Passen gairebé 3 minuts de les 9 del matí i començant aquesta segona hora de la Rubi, el dia d'aquest divendres, 14 de novembre. Avui conversarem amb el president de l'edifici del carrer Pintor Coello.
que es va incendiar fa dos mesos, en Quico Buil, i també xerrarem amb Trini Julià, el propietari del pis, on es va iniciar el foc per saber com estan, com van les obres i quan podran tornar a casa. I és que l'edifici...
Va haver de ser desallotjat a causa de l'incendi i per això volem interessar-nos per la seva situació actual. Després, Albert Soler ens durà una setmana més el seu resum informatiu a través del fil conductor d'una paraula en concret. A veure quina paraula serà.
Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belentierno, que analitzarà l'actualitat en Joan Manel Fernández, Carme Pomereda i Francesc Hinojosa. I a les 11, Nalídia Martín entrevistarà Pasqual Latorre i Daniel Palop, que són membres de Rubí Rock, per xerrar del festival Rubí Rock, que se celebra aquest cap de setmana.
Després serà el temps de conèixer quina serà l'agenda de la biblioteca Mestre Martí Tauret. Comencem!
Fa poc més de dos mesos, a la 10 d'octubre, un incendi a un edifici del carrer Pinto Coelho va obligar els veïns que vivien allà a marxar de casa seva. Avui xerrem amb Quico Buil, que és president de la comunitat, i amb Trini i Júlia, que és el propietari del pis on es va iniciar el foc. Gràcies per ser-hi aquí els dos i bon dia. Gràcies, bon dia. Gràcies, bon dia.
Jico, com recordes aquell dia? Que és el primer que te va venir al cap, que és el primer que te ve al cap quan penses en aquell incendi? Doncs una mica d'angoixa, una mica d'angoixa encara, eh? Doncs jo no hi era al pis i vaig rebre trucada a la meva filla, que és la que estava al pis aquell moment, la meva dona i jo estaven fora, a Barcelona,
I retrucava a la meva filla i només sentien, sentien, papa, moriré, papa, moriré, papa, moriré. I està a l'edifici amb flames. Clar, imagina, estàs al pla de Catalunya, a Barcelona, i jo sento això, diu, però això no és una broma? Papa, com és que sigui una broma? Que està a l'edifici amb flames, que moriré.
Ella, clar, m'ensenya i m'envia per vídeo flames. Ella estava al balcó, havia sortit del balcó, s'havia refugiat al balcó, i sortien flames de sota, no veiem de què pis, no sabem des del primer o del segon, del tercer, jo soc un pis quart. I m'ensenya imatges de dins del pis i estava tot ple de fum.
Imagina, a mi en aquest moment va agafar descomposició. O sigui, m'agafa una cosa de l'estomac i... Sort que estàvem a prop del tren, van agafar el tren ràpidament i van poder venir cap a Rubí. Va ser la mitja hora més llarga de la meva vida. I tant. I sort que estava la meva veïna, vaig poder trucar a la meva veïna del costat i m'han dit, Quico, tranquil, dintre el que cap, perquè ja estan aquí els bombers, ja estic la teva filla, l'estic veient, perdona.
I està histèrica, ja ho sé, perquè la tinc al telèfon, la meva dona, i està histèrica. Però està tranquil·la. O sigui, estigues tranquil·la perquè estan els bombers, el foc està controlat, i estan esperant per poder treballar. I sort d'aquesta dona, i sort de la Mònica, que m'han tranquil·litzat, perquè si no... La meva filla no sé si moria, però jo, d'un infart, podia morir en el tren, la tornada aquesta, perquè va ser terrible, no?
Trini, per vostè, imagino que va ser especialment dur. Ens pot explicar, si es veu en cor, com va començar tot? Mira, tot va començar... Vaig sortir a les 5 de la tarda amb la meva gosseta, a donar-li un passeig, i va ser el tornar. El tornar a casa, el meu fill s'estava dutxant en aquell moment, casualitats, perquè normalment aquella hora no hi és...
i a l'entrar a casa deixo les meves pertinences que portava, li trec la corretxa a la gosseta, i a l'entrar cap al menjador veig una flama al sofà. Doncs imagina't la sorpresa, però tampoc em pensava que fos res gaire important. Res, agafar aigua, tirar-ho, perquè és que era una flama primer molt petita, va ser tirar l'aigua i ja a l'altra banda del sofà ja les flames eren molt importants.
Intentar pagar-ho. No tens un altre pensament. Vaig intentar-ho pagar, evidentment era impossible, i sort que vaig cridar al meu fill, el meu fill també va venir corrents, i gràcies a ell, perquè jo no m'havia adonat de la quantitat de fum que ja hi havia, perquè estava al costat del balcó i estava tot obert, perquè havia fregat la casa, era un divendres a la tarda, és quan dedico a fer això...
I sort d'ell que em va dir, papa, hi ha molt de fum, estic ofegant. I em va agafar i va tirar de mi, perquè si no jo crec que jo no surto, perquè jo no m'havia donat compte de les dimensions. Si veia les flames, però no de la quantitat de fum. Vam tenir de sortir per darrere, per la terrassa de darrere, vam saltar a casa del costat, que estava el meu germà, i així vam sortir.
La desgràcia, per qui té pos animals, que la meva gosseta, per desgràcia, no va poder sortir. La sort que tots els veïns, el primer que vaig preguntar al bomber quan va entrar, dic que els veïns, on estan els meus veïns? Em van dir que tots havien pogut sortir. I això també et calma una miqueta, però el susto és molt important, evidentment.
En quin moment vos adoneu, Quico, en el cas dels veïns, que l'incendi tindria conseqüències tan greus per tot l'edifici? Jo no vaig saber fins que vaig entrar.
Jo m'imaginava l'incendi de casa seva, i hi havia fum, perquè per l'escala suposo que sortia fum, però la magnitud de la que va passar a dins, fins que no va entrar a dins, no ho vaig veure. O sigui, tota l'escala, totes les portes, pràcticament fins a l'àtic, totes cremades, carbonitzades, van aguantar perquè són de protecció, hi havia un ferro pel mig, i van aguantar...
I el que és el pati de llums, totes les instal·lacions de sortida d'aigües, d'entrada d'aigua, de gas, tot cremat, tot. Ten en compte que en més d'incendi, les tuberies de gas, en el moment que una es va desprendre de la seva connexió, allò va ser com un llançallames, no sé com es diu català, llançallames, es diu, no? Un llançaflames, llançaflames.
que encara va augmentar més el poder destructiu del foc, perquè, imagina't, sortir gas a més a més de tot el foc que hi havia dins, no? I quan entres a dins, que van entrar el dia següent, van dir els bombers, podeu entrar per recollir quatre coses, però no podem viure a la casa, no teniu res. Els pisos, excepte el del primer, estan bé, però per dins no teniu serveis de cap mena.
O sigui, el motiu pel qual, en el cas de Trini, perquè la casa estava cremada, però en el cas de la resta de veïns, el motiu pel qual no es podia anar a viure era per la manca de serveis. Exacte, exacte. Primer la porta d'entrada estava cremada, si es podia tancar i obrir, però totalment cremada, i no tenien serveis de cap tipus, de cap mena. Trini, abans, fora de micro, m'explicaves que és un cas estrany, que els pèrits diuen que és un cas estrany.
Sí, correcte. Quan va venir la Pèrit, evidentment investiguen una mica més la causa, em van preguntant a mi, vaig explicar, doncs mira, vaig entrar a casa, va passar això, diu, bueno, enviarem un investigador, si et sembla bé, perquè hem de saber les causes. Jo li vaig dient a l'investigador on s'havia iniciat el foc, o el que jo em creia, perquè clar, s'ha iniciat en el sofà,
l'única cosa que hi ha al sofà és un endoll amb una base d'aquestes triples, em van preguntar si hi havia alguna cosa endollada, dic no ho recordo, evidentment no me'n recordava, i van fer la investigació pertinent i la conclusió final és que es va encendre la base triple amb tan mala sort que va fer flama. Aleshores el sofà es va encendre per sota.
Aleshores el motiu és aquest, diu, que passi això, dic, però això és normal, dic, però si he vist...
endolls que s'han desfet per sobrecàrregues i això. Diu, pensa que aquest motiu és estranyíssim, es pot dur, pot passar, és evident que pot passar, diu, però és un cas d'aquests, en tenim un cada milions. Déu-n'hi-do. Diu, és més fàcil que et toqui la loteria que no pas que et passi això. Doncs va passar, per desgràcia.
Hi ha previsió de quan podeu tornar a casa? La meva és bastant més llarga perquè la meva va quedar completament destruïda, tot i que tinc un amic que és constructor i està fent tot el possible per quan abans millor poder tornar.
I el que és anar a l'edifici, que jo el que vaig quedar parat, perquè aquella mateixa nit, després de venir de l'hospital, vam anar a buscar si hi havia alguna pertinença que poguéssim salvar, res, o sigui, no hi havia res que es pogués salvar. Jo, quan vaig adonar de la dimensió, també el que explicava el Quico, quan vaig veure tot cremat,
És que era en el bomber, li vaig dir, però com és possible? Bueno, tenies tot obert, que estaves... Diu, hi va fer un efecte de xamanella. Es va cremar absolutament tot. Previsions. A mi el que em sap més greu... Vull aprofitar, eh?, que estem aquí. La previsió se suposa, si tenim sort, que al desembre ells almenys puguin tornar.
Jo vull agrair a tots els veïns, en el Quico també, en especial, tot el suport que se m'ha donat perquè, vulguis o no vulguis, et sens responsable, tot i que no és culpa, vull dir que és un cas fortuit, però clar, et sens responsable de veure que tots els teus veïns no poden tornar a casa seva i han d'estar fora i vivint fora de les seves llars. I vull agrair-los perquè m'han donat un suport...
incondicional, vull dir, m'he sentit amb molt de carinyo i la part positiva, si n'hi ha alguna, és que els veïns encara ens hem unit. Això anava a preguntar-vos, aquest ha fet que estigueu més units del que estàveu abans?
Sí, de fet, a aquesta escala, sempre he dit que aquesta comunitat, jo quan trobo, parlo entre les persones, ostres, tinc reunió de veïns, i no vull ni pensar, perquè sempre està al veí del cinquè, del quart, que és un... en canvi, les nostres reunions, sempre que ens trobem, sempre ha hagut
com un cert... No som íntims, però que sempre ha hagut molt rotllo. Les nostres reunions, la veritat, és que sempre s'han de sol molt bé, s'ha hagut fet derramp, s'ha sigut que ha fet qualsevol cosa, sempre s'ha arribat un acord, s'ha de ser cap discussió, s'ha de ser cap... Per això encara, aquesta situació encara ha fet que hem creat un grup de WhatsApp, que abans no tenim un grup de WhatsApp, i aquest grup de WhatsApp encara fa que aquesta unió sigui més estreta. Vull dir que...
I ens trobem, i ens abracem, i bueno, la veritat és que... Perquè, clar, la gent ha anat a... Com ho ha fet? On ha anat a viure? Doncs cada cop ho ha pogut. Jo estic vivint a casa dels meus sogres, està a casa d'uns parents... Jo estic a casa de la meva germana... Sí, tothom s'ha anat col·locant, com han pogut. Hi ha uns veïns pobrets que encara estan vivint en casa d'uns parents, però estan dormint en matalàs a terra, i tenen un nen petit...
que també a veure si poden tornar, clar, són les que més insistència donen per, escolta, quan puc tornar, quan puc tornar, no? Hem tingut la sort que n'hi ha dos arquitectes a la comunitat, ràpidament es van posar en marxa tot el mecanisme, el tercer dia hi havia una brigada de treballadors d'una constructora d'un conegut seu que van començar a treballar,
La perita és tan assombrada. He aconseguit una construcció quan triga un mes a venir com mínim. En tres dies teniu aquí recollint tot i tirant tot cap endavant. En aquest sentit, té ningú sort de tenir dos arquitectes amb els planos, amb els permisos. Darrere de tot això hi ha molta feina. És com un edifici nou, pràcticament, de demanar permisos, i ningú dona facilitats. La veritat és que ningú dona facilitats. No, no, com que hi ha un incendi, no facilitats. No, no.
Això volia demanar-vos com vos heu organitzat, ha estat fàcil coordinar-se amb les assegurances, perquè entenc que aquí entren en lloc també les assegurances a banda de les empreses d'obres, també entren en joc les assegurances privades, personals, de cada veí, i també l'assegurança de tota la comunitat.
Sí. No, en aquest aspecte també de moment, i sempre parlo de moment, tot està anant molt ràpid, està anant bé, sempre hi ha, és normal, els pressupostos, això ho trobo cart, això sí, això no, de moment s'estan comportant, ens estan fent els pagaments a compte que se'ls estan demanant per anar pagant l'obra. El que deia el Quico, es van sorprendre de la immediatesa que s'ha començat l'obra,
deien, pensàvem que es dilataria més, tenim aquesta sort, i de moment s'està coordinant. S'està coordinant entre pèrits, es van coordinant per saber qui es fa càrrec d'unes bandes, de les altres...
de moment anem pel bon camí. Ens queda, suposo, que la part més difícil, que és quan s'acaba. Jo porto l'assegurança de la comunitat, a més a més, o sigui que, a part de part afectada, doncs clar, haig de fer el paper 2, és una mica... crea angoixa, evidentment, perquè el que vull és que tornin quan abans millor.
Però de moment la comunicació amb el que és l'apèrit i això està sent molt fluïda, una persona molt implicada i que també vol, evidentment, que la cosa se solucioni el millor possible. Perquè en aquest cas, en el cas d'un accident com aquest, de totes les despeses s'encarreguen les assegurances o els propietaris també s'han de fer càrrec d'algunes coses?
En principi, les assegurances es fan càrrec. Després, entre elles, cadascú es van parlant entre elles per qui es fa càrrec d'unes coses i de les altres, i de moment estan parlant ells, entre pèrits, per determinar qui es fa càrrec d'una part, que hi ha un tant percent que anirà a càrrec de les assegurances privades. De moment, que a mi em consti, ningú ha tingut d'avançar diners...
que les assegurances estan avançant i s'estan fent càrrec dels arreglos que corresponen a cadascú. Però això et dic, de moment estem en aquest punt, com acabarà? Doncs ja ho anirem veient i anirem treballant. Jo, per la meva part, doncs...
Intentaré posar el màxim possible, perquè és un tema que em preocupa, que tothom pugui tornar a casa i amb les mateixes condicions amb les que estava. Evidentment que ningú tingui... que hagin perdut el mínim possible.
Perdona, en el meu cas també, amb l'assegurança que tinc, tampoc cap problema. Inclús m'han dit, si tens roba que s'ha cremat, roba queda el fum, perquè a la meva casa m'entra molt fum, i tot això ha creat un acapedor llin.
Llavors està tot els mobles, la roba, tot està ple, com una carpeta. Sempre queda la mà negra. Com un greix, sí. I m'he dit, tot això pots contractar una empresa de neteja, que en factura t'ho pagarem, la tintoreria de la roba, si has de portar roba, perquè te la rendi també, pintar el pis, si també ha quedat les parets, també han quedat ple de pols de negra, doncs també es pinten, o sigui que en principi l'assegurança, a mi no m'ha donat cap problema tampoc.
D'aquí la importància, no?, de tenir aquestes assegurances que moltes vegades... Bueno, que sempre es diu que les cases les hem de tenir assegurades i no tothom les assegura. D'aquí la importància, perquè no té per què passar una cosa com aquesta, però pot passar. Passa. Sí, sí, de veritat és que no entenc per què un cotxe és obligatori i en canvi un pis no. Depèn, si tens hipoteca sí que és obligatori, si no tens hipoteca no. Imagina't, tens un incendi, una persona que no té assegurança, què passa?
En el seu cas ho tingués assegurança. Ho hauria de pagar tot ell, clar. Per ruïna la vida. Exacte. Volia preguntar-vos també... Clar, dèieu que el desembre podeu tornar a casa... Bé, ells podran tornar a casa. Tenim data, però, o només desembre?
No, no ho tenim data. Passareu el Nadal allà, això sí? Aquest és el meu somni de poder arribar el Nadal a casa. Jo penso que sí. Actualment la situació és, tenim la llum gairebé del primer moment, perquè la llum anava per una altra banda i no va quedar afectada l'electricitat, en la qual cosa tothom va tenir llum, excepte ahir, evidentment.
I ja tenim els baixants i també tenim aigua, ja han començat a posar aigua a totes les cases. Gas trigarà una miqueta més. En el cas del trini, el cas meu, hem decidit donar-nos de baixa de gas, posant tot elèctric, amb la qual cosa tindrem tot elèctric i tindrem la possibilitat de tornar al meu cas una miqueta abans perquè no tindré que esperar el gas.
Però, bueno, en principi jo penso que al final d'aquest mes... Jo vinc d'allà i ja he vist que n'hi ha dos pisos que te l'han connectat a l'aigua allà i tenien aigua. O sigui que...
Sí, anem a bon ritme. Sí, els torrons a casa. Torna a casa per Navidad, amb l'anunci. Esperem, esperem. Després de tot el que heu viscut, creieu que caldria millorar alguna cosa en matèria de seguretat o de manteniment que tinguéssiu a l'edifici? Heu canviat coses?
En principi, sí, hem canviat coses. A veure, jo penso que és més... Cada cas ha de tenir un sistema elèctric que realment detecti aquestes... Aquestes... Que això sigui un cortocircuit. Imagina't... Si, possiblement, però com són instal·lacions velles, perquè a Telefixi té gairebé 50 anys, si hagués tingut un marido tècnic en condicions o això, doncs això sí que millor podia haver saltat. Penso, o millor podia haver saltat. No ho sé, és una cosa que penso jo, no? I no s'hagués produït això. Però, clar...
Això penso que també és una obligació que tenia que obligar tots els edificis a fer una revisió dels manetotèrmis, dels diferencials, de tot el que fa és la part elèctrica. En aquest cas elèctric, perquè ha sigut elèctric. Les mesures de seguretat... Els edificis nous hi tenen moltes mesures de seguretat. La meva dona és una de les arquitectes i la demanen...
mil temes de seguretat. Clar, edificis vells, és una mica més complicat. I l'Ajuntament s'ha posat en contacte amb el tros? No. El primer dia va arribar l'alcaldessa, es va interessar, es va preguntar per nosaltres, es va saludar, però després no he tingut cap...
cap més informació de l'Ajuntament. Això també, nosaltres ho volem que vingui a ajudar-nos, no demanen res, però, home, com està? Com ho teniu? Tal com feu vosaltres, no? Seu interessat? I com teniu la situació? Quan tornareu?
Jo dic que no n'hi ha res, però com a mínim un interès, no? Tenir 10 famílies que no poden viure en aquesta comunitat. Ja per acabar, amb les obres gairebé acabades, com veieu el futur? Entenc que dos futurs diferents, perquè el seu futur pròxim és més immediat que el teu. És més immediat que el d'ells, sí.
El meu futur, bé, és quan es pugui tornar. És que no tens data, eh, tu, de tornada? No tinc data, no. No tinc data, es preveu que igual pel març, abril, de l'any que ve... Més o menys, eh? Perquè clar, és que s'ha de refer absolutament tot.
Aleshores... Vull dir, jo no volia tornar-hi. Vull dir, l'angoixa que em crea encara entrar... Ja has d'anar entrant perquè van venint i ja has d'estar en contacte amb els professionals que s'estan cuidant. Jo no volia tornar...
la meva intenció era l'arregles, vens i marxes. El que he dit, gràcies als veïns... No et deixaran marxar els veïns. Gràcies als veïns, és una cosa que em vaig replantejar immediatament, i sí que tornarem. De moment intentaré tornar al pis del costat, que és del meu nebot, que el tenia llogat al meu germà, que el meu germà ha marxat,
Aleshores, en aquest impàs, intentaré tornant allà mentre m'acaben el meu, per estar tots junts una altra vegada. És l'objectiu. Has de tenir en compte que un incendi no només és la vivenda materialment, sinó també sentimentalment tot el que es perd. Si tots els records, tota una vida de fotografies, d'elements...
que recorden el teu pare, la teva mare... O sigui, hi ha un munt de coses, a més a més, de cremar-se materialment, que són records que has perdut tot. I això no té valor. Sí, hi ha coses que no es poden valorar, que s'han perdut i no les recuperes.
Molt bé, doncs desitjam-vos molts d'ànims, que estigueu molt ràpid a les vostres cases, que podeu passar el Nadal allà i en el teu cas trini molts ànims i que també puguis tornar ben aviat a casa teva. Moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui per explicar-nos quina és la situació actual d'aquest edifici.
Gràcies a Ràdio Rubí per el vostre interès i per donar veu. Que no passi més, que no passi més. A veure si és possible que amb això serveix per, com a mínim, la gent prengui consciència que ha de tenir les cases en condicions perquè en 10 minuts, 15 minuts, se t'ha matat. En 10 minuts et canvia la vida.
És veritat, jo també us vull agrair l'interès que heu tingut, que per altres bandes, en el meu cas, amb ells sí que van parlar, en el meu cas ningú s'ha posat en contacte amb mi i ens trobem una mica desemparats, la veritat, és una decepció. Per això us vull agrair a vosaltres aquesta atenció. Molt bé, gràcies. Torneu quan vulgueu. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Bon dia.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, s'usplau. Ties, que fort. Us ho va assabentar plena, profe de la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anàvem...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta. I sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
És divendres i és dia d'escaner setmanal. Avui sí, amb l'Albert Soler. La setmana passada vam tenir aquí a la Patria Díaz, que ho va fer molt i molt bé. No en tinc cap dubte, vaig fer campana. Espero que m'ho permetéssiu. Però avui te tornem a tenir aquí. Benvingut, Albert. Moltes gràcies. Com ho tenim avui?
A veure, avui aquesta setmana no ha sigut fàcil, perquè no acabava de trobar aquest fil invisible que faig servir i tal, però crec que al final me n'he sortit i et porto cinc informacions d'aquesta setmana amb la paraula esperar.
Espera, jo abans deia esperar, ui, ui, ui, ui, quina por que me fa. Alguna idea entenc, però no me puc imaginar les altres. No et pateixis que no et posarem a ningú en cap compromís. Doncs bé, primera notícia amb la paraula esperar.
Les llistes d'espera. Aquesta era fàcil, aquesta era fàcil. Aquesta setmana hem parlat de llistes d'espera perquè les llistes d'espera per a una visita amb un especialista als dos hospitals de referència de Rubí, l'Hospital de Terrassa i el Muto de Terrassa, doncs aquesta setmana el company David Garcia ha publicat un tema dels seus, amb moltes dades, molt treballat, on explica un fet desesperant per a molts rubinencs i rubinenques.
Si tu, el CatSalut marca, es marca a si mateixa, 30 dies màxims per a una visita amb un metge especialista que aquesta visita estigui etiquetada com a preferent. 90 dies per a les ordinàries. Doncs amb les dades de setembre de 2025, és a dir, molt recents,
Només 7 dels 22 especialistes que visiten en aquests dos centres de referència compleixen aquest calendari. Per tant, bastant malament. De vergonya, de vergonya total. A veure, posa'm alguns exemples perquè els oients puguin fer-se una idea del temps que han d'esperar els pacients.
Doncs mira, per ser visitat pel digestòleg de Muto a Terrassa cal esperar 424 dies. Això és més d'un any. És fàcil de calcular. Un any i mig, de fet. Al mateix centre, el traumatòleg fa esperar una mitjana de 5 mesos i mig.
I les cites amb el neuròleg no tenen lloc de mitjana abans dels 3 mesos i mig. L'oftalmòleg són 94 dies i l'uròleg 93. En aquests casos superen per molt poquet els màxims marcats. I l'Hospital de Terrassa, per la seva banda, no té casos tan extrems com el del digestòleg de la mútua, però en general les llistes d'espera són molt més llargues totes.
Les pitjors corresponen als cardiòlegs, amb més de set mesos d'espera, i als traumatòlegs amb mig any de mitjana abans que puguis passar a una visita. Des del col·lectiu Reclama Rubí Sanitat expliquen que les dades, la veritat és que mostren molta sintonia amb el que ells fa molt temps que denuncien com a col·lectiu. Escoltem José Luis Navarro. Son los que más recibimos, pero con gran diferencia. O sea, para llegar a hacer...
A un traumatólogo, a un especialista, pues los plazos son larguísimos. Y estamos oyendo cosas que son terribles, o sea, pues no sé, pruebas para hacer una prueba para un niño para dislexia que se está andando más allá de un año, o sea, que es algo terrible.
però de la mateixa manera que diem les coses que no funcionen, també s'ha de dir que almenys els terminis de les llistes d'espera establerts pel Cat Salut per a les operacions programades són de 90 dies en el cas de les preferents i 180 en les de prioritat mitjana i 365 de dies la resta d'operacions, doncs en aquest cas totes les llistes d'espera a data de setembre
d'aquests hospitals de referència, sí que han estat inferiors en aquestes xifres i marquen les intervencions tal com toca. Les llistes d'espera són, sens dubte, un tema desesperant per tota la ciutadania que confia en la sanitat pública i té unes necessitats que moltes vegades dius no puc esperar tant de temps que jo de vegades dic és que ja estaré morta quan m'atenguin. Però bé, vinga, segona notícia.
pel que no caldrà esperar tant, molt aviat serà per rebre ajudes de caràcter social per part de l'Ajuntament de Rubí. Aquesta setmana, la regidora de Serveis Socials, Mari Carmen Alarcón, ha vingut a Ràdio Rubí per explicar el nou reglament de les prestacions econòmiques d'urgència social, conegudes com els peus. Una norma que permetrà, en aquest cas, reduir de sis setmanes a només dues el temps de concessió de les ajudes destinades a cobrir necessitats bàsiques, com pot ser l'alimentació...
la roba o l'habitatge. En casos, però, d'extrema urgència, l'ajut inclús es podrà atorgar en un o dos dies. Escoltem Maria Carmen Alarcón. No tenen la consideració ni d'ajut ni de subvenció, precisament pel seu caràcter assistencial. De fet, això és el punt d'inflexió, realment és el moment que...
que permet i alhora obliga a poder fer una revisió profunda del reglament vigent municipal. Això que està ara explicant la regidora s'emmarca dins una modificació de la llei del 2020. Però, a veure, si aquesta modificació és del 2020, estem gairebé al 2026, Rubí, va un poquet tard, no?
Doncs et diré que Rubí és un dels primers municipis de Catalunya en adaptar-se al nou model. Més val tard que mai, no? Això diuen. Va, tercera espera de la setmana.
Doncs qui vulgui que les ordenances fiscals, allò que en diem les taxes i els preus públics s'actualitzin, a l'alça o a la baixa, doncs haurà d'esperar un any més com a mínim, perquè així ho va avançar la portaveu d'esquerra, Montse Soler, dins la secció que fas aquí cada dijous, en aquest cas va ser dimecres, els grups municipals opinen, d'aquesta casa, que les ordenances fiscals de 2026 es congelaran, és a dir, que no pujaran ni baixaran.
Les ordenances, pel que sé, es congelen i per tant no es porten a ple. Sí que hi ha dues ordenances noves, la de càrrega de vehicles elèctrics i la de preus públics per les entrades als concerts de pagament i també els preus públics per quan s'obri el casino. Aquestes són les dues ordenances noves, però la resta quedaran congelades.
Acabem d'escoltar la portaveu d'Esquerra Republicana explicant això el dimecres. I dijous, en el programa Parlem amb l'alcaldessa, l'Anna Maria Martínez, va confirmar la notícia d'aquesta congelació dels preus i de les taxes públiques. El que és estrany és que això ho avancés Esquerra Republicana i no el govern, però aquestes coses de vegades passen en aquesta ciutat. Exacte. Quarta notícia.
Vet aquí una vegada que dos lladres que van entrar a robar en unes botigues de Granollers i la Roca del Vallès, però els van enxapar al sortir. Els Mossos els van intentar aturar, però aquests van accelerar i quasi atropellen un dels agents. Va començar una persecució, però els lladres es van aconseguir escapar de la policia. Al cap d'una estona van arribar a Rubí, on ja no esperaven que els trobessin i es van relaxar.
Però la policia té ulls a tot arreu. I els Mossos de Rubí van localitzar el cotxe que havia fugit pels carrers de la ciutat. Els lladres estaven a dins. Semblava que esperaven que els vinguessin a detenir. Però... I així és el que van fer. Els van fer sortir del cotxe i els van detenir. Ara els acusen de dos delictes. Un de furt i un altre d'atemptat contra els agents de l'autoritat. Un poc innocents, no?, que pensessin que ja no els agafarien a Rubí.
Doncs sí, la veritat és que si vas amb la matrícula del mateix cotxe, vaja. Sí, sí, sí, no érem molt intel·ligents. Última notícia d'esperar.
A veure, Pam, quina ha sigut la notícia de la setmana? La notícia més esperada per molts rubinencs i la notícia que feia molt de temps que l'alcaldessa esperava donar. Home, el casino! Exacte. Després de mil problemes en forma de pandèmia, troballa de restes arqueològiques, de guerres llunyanes que van fer pujar el preu dels materials de construcció, de problemes burocràtics massa feixucs,
S'ha acabat l'espera i ja tenim data d'inauguració, el dissabte 13 de desembre. Escoltem l'alcaldessa. És un símbol per diverses generacions i el que volem és que hi hagi una reactivació d'aquest espai amb força i que sigui un espai cèntric, un pol cultural social de la ciutat i que, puguem dir, ens trobem en el casino.
Aquest Nadal s'hi faran ja moltes activitats, aviat tindrem ja una programació més estable en aquest equipament recuperat per la ciutat, i el tanto que l'alcaldessa vol que els joves i la gent gran hi vagi a ballar. Per tant, pam, com a joves que som, quedem un dia i anem a ballar al casino. I tant, i tant, anem-hi, anem-hi, anem-hi a ballar. Bé, esperant...
que es reobri aquest casino, perquè alguns ja l'hem vist, perquè tenim aquests privilegis els periodistes. Ja l'hem vist, però per poder veure'l ja obert oficialment, seguirem esperant. Albert, moltíssimes gràcies per fer-nos aquest resum de la setmana que ha anat al voltant de la paraula espera. Gràcies a vosaltres. Adéu! Mujeros de gusanos
que expulsaban la basura al otro lado. En el vórtice esparcía el sol.
Fins demà!
Luz que va despertándome, compone más sordos.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
I arriben els esports que avui hem decidit, Toni, que com sempre te queixes, que clic, clic, clic, clic, clic, clic, que te fem córrer, que no sé què, que no sé quan. Doncs avui t'endràs tot el temps del món, Toniet. Bon dia. Bon dia, Pamieta. No m'ho crec. O sigui, és perquè aneu curs de programa i llavors és els esports...
A demanda, o sigui, que anem tard. Dos minuts. No, mira, avui hem fet curta. Hem pensat que avui és divendres i el cap de setmana està cabull. Això és veritat. I necessites molt de temps per fer informació. Primer, però, jo sé que fa molts dies que tu vols fer una fe de rates que no darle fe a una rata, eh? Que d'això en sabem també nosaltres aquí.
Però és un tema que no encetarem aquest meló. No encetem aquest meló. Vinc maldat també, ara faig la fe de rates, perquè he anat... Clar, vinc una mica més tard, perquè vinc de fer pilates. Soc la vergonya de la classe. Saps quan te poses al darrere? Això d'esports es posa a fer esport de veritat. Fa a la feina i ho fa fora. Pilates és esport de veritat? Perdona... Posa't a córrer un Iron Man, això és esport de veritat. Perdona, tu has fet...
He fet bootcamps que estic fent a un club d'aquí, de Sant Cugat de Rubí, que fas allò, cinta, córrer esforç, però pilates, o sigui, és brutal, o sigui, estic intentant, a veure si aconsegueixo fer, sóc la vergonya de la classe, un exercici sense, però bueno, anem a la fe de rates i ara anem als bords, que si no ens menjaré molt. Però què dices? Què dices? Que, clar, que vaig dir fa dues setmanes, o tres setmanes, ja no sé quant de temps, perquè fa tant...
que parlant del que ve dint, que el tenim aquí al costat, el José Malagón, el tenim el control tècnic, doncs que, clar, jo quan vaig entrar, el José era molt jove. Jo veig el José... Jo jutjo a les persones també per la seva maduresa emocional. I quan va entrar, doncs, tenia 20 i poc. Això fa 6 anys. Clar, i ara quan vaig dir l'altre dia que tenia 24 és perquè m'ho semblava, també. Resulta que han passat 6 anys ja i que té 30.
Ja, però no he entès el de la maduresa emocional. No, perquè jo el veig, jo vaig entrar... No sé si és un insult. Tenia 20 i pocs, el continuo veient així i dic, doncs 24. No t'estàs sortint bé. No m'estàs sortint bé, de veritat. Doncs no, me'n va dir, tens 30. Que tinc 30, ei, que tenia 30. Va, vés als esports, que l'estàs liant. Anem a una maduresa deportiva important, que és la Unió Esportiva Rubí. Per què? Per què?
Perquè visita dissabte a les 6 al camp del Ciutat Cooperativa, la jornada d'aquesta lliga elit, tots els conjunts no s'han enfrontat mai. Mira. Sí? Però els rovinents, atenció, que arriben tercers amb 16 punts... I endolladíssims. Endolladíssims, o sigui, amb aquesta experiència, amb aquesta maduresa, que si guanya en aquest partit seria el cinquè consecutiu, que això...
No passa des de fa, crec que dos anys, i després ens hem de remuntar la temporada 2017-2018. El rival, el Ciutat Cooperativa CT, té 13 punts, per tant, és un duel a la zona alta, perquè es porten molt pocs punts de diferència, i ja sabeu que podreu seguir el partit en directe aquí, a Ràdio Rumi, i a més escoltareu també un servidor, perquè estava parlant amb el Cisco, que ell faria
justament al partit en directe a la Unió Esportiva Rubí, i jo estaré amb les noies del futbol sala de l'esportiu Rubí, que esperem que sigui una retransmissió molt millor que quan vam començar, o quan jo vaig començar, el Sisko porta allà 18 anys fent a la Unió Esportiva Rubí. Déu-n'hi-do, de 8 anys. I no només aquí, sinó quan marxa fora també, aquest home, vagi com vagi, amb la tronconeta o amb què sigui, marxa i va i està allà fent el...
La retransmissió. Anem al Juventut 25 de septembre. Continuem amb més futbol. Diumenge, al punt del migdia. Partit per intentar remuntar damunt del Natació Terrassa, que és un equip que li està costant molt. És CUE, amb 3 punts. Els de José Andrés Vargas són 14 de la segona catalana. Només 5 punts. Els estan gaire bé. Necessiten sumar...
una victòria més aviat per intentar agafar aire i iniciar el que seria un canvi de dinàmica.
Partit també molt complicat per l'olímpic, s'enfronten els líders de segona, el Juneda, això serà dissabte a les 6 a Can Fatjol, els de Cristian López, tampoc els estan gens bé perquè estan a la zona vermella, estan setens, però tant joventut com olímpic, confiem que encara és molt aviat, és novembre, que agafaran aquesta emprensida i hi haurà un canvi de dinàmica, segur.
Perquè si estiguessin jugant malament, doncs, bueno, però és que cada jornada van millorant. Anem a l'hoquei línia. 100 patins masculí que visita dissabte a les 7. Tot un equipàs, el tot poderós Molina Esport. Són líders 18 punts en un duel que serà pel primer lloc de la Liga Élite. Els nois del Marius Godano.
són segons amb 15 punts, estan fent una temporada extraordinària, i a la mateixa hora el femení s'enfronta a les Barcelones Tsunamis, les rivals són setenes, les nostres són líders amb 17 punts, doncs volen consolidar aquesta primera posició. Anem a més coses, el Waterpolo!
Club Natació Rubí Masculí, doncs es capbussa a la piscina del Club Natació Catalunya, això serà dissabte a les 6, els rubinecs són vuitens de la divisió d'unor amb 3 punts, mentre que els barcelonins ocupen la zona baixa amb els mateixos punts. Per tant, tenim un altre duel directe. Els nostres estan millors que el de Catalunya, però s'ha de comprovar la piscina a veure què passa. A veure com els hi va, exacte.
Qui està fent-ho molt bé són les noies del Club Natació Rubí, perquè visiten dissabte a 3 quarts de 7 el Leioa. Les rubinenques són primeres, de primera divisió, 12 punts. Les basques són quartes, amb 9. Com anem de temps? Bé, bé, bé. Te queda un minutet. Molt bé.
Anem al futbol sala. L'esportiu Rubí, femení, que estàvem parlant fa un moment, és el que farem també en directe, amb connexions puntuals. Dissabte, un quart de set a la Llana, doncs, rep a la Concòrdia, que és 8-N amb 12 punts. Les rubinenques són terceres amb 18. No, també estan bé. Estan bé, volem mantenir-se a la part alta. Estàvem millor...
Van perdre la setmana passada, van baixar, la segona a la tercera, i per tant necessiten aquesta victòria per intentar pujar als primers llocs perquè al cap tenim la promoció. El masculí visita diumenge al Pineda, que és 13 amb 6 punts, els rubinengs són 11, també amb 6, per tant, duel directe, això a la zona baixa també necessiten millorar, necessiten agafar...
amb Bransira, i tenim un David Parrilla, que està allà al darrere, intentant que aconsegueixin aquest canvi. Molt bé, Toni, doncs avui no te pots queixar, eh? Hòstia, avui no em queixo absolutament. No te queixis, i no hem sentit el... Ara ja sí, eh? Ara ja t'has d'anar, massa greu.
que us emplaço al programa d'avui de la una i mitja de l'esport del dia i després, demà, les connexions en directe amb el partit de la Unió Esportiva Rubi a partir de les 6 i la resta de partits. Perfecte, allà estarem. Bueno, estarem a casa escoltant-lo, no estarem allà. Després et preguntaré dilluns. Pregunta'm, pregunta'm. Vinga, adeu, bona setmana.
I avui, 14 de novembre, bon dia, Glòria Dalmas. De qui és l'aniversari? Bon dia, Pamela Martínez. Doncs avui compleix anys el rei Carles III. Mira! Que en compleix 77. El monarca del Regne Unit ha desenvolupat la seva tasca institucional amb molta discreció i amb continuïtat des de la mort de la seva mare, la...
la reina Isabel II. Sort que ha fet discreció ara, perquè abans no l'havia fet. No, ara està un poquito contenido. Jo crec que a l'edat aquestes coses ens les fa. Seguirem amb la cantant i compositora malagueña, la Vanessa Martín, que en fa 45, reconeguda per èxits com la cançó Complicitat. Com o no? També compleix 40 anys la gimnasta Elena Gómez,
primera campiona mundial espanyola amb gimnàstica artística, deixant una empremta memorable a l'esport nacional. I tant, i tant, sí, sí.
I acabarem per avui amb Borja Luna, que compleix 41. Avui estem quasi tots al voltant dels 40, menys el rei. De la meva quinta. El rei no és de la meva quinta. De la meva tampoc, eh? L'actor és conegut per les seves interpretacions a sèries i pel·lícules espanyoles, destacant en produccions com El internado, molt famosa també, on s'ha mostrat sempre amb gran versatilitat i força interpretativa.
Doncs molt bé, molt d'anys a tots. Per molts anys, a tots. Que en facin molts més. I bon finde. Igualment. I ara no marxeu perquè arriba la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. Qui no reconeix aquest himne dels 80 i 90, de Luc?
Son els mítics en Rockset.
Per què sonen avui Roc 7? Perquè aquest diumenge, aquest diumenge sí, retornen a Barcelona en gira. Ho faran el Sant Jordi Club el proper 16 de novembre, amb entrades que encara estan a la venda, 55 euros més 7 euros de despeses si ho compres per internet. I diràs, però què està passant aquí?
Sí, Mary Fredrickson ja fa 5 anys que no hi és amb nosaltres. És ben cert, però l'esperit de Roxet continua ben viu, entre d'altres coses perquè tenen una cantant que recupera aquella essència de la mítica Mary Fredrickson. És Lena Philipson, una superestrella sueca que dins d'aquest espectacle, aquest nou espectacle en gira del Roxet, arribarà a Barcelona.
Aquest va ser el seu primer gran hit, va ser un descobriment gairebé accidental d'un nord-americà que estava per Suècia donant voltes i va escoltar això en un club i va dir, quina meravella, escolta, heu publicat això, ho teniu en un disc? I van dir, sí, sí, el venem aquí. Va agafar aquell disc, se'n va el portar als Estats Units i quan el va ensenyar a una discogràfica va dir, però si això és fantàstic!
Qui són? Doncs són Roxet i són suecs. I per què no? Per què no han de fitxar per nosaltres? I així va començar l'aventura del Roxet i d'aquest Deluc. Doncs temes com el Joe Wright, Listen to Your Heart, Spending My Time i molts d'altres, com el Dress for Success, etcètera, etcètera.
Van marcar tota una dècada, van marcar els 90 i també part dels 2000 a ritme d'aquest duet suec que va ser un dels més exitosos de la història. I parlant de Suècia ja és molt dir. Doncs en aquest cas, amb la veu d'Helena Philipson fent honor a la desapareguda fa 5 anys Mary Fredrickson...
doncs retornen a Barcelona i segur que sonaran temes com aquest que avui recordarem especial per boomers que van viure moments d'amor amb parella, agafadets recordant aquest it must have been love el diumenge l'esperit de Roc 7 retorna a Barcelona al Sant Jordi Club
Fins demà!
Bona nit
Bona nit.