Passen 4 minuts de les 9 del matí i començam aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest divendres 24 d'octubre. Avui, encara que no sigui dijous, tenim una nova edició de l'Espai als grups municipals opinen i en aquesta ocasió conversarem amb la portaveu de la UB Marina Dolcet. Amb ella repassarem les darreres reunions sobre projectes importants de la ciutat
i les properes accions que farà el seu grup i també xerrarem de totes les iniciatives que hi ha a la ciutat. Després, viatjarem a través de les noticis més destacades de la setmana amb una paraula com a punt de partida
de la mà d'en Albert Soler. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Al punt de les 10 arribarà la Tartuli, conduïda per Valentierno, que analitzarà l'actualitat amb Lídia Juste, Josep Manuel Fernández, la Carme Pomereda i amb Francesc Hinojosa.
I per acabar a les 11, la Lídia Martín conversarà amb en Martí Pujol, president d'Òmnium Rubí, que ve a xerrar del cine xic, que es fa dilluns a les 6 de la tarda a la biblioteca, i també conversarà amb Germà Bustamante, que xerrarà de la ciberseguretat i la gent gran. Comencem.
Acabam la setmana amb els grups municipals Opinen. Ja sabeu que és l'espai que cada setmana cedim a una de les formacions polítiques que tenen representació a l'Ajuntament perquè expliquin la seva tasca. Avui és el torn de l'Alternativa d'Unitat Popular, de la UB, i per tant saludem a la seva portaveu, Marina Dolcet. Bon dia.
Bon dia, Pamela. Normalment fem aquest espai els dijous, però li vàrem demanar a la regidora que canviés de dia i molt amablement va acceptar per la qual cosa. Donem les gràcies públicament. Tot sigui això. És fàcil.
Comencem perquè tenim moltes coses de les quals tractar. Ahir es va fer una nova trobada de la taula d'avocadors, un recurs que feia molt de temps que no es convocava. Què ens pots explicar? Què es va dir en aquesta taula?
Van de la meva companya, perquè compatibilitzem feines amb ser regidores i per tant ens dividim, però sí que ens va fer retorn sobre el que es parlaria a la Junta de Portaveus. Sobretot celebrem arribar almenys a aquest acord amb Puigfeld pel tancament de Can Canyadell, que és un tema que s'arrossegava des de fa molt temps. Sac greu que s'hagi arribat a un contenciós perquè l'Ajuntament reaccioni, perquè al final és una resposta a un contenciós que la sentència es feia complicada en el sentit que potser la sentència obligava a treure els residus de més que s'havien abocat.
I això obria la porta a molta contaminació, aquells veïns en molts viatges pel camí de duia estrella, etc. I, per tant, es posa aquest contenciós i s'arriba a aquest acord per no arribar a la sentència final. És un abocador que hauria hagut d'estar clausurat des de fa molt temps, que hi ha hagut poc control administratiu, com amb tantes altres situacions que passen a Rubí, que després segurament en parlarem.
Celebrem que s'arribi aquest acord. És un acord que s'ha de ratificar pels jutjats, o sigui que no és definitiu. Veurem també què passa. I també veurem quin és el projecte de restauració que Puigfel ofereix perquè hi ha espai, perquè aquest espai s'ha de restaurar amb el pla d'extractives vigent a Rubí, que és un document molt complicat. Però el que he de dir és que quan clausures no pots clausurar i ja està, sinó que has de restaurar l'espai.
algun ús agrícola com estava abans. Per tant, veurem aquest projecte de restauració que puc fer de presentar, si compleix amb això, si no, quin grau de recuperació hi ha de l'espai, què s'hi pots fer allà després, etc. En tot cas, bones notícies, vull dir que està bé. Perquè, clar, restaurar aquest espai després de tants anys de residus és possible?
No es pot tornar a plantar, diguéssim. Quan diem espai agrícola no estem dient que es pugui tornar a plantar perquè ningú menjaria d'aquests enciams. Jo no ho faria, almenys. Jo tampoc. Però sí que s'ha de... Allò és un sol no urbanitzable de caràcter agrícola, que és la categoria legal, o el nom avorrit que té a nivell administratiu urbanístic. Llavors s'ha de restaurar en el sentit que tu no pots anar allà i passejísticament veure una muntanya de merda.
sinó que s'ha de restaurar en recuperar el valor ambiental i passagístic que hi havia abans de fer això, i hi ha formes de fer-ho. També és un dels sols, que també hem parlat moltes vegades, és un dels possibles sols que un cop restaurat pugui, amb algunes mesures de seguretat, acollir plantes de fotovoltaiques, perquè és un sol que ja està malmès, que ja està entropitzat, i que per tant és molt millor posar-ho allà que posar-ho en altres sols que no han estat malmesos.
Després xerrarem del tema de les fotovoltaiques perquè presentau una emoció al ple. Abans, però, m'agradaria preguntar-te també per una de les reunions importants que s'ha fet aquesta setmana, que és la trobada de la Comissió de Residus. Entenc que es va xerrar del nou model de gestió de residus. En quin punt estem, en aquest sentit, a la ciutat?
Està molt lent, no avança com hauria d'avançar. És una comissió que es va crear arrel d'una moció de la UB de fer un nou model de gestió de residus. Aquesta comissió s'ha hagut de reunir el 2018, que és quan Europa va obligar o va dir que la gent ha de ser conscient del que gastem i els residus que generem, la gent, però especialment les indústries, etc.
I, per tant, s'ha d'imputar l'espesa real que costa recollir-nos la merda de casa a cada persona, que fins ara estava subvencionada per altres impostos, diguéssim. O sigui, l'Ajuntament assumia una part. En aquell moment, moltes administracions, però especialment la de Rubí, va fer veure que no sabia res de la notícia. Quan arribi ja ens ho trobarem. Això era obligatori a partir del 2025. I, per tant, va passar, no?, l'any passat, d'un malestar molt gran per delegar una taxa que era de l'Ajuntament de Rubí, es va delegar al Consell Comarcal, la gent...
paga doble taxa, no es va entendre res, no es va fer pedagogia, etc. En aquest context, presentem aquesta moció amb una comissió que havia de servir per anar molt més ràpid i perquè al final el que ens interessa és arribar als índexs de recicletja, que ens marca l'any europea, no perquè digui l'any europea, com si ho vol dir el papa de Roma, sinó perquè és que és sostenible pel món i per la nostra butxaca. És a dir, si reciclem més, pagarem menys diners i el món estarà una miqueta millor de com l'hem trobat. Ja està. A mi és igual que digui l'any europea. Ho fem bàsicament per això.
Això no s'ha explicat bé, llavors estem anant molt lents. Ara just es parlava del nou model de gestió de residus a les urbanitzacions. A l'anterior mandat el propi govern va encarregar un estudi de com aplicar el porta a porta a les urbanitzacions. Era un estudi que era viable, es va guardar en un calaix. Ara s'ha encarregat un nou estudi de com aplicar contenidors intel·ligents amb targeta que tu puguis identificar-te per obrir a les urbanitzacions. El cas és que anem passant els anys, estem segures de la UB que no aplicaran cap canvi.
fins que passin eleccions municipals, perquè el model de gestió de residus és un canvi d'hàbits per a la ciutadania de fons. Cap governant que vulgui sostenir-se en el poder vol fer un canvi d'aquesta manera abans d'eleccions. Si fóssim gent valenta ho haguéssim fet abans i en planificació. Tenim el govern que tenim i el Tarana que tenim i no ho hem fet i ara anem tard. La UB, ens mirarem tota la documentació perquè ens vam fer una presentació però ens han d'enviar la documentació més amb cara a Lluís
per realment veure si ens encaixa amb la proposta que teníem i, sobretot, per apretar que aquest canvi sigui l'abans possible perquè la gent no continui pagant de forma injusta una taxa que paga igual aquella persona que recicla que aquella que no. I, per també no ser demagògiques, també insistint és a la UPE, que
S'està posant el focus en el individual, en la ciutadania, i també s'ha de posar el focus, que no depèn de l'Ajuntament de Rubí, malauradament, en tots els plàstics que les indústries engenderan a l'hora de comprar, les grans emissions, etc. És a dir, que la nostra parlem de fer de forma individual, està clar, però que també hi ha lleis estatals que s'han de canviar perquè quan vagis a fer la compra...
no tinguis una bossa sencera de plàstic cada cop que has de fer la compra, etcètera. Llavors, ho dic perquè també em semblaria injust ubicar l'única responsabilitat a la ciutadania, que fa el que pot per sobreviure cada dia, en lloc de les grans fortunes, les grans empreses, etcètera. Però, com que això no depèn de Rubí, nosaltres podem incidir en el que hagués competència municipal. De fet, la UB, ara m'explicaves que...
El govern plantejava la possibilitat de posar contenidors intel·ligents, però la UB era defensora del porta a porta. Aquests contenedors intel·ligents us pareixen una mesura adequada si no podeu arribar al porta a porta?
Hem de mirar la documentació perquè l'única diferència entre el contenidor intel·ligent, o sigui, el motiu pel qual el govern decideix contenidor intel·ligent, és per una qüestió econòmica, que aparentment la inversió és més barata d'inici. Això és important perquè la gent ha d'entendre que com que ara hem de pagar el 100% dels costos de la recollida de residus,
I com que el govern no va fer la feina a temps de comprar contenidors intel·ligents quan això no era obligatori imputar-ho al rebut personal, qualsevol inversió serà imputada al rebut personal. És a dir, si ara hem de comprar 500 contenidors intel·ligents, que evidentment són més que els contenidors que tenim ara actualment, que és un tros de plàstic i poca cosa més, això ens imputaran al rebut.
Això la UPA es va queixar que durant un temps s'hauria pogut comprar això amb altres diners municipals i no imputar-ho perquè ara la gent estarà doblament cabrejada i amb raó, en plan, bueno, estic reciclant, a sobre em pugeu el rebut durant un temps per fer les inversions, etc. Nosaltres el model de porta a porta el veiem bàsicament perquè pensàvem que era una inversió més barata perquè no hem de comprar contenidors intel·ligents sinó que són...
uns coveis més petits, etc. El govern sosté que no, que és més cara. Per això hem de mirar la documentació bé. L'exposició es va fer dimarts. La documentació, com a tal, encara no la tenim. I volem mirar bé, realment, quins costos hi ha. Quin és el model ideal per l'U, però un model mixt, en què ja entenem que les zones més densificades, on viu més gent,
al centre, a les torres, a les serretes, a la zona Nora, a Can Fatxó, és inviable fer un porta a porta, tampoc estem tan boges, vull dir que optar per contenidor intel·ligent, i a la resta de llocs que hi ha molt més espai, que la gent viu amb molt més espai, amb cases més grans i amb més espai, etcètera, posar el porta a porta per intentar equilibrar aquests costos i que no es dispareix el rebut de tothom.
Bueno, hem de mirar la documentació amb calma i llavors em atrem una posició. Igualment, com que va tan lent, no hi ha nova convocatòria, no hi ha la licitació encara redactada d'aquest nou ple de condicions, el contracte de residus està prorrogat per deixar la pròrroga, vull dir que... Escoles de Palacio van despacio i a Rubí més.
Més reunions importants que hem tengut aquesta setmana, perquè s'ha reunit la comissió del nomenclàtor, en la qual s'han aprovat 8 noms nous de dones, 7 són de Rubinenques, a més també s'oficialitza el nom de part de la Sarreta i també es fa l'homenatge a l'Alana Montoliu a la plaça Salvador Allende. Com veieu tots aquests canvis des del vostre partit?
Bé, a la línia el que ja vam demanar era que els carres de Rubí s'havien de feminitzar, en el sentit de donar espai a les dones i a les dissidents, també.
que això també és una altra qüestió que no està acabada d'introduir. És una proposta que també parteix del Centre d'Estudis Rubinens, que va fer un llistat, vull dir que se l'agren que també s'escolti a les entitats i a la gent que treballa aquesta qüestió. Va quedar una plaça que no va quedar amb nom, que és la plaça del Mercat, que actualment la gent li diu plaça del Mercat però que no té nom. Nosaltres sí que en la comissió vam demanar que si no hi havia cap dona rubinent que vinculada al comerç o similar...
que és difícil, és complicat trobar un nom. Passés a dir-se plaça 8 de març, perquè el treball del mercat és un treball molt feminitzat, perquè és un punt en què sempre hi ha hagut manifestacions al 8 de març que han començat, etc. I també vam obrir el debat de, perquè el govern tampoc li va sentar massa bé, però s'ha de ser coherent, o intentar ser coherent, de retirar el nom del carrer Cristóbal Colom, perquè estem tots dient que Israel és un estat genocida, etc. I tenim al centre de Rubí un carrer dedicat a una persona genocida.
i que estaria bé començar a plantejar. Ja sé que és difícil i les veïnes que visquin allà haurien de fer molts tràmits per canviar, per parar-se, etcètera, però començar a obrir aquest debat perquè intenta ser coherent entre el que diem i la pràctica política diària. Llavors, també hem fet aquesta instància demanant això, que es passi a dir pressa 8 de març i que es comenci el debat de com retirar els tràmits per retirar aquest nom d'un carretancèntric de Rubin.
Més coses que volia preguntar-te, perquè és això que deien, que hi ha hagut moltes comissions i moltes reunions. Fa unes setmanes també es va fer la comissió del POUM. Com va anar? Perquè ens arriben alguns inputs que diuen que no es va dir massa cosa el POUM.
És l'Eterno Poum, que diguéssim. Des de la UB, quines són les prioritats que plantegeu? N'hem xerrat moltes vegades, però a hores d'ara i en la situació en què estem actualment, quines són les vostres prioritats?
Jo he amenaçat al govern que no marxaré de regidora fins que s'acabi el POM, així l'acaben més ràpid. Això per una banda. Per l'altra banda, aquesta reunió que es va fer fa dues setmanes, perquè la UB insisteix a cada ple en directe i a cada junta de Portadeus, que hi havia pendents les reunions del POM, de residus i d'escoles bressol i d'aparcaments, que després en parlarem.
Llavors, aquesta granyó el que se'ns va dir, bàsicament, és que hi ha unes previsions noves de l'IDESCAT que Rubí deixarà molt més al previst, bàsicament no fruit de naixement, sinó fruit de l'expulsió de Barcelona pel seu model turístic i de Sant Cugat per ser una ciutat elitista, i que Rubí pagarà aquestes externalitats en el sentit que la gent ha de viure en algun lloc i molta gent que té més diners acaba vivint a Rubí. I Rubí acaba expulsant o comença a expulsar població cap a altres municipis com a Terrassa, Manresa, etcètera.
El que se'ns va dir és que li descarta fer unes previsions de creixement i que, per tant, fan faltar més pisos. Llavors, l'OP, això, evidentment, no està d'acord. Perquè hi ha les previsions de creixement, no perquè... O sigui, s'ha de trobar un equilibri entre oferir habitatge, no pots quedar-te estancat perquè llavors el preu puja, evidentment, i no trinxar el territori que tenim. O sigui, s'ha de trobar un equilibri. Jo sé que és complicat, d'acord? I segurament s'ha de posar al fons de la qüestió per què Barcelona està expulsant.
i perquè Barcelona ha de deixar de tenir pisos turístics i ha de començar a fer d'aquest ús, un ús d'habitatge, i per tant les Rodalies o la Fora Metropolitana de Barcelona patirem menys, perquè si ara que fem el càlcul de quan preveu créixer Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Rubí, i mirem si és per naixements o és per moviments interns, resulta que tots els municipis és per expulsió de Barcelona.
Aquí hi ha un debat de fons en què tant l'Estat que governa el PSOE com la Generalitat que governa el PSC com Barcelona que governa el Coiboni i com aquí estan generant aquest model d'expulsió al costat dels territoris fronterers amb la metròpoli. Per tant, no estem d'acord amb això. Hem de veure com s'aterra i hem de veure quin territori pretenen trinxar per assumir aquest volum d'habitatges. Estem parlant que s'haurien de construir, si no recordo malament, uns 6.700 habitatges. Són moltíssims.
amb una mitjada, unes dues, tres persones per habitatge, doncs ja podem calcular que són entre 12.000 i 18.000 persones més. No només pel territori, amb quins serveis, amb quina mobilitat, etc. Llavors, torna a haver-hi una reunió, sospitosament ràpid, d'aquí dues setmanes, de la comissió del POM. La teniu a l'agenda, a la premsa, per si la voleu consultar, perquè la ocupem tota la web, tal qual ho tenim, perquè ho tingueu.
en què al principi i a l'ordre del dia consten més punts i més concreció. A partir d'aquí veurem. L'aprovació inicial s'havia de fer ja i van més tard. No ens importa que sigui més tard, sinó que es pugui anar treballant tot plegat i que tinguem la informació. Estarem pendents d'aquesta reunió d'aquí dues setmanes. Més cosetes perquè Rubí...
És l'última gran ciutat obligada a tenir zona de baixes emissions que no en té. En el darrer grup municipals que vam fer amb el portaveu del PSC, el Rafa Hueto, ens va dir que durien en aquest ple, en aquest ple d'octubre, durien l'aprovació.
ple es fa el dijous vinent. No sé si sabeu alguna cosa, perquè nosaltres encara no tenim preacte ni acte del ple i no sabem res, però no sé si teniu alguna informació. Sí, sí, costa l'expedient per anar al ple. Una setmana abans del ple fem comissió d'informatives, van ser ahir. En aquesta comissió ja consta l'expedient de l'ordenança de baixes emissions. El projecte tècnic és el que definia com era aquesta zona de baixes emissions
Està aprovat per a Junta del Govern local. No hi ha variacions substancials respecte al projecte que s'ha aprovat fa dos anys. És que hem presentat al·legacions fa dos anys de l'aprovació inicial. Ens han estat allargant, dient que no és molt complicat, hi ha moltes al·legacions, no sé què tal...
absolutament mentida, si no han prioritzat perquè també és un tema com el dels residus. És un tema en què cal ser valentes, perquè, evidentment, qualsevol canvi d'hàbits de la població suposa resistències. Llavors, el no poder anar amb el cotxe on tu vulguis i quan tu vulguis, quan durant tota la vida ho has viscut així...
Fa que la gent generi resistències. Llavors, el projecte tècnic que presenten és molt similar. Això vol dir que, per exemple, l'escola Maristes, l'escola Bressol-la Bruna o el casal interseccional o centre comunitari del carrer Magallanes queden fora de baixes emissions. És una zona amb molta contaminació, amb molta gent que fa ús d'aquests equipaments públics.
Llavors, per exemple, a la U farem una roda de premsa el proper dimarts per explicar, perquè volem mirar la documentació bé, per explicar la nostra posició. La nostra posició va ser un no en aquell moment, per poc valenta, és a dir, perquè les noves emissions, igual que els residus, no és perquè vinc l'any europea i et digui has de fer això com un nen petit, no.
És que estem supercontaminats. És que hi ha molts estudis que demostren la vinculació entre contaminació i malalties en gent gran, en infància, etc. És que volem un espai públic que capgiri les prioritats. És que el cotxe durant molts anys ha tingut un poder absolut.
sobre els espais públics i tenia prioritat absoluta. I les ciutats que avancen canvien aquesta piràmide. Jo no vull dir que el cotxe no pugui passar mai més per un carrer de Rubí, és que tampoc estem tan boges com abans. O sigui, sabem la ciutat en què vivim. Però hi ha carrers que es poden pacificar i que el cotxe pot passar, però pot passar a 30 per hora o a 10 per hora. I segurament hi ha gent que potser preferirà anar caminant perquè tardarà menys que anar en cotxe. És que s'ha prioritzat el transport públic, el carrer Elbici. No hi ha ni un carrer Elbici en condicions de Rubí, en una ciutat de 82.000 habitants...
El 2025. Hi ha moltes coses que no estan ben fetes. Les al·legacions hem rebut resposta dos anys després. La majoria estan desestimades. Per exemple, hi ha una al·legació que demanàvem posar baixes emissions, però perquè la gent no sap què així, perquè hi ha gent que potser ha d'anar a treballar i li fa falta el cotxe, i això també és així, ampliar el transport públic al màxim possible, del que depèn de Rubí. Diuen que ja l'han ampliat.
No deuen parlar ni per l'Institut del Foix, que no s'ha ampliat, per exemple, ni per l'ús de demanda, que tampoc s'ha fet a les organitzacions. O sigui, no han ampliat res. Llavors, què passa? Torna a passar el mateix, que hi ha un risc gran que la gent de Rubí, treballadora, percebi la baixa de emissions com una imposició d'una elit dels de dalt,
en lloc que com una ajuda a viure millor, a caminar més, a estar menys contaminades, etc. Llavors, per tot plegat, la UB segurament serà un vot que no perquè no hi ha cap al·legació estimada de forma positiva, però a part a part volem mirar bé la documentació per explicar-nos bé i també estem preparant una xerrada amb altres investigadors que també treballen el tema de contaminació per explicar a la gent quins impactes tenen.
Seguim en ple perquè l'AUP presenta dues mocions el dijous vinent. Una de les mocions és per la millora de la gestió dels aparcaments i l'altra és per garantir la seguretat laboral de les treballadores davant del canvi climàtic. Començant pels aparcaments? Sí.
Jo crec que és la que donarà més debat al ple. És una moció que a la Junta de Portaveus al govern no li ha sentat gens bé, jo ho dic públicament, ja han dit que votaran que no, i que demanen que la retiren per tenir més temps. Jo vull recordar els antecedents. El parquing de la IEND està clausurat.
perquè estava aquest que hi ha. Hem demanat els informes, se'ns han negat els informes, hem hagut d'anar al GAIP, que és l'organisme que veia per a transparència, ens ha donat la raó, i l'Ajuntament, l'equip de govern, segueix negant-nos l'accés a la informació, a la U, però també a les veïnes que tenien abonament allà, i per tant no hi ha cap informació com a tal de per què es va tancar aquest aparcament i què és el que passa per poder-lo obrir. És una concessió, és un aparcament municipal, en què és sol municipal,
inversió municipal, se li cedeix a una empresa durant 25 anys, aquesta empresa no respecta la concessió, no fa el manteniment que toca, no aporta ni un euro en els últims anys perquè diu que no té beneficis, s'ha de ser com molt mal empresari per no tenir beneficis a un aparcament al centre de Rubí, no ho sé.
Jo no tinc empreses, però crec que ho podria fer bastant millor. Llavors, un dels acords que hi ha en aquesta moció és que l'Ajuntament estudi denunciar aquesta empresa, justament perquè no ha complert amb la concessió d'un bé públic i important com és aquest aparcament. Tenim aquesta llegenda. L'11 de setembre és la mateixa empresa, està en pròrrogues de fa un any. L'Ajuntament, el PSC, a idea seva, es va comprometre fa un any a fer una comissió sobre el model de gestió dels aparcaments,
Aquesta comissió no ha estat convocada mai, insisteixo que va ser idea seva. La UB, fent-nos molt cancines, com sempre, hem insistit, a Junta de Portadeus i al ple sobre aquesta comissió, no s'ha convocat, ho dic perquè hem tingut molta paciència. Abstenius de la pròrroga a canvi d'aquesta comissió, que mai s'ha convocat i ni tenen intenció de convocar-la.
I també després tenim l'abarcament de l'antic duet o duent, tancat, recuperat amb dos milions d'euros públics que vam pagar perquè l'empresa va fer fallida i vam haver d'assumir aquest deute de l'empresa, amb gairebé 280 places, tancat, en un lloc clau, en un barri que li costa aparcar, que és un barri molt dens, a un pas del centre, etc. Tot plegat i la inacció absoluta i poca transparència de l'equip de govern ens obliga a presentar aquesta moció.
en què proposem municipalitzar els tres aparcaments, o sigui, ja són públics, sinó que la gestió sigui 100% pública, perquè, a part, ben gestionat és un servei que dona beneficis, perquè al final la gent paga per aparcar i dona beneficis, que s'estudiï i denuncia aquesta empresa, que es faci la modificació pressupostèria que cargui perquè no està previs en lloc per obrir el duet, que arreglin el que s'ha de arreglar i l'aparcament del duet o duint, que m'agrada més duet,
el puguin arreglar i es pugui obrir, i que també facin un estudi d'on es podrien ubicar diferents aparcaments perimetrals, o sigui, fora del centre, perquè la gent pugui aparcar, i anar caminant, o en carril bici, o en bones condicions, perquè res, que puguin caminar tranquil·lament, amb seguretat, cap als tramits que hagin de fer, o cap a passejar, o cap a on sigui. Doncs es veu que aquesta emoció s'entén molt malament al govern,
No sé, qui ens explica? Joscome? Vull dir que si al final es sinta malament és perquè hi ha una part que saben que tenim raó, no s'ha fet control d'aquesta concessió, no s'ha convocat la comissió d'aparcaments, no hi ha cap modificació prevista pel DUET. Llavors, la UB no és que sigui ultradefensor dels aparcaments, ni molt menys, o sigui, no farien més els que ja n'hi ha fet com a tanta infraestructura, sinó que buscarien perimetrals, però, evidentment, els que ja estan fets i que són d'inversió pública han d'estar en funcionament, si no té cap sentit.
I la segona moció, que és la de seguretat laboral per a les treballadores davant del canvi climàtic, aquesta tendrà més acceptació?
Esperem que sí, perquè és una moció molt bàsica, que el que ve a dir és que a l'estiu va morir una treballadora que feia la neteja a Barcelona pel tema del canvi climàtic i la onada de calor de la mateixa empresa, que és FCC, que porta la neteja aquí. En el seu moment, la UB va fer una instància preguntant quines mesures s'havien pres per evitar això a Rubí. És a dir, si les treballadores que feien la neteja recullien la brossa a Rubí a ple juliol o a ple gos amb una onada de calor brutal...
tenien canvi d'horaris, canvi de vestuari, accés a l'aigua, etc. Se'ns ha contestat que el que marcava la licitació és una licitació caducada amb tercera pròrroga, és a dir, amb molt poc marge de canvis, i que sí que l'empresa no estava obligada, per exemple, a donar aigua a les treballadores, que havíem de veure de les fonts públiques, que moltes han estat tancades o malament per la sequera. És a dir, que hi ha escletxes que no estan ben lligades. Llavors, el que demanen la moció és justament un protocol
obligatori per a les empreses externalitzades que assegurin quines mesures es prendran per protegir les seves treballadores. També la revisió dels protocols del personal intern de l'Ajuntament, perquè també hi ha gent que està fent brigades a altres temperatures, i també alguns canvis de llei que l'Ajuntament ha d'instar altres estaments perquè no depenen d'aquí, perquè les noves citacions puguin incloure clàusules climàtiques, és a dir, que les empreses
hagin de preveure uns diners per fer formacions, per aigües, per canvi de vestuari, per canvi d'horaris i pel que faci falta, depèn de cada feina. Molt bé, doncs amb aquestes dues mocions ens hem quedat sense temps, Marina. Moltíssimes gràcies per ser-hi avui aquí i t'esperam en el pròxim Grups Municipals. Gràcies a vosaltres.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm-lo de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, s'usplau. Ties, que fort. Us ho ha assabentat plena, profe de la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·lar el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, mira, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Put the blame on me, boys. Put the blame on me. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Quan sentim els primers acords d'aquesta cançó ja sabem que arriba l'escàner setmanal de l'Albert Soler, una cançó que és xulíssima, una sintonia. D'on l'has tret, Albert? D'on surt? Doncs mira, aquesta cançó... Bueno, primer bon dia. Bon dia, sí.
Jo ja he entrat a tope. Doncs aquesta cançó es diu Agujeros de Gusano i és del grup Izal. I realment aquest grup el vaig descobrir bastant tard, perquè jo el vaig descobrir el 2019 i ja duien quatre discos. És a dir, no els havia sentit absolutament mai. Eren aquelles coses de l'Spotify, saps? Quan escoltes un cantant i et recomana música similar, doncs no sé si estava escoltant Love of Lesbian i em va sortir aquesta i vaig dir, ostres, qui són aquests?
Mai és tard, eh?, per descobrir nous grups. No, no, gens ni mica, gens ni mica. De fet, ara afegiré una anècdota personal. Vaig anar a un concert d'ells al Palau Sant Jordi, finals de febrer del 2020. Palau Sant Jordi, ple a vessar.
Després te vas posar malalt? No, per sort no, però hi he pensat moltes vegades, en aquell concert. Doncs la cançó potser més coneguda, la gent que potser no conegui tal, potser sí que li sona una cançó que es diu La mujer de verde, que durant la pandèmia va ser una mena d'himne per a les infermeres, perquè precisament...
parla d'una amiga seva que era infermera, la Mujer de Verde, i parla com si fos una superheroïna, etcètera. Però aquesta d'Agujeros de Gussano m'encanta perquè té una intro que jo crec que és ideal per un programa de ràdio, una secció, i mira, tenia clar que si algun dia feia una secció la posaria. I jo t'he donat l'oportunitat de fer aquesta meravellosa secció i l'hem posada. Molt bé, ben pensat, ben pensat, molt bé.
Tot enganxat sense saber-ho, eh? Exacte, sí, sí. Tot s'ha anat succeint sense saber-ho. Ara que ja sabem d'on surt la cançó, anem a la teva secció, a l'escàner setmanal. Quina paraula lliga les 5 notícies que has triat aquesta setmana?
Doncs la paraula és carrer. Carrer en el sentit ampli de la paraula, és a dir, de via pública, no? És a dir, de la vida al carrer, de les coses que passen fora de casa teva i els espais públics d'una ciutat com pot ser Rubí. Doncs bé, anem a la primera.
Doncs avui farem al revés de l'últim dia que vam parlar i començaré per la notícia més òbvia de... Perquè jo no te destrossi... Perquè no em destrossis el guió.
Evidentment que no, però avui he dit, ja, fem-ho a l'inrevés. Perquè la comissió del nomenclator aquesta setmana ha aprovat vuit noms nous de dones, set de les quals eren robinenques, per denominar diferents carrers, espais de la ciutat. La majoria d'aquests espais són parcs urbans de la zona de Sant Jordi Parc. És una zona...
relativament nova i hi ha molts espais, cruïlles, que són places i que no tenien cap nom. I han aprofitat per rebatejar-les. Primer, aquests parcs urbans s'han rebatejat com a places i, com deia, no tenien nom oficial, però no han fet, diríem, no li han tret el nom d'un home per posar-li el d'una dona. Simplement el que han fet és agafar espais que no tenien nom i batejar-los amb nom de dona.
Repasso ràpidament la llista de noms. Hi ha la plaça Teresa Roura Esteve, els Jardins de Maria Illa, plaça Àngela Rovira Canals, plaça d'Eulàlia Colomer Artigas, plaça de Joaneta de Gesualdo, plaça de Maria Rossinyol Font, Jardins de la Mercè Plantada Vicente i Parc de la Rosa Sensat i Vilar. Al web radiorubir.cat trobareu tota la informació de qui van ser aquestes dones i per què...
l'Ajuntament i la Comissió de Nomenclàtor ha considerat que mereixien un carrer. Val de dir que la majoria d'aquests noms han sigut propostes del Centre d'Estudis Rubinencs, que ha recuperat la memòria d'aquestes dones. També és obvi...
S'ha de dir que amb aquests 8 noms no es corregeix ni de lluny el dèficit històric en aquest àmbit. I he buscat la dada perquè recordava que el diari de Rubí, em semblava que va ser l'últim 8M, va fer un reportatge sobre això. I la dada, la veritat és que m'ha deixat glaçat.
Segons va publicar, com dèiem, el diari de Rubí, l'últim vuitema, a la ciutat hi ha 760 carrers, places, passejos, el que deia, via pública, doncs només 20 d'aquests 760 fins ara duien nom de dona. Són molt pocs, eh? Són molt pocs, evidentment. I d'aquests 20, la meitat eren noms de santes i de verges, és a dir, no dones en el sentit...
que mereixin un nom del carrer per alguna fita personal que hagin aconseguit. Per tant, queda moltíssima feina encara en aquest sentit. Ai, per cert, em deixava una cosa. Aquesta comissió del nomenclàtor també va aprovar que la marquesina de la plaça Salvador Allende dugui el nom de l'Alan Montoliu, aquell jove de 17 anys, trans, que es va suïcidar fa 10 anys, víctima del bullying que li feien a l'institut per ser com era.
diumenges va fer la inauguració de la placa, el lloc preferit, que era el lloc preferit de la ciutat per l'Alan, que era aquesta plaça Salvador Allende i just la marquesina que hi ha a la part de dalt a tocar dels jutjats. Doncs això, que la comissió de Nomenclà torna treballant i aquest apunt també ha sigut notícia aquesta setmana. Segona notícia relacionada amb els carrers.
Doncs aquest dimecres el nostre company, el David Garcia, company d'aquí de la ràdio, ha publicat un reportatge extens sobre el darrer informe sobre l'índex socioeconòmic territorial, l'IST, que situa Rubí per sota la mitjana catalana en aquest àmbit. No us explicaré tot l'article ara, el podeu trobar a la web de Ràdio Rubí, i a més és que és un dels articles més llegits de la setmana, i això s'agraeix, però normalment els articles més llegits acostumen a aquells curs, els successos... Sí, sí, sí.
Doncs no, aquesta setmana el més llegit és un article llarg, amb profunditat, amb moltes dades, elaborat pel David Garcia, i dius, mira, ha valgut la pena l'esforç del David. Doncs, com us deia, en aquest article es veu quins barris de Rubí estan per sota d'aquests indicadors socioeconòmics, com la renda o el nivell d'estudis postobligatoris. Les Torres i el 25 de setembre lideren aquest rànquing per sota,
I relacionat amb aquesta notícia, aquesta setmana vas entrevistar el politòleg Rubinenc Ismael Blanco, que et va explicar que la millor eina per mirar de canviar una mica aquestes xifres és que l'Ajuntament opti a les subvencions del Pla de Barris, que permetria millorar els carrers i molts espais públics d'aquests barris empobrits. Tenim en aquests moments en marxa la primera convocatòria del Pla de Barris
2025-2029, en el marc de la llei de barris del 2022, que serà segurament la política que més impacte pot tenir, és el tipus de política que més impacte pot tenir en la transformació dels barris i en la reducció d'aquest tipus de desigualtats.
Pel que sabem, aquesta convocatòria ja s'ha tancat, ja hi ha 83, em sembla, municipis que opten. Encara no sabem si Rubí s'hi ha presentat, estem en tràmits, diríem, d'intentar esbrinar-ho. Quan ho sapiguem, evidentment ho explicarem, però en tot cas l'Ismael Blanco diu que...
que una de les coses que pot fer l'Ajuntament, un Ajuntament, no aquest, qualsevol Ajuntament per millorar aquests barris més empobrits o més desafavorits, doncs és apuntar-se a aquest pla de barris. Recordem que aquest no és el primer cop que es fa un pla de barris, ja n'hi va haver un a principis dels anys 2000, amb el govern de Pasqual Maragall, i gràcies a aquell pla de barris i a aquelles subvencions es va construir, per exemple, el Centre Cívic del Pinar, conegut com l'Espai 1413. Anem a la tercera.
Doncs ahir a la tarda els carrers de Rubí es van buidar per culpa de les fortes ratxes de vent que hi va... De Rubí i de tot Catalunya gairebé. De tot Catalunya, evidentment. Sobretot la part central, la part de la província de Barcelona va fer molt de vent. Es va buidar perquè a Rubí concretament, no a tots els municipis es va donar l'ordre, però a menys el Vallès Occidental els més grans crec que sí que ho van fer. I els petits també.
també, doncs, van ordenar, diríem, que se suspengués tota l'activitat al carrer, a l'aire lliure, és a dir, els esports o les extraescolars que es fan a l'aire lliure, no dins de pavellons, doncs, que se suspenguessin. I, per tant, diguem, es van buidar els carrers de gent...
evidentment la gent es movia si ho necessitava, però no hi havia el moviment que hi ha habitualment una tarda qualsevol d'entre setmana. Ara el que es va omplir als carrers és de branques d'arbres, que ara passes per qualsevol carrer de la ciutat, allà on hi havia arbres, doncs la meitat de les branques estan per terra, per tant els serveis de neteja tindran feina avui i aquest cap de setmana per retirar totes aquestes branques que han caigut. Per sort, ja ho has explicat a l'informatiu, no hi ha hagut danys personals,
I com dèiem, hi ha zones de Catalunya que estan molt acostumades al vent i tenen ciutats preparades. Moltes vegades sentim la previsió del temps i sovint parlen de vents forts als dos extrems del país. Els dos extrems vol dir l'Empordà, ja sabem, la tramuntana, i també la zona de les Terres de l'Ebre i els ports.
la zona dels ports, de les muntanyes. Doncs aquí estan acostumats, hi ha una mica les infraestructures i tot el servei, diríem, que implica sortir, recollir tot el que hi ha pel terra, etcètera. Ja ho tenen més acostumats. Aquí a la zona de Barcelona, del Vallès, no ho estem gens i per això quan passa alguna cosa d'aquestes ens hem de posar en alerta. Quart carrer...
Aquestes últimes setmanes l'Ajuntament ha posat fanals en alguns carrers o trams de carrers que no en tenien perquè eren molt foscos de nit. En altres punts el que han fet és canviar el tipus d'il·luminació per bombetes LED per ser molt més eficients i econòmiques. Evidentment, allà on no hi havia fanals també són LED, ja ho fan d'entrada. Però les que tenien encara bombetes de les antigues, que consumeixen més, les han substituït per les LED.
I així ho explicava l'alcaldessa a les seves xarxes socials. Amb aquests canvis d'il·luminació el que farem serà, per una banda, la sostenibilitat com a paraigües de tot allò que treballem, de totes les accions que fem a la nostra ciutat, i per una altra banda, la seguretat, la il·luminació en espais on...
Fins ara no hi havia suficient llum i volem ampliar-la perquè millori tant la seguretat a l'hora de trànsit pels carrers de la ciutat com la il·luminació per poder fer-ho amb bones condicions.
L'actuació més recent ha estat al barri de Canals Amora, on s'han posat fanals els carrers Ample, carrer Indústria i carrer Progrés. Aquesta zona tenen zones que no tenien llum fins ara. I les zones on s'han canviat les bombetes són a l'Avinguda de l'Electricitat, a la carretera de Terrassa i a la C1413, a l'alçada del cementiri. Anem a l'última notícia? Vinga.
Els professionals del cap Anton de Borja es van concentrar dilluns a les portes del centre d'assistència primària per denunciar l'agressió física partida per un metge el dijous de la setmana passada per part d'un pacient. Durant la concentració de 15 minuts van tallar durant uns segons la circulació del carrer Edison.
Els treballadors i treballadores van expressar així el seu malestar per aquest tipus de situacions, que la veritat han sigut notícia aquest cap de setmana i al principi de setmana, i la veritat són situacions que no s'haurien de repetir, sembla mentida que encara estiguem en aquestes alçades. Escoltem la infermera del CAP, Anton de Borja, la Laia Gil, que va presenciar l'agressió al sanitari. Jo crec que des de la pandèmia al principi vam ser herois, però després vam ser... se'ns va tractar molt malament els sanitaris i...
I crec que tot ve des d'això. Jo crec que ja no ens tenen cap tipus de respecte com es podia tenir abans el personal sanitari, que és el que hauria de ser, perquè al final salvem vides, no estem per una altra cosa.
a la Laia Gil i a les companyes de l'Anton de Borja els hi posaria la Mujer de Verde, d'Izal, que és dedicada a la feina de les infermeres. I, res, un apunt final, en solidaritat amb l'agressió d'aquest metge, el cap Anton de Borja, les treballadores del CAP i del CUAP de la mútua de Rubí també es van concentrar al carrer, just davant del seu centre sanitari, perquè explicaven que la situació que han patit el cap Anton de Borja és la mateixa,
que els pateixen cada dia, però molt sovint també el cap mútua i, per tant, la queixa és compartida. Aquesta vegada no els hi ha passat amb ells, però altres vegades sí que els hi ha passat. Estem arreglats amb aquestes situacions i amb aquestes agressions perquè es queixen els professors, es queixen els metges, ens hem de fer mirar tota la societat, tots plegats ens ho hem de fer mirar, això. L'agressivitat, com diuen... com es diu...
Sempre hi ha una expressió en castellà que diuen escupir per arribar. És a dir, la culpa que no funcioni l'educació o el sistema sanitari no és del metge o del professor, sinó dels que estan a dalt i prenen les decisions. Exacte. Doncs bé, amb aquesta anàlisi de l'actualitat a través de la paraula carrer, t'esperem la setmana vinent. Adeu. Molt bé.
Fins demà!
He estat a punt de creure que avui els esports els feia jo. Què dius, això? Perquè no et veia. Bé... Normalment estàs per allà, o baixes corrents i te sent corrents... Saps què passa? Aquest cap de setmana està plena d'esports. Tenim una agenda tan gran... Déu n'hi do. Tots els equips estan en funcionament i estàs allà picant, picant, picant... Perquè t'ho vaig explicar ja. Vale, perfecte. Per aquest cap de setmana. Està xerrant el Toni Bravo, que no li hem dit hola.
Hola. Hola, Pam. Hola. Explica'ns, a veure, tota aquesta activitat esportiva que hi ha aquest cap de setmana. Comencem pel futbol, vale? Vinga. Que raro. Sempre futbol. Bueno, a veure, tenim un equip que podíem estar a la Lliga Elite, doncs comencem per aquest, no? Sí, sí, sí. Feim bromes.
Anem a la Unió Esportiva Rubí, que es veurà les cares amb el Sant Feliuenca. Això serà diumenge. El punt del migdia serà aquí, a la nostra ciutat, a Can Rosers. Els de José Solivella es romanen a la zona baixa de la Lliga Elite, amb quatre punts. No estan tenint un bon inici de temporada. Buscaran resquitar-se de les dues darreres derrotes.
davant d'un rival que navega a la zona mitja, té 6 punts, i recordem que podreu seguir el partit en directe aquí, a Ràdio Rubí, dissabte, a partir de... Perdó, serà aquest diumenge, que estàvem dient el punt del migdia. A la mateixa hora, saltarà el camp del Sant Bullà i el Juventut 25 de septiembre. Necessita puntuar, aquest. En castellà, eh? Necessita puntuar, eh? Sí, puntuar. El grup 3 de primera catalana, per què? Perquè porta 4 derrotes
Un empat, per tant, els tenim molt a baix, els tenim cuers. Els del Baix Llobregat naveguen a la zona mitja, són vuitens, amb sis punts, enllacen, això sí, també, tres derrotes en els darrers tres partits. Per tant, és una bona ocasió també per intentar saber si poden sumar aquesta primera victòria. Han de fer la sorpresa.
Clar, això sí. Avui sí, no? Avui ho he fet bé. Avui toca sorpresa. Anem a l'hoquei patins en línia. Recordem que les noies dels 100 patins ja van disputar el duel d'aquesta jornada 5 contra les Loves. Són les noies dels 100 patins, per tant, els hi va anar molt bé. Les van guanyar 11 a 0. Déu-n'hi-do.
Els nois, que són segons de Liga Elite, estan fent un molt bon inici de temporada, amb 9 punts. Reben els erizos rudos, que són 8. Me fa molta gràcia aquest nom, els erizos rudos, abans quan ho he sentit. Sí, erizos rudos. Sí, sí, fa molta gràcia, sí. Són de Aranda de Duero. Ah, mira.
Bueno, vuitens amb tres a la pista Francesc Calvo. Anem al Waterpolo, perquè si voleu veure bon Waterpolo, aquest cap de setmana, escolta, les noies del Club Natació Rubí, segones de la primera divisió, lluitaran pel lideratge. Per què? Perquè es capbussen a la piscina de les líders, que és el Vallirana.
Tots dos equips tenen sis punts, la cita dissabte dos quarts de set. I abans hauran jugat els nois, partit, a veure, molt difícil per intentar sumar els primers punts, perquè reben a Can Jong, que mi queda un minut, ja haig de córrer. Tres quarts d'una a un dels candidats al títol, que és el Club Natació Sabadell. Això és molt divertit, ho trobo curiós, perquè, clar, els nostres, com que juguen com a locals a la piscina del Sabadell Llencs, el Club Natació Sabadell
se sentirà com a casa, perquè està a la seva piscina. Clar, ostres. Són visitants a domicili a la seva piscina. Curiós, no? Sí. Déu-n'hi-do. Anem a segona catalana. Partit de l'olímpic per intentar sumar la primera victòria de la fase regular. No els estaran gens bé. Visiten el camp del Balàfia, això.
recordem, a Lleida, diumenge a tres quarts d'una, els de Cristian López naveguen a la part baixa de la taula, 3 punts, mentre que els rivals són novens amb 7. Que ja has de marxar, José. Sí, sí, ja has de marxar. Doncs vinga, som-hi, ja marxo, ens quedem amb més informació, però que la podeu seguir en els nostres butlletins informatius i el programa Esports el dia d'avui, clar. Molt bé, la seguirem per seguir sabent més coses. Moltíssimes gràcies, Toni. Vinga, som-hi, bon cap de setmana.
I avui, 24 d'octubre, divendres. Bon dia, Glòria. Aquí fa els anys. Què tal? Molt bon dia, Pamela. Doncs avui tenim el ràper canadèn Drake, que celebra 38 anys. És l'autor de Hotline, Bling i Cochplan, que és una de les grans estrelles del hip-hop mundial. També fa anys el creador suec Piu Daipai, que en fa 35. El youtuber més famós del món va conquerir milions de seguidors amb els seus vídeos de videojocs i el seu humor irreverent.
Des del món de l'esport, Wayne Rooney arriba als 40 anys. L'exdavanter és el màxim golejador històric del Manchester United i una legenda del futbol anglès. I tenguem amb humor l'actor i còmic David Fernández, el popular Rodolfo Chiquili 4 d'Eurovisió 2008, que en fa ja 54 anys.
54, eh? Encara ens recordam del baile de Pito, eh? Sí, sí, sí. Així és que per molts anys a tots. I tant, molt bé, Glòria, moltíssimes gràcies per dur-nos aquests aniversaris. Bon cap de setmana. I ara no marxeu perquè arriba la tertúlia en la Valentierno i després la Lídia Martín. Nosaltres vos deixem en la recomanació musical del Robert Fernández.
Què tal, bon dia, com esteu? La recomanació del dia és una altra de les menys debilitats. Sí, sí, us heu de confessar que ja sabeu que, bé, la cantant noruega Sigrid per mi és una de les cantants joves més importants, més energètiques i renovadores de l'escena del synthpop europeu. Una cantant noruega, però que gairebé és adoptada com a pròpia pels britànics. És un referent ineludible d'aquest pop europeu que, a més a més, triomfa moltíssim a Anglaterra i a tot el Regne Unit
A tot el món, però especialment allà on, repetim, és un referent ineludible, especialment per la gent més jove. Atenció, perquè avui Sigrid 24 d'octubre publica un nou treball que porta per nom Girls Always More That I Call Say. És el tercer àlbum de Sigrid.
Traduït literalment seria quelcom similar, com sempre, hi ha més que podria dir. Asegura que en aquest treball mai s'havia divertit tant com fent aquest treball fent música. Aquest àlbum té tots els seus ingredients favorits. Melodies lleugeres i complexes, produccions que respiren alegria, coratge, dolor, vertigen, ira, diversió i, a més a més, molts coros.
Això, ben bé, no sé a què referirà, suposo que la forma de tractar en determinats moments la seva veu i tot allò que envolta el seu rang dinàmic, que és magnífic, energètic i ple de vitalitat. D'aquest nou treball, escoltarem el primer senzill que es va publicar com a avançament i que porta per nom, atenció, Jellyfish.
A més a més, us recomano que doneu una volta per la trajectòria de superhits de Sigrid. Segur que no us decepcionarà, no us decebrà. Parlem bé a català, si us plau. No us decebrà. Us deixo en companyia de Jellyfish i lo nou que s'ha publicat avui mateix de la cantant noruega M'encanta, ella és Sigrid.
Gràcies.
són les 10 del matí.