Passen gairebé 5 minuts de les 9 del matí i comença amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimecres 8 d'octubre. Avui xerrarem sobre el projecte Llegim el riu, que té programada...
una nova cita per recollir mostres a la Riera de Rubí. Després iniciarem una nova secció mensual amb els Mossos d'Esquadra, que ens explicaran totes les accions que fan en matèria de prevenció i seguretat. Arribant a les 10, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belentierno, que analitzarà l'actualitat amb Vicent Rabadan, Josep Maria Pijuan, Rosalia Viadé i Cristina Castanyeda. I per acabar, a les 11 del matí, na Lídia Martín conversarà amb Tom Cortés, capital de l'equip nacional, que se'n va a Itàli per concursar per aconseguir el millor panettone al concurs Panettone World. I acabarà el programa amb les estrenes de la setmana. Comencem!
Dissabte d'avui d'octubre, el projecte Llegim al Riu farà la sortida de tardor per recollir mostres de la Riera. Per explicar-nos com serà aquesta sortida i conèixer tots els detalls d'aquest projecte, avui conversar amb Marga Ortiz, que pertany a aquest projecte de Llegim al Riu, i Laura Requesens, que també hi participa i és investigadora del CSIC. Bon dia a les dues.
Hola, bon dia. Bon dia, bon dia. A veure si podeu explicar-nos en poques paraules què és exactament el projecte Llegim el riu. Marga, explica'ns. A veure si ho sé explicar bé. A veure, Llegim el riu és un projecte que està liderat per la adherència del Servi de Biblioteques i de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona,
I sobre el paper, l'objectiu és fer ciència ciutadana. Vol dir que és la suma entre l'esforç de la ciutadania i la investigació ecològica dels rius, generada en espais com podrien ser les biblioteques municipals. I es tracta de favorir el coneixement dels ecosistemes fluvials, en el nostre cas de la Riera de Rubí i algun dia dels torrents,
i la col·laboració ciutadana en la seva protecció. Totes aquestes dades que es generen són totalment útils i vàlides, i això ho pot explicar millor la Laura, que s'envien a un centre de recerca de la Universitat de Barcelona i el científic amb les dades que enviem la ciutadania de peu corrent sense tenir-ne gaires coneixements, són totalment vàlides per a la investigació científica.
On se recolliran exactament aquestes mostres, Marga? Bé, la riera de Rubí és la nostra riera, és especial, hem de tenir cura també amb ella a l'hora de decidir que hi anem a passar-hi una estona, perquè ja sabem que és bastant traïdora. I, bé, anem decidint, depèn també del temps que haguem tingut
Sí, ens ha plogut molt i s'ha mogut molt la terra. Tenim moltes zones amb què l'aigua és massa profunda o no. Mirem també l'accessibilitat. Anem canviant de punt depenent de com estigui aquell moment la riera i també canviar una mica d'espai per poder tenir dades de diferents indrets.
i que no ho decidim fins a l'últim moment. Laura, quines mostres es recolliran i per què aquestes mostres? Les mostres que recollim són mostres de macroinvertebrats, és a dir, les larves d'insectes petitets i d'altres invertebrats i moluls, tots els animalons que viuen dintre de l'aigua de la viera.
i es recullen... tenim una petita APP amb la qual podem veure, podem classificar els organismes i llavors, segons el que ens trobem, doncs aquests organismes són indicadors de la qualitat de l'aigua i, per tant, segons el que et trobes, pots anar veient si tens una qualitat de l'aigua alergiera dolenta, mitjana, bona, etcètera.
I què espereu aprendre o descobrir amb aquestes mostres que recollireu de la Riera? Perquè ja fa anys que esteu fent aquestes recollides. Sí, fem un seguiment i llavors veiem com està això, com està la qualitat de l'aigua. A la nostra Riera, que és una zona que passa per una zona molt poblada, tampoc no podem esperar trobar una qualitat...
com si fos un riu del Pirineu. Però la qualitat va més o menys mitjana dels cursos mitjans dels rius. I el que fem és aquest seguiment per veure com evoluciona i què és el que trobem. I en els últims anys com ha estat, no sé si fa ja 4 anys que feu això, com ha anat evolucionant aquesta qualitat? Ha empitjorat? S'ha mantingut?
doncs estem sempre... És variable, és variable. Llavors, a vegades, com que depèn molt dels organismes que et trobes en aquell moment, i això depèn també de si ha plogut, de si no ha plogut, a vegades trobes més estructura i llavors la qualitat és una miqueta més bona i a vegades, si fa poc que ha plogut, trobes poca cosa i la qualitat ja no te la dona tan bona.
Però, bueno, ens mantenim en una qualitat d'aigua mitjana baixa. Per tant, no estem massa bé, a Rubí. No estem... A veure, estem dintre de l'esperable, ja dic, eh? En un curs que està molt humanitzat i que passa per polígons industrials, per pobles, etc. Vull que... Dintre del que... Podria estar millor. Podria estar millor. Però, bueno, si us hi fixeu...
L'aigua que baixa per l'arriada és una aigua clara, ara, aquests últims anys. No baixa una aigua tèrbola, ni baixa una aigua de color blau o de color vermell, com havia passat fa molts anys. És una aigua clara, transparent, i per tant que permet la vida dels organismes. Llavors, el que passa és que baixa carregada de la matèria orgànica, baixa carregada d'altres coses que potser...
que fan baixar una miqueta la qualitat d'aquesta aigua, però penseu que els ocellis baixen a veure aigua, els ocellis, les cadasceneres, els colors... Tampoc estan en una aigua tan dolenta. No és apta per les persones, evidentment, però dintre del que és l'ecosistema,
I com es coordinarà aquesta recollida de mostres entre els participants ciutadans i l'equip més científic, Laura, tu que formes part d'aquest equip científic? El que fem és que baixem a la Riera, és un tema de la ciència ciutadana, qualsevol ciutadà pot venir, llavors recollim
Baixem equipats amb botes d'aigua, amb pinces, amb lupes, i llavors recollim els organismes que viuen a dintre de l'aigua, els posem en unes safates, llavors els classifiquem i a partir d'aquí veiem això de la qualitat d'organismes, que vull dir petits insectes, cargolets, aquest tipus d'animalons petits. Animalons petits que serien...
En teoria, per exemple, l'aliment dels peixos, si poguessin haver-hi peixos, si hi haguessin peixos. I com garantiu que les dades recollides per Ciutadans siguin fiables i comparables? Perquè, clar, ells no són experts en fer aquesta recollida de mostres, que has d'anar com a més alerta, crec jo, no?
Clar, però tot el que recollim ho classifiquem amb una PP que tenim i amb uns llibres de classificació que portem, i això es passa als experts de la Universitat de Barcelona, que tenen el projecte gran que estan fent mostres per tota la conca del Llobregat, i llavors ells ens donen el... Ells són els que ens donen al final el punt de qualitat de l'aigua. Nosaltres enviem les dades que recollim i ells ens les validen, diguem-ne.
Marga, quin perfil de persona o ciutadà pot participar i quina implicació se li exigeix? Bé, en principi el projecte ens el vam plantejar que era per joves i persones adultes i nosaltres ens costa una miqueta trobar voluntariat, tot i que tenim un grup ja bastant consolidat i molt cohesionat,
i és el perfil bàsicament que busquem gent jove i gent jove que tingui aquesta possibilitat, o si més no aquesta curiositat, que és la base del coneixement, doncs pel seu territori, pel seu entorn, per arrelar una mica la ciutat. I últimament l'hem obert a famílies amb fills d'entre 9 i 10 anys.
un tall d'edat perquè més xics l'activitat no es pot seguir. Amb aquesta edat costa una miqueta, però ho hem obert per veure si també hi ha famílies que s'assumen en el projecte. La idea és que formin part del voluntariat, que si etgeixin i també puguin proposar idees per millorar el nostre entorn o per poder divulgar més la ciència ciutadana en el nostre municipi.
o que aquestes persones, amb les eines que nosaltres els podem donar, puguin llançar-se a fer ciència ciutadana, no només llegint el riu, sinó que utilitzant qualsevol altre sistema que sigui del seu interès, que siguin persones autònomes i també puguin generar aquest coneixement i aquest esperit crític que busca el projecte.
Quins obstacles logístics o tècnics heu d'afrontar a l'hora de fer aquesta recollida de mostres, si és que heu trobat obstacles, perquè potser és una bassa d'oli? No, Laura, tu penses que hem trobat... No, jo no he vist que haguem trobat cap obstacle. El material que ens va facilitar el projecte a la Diputació el tenim, nosaltres hem comprat alguna cosa més i hem afegit...
Si algú té un microscopi a l'ha portat, hem portat coses de casa.
Quan sabrem els resultats i les conclusions? Perquè tinc entès que feu dues recollides, corregiu-me, una a la tardor i una a la primavera, veritat? Sí, sí, sí. Els resultats els tindrem després de la segona recollida, no ara, veritat? O feu dos resultats? Com va això? Laura, explica'm tu. Sí, bueno, és igual. Doncs
A veure, els resultats els tenim quan els validen els del grup de la universitat. Llavors, això sol tornar, no sé, una o dues setmanes, no sé, esmarga més o menys, no?, que els enviem els resultats al grup de la universitat i són ells els que ens validen. Per això, un parell de setmanes o així tenim el resultat del nivell de qualitat de la nostra viera.
Ja més o menys amb el que anem traient ja ens ho ensumem, com serà la qualitat. Tenim una orientació, més o menys sabem quin serà, però no és fins que rebem els resultats validats a la universitat quan ja tenim la certesa de la qualitat que tenim. Però rebreu dos resultats, uns a la tardor i uns a la primavera? Sí.
Sí, sí, són dos resultats. I després el següent pas és fer alguna xerrada, és fer alguna explicació a la ciutadania, Marga? Bé, això ja són les activitats que es generen a partir del projecte, que és el que... el projecte parla de la cocreació, no? I, bueno, a partir d'aquí es poden plantejar fer diferents activitats de divulgació...
o que el voluntariat decideixi fer. Nosaltres el que sí que els resultats sí que els publiquem. Laura, què li diríeu a les persones que dubten a inscriure's en aquesta activitat? Doncs que no dubtin perquè és una activitat que a més a més et fa conèixer una mica l'entorn en què vius. Moltes vegades l'entorn natural és una mica desconegut per la gent.
i és una activitat fàcil i sempre descobreixes alguna cosa de la riera que no sabies. Marga, com poden, recordeu-nos, com poden inscriure's i què han de tenir en compte els interessats? Bé, per inscriure's cal trucar o escriure a la biblioteca
al correu de la biblioteca, o trucar-nos i demanar la inscripció. Vull recordar el perfil de gent que és activitat per joves, adults i familiars amb infants a partir de la quarta d'ESO, entre 9 i 10 anys, i que malauradament de moment no és apta per persones amb mobilitat reduïda,
ni per infants ni xics de l'edat indicada. Això ja... Has dit de moment, això significa que esteu treballant amb aquest tema? Bueno, no, però bueno, si algun dia es dona el cas, doncs s'haurà de repenxar, el que passa que l'accés de la riera a la nostra riera està canalitzada i és el que és.
Sí, sí, és difícil. Molt bé, Marga i Laura, moltíssimes gràcies per desgranar-nos un poquet més aquest projecte i que la ciutadania el pugui conèixer i s'animi a participar-hi, volia dir, el pròxim dia d'avui d'octubre. Moltes gràcies a les dues.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Ara i sempre, cada diumenge a Ràdio Rubí amb Josep Puigventós i amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí.
A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista. Una selecció gurmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre, a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
L'estrena a casa de la Unió Esportiva Rubí serà dissabte. A partir de les 4 de la tarda t'esperem en 99.7 FM i a la nostra web per seguir la primera cita a Can Roser. Toca rebre el castell de Fels i toca explicar-ho a l'emissora municipal.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa, Experimenta. Experimenta.
Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí, presentado y dirigido por Adrián Eguitabal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas, experimenta.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cingilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Vale. Preparades per posar-nos al dia? Què ha tot això, Mila? Quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les gildes. La tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
I avui encetem una nova secció mensual, en aquesta ocasió amb dues membres de les oficines de relacions en la comunitat dels Mossos d'Esquadra de Rubí, Naina i Naglòria, que avui ens explicaran les accions que fan per millorar la prevenció i la seguretat. Benvingudes a les dues i moltíssimes gràcies per ser-hi amb nosaltres participant en aquesta secció. Bon dia, moltes gràcies. Bon dia.
A veure, començant per fer cinc cèntims a la ciutadania i que sàpiga què és el que feu des de les oficines relacionals a la comunitat i quin és l'objectiu de les vostres xerrades a les escoles.
Sí, les oficines de relacions a la comunitat, les URCs, són l'enllaç entre les comissaries de Mossos Esquadra i les diferents entitats socials i la ciutadania en general. Nosaltres treballem realitzant contactes amb els diferents àmbits, entre ells l'educatiu, per exemple. El nostre objectiu principal és la prevenció i dintre d'aquesta prevenció, dintre les escoles i instituts realitzem xerrades de diferents àmbits.
Quines són aquestes xerrades? En què consisteixen exactament? Doncs principalment a les escoles tenim enfocades la d'internet segura i aquí els expliquem sobretot els riscos que pot comportar la utilització de les xarxes socials a Instagram, WhatsApp,
TikTok, els jocs online... Això és temazo, eh? Sí, sí, sí. Temazo estrella. Actualitat. També una altra que oferim és la de situacions de risc per a joves. Aquest és el seu nom. Aquí els parlem de la responsabilitat penal i administrativa de diferents delictes relacionats amb les drogues i armes blanques. I els parlem del que pot comportar una actuació policial amb menors.
Una altra de les xerrades que els oferim, també hi ha a nivell de secundària, és la de violències sexuals, que, com en l'anterior, també els hi parlem de la responsabilitat penal i administrativa, dels actes que poden cometre i els informem perquè siguin coneixedors en cas de ser víctimes.
Aquestes xerrades que ara m'estàveu explicant, aquí van dirigides exactament, perquè m'has dit que aquestes eren per alumnes de secundària, però no sé si les d'internet segura és per més petits. Internet segura, sobretot a primària, comencem a oferir-la. A primària ja utilitzant xarxes? Sí, a primària utilitzant xarxes, sí. Principalment s'ofereix a C-C.
Però sí que a cinquè ja anem trobant molts casos, sí, sí. I les altres dues a secundària. Sobretot tercer de l'ESO i quart de l'ESO. Que estaríem xerrant anys, soc un poc negada per els cursos i els anys, eh? A tercer de l'ESO tindrien 14, 14 anys, i quart de l'ESO ja amb 15, 14-15. Vale, vale, vale, vale.
Anem a entrar en una de les xerrades. Hem dit que la d'internet segura era pels infants un poquet més... Bé, per tots els infants, però que començàveu més petits a la primària. Xerrem d'una cosa que els afecta molt i jo crec que ens ha afectat tota la vida. El que passa és que ara s'accentua amb el tema d'internet. Xerrem de ciberbullying. Què és...
Exactament el ciberbullying. Al final el ciberbullying és un tipus de bullying. És una tipologia més. I què és el bullying? El bullying és l'assetjament escolar que pateix un menor. És una forma de violència física o psicològica que es produeix de manera continuada, intencionada i reiterada per part d'una altra persona o d'un grup de persones envers la víctima. Ha d'existir un desequilibri entre l'agressor i la víctima, ja sigui per número de persones, és a dir, 4 contra 1, diferència d'edat, un de 15 contra un de 12...
i també pot haver-hi una diferència de poder dins el grup. Que sigui, per exemple, l'assetjador sigui el més popular, diguéssim. La víctima, en casos de bullying, no acostuma a defensar-se i pot adoptar una actitud sumissa. Llavors, el ciberbullying és tot això que he acabat d'explicar, però traspassat al món digital. És popularment un assetjament a través d'internet. Nosaltres ens trobem moltes problemàtiques a través de WhatsApp, a través d'Instagram, de TikTok i també llocs online.
A nivell del fet que fan per fer aquest ciberbullying, estem xerrant de comentaris, vídeos difosos, com va això? És en general, no? Sí, és en general. Ja pot ser en un vídeo, a través d'Instagram, o pot ser, per exemple, acostumen a tenir grups de WhatsApp. Com tenim els adults, les classes tenen grups de WhatsApp,
Llavors, el que seria l'assetjador potser arriba a casa i continua aquest assetjament a través de la xarxa, en aquest cas de WhatsApp, contra la víctima. Ja pot posar-li un comentari en el qual es riu d'ell. Llavors, els altres, el que està en el grup, poden optar una aptitud de no dir res o, per exemple, posar likes. Llavors, aquests també participen. Els likes i els comentaris, per tant, formen part del problema...
la casuística de la gravetat dels fets dependrà de què es faci en cada moment. Vull dir, és igual de greu un comentari que un vídeo o no. Sí, perquè al final estàs alimentant el que és l'assetjament. És a dir, si jo soc una persona assetjadora i estic fent un comentari que el que vol és ferir a la víctima,
Si tinc 10 likes o 20 likes, aquesta persona ho mira, i als joves més, els importa molt l'opinió dels altres nens i nenes. I a més, dins d'aquest ciberbullying, com amb tota mena de bullings, no només està la víctima i l'agressor. Exactament. Tenim la víctima i l'assetjador, que serien les parts principals,
Després tenim la gent del voltant. La gent del voltant, per exemple, estan els còmplices, que acostumen a ser els amics o el grup de l'assetjador i que aproven el seu comportament i els actes que produeix l'assetjador en aquest cas. Poden riure simplement o seguir inclús les ordres de l'assetjador. Formen part d'aquest bullying. Ens trobem, per exemple, una agressió que és gravada pels amics. Llavors...
no deixen de formar part del problema. A part dels còmplices, tenim els observadors, que són la resta de gent. Són els joves que es troben al voltant i no fan res. Moltes vegades veuen el que passa, però no volen ser noves víctimes de l'assetjador. Llavors s'acostumen a una actitud una mica retraïda. Es queden al marge, diguéssim. En aquest cas, no són igual de culpables? No. De fet, són els que tenen la solució, els observadors. Són la peça clau del bullying.
És la part fonamental per solucionar el problema i ajudar la víctima.
Normalment són els observadors els que acaben ajudant a la víctima? Normalment, sí. Com t'he dit, són la peça clau. Perquè els còmplices mai passen a ajudar, no? A veure, n'hi ha casos per tot, però difícilment. Al final formen part de... veuen que el que s'està fent és normal. Són els seus amics, perdona. Són els amics de l'assetjador. Seria com una traició. Sempre animaran el que faci el seu amic.
Clar, perquè jo l'altre dia em preguntava si es donaven compte del que estaven fent tant l'agressor, o sigui, l'assetjador, com els còmplices, si eren conscients del mal que estaven fent.
I de fet, tu m'explicaves que els nens ho tenen molt identificat, el bullying. Saben perfectament el que és el bullying. Sí, ho saben perquè els expliquen a les escoles i també nosaltres fem aquestes xerrades. Tenen identificat el que és des de petits. Que en alguns casos no saben potser la gravetat dels fes que estan realitzant, potser que no, perquè estem parlant d'edats molt tempranes. Estem parlant potser d'un bullying d'un nen de 12 anys.
Llavors, potser no ho identifiquen com a tal. Per això és molt important la formació i l'educació per part de les escoles, nosaltres com a policies, i evidentment el nucli familiar és clau. Existeix un protocol en el cas de ciberbullying?
A les escoles sí. A les escoles sí que hi ha un protocol. Sí, sí. I nosaltres estem en contacte a les escoles. Quan haurien d'actuar tant els adults com els professors de les escoles en aquest cas? Perquè de vegades sí que és cert que els pares...
avisen a les escoles o l'escola avisa el pare, però a vegades no estan en el mateix punt. Vull dir, els pares avisen a les escoles i les escoles consideren que no és per tant. Moltes vegades això passa. Per això et preguntava el protocol. Sí, a vegades també falta educació a totes les parts. Llavors, sí que si treballem d'una manera multidisciplinar com ho fem entre nosaltres i les escoles i les famílies és com s'arriba a una bona conclusió. Però sí que
Sí que és veritat que el bullying i el ciberbullying s'ha acostumat a actar bastant fàcilment. Les característiques que t'he explicat abans és que es veu quan un nen està patint bullying. No hi ha dubte.
Ara me deies que s'ha de treballar conjuntament aquestes xerrades, a banda dels alumnes, també les feu als pares? També les fem als pares. Sí, sí, oferim aquestes xerrades als pares. Tractat des d'un altre àmbit, veritat? Sí, d'un àmbit més adult. Per exemple, expliquem el control parental, que no ho expliquem.
als joves. Com funciona aquest control parental? A mi m'flipa, eh? Hi ha molts tipus, però actualment hi ha gratuïts de pagament. Al final és tenir un control sobre el que fan els teus fills. Inclús sense aquesta aplicació també pots tenir control. S'ha de tenir aquest control, molta comunicació amb els fills que tinguin confiança per poder explicar-te i tu sobretot saber què és el que veuen, amb qui parlen, o sigui...
has de ser coneixedor. No pots deixar el teu fill de 11-12 anys, li deixes un mòbil sense controlar cap cosa més. És molt fàcil que es puguin veure en alguna situació molt compromesa. Teneu feedback amb els pares? Què vos traslladen quan feu aquestes xerrades? Moltes vegades hi ha pares que són coneixedors de les problemàtiques i altres es posen les mans al cap.
Perquè cada vegada anem a més i cada vegada hi ha situacions noves. És que anem amb les tecnologies, amb l'evolució de la societat. És que va tot molt lligat. Hi ha pares que no tenen tant interès per internet o tan control. Llavors, depèn de cada pare. I les escoles us demanen molt aquestes xerrades? Sí, sí, sí. Gairebé, diria que la majoria d'escoles d'aquí Rubí...
no sé si dir ara totes, però diria que la majoria sí que fem aquesta xerrada, sobretot aquesta d'internet. Un altre tema important és la privacitat i la identitat digital. Explicau-me un poc la diferència entre perfil públic i perfil privat, perquè això de vegades se difumina i la gent no sap si és públic, privat o què fer.
Aquí diferenciem dos tipus de perfil, com bé has comentat. El perfil públic, aquest seria quan tothom, ja siguin els nostres seguidors o que no ens segueixen, però tenim un perfil obert a tot el públic. Aquí podem veure totes les nostres publicacions i totes les dades personals que nosaltres puguem publicar a les xarxes.
I el perfil privat, aquest només ho veurien els nostres seguidors. És a dir, les sol·licituds que nosaltres acceptem tindran accés a aquestes publicacions i a aquesta informació. Aquest seria el recomanable, no només per als joves, sinó per a tothom.
per poder controlar quins són els nostres seguidors. Però també és important, hi ha moltes vegades que a les escoles ens trobem, quan parlem amb els nens, els fem preguntes i demés, que molts tenen perfil privat que acaba sent com un perfil públic. Perquè podem tenir, com un exemple, si jo tinc un perfil privat i tinc 2.000 seguidors, amb 11 anys.
Déu-n'hi-do. Que fins i tot una persona adulta... No els tinc jo, eh? I encara que tingui 2.000 seguidors... Clar, jo no conec a 2.000 persones. Llavors, és inviable que pugui tenir aquest nen 2.000 seguidors.
I llavors no serveix de res que sigui un perfil privat, perquè amb 2.000 seguidors és un perfil públic. Llavors fem veure que vegin quina és la importància de poder tenir-ho privat, però realment amb les persones que coneixen, no tothom.
Que estiguin només els amics amics. Clar, amics, família, etcètera. I aquí és una de les parts on el que parlàvem del control parental, que és important que les famílies estiguin a sobre, perquè segurament un cas d'aquests, de perfil privat amb 2.000 seguidors, segurament els seus pares no tenen coneixement d'això, o no veuen potser gravetat, però és important aquí que estiguin a sobre.
Per què és perillós acceptar amics d'amics que potser no coneixem? Perquè pots acceptar un amic d'amic que al final se t'ha fet amic teu, però un amic d'amic que només l'has vist dues vegades? Clar, perquè com tu dius, no el coneixes. Llavors, acceptar un xatxa social que és privada a una persona que no coneixes ja no té gaire sentit, no? No saps què hi ha al darrere que...
darrere d'aquell perfil, d'aquella persona, quines són les seves intencions. Evidentment, això no volem provocar una alarma social. Si un nen coneix un altre nen que és amic d'un amic, s'ha de valorar. Si l'ha vist i resulta que juga al futbol amb ell i amb l'amic, i té 12 anys a l'igual que ell, clar, evidentment, doncs sí, o no, és que depèn, no? Però sobretot quan diem que els amics dels nostres amics no ho són, nostres, diem quan no els coneixem. Passa molt que
Un jove accepta infinitat de perfils que li demanen amistat perquè simplement comparteixen un amic. És a dir, no és un amic d'amic, sinó que comparteixen amic a la xarxa. Llavors, no tindria gaire sentit. Si ho extrapolades a l'edat adulta...
Crec que és el mateix. Jo no acceptaria una persona que no conec la meva xatxa social. De fet, a mi m'arriben peticions d'amistat i rebutjar. A vegades ni rebutjar, el deixen allà en espera. Tu com a persona adulta ho tens molt clar, però ells com a nens i joves no ho tenen tan clar. Llavors, si veuen que comparteixen una mica en comú, ja li donen a acceptar. Llavors això és un perill, perquè no saps quines intencions hi ha darrere.
pot haver un major d'edat amb altres intencions. Això ja parlem d'un altre cas, que és el grooming, que són majors d'edat que es fan passar per menors,
perquè tenen certes intencions. Que això també ens dona per una altra secció, que si voleu ho deixem pel pròxim dia. Per acabar, quins consells pràctics donau per protegir la identitat i la informació personal a internet? Això pot ser, ens pot servir a tots, no només als petits. Sí, perquè això jo també ho veig amb adults. Moltes vegades donem xerrades a nens i els que primer ho fem són nosaltres. Com a consell,
Nosaltres diríem que hem mai publicat dades personals, ni amb conoms reals, ni el telèfon, ni les adreces. Després també diem que no es faci cap publicació a temps real. Per exemple, una history que digui que estàs a Eivissa de vacances en aquell moment, llavors estàs donant molta informació. Primer de tot que no estàs a casa. Llavors hi ha altres delites. Jo si publico alguna cosa d'aquestes ho faig potser una setmana després d'haver tornat. Això està molt bé. És l'ideal.
Després també s'haurien d'evitar les publicacions que puguin donar més informació del compte. És a dir, ens trobem nens de 12 anys que publiquen fotografies que estan jugant al futbol, posen l'ubicació al camp de futbol tal, amb la samarreta del club de futbol tal.
Llavors ja estàs donant informació a aquella persona d'aquests 2.000 seguidors que no coneixes i els estàs dient el lloc on trobar-te, per exemple. Mira, no ho havia pensat això. Els meus nebots tenen Instagram, juguen els dos a futbol i surten amb sa camiseta. Però, a veure, tampoc hem d'alertar. És a dir, si tu tens un perfil, tornem-ho d'abans, si tens un perfil tancat de 20 persones, 30 persones, que són família i amics coneguts,
en principi no passaria res, perquè aquestes persones ja saben on jugues, no han d'estar...
endivinant on estàs i on no estàs. Parlem en general i quan es tenen molts amics o perfils públics, al final són consells. Jo me'ls apunt tots. Sobretot, com comentava, el perill és sobretot quan tenen aquests 2.000 seguidors. Jo ja t'estic donant una informació que m'agrada el futbol, no perquè estic jugant, no és una publicació dolenta, ni molt menys, però si tenim aquests 2.000
ja li estic donant peu a que un d'aquests 2.000 que tingui una altra intenció ja sap com m'ha d'entrar. O sigui, té un tema per entrar-me. Ai, doncs a mi també m'agrada jugar al futbol, què tal? I ja hem entrat, ja el tenim aquí. Ja tenim el grooming, que és la següent secció, com tu has dit. Seria la via d'entrada, no? Després, l'altre consell és, evidentment, el que m'ha estat dient, no acceptar sol·licituds de persones desconegudes, mai. I nosaltres ens reiterem amb el tema del control parental, és essencial...
Al final els nens són nens i els pares són els que han d'ajudar a madurar en aquesta persona, que al final són els seus fills.
Doncs amb aquests consells que jo me'ls quedo tots i potser paniqueo, com diu el meu tècnic, que de vegades soc un poc exigerada amb aquestes coses. Ens queda amb tots aquests consells. Esperem que els oients també se'ls quedin i els posin en pràctica. Moltíssimes gràcies per ser-hi avui aquí i vos veiem el pròxim mes per explicar-nos més coses d'Internet Segura. Moltes gràcies. Gràcies. Adéu. Adéu.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom a Bell de Cama.
L'estrena a casa de la Unió Esportiva Rubí serà dissabte. A partir de les 4 de la tarda t'esperem al 99.7 FM i a la nostra web per seguir la primera cita a Can Roser. Toca rebre el castell de Fels i toca explicar-ho a l'emissora municipal.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. Un jove detingut i dos Mossos d'Esquadra ferits. Aquest és el resultat de la darrera concentració il·legal de vehicles. L'Ajuntament en resposta a Ràdio Rubí explica que les persones que ocupaven el porxo han decidit marxar finalment després del treball conjunt de serveis socials. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
La natalitat és cada vegada més baixa a Rubí. L'oficina de treball de Rubí ha tancat el mes de juliol amb 3.840 persones. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde. A Radio Rubí, Long Play. ¿Un spy o la música es la protagonista?
Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Bolletins informatius de Radio Rubí.
Els envasaments han millorat significativament la seva situació. Estan al 23,7. No tenen data d'inici, però aquesta primera fase... La informació de la ciutat a Ràdio Rubí. El contracte públic es va formalitzar per primera vegada el 2021, però aleshores... El responsable del centre afirma que estan treballant perquè aquest entrebanc afecti el menor nombre... Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiruby.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
I ja estan aquí els companys d'esports que han vengut corrents, corrents, corrents. Avui queduïm un dia de córrer que no vegis des de primera hora del dematí. El Toni ja ha arribat fent calentaments i estiraments. Ja ha arribat aquest dematí i s'ha posat a treballar corrents, corrents, corrents.
Corrents, però, bueno, és que porto el banyador posat. Porto un slip, el banyador slip, no el banyador de platja. No vull sebre, no. No vull sebre com és el banyador. A veure, si porto banyador i porto casquet, de què anem a parlar avui? D'alguna cosa relacionada amb l'aigua. Llamem-nos-lo water polo.
Diguem-li així, perquè el programa Esports del dia d'avui tenim com a convidat l'entrenador de l'equip masculí de Waterpolo del Club Natació Rubí, que és en Rui Tiago. Era la darrera competició que faltava per estrenar-se, ho farà aquest cap de setmana. Recordem que les noies, després del descens, ho faran a primera divisió. El duel contra el Club Natació Barcelona el disputaran dissabte, un quart de set. Els nois, un any més, competeixen a la divisió d'honor.
que serà dissabte contra el Terrassa a tres quarts d'una. Al capdavant d'aquest projecte masculí del Club Natació Rubí, estarà Ruitiago, que retorna a la banqueta per fer créixer una temporada més a l'equip. Recordem, com acabem de dir, que està a l'elit del Waterpolo. Aquesta serà la cinquena temporada seguida dels nois del Club Natació Rubí a la màxima divisió.
5 temporades ja. Superbé, eh? Clar. El programa, que farem a partir de dos quarts de dues. Repassarem objectius, noves dinàmiques, per exemple, el canvi de piscina per als partits com a locals dels nois. Recordem que deixen Molins de Rei.
anar a jugar a Sabadell. Curiosament, els de Molins de Rei, els del Vall d'Ibregat, tenen obres a la seva infraestructura i s'ho combinaran amb el Club Natació Rubí per treballar també aquests mesos. Deu-n'hi-do. Tots dos aniran allà. Això és com a canvi de cadira, tu pa aquí, jo pa allà. Exacte. Les instal·lacions, per exemple, de més temes relacionats amb el Club Natació Rubí, les instal·lacions de Can Rosers, que també són...
tema de conversa també amb el canvi d'usos per començar un projecte, a veure si es pot ampliar aquesta piscina. Doncs amb Rui, Tiago, conversarem sobre la plantilla 25-26, parlarem d'incorporacions de baixes, recordem que, per exemple, els dos porters van marxar, un es va retirar, l'altre s'ha anat als Estats Units. Això és el que t'anava a demanar, incorporacions i baixes, això m'interessa, qui en viene, qui en se va. Doncs això, a partir de dos quarts de dues. Què dèiem també? No sé com anem de temps. Vas molt bé.
Les noies que juguen aquest cap de setmana, les filles del femení tenen molt clar que s'ha de pujar. El descens va ser dur, el descens de la divisió d'honor, però les jugadores han volgut continuar. La plantilla té també potencial per estar a la classificació i tindran a Carles Ligero també a la banqueta. Doncs el programa es posa el dia a partir dels quarts de rigues. Parlarem...
D'una altra baixa. Ara estàvem pensant, parlaven dels porters de baixa. En aquest cas, futbol sala masculí, amb l'esportiu Rubí, perquè ahir van cessar l'entrenador, Juanjo Amigo. Doncs tots els detalls... Amigo, fora, l'han fet fora. Ja parlarem, llavors, i donarem més informació d'aquest cessament.
Això és una última hora, eh? Bueno, una última hora d'ahir, però per mi és última hora, perquè no ho sabia. O sigui que per mi és última hora. Toni...
Moltíssimes gràcies. Demà et tornam a veure per aquí. Doncs demà jo hi seré. Raudi Veloz. Jo hi seré per aquí i el divendres també. Molt bé. Sense banyador, no? Demà. Bueno, no ho sé. Com és el cap de setmana, potser encara el portem a sobre. Bé, no, banyar-se, però òbviament... N'estic picant, no m'haig de ficar. Vinga, vés-te'n. Adéu.
I avui, 8 d'octubre, d'aquí és l'aniversari, Gloria Dalmas. Bon dia, Pamela. Doncs mira, avui celebra anys. Sigourney Weaver, fa 75 anys avui, és una actriu nord-americana molt reconeguda, especialment per la seva interpretació de replay a la saga Alien, així per com Cazafantasmes i Avatar. També tenim a Chevy Chase, que compleix 81 anys, és actor i humorista.
Matt Damon, que avui també fa anys, celebra 54. És actor de cinema i guionista. I tu saps per quines pel·lícules són les més destacades? Home, les he vistes moltíssimes vegades. A casa meva agraden molt. És tota la saga de Born i també està Marte, que també és molt bona.
No sé si l'has vista. Jo no les he vist, però sí que necessitem parlar d'elles i són molt bones. La saga de Born és entretinguda, una americanada i això, però Marta està xula. Per a sábado por la tarde. Sí, està bé. Molt bé. Seguim amb les celebracions. Bruno Mars, cantant i compositor, que avui compleix 40 anys. Algun dels seus èxits més coneguts són Just the way you are,
Granat i Updown Funk. No sé, perdoneu els moi anglès, eh? Que jo... Està super! El meu anglès, jo sóc de les de... Ja ens entenem, ja ens entenem. Que estudiava francès. I per acabar, avui tenim a Bella Thor, actriu i cantant que fa 27 anys, aquesta és més joveneta, i que ha aparegut en sèries i pel·lícules per al públic. Jògava com? Quines? Maynard Sun? Ah, exacte. Sí, senyora, Pamela. Doncs aquests són els aniversaris que tenim avui. Doncs moltíssimes felicitats a tots. Felicitats per a tothom.
I no marxeu perquè ara arriba la Valentierno en la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. 1, 2, 3, 4...
Molt bon dia. La recomanació musical del dia és gaudir d'un àlbum molt especial reeditat d'una forma de luxe dels oegis. Els germans galagers continuen amb la seva gira de retrobament i les properes dates es portaran a final de mes cap a Asia, Oceania i Sudamèrica. Mentrestant, els seus seguidors publiquen un treball molt i molt especial.
Això que esteu escoltant és un enplaguet del tema Morning Glory. Per què estem escoltant aquest enplaguet? Doncs perquè per celebrar que els oestis continuen en plena activitat artística i de moment els germans galaguer no s'han barallat i continua la gira. Doncs per celebrar-ho han reeditat una edició.
valgui la redundància de luxe del 30è aniversari de la publicació de l'àlbum What's the Glory, Morning Glory. De fet, el tema que estem escoltant ara mateix és Morning Glory dels Oasis. És un àlbum on hi podem trobar grans temes de sempre i, a més a més, cinc versions totalment nues, allò que es diu Unplugged, és a dir...
No enxufades directament. No hi ha guitarres elèctriques i que hi ha, evidentment, guitarres acústiques i la veu i la influència pròpia dels germans Gallagher i de la banda Oasis. Els símptomes que estan en versió ampla són Cast No Shadow, Morning Glory, que escoltem ara mateix.
Aquisis i Champagne Supernova, que per mi és una de les millors cançons, si no la millor cançó dels Oasis. Però la més coneguda per tothom i la que els van comprar fins a dalt, fins a dalt, sabeu quina és, no? Evidentment, un himne d'una generació i del moment més dolç del Brie Pop del Regne Unit.
Amb aquest emplaguet del Wonderwall dels Oasis, us recomanem que gaudiu de la seva música. Edició de luxe del 30è aniversari de la publicació de l'àlbum What's the Glory Morning Glory. Ara, moment, Wonderwall.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
I said maybe You're gonna be the one that saves me
Són les 10 del matí.