Passen gairebé 8 minuts de les 9 del matí i començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 4 de novembre. Avui conversarem amb Daniel Pérez, el director general de l'Energètica.
Ja sabeu, l'empresa pública que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable. La seva acció es centra a promoure la producció d'energia neta, avançar cap a la sobirania energètica de Catalunya i valdar per l'equilibri territorial del país i contribuir a la justícia social energètica.
Xerrarem amb ell perquè l'Institut La Serreta és un dels primers centres educatius de Catalunya que genera electricitat sostenible dins el projecte del repte de la Generalitat d'arribar a l'autoconsum abans del 2030. Ens explicarà com s'ha implantat aquesta iniciativa a l'Institut, com funciona, qui dóna servei i quins són els reptes i objectius als quals s'enfronta, entre altres.
Això en uns moments. Després tendrem als estudis dues agents cíviques, una de veterana i una de recent incorporació, perquè des de fa una setmana i mitja la ciutat té quatre noves agents cíviques. Amb elles coneixerem el dia al dia i en el cas de la nova com s'estan adaptant a aquesta nova feina.
Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 del matí arribarà la tertúlia en la qual s'analitzarà l'actualitat amb Sol Espósito, Gerard Moreno, Martí Pujol i Ània García, que de ben segur xerraran sobre la situació política a València, entre altres temes. I per acabar, a les 11 del matí, la Lídia Martín conversarà amb l'historiador Manel Soler per xerrar sobre la ponència sobre la Guerra Civil
que donarà la setmana vinent a l'Auditori Ballonrat. A més, també gaudirem d'una nova secció d'avents amb Maria Rosàs, on de ben segur aprenem coses vitivinícoles que no sabíem. Comencem!
A la nostra ciutat, l'Institut La Sarreta s'ha convertit en un dels primers centres amb plaques soles pròpies. Volem saber com funciona aquest projecte i què representa dins del gran repte d'arribar a l'autoconsum abans del 2030 de la Generalitat i per això conversarem amb Daniel Pérez, director general de l'Energètica, l'empresa pública que impulsa aquesta transició energètica als edificis de la Generalitat.
Bon dia, Daniel. Molt bon dia, què tal? Molt bé. El nostre institut, aquest institut de la Sarreta, com dèiem ara, és un dels primers centres educatius que tenen aquesta instal·lació fotovoltaica dins del Pla d'Autoconsum de la Generalitat. Com va sorgir la idea de començar per aquest centre? Per què aquest centre i no un altre?
Bé, nosaltres tenim, com bé ho he explicat, un repte que és fer 1.400 cobertes públiques de tota la Generalitat. Això va des d'instituts, caps, jutjats, comissaries, conselleries... I en aquest sentit vam fer una crida als equipaments públics a veure qui volia i, a mesura que s'anaven apuntant, anàvem projectant les instal·lacions. Aquest institut de Sarretes va ser dels primers que es va apuntar
i va ser un dels que per tant vam prioritar. Actualment d'aquestes 1.400 tenim unes 150 instal·lacions ja fetes i la Sarreta n'és una. I quina importància té aquest projecte, aquestes primeres instal·lacions dins l'estratègia global de l'energètica fins al 2030?
Les primeres són les que ens permeten també aprendre i millorar processos. En aquest cas, la Serreta, la particularitat que té és que, a banda de ser una de les 150 que hem instal·lat els dos primers anys de vida de l'energètica, és una de les primeres, de les cinc primeres, on s'ha provat el sistema d'autoconsum col·lectiu, que després s'anirà expandint a totes. Perquè una cosa és fer la instal·lació, que és relativament fàcil fer una instal·lació...
solar avui dia és una tecnologia aprovada, se n'han fet més d'un milió i per tant serà ben fàcil fer-ne. I una altra cosa és després, que fas de l'energia. Habitualment aquestes instal·lacions estaven enfocades a autoconsumir per part de l'edifici on s'instal·len les plaques tota l'energia i el que s'obri s'envia a la xarxa i en aquest cas l'Institut de Serretes
projecte pilot, en el sentit que vam dir no, no té sentit que enviem l'energia a la xarxa i que ens la paguin a preu pràcticament de zero, sinó compartir-la amb els edificis del voltant. I com que Rubí és un municipi que està bastant compacte, la normativa que et permet compartir al voltant de dos quilòmetres aquesta energia, doncs en el cas de Rubí és fàcil trobar edificis públics a menys de dos quilòmetres de l'Institut La Serreta.
I això és el que vam fer. Si fos en un municipi rural, potser en dos quilòmetres no trobaríem cap edifici públic més. En canvi, aquí teníem la comissaria, teníem el cap Sant Genís, teníem el cap Anton de Borja, teníem els jutjats. I amb això hem vist què produeix l'instal·lació a la serreta i hem assignat un coeficient a cadascun d'aquests equipaments. En total, cinc equipaments que es beneficien d'energia més barata gràcies a aquesta coberta de l'institut.
Això t'ho volia preguntar, perquè ara que ens explicaves això de l'autoconsum col·lectiu, que és com molt nou per tots, la Sarreta només es queda al 5% de l'energia i tota la resta va, com has dit, a la comissaria, als jutjats... Com es gestiona aquesta distribució de l'energia? Sí, és que nosaltres, com a Generalitat, el que ens passa és que tenim...
Edificis deficitaris i edificis excedentaris. Els instituts normalment són edificis excedentaris, perquè són edificis que no tenen un consum excessiu. Normalment un institut funciona a vuit i mitja, dues i mitja, potser alguna tarda, que estan només els professors. I, per tant, en moltes de les hores solars l'edifici no està consumint suficient. I el mateix ens passa els caps de setmana, a l'estiu...
Setmana Santa, vacances de naval... Com assignar de manera eficient aquesta energia? Una opció podria ser, i bé, doncs fem una instal·lació a l'Institut de la Serreta que sigui el 5% de tota l'instal·lació, que és el que necessiten, i deixem la coberta, per tant, buida per la resta de potencial, i per tant només fem el 5%. Què passaria? Que faríem una instal·lació més cara, perquè una vegada puja, s'ha posat les plaques,
posar-ne 20 o posar-ne 1.000. Home, hi ha diferència, evidentment, perquè has de pagar les plaques, però hi ha tota una part de coses que el desplaçament, el pujar, la línia de vida, la prevenció de riscos, tot això, que ja la pagues igual, pràcticament igual. Per tant, com més gran sigui la instal·lació, també més barata. Així, l'Institut de la Serrata es beneficia d'un 5%, però d'una instal·lació més barata del que seria si només fes l'instal·lació que necessita,
I els altres edificis, per exemple, la comissaria de Mossos, que té un horari molt més llarg que no pas l'institut, doncs les hores que l'institut no està consumint es pot donar a la comissaria o es pot donar als CAP, que també tenen un consum molt més intensiu i més espès en el temps. Per tant, és una manera de repartir entre el que es necessita. També ens trobem a altres llocs que l'institut té un pic de consum
La gent al matí, si tenen una classe de tecnologia, estan fent servir eines elèctriques i en aquest moment potser hi ha un pic i fins i tot necessita de fora, però després la resta del dia normalment l'institut és sedentari. Llavors es tracta de fer com una mena de comunitat energètica pública entre tots els edificis que estiguin a menys de dos quilòmetres.
Ens explicaves això d'edificis que estiguin a menys de dos quilòmetres. Aquest és l'únic criteri que s'ha seguit per triar quins són els edificis que es beneficien d'aquesta energia compartida o n'hi ha altres criteris? Sí, nosaltres fem el que en diem la xarxa neuronal.
que es tracta justament de mirar, perquè és normativa, els dos quilòmetres, per tant, això ho hem de complir. Ara és cert que hi ha una proposta de real d'aquest per passar-lo a cinc, que a nosaltres ens ajudaria molt, però de moment amb la normativa vigent el que fem és, m'agafem el Cap Sant Genís i diem, a veure, el Cap Sant Genís, què té a dos quilòmetres? I els jutjats de Rubí, a veure què tenen a dos quilòmetres.
i vas prioritzant. A lo millor ara van de l'institut de la Serreta, però si a demà fem un altre institut que està a menys de dos quilòmetres del jutjat i que li sobra més, a lo millor diem, doncs la Serreta assignem més al CAP i en canvi els jutjats els alimentem des de no sé quin altre edifici que pugui ser més sedentari. És a dir, aquest repartiment que us he explicat ara és dinàmic. A mesura que anem tenint les instal·lacions, tenim 1.400 instal·lacions que hem de fer,
I tenim 5.000 edificis públics que hem de vestir. Per tant, has d'anar lligant aquests edificis consumidors amb aquests edificis productors de la manera més eficient. Això, evidentment, ho fa amb tecnologia per optimitzar la gestió. Si tinguéssim un punt de subministrament de ferrocarrils o tinguéssim un punt de subministrament d'una desaladora, per exemple, doncs aquí seria fàcil, perquè el 100% d'energia que s'obri la signa de la desaladora i la desaladora...
i ho xucla tot perquè té un consum gegant d'energia. En canvi, en edificis que hi ha moments que són excedentaris i en moments que són necessitaris, has d'anar jugant més, fins i tot pots canviar cada 15 minuts el repartiment, en funció de dir, avui sé que l'institut no funciona a la tarda, però que el dimarts sí que funciona, doncs el dimarts li dóna més a l'institut i la resta de dies li dóna més al CAP, per exemple. O sigui, pots anar jugant amb la finalitat d'anar optimitzant. És a dir, els dos quilòmetres és només una regla, més que una manera de dissenyar, és una regla que ens trobem,
i nosaltres l'objectiu és maximitzar l'autoconsum, que en tot moment l'energia que estigui a la xarxa sigui la mínima possible. Ara ens explicaves això de que voleu arribar als 1.400 edificis amb plaques solares. Com s'està planificant aquest desplegament tan ambiciós? L'objectiu que ens han posat és arribar al 2030 amb tots els edificis públics amb plaques,
I, per tant, el que hem començat, d'una banda, les instal·lacions més grans, per exemple, hem fet el dipòsit d'aigua de l'etap Ter, que són 5 megawatts, és a dir, 50 vegades la serreta, i hem fet instal·lacions a l'Hospital Moïsès Brogi, per exemple, que també és pràcticament un megavat, amb dipòsit d'aigua a Palafolls, hem fet instal·lacions grans, i en paral·lel hem anat fent les instal·lacions més...
més petites o més... Més que petites, més recurrents, que són instituts. O sigui, 2.400 edificis, 700 són instituts. Hem anat fent instituts de manera recurrent. I ara la idea que tenim per als propers anys, havent après durant dos anys, és buscar fer un model on tinguem licitacions en blocs. És a dir, a lo millor licitem 50 instituts
i que es presentin les empreses i que ens puguin fer un contacte amb el qual en 24 mesos es donen 50 instituts fes. En comptes d'anar-los fent un per un o tres en tres, ara segurament el que farem serà paquets d'instal·lacions semblants per tal de poder arribar als 1.400, perquè si no, d'una en una és extremament complicat amb la normativa de legislació pública poder arribar. Per tant, ara estem buscant maneres d'agrupar paquets d'instal·lacions.
A banda d'agrupar aquestes instal·lacions, no sé si també esteu estudiant aprofitar cobertures industrials o aparcaments que també són grans per generar energia solar compartida? Sí, aparcaments totalment. De fet, ara el decret llei català que es va aprovar la setmana passada justament obre la porta, una qüestió que urbanísticament
estava una mica en dubte de si es podia o no es podia fer pèrgoles, per si això comptava com a volumetria o no per l'edifici, i ara amb la normativa de setmana passada ja queda clar que no, i per tant ja es poden fer pèrgoles de manera més àgil. Ara estem fent, per exemple, l'Hospital de Terrassa o l'Hospital de Mataró, el pàrquing d'aquests dos hospitals, que són dues pèrgoles grans, ja en tenim projectades més,
Justament amb aquesta idea, perquè això és una idea, i això és tan similar a Catalunya, la Generalitat, amb les seves cobertes, podria cobrir un 20% de l'energia que consumeix, amb autoconsum a les cobertes. Tenia un 80% que les cobertes no se'l donaran, i aquest 80%, o una part almenys, ens agradaria que fos en espais antropitzats. Fem, per exemple, una instal·lació a l'abocador del Pla de l'Estany,
estem fent col·laboració amb la Direcció General de Carreteres, instal·lacions a les àrees de peatges, antics àrees de peatges, i estem buscant també la manera de fer pèrgoles. Amb això, en comptes del 20, potser arribem al 30. Hi haurà un 70 que, indubtablement, s'haurà de fer parcs eòlics, solars i hidroelèctrics, no teulades, sinó terreny o a l'aigua.
però com a mínim, si aquest 20% que ens hi cap de teulada podem fer que sigui un 25 o un 30 gràcies a aquestes instal·lacions, doncs sí que també és una cosa que farem. Evidentment, sabent que l'energia serà una mica més cara, que fer una pèrgola és més car que fer una instal·lació a terreny. Per tant, també aquí hem de trobar l'equilibri entre un preu que sigui...
just pels serveis públics i que no encarim la factura i alhora que tinguem la màxima cura pel territori. És un equilibri que busquem cada dia i per això treballem. No sempre és fàcil, però has d'anar fent una mica de més i de menys per trobar aquest equilibri, aquest balanç.
De fet, et volia preguntar per això, pel tema dels diners. En termes d'estalvi i sostenibilitat, que tota aquesta energia provingui de fons renovables, què és el que suposarà? Perquè, clar, quan tingueu desplegats els 1.400 edificis serà una generació d'energia molt gran.
Sí, com us deia, això serà el 20% més o menys de tot el consum de la Generalitat, que és el major consumidor d'energia de Catalunya, per tant, que és molt rellevant. I això, evidentment, genera un estalvi, perquè quan l'energia la fas a prop i l'autoconsumeixes, t'estalvies tot el cos del subministrament, que fa que sigui més barat. És igual que si tu tens un petit hort i et fas les verdures,
doncs, evidentment, no has de pagar el cost del Mercabarna, ni has de pagar el cost de la cadena logística, ni dels camions, ni de les màquines frigorífiques, no?, perquè ho fas tot, t'ho fas tu, no?, doncs, aquest és una mica la mateixa idea, com que t'ho fas tu, t'estalvies tota la part de la cadena de subministrament i aquesta energia que et ve de prop és més barata que la que compres de lluny, és més barata i és més bo per tot el sistema elèctric, no?, equilibres, en comptes d'haver de portar l'energia d'Extremadura i que Extremadura sigui...
amb un sobreproductor d'energia i això tensioni el sistema elèctric, com va passar el 28 d'abril, doncs fer l'energia més a prop de on es consumeix també és positiu per reduir les pèrdues i per durar més estabilitat al sistema. És a dir, que no és només que generes un estalvi, sinó que també estàs contribuint a fer un sistema elèctric més resilient.
Quan tens plaques solars, ara estic pensant en petit consumidor, eh? Quan poses per primera vegada les plaques solars a casa, tens aquella utopia de seré autosuficient, però no, has de seguir connectat a la xarxa elèctrica...
Catalunya podrà assumir un model d'autosuficiència energètica pel que fa als seus edificis públics, per tots els edificis públics que hi ha a Catalunya? Seria possible? Això és utòpic. No, i a més és que jo tampoc ho aconselleria, no em sembla que sigui un objectiu. Els edificis han de ser el màxim d'autosuficients, però no han de desconnectar-se de la xarxa. La xarxa és una bateria magnífica que tenim, que ja l'hem pagada, que ja estan les inversions fetes,
i, per tant, jo no aconsellaria ningú a desconnectar-se de la xarxa. L'altra cosa és que sigui un refugi de muntanya que portar la xarxa fins allà costi un milió d'euros i posar unes plaques més bateria costi 50.000. Per tant, això sí, evidentment. Però si ja està la xarxa que ja t'arriba a casa, desconnectar-te no és una cosa bona a ser. El que és bo és que part de l'energia que consumeixes et vingui de prop. Però sempre està bé, com a recolzament, tenir la xarxa perquè hi hagi un dia que...
que hi ha boira o que hi ha pluja i que no està provint o que t'estan fent manteniment de les plaques o el que sigui. Per tant, no has de dependre només del subministrament de les plaques per subministrar-te. Això no ho aconselleria. Per tant, tothom que es mantingui encara connectat a la xarxa...
que ja està pagada i que per tant et donarà aquesta flexibilitat. I ja per acabar, quina crida faríeu des de l'energètica a la ciutadania, al sector privat, a tothom per sumar-se en aquest canvi de model? Bé, crec que el més important, i de vegades ens n'oblidem amb els vents que bufen dels Estats Units, però el més important és que estem en emergència climàtica, hem passat ja la castanyada i encara estem en màniga curta,
això cada vegada serà pitjor i per tant necessitem mesures urgents per combatre aquesta emergència climàtica d'aquí pocs dies començarà COP30 de nou se'n parlarà s'assoliran grans compromisos a nivell internacional però després
La lluita contra el canvi climàtic no es fa a la COP30, sinó que es fa a l'Institut La Sarreta. I, per tant, que cadascú, des de la seva teulada o amb el seu cotxe, electrificant-lo o traient la caldera de gas de casa, faci una contribució a aquesta lluita contra l'emergència climàtica. Igual que ja tots ens hem acostumat a reciclar, per exemple, seria impensable tirar el vidre al contenidor de paper, també que ens acostumem a reciclar.
a fer la nostra part, ja sigui preure'ns el gas, ja sigui passant-nos el vehicle elèctric o ja sigui posant plaques a la nostra taulada. Doncs moltíssimes gràcies, Daniel, per explicar-nos tot aquest projecte i concretament el que s'està fent a la Sarreta. Moltíssimes gràcies per estar avui amb nosaltres. Moltíssimes gràcies, que vagi molt bé. Adéu. Adéu, que vagi bé.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, a pell de cama. Segona cita de les 3 que té la Unió Esportiva Rubí en una setmana. Toca recuperar el primer partit de Lliga i serà aquest dimecres a les 8 al vespre. T'esperem al 99.7 FM i a la nostra web per seguir el duel contra el Martínenc.
Fins demà! Fins demà!
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. A Radio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
I avui tornem a tenir la secció de civisme i convivència i amb nosaltres aquí a l'estudi xerrarem, conversarem amb les agents cíviques de la ciutat que avui concretament xerrarem de les noves incorporacions perquè hem tingut noves incorporacions a l'equip d'agents cíviques i amb nosaltres avui ens acompanya Mireia Solana que és...
agent cívica veterana, podríem dir, i la Magda González, que és una de les noves incorporacions d'aquestes agents cíviques. Benvingudes a les dues, bon dia. Bon dia. Bon dia. Fa una setmana i mitja, bàsicament, que Magda, Magda, tu ets la nova incorporació, fa una setmana i mitja que heu començat. Com estan en aquesta etapa inicial?
Bueno, pues una mica, sí, una mica, encara no han acabat de... De sortir... Sí, sí, de sortir al carrer en la roba. Estien esperant la roba.
Però, bé, molt nerviosa, no?, perquè, bé, això és una feina que, bé, que s'agrada, bé, m'agrada molt. Ja he estat treballant fa nou anys i, bé, amb ganes, amb ganes i, bé, doncs això.
Com vas conèixer aquesta oportunitat? Què et va motivar a participar i a presentar-te? Bé, doncs me van trucar i estava a l'atur
I, bueno, quan ja va estar, fa nou anys, em va agradar la... L'experiència. Sí, sí, em vaig agradar molt i diu, bueno, doncs mira, si n'agafen una altra vegada, doncs fenomenal. Mireia...
Tu ja fa temps que estàs al servei. Com viviu aquesta... Perquè cada cert temps canviem, renovam l'equip. Com viviu l'arribada d'aquestes noves companyes? Ens fa moltíssima il·lusió tindre companyes noves, anar canviant. Ens fa molta pena també que se'n vagin les altres que ja teníem.
Però de cara a elles és una nova oportunitat de tornar una altra vegada a la vida laboral. Moltes vegades són dones, en aquest cas són dones majors de 53 anys, i és una manera de tornar a estar a la roda del món laboral. Perquè moltes d'elles fa temps que estan a l'atur, o que estaven a casa sense fer res, i no veien aquesta oportunitat, els pensaven que ja mai les trucarien per treballar per l'edat...
o que no servien. I en aquest cas, amb això que et dic, t'ho estic dient de l'experiència, també, perquè quan jo, ara fa sis anys, que vaig començar també per aquesta època, jo també venia d'un pla d'ocupació i portava molt temps sense treballar. I això de donar aquesta oportunitat de començar una altra vegada
I de veure que tu pots i tu vals i que saps fer moltes coses, és genial, és una passada. I veiem els canvis, del principi de quan venen a després, ja quan porten un temps o quan ja acaben, diuen com has canviat. Hi ha dones que canvien tant, homes també, però sobretot les dones. A mi m'encanta veure aquests canvis.
Bé, clar, és com una injecció de positivisme, perquè passes d'estar a l'atur i de pensar que ja no tornaràs a treballar, perquè, per desgràcia, aquest sistema en què vivim, com més gran ets, més difícil ho tens per aconseguir una feina i tenir l'oportunitat, entenc que tot és molt ben rebuda, no? Sí, sí. A veure, estic molt contenta
A veure, l'experiència és, bé, enriquecedora. I, bé, doncs apreneré molt. Bé, les companyes que tinc és, bé, és genial. I, bé, hem fet una coalició molt agradable i, bé, espero que arribi, arribi, bé, als propòsits que, bé, que tenim, no? I, bé...
Quina ha estat la teva primera impressió del servei? Ara m'estaves explicant que l'equip t'està agradant molt, que està fent molt bon equip, però quina ha estat la teva primera impressió del servei? Perquè, clar, tu ja tenies una experiència, tu ja sabies com era fa nou anys. Quina impressió has tengut ara? Bueno, ha canviat moltíssim, no té res a veure, a veure, ara tot,
va informatitzat, la policia de proximitat que hi ha, que abans no hi havia, i a més a més, tenim molts serveis que abans tampoc tenien, i moltes eines que ens donen la Mireia i la Glòria, que no ho fan tot més fàcil. I això...
Mireia, quin paper teniu les agents veteranes en la formació de les noves incorporacions? Nosaltres les ensenyem tot el que nosaltres sabem, apartament estem una mica a l'organització, una mica de coordinació, i sobretot ensenyar-los com actuem, com ho fem nosaltres al carrer, que vegin la manera amb la casteca,
que parla la gent, dirigís a la gent. Ja han sortit amb nosaltres al carrer. Primer vam sortir totes sense uniforme per veure una mica, tantejar el terreny i a veure quins llocs, quines són les places, els parts que faries amb aquest sentit. Mira, veus aquí hi ha un senyor que està fent... Què li diries que...
Primer així. Després hem començat a sortir ja nosaltres amb l'uniforme i elles sense. Anaven per darrere, segueixen fent-ho encara, van per darrere i veuen les nostres actuacions. Després, quan veuen que estem parlant amb la gent, s'apropen una mica i miren a veure quines són les nostres actuacions. I suposo que això li s'anirà genial, no, Magda? Així que sí, i tant.
I què és el que més t'ha sorprès o que no t'esperaves d'aquestes actuacions o del servei en concret?
Bé, doncs... O fins i tot durant la formació, perquè heu estat una setmana i mitja fent formació de moment, sí. Sí, sí, no, a veure... Bé, doncs les coses, les eines que abans no tenien, i ara tenen més a prop, i bé, doncs tota la facilitat que dones les eines que tenen, els mòbils i tot això, i bé...
no sé, més fàcil per a totes. Mireia, abans m'explicaves que vos feia molta il·lusió tenir un nou equip, l'arribada de les noves companyes, però com afecta això al vostre dia a dia i al funcionament del servei? Perquè, clar, no deixa de ser un canvi cada cert temps. Clar, durant uns dies és una mica com una certa...
una petita parada en les nostres feines perquè hem d'estar per elles. I són moltes formacions. Formacions de salut pública, amb benestar animal, seguretat i policia de proximitat, han fet també formacions d'igualtat i ciutadania, mediació, gestió de residus, han anat a fer una excursió inclús a la deixalleria, serveis socials, primera acollida, les hem parlat també de sensellerisme,
han estat també en comerç, fent formacions, i després la gent, pel civisme, que els hem donat totes les nostres eines, les hem explicat quina és la nostra feina, i a part tenen allà un munt d'ordenances que es tenen que llegir, que no troben el moment, però que són molt necessàries per després tindre més eines a l'hora de parlar amb la gent.
Teniu molta feina per davant, eh? Uf, moltíssim. Abans de començar a voltar per la ciutat, teniu molta feina per davant. Com t'imagines la feina d'aquí uns mesos, quan ja tinguis tota aquesta experiència i hagis aconseguit llegir aquestes ordenances, que són avorrides, eh, les ordenances? Sí, una miqueta, sí.
Bé, doncs això, fer-lo el més a prop possible i, bé, tenir les eines que no es donen i, bé, estar a prop del ciutadà, sensibilitzar, reforçar tot això en un esforç positiu i, bé, doncs això, més que res...
Quan ja tinguin els uniformes, ja aniran soles? Les deixarem soles pel carrer ja? Sí. O aniran acompanyades una veterana, una nova? Intentarem que vagin soles. Aniran per parelles i després aniran canviant de parelles. Intentarem que vagin soles. Si necessiten qualsevol cosa, estem nosaltres sempre, ja s'ho saben, que agafen el mòbil, ens envien un missatge i estem allà.
També fem reunions setmanals, cada setmana fem una reunió d'un al matí on ens parlen de tots els problemes que han tingut aquella setmana, de les coses que no saben com actuar, tot això ens ho poden consultar. Però nosaltres, quan vam començar, vam començar soles i jo crec que la manera de sortir endavant és anar soles.
És quant espaviles, no? És quant espaviles, exacte. I si tens un problema, doncs sempre et saps que pots trucar a la gloria de la Mireia que contestaran. I ho resoldrem entre totes. No sé si podran venir corrents on estigueu. Depèn, potser estem a prop o no. Depèn on estem. Potser poden aparèixer i fer de salvadores. Sí, sí, sí. Però ho faran genial, jo sé que ho faran genial.
Són un bon equip. Des de la vostra experiència, des de la teva experiència, Mireia, com ha evolucionat el servei d'agents cíviques a Rubí al llarg d'aquest temps? Perquè, clar, abans ens explicaves que ja fa sis anys que estàs i deus haver vist moltes coses.
Mira, nosaltres, encara tinc la imatge del primer dia quan vaig entrar, que puc donar les gràcies a les persones que van confiar en nosaltres des del primer moment, en què van creure que nosaltres seríem unes agents cíviques,
Aquestes persones, no cal que diguin noms, però des del Rubí Forma, des de la primera carta del soc del Rubí Forma, després quan ens van dir, sí, ens van trucar i ens van dir, tu seràs una gent cívica, fins als jefes en general, a tothom que va apostar per nosaltres, moltíssimes gràcies a tots, perquè ara estic supercontenta, la feina de la meva vida...
Estic enamorada de la meva feina i lluito per elles. Elles ho saben, que l'altre dia va dir, jo, la meva feina, con uñas i dientes. Dico, sí. Sobretot fem súper bé per nosaltres i per vosaltres ara també.
La nostra feina, és que m'enrotllo molt, eh? No, tranquil·la, tranquil·la, ja va bé, ja va bé. La nostra feina, des del principi, ha evolucionat moltíssim. Quan vam entrar, la gent esperava pel carrer, era tot manteniment. Que si hi ha unes baldoses aixecades, un arbre que s'ha caigut, que si s'ha de carregar un carrer de no sé què, les llums, les fanals, nosaltres no som manteniment.
I això al principi era constant, manteniment, manteniment. Hem tocat donar-li la volta a tot això per al final fer la feina que fa un agent cívic, que és sensibilitzar i informar de les normes que hi ha a la ciutat, que és molt diferent del que es feia abans. És quasi magra quan tu estaves que era manteniment. I a part, el fet de tindre ara també la nostra policia de proximitat, que estan sempre amb nosaltres, això també ens ajuda moltíssim. Que vegin que estem junts, que nosaltres ens hem de passar informació.
Clar, perquè també vos deu haver costat que la ciutadania entengui que és una gent cívica i s'acostumi a veure-us pel carrer.
Ens ha costat molt. I, de fet, encara hi ha gent que no sap el que fa un agent cívic. Hi ha gent que et veu pel carrer i encara... Elles pensen que no l'escoltes per ser el platament d'ell i diuen... Mira, estar de rojo, que estan por ahí de passeando. Clar, intentes entrar una mica. Si veus que... Si jo ho sento i puc entrar a l'explicar-li, a informar-li a aquesta persona que encara no sap quina és la meva feina, explicar-li... Jo, encantada. I, de fet, des d'aquí convido la gent que no sàpiga quina és la nostra feina, que ens pari, que ens pregunti, que l'explicarem encantades quina és la nostra feina.
Igualment, també és veritat que cada vegada més la gent ens felicita pel carrer per la nostra feina i ja ens coneixen. De fet, ahir vaig estar mirant les enquestes que s'han fet, ahir van sortir a la notícia les enquestes del Ciutadà i hi ha moltíssima gent que ens coneix ja, que em vaig sorprendre molt i sobretot estic supercontenta que la gent ja comenci a saber el que és un agent cívic.
Això demostra que esteu fent una bona feina als carrers. Què vos agradaria que la ciutadania sabés o valorés més de la tasca de les agents cíviques? Doncs ens agradaria molt, primer, que la gent sàpiga que estem per ajudar, per informar.
per tindre una ciutat més neta, més cívica. No estem per fastidiar la gent. Hi ha gent que es pensa que estem per, mira, no tenim res a fer i estem fastidiant la gent, doncs dir-li que no pot llançar un paper a terra. O que no pot aparcar el cotxe sobre la vorera.
ho fem pel ciutadà, ho fem per la ciutadania, ho fem pel poble, perquè ens estimem el nostre poble i percebrem que el nostre poble és una ciutat molt més neta i més cívica i on puguin conviure en una societat millor. Molt bé, doncs amb aquest desig cap a la ciutat i cap a la ciutadania,
Des d'aquí, des de la Ràdio Rubí, vos donem les gràcies per ser-hi avui per explicar-nos les noves incorporacions i com esteu desenvolupant el vostre treball als carrers de la ciutat. Gràcies i moltíssimes gràcies per l'oportunitat que ens dones de venir aquí a explicar totes aquestes coses. Molt bé, moltíssimes gràcies a les teves. Gràcies a tu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. A peu de camp. Segona cita de les 3 que té la Unió Esportiva Rubí en una setmana. Toca recuperar el primer partit de Lliga i serà aquest dimecres a les 8 del vespre. T'esperem al 99.7 FM i a la nostra web per seguir el duel contra el Martinet. A peu de camp. Tots fem esport.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-ho de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, sisplau. Ties, que fort. Us ho ha assabentat plena, profe de la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·lar el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
I ja tenim aquí el Toni Bravo, el company d'esports, per explicar-nos tota l'actualitat esportiva que ens comentaran avui a, espera que ho dic, a dos quarts de dues del migdia. Molt bé, molt bé, bon dia. Bon dia, Toni. Bon dia, pam, bon dia. Com estàs, tu, de water polo, de natació...
Doncs mira, la Butter Polo no sé massa, m'agrada, però no soc un poc... Però has vist algun partit? I tant, molts, m'agrada, m'agrada. He vist partits i, bueno, si jo te contara la meva història, la meva trajectòria professional, he anat a entrevistar jugadors de la selecció de Butter Polo.
Dios, la selecció espanyola de Waterpaw. Sí, sí, sí. I què? Molt grans, tots. No em pensava jo que fossin tan grans. No sé si seran tan grans com els del Club Natació Rubí. Segur que sí. Perquè aquests són homenots i també donasses. Però avui parlem dels nois del Club Natació Rubí. Aquesta nit, si vols,
Tens l'oportunitat d'anar-los a veure, però és una mica tard, perquè juguen a partit de Lliga avançat, corresponent a la jornada 5, però és que és a partit de dos quarts de 10 de la nit. Ui, jo en aquesta hora ja estic dormint, que a mi el meu jefe me fa estar aquí a les 6 de dematí. I a més, amb el fred que fa, no sé si ho estic venent massa bé. No, no, estàs fent fatal. Com sempre, fatal. Espera, José, un moment, que no he començat a parlar encara.
No són horaris que ajudin a l'afició, saps, a conciliar. O sigui, que queden, què, dos minuts ja? Sí, sí. Molt bé. Vinga, som-hi. Contra quins juguen els nois del Club Natació Rubí? Contra el Tenerife Echeide. L'avantatge que té el Club Natació Rubí, podríem dir-ho així, és que porten les primeres jornades que han jugat contra equips dels top 4 de la competició de la Divisió d'Honor, el Mataró, el Sabadell, l'Atlètic Barceloneta, o sigui, equips pràcticament...
perquè són monstres com a equips. I aquest, el Tenerife-Txeide, és molt bon equip, també ha jugat contra ells, ha fet molt bons resultats, però és un partit més assequible, que podria sumar els primers punts, perquè recordem que el Club Natació Rubí ha jugat quatre jornades, les quatre ha caigut, però clar, és que ha caigut contra els millors. Avui jugarà, després de la derrota que va patir contra...
en la darrera jornada, contra l'Atlètic Barceloneta, que són els millors, són els líders, doncs jugarà contra el Tenerife Sheide, que el Tenerife Sheide va guanyar en la darrera jornada 23 a 11 al Catalunya. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. És assequible, però no tan assequible. És assequible, però hi ha la possibilitat almenys de sumar. Continuo. Vale, sí, vaig. Vinga, vinga, vinga. Ràpid, vinga, un resum millor. El programa Esports del dia que farem a l'horari de...
Dos quarts de dues del migdia. Tindrem com a convidat Ernesto Roda, el director esportiu de la Unió Atlètica Rubí, que ve a parlar-nos, atenció, d'una app que ha desenvolupat ells mateixos per a la gestió administrativa del club, que està proporcionant beneficis a l'entitat, als socis, al conjunt social...
I a veure què ens explica, perquè sembla que és una PP que està molt bé i que estaria molt bé també que tinguessin la resta també d'entitats esportives de la nostra ciutat. Ja marxo, Josep. Molt bé, modernitzats. Si us plau, ja està, vinga, l'havia de posar una altra vegada. Bueno, és que a la ràdio el temps és or. No, ok. Fem bé corrents, bueno, perquè vagi allà i faci... Vinga, vinga, vinga. Vinga, marxo, marxo. Adéu.
I avui, 4 de novembre, d'aquí és l'aniversari, Gloria Dalmas, bon dia! Bon dia, Pamela Martínez. Doncs avui bufa les espelmes diverses figures del món de l'espectacle. En primer lloc tenim a Matthew McConaughey, compleix 56 anys, guanyador de l'Òscar per Dallas Buyers Club, també s'ha acordat per Interestelar. Sí, Interestelar la coneixes, eh? Aquesta sí, aquesta la coneixem quasi tots, eh?
Quants ens dius? Cinquanta? Sis. Cinquanta-sis anys. Doncs té uns cinquanta-sis anys molt ben posats. Molt ben posats, no? També fa anys... 64, Ralph Masio, mític protagonista de la pel·lícula Karate Kid i de la sèrie Cobra...
Sí, sí, Cobra Kai. 64, l'has vist? No ho pareix. No el miris, perquè està més jove que jo. Bueno, doncs fa molta ràbia, no? Sí, molta. A veure, també tenim el ràper Cindy Dicoms, que arriba als 56 anys també, conegut pel seu èxit amb I'll be missing you. Mm-hm.
I aquesta m'agrada molt. La cantant espanyola, Rosario Flores, celebra 62 anys. Ens portem poquet, eh, la Rosario. Anda, és com tu. És com jo, és com jo. Una miqueta més gran. Una miqueta més gran. Por poco, pero una miqueta més gran. I és tan coneguda com temes com tan bonics. Que bonito. I la comedianta nord-americana, Katie Griffin, que fa 65, popular per la seva sèrie Sandeli, Denley, Susan.
Molt bé, molt bé. Aquesta no sé qui és. No, jo tampoc. Però com que me l'has posada tu, doncs a poc ho direm. Perquè avui fa anys i encara que no la coneguem, l'hem de felicitar. L'hem de felicitar, i t'entén. Hem de felicitar tothom. Exacte. Tots per molts anys. Per molts anys. I nosaltres vos deixem amb la tertúlia amb l'Albert Soler, que avui també fa anys, i també vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Fins demà!
Esteu escoltant el boss, el jefe total del rock en nord-americà. És Bruce Springsteen, interpretant el tema Open All Night en directe des del Life at Conti Basie Theatre.
Atenció, perquè s'ha publicat un àlbum que també va vinculat al món del cinema i que donarà molt de parlar. És un àlbum mític de la trajectòria de Bruce Springsteen i jo diria que també del rock nord-americà. L'àlbum Nebraska 82. Atenció, aquest àlbum Nebraska va ser el sisè àlbum...
de la trajectòria de Bruce Springsteen. La història darrere d'aquest àlbum s'explora en la pel·lícula Springsteen, Delivered from Nowhere. Una pel·lícula que s'acaba de sonar i que recomanem al màxim. Primer perquè és una molt bona pel·lícula i després perquè ens endinsarà a la història personal i sobretot en el moment històric, en el punt d'inflexió del jefe, del boss.
Aquest Nebraska 82 Expanded Edition reuneix material inèdit i revelador d'aquest prolífic període. Inclou les legendàries sessions d'Electric Nebraska amb la E Street Band i gravacions en solitari a casa i en estudi conjuntament amb la remasterització del 2025 de l'àlbum original. A més, d'una nova pel·lícula amb les teus cançons de Nebraska interpretades en seqüència.
En aquest cas, no és una pel·lícula a rotllo biòpic basada, sinó que estem parlant d'una pel·lícula amb el jefe, amb el Bruce Springsteen, interpretant les temes. Aquesta obra mestra acústica d'Espringsteen del 82 es veu ampliada amb 17 gravacions contemporànies, 15 totalment inèdites, que van formar part de la onada d'inspiració que va formar i que va crear Nebraska.
i, a més a més, en conjunt s'ampliran la nostra comprensió de com es va gestar aquell àlbum, segons diuen, seminal, i que reflecteix l'amplitud de les intencions creatives del jefe, del Bruce Springsteen, en un moment crucial del seu desenvolupament artístic. Nebraska 82, 82, Spanded Edition...
Doncs, important, transcendent, per comprendre i per gaudir del rock nord-americà. I com l'hem xafat una miqueta mentre s'interpretava el tema, ara el tornarem a punxar des de l'inici. És la recomanació del dia, endinsar-vos tant en aquesta edició especial de l'àlbum Nebraska com en la pel·lícula que ja us hem recomanat, Delivered Aimed From Nowhere, amb el jefe com a gran protagonista.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!