Són les 9 del matí.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a ràdiorubí.cat. A Ràdio Rubí, ara i sempre, cada diumenge de 10 a 11 del matí.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Sonido vinilo Espacio musical que rinde tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el cinema català tornarà al teatre municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de l'AFM i a radiorubí.cat. Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Radio Rubí!
Fins demà!
Avui Rubí al dia es vesteix de programa especial amb motiu del Dia Internacional de les Dones que se celebra aquest diumenge 8 de març. Inspirats pel lema institucional d'enguany, la seva lluita, el nostre impuls, dedicarem bona part del magazín a recordar i reivindicar el paper de les dones que han obert camí a la ciutat.
perquè els drets i les oportunitats dels quals gaudim avui són també fruit de moltes lluites anònimes i col·lectives. Avui, la ràdio, volem posar veu i memòria en aquest llegat. Així doncs, obrirem aquest monogràfic xerrant amb l'alcaldessa de Rubí, Anna Maria Martínez,
que ens explicarà aquest projecte municipal, la seva lluita al nostre impuls, una iniciativa per recuperar i documentar la memòria democràtica del feminisme local i crear un arxiu que posi nom i història amb moltes dones que han contribuït a construir la ciutat.
Tot seguit després d'aquesta entrevista, que serà l'entrevista principal d'aquest especial. La Patri Dias ens durà l'escàner setmanal, que avui estarà dedicat íntegrament a la mirada femenina i al paper de les dones
en l'actualitat. A continuació, conversarem amb Núria Buenaventura, la primera dona que va ocupar l'alcaldia de Rubí en democràcia entre els anys 2000 i 2003. Amb ella recordarem aquella etapa i reflexionarem sobre què significa obrir camí en un espai, la política tradicionalment dominat.
pels homos. I tancarem aquesta primera hora amb la recomanació musical del Robert Fernández, que avui també tindrà un accent femení.
A la segona part del programa arribarà una tertúlia especial. En Carme Pomereda, Lídia Justes, Rosa Latorre i Sílvia Castanyeda, que avui xerraran de política, de feina i de salut des d'una mirada femenina i amb perspectiva de ciutat.
En l'última hora, Belén Tierno entrevistarà la historiadora Begoña Pérez López, membre de Vibrant sobre la conferència Dones a la Guerra Civil, una oportunitat per recuperar històries sovint oblidades. També conduirà una tortúlia de mestres de Rubí amb Marcel Llopart, Elena García, Maria Rosa Jorba...
I Àngels Conca, ets alumnes de les escoles Ribes, que compartiran records i experiències sobre l'educació i el paper de les dones a les aules al llarg dels anys. I posarem el punt final al programa amb cinema de la mà de la periodista i copresentadora del programa de sèrie d'aquesta casa, Núria Molina, amb una selecció de títols també amb mirada femenina. Començam.
Aquest any, amb motiu del 8 de març, l'Ajuntament de Rubí impulsa el projecte La seva lluita, el nostre impuls, una iniciativa per recuperar i documentar la memòria feminista a la ciutat. En volem xerrar d'això amb l'alcaldessa de Rubí, Anna Maria Martínez. Bon dia i benvinguda. Bon dia. Moltes gràcies.
Alcaldessa, aquest any, com dèiem, el lema del 8M és la seva lluita al nostre impuls. Què vol transmetre exactament aquest missatge? Doncs jo crec que és un missatge molt clar. Som hereves de la lluita d'unes dones que ens van precedir i que van voler desobeir, trencar silencis i lluitar per aconseguir drets i llibertats que avui gaudim i els tenim.
I els tenim perquè algú els va conquerir, els va aconseguir, els va reivindicar i va ser possible que avui decidim sobre el nostre cos, podem anar a votar i tinguem aquestes llibertats que no van ser fàcils, que sabem que van ser el resultat d'una lluita i ho hem d'anar recordant, malauradament.
Aquest projecte, com dèieu, és per recordar aquesta memòria del feminisme a la ciutat. Per què creieu que és necessari impulsar una iniciativa així ara mateix? Perquè la nostra història també es va escriure, s'està escrivint en femení. I aquesta lluita feminista cal que la recollim en algun lloc.
un espai de memòria feminista local que no en tenim i per tant el que pretenem és que quedi de la mateixa manera que en el nomenclàtor a nivell de carrers i d'espais de la ciutat s'està treballant perquè sigui igualitari aquest nomenclàtor el que els nostres carrers diuen o com es diuen millor dit en el mateix sentit la nostra memòria
ha de tenir aquest contingut i aquest record que ens faci pensar cada dia el que deia fa un moment, que els drets i llibertats no estan en joc. Ara ens explicava això, que la història també s'havia escrit en femení, però en canvi moltes dones van quedar invisibilitzades. Què s'ha perdut pel camí i què volem recuperar amb aquest projecte?
Doncs referents femenins. Volem recuperar referents, volem que passin aquelles coses que diem però que no acaben de passar i és que en els llibres d'història, en allò que busques com a referència no només surtin homes.
perquè som la meitat de la població, perquè hi ha dones científiques, dones metgesses, dones referents femenins en tots els àmbits de la vida que cal que les recordem i que les tinguem presents. I això és el que volem fer amb aquest arxiu.
perquè de la mateixa manera que ens ha costat tenir drets i llibertats, continua costant que la referència no sigui en masculí, les referències a la història, una història que pot ser més recent, no cal que sigui, anant molt enllà en els anys.
i continuar sent difícil. I això, com que ho demostrem amb dades, amb xifres, que la bretxa salarial continua existint, que la diferència entre homes i dones en molts espais de la nostra vida continua existint, que en l'àmbit de les cures continua desigualtat, tot això que veiem que en el dia a dia continua existint i que la igualtat no és real, no l'hem aconseguida.
Tampoc no volem que s'esborri de la memòria, aquesta lluita femení i, per tant, que les dones siguin una referència a la nostra ciutat i per això fem aquest projecte local. Aquest projecte es materialitzarà també amb un arxiu permanent de la memòria feminista de Rubic.
Què hi trobarem a dins d'aquest arxiu? Doncs trobarem allò que ens vulguin portar les dones i els homes de la nostra ciutat, els rovinencs i rovinenques, o algunes persones que potser no hi són a la ciutat però que tenen possibilitats de portar aquest arxiu, fotografies, reculls de premsa, testimonis, retalls, el que sigui, que pugui donar forma i conformar
aquesta memòria local en femení. Per tant, la ciutadania es converteix en protagonista absoluta en la participació d'aquest projecte. Sí, i tant, i tant. Comencem a recollir el dia 18 hi haurà un taller al casino, un taller que ja serà el punt de partida i fins al 8 de març l'any que ve recollirem
tot el material que se'ns vulgui aportar, diguem, que tothom pugui tenir d'aquesta memòria per donar forma a aquest arxiu. Encara no sé, no et puc dir com es farà aquest d'una forma, però és un projecte molt il·lusionant perquè tot el que sigui...
que la història de la nostra ciutat quedi recollida i que aquesta història en femení, que ara mateix no la tenim, doncs és molt il·lusionant. De fet, aquesta crida a la gent s'està començant a fer ara i durarà fins al 2027, el març? Sí, fins al 8 de març de l'any que ve. Exacte.
Sí, recollirem aquest material per poder donar la forma, d'alguna manera, i salvant les distàncies i la comparació, que sempre són una mica... És el que s'ha fet amb el casino. Ara estava pensant en el projecte del casino, que es van recollir totes aquestes imatges que la ciutadania va participar. Fotografies, aportacions, reculls de premsa, tot allò que a nivell de ciutat tenim grans dones, moltes,
visibles i moltes invisibles, que vulguin aportar i que ens permetin donar, com deia, donar aquesta forma a l'arxiu amb històries de vida que han fet possible que puguem dir i afirmar con rotundidat que la història de la nostra ciutat també s'ha escrit en femení i que volem posar-la en valor.
Abans explicava que un dels punts importants, un dels punts de partida important del projecte era el nomenclàtor dels carrers i places. Per què és important que l'espai públic també refleteixi els referents femenins? Perquè l'espai públic és públic, comú, compartit, i és com els llibres de text o les referències que ara potser...
s'utilitza molt material online. Doncs busquem referències i trobem homes. Busquem carrers i trobem homes. Poques dones. I aquest equilibri, si volem ser una ciutat igualitària, l'hem d'aconseguir. I és el que s'està treballant des del nomenclàtor. Posar en valor les dones.
Dones de la ciutat o no, perquè en el nomenclàtor, en el nom dels carrers, també hi ha dones que no han... Evidentment, no pot ser que tot siguin dones rovinenques, però hi ha dones que també han contribuït a que les dones rovinenques avui puguen viure com vivim, en molts àmbits. No només reivindicant drets i llibertats expressament, sinó dones científiques, dones mestres, dones professionals de la salut...
Vam passant persones pel cap, dones que han fet possible que aquest camí cap a la igualtat no estigui en el seu inici, tampoc l'hem acabat de recórrer. El camí continua i l'hem de continuar. Hem de continuar.
Hem de continuar treballant, i treballant molt. Les dones són molt treballadores en aquest sentit, així que arribarem seguríssim. De fet, abans d'ahir inauguràvem el Congrés, aquestes jornades al The Factory a Barcelona, jornades en el marc del Consorci de la Zona Franca,
I hi havia una dada molt... Aviam, treu el somriure per lo inversemblante de la dada, perquè la directora general de la Generalitat que va participar al Departament d'Igualtat la posava al damunt de la taula, diguem, i era que necessitem, tal com estem ara, 123 anys per aconseguir aquest... en l'àmbit...
més de la bretxa salarial 123 anys per aconseguir l'igualtat entre homes i dones i això amb el camí que hem recorregut fins ara per tant, com que no els viurem ni tan sols per molt que avanci la ciència els nostres fills intentem escursar aquest temps perquè si no
el treball que fem. Nosaltres som molt treballadores, però sembla que hi hagi forces resistents que fan que aquest treball no cunda i ens ha de... Ens posen pals a les rodes. Efectivament. Ara estàvem xerrant que totes aquestes...
documents, imatges, que conformaran aquest arxiu, es recolliran, es començaran també a recollir a les jornades feministes, passant el programa del 8M, a les jornades feministes del 8 de març, que enguany se celebren al casino, i m'agradaria saber, a banda d'això, què més passaran aquestes jornades?
Van presentar el programa, ara no recordo quan el van presentar, abans d'ahir? Abans d'ahir, diria jo. El que intentem fer quan elaborem un programa al voltant del 8 de març i que és un mes eminentment de caire feminista, tot i que som feministes tot l'any,
i al final el feminisme passa per entendre aquest camí cap a la igualtat i que vol posar homes i dones per igual, diguem. Ho dic pensant com s'està utilitzant en alguns àmbits el fet de parlar de feminisme.
Aquest programa, com deia que hem elaborat, passa per treballar en diferents àmbits, des de l'àmbit de l'educació, amb tallers concrets o activitats més lligades al teatre i al fet de poder posar...
De fet, en l'àmbit educatiu i amb els joves és la manera d'arribar. Hem viscut o hem vist com en els més joves hi ha conductes que ens posen una mica en alerta. Els peus de punta, dic jo moltes vegades. Sí, i per tant...
El fet d'arribar a ells de diferents maneres és molt important quan pensem en el buit tema i quan fem també tot el treball que fem al voltant del 25 de novembre. I en això, teatre, tallers, espais de reflexió...
però també espais lúdics que volen, amb l'art, arribar als més joves. I al final tot al voltant d'aquesta necessitat de caminar cap a la igualtat.
Ara m'explicava tot això, que tenim aquesta necessitat d'arribar als joves, aquest projecte que estàvem explicant de les dones invisibilitzades, pot servir sobretot a les dones joves per tenir nous referents a la vida? Això és el que pretenem.
Això és el que pretenem. No he parlat del ball de les dones en aquest programa, i que ja estem patint perquè tornem a... Jo he tingut ja algun missatget de persones que no han pogut... Quan han arribat a buscar una invitació...
ja estan esgotades. Per tant, això ho hem de tornar. Tot i que es fa ball la programació, hi ha ball cada setmana, però és cert, el ball de les dones, hi ha dones que també volien anar i tot té una limitació i veurem què hem de fer. Igual l'any que ve hem de plantejar dues...
dates, igual que d'altres anys, perquè ha quedat gent fora. Tot que serà l'activitat lúdica del buit tema. Referents femenins, no m'he perdut la pregunta o el que vols dir. Ho deia fa un moment, d'això es tracta amb el projecte Memòria Feminista Local, quan en l'àmbit educatiu interpelem aquí
nodreix aquestes llibres de text, que en alguns centres educatius hi ha llibre de paper, o aquí nodreix, és igual, perquè al final la base bibliogràfica és la mateixa. Hi ha dones, dones a la ciència, dones a la salut, a l'àmbit sanitari, dones a molts espais a la història, i quan busques referents bibliogràfics, ara comencem a trobar algun més, però...
però encara queda molt camí per recórrer. Ho dèiem abans, és que és una frase molt recorrent, però és que és així. I volem tenir aquestes dones fresques. Quan parles de qualsevol àmbit, les volem tenir... Que sigui fàcil, que t'avinguin a la ment. Sí, perquè et venen a la ment homes, però les dones has de pensar més.
I moltes vegades aquests homos tenen el darrere dones. Com dius, homos, home, en comptes d'homes, homos. Abans també ho has dit presentant. Homos, està bé, no? Però no t'havia escoltat. Aquesta no te l'havia escoltat. Aquesta no me l'havies escoltat. Gràcies, estic ja acostumada, però el homos, no.
És molt mallorquí, molt mallorquí. Sí, molt mallorquí, i sona així com... Imposa més, eh? Doncs això que deia, que darrere d'aquests homos que se'ns vénen a sement, moltes vegades són el que són perquè darrere tenien dones. O davant.
O d'abans, sí. Però dit darrere perquè les havien invisibilitzades. I en molts casos continuen estant invisibilitzades. O sigui que en això... Sí. Encara ens queda molta feina per fer. Ja per acabar, alcaldessa, quin missatge vos agradaria que quedés a la ciutat després d'aquest projecte?
Justament el lema. Crec que és un dels lemes que més m'agradaria que no s'esborrés. És el lema d'enguany, però crec que és un lema que serviria com pel projecte que tu deies. Al principi, presentant el projecte, crec que el projecte i el lema enguany...
Tots són encertats, eh? Tots, però en guany aquesta lluita ha de ser el que a nosaltres ens impulsi cada dia perquè recordar la lluita de les nostres mares, de les nostres àvies perquè les seves filles, les seves netes avui tinguin drets i llibertats aconseguits iguals que els homes tot i que encara no puguem parlar d'un món o d'una ciutat o d'una societat
igual com ens agradaria fer-ho, ens ha d'empenyar a continuar treballant. I per mi aquest lema crec que l'hem de mantenir, que no passi el 8 de març i sigui un lema passat.
Molt bé, doncs, gravant-nos a foc aquest lema que diu la seva lluita, el nostre impuls, ens despedim moltíssimes gràcies, alcaldessa, per ser-hi avui aquí amb nosaltres per explicar-nos el projecte, les activitats del 8M i la necessitat de seguir treballant perquè les dones algun dia...
aconseguim ser iguals que els homos. Encara que quedin 123 anys per igualar... Jo això espero que com a dada sigui només anecdòtica, tot i que ara mateix la realitat és aquesta.
amb el que hi ha necessitem 123 anys i no els tenim. Per tant, hem d'escurçar aquesta xifra, aquesta dada, i apretar una mica més a córrer, diguem, per aconseguir que el món en què vivim sigui més just, més igualitari, més lliure, sobretot. Això m'agrada molt, sempre dir-ho, perquè necessitem ser lliures, i per ser lliures hem de ser iguals.
Moltíssimes gràcies, alcaldessa. Gràcies a vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Estem fent aquest especial del Dia de la Dona, però és divendres i no volíem deixar de fer el nostre escàner setmanal. Avui, però, serà la Patri Díaz la encarregada de fer-nos aquest escàner, que no pot tenir una paraula diferent a la que ja m'imagino, no, Patri?
Bon dia, Pamela, bon dia a tothom. Doncs no t'equivoques, la veritat, perquè per aquest programa especial del 8M que estem fent avui, no podia ser una altra paraula que dona, evidentment, i en majúscula, diguéssim. A més, jo crec que no haurà estat massa difícil, perquè l'actualitat d'aquesta setmana ve marcada precisament per les dones. Va, començam amb la primera dona de la setmana.
Doncs mira, Pamela, aquesta setmana hem sabut, per exemple, que l'activista Paqui Cruz serà la protagonista de la tercera edició de la revista Vivències de Dones, que s'ha de presentar en uns dies, el dia 20 de març a la biblioteca Mestre Martí Tauler, de ben segur que molta gent sap qui és Paqui Cruz, va ser una gran lluitadora i activista, i anava a tots els actes que es feien sobre la república, sobre memòria històrica, la Paqui Cruz...
I aquell mateix dia, el 20 de març, en Comú Podem farà el lliurement del Premi Dones Referent. És la quarta edició d'aquests premis. Encara no se sap quina dona és l'escollida. Se sabrà, evidentment, aquell dia, el dia 20 de març, a la biblioteca. Però sí que aquesta setmana ens han explicat que serà una periodista de la ciutat. Ja veurem qui serà.
A veure qui serà aquesta premiada, perquè n'hi ha moltes, eh?, de periodistes a la ciutat importants. Sí, sí, n'hi ha moltes, hi ha moltes dones periodistes, sempre hi ha hagut moltes dones periodistes en aquesta ciutat, la veritat, i per tant, bueno, podem fer una porra, si voleu, a qui li donen aquest premi. No estaria malament, després a la redacció en fem una, eh? Va, segona notícia de la setmana.
Doncs aquesta setmana hem conegut també, com és principis de mes, les dades de l'atur, en aquest cas les del mes de desembre. Aquest mes la dada d'aturats de Rubí ha crescut una miqueta, 56 persones més sense feina, però és una xifra que cada mes canvia, uns mesos puja, els altres baixen, funciona una mica de la conjuntura, si venim de vacances, si no, etcètera, etcètera. El que no canvia, tristament...
és la radiografia del que és, o el perfil, vaja, del que és la persona aturada a la nostra ciutat. Més de la meitat dels 3.880 aturats són dones, amb estudis secundaris, amb experiència previa en el sector serveis i que fa, a més a més, més de dos anys que està a l'atur. Per tant, són persones que són de llarga aturada, diguéssim, el que s'anomena.
Al final hi ha coses que no canvien mai i sempre les grans perjudicades som nosaltres, les dones. Tercera dona de la setmana.
La nena que protagonitza el cartell de la campanya per lluitar contra les addiccions a les pantalles de l'Ajuntament. De fet, és una campanya que es presentava ahir, ja la podeu veure a les xarxes socials. I si entreu al nostre web, a la notícia que fèiem ahir, veureu aquest cartell, que la veritat és que impacta moltíssim. És una nena d'uns 3-4 anyets, més o menys. Està asseguda en un parc infantil. Està...
aïllada, diguéssim, de la resta de nens i nenes i dels jocs típics que hi ha en un parc infantil i està concentrada en el seu mòbil, està mirant el mòbil que té a les mans i per això impacta molt perquè és una nena molt petita, es veu de seguida que no és una adolescent, és una nena molt petita. I sobre aquesta foto, si llegeix el lema, protegeix-la, posa límits, que és la base d'aquesta campanya que ha començat l'Ajuntament. I saps què és el pitjor?
que aquesta nina la veiem cada dia als parcs. Sí, als parcs, als restaurants, és igual, a les terrasses d'un bar, per exemple, la veiem en molts llocs. És molt significativa i fa molt que pensar. Doncs sí, la veritat és que aquesta campanya que s'ha engegat coincideix amb l'estrena més a més d'un nou servei, un nou servei a l'Ajuntament, és el servei d'informació sobre addiccions que, lògicament, de lògica,
es col·loqués o s'instal·lés a l'espai de la Torre Basses. Es tracta d'un nou recurs, en aquest cas municipal, que s'especialitza en orientació, informació i prevenció sobre addiccions, també sobre altres conductes de risc, de tot tipus en aquest cas, no només a les pantalles, perquè també, per exemple, es faran qüestions o tallers i activitats, iniciatives en relació a l'alcohol.
alcohol, a les drogues, als vapejadors famosos... Doncs aquest recurs està adreçat, bàsicament, a adolescents i a joves, però també a persones adultes, famílies i professionals, a persones adultes que puguin tenir algun problema d'addicció, professionals, evidentment, que es formin i que tinguin més recursos per fer-ne aquests problemes. Pareix una iniciativa molt, molt interessant. Passant a la quarta notícia.
I Anna Casamian s'ha convertit aquesta setmana en la cap de llista de Junts-Rubí de cara a les pròximes eleccions municipals del mes de maig de 2027, que no queda tant. Queda, però no tant. Anna Casamian substitueix en aquest cas a Ivan Vila. Casamian i Vila s'han intercanviat els càrrecs, ja que fins ara ella era la secretària d'organització i ara aquest càrrec l'ocuparà Ivan Vila. I Casamian considera
que la ciutat necessita un canvi de rumb i reconeix que està tenint lloc, a més a més, contactes amb altres espais polítics de la ciutat per explorar, diu, una candidatura que podria ser més àmplia, més persones d'altres partits o d'altres perfils que anirien plegats a aquestes eleccions de maig de 2027.
Més enllà d'això, canvien un candidat homo per una dona. Bé, bé, anem per bon camí de moment. Escolta, la cinquena dona me l'estic imaginant, eh? A veure què serà.
Doncs parlem de l'altre partit, en aquest cas dels caps de l'oposició, és Esquerra Republicana, que també han escollit aquesta setmana candidata, també per aquestes mateixes eleccions municipals. Hi ha la Montse Soler, que ja la coneixem, perquè és la portaveu del partit ara mateix, i serà la cap de llista dels republicans el 2027.
com dèiem, és la portavella del grup municipal fa més d'un any, va ser el setembre de 2024, quan el Xavier Corbera, que va ser l'anterior cap de llista, va dir plego i la Montse Soler el va substituir. Si fem comptes, anem a fer un recompte, perquè crec que ja tenim quatre dones que lluitaran per ser la pròxima alcaldessa de Rubí. Efectivament, comencem amb el PSC de Rubí, encara que no s'ha escollit oficialment, encara no sabem, o no s'ha escollit, vaja, formalment aquesta candidata, però...
Pràcticament podríem dir que amb molta probabilitat serà Martínez qui repetirà. En aquest cas seria com a quarta vegada seguida, com a cap de llista dels socialistes rubinencs. Que l'acabem de tenir aquí ara mateix. Exacte, encara queda un any i escaig, però com veus hi ha partits que ja engeguen maquinària i hi ha partits que encara s'esperen una miqueta.
També sabem segur que la candidata de la UB serà una dona, perquè així ho va decidir la seva assemblea. No sabem si repetirà o no Marina Dolcet, encara no ho sabem això. En principi no poden repetir, no? Es veu que són sis anys els que poden estar, per tant, podria ser... Això és...
Ficció, eh? Política ficció, eh? Podria ser que es tornés a presentar a ella, que estigués dos anys del següent mandat, és a dir, 2020 i 2029, i després canviés. Podria ser. Ja veurem què passa. Si ella volgués, de fet, podria ser-ho, com estem explicant, ja que aquesta és una limitació que es va autoimposar a la formació, autoimposar a la UB de sis anys de regidora. I Dulcet en porta quasi tres, només. Per tant, veurem què passa amb la UB, també.
I si vots manté en Erea Andrés i els comuns també, política afició, eh? I els comuns també triessin una dona, podria haver-hi fins a sis dones candidates per a l'alcaldia, que seria tot un rècord, eh? Superant les cinc de les eleccions de l'any 2011. Doncs mira, la primera capdallista, dona, no va arribar fins a les eleccions del 2003. Per tant, fins a les setenes eleccions municipals, eh? Fem una miqueta d'història.
Quan Carme García, que liderava llavors el PSC per primera vegada, i va ser l'alcaldessa Núria Buenaventura, l'alcaldessa d'aquell moment, qui va encapçalar la llista d'iniciativa per primer cop també. Per cert, que ja la tenim aquí fora, perquè ara l'entrevistaràs, Pamela, la Núria Buenaventura. El 2007, les alcaldables ja van ser tres. Marta Ribes encapçalava iniciativa per Catalunya Verge. Carme García, que repetia en aquest cas al capdavant dels socialistes rubinencs. I Ares Tubau, que s'estrenava a Esquerra Republicana. I...
El rècord, fins ara, ja veurem què passa el 2027, el tenim, com deies, el 2011. Per tant, Carme García, davant del PSC, Mònica Carol, amb el Partit Popular, Núria Climent, amb Convergència i Unió, Marta... És que tinc molts records d'això. Marta Ribas, d'Iniciativa, i Aré Estubau, que va repetir Esquerra Republicana. I el 2015, 2019 i 2023, les caps de llista van baixar a 3, només, respecte al 2011.
A veure què és el que passarà, com dèiem, Pamela, aquest 2027, però de moment, de moment, sabem que, com a mínim, n'hi haurà quatre a l'espera que fan, doncs, Reins per Rubí, per exemple, o no sé si aquí em deixo. Ara v'estic dient de memòria. El PP, que el PP segur serà un homo. El Partit Popular serà, sí, segurament, i ho veurem. Però a mínim, quatre.
Doncs sí, com deies, ara entrevistarem una d'aquestes dones que s'ha anomenat, la que va ser la primera alcaldessa de la ciutat l'any 2000 i una de les dues dones que, com deies, va encatxalar la llista electoral per primera vegada, la Núria Buenaventura. Patri, moltíssimes gràcies per dur-nos aquest escàner centrat en les dones. A vosaltres, i bon programa. Gràcies.
En el vórtice espacial sobre mi cama.
Eres luz que va llenando cada espacio hueco que se va encontrando. Eres luz que va despertándome con ponemas sordos de un lenguaje extraño. Eres luz que va llenando cada espacio hueco que se va encontrando.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Continuem amb aquest especial dedicat a les dones que han marcat la història recent de la ciutat. Una d'elles és Núria Buenaventura, que l'any 2000 es va convertir en la primera dona alcaldessa de la democràcia a Rubí. Amb ella volem recordar aquella etapa i reflexionar també sobre el paper de les dones en la política. Bon dia i benvinguda.
Bon dia i moltes gràcies per convidar-me. Núria, vostè és mestre de professió i va començar a militar políticament molt jove. Com neix aquest compromís polític i social?
Bé, suposo que l'entorn familiar ajuda. A casa meva eren, de la part, una família perdedors de la guerra. La meva família havia estat molt implicada també en política en èpoques de la República.
Després van patir repressió i això suposo que et va inculcant el servei públic, per dir-ho d'alguna manera, el servei a l'altra gent, al millorar les coses. En un moment, a més a més, aquí a Espanya i a Catalunya hi havia una dictadura i, per tant, el primer pas era també d'intentar aconseguir la democràcia i, per tant, era un moment molt...
que estava l'ambient molt polititzat, sobretot en els entorns universitaris, en els entorns de...
del món del treball, i per això jo crec que és molt natural que jo als 17 anys, quan vaig entrar a la universitat, doncs ja m'impliqués en política. Abans de ser alcaldessa, ja duia anys a la política municipal, va ser regidora a partir de 1991, si no m'equivoc. Exacte. Com recorda aquells primers anys a l'Ajuntament de Rubí?
Per mi, a veure, molt engrescadors, perquè, a més a més, jo venia del món educatiu, ja amb responsabilitats a la direcció d'una escola, i la direcció d'una escola també vol dir millorar no solament el tema pedagògic, que sí, però també molt detallar per millores d'infraestructures, millores de...
a nivell educatiu, amb més recursos. Per tant, ja portava també una lluita d'aconseguir millores en el món educatiu de Rubí. I, per tant, l'entrar com a regidora d'educació va ser poder fer això mateix que intentava fer a la meva escola, on era directora, poder-ho fer a tota una població. Per tant, per mi molt encrescador.
hi havia temes ja resolts comparats amb els inicis dels ajuntaments democràtics en quant a equipaments i tal però encara calia lluitar i per tant poder-ho fer des d'una pròpia institució poder a més a més sumar forces amb tota la comunitat educativa la veritat és que molt bé a part d'un aprenentatge polític amb els meus companys de grup municipal i en aquell moment alcalde Miquel Llogany evidentment un aprenentatge polític
Boníssim que m'ha servit per la vida, jo crec. Com dèiem, l'any 2000 vostè es converteix en la primera alcaldessa de la democràcia a Rubí. Com va viure aquell moment personalment i políticament?
A veure, personalment, jo diria amb molta il·lusió, amb molta il·lusió de fer feina, de treballar pels ciutadans i ciutadanes de Rubí, que jo crec que és l'objectiu que ha de tenir un polític, i més un polític progressista i d'esquerres, que veig allà per tots, perquè ningú es quedi enrere...
Per tant, amb molta il·lusió, evidentment també amb una mica de... normal, no? Com a dona tampoc no podia demostrar molt, no?, d'aquest... perquè ja sabem que hem de demostrar més que no els homes. I a nivell personal, doncs... Clar, les meves 24 hores dedicades a un projecte, no?
24 hores. Dormia, eh? La política reclama molta atenció. Jo recordo nits com avui, que estava plovent tota la nit, que em despertava pensant en el...
amb el carrer Mallorca, que teníem un problema amb el col·lector, que s'inundava quan plovia, em despertava a les 4 de la matinada pensant en el col·lector del carrer Mallorca i les famílies que allí vivien. Per tant, una intensitat. Jo crec que això ja és una reflexió meva,
que els polítics potser fem massa això, de dedicar tant, tant, tant, tant, i perdem a vegades una mica la vista de viure, viure com a persona, com... No sé, segur que si em pregunteu quines pel·lícules vaig veure durant aquells anys, segurament jo crec que cap. No sé quina música, vull dir, perquè tot era, potser...
per la meva manera de ser, però jo crec que passa molt en el món polític. I això s'hauria d'anar equilibrant. I potser les dones és una de les coses que hem anat introduint que no pot ser tot la lluita política, per dir-ho d'alguna manera, sinó molt més ampli, perquè també llavors pot ser una feina molt millor. Vas sentir que en aquell moment d'aquell nomenament tenia també una càrrega simbòlica, aquell nomenament, per ser dona?
De primer, d'entrada no, perquè com ja portava molts anys treballant, era una cosa molt natural. Jo crec que m'ho van fer sentir més els companys, de fer veure i fer-me, doncs, això, veure que era important el simbolisme de ser primera dona.
I què va significar per vostè personalment governar la ciutat? Molta responsabilitat. Molta. Però, per altra banda, molta... Tot i que van haver-hi moments durs i tal, molta satisfacció per també l'acollida de moltíssima gent de la ciutat. I conèixer molt més la ciutat. La perspectiva d'un regidor és una, perquè coneixes la teva àrea i...
I quan arribes a l'alcaldia és conèixer tota la ciutat, no conèixes les 80.000 persones, però vull dir que tot el que es mou a la ciutat tens la capacitat d'arribar-hi i, per tant, guanyar amb espertesa de moltes coses.
tenia la sensació que havia de demostrar més que els homos? Perquè les dones sempre tenim aquesta sensació que hem de fer... Tenim la sensació, i de vegades és real, aquesta sensació, que hem de demostrar més que els homos, tot i que fem la mateixa feina i en alguns casos la fem millor. Sí, sí.
Sí, jo penso que això ja ens ve d'història, no solament de quan tu agafes una responsabilitat com una alcaldia o com una regidoria, sinó de vida, que sempre has d'estar demostrant i això també és dur, és molt dur.
ens deia que durant el seu mandat va haver moments difícils. Els darrers anys, precisament del mandat, com a alcaldessa, la política de la ciutat es va convertir en un poc convulsa. Creu que l'haguessin tractat igual si vostè hagués estat un homo?
Doncs jo crec que no. Que no. Segurament en aquells moments no ho vivia així, eh, tampoc. Però després reflexionant, sí, sí, sí. Segur, segur. Sí, segur que hagués sigut diferent. Podem dir que pel fet de ser dona passava més al ser dona del que hauria d'haver pesat? Sí.
Jo crec que sí, crec que sí. Encara és una situació que no hem acabat de superar. Abans l'alcaldessa actual, l'Anna Maria Martínez, ens deia que ens queden 123 anys per poder igualar-nos pel que fa als sostres de vidre, a la feina, a la política, per poder igualar-nos als homos, que hi ha un estudi que diu que queden 123 anys. El que més estranya...
No m'estranyes gens perquè, a veure, portem centenars d'anys, per no dir milers d'anys, en una situació d'inferioritat. Jo penso en els últims anys unes polítiques molt bones i potents sobre la igualtat, però hi ha molt camí a fer.
I no sé si seran 123 o encara que siguin 10. Són molts, també. Són molts, són molts. I, a més a més, és això, trencar el sostre de vidre vol dir, a vegades, que algun home salta. I això, clar, volguem o no, és una petita batalla que també hi ha. Aquí hi ha resistències.
I si ho afegim ara en aquests moments, com està el món en general, a Espanya, a Catalunya, arreu, que hi ha polítiques que volen tirar enrere amb totes aquestes polítiques d'igualtat, doncs encara no sé si seran 123 o potser més. Si no fem nosaltres feina per aturar aquesta girada cap a la dreta, ultradreta,
que està fent el món i aquesta barbaritat i aquesta barbària que existeix en aquests moments en el món. Com el cas d'Iran, que és claríssim. Com hi ha estat el de Palestina. Exacte. Creu que les dones aporten mirades i maneres diferents d'exercir el lideratge polític? Jo crec que sí. Jo crec que sí. Jo crec que les dones escoltem més que no els homes.
perquè també per història, que ens ha tocat fer més aquest segon paper, i ens ha tocat fer més de cuidadores, més d'estar a prop de la gent. Jo penso que, no vol dir que hi hagi homes que no ho facin, això és evident, però és veritat que jo crec que un dels temes fonamentals és que sabem escoltar més,
i sabem cuidar més la gent. Per tant, és aquesta mirada...
No sé, no m'agrada dir dolça, però sí, seria així. Jo potser afegiria que tenim una iniciativa més conciliadora. Exacte, exacte, sí, completament d'acord. Quan mira la política municipal d'avui, veu evolució real en la presència de dones? Sí, sí, sí, sí.
Clar, si fem la història de l'Ajuntament de Rubí, comencem en el 79 una dona, la Maite, que va fer una feina esplèndida en un tema educatiu, en uns moments molt difícils. I clar, la meva època, què érem? Nosaltres a iniciativa érem quatre dones,
la Lourdes Viñas, la Pilar Bell, la Marisol Rico i jo mateixa, en el 95 érem això. Hi havia la Pepa, la Pepa de Aro de Convergència, la Carmen del PP i la Cristina del Partit Socialista. Érem aquestes. Ara n'hi ha més.
Jo aquí, Rubí, penso que Déu-n'hi-do, no? Ara us escoltava en el programa d'abans i explicàveu, no? Ostres, el 2011, 5 candidates, no? I veurem aquest any, no?, que també hi ha possibilitats de...
Jo crec que, evidentment, el paper de la dona i la presència de la dona, i sobretot, clar, és que nosaltres des del 2000 portem alcaldesses. És que és així. Després de mi, la Carme García, després l'Anna Maria Martínez.
Per tant, sí que ha variat i ha canviat, és evident. Estem fent el mancó a Rubí, estem fent aquestes passes endavant. Aquest any Rubí s'impulsa el projecte per recuperar la memòria feminista que ens explicava l'alcaldessa. Creu que és important posar nom i història a les dones que han participat de la vida pública?
molt important, importantíssim, perquè som les grans anònimes històricament del que s'ha fet. Jo crec que... i és el moment ara de fer-ho, perquè ja, clar, des de la democràcia 50 anys, doncs són temes que... i que, a més a més...
Els protagonistes d'aquella època, per desgràcia, tenen ja molts anys i ens podem anar acabant tots plegats. Jo, clar, també vaig viure aquella època i ja tinc 70 anys i, per tant, bueno... Ara podem viure molts anys, eh? Molts anys, mira, jo faig la broma sempre, el meu pare es va morir als 103 anys. Jo espero tenir els...
els gens del meu pare i, per tant, encara em falten 30 anys o més. Però, tot i així, les memòries ja no són les mans. Per tant, jo crec que toca fer-ho ara i també perquè la gent jove conegui.
conegui la història, conegui el que han fet les seves mares, les seves àvies, i evidentment els pares i els avis, però també les mares i les àvies a la història és importantíssim.
Molt bé, doncs amb aquest desig de seguir avançant cap endavant, nosaltres hem recordat amb la primera alcaldessa de la nostra ciutat les primeres passes que va donar per obrir camí a la resta de dones de la nostra ciutat. Moltíssimes gràcies, Núria. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Adéu. Música
Fins demà!
Arribam al final d'aquesta primera hora del nostre especial motiu del Dia Internacional de les Dones que se celebra, com ja sabeu, aquest diumenge 8 de març, un programa en què hem posat aquesta mirada més política i en què hem conegut el projecte que ha engegat l'Ajuntament per tirar endavant
un arxiu de memòria feminista i que du per nom la seva lluita al nostre impuls i un programa en el qual hem posat aquesta mirada cap al passat i cap a aquestes primeres passes que va posar la Núria Bonaventura perquè les dones d'avui d'aquesta ciutat hagin començat a rompre els sostres de vidre
en la política, en l'educació, en diferents àmbits de la ciutat i continuem amb una tertúlia de dones en les que tindrem la Carme Pomereda, la Lídia Juste, la Rosa Latorre i la Sílvia Castanyeda que xerraran precisament
de política, de feina i de salut des d'una mirada femenina i amb una perspectiva de Ciutat Noltros. Doncs deixem uns minuts amb la recomanació musical del Robert Fernández. Every day, every day International Women's Day
Són les 10 del matí.