Passen gairebé 5 minuts de les 9 del matí i comença amb aquesta segona hora del Rubí el dia d'aquest dijous 30 d'octubre. En uns moments conversarem amb els regidors d'En Comú Podem Rubí, Andrés Medrano i Jordi Arnaiz, a l'espai dels grups municipals. Opinen que...
Ja sabeu que és l'espai en el qual els representants dels partits polítics que tenen representació dins el ple municipals ens expliquen la seva tasca. Després serà el torn de la nostra secció de ciència, el guaita que tenim, que ens proporciona la xarxa.
Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva local, sabrem qui fa anys avui i marxarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Avui, a les 10 del matí, la tertúlia la conduirà la Lídia Martín, que analitzarà l'actualitat amb Víctor Ramos, Maria Àngel Ruiz, Conchita Jiménez i Pep Adelantado. Després, a les 11, seguirà la Lídia Martín conversant amb Natàlia Jiménez de Rubí Guiem, perquè han iniciat una campanya de micromecenatge per la guia il·lustrada
de Rubí que han fet. Després també vendrà Sandra Borrego de la Torre Bassas per xerrar de les activitats que fan i acabaran el Rubí al dia amb la jerga jovenícola. Començam!
Un dijous més tenim el Gruts Municipals Opinen, un espai que en aquesta ocasió coincideix amb el ple municipal que es farà aquesta tarda. Per tant, no podrem deixar de xerrar dels temes, d'alguns temes que es tractaran en aquesta sessió ordinària del ple espanyol.
Avui és el torn del grup municipal de En Comú Podem Rubir i tenim en nosaltres els regidors Andrés Medrano i Jordi Arnaiz. Bon dia i benvinguts els dos. Molt bon dia. Bon dia. Anem per feina perquè tenim moltes coses de les que xerrar.
Avui té pinta que serà un ple mogudet amb molts temes a tractar. Un dels més destacats és l'aprovació definitiva de la zona de baixes emissions. Algun partit ja ha dit que votarà en contra. Tot i això, es tracta d'una mesura que hauríem de tenir fa temps perquè Rubí és l'última gran ciutat del Vallès Occidental que no la té.
Sí, aquesta qüestió deriva d'una directiva europea que marca que totes les ciutats de més de 50.000 habitants han de tenir una zona de baixes emissions. Però nosaltres no entenem que s'ha de fer perquè algú ho mani. S'ha de fer perquè ens va a la salut. Ens va a la salut i és important respirar un aire...
el més prop possible, el menys contaminat possible. I és per això que té sentit aplicar les zones de basses emissions al centre de les ciutats, a zones densament poblades i on hi ha molt moviment de vehicles. I amb aquesta proposta, que es porta avui a ple, crec que s'ha trobat un equilibri. Un equilibri entre aquest vector salut, que és el que impulsa la necessitat de tenir zones de basses emissions,
I també el vector factibilitat, que sigui possible portar-ho a terme sense alterar d'una manera significativa el dia a dia de la ciutat. És una ordenança, és una sèrie de mesures que tenen moratòries, que tenen excepcions, que és flexible la seva aplicació i que el que ha de permetre és que es pugui fer una actuació
pel bé de la nostra salut, sense alterar d'una manera significativa el dia a dia de la ciutat. És un camí que vam prendre fa temps, amb la zona de Vianants, pacificant tot el centre de la ciutat, i ara continuem un pas més en un camí que ens ha de portar més enllà a través del temps. Però hem tardat molt, no? Evidentment, sí, és complicat, és un projecte que la seva implementació no és senzilla,
I s'han apurat els terminis. Tant de bo ho haguéssim pogut fer abans, però ho fem. Hi ha ciutats que sí que ho han aconseguit fer abans. Era possible, per tant, fer-ho abans? El propòsit, sobretot, ho va tenir molt clar Barcelona, Sant Cugat i tres ciutats. Després el marc normatiu ha anat canviant les converses amb la Generalitat, el posicionament de l'arc metropolità,
Això ha portat a unes ordenantxes homogènies, que també és un punt positiu, ha costat arribar a aquest punt, però el que fa és que la norma sigui pràcticament igual a Sabadell, a Terrassa, a Rubí, i les persones no hagin de preguntar-se si la norma canvia quan canvien de ciutat o quan es mouen amb el seu vehicle.
I això tot plegat jo crec que dona un marc més estable, de més confiança, però que, insistim, és un pas en un procés que a través del temps, perquè la pròpia ordenança i el propi projecte ho marca i el real decret ho marca, quan passi el temps s'haurà d'estudiar i s'hauran d'implementar noves mesures per anar a poc a poc arribant als nivells que necessitem arribar, que són els que marca l'OMS.
Ahir, un dels temes que més s'està xerrant és que ahir es va anunciar l'acord per internalitzar les escoles Bresol, Sol, Solet i la Lluna, que hauria de materialitzar-se en el curs 2027-2028. Arribam? Ens donarà temps?
Avui és un dia que estem molt satisfets. Nosaltres, com podem, estem molt satisfets perquè el que vam fer ahir va fer ratificar una reivindicació.
que ja van portar nosaltres a ple amb una moció del 2017, en aquell moment Iniciativa per Catalunya, arrel també de la petició del Cercle de Podem, que ja estaven treballant conjuntament en aquell moment, i per tant ja es va aprovar una moció per unanimitat d'internalitzar i municipalitzar les escoles de presó. I el que van fer ahir va ser ratificar el que ja havien signat el 2024.
perquè ara sembla que fa unes setmanes, uns mesos, tothom s'apunta al carro, sabem que també hi ha les reivindicacions de les treballadores que estan venint, però nosaltres ja portàvem molt temps treballant amb això, vam fer dos compromisos d'entrar a govern l'últim, el 2024, i una de les reivindicacions que posava el pacte, i per nosaltres era una línia barbella,
és que això s'havia d'acordar i s'havia de materialitzar. I el que fèiem ahir, que era una denda al document, perquè no arribarien a temps, ens trobàvem en la situació que podien haver tancat, si no haguessin portat endavant d'una nova licitació, les escoles del proper curs,
I per tant el que feien és ratificar una reivindicació nostra, no de ningú, perquè ara sembla que fa temps que algú diu que sempre ho estan demanant, nosaltres ja ho demanaven, hem treballat de manera discreta dintre del govern per fer-lo realitat i el que feien ahir és reformar aquest compromís i posar-li dates.
Allí li dèiem a les treballadores, que estaven a la porta, algunes, que mai la cosa ha estat tan clara, perquè ara tenim una data com a màxim, aquesta data seria la màxim, si poguéssim arribar abans seria el nostre desig, però el que sí que està clar, l'adenda de l'acord que m'han signat ahir, és que abans que acabi el 2026 s'ha de portar a ple el pressupost 2027 que ha d'incloure allà les despeses que suposarà la internalització d'aquestes escoles. Per tant, un dia molt positiu,
I malauradament segur que altres forces polítiques no ho eren tan bé, perquè això era com un xicle, anant estirat el xicle, gairebé no era per fer propostes, sinó per utilitzar d'alguna manera aquesta conflictivitat i aquesta situació de les treballadores, que nosaltres érem els primers, que no ens agradava que tinguessin aquesta diferència tan important,
ja no tenen. I segurament algunes cares d'ahir eren, i ara què fem? Perquè era un element també de desgast i de confrontació amb el govern municipal. Ara ens xerraves de terminis, que era el que jo te preguntava al principi, que és si arribam. Ja la licitació, el 2026 s'acaba i s'haurà de fer una pròrroga
calcular el 2026, al juny, si s'acaba, s'ha de fer una pròrroga que durarà fins al 2027 i és prorrogable, està previst prorrogable un any més.
Per això deia si arribem o no arribem. Arribarem segur perquè el ple del 2026 s'ha d'aprovar el pressupost. I la licitació era... Ara haurem de tirar endavant la licitació perquè tenien uns terminis per poder licitar novament. Ja veurem què passa, perquè és veritat que ahir també ho comentaven, que ara una empresa que vulgui licitar, sabent que se li acaba la licitació, o en un any, o com a mínim en dos anys, serà complicat, veurem com va...
Per això dic que algunes forces pensen que això es pot fer, s'apreta un botó i demà passen a ser municipal i demà passen a... I això no és tan senzill. Hem hagut de fer un treball molt important i ahir ho reconeixem també, el treball dels tècnics per estudiar quina era la millor manera, perquè el que no volien deixar en cap moment, primer, sense servei a la ciutat, de les escoles de presol, i segon, en un limbo a les treballadores d'aquestes escoles i, per tant, tot això ho volem fer...
de la mà de la negociació col·lectiva, de la negociació del que suposa la subrogació d'aquesta plantilla a l'Ente Municipal i que això ho volem fer també de la mà de la seva representació sindical, que és molt important que també tinguem una interlocució per poder anar fent aquest camí i fent aquestes propostes per fer-lo viable i el compromís és que ho hem de fer. Per tant, tothom s'haurà d'arremengar i jo ahir també ho feia a la roda de premsa, demanar a tothom
que sumi, que treballi per en positiu i aquesta serà la nostra manera d'enfocar aquesta negociació. Ahir les treballadores es queixaven que se'ls havia comunicat abans a nosaltres, a la premsa, abans que a elles.
Evidentment, perquè és que el que hem de fer és, amb l'únic i la greu, que ho fèiem públicament, és dir a l'acord que han arribat les dues forces que avui estem al govern municipal. La interlocució nostra, ho torno a dir, la interlocució nostra amb el govern municipal com a empresa és amb la representació dels treballadors i treballadors i no amb el conjunt individual.
Perquè encara que no sembli tan important, nosaltres estem invadint una competència amb unes treballadores que estan ara mateix a una empresa privada i que, per tant, tenen la seva representació sindical, que són la interlocució. És com si, ahir feien l'exemple, és com si demanem a qualsevol empresa, a l'Avebrano i tal, i nosaltres ens posem allà com a ajuntament a intentar negociar les condicions laborals o a dir-los que no ho podem fer. I crec que aquesta és una de les coses que hem d'aprendre, que al final cada canal té la seva representació i la seva legitimitat.
per representar la plantilla. Tornem un segonet al ple perquè en com ho podem presentar una moció en la que demaneu la necessitat de poder obtenir permissos de feina i a les escoles en el cas de perdre un animal de companyia per poder fer el dol. Aquesta és una proposta pionera, no és així?
És pionera. És la primera vegada que un municipi a Espanya es presenta aquesta iniciativa. No vol dir que sigui nou. És una qüestió que a altres països ja està avançant.
a Itàlia, a Xile, hi ha empreses a Espanya, a l'Estat, que donen permís als seus treballadors i treballadores en aquesta circumstància, i per nosaltres era vital llençar la proposta. Llençar la proposta perquè nosaltres som les de la llei del benestar i drets als animals. En Comú Podem ho té clar, de fa temps. I la societat avança, i per tant les lleis també han d'avançar en aquesta societat, no es poden quedar enrere.
La consideració que teníem dels animals com a eina fa unes dècades ha canviat absolutament. Els animals ara formen part de la nostra família, del nostre dia a dia, i el dol per la pèrdua d'un animal representa una situació que no és fàcil d'afrontar per les famílies, no és fàcil d'afrontar pels més joves, pels nens i nenes, i és per això que nosaltres entenem que s'ha de donar un espai. No pot ser que tu perdis un animal, que hagis d'anar al veterinari, que hagis de fins i tot sacrificar-ho,
i al cap de cinc minuts has d'anar a tornar a treballar. S'ha de donar un mínim espai per aquest dol de la família, per respecte fins i tot a l'animal, que és el que reconeix la llei. I és per això que llancem aquesta proposta. La proposta no diu si s'ha de donar migdia, un dia, tres dies, perquè això s'ha d'establir en els espais de negociació. Els espais de negociació que, en primera instància, perquè és més senzill,
es poden donar dins de totes les empreses, qualsevol empresa, fins i tot la pròpia administració, i instem que es doni al propi Ajuntament de Rubí. Però més endavant, això ha de ser un dret consolidat, i la manera que arribi a ser un dret consolidat és iniciar un camí que ha d'acabar amb la modificació d'una llei orgànica, com és l'Estatut dels Treballadors i Treballadores, que contempli que per mort i causa de dol d'un animal hi hagi la possibilitat que un treballador o treballadora tingui un permís remunerat.
En aquest ple d'aquesta tarda també es presentarà alguna moció que generarà certament algun debat, que és el cas de la moció que presenta l'AU per millorar la gestió dels aparcaments municipals, concretament ho focalitzen en l'aparcament de la plaça Salvador Allende l'11 de setembre i el del gimnàs Duin.
Pel que fa a la de Salvador Allende es queixen de manca de transparència per part del govern i ja han dit que quan van presentar aquesta moció a la Junta de Portaveus va haver alguna mena d'enfado.
No, nosaltres no ens envadem perquè algú presenta una moció. Estan al seu dret, és el seu marge de maniobra. Si algú realment vol tenir tota la informació en el darrer minut i treballar amb els tècnics i tirar endavant els projectes, ha de formar part d'un govern. Si no, doncs se li farà arribar com...
com així s'està fent, la informació pels canals que toquen. I quan els documents estan fets i aprovats, se'ls fan arribar. Però, evidentment, no participen a la elaboració d'esborranys ni fan les visites tècniques de l'espai per determinar com està. Aquí el Jordi us pot explicar millor la situació que hi ha, però nosaltres no ens enfadem perquè ho presento una emoció. Simplement, de vegades, és que és la seva necessitat, és el seu espai de treball. Si estàs fora, només pots verbalitzar coses.
En aquest cas, com deia l'Andrés, mancada de transparència, o sigui que durant totes les explicacions habides i per haver, en persona, el propi ple es va explicar. Aquest dilluns, precisament, convocaven el Consell d'Administració de Progussa, on van passar l'informe, tres informes en concret, que es va presentar. Per cert, la UB, com que havia deixat el càrrec, no va tindre representació.
I per tant, sempre que l'AUT, perquè també porto govern obert, i sempre que l'AUT o qualsevol altra força política està demanant documentació que tingui que ser pública i que tingui que donar-s'hi, s'està donant. I en aquest sentit, la manca de transparència, no sé qui la volen aixecar, si és que demanen coses que no es poden tenir perquè no es tenen, doncs això no és manca de transparència, és que no tenim la documentació. I tot s'està fent amb el que toca per gent, la transparència que toca...
i en aquest sentit parla de moltes coses, la gestió al final és una emoció que no vull fer un espòiler, diré que aquesta tarda al pre, però és una emoció que no té cap sentit, perquè demana coses primer que ja s'estan fent i altres que no es poden fer, perquè...
Demanar la gestió d'un aparcament, que ara mateix s'està vendent un informe, com li podem obrir i quan li podrem obrir, és com dir coses que són impossibles en aquest moment. És una emoció de cal a la galeria, perquè sabem que tenia molta preocupació. El primer és el govern municipal, la manca d'aparcament, i amb això estem treballant per trobar espais. És una emoció que, bàsicament, farà o diu el que nosaltres ja estem fent.
Més coses. Demà se celebra el Dia de la Memòria Democràtica, una efemèride que cau en una data complicada a Catalunya. Rubí, no sé si es farà alguna cosa des de la regidoria de Memòria Històrica. Què aneu de dir d'aquest dia?
La veritat és que la llei es va aprovar el 2022 amb l'antic govern estatal i és una llei molt pionera que avança molt, sobretot en la reparació de les víctimes i tot allò que va haver de veure amb la dictadura i la guerra civil.
Nosaltres teníem preparat actes pel dia 31, però com queia, el dia 31, avui ple, vam trobar que no... Bueno, tindria poca... Poca recorregut. Poca recorregut i per tant el que hem fet és programar coses que les volem...
preparar per la segona setmana, que entre d'altres, coses que volem fer, és la inauguració definitiva del refugi, després volem fer una visita guiada per l'exposició que avui tenim encara al museu, més enllà de Mauthausen,
que a més és una exposició molt important que va servir el fotògraf Francesc Boix gràcies a les seves fotografies que va fer al camp de concentració va servir per empresonar i per condenar molts nazis per tant és una exposició molt important que la volem explotar i la volem presentar i després prepararem estem preparant la taula de memòria per presentar una sèrie de projectes que volem tirar endavant amb el pressupost que tenim aquest any i que esperem que la gent ho agafi amb
amb molta il·lusió, perquè la veritat és que portem mesos treballant amb aquests projectes que volem presentar. Algun avançament d'aquests projectes se pot fer? Bueno, serà una cosa xula, que jo crec que és una cosa que no tenim... Bueno, crec que no la tenim avui dia a la ciutat, i que esperem que comencem a tindre aquesta... sobretot de cara als joves, aquest espai, aquestes situacions, perquè la gent no s'oblidi del que va passar, no?
Ja sabem que allà on està governant la dreta, en l'extrema dreta, estan traient totes les regidories de memòria democràtica i estan intentant inclús canviar els llibres de text dels nostres fills i filles perquè sembla que la dictadura va ser un passeu de flores i per tant això és el que hem de no oblidar i a la nostra ciutat tenir la sort de tindre aquesta regidoria i impulsar molts projectes.
En els últims mesos s'estan fent diferents obres de col·lectors i clavegarants a diferents zones de la ciutat. De fet, aquí al costat, just sota del monument del 25 de setembre, pareix que hi ha hagut algun moviment. Ja tenim alguna novetat? Sí.
Et parlo de tres obres, perquè les obres del Cicle de l'Aigua, quan es fan, són molt visibles i després tot, com més, per definició, queda soterrat i no ho és. El monument que tenim aquí, de la Riera, dels Subiracs, estem pendent de la seva restauració per poder reprendre l'obra del Cicle de l'Aigua. El col·lector es va fer, el col·lector del carrer Catmo, però manca un dipòsit, un dipòsit ben gran, que s'ha de posar al costat de la Riera, i per fer aquestes obres cal una perforació...
que no volien fer abans de reparar les esquerdes que tenia el monument. Llavors això és una cosa que està en marxa i que es produirà ben aviat l'actuació sobre el propi monument. I les altres dues obres, que també són molt importants i a més molt visibles i que ara inevitablement provocaran alteracions en la circulació,
Són una que hi haurà el que està allà en marxa al barri del Castell per millorar la capacitat hidroel·lica dels col·lectors. Hi haurà nous elements de captació, nous col·lectors. Pensem que és un punt baix de la ciutat, molt a prop de la Riera.
i són unes obres que estaran al voltant d'uns 140.000 euros i que afectaran al barri les properes 6-7 setmanes, de manera que hi haurà tals de circulació, però al final, evidentment, tot allò tindrà una millor capacitat i un millor funcionament. I l'altre que també és molt important, perquè estem parlant de vora mig milió d'euros, és la zona de la Plana del Castell, un carrer que va estar tallat durant uns dies, el carrer Bassas i tot aquell entorn,
i el passatge a Sant Galletà. Aquell passatge, aprofitant aquestes obres, el transformarem en plataforma única. Tot ell anirà de Bass a Sant Galletà, tot serà plataforma única, i és per això que val la pena coordinar les actuacions. Es faran també altres instal·lacions, es millora l'accessibilitat en aquells carrers, i tot plegat també farà que durant les properes setmanes es produeixi algun altre tall de trànsit al carrer Bassas, que és un carrer força important,
però intentarem que les molèsties siguin les menors possibles i el resultat serà que la capacitat hidràulica de tota aquella zona es multiplicarà pràcticament per 3 i minimitzarem les situacions de pluja forta que podien provocar presència de molta aigua a la via pública. Quin termini tendrà aquesta? Aquesta ja porta diverses setmanes en marxa.
i en principi les afectacions de trànsit del carrer Bassa es produiran les properes setmanes, i tot plegat ens pot portar tranquil·lament 8-9 setmanes d'alteracions, però la part final, la part de final d'any ja seran alteracions menors, perquè afectaran a trams de carrer que no són carrers principals de pas.
Però en vuit, nou setmanes estarà acabada? És el propòsit. O només són els talls? És el propòsit. Tu quan comences una obra sap quan la comences. No, no quan acaba. I tens previst una data d'acabament. Però si en el camí vas trobant de vegades, quan fas un forat de vuit metres trobes coses. Que no penses que estiguessin com estan. Doncs tot plegat la previsió és aquesta. Però anirem veient i anirem informant.
I ja per anar acabant, perquè ens anem quedant sense temps, la finca Font del Ferro plantarà 167 arbres abans que acabi l'any i uns 400 més durant el 2026. Estem xerrant d'arbrat nou, de substitucions, per què es fa? Una mica tot. Per nosaltres, fa uns mesos que vam agafar aquesta responsabilitat de govern, els arbres són una obsessió.
És una obsessió que tenim fa temps i ara per fi tenim la competència i la volem aplicar a màxims. Fins ara la Font del Ferro no havia treballat en plantació d'arbarat viari.
llavors hem col·laborat amb ells i estem molt satisfets, perquè ja és una realitat, ja s'estan plantant els arbres, i afegirem aquests 167, doncs l'aportació que aquest any serà d'uns 250 arbres més per part del propi servei, també està prevista una compra adicional de 90 més, i al llarg de l'any que ve la idea és que Font del Ferro tingui la possibilitat de plantar 400, però els altres serveis municipals puguin afegir-ne més, per tant ens haurien de donar una xifra mínim 600-700.
I bona part d'ells són reposicions, perquè venim d'una situació molt preocupant, molt preocupant amb arbres morts o amb arbres que necessiten reposició. Ja és de natural que un cert percentatge dels arbres de la ciutat necessiten reposició.
Hi ha accidents de trànsit, fins i tot hi ha herbicidis, encara que sembli mentida, persones que intencionadament maten els arbres en algunes ocasions i altres que tenen un descès natural. Però la situació que hem viscut de sequera ha fet que una gran quantitat d'arbres estiguin malmessos. I és per això que hem d'intensificar i redoblar aquest esforç.
Doncs bé, el que dèiem, ens hem quedat sense temps, ens quedaven moltes coses per xerrar, però fins aquí ha arribat a la grups municipals opinant d'avui. Moltíssimes gràcies, Andrés Medrano i Jordi Arnaix, per ser-hi aquí avui, i vos esperam a la propera cita que tenguem. Salut. Gràcies a vosaltres. Adéu.
Sonido vinilo Espacio musical que rende tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
Tots els dilluns de 9 a 10 del vespre escolta Musical Express. Tots els èxits dels 70 i 80.
Mitja hora de pop i rock i mitja hora de country. Combinat amb la millor American Music. Musical Express, amb Francesc Vidal. Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. Experimenta.
Guaita que tenim. Obrim la finestra per observar i comprendre el nostre entorn natural. Amb Sergi Corral. Benvinguts i benvingudes a un nou Guaita que tenim amb el nostre biòleg Sergi Corral. Sergi, bon dia. Molt bon dia, Ona. A veure, de què ens parlaràs avui? Doncs avui es presentarem... Aviam, es fa difícil, eh? Perquè normalment volem que els programes aquests siguin una cosa...
o una cosa que incentivi, de bon escoltar, de bon paï, d'allò de sortir a la natura. I avui no ho serà. Avui us presentarem una història una mica trista. Oi? Una història al voltant de la natura, però una mica trista. És una història relacionada amb el nostre amant, amb el Mediterrani, i un dels seus habitants. El relat de com el vell marí, és a dir, la foca monjo, s'ha extingit gairebé a tota la conca mediterrània.
Vaja, sí que és una història trista. Una història trista. Anem per parts. Anem a saber una mica més d'aquest animal, d'aquest mamífer. La foca monjo, en científic es diu Monacus monacus, és l'únic representant europeu d'aquest gènere de mamífer marí.
D'adults poden assolir de 80 a uns 2,4 metres de longitud. Poden arribar als 320 quilos de pes. Les femelles són lleugerament més petites que els mascles. El seu pelatge és de color marró o gris fosc, amb un ventre una mica més pàl·lid. És una espècie costanera que s'alimenta bàsicament de peix, cefalòpodes, és a dir, calamans, pops, etcètera.
crustacis, crancs... Combina la pesca a mar obert amb les estades a platges o penyassegats, on també hi cria. I les cries solen néixer cap a la tardor, just en aquesta època. I en poques setmanes ja poden arribar a nedar a mar obert. Carai, molt valentes elles, eh? Teniu la imatge mental d'una foca, en aquest cas de la foca monjo, una espècie europea, l'única del seu gènere a Europa, però clar, es tracta d'una espècie amenaçada.
Clar, m'has dit que en queden molt poques, no? Per tant, gairebé perill d'extinció. Exactament això. Per la Unió Internacional de Conservació de la Natura, la UICN, que és l'encarregada de posar les espècies de qualificar si una espècie està en estat normal, si està vulnerable, si està amenaçada, si està en perill d'extinció, etc. Se suposa, segons les darreres estimacions, que resten uns 600 individus.
Actualment només es troben colònies permanents al Marageu, a Grècia, on hi ha uns 300 individus, a les illes de Madeira, que hi ha uns 50 individus, i a diversos indrets de la costa sahariana del Marroc, que en queden uns 250 individus. Aquesta distribució, evidentment, no té res a veure amb la que havia hagut històricament.
On estaven abans? Doncs mira, les seves colònies s'estanien per tota la conca, tota la vora de la Mediterrània i fins a Canàries. I ara allà a les Canàries ja no hi arriben. Ja no hi arriben, ja no n'hi ha. D'això en tenim, per exemple, uns registres fòssils, perquè s'han trobat ossos de foca, de caceres, que havien fet els antics habitants, per exemple, del Paleolític i del Neolític. S'han trobat ossos. Una d'aquestes restes, per exemple, es va trobar a Gabà.
en unes restes del poble de Gabà. Per tant, les foques, com en molts altres indrets del món, es caçaven per la seva carn, el greix, l'oli i la pell, els que en tenien quan eren els caçadors. Però la cosa va canviar una miqueta, com tantes altres coses, al segle XIX i segle XX. Què va passar a aquesta època?
Doncs les poblacions de focamonjo van caure en picat. Seguien caçant pels motius que hem dit abans, els de segles enrere, però també els pescadors, els propis pescadors, van decidir eliminar les foques.
Ui, i això per què? Extingir-les. Perquè, segons ells, era una competència directa a la pesca. Se'ls menjava els peixos. Se'ls menjaven els peixos. O hi havia la seva entesa, el seu pensament, que se'ls menjaven els peixos, els feien malbé les xarxes, etcètera, i van decidir carregar-se-les per complet.
Per tant, és una mica una de les causes, no? És una de les causes, sobretot amb alguns exemples. A Balears, el darrer exemplar de Vellmerí va ser caçat l'any 1958. Buf, fa molts anys, eh, d'això? Vull dir que ja fa molts anys que estan en perill d'extinció. Sí.
I a Catalunya, els últims exemplars que es van caçar, també corresponien al voltant dels anys 40 i 50. El mar d'Alboran, que està al sud de la península ibèrica, molt a prop de l'estret de Gibraltar, l'última foca monjo que es va veure data de l'any 1992 a les Illes Xafarines, que són de la zona. Per tant, sí, gairebé de 30 anys. Bé, més de 30 anys, sense foc. Més de 30 anys extintes a Catalunya...
Mar Balear, gran part de França, gran part d'Itàlia, o quasi tot Itàlia, gran part del nord d'Àfrica, de colònies del nord d'Àfrica mediterrània i Canàries, per aquests motius que hem vist abans.
Hi ha altres motius, a part de la pesca? Com a tot el que passa pel mar, ha de conviure amb la contaminació de les aigües, el trànsit marítim i la sobrepesca del mateix que les foques mengen. Perquè si ella és una depredadora o està dalt de tot de la cadena tròfica, nosaltres també ho estem. O sigui, ja no parlem de sobrepesca de foques, sinó sobrepesca de peixos. Exacte, sobrepesca de peixos del seu aliment. Exacte.
En una costa on cada cop està més influenciada pel turisme, no sembla que sigui el millor entorn perquè aquest vell marí, aquesta focomonjo, torni a guanyar aquest territori perdut. Per tant, ho té una mica cru, eh? Té una mica pelut. Té molt pelut estendre les colònies des de les colònies que hi ha actual, aquests nuclis de població concrets, a altres zones.
Malgrat això, ara sí que posarem una mica de brots verds al tema, malgrat això, i ja posats a la primera dècada dels 2000, se n'han tornat a albirar algun exemplar a la costa de Balears, a l'entorn de Balears, concretament a l'arxipèleg de Cabrera. Però, en tot cas, es tractava d'un exemplar de pas i no de cap colònia estable. També s'han trobat restes d'ADN.
Clar, el que necessitaríem és una colònia estable perquè es pugui reproduir i pugui repoblar, no? Però aquestes colònies estables només són possibles en zones, com he dit abans, amb molt poca pertorbació turística, per exemple, o urbanística.
clar, necessiten zones molt aïllades. Per exemple, l'Arxipel·lecte de Cabrera, que és per nacional, seria una molt bona zona per... Per tornar-s'hi a establir i crear aquesta població de focos. Per tornar-s'hi a establir. Altres temes són, per exemple, els projectes de reintroducció que ja s'han començat a planificar.
Per tant, ja s'està treballant, perquè aquesta foca... S'està treballant, s'està treballant. Clar, en un animal, en aquesta situació, els científics estan treballant perquè veiem com es pot recuperar d'alguna manera i que no l'acabem perdent del tot. Mhm.
Per exemple, a Balears, des de la primera dècada dels 2000 ja se'n parla. La Direcció General de la Conservació de la Natura del Ministeri del Medi Ambient i la vicepresident i viceconsellera de Medi Ambient de Canàries també van engegar en fons comunitaris LIFE el projecte per a la recuperació del vell marí a les Canàries, que encara es troba en fase d'estudis i viabilitats, encara que ha rebut el vistiplau de la UICN, d'aquesta Unió Internacional per la Conservació de la Natura.
Per tant, dos espais, Balears i Canàries. Exacte. Un altre projecte similar és el Pla d'Acció Internacional per a la Recuperació del Vellmarí a l'Atlàntic Oriental, que això ve de dins la Convenció sobre les Espècies Migratòries, en la qual, a més d'Espanya, hi participen Portugal, Marroc i Mauritània.
També hi participa la Fundació Hàbitat, ONGs, etc. Així mateix, el Fons pel Vell Marí fa un seguiment de l'espècie i campanyes de sensibilització a la part africana, és a dir, a Marroc, Algèria i Tunísia, d'aquesta espècie. Perquè allà és on te dèiem que encara n'hi havia, no? N'hi havia aquelles 250 a la costa sahariana... A la costa sahariana...
a la costa atlàntica i nord-àfeca, que encara n'hi havia. També fan projectes de conservació d'aquestes foques i també s'està mirant. I no només això a Catalunya. Per exemple, la Fundació Territori i Paisatge va elaborar un primer pla amb un marge d'actuació de 8 anys. Va ser elaborat el 2011. I més recentment, des de la Generalitat, el nou secretari general de Medi Ambient, en Jordi Sergatal,
a plantejar la reintroducció del vell marí a un lloc que ens toca molt de prop. A veure, quin és aquest lloc? A l'espai natural de les Planasses i Vols Roig, d'aquí a l'escala, corresponent al parc natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter.
Fins ara hem de dir que cap d'aquests plans ha reeixit. O sigui, són desitjos, paraules al vol, globus sonda, digue-los com vulguis, que, clar, una cosa és fer la reintroducció i una altra cosa és que aquesta reintroducció fos viable, per exemple.
Una derivada de tot plegat, que aquí sí que no ho sabràs o no ho agafaràs. Tu saps que hi ha una cosa molt problemàtica actualment amb el peix, que són els anisakis, que és aquell eràcit present en molts peixos que pot causar alguns problemes gastrointestinals, etcètera. Per això recomanen coure el peix, congelar-lo, etcètera.
Doncs els anisakis només pot finalitzar el seu cicle vital sent que el seu hoste sigui un mamífer marí. Ah, carai. Una foca és un mamífer marí. Exacte. Un dofí, una balena, una foca, un catxalot, etc. Llavors, si tenim foques aquí, aquest paràsit es pot desenvolupar. Exacte. Actualment, el Mediterrani, que no és una zona on hi hagi molta prevalència d'aquest paràsit,
d'aquest nematode, crec que és, hi ha molt més a l'Atlàntic, al Mediterrani, doncs s'hi podria establir amb més quantitat. Podria tenir més força. Hi ha coses, la natura, moltes vegades,
Aquestes coses, en aquest cas, seria una reintroducció natural. I aquest paràsit és natural, també. No vindria d'aquí, no? Però moltes vegades amb la reintroducció també s'ha de pensar en les conseqüències. Perquè tu estàs tornant a reintroduir un ésser viu que fa molts anys no hi era en aquest territori i com influeix actualment a l'ecosistema.
Clar, perquè els ecosistemes han canviat, no?, amb l'aparició i desaparició d'espècies. Exacte, els ecosistemes han canviat molt. No només amb l'aparició i desaparició d'espècies, sinó amb el clima que hi ha actualment, amb la presència humana, amb la presència d'industrialització del mar, que és un altre tema que tractarem algun dia, perquè el mar cada cop està més industrialitzat. I això no només influeix en la contaminació, sinó influeix, com dèiem abans, en el trànsit marítim, que les hèlises...
I les quilles dels vaixells pot fer aquests mamífers marins, o ofereixen els mamífers marins. I un altre tema molt important que és el del soroll, que normalment passa molt desapercegot. Però el soroll en un ambient marí és molt important i molt nociu.
Clar, perquè és molt silenciós, no? És molt silenciós. No tan silenciós com deia el costó del silenci blau, però sí que és silenciós. Però determinats sorolls de motors, d'engranatges, de mecanismes, etcètera, per exemple, s'ha demostrat que en cetacis...
els deixen portar molt per al sonar intern, els poden fer desorientar-se i embarrancar a les plages o a les costes. Per tant, hem d'anar molt al tanto amb aquestes coses abans de reintroduir una foca, reintroduir una espècie d'aquestes. Ojo't!
Exacte, s'ha de mirar molt bé quines conseqüències pot tenir. Però igualment tots aquests treballs que s'estan fent en altres zones, com ens quedem amb la reintroducció que s'estan fent a Cabrera... Primer ens quedem en els plans per la protecció dels llocs on estan. I després aquestes zones de reintroducció, que si pot ser en espais, per exemple, que són...
parts nacionals i amb característiques d'arxipèl·leg geogràficament siguin molt menys vulnerables al que li pugui rebre de fora, doncs molt millor. Perfecte, doncs moltes gràcies Sergi, molt interessant aquest Guaita, tot i que hagi sigut una història una mica trista, al final li hem acabat donant aquesta volta, no? Sempre. Hem tingut aquests brots verds que els hi deies. Doncs gràcies i ens retrobem al proper Guaita. Fins la propera.
Arribam al torn dels esports, que allò... Sí, això, ja pot marxar, ja pot marxar. Vinga, seu a mi, ja marxo. Adeu. Exacte, perquè només entrar a l'estudi el Toni Bravo, el company d'esports, que nosaltres i el dionam al seu espai per poder explicar-nos tot el que passa a la ciutat, només entrar em diu que té cara de dolenta.
No, però això és per Halloween, per la castanyada, per la castanyada. Tens el cap de setmana, amb els dos nins que tens, se t'està posant cara de castanyada, de castanyera, de castanyada. No sé si ho estàs empitjorant. Tu tens marxa o no tens marxa, tu? És tipo la Leticia, com mucha marxa o no? A jo m'acosta moltíssim fer marxa. Per què? Estem xerrant del letisme, ara, eh? Sí. Anem bé, anem bé. M'acosta molt, molt, no sé...
Fer aquesta manera de caminar m'acosta moltíssim. I aquest moviment també de cadera. El moviment de cadera sí que el tinc, perquè he fet dansar el ventre molt de temps. A banda del ballet també he fet dansar el ventre. El moviment de cadera el tinc, però no sé caminar fent això. Ho trobem molt difícil. Saps què? És que d'aquí a no re tindrem l'Ignasi Melo. Bueno, el tindrem al programa Esports al dia. Ja li preguntem. A dos quarts de...
Molt bé, avui sí, dos quarts de dues. Li preguntarem, ensenya'ns una miqueta, aquí tenim a la PAM, ja anirem que pugi un moment a dalt, ensenya'ns una mica la tècnica, perquè ella sí que té el moviment de cadera, però no té aquest tiqui-taca de les caderes per anar fent aquesta marxa i que no siguis penalitzada.
No te preocupis que no competiré amb això. Però per anar fent-ho, a més, tindràs tot un expert, perquè l'Ignasi Melo de la Unió Atlètica Rubí és un atleta màster. Fa pocs dies es va coronar campió d'Europa als 10 quilòmetres marxa en la categoria M70. Va ser aquest campionat d'Europa màster d'atletisme que es feia a un lloc que a mi m'encantaria també anar-hi, que és l'illa de Madeira. Jo no sé si has anat o no.
No, però és un lloc que tinc allà apuntat a la llista. Per cert, deies això de M70. Això volem dir que té 70 anys? Sí, aquest home... Bé, més de 70. Aquest home porta gairebé 60 anys a l'atletisme. Déu-n'hi-do. Ja ha recorregut més de 120.000 quilòmetres, aproximadament. No ho faré mai, això. Espera't, quantes voltes a la Terra és això?
No tinc ni idea, però deuen ser moltes, no? A veure. No, no, no me facis dir números perquè la liaré part de... Vinga, està entre una i vuit, va. Set. Menys.
Tres, tres vegades. L'Ignasi Melo també va pujar al podi... Avui has d'haver fet... També va pujar al podi per recollir l'or per equips amb la selecció espanyola. Doncs el tindrem avui per xerrar de la seva trajectòria, per xerrar també de la tècnica, li hauré de preguntar per la tècnica també per tu, i també del que significa l'atletisme a la seva vida i que tenim la sort de tenir aquest home a la Unió Atlètica Rubic. Molt bé.
L'agenda del cap de setmana també, com dèiem, està marcada per la castanyada, està marcada per Halloween. Tu ets de la castanyada o de Halloween? De les dues coses. I saps què passa? Jo soc de Mallorca. Tenim un problema. Quin problema hi ha? Que no feu... O sigui, tots els anys no es fa a Mallorca...
Recuerda-me. No, no, és que nosaltres tenim... No, no, cada vegada saben important les tradicions i això, i cada vegada se fan més aquestes coses. El que passa és que nosaltres a Mallorca no tenim tradició de castanyada. Què dice usted? No, nosaltres no fem castanyada ni fem panellets. Nosaltres el que celebrem, ho he explicat moltes vegades, és el dia de les Verges, que és la nit del 19 al 20 d'octubre.
Però per tots els sants a Mallorca... Per tots sants anem al cementiri a honrar els nostres difunts. I la vigília? Què feu la vigília de tots els sants? Res.
Ara s'afaga Halloween, però... Veniu tots els de Mallorca, veniu a la pista Francesc. Però un moment, un moment, és que per la mateixa regla de tres que diuen en castellat, vosaltres no feu el dia de les verges i jo no m'enfat. S'emprende la filosofia, no? Sí, clar, però és que el dia de tots els sants és com una festivitat per un rà.
a tots els nostres morts. Escolta, Mallorca, justament el Dia de les Verges es fa... 10 dies abans es fa el Dia de les Verges, que està molt bé. I menjant bunyols, i es reparteixen flors... Un dia vos l'explicaré, aquesta tradició, perquè és molt xula, perquè dius, Dia de les Verges, i estàs pensant en algo religiós. No, estem honrant a unes dones que van lluitar per defensar l'illa.
Això em sembla molt bé. Però anem a parlar de la vigília de tots sants, que serà aquest divendres, perquè tots els de Mallorca, tota la resta del món també, perquè ens escolta per streaming, esteu convidats a venir a la pista Francesc Calvo, ja farem una cua que sigui molt llarga per poder entrar, perquè el 100 patins no celebra jornada esportiva aquest cap de setmana i l'aprofita...
per celebrar el castabuin. Castabuin. Una barreja de castanyada. Que faran activitats. Quines activitats? Doncs per totes les edats, també, per tots els públics, pels nens, hi haurà una gincana, hi haurà també un túnel de terror, que tindrà dues versions, una pels nens i una per totes les edats. Tot això us ho explicaran al programa d'avui. Ja et sé marxar? Ja està, José?
Això és com el 1, 2, 3, saps? Campana i s'acabó! Saps, de la nostra edat? Vinga, va, doncs que ja marxo. A la teva edat, que jo era una nina amb el campana i s'acabó. Ei, que tu ja tens aquí les pates de gallo. Les he tengudes sempre, era jove i les tenia. Ja està, ja està, o sigui, que no fotem ara. Que farem també al programa un repàs.
d'aquells clubs que no juguen la seva jornada avui. Tot això, els esports del dia, va. Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Toni, que tot passis bé a la Castanyuín i algun dia celebra el Dia de les Verges. Vinga, ho celebrarem. Vinga.
I avui, 30 d'octubre, de qui és l'aniversari, Gloria Dalmas, bon dia. Hola, Pamela, bon dia. Doncs mira, avui fa anys, Ivana Trump, que en fa 44, Ivana és filla de Donald Trump, és empresària i exassessora de la Casa Blanca, amb una trajectòria destacada en moda i negocis internacionals.
Sí, sí, perquè és filla de Trump, perquè si no... Bueno, Cristina Castaño, que en compleix 45, l'actriu espanyola és molt coneguda pel seu paper a la sèrie, ja ho sabem, la que s'avecina. Sí, però també ha treballat en cinema, teatre, consolidant-se com una de les cares més familiars de la televisió. És que tothom que la veu la coneix, eh?
També fa anys Cristina Pedroche, que arriba als 35, la presentadora i col·laboradora televisiva ha destacat en programes d'entreteniment i és molt popular per les seves aparicions a les gales de cap any, com o no. I moltes vegades és un poc polèmica, eh? Jo diria que quasi cada any, eh? Però bueno, vamos a correr un tupido velo que es diu.
I finalment acabarem amb Juan Luis Cebrián, que celebra, de tots, avui és el més gran, 81 anys, periodista i empresari espanyol, cofundador del País i una figura clau en el periodisme i els mitjans de comunicació a Espanya. Molt bé, doncs... Això és tot per avui. Està molt bé. Amb tots aquests aniversaris, moltíssimes gràcies, Glòria Dalmas, i molt d'anys per tots. Per molts anys a tots.
I no marxin perquè ara arriba la Lídia Martín amb la tertúlia i nosaltres vos deixem, com sempre, amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Hola, què tal? Molt bon dia. Avui la nostra recomanació va vinculada a aquell pop més glamurós francès que l'any 2012 va iniciar una nova carrera dins l'escena musical francesa i que a més a més va arribar a moltíssima gent. Potser aquesta formació que avui us recomanarem no és de consum mainstream aquí a Espanya, aquí a Catalunya, però de ben segur que els seguidors de l'escena francesa la reconeixeran fàcilment.
Això que estem escoltant és el tema Me Da Igual, un tema que es diu així, Me Da Igual, encara que siguin francesos, de la formació L'Emperatruis, una banda francesa de pop i de nou disco formada l'any 2012 a París. Atenció, originalment va ser fundada pel tecnista i compositor principal Charles de Boiseguin amb un projecte en solitària. El projecte es va expandir de la seva formació inicial fins a la incorporació de la vocalista principal La Flor d'Ingigí,
Això va ser l'any 2015. Sempre han tingut protagonisme vocalístic i, a més a més, amb aquell punt especial, diferent. Fins a l'edat d'avui, l'àmpara Trich ha llançat al mercat tres àlbums d'estudi a través del seixell Microclima.
Estem parlant de l'àlbum Madari, l'any 2018, Takosubo, l'any 2021, i la més recent és la Pulsar, llançat al mercat el 7 de juny del 2024. Doncs hi ha hagut un nou canvi a la formació i hi tenen nova vocalista, anomenada Luf. Atenció, perquè la nova vocalista i el nou treball de l'Empregat Ruiz sona així, així de bé.
Porta per nom Chrysalis i té aquest punt glamurós i ballable, únic de l'Àmpegat Ruiz.
Va, deixeu-vos emportar, perquè ja es quernes, eh? Ens ho podem passar molt i molt bé aquesta nit, al ritme d'aquesta formació francesa. Us deixo amb bona companyia amb el glamour de l'emperatrio, de l'emperatris. I didn't scream, I didn't please.
I watched a fire dance on me Whisperse your eyes like gentle breeze You're breathing me like healing seeds You lock me down with angry seeds Hang me high, I didn't bleed Although I was born for this I break the hush of chrysalis
Fins demà!
Fins demà!