? La resposta molt ràpida. El que sabem, ho sabem per la premsa, no tenim cap tipus de documentació, no ens han fet cap reunió. A vegades fem reunions com una documentació prèvia de quins escenaris de creixement d'impostos ja, de quines partides, més o menys no. Llavors no tenim cap documentació d'aquesta ni la prèvia. Entenem que el govern té la intenció de negociar-ho amb Esquerra
I això, les propostes concretes d'Esquerra, que també ens veiem de la part la premsa, òbviament, sobre aquestes línies abans de començar a negociar, que era el pla funcional de l'hospital i el pla funcional del casino, cada partit posa el límit o les línies on considera. Nosaltres pensem que són línies que o no responen a les demandes de Rubí, és a dir, que Rubí tingui el pla funcional del casino o no, és que és una cosa que ha de tenir legalment, no és que sigui una cosa que sigui negociable.
I sobre l'hospital és una cosa que no depèn de Rubí, sinó que depèn bàsicament d'un calendari purament electoral. Estem ja en l'any electoral, encara que no sigui de facto. També es noten aquestes propostes, aquestes demandes que fa Esquerra. Faria haver Esquerra de fer un balanç de quantes propostes anteriors han sigut aprovades i tirades endavant en relació amb el pressupost.
Per exemple, l'altre dia mirava, que jo soc molt friqui i m'ho miro tot, al tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Rubí a l'Electronic, que la subvenció de l'esport en català, que eren uns 50.000 euros, si no recordo malament, s'executen 7.000 euros. Que hem guanyat un festival de música en català, jo soc molt fiestera i m'encanta, però vull dir que no sé si el govern ha d'estar bàsicament muntant festes. Els bancs del Pau Casals tampoc estan... Bé, és a dir, que hem guanyat un festival de música en català i fer bodes a l'Ateneu.
No sé si això dona per aprovar un pressupost. A la UB no li donaria per aprovar un pressupost ni per començar a negociar-ho. Però a partir d'aquí cada partit ha de fer el seu balanç i les seves línies. Per tant, intués que votareu en contra ja sense que hagin arribat les propostes? Bé, sempre... O sigui, no tenim posició. Si de cop he imaginat que és un pressupost que inclou una partida molt important en habitatge, que inclou partides per municipalitzacions, que inclou una baixada de sols polítics, és a dir, si inclou línies estratègiques de la UB...
Però, clar, em sorprendria molt que de cop, si en 10 anys que porta aquesta alcaldessa o més, i 20 del PSC de Rubí, de cop ara s'incloessin partides com aquestes. I aquestes, que són les primeres que veig. També hi ha una linya important, no dic vermella, perquè la gent ja ho interpreta com una cosa molt clara, però una cosa important per la U, que és la qüestió de la venda dels antics cinemes. Que això ja l'anterior pressupost estava, de fet encara no estan venuts, i per la U pensem que és molt important no desprendre's d'aquest patrimoni,
no per valor arquitectònic o artístic, sinó per un valor clau de poder fallar bucs d'assaig, rucodrums d'interi, o sigui, és un lloc clau que va costar molts milions d'hores en el seu moment i que pensem que no es pot perdre i això amb el pressupost està inclòs, vendrà aquests antics cinemes amb el que la UB no estem gens d'acord, evidentment, per una qüestió estratègica, simbòlica, per molts motius.
Aquesta setmana vinent, el dia 26, si no vaig errada, a ple municipal, hi presenta una moció relacionada amb la mort del Brian Rios, el jove que va morir sota custòdia policial a Rubí. No és així? Sí.
És una emoció aquesta instància de la plataforma Brian Rios. Jo crec que aquestes alçades de la pel·lícula tothom sap el cas o tothom l'hauria de saber. És una emoció que la plataforma una mica persegueix. És, primer, transparència amb el que va passar, perquè recordem que ara mateix només està imputat com a homicidi imprudent el metge que va assadar en Brian.
però que hi ha un gran buit d'informació important sobre què ha de portar la policia local a actuar d'aquesta manera, o sigui, de tenir-lo, i per què d'aquesta forma, per què manillar bocata rosa de peus i mans a una persona petita, de pocs quills, vull dir que no era una persona que pogués tampoc fer massa força. Llavors, tant per la família com per qualsevol persona que es preocupi per la democracia bàsica d'aquest país i d'aquesta ciutat, és important saber què va fer la policia local i com actuar.
Més que ara perquè és important també que això no torni a passar i buscar les garanties perquè això no torni a passar. Perquè estem convençudes, la plataforma i també la UB, que si això hagués passat a una persona blanca, europea, tal, segurament molta més gent s'hagués alertat, i molta més gent hagués demanat explicacions. Llavors, és un cas en què hi ha un racisme institucional important,
que ja sé que això transcorre a totes les feres de la nostra societat, però ens toca també posar-ho sobre la taula i donar la cara a les persones que tenim certa veu en certes institucions per intentar que això no torni a passar i es posi sobre la taula. Llavors, una part de la moció demana aquesta transparència i una part de la moció també demana una reparació, que no s'ha fet aquesta reparació com a institució.
Veiem com hi ha menys de silenci pels feminicidis, veiem com amb el tema del cícris es va anar al Senat a reclamar un canvi de llei i tal. Ens sembla estupendíssim, ens sembla d'empatia bàsica humana. El que no pot ser és que unes morts tinguin un valor i unes morts tinguin unes altres. I que sempre recaigui en les morts migrants o racialitzades un pes inferior, com aquella vida humana val menys que una altra. I això és el que no pot ser. I no pot ser quan estan governant uns partits de rubis, suposadament d'esquerres,
que al ple fan uns discursos suposadament antifeixistes i assenyalant el feixisme aquesta i l'extremaritat, etc. I que després, a nivell pràctic, quan toca votar o quan toca remencar-se amb el que sí que afecta a nivell de l'Ajuntament de Rubí, ens trobem moltes resistències, com vam veure ahir a la Junta de Portadeus,
i una posició molt defensiva davant d'aquesta moció. Al propi govern li interessa saber com actua la policia. Jo, si estigués governant, volia saber com actua la policia, quins protocols té, què puc fer per millorar-lo, quina formació antiracista puc donar. Perquè jo també vull tenir un cos policial, un cos armat, control sobre aquest cos policial, perquè em preocupa molt què puguin estar fent als carrers i com la població ha de viure aquest servei, que al final no deixa de ser un servei públic.
I l'última part és el tema de garanties de no repetició, que té a veure amb un pacte de mesures que, justament, reconèixer, com va reconèixer l'últim cap de Mossos que hi havia aquí a Rubian, la Junta de Local de Seguretat, que hi ha perfilacions racistes a les identificacions que fa la policia, i ho va reconèixer el cap de Mossos. No ho diu la UB, que som d'extrema esquerra, no ho diu la plataforma Braian Rios. El cap de Mossos ho va reconèixer i va dir que tenien un problema amb això i que hi hem de buscar quina formació.
Ho va reconèixer l'Ajuntament el 2018 quan va aprovar una moció de Rubià Cui que demanava formació antiracista als cursos policials i a totes les persones de l'Ajuntament que treballen de cara al públic. I que aquesta moció no s'ha fet. Llavors, tornem a demanar que es faci aquesta formació i demanem també un mecanisme independent que no demana només l'OPE, és una recomanació de la Unió Europea, és una recomanació del Parlament, vull dir que hi ha molts estaments...
que no es poden considerar com excelebrats o radicals que ho estan demanant, que és un mecanisme independent en què tu puguis adreçar queixes, informacions, peticions sobre un tracte de la policia. Perquè al final és l'únic estament públic que no està controlat, o sigui que tu no pots fiscalitzar de cap manera. Llavors, hi ha mecanismes per controlar qui controla la policia local en aquest sentit.
Llavors una mica l'emoció va sobre tot això i sobretot posant molt el focus en què el que demana la família, la plataforma i també la UB i qualsevol persona amb dos dits a front i una mica d'empatia al cor, que és buscar els mecanismes perquè cap altra família, cap altra persona hagi de passar per això, que no vinguis d'un país fugint de la violència i al cap d'un mes i mig moris a la Unió Europea suposadament dels drets en mans de la policia local
i dels Mossos d'Esquadra i del Camp Mutó, o sigui que hi ha diferents estaments públics implicats i que no passi absolutament res. És que a mi s'han posat la pell de gallina amb això. O sigui que ens entenem per la premsa perquè ningú digui absolutament res. Això és el que no pot tornar a passar. Llavors aquesta moció busca justament reparar tot això.
Tot i això, perquè la gent ho sàpiga, els grups municipals, abans de presentar aquestes mocions en públic, al ple, fan una junta de portaveus i es posen les propostes que fan. És una moció que no ha caigut molt bé en aquesta junta de portaveus. Bé, pel que vam veure ahir, la junta de portaveus no... O sigui, jo, com a grup i com a plataforma, ja no esperem res de partits com...
com PP o Vox, que evidentment no comparteixen el sentit d'aquesta moció i no veuen que hi ha un esisme estructural, no veuen quin poder exigeixen les forces policials i evidentment no esperem res d'aquests grups. El que sí que esperem és d'aquests grups que s'autoperceben d'esquerres
que pretenen canviar el món, que pretenen fer polítiques públiques antiracistes, basades en els drets humans. D'aquest sí que esperem, llavors. No vull dir res més perquè avui jo encara tinc esperança que grups com el Comú Podem i el PSC, que estan a govern, puguin replantejar la seva posició, i no vull amb aquestes declaracions limitar la negociació que pugui haver també la plataforma, etcètera,
però és veritat que no va sentar bé i que vam veure una posició molt defensiva davant d'unes peticions que a nosaltres ens semblen bàsiques per avançar en aquesta agenda antirracista i de drets humans de proximitat. A partir d'aquí, doncs que cada partit fàcil que consideri i que s'expliqui i que sigui coherent entre el que diu i el que fa quan està a govern.
A banda d'aquesta moció, em presenteu alguna més, veritat? Sí, presentem una que és molt concreta, que és per reforçar la resposta municipal d'habitatge, o sigui, de Proursa i de Serveis Socials, davant de la previsible que ja està passant una de les onaments que hi haurà a Rubí a tot Catalunya,
per l'aixecament de la moratòria aquesta que hi havia durant la pandèmia, de no poder fer desnonaments a famílies vulnerables que estiguessin en pisos de grans tenidors. Aquesta moratòria cau al Congrés perquè també Junts la deixa caure al PP, etc. Llavors es preveuen 13.000 desnonaments a tot Catalunya. Estem pendents que el govern ens passi les xifres de quants desnonaments d'aquests afectarien a la nivell de Rubí i ens trobem que no hi ha una xarxa de pisos públics que pugui acollir aquests desnonaments.
Tampoc hi ha una xarxa del vers de Sensellar, que ho hem denunciat moltes vegades, que també pugui assumir desnonaments, per exemple, de gent adulta, sense fills de caraca, etcètera. I, per tant, ens podem trobar en un escenari en què hi hagi molts desnonaments a Rubí, sense una xarxa de recursos desplegada a nivell d'habitatge, de serveis socials, etcètera. Llavors, una moció que demana és anticipar-se a aquest escenari, que ja està aquí i que hem de poder quantificar, però que no hi ha previsió d'una nova moratòria, o sigui, no hi ha previsió que tinguin els vols al Congrés per fer un nou decret que aturi aquests desnonaments
I que ja, o sigui, s'assumen aquests ornaments els que ja està bé ara. Que la gent es pensa que no hi ha d'esornaments amb aquest decret, que ja està bé ara, i simplement quedaran com no pausats aquests nous, d'acord? Llavors demanem que es despleguin una sèrie de recursos i que s'eviten bé els opis publicitaris de l'Ajuntament, campanyes de xarxes socials, per explicar a la gent quins recursos té disponibles a nivell municipal si es troba en una situació d'emergència habitacional com aquesta, d'acord?
Entenem perfectament, i jo treballo d'això, que l'Ajuntament sol no pot fer front a aquesta situació, no pot fer front al sensellarisme, a l'emergència habitacional, perquè els recursos són limitats. Però el que sí que pot fer és fer molta pedagogia, molta informació, personar-se en els casos de desnonament físicament al desnonament i mediar fins a última hora, i això és el que també reclamem que faci el govern municipal.
De fet, fa uns dies la UB tornava a denunciar que cada vegada veieu pitjor la situació de sensellarisme a la nostra ciutat.
Hi ha moltes denúncies, la més coneguda potser és la de l'Agrupament Escolta de Guspira, perquè ja reiteraven el temps del tema de la plaça, etc. Llavors, una mica la nostra conclusió és la mateixa. El sincerisme és un fenomen que Rubí ha vingut per quedar-se. Abans era un fenomen que la gent veia quan anava a Barcelona al centre i veia gent al carrer dormint o vivint.
Llavors, l'especulació fa que la gent no pugui viure a Barcelona ni Sant Cugat i Rubí està pagant les conseqüències d'aquesta especulació i del model turístic de Barcelona i, per tant, els fenòmens que abans veiem a Barcelona ara passaran aquí i no passaran de pas, passaran per quedar-se. I, per tant, Rubí s'ha de poder dotar de recursos per fer front a això.
I això passa per servei de rober i de dutxes, però també passa per telèfon d'emergències socials, que el rober no en té. És a dir, si tu ets una veïna del bloc del Guspira, perquè el Guspira ja és més que l'agut té, però una veïna de Rambla al Farrucalir, on també hi ha gent dormint en tendes de campanya per les nits.
I et preocupa aquesta situació perquè al final nosaltres pensem que la gent, malgrat aquests discursos d'odi i tal, la gent continua sent humana i a ningú li agrada veure una persona dormint al carrer en ple hivern. Llavors, tu has de poder trucar a un telèfon d'emergències dient, ell, aquí hi ha una persona.
que algú la vagi a atendre, a veure si vol un ajutjament alternatiu, si vol manta, si vol una sopa calenta, i això s'ha de poder articular. I a mig termini, la nostra proposta, que també va ser votada al ple i es va aprovar, però no s'ha desplegat, és la de buscar la fórmula de convenir un recurs més residencial, o sigui, més estructural, amb terrassa.
perquè la gent no hagi d'anar a Barcelona. Això és molt complicat, però tots els municipis que són de l'AMB tenen un conveni amb el COESC, que és el Centre d'Emergències de Barcelona Socials, que la gent pot anar allà. O sigui, Sant Cugat pot anar allà. Però Rubí i Terrassa no formaven part de l'AMB. I, per tant, pensem que es pot articular alguna espècie d'estructura similar, conjunta, perquè tu igualment, si estàs molt malament d'urgències, has d'anar a Terrassa.
Llavors que es pugui articular que allà pugui tindre algú a nivell social d'emergència, no és només sense llar, és que no tinguis diners per pagar la medicació, que no tinguis diners que se te'n vagi la llum i no puguis calentar i visquis amb una persona gran vulnerable o una persona petita. Tot això s'articula perquè ciutat gran, problemes grans, llavors ja som una ciutat gran i per tant hem de poder dotar aquests recursos que ara mateix Rubí no té i que fan falta.
Canviem de tema, perquè ahir es va fer la comissió pel nou model de recollida de residus. Voltros sou molt beligerants amb aquest tema. Hi ha novetats?
Les novetats és que ens han fet 4-5 sessions amb diferents informacions de dades, de quan es recicla, quan no, per districte, per barri, quins models hi ha alternatius, que si el porta a porta, que si el contenidor intel·ligent d'aquests que s'obren amb targeta... Llavors, hi ha com un volum d'informació important de quan costa cada model, què guanyem amb cada model, quan es recicla, i per no complicar la gent, però bueno...
Llavors, els recursos que hem arribat és que ara aquesta documentació l'hem de mirar, els municipals diferents acabaran de portar si hi ha alguna cosa que no acabem de veure clara i a partir d'aquí es redactaran els plecs de licitació del nou model. Recordem que estem en una licitació caducada, que de fet aquest ple següent passa, una hora de continuïtat, o sigui que estem com renovant any a any. I quan passa això, a part que surt més car...
no ens permet fer un canvi de model, no ens permet dir, doncs ara al centre farem porta a porta comercial més ampliat, no, perquè és una situació com molt quadrada. Llavors, el que veiem del nou model, a l'espera de mirar la documentació amb més calma, també dins de l'UP, l'UP apostava per un model mixt, en què les zones on viu menys gent es pogués fer un porta a porta, perquè ens dona índexs de reciclatge molt més alts, i les zones on viu molta més gent, com les Torres, la Sarreta,
al centre, a zona nord, etcètera, a Can Fatxó, que hi ha molta gent vivint en poc espai, es fes un model de contenidor intel·ligent, que la gent tu pots obrir les targetes amb un contenidor, etcètera, per intentar equilibrar i arribar als màxims de reciclatge i al mínim de rebut, perquè sempre hem dit que ens preocupa el medi ambient i la butxaca, i que van de la mà.
Llavors, el model que presenta el govern, en cap moment es contempla el porta a porta, sinó que es contempla bàsicament en totes les bandes contenidor intel·ligent i en certs barris, com per exemple el nucli històric, una espècie de contenidors que apareixeran i desapareixen per les nits, que ja en altres municipis està passant això, que és que...
Tens una bateria per la nit, tu pots la llançar en certes hores i al matí es apareix. També per guanyar espai públic a nivell d'espai urbà, tenir contenidors bruts del casc antic, etc. Hem d'acabar de mirar si els costos que ens estan dient són reals o no, si hi ha models que fossin mixtes en què estaríem més d'acord. Parleu-ho pel model ideal, que ja no és possible, ha de ser que, com que ja hem de delegar la taxa al Consell Comarcal,
que es fessin contractes per diferents zones barrejant municipis. És a dir, que, per exemple, Castellnou, Campalet de Terrassa de Vista Alegre i Ullastrell, que són zones colendants, tinguessin un contracte de residus, de porta a porta, per exemple. Que Samus, Ximel i tal, tinguessin illes de contractes, perquè això permet ajustar molt més a la demanda del que cada territori necessita i fer models diferents, d'acord?
Això és trencar-se amb massa el cap pel govern actual, què volen fer per a tots, llavors hem d'acabar de veure el model que ens proposen, si realment compleix amb els objectius de la UB, que és reciclar més i millor pel medi ambient i que el rebut sigui just per cada butxaca.
Més coses, perquè duim un més complicat amb tots els problemes de rodalies que han fet augmentar moltíssim els passatgers als ferrocarris de la Generalitat de Catalunya, que això, cosa que fa que deixi palès la necessitat de la segona estació, l'estació
de la Llana, en teoria territori, diu que va compartir amb l'Ajuntament un informe de viabilitat i el govern local està convençut que això es farà. No sé si heu vist l'informe. Mira, l'informe no està acabat, perquè vam demanar el GAIP i el territori ha reconegut que no està acabat i vam compartir un PowerPoint.
literalment, que ja el tenim, per fi després de batallar-nos amb la GAI, perquè tampoc el volien donar, vull dir perquè denunciem la falta de transparència i sembla que estiguem fent, que siguin molt pesades, però és així, llavors tenim aquest PowerPoint, per fi, perquè l'estudi, com deia, no està acabat. Que no és un informe complet. Que no és un informe perquè no està acabat l'informe, l'informe de la segona estació no està acabat.
Hi ha previsió? Ens han dit que quan el tinguin ens l'enviaran, perquè hem hagut de fer instàncies a la Generalitat, ens van denegar la informació pública, hem hagut d'anar al GAIP, que és un organisme que veia per la transparència, el van donar a la raó, i tres mesos més tard tenim el PowerPoint. Llavors, és que amb això ja vam explicar. Ara mateix ja hi ha demanda per una segona estació de ferrocarrils. No cal...
construir el territori, o esperar que el PUM es desplegui, o sigui que s'aprovi i es desplegui per construir la segona estació. Ara mateix, amb urbanitzacions que podrien aparcar allà, amb la gent de la zona nord, amb la gent de les indústries del polígon, ja hi ha demanda suficient. Igualment, fer una segona estació no resoldre els problemes de mobilitat de Rubí a nivell de transport públic. Una segona estació d'una mateixa línia simplifica la vida de molta gent, però continua sent la mateixa línia. La proposta de l'UP és aquesta segona estació, però a més a més...
dotar a l'estació de la Renfe, que en principi es farà aquest intercanviador i per tant serà més fàcil arribar, i que és un intercanviador que en principi està més avançat i que a més a més en aquella línia doblaran trens perquè també agafarà la línia d'Hospitalet, que ara és de mercaderies i passarà a ser també de trànsit de persones, que allà es pugui fer una estació de busos interurbans, que és una moció que t'has d'aprovar per part de la UB, en què tu d'allà puguis anar a diferents espais, diferents llocs del Baix Llobregat,
d'entrada de Barna per Meridiana, etc., sense haver d'anar a agafar Ferrocarrils, anar fins a Barcelona, que és també molt centralista, i tornar a sortir de Barcelona. Per a totes les dues peces són igual d'importants. Hem apretat també amb el nou POM, amb la part de mobilitat, en què s'incorpori la reserva de l'espai de l'estació d'autobusos interurbans.
a l'aparcament de la Renfe, perquè el que ara no es reservi després serà molt complicat de justificar que tinguem aquest espai. Fer l'estació no depèn de l'Ajuntament de Rubí, però sí que depèn de reservar aquest espai per la reserva de l'estació d'autobusos.
Llavors, a partir d'aquí estem veient que cap de les dues coses ho tindrem a curt termini. Llavors, justament vam redactar una proposta de resolució, mira, això és primícia, de resolució al Parlament de Catalunya, a la Comissió de Mobilitat, reclamant que en el mentrestant s'activessin els buss interurbans, i vam posar un molt fàcil, que és que aquells que de Terrassa ja surten cap a Barcelona i paren, o queden molt a prop de la sortida de Rubí per la bastida, la zona del McDonald's, diguéssim, que puguin fer parada allà en el mentrestant.
Llavors, aquesta proposta la teníem redactada i va esclatar tot el tema de Rodalies i, evidentment, l'hem parat perquè entenem que la Comissió de Mobilitat del Parlament té ara mateix altres prioritats i la presentarem una mica quan veiem que pugui encaixar i que pugui tirar endavant. Però això està redactat justament per fer arribar aquestes propostes de la moció de Rubí al Parlament i que tinguin més pes a l'hora que tirin endavant.
També volia preguntar-te que ahir al CRAC es va fer una xerrada sobre la municipalització de les escoles bressol, que és un tema que heu batallat moltíssim des de la UB, l'heu defensat molt. Com va anar aquesta xerrada?
Molt bé, és una xerrada que vam fer pel públic en general, però també per les tradurals de les Brassols de Rubí, en què van participar gent de Ripollet, que ja ha sigut municipalitzada, gent de Barcelona, que ja va ser municipalitzada, i el col·lectiu Ronda, que porta la qüestió més de dret laboral. Llavors, és una xerrada que el que va servir és una mica per igualar la informació, perquè...
Estem en un moment en què s'està negociant molt lentament pel que ens arriba. El que ens arriba, insisteixo, tampoc ens arriba pel govern, que no dona explicacions al rest de partits de l'oposició sobre quins passos s'estan fent, ni amb la municipalització de l'Esbressol, ni amb la comissió dels aparcaments, el nou model d'aparcaments...
Bé, i amb tantes altres coses, llavors es deriva per a les treballadores amb les que estem en contacte en directe, llavors ens arriben missatges molt contradictoris i vam voler fer aquesta xerrada perquè realment veiessin com ha anat un procés que sí que ha acabat, el de Ripollet amb una empresa pública i el de Barcelona directament per l'Ajuntament perquè veiessin diferents models,
es poguessin resoldre dubtes. Va anar molt bé perquè a part de les treballadores van venir molta gent externa que està preocupada pels serveis públics de qualitat i que també al·lucina amb les condicions de les treballadores actualment, que al·lucina amb la lentitud de l'Ajuntament, que sigui tan difícil aconseguir un informe de municipalització i passar-ho pel ple.
Llavors seguirem amb elles batallant en tots els fronts que faci falta perquè per la UB els serveis públics municipals de qualitat és una cosa com molt troncal. Volem municipalitzar més serveis, creiem que és viable i que serien molt millors serveis i la prova està amb el tema de l'allende. Vull dir que la qüestió aquesta de l'externalitzar va caure pel seu propi pes amb la gestió de l'aparcament de l'allende i és una de les coses que també ja portàvem al pla de treball anterior i seguirem portant el pla de treball no perquè no estan resoltes.
L'única municipalització que ha fet en tot el mandat el PSC i el Comú Podem són els OPIs. I per una raó molt òbvia, que és per la de fer publicitat pròpia de l'alcaldessa. No hi ha més història. Doncs Marina, ens hem quedat sense temps. Moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui i t'esperem en la pròxima ronda. Gràcies. Adéu.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom.
Retorn de la Unió Esportiva Rubí a la competició en una setmana crucial. Seran 9 punts en joc amb cita intersetmanal. La primera, però, els porta a Castelldefels. Dissabte, a dos quarts de set de la tarda, visita el segon de la Lliga Elis. T'esperem en 99 punts de l'FM i al nostre web radiorubí.cat. A lunt de camp. Tots fem esport.
¿Te gustaría descubrir nuevos géneros musicales y vivir la música como nunca antes lo habías hecho? Si es así, no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! El programa de música experimental de Radio Rubí, presentado y dirigido por Adriana Guizábal. Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubic.cat Te esperamos aquí en Experimenta.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Déu Rubí. És la teva.
I avui a la nostra secció de ciència que ens proporciona la xarxa, el guaita que tenim, el Sergi Corral ens convida a submergir-nos en les profunditats del mar per descobrir la Coraligen, un dels ecosistemes amb més biodiversitat de la Mediterrània.
Guaita, què tenim? Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes un dia més al Guaita, què tenim? Amb en Sergi Corral. Sergi, bon dia. Molt bon dia, Ona. A veure, Sergi, d'aquest parlaràs avui? Doncs avui, mira, al Guaita em submergirem fa... fa...
diversos episodis que anem per sobre la terra, avui ens submergirem, anirem al mar i necessitarem l'equip complet. No ens valen les ulleres, tubo, peus d'ànec, no. Avui necessitem vestit de submarinista. Necessitem bombones, equip de submarinisme complet, perquè baixarem per sota dels 30 metres d'or.
Uf, ens n'anem molt al fons del mar, eh? Ja comença a ser una fundària respectable. Hi ha algú que diu, vale, també pots posar una càmera i posar-la cap en ball i que et gravi la càmera. També seria una opció. Però veure-ho en primera persona sempre és millor, no? És molt maco veure-ho en directe. Ja veuràs que el que explicarem avui encara ho és més.
I què hi veurem al fons del mar avui? Veurem un dels ecosistemes amb més biodiversitat de tota la Mediterrània, que és el coraligen. Carai! L'altre dia un company meu em preguntava, i per cert li dediquem aquest guaita, li dediquem a en Dimitri, va, que em preguntava, a la Mediterrània hi ha coralls? Dic, home...
Sí, hi ha coralls, hi ha estructures de coralls que viuen precisament en el coraligen, en aquest ecosistema, aquest hàbitat que parlarem avui. Per tant, sí, hi ha coralls a la Mediterrània. No ens hem d'anar al carip a buscar esculls de corall. Aquí també n'hi ha. I, clar, hem dit abans que baixàvem per sota de 30 metres. Ja saps que a mar, i també en terra en general, un dels factors limitants més importants és la llum.
I amb ara encara més, podríem dir el que més. Clar, com més fons estem, menys llum hi ha. Més llum hi ha. Per exemple, mira, amb uns càlculs, eh? Els rajos de sol van perdent potència a mesura que guanyes profunditat i es calcula que en aigües de més de 30-40 metres de fundària ja s'ha perdut entre un 95 i un 97% de la llum. Sí, estem pràcticament a les fosques. Pràcticament. Encara tenim una llum una mica atenuada.
però s'ha perdut en gran part de la llum. I no només la intensitat, sinó l'espectre de llum. Ja sabem que l'espectre electromagnètic,
part de la llum visible, no? I després tenim l'ultraviolat i l'infrarroig, els dos extrems, no? D'on també es va perdent l'aspectre de llum, i el vermell, el color vermell, per exemple, desapareix en els primers 10 metres. El taronja i els vermells són els primers 20 metres, i el verd i blau són els darrers a desaparèixer dels colors. No només la intensitat, sinó cadascun dels colors d'aquest espectre visible. El segon factor que tenim en compte, important, és el tipus de substrat.
o sigui, el sol. En aquest cas estem davant d'un ecosistema que se senta, se reposa, sobre un substrat dur, rocós. I això, si l'altre hi ha un factor limitant, això és al revés, això és una bona oportunitat de vida. Ah, carai, o sigui, hi ha coses bones i coses dolentes. Exacte, perquè un substrat rocós, sobretot al fons del mar,
fa que hi hagi forats, fa que hi hagi coves, escletxes, grutes, etc., on molts animals s'hi allotgen dintre o hi troben aliment. Per tant, incrementa la biodiversitat. Ah, carai. Doncs, atenció. Incrementa tant la biodiversitat que, segons un estudi publicat per l'Institut de Ciències del Mar, el coraligen allotja més del 10% de les espècies mediterrànies en aquest ecosistema.
Per tant, si allotja més d'un d'espècies mediterrànies, també vol dir que ens trobem davant d'un ecosistema amb mal interès pesquer. No només ambiental, sinó pesquer. Ja ho representem després, però d'aquí poden sortir moltes de les principals espècies que consumim i que corren per als llotges. Es calcula que hi viuen al voltant de més de 1.600 espècies.
on estan representants tots els grups en aquest ecosistema que es desenvolupa aproximadament entre els 20 i els 120 metres de fundària avui farem èmfasi ara ho veurem especialment en els coralls i a les algues cècils que són els que formen l'estructura principal d'aquest coraligen però ara parlàvem dels peixos per exemple peixos i en sars
Hi ha càntares, hi ha pagres, hi ha pagells, hi ha congres, hi ha morenes, hi ha meros, totes espècies que fan els forats. Hi ha llagostes.
que són les que viuen en aquest hàbitat. Perquè ens fem la idea de l'interès pesquer i alimentari que suposa aquest hàbitat del... I tant, pràcticament tots els que has dit els podem trobar a la vegetatria. Exacte, del coraligen i espècies d'alt valor a sobre, no espècies d'aquelles que es paguen poc, sinó espècies amb alt valor als mercats. Aviam, normalment parlem d'estrats de vegetació, o estrats de vegetació quan ens fem en terra ferma i anem a un bosc, no? No, no.
de vegetació que tenim a l'arbaci, al sotabosc, a l'arbostiu i a l'arbori. Doncs aquí també tenim estrats, perquè molta part del coraligen és com si fos un bosc submergit. Tenim, per exemple, l'estrat més elevat, de més altura, que el formen les grans gorgònies i esponges d'aspecte arborescent, amb el paral·lelisme aquest als arbres. A l'estrat intermedi, on tenim esponges, griusous, cucs i acidis,
Cucs poliquets són, per exemple, aquells ventalls de mar. Aquell que veiem un tub i com un ventall al final, això són cucs. Però el que passa és que el cuc viu a dintre del tub i només surt la seva part final, que és el que capta l'aliment. Aquest ventall li serveix per captar bàsicament el plàcton, el fitoplàcton i el zooplàcton. L'estat inferior, format per aquestes algues calcàries, també esponges, madràpores i briosous, i l'estat críptic,
Una cosa que és críptica normalment és una cosa que està amagada, no? Sí. Doncs l'estat críptic són els animals que viuen entre aquests buits o forats, o coves. Per exemple, un congre, una morena, o una llagosta, o una bugia, serien animals que viuen en un mèrit críptic, o un pop també. Sí, perquè els agrada posar-se, no?, a dins d'aquests forats. I camuflar-se. Mhm.
La comunitat coralígena presenta una certa variació també epatimètrica, és a dir, de profunditat pels de l'ESO, que m'entenguin. A les zones més superficials hi predominen les algues, mentre que a les zones més profundes, on la llum hem dit que ja es casejava, hi guanyen més presència els organismes animals. Necessiten menys llum, els animals? Bé, les algues necessiten llum.
Els animals poden viure amb menys llum, perquè les algues amb la llum fan la fotosíntesi. Els coralls no s'alimenten de llum com les algues, no són organismes autòtrops, no són productors primaris, sinó que ja estem parlant de consumidors, són organismes animals. Entre aquesta comunitat, com dèiem, hi tenen especialment importància els coralls, les gorgònies i les esponges.
Així com una gran varietat de també espècies suspensíbles, que són les que s'alimenten del plàcton i aquests organismes microscopis, que també són molt importants dintre del cicle de la xarxa tròfica en el medi marí. Ara us centrarem, perquè és la base d'aquest ecosistema, en dues parts. En les gorgònies i en les algues sècils, aquelles algues calcàries. Primer de tot parlem de les gorgònies. Són una de les espècies més importants, sobretot aquí a la Mediterrània.
Són una de les espècies més amenaçades també pel canvi climàtic, sobretot per les onades de calor marines. Fent un símil també als coralls de mars més càlids, del Carip o tropicals,
Hem vist molts documentals on ens parlen del blanqueig dels corals, que és bàsicament que el corall mor a causa d'un augment de temperatura molt bèstia. Doncs això mateix està passant aquí amb les gorgònies. No fa falta que ens anirem al Carib, sinó en aigües del Mediterrani també ho trobem, sobretot en les onades de calor de l'estiu, que no només afecten a les aigües més superficials, sinó que afecten a les aigües més fondes. I afecten molt més, perquè les aigües més fondes estan acostumades...
a una temperatura del mar molt més estable, molt més homogènia, normalment per sota del que anomenem la termoclina a l'estiu, que és en aquella capa de separació entre les aigües més càlides que ha escalfat el sol i les aigües més rajos de llum i arriben menys. Doncs, augments de temperatura en aquesta fundària tenen molta més repercussió en els organismes que no en altres. Clar, perquè no estan acostumats, no?, aquests canvis de temperatura. Ah, exacte. I a part, una cosa molt important, són organismes que no es poden moure, no es poden escapar.
Són cècils, viuen al fons. Per tant, no els toca més remei que pringar sí o sí amb les calorades aquestes i amb les coses que els hi passin. Això no ho pensem, i moltes vegades també és molt important. Molt bé, les gorgònies, també conegudes com ventalls de mar, són antosous octocoralaris. Antosous, són pòlips, són animals, són de la mateixa família que els coralls.
formen colònia arborecent, toves i cècils presents en tots els oceans del món, però especialment en els tròpics i subtròpics. Nosaltres podrem dir que estem en un ambient més subtropical. Tenim la gorgònia vermella, que és, ara us diré noms científics, no us penseu que us estic dient coses rares, eh? Paramoricea clavata, es diu en científic, ja sabeu que primer és el gènere i després l'espècie.
És la joia de la Mediterrània. Forma grans ventalls de color carnesí intens, sovint amb els extrems grocs. Pot arribar a superar el metre d'alçada i viu al corelligen entre els 15 i els 100 metres de fundària. Aquestes les vermelles. Les vermelles. Tenim la gorgònia blanca, unicel·les singularis. Molt freqüent en les zones il·luminades, té una coloració blanca o grisosa i branques rectes paral·leles que recorden a una mà. És una de les poques que té algues simbiòtiques.
Per què té algues simbiòtiques? Per què? Pregunta d'examen. I la gurgònia vermella no. Perquè hem dit que aquesta és molt freqüent en zones il·luminades. Ah, carai. Si són zones il·luminades, són zones menys profundes. I què necessita una alga per viure? Doncs necessita llum. I per això les algues prefereixen la gurgònia blanca que la vermella? Exacte, perquè la vermella ja no hi poden viure directament, perquè no els arriba la llum i no poden fer la fotosíntesi.
Tenim la gurgònia groga, Eunicella Cavolini, més petita que les anteriors, fins a 50 centímetres d'alçada, no supera el metre que feia la gurgònia vermella, de color groc o taronjat i amb branques molt ramificades i flexibles.
les parets verticals i les zones amb corrents. És molt important que moltes zones del colerigen, per exemple, són zones on els penyes segats cauen amb picat cap a la fundària, i són zones normalment amb molt corrent. Aquestes zones amb molt corrent són zones on es transporta molt aliment, per això són molt riques en nutrients, i són zones on
hi viuen aquests animals, però també molt sovint hi veiem peixos, hi veiem depredadors, perquè són zones on hi ha representat tot el cicle de la xarxa tròfica. Hi ha molta vida en aquestes zones. Hi ha molta vida. Finalment, tenim la gorgònia taronja, que aquí el nom sí que és una mica més difícil en científic, es diu Leptogorgia sarmentosa. Té un aspecte més delicat i plomós, i les seves branques s'aprimen molt cap a les puntes, i tenim colors que van del taronja, el vermell o el groc, que és una mica més variable.
Aquestes són les quatre espècies principals aquí a la Mediterrània de Gorgònies. Com he dit abans, espècies que pateixen molt a causa del canvi climàtic, sobretot hi ha una mortalitat massiva quan la temperatura supera els 25 graus. L'altra espècie emblemàtica, l'espècie bandera, diríem que és el corall vermell. És el més conegut. És el més conegut, el Corallium rubrum. És un corall, és un octocorollari, 8 braços...
Es desenvolupa a gran lentitud a mesura que creix. Atenció, perquè la velocitat de creixement del corall és entre 3 i 5 mil·límetres l'any. Per tant, creix molt a poc a poc. Molt a poc a poc. Per això, quan tu extreus corall, t'estàs enduent per davant un individu de més de 100 anys de vida, o molt d'allò. Per això també està tan protegit, no? Per això està tan protegit. És una espècie exclusivament del Mediterrani. Per créixer necessita adherir-se les roques dures exposades a corrents, d'on...
hem dit abans, i on la llum resulti poc intensa. Creix cap avall. Normalment la veiem a les coves mirant cap avall. I pot fins i tot desenvolupar-se en total obscuritat, com dèiem, a les coves, als forats, etc. Les poblacions de corall vermell a la Mediterrània, i en general aquí a Catalunya, han estat sotmeses a una forta pressió pesquera. El corall s'ha utilitzat i s'utilitza en jolleria.
les colònies existents són de mires molt inferiors a les que eren habituals anys enrere. Així, les dades de població ens mostren que només entre un 4 i un 10% de les poblacions, entre 0 i 50 metres de fundària, arriben a assolir valors d'indicadors suficientment alts per considerar-se en bon estat de conservació.
Per tant, està una mica en perill. Està en perill. Però la pesca i recol·lecció del corall vermell està prohibida almenys en els propers 10 anys. Per intentar que es regeneri aquest corall. Que es regeneri. No es pot pescar corall vermell. Que és una altra mostra del mal que fa la mà humana, a vegades, eh? Sí, sí. I el... bé, molt curiós també el corall, molt curiós a l'ofici de coraler,
que també l'hem explicat alguna vegada, i bé, i de molt risc, perquè hem dit abans que són fundàries superiors als 30, 40, 50 metres. Clar, i en zones molt fosques i en coves, no? Exacte, i que ara tenim els mitjans d'ara, però en memòria els mitjans de 40, 50, 60 anys enrere.
I finalment tenim les algues calcàries, que són els autèntics arquitectes del coraligen. A diferència de les gorgònies, que creixen cap amunt, aquestes creen l'estructura rígida de la roca sobre la qual se senta tota la resta de la comunitat. El llit, els hi fan el llit, podríem dir. Són algues vermelles que dipositen carbonat càlcic a les seves parets cel·lulars i formen crostes que van creixent capa sobre capa, com una tarta sàcher o com un... Sí, sí, que van fent capes. Exacte, que van fent capes.
En citarem alguna espècie. Som-hi. El Litofilum estiforme, que és l'espècie més emblemàtica, forma làmines o crostes gruixudes i rosades que es van superposant. Dintre també creen cavitats i hi habiten molts animalons. El Mesofilum alternens, una altra constructora, té un creixement una mica més ràpid que l'anterior i sol formar estructures més primes. I el Mesofilum expansum, que és molt comú a les zones més superficials del coraligen, on encara hi arriba una miqueta més de llum.
Importants per tres coses, sobretot. Bioconstrucció. Sense elles no existiria el relleu i, per tant, converteixen el carboni de l'aigua en un esquelet. Fan aquest canvi, aquesta transformació. La complexitat. Les formes irregulars creen milers de forats, túnels i refugis que permeten que el Coraligen sigui el segon ecosistema amb més biodiversitat de tota la Mediterrània, només superat per el de la Posidònia, per les praderies de Posidònia.
I la resistència, la calcificació, les protegeix de ser menjades per la majoria dels herbívors, com ho poden ser, per exemple, les grotes. Per tant, aquestes algues calcàries són una mica la base i la casa de tots els altres animalons que viuen allà dins. Exactament així. Doncs Sergi, moltes gràcies per descobrir-nos aquest fons marí més obscur, avui que ens hem posat el vestit de submarinista i les bombones per baixar fins al fons del mar.
Fins la propera. Ens retrobem al proper Guaito. Fins aleshores.
Arribem ràpidament als esports amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni, què ens expliques? Bon dia. Pam, què és això del corallíge en el fons del mar? Volem fer arribar el mar a Rubí? Oh, seria guai, eh? Estaria molt bé. Estaria molt bé, jo que el trob tan a faltar. I sort que està aquí al costat, eh? Però el trob a faltar. Al costat, al costat. Per això no és el mateix sortir de casa, com a casa meva a Mallorca, que surt de casa i peca la platja, que aquí que he de fer agafar cotxe i contaminar.
Doncs jo aniré al fons del mar de tercera catalana de futbol. Hi ha Coraligen, també, amb la geminada, que són la penya blaugrana, el Rubí B i l'Olímpic B. Hi ha Pòlips, que són els rivals, també, amb els que s'han d'enfrontar. Doncs en aquest ecosistema hi ha un repte majúscul, dos duels directes. La penya blaugrana, Ramon Llorenç, vol trencar la mala ratxa. Doncs aquest dissabte, partit a les 4, els rubinencs, novens, estaven quarts, han anat baixant, han anat baixant.
Els baixants del grup 12 s'enfrenten contra un rival potent, Marianà Poblet, cinquens. Doncs a veure si poden revertir aquesta dinàmica. Diumenge, també a les 4, Rubí B, el tenim a baix, fregant la zona vermella, té un duel directe al camp del Vistalegre. Els rubinens, que són 11, doncs remen un rival...
Estan en hores baixes, també són penúltims, en cadena 4 derrotes consecutives. Això significa oportunitat. Per què? Doncs per intentar obrir una petita escletxa per no caure la zona vermella. El grup 7, l'Olímpic de Can Fatjó, BCT, doncs juga diumenge a dos quarts de set. Rival potentíssim, la pinya blaugrana Castellbisbal, segon classificat, va guanyar amb tot. És que és un dels equips més sòlids de la categoria. Per tant, en aquest ecosistema...
Ja veuràm què poden fer. Anem a un altre ecosistema, el marí, que és el del futbol sala, perquè, atenció, nit de festa aquesta nit... Home, marí no és el futbol sala. Bé, però estem... El futbol platja pot ser, però el futbol sala... Sí, exacte, no? Allò seria... Vinga, som-hi. M'has fet pensar en la pel·lícula Nemo, que són...
Les pel·lícules de Disney tenen uns guions que són brutals. No en tremen això, no en tremen això. Brutals. Anem a que tinguin un bon guió, que ja ho tenen, els maristes del Club Esportiu Maristes de Rubí, perquè tenen una gran cita a Copa Catalunya. A la quarta ronda reben el seu pabelló, això serà aquesta nit, dos quarts de deu, al Sant Quirza, a equip de segona B, que està a tres categories per sobre dels maristes que militen a primera catalana.
Anem al vòlei Rubí, els dos seniors. Els voleu veure conjuntament? Només heu d'anar al pabelló de Can Rosers i seieu-vos al mig perquè teniu dos quarts d'una a Can Rosers jugant. El primer partit de la segona fase, clar, els nois per la promoció.
Rebent el Sant Pol, les noies lluitaran per la permanència tercera contra el Girona. I pel que fa a l'envol, el Juventut 25 de setembre, diumenge, du el directe per intentar sortir d'aquesta zona baixa de segona catalana, han anat baixant també.
han anat acumulant derrotes, partits ajustats, però que sempre els trams decisius no acaben de sortir com ha de sortir. El 20, que ha caigut a la 11a plaça, rep a tres quarts d'una el Sant Joan d'Espí C, que és de Z, i justament és un duel directe que haig d'acabar amb els mateixos punts que els rubinencs. Esperem que els de Sofian Azuache tinguin millor sort i puguin escalar.
Molt bé, Toni, doncs moltíssimes gràcies per dur-nos tota aquesta informació. Fins demà. Fins demà. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia i nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández.
Tu beso se hizo calor, luego el calor movimiento, luego gota de sudor, que se hizo vapor, luego viento. Molt bon dia, què tal? Quin gran tema, eh? Quin tamarro per la història. Forma part del sondret de la bomba sonora original de Moltes Vides.
la d'un servidor també, perquè no ho hem de dir, eh? I jo estic content, content jo estic, i també tots els seguidors de Jorge Drexler, perquè torna a l'escena amb una energia renovada gràcies a Toco Madera, el primer avançament del nou treball que portarà per nom Taracà i que arribarà com el seu 15er treball d'estudi.
Enrere queden resten temes com aquest Todo se transforma. Però parlem, parlem d'aquest nou treball. Aseguren que aquest sensei marcarà l'inici d'una nova etapa. El músic reprèn el pols de la percussió, el pols del candombe, des d'una perspectiva contemporània i profundament personal. En aquest sensei, que ara escoltareu Toco Madera, doncs trobem que es construeix al voltant del tambor i de la clau rítmica del candombe, un gest que no sols reivindica un so identitari,
sinó que també juga amb el doble sentit de l'expressió, el ritual universal per espantar la mala sort i l'acció literal de culpejar la fusta del tambor. Aquest joc lingüístic tan característic en l'obra de Drexler es converteix...
Aquí en l'eix d'una cançó que combina minimalisme, força col·lectiva i una pulsació gairebé hipnòtica. Diuen que el propi i proper Al Montaracà promet continuar l'exploració del candombe des de múltiples angles, integrant-lo en una sèrie de cançons que, segons abans el comunicat de premsa, obriran ponts entre la tradició i l'experimentació.
Amb Toco Madera, Drexler no sols presenta un avançament, sinó una declaració d'intencions, un retorn a la rel per a continuar avançant. Això és el que diu la nota de premsa d'aquest nou treball. Jo estic ja trisós desitjant que escolteu el Toco Madera de Jorge Drexler. Gràcies, Jorge, per tornar a les nostres vides.
Tu geolocalizador dice que estás alejándote. Tu punto se mueve, pero hacia dónde y hacia quién. Sabía qué iba a pasar, pero no sabía cuándo. No vemos a dónde vamos, pero vamos acelerando.
Yo por las dudas toco madera
Tu geolocalizador sigue tus pasos adónde van. Creamos máquinas sabias como quien hornea pan. Traías el alma empapada, pero la pólvora seca. Y entraste en mi vida como Pancho Villa en Zacatecas.
Fins demà!
Són les 10 del matí.