Són les 9 del matí.
Bolletins informatius de Ràdio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Ràdio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen en la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de la FM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
¿Te gustaría descubrir nuevos géneros musicales y vivir la música como nunca antes lo habías hecho? Si es así, no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! El programa de música experimental de Radio Rubí, presentado y dirigido por Adriana Guizábal. Todos los viernes a partir de las 10 de la noche tienes una cita con nosotros.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radioruby.cat Te esperamos aquí en Experimenta. ¿Qué es la 3?
Passen 4 minuts de les 9 del matí i començam aquesta segona hora del Rubí, el dia d'aquest dilluns 24 de febrer. Avui xerrarem sobre el retard que hi ha en els reconeixements del grau de discapacitat, un fet que afecta i molt...
a persones que ho necessiten per poder fer un poc més fàcil el seu dia a dia i per poder explicar-ho. Avui conversarem amb Luis Asensio, que és un rubinenc que fa un any i gairebé 10 mesos que està aspirant
aquest reconeixement després que li empotessin una cama. A més, també tornarem a xerrar de les balisses B16 amb la policia local de Rubí. Quan quedin pocs minuts per arribar a les 10 del matí, els nostres companys d'esports vendran a explicar-nos tota l'actualitat esportiva local. Com sempre, acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Ja a les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la tertúlia i analitzarà l'actualitat amb Bània García, Martí Pujol, Gerard Moreno i Mari Àngels Ruiz. Començam!
Avui posem el focus en una història que combina superació personal i burocràcia. Ens acompanya Lluís Asensio, que és veí de Rubí, que el 5 d'abril de 2024 va sofrir una amputació d'una cama. Des del 15 de maig d'aquell mateix any espera el reconeixement oficial de la grau de discapacitat, un tràmit que, segons li han comunicat,
Atenció, pot allargar-se fins a 25 mesos. Mentre espera la resolució de la Generalitat, també ha demanat que l'Ajuntament de Rubí, el nostre ajuntament, li pugui donar una targeta provisional d'aparcament per poder fer més fàcil el seu dia a dia. Però la sol·licitud ha estat denegada. Avui volem conèixer el seu testimoni, entendre com li afecta aquesta situació...
i en quin punt està ara mateix el seu cas. Bon dia i benvingut, Lluís. Hola, bon dia. Si t'apareix, comencem pel principi. Què va passar aquell 5 d'abril de 2024 i com et va canviar la vida?
A ver, yo siempre había tenido problemas de circulación en las piernas y bueno, a finales de enero o principios de febrero pues me vino un dolor muy fuerte en la pierna derecha.
Y bueno, estuve pues con visitas médicas y en tratamiento, entonces detectaron que había sido un trombo, ¿vale? Un trombo que se intentó pues solucionar y no llegar a la que lamentablemente fue la decisión final, ¿no? Pero bueno, se intentó poner el remedio y bueno, con tratamiento y yendo de urgencias por dolor insufrible y bueno, al final tuve que ingresar en el hospital de Terrassa y desgraciadamente llegó el día fatídico de que me tuvieron que amputar la pierna.
Bueno, pues a partir de ahí la vida te cambia. Te cambia totalmente a ti, a la familia, al entorno. Y bueno, pues intentas llevarlo lo más fácil posible. Intentas poner de tu parte el que el día a día sea más llevadero.
Pero lo que no te esperas es las trabas que te van poniendo administrativamente, sobre todo las entidades públicas. Sabemos que el personal de calle te choca que te vean con una pierna amputada, pero lo que no te esperas es el trato que te lleva la administración pública.
Entenem que el teu dia a dia, després d'aquesta operació, es complica sobretot per temes de mobilitat. Quines són les principals dificultats que vos trobeu i que això fa la necessitat de demanar...
A ver, te encuentras todo tipo de dificultades. Primeramente físicas, porque evidentemente la movilidad no es la misma. Ir con una pierna que ir con el ardor, ¿no? Primero pues te tienes que habituar, los primeros semanas, meses, tienes que ir con silla de ruedas, pues claro, una vez amputada, pues lo que se le llama el muñón, que es donde está la operación,
donde cortan, pues en principio está muy inflamado, ¿no? Entonces, claro, no te pueden protetizar la pierna. Entonces tienes que ir en silla de ruedas, con lo cual te cambia ya, te cambia, porque depende de otra persona. Depende de que alguien te acompañe con la silla de ruedas, pues para subir, para bajar, para moverte, ¿no? Físicamente, pues te cambia eso. Pero luego también, pues económicamente te cambia. Porque claro, si intentas llevar una vida más o menos normal,
Tienes que, si eres conductor de coche, pues tienes que volver a examinarte, tienes que volver a examinarte, que es lógico porque claro, te falta la pierna, en mi caso es la pierna derecha y todos los coches van con la pierna derecha, sean manuales o automáticos. El automático, como es el caso mío, que tienes que llevar el automático, pues acelerador y freno tienes en la derecha. Yo tenía un coche manual, pues primero me tuve que examinar.
Gracias a un íntimo amigo que tengo en San Quirsa, tiene una autoscuela, pues él me proporcionó. Me dijo, no te preocupes Luis, te examinarás conmigo y toda la burocracia y todo el papel y todo el coste lo vamos a asumir nosotros. Y gracias a eso te evitas este coste, pero que es un coste. Luego, evidentemente, tienes que comprarte otro coche automático, pero además readaptarlo.
porque un coche automático no lo puedes llevar solamente con acelerador y freno a la derecha, tienes que poner un acelerador a la izquierda, con lo cual otro coste más, ¿vale? Y bueno, y es un sume sigue. Tienes que rehabilitar la casa, porque claro, te invitas pues algunas modificaciones tienes que hacerlas. Y bueno, y todas estas trabas te las vas encontrando. Y luego las trabas administrativas, que es lo más importante, ¿no? Porque es lo que psicológicamente te mata más, ¿no?
Yo actualmente, por ejemplo, sigo estando de baja. Llevo ya dos años de baja y estoy pendiente de que el tribunal me llame para verme. Pero mientras tanto, yo intento moverme. En el tema, por ejemplo, del coche, tuve que comprar un coche con un 21% de IVA cuando los discapacitados se les pueden reducir al 4%. Como no soy discapacitado para nadie...
me tengo que pagar el 21%. El 15 de maig de 2024, un mes després que fos l'operació, vas sol·licitar aquest reconeixement del grau de discapacitat que te facilitaria tot això. Què et van dir?
A ver, el 15 de mayo, una vez que ya te intentas situar, porque fue pasado un mes desde que salí del hospital, al mes, pues más o menos, pues empiezas a intentar llevar la vida más normal posible, ¿no? Pues entonces presento la solicitud de discapacidad y, bueno, entiendo que puede tardar 4, 5, 6, 7, 8 meses. Pero ya ha pasado el año, pues yo voy llamando a...
al centro primero me presento en el centro de Terrassa que es el que me pertenece y tengo que decir de que el trato que me dieron fue denigrante
O sea, la persona que hay en la puerta me trató de una forma deligrante. Entonces, pues bueno, te lo tienes que comer, ¿no? Porque no estás en una situación como para pelear, ¿no? No, no físicamente, sino... No estaba pensant tan físicamente, pero al respecto s'ha de tenir sempre. Sí, pero es que esa es una...
pero luego es otra que llamas por teléfono y ya ni te contestan, se pone un contestador y todos son trabas y dices que es tirar la pelota contra la pared constantemente, ¿no? Y dices, ostias, que llegan momentos que te hunden, ¿no? Pero bueno, lo vas haciendo. Entonces lo que te comentaba, el 15 de mayo lo presento y al cabo del año reclamo a la Generalitat por mail, que a ver cómo está mi situación y me contestan que estoy dentro del proceso, dentro del plazo.
Entonces lo pongo en manos de Carla Salullu, el síndic de aquí. Me dice que me va a ayudar, evidentemente, que esta situación no se puede entender. Y entonces lo sube al síndic de Cirogués de Cataluña. El síndic de Cirogués de Cataluña reclama la Generalitat. En una primera reclamación no le hacen caso. Y en una segunda reclamación le dicen que esté dentro del plazo de los 24 meses. Pero yo llamo al 012...
que es donde me dicen que llame, y el contestador automático te dice que hay un plazo entre 8 y 28 meses. ¿8 y 28? 28 meses. Entonces...
Y no tienes otra salida. No tienes otra salida. Estem a dia 24 de febrer de 2026 i encara no t'han fet la valoració? No, no, nada, nada. No tan telefonat ni tan... En la pràctica, què significa no tenir aquest reconeixement? Pues que yo estoy exactamente igual que tú.
que si tú aparcas en una plaza de aparcamiento discapacitado, te multas. Si vas a un centro comercial o vas a algún sitio, tienen las mismas situaciones que cualquier persona que no es discapacitada. Tengo que reconocer que hay entidades, como por ejemplo este invierno, decidimos ir a ver la Sagrada Familia, mi familia y yo, y antes de hacerla,
Me puse en contacto con ellos explicándole mi caso, diciéndole, oye, yo soy un discapacitado no reconocido, pero sí sufrido, porque lo sufro. Le presenté el justificante conforme está solicitado y la contestación de la llanetat de que estoy dentro del plazo y me dijeron que con eso ya era suficiente y me consideraban discapacitado, con lo cual pagaría o no pagaba, en este caso no se pagaba la entrada, pero me consideraría un discapacitado. Pero hay entidades que no, que como no eres reconocido discapacitado...
Pues exactamente la misma situación que una persona normal. Què és el que més t'està afectant d'aquesta espera tan llarga? Psicològicamente, pues todo. Sobre todo, pues eso, el silencio administrativo, el que nadie te diga nada, el que todo sea, sí, sí, no te preocupes que ya lo miraremos.
Y el silencio, sobre todo, y el ver que no tienes otra salida, que no depende de ti.
Que no depèn de ell. Mentre esperes aquest reconeixement de la Generalitat, has demanat a l'Ajuntament de Rubí una targeta provisional d'aparcament perquè al Manco puguis tenir aquestes facilitats dins de la teva ciutat. No sé com està aquesta situació. A veure, si esto en septiembre del año pasado, más o menos...
Comentado ya con Carla Salullu, pues lo estuvimos hablando de la posibilidad de pedirle yo al Ayuntamiento no una tarjeta de aparcamiento como emite la Generalitat, porque entiendo que no tiene la suficiente, entiendo que a lo mejor sí que la tiene, no sé, pero entiendo que no tiene la potestad suficiente el Ayuntamiento como para emitirme una tarjeta si no soy un discapacitado reconocido. Entonces yo lo que le solicité al Ayuntamiento fue un papel certificado
Es algo acreditativo de que cuando yo aparque en las zonas de discapacitados dentro del municipio de Rubí, llámese en el Escartíbul, llámese en el Imarcé o alguna plaza que haya dentro del municipio de Rubí, yo lo pueda poner dentro del coche y cuando venga el revisor, el que emite, el que controla, si la gente estamos dentro del plazo del horario, pues que vea que tengo una autorización por parte del ayuntamiento.
Les solicité esto a ver si me podían hacer ese papelito nada más. Esto fue en septiembre. En octubre o en noviembre vi que no me contestaban. Me presenté a la OAC. Me dijeron que lo había presentado telemáticamente por una opción que era distinta a la que... Entonces, la volví a presentar.
La contestación del Ayuntamiento fue de que tenía que volver a presentar la solicitud de tarjeta de aparcamiento provisional. La misma que presenté en mayo del 2025, me la solicitaron, se la volví a presentar y la contestación fue de que tenía que esperarme y ahora
l'ha vuelto a presentar, me han llamado del ayuntamiento diciendo que vuelva a presentar la documentación, que voy ahora a presentarla. O sigui, quantes vegades l'has presentat ja? Tres vegades. I avui tornes a anar-hi. Hi ha hagut, a banda d'aquesta situació amb el tema de l'aparcament, entenc que hi ha altres limitacions que potser des de l'Ajuntament també podrien ajudar-te.
Bueno, no lo sé. Porque a mí lo que más me incumbe es el aparcamiento. ¿En qué más me pueden ayudar? No lo sé, sinceramente. Porque yo no solicito una plaza de aparcamiento debajo de mi casa. Yo solicito el que pueda ir dentro del municipio de Rubí en las plazas de discapacitados.
¿En qué otra cosa me pueden beneficiar? Evidentemente, si hay algún impuesto, por ejemplo, de circulación que no se paga como discapacitado, entiendo que al no ser discapacitado tengo que pagarlo. Con lo cual, en eso creo que no me van a poder ayudar.
Con lo cual, por eso no lo he solicitado. ¿En qué otra cosa? No sabría qué decirte. Pero a mí, realmente, lo que más me valdría es tener un certificado que yo pueda moverme dentro de Rubí, en los tres o cuatro aparcamientos públicos que hay, que pueda aparcar libremente. ¿Es más dura la discapacitat en sí o la burocracia?
A ver, no nos engañemos, la discapacidad es dura. Es dura porque, claro, me ha pillado a mí ya con 60 años. 60 años moviéndote, haciendo vida normal y corriente, a verte ya, pues, cómo te ves, ¿no? Que sí, que todo se puede llevar a cabo y con la limitación esta sí que te limita, pero puedes hacer una vida más o menos normal, ¿vale? Pero la burocracia también te mata. Sobre todo la burocracia te mata psicológicamente.
Porque yo ahora, por ejemplo, yo ya llevo dos declaraciones de renta hecha hoy a una y ahora tendré que echar la otra, en la cual yo no tengo ningún tipo de beneficio. A ver, beneficio, llámese las deducciones de discapacidad. Con lo cual... No, no es beneficio, es el dret que tens per aquesta discapacitat. No puedo hacerlo. Que sí, que luego a posteriori puedo hacer una reclamación, una complementaria, una rectificativa, llámelo como quieras, vale.
Pero bueno, a mí es ahora cuando me tendrían que ayudar. Es ahora. Porque lo mío es muy fácil. Lo mío es mandar una foto mía, la del carnet de identidad, y mi pierna ortopédica al lado. Y verán que soy un discapacitado. O sea, no me tienen ni siquiera de qué venir a valorar. No es como una persona que tiene lumbalgia, que tiene cualquier otra enfermedad, que necesita un reconocimiento.
Pero el mío ya de entrada sí que puedes valorarte que puedas tener más o menos movilidad por la edad que tienes, pero de entrada yo creo que tenía que ser salir del hospital, una persona amputada, salir del hospital ya con el certificado de discapacidad, por lo menos provisional para un año o para dos, porque la discapacidad la tienes, te falta la pierna.
Con lo cual, a partir de ahí ya, que te faciliten nada más salir del hospital. Sales del hospital con el informe médico, con el tratamiento que tenéis que llevar a cabo y con este paplito que es la discapacidad provisional para un año, porque la discapacidad la tiene. Y a partir de ahí ya puedes empezar a hablar con el ayuntamiento que te dé una tarjeta, hablar con quien sea y ya te puedes empezar a facilitar la faena.
No te lo hacen. Y entonces, claro, aparte de que los principios son muy duros, tienes que depender de gente, ¿no? Porque tú solo consigues arruinar, no puedes ir. Y necesitas de que la gente... Y no todo el mundo tiene la libertad, tiene el trabajo de acompañar, hacer una solicitud de estas en horario que marca la administración. No todo el mundo tiene una persona a su lado que lo pueda hacer. Con lo cual...
Entenc que no t'has sentit escoltat per les institucions. No. Per cap d'elles. No. Si poguessis enviar-li un missatge directe a l'administració, tant de la Generalitat com al nostre Ajuntament, què li diries? Bueno, pues que abrieran los ojos y que vieran que...
Hay más gente aparte de ellos. ¿Por qué te lo digo? Porque dudo mucho, dudo mucho, y no es ni crítica ni es nada, es realidad. Ahora tenemos un ejemplo de que el presidente Elia ha estado de baja.
Dudo mucho de que esa persona hubiera tenido este tipo de enfermedad. No, que no se la deseo, ni muchísimo menos. Pero una enfermedad que le hubiera condicionado su día a día, dudo mucho, hubiera estado como estoy yo y como estamos miles de personas. No solamente soy yo, ¿eh? Yo conozco gente que está como yo y estamos igual, ¿eh? Lo que también es cierto de que va por comunidades. Yo estoy en un grupo de WhatsApp, que somos de toda España, y hay comunidades de Andalucía que van más rápidos o en Baleares unos van más rápidos que otros.
Y a la administración le diría, pues eso, oye, abrir los ojos. Que esto es una realidad. O sea, que la gente necesitamos tener el día a día. Y el día a día es muy duro sin vuestra ayuda. Porque necesitamos de vosotros. Necesitamos, pues eso, una simple tarjeta, un simple reconocimiento de decir te vamos a ayudar para el IVA del coche, por ejemplo. Te vamos a ayudar para condicionarte tu piso. Te vamos a ayudar para lo que sea. Ayuda. Que vea por lo menos que te arropan.
Pero no tienes nada. No tienes nada. Tens esperanza que la situació es resolgui aviat? Pronto no lo sé, pero que se arreglarà seguro. Porque...
Ya ha llegado un momento que tienes que tomar la decisión de decir, mira, ahora estamos en Radio Rubí, pues mañana igual tengo que estar en otro sitio para que se haga más público. Porque lo que no puede ser es que nos callemos, que nos quedemos con los brazos cruzados y yo creo que al final esta gente, esta gente sin menospreciar, quieren que nos cansemos.
Y claro, si te cansas, te quedas ya en el olvido, pero no es así. O sea, yo quiero que mi día a día sea lo más normal posible, el tener una libertad de movimiento, pero claro, dependo de ellos. Dependo de ellos. Yo tengo que ir, por ejemplo, a un centro comercial a comprar y hay centros comerciales que tienes aparcamiento cerca, pero hay otros que no.
Con lo cual te limitas mucho. Y lo peor de todo es que cuando vas con el carro ves que en la puerta delantada tienes tres plazas de aparcamiento discapacitados. Y dices, hostia, es que yo podía estar aquí. Yo podía estar aquí y no puedo estar. No puedo estar. Luis, moltíssimes gràcies per venir avui a explicar-nos el teu cas. Esperem que es resolgui molt, molt, molt aviat i que pugui millorar un poquet el teu dia a dia.
Muy bien, muchas gracias a vosotros por dar esta voz pública y que por lo menos en Rubí y el resto del municipio y el resto de ciudades que lo puedan escuchar, pues que se hagan eco las administraciones públicas para que vean lo que decimos que hay gente que necesita de ayudas de ellos. Y no quisiera acabar sin antes felicitar a mi mujer que hoy es su cumpleaños.
Mira, bon dia per fer-li una felicitació a l'Anna. Molt d'aig. Vinga, gràcies. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Segona cita de 3 en una setmana per a la Unió Esportiva Rubí. Toca recuperar el partit contra l'Atlètic Sánchez dimecres a les 8 de la tarda. I a Ràdio Rubí no hi faltarem. T'esperem al 99.7 de l'FM i a la nostra web radiorubí.ca.
Rundacan. Tots temes por.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hat ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per palaràs exquisits. Dimarts de 10 o 11 del Vestre a Ràdio Rubí, Love Play, on la música és la protagonista.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
És moment ara de la nostra secció de seguretat i avui tenim en nosaltres la sergent de la policia local, l'Albert Nieves, que ve a explicar-nos un tema que està de moltíssima actualitat perquè la gent té dubtes, està molt preocupada, bueno, molt preocupada, poguéssim dir...
I són les balisses V16, que són obligatòries des de principis de gener als vehicles, a tots els vehicles. Bon dia, Albert, com estàs? Bon dia, Pamela. Benvingut. Abans d'entrar en matèria i abans de començar a xerrar d'aquestes balisses i de tot el que l'envolta...
A la darrera secció vam estar xerrant dels vehicles de mobilitat personal i estàvem esperant novetats. Ja les tenim, aquestes novetats? Ja les tenim. Vam comentar el tema dels VMPs, dels vehicles de mobilitat personal. A partir del 28 de gener d'aquest any ja es poden inscriure per tal de matricular tots els vehicles de mobilitat personal.
El procediment es fa via online, és molt senzill, és molt ràpid, hi ha una taxa que no arriba als 9 euros i només hi ha dues diferenciacions. Una que són els que ja estaven certificats, que només carregant el certificat et donaran una placa de matrícula
i vas a un concessionari o a qualsevol lloc que et facin plaques de matrícula i ja la podràs obtenir. I els que no estaven certificats, que eren els que estaven comprats en data anterior al 2024, doncs amb la moratòria aquella que vam parlar fins al 2027, independentment que no tinguin aquest certificat físic, també els podran matricular provisionalment fins al 2027. Aquestes són les novetats. Queda dit això, la gent ho està fent bé...
Sí, de moment estem detectant que la gent comença a matricular als UMPs. Al principi va haver-hi una mica de saturació a la pàgina web, però la gent s'està posant les piles.
Molt bé. Passam ara a l'altre dispositiu que preocupa gairebé tota la ciutadania, que són les balisses B-16, aquestes balisses que han irromput a les nostres vides des del 2026. Quina mena, anem a resoldre dubtes, quina mena de vehicles estan obligats a dur-los?
La balissa de personalització de París, que és com es diu, és la V16 aquesta, com tu ho dius, tots els vehicles, tots els turismes, els vehicles mixtos, els autobusos i els transports de mercaderia estan obligats a portar aquest tipus de balissa.
Aquesta balissa, diguem-ne que es ve a substituir el típic triangle d'emergència que portava amb tota la vida, s'ha valorat per un tema de seguretat viària. La gent agafava el triangle, es tenia que desplaçar uns 100 metres per tal de col·locar i això generava un risc per la circulació i pel propi accidentat o per la persona que conduia aquest vehicle. La DGT ha determinat que aquest tipus de balissa és el més segur, és el més pràctic i és el que hem de portar des del 1 de gener del 2026.
Has dit tots els vehicles... Turismes... Motocicletes i ciclomotors no, eh? No, les motocicletes i els ciclomotors no, és recomanable, però no és obligatori. Si tenim diferents vehicles, és necessari tenir una balisa a cada vehicle? Sí, no?
No, no és obligatori. El que passa és que es recomana... Però i què fas? Te'l trasllades d'un cotxe a l'altre? Correcte. La llei el que et diu és que el vehicle que estàs conduint ha de portar la balisa de personalització, la UV-16, però si tens dos vehicles, doncs es recomana que tinguis una balisa a cada vehicle, però és possible, tens l'opció de, cada cop que canviïs de cotxe, agafar-te la balisa, que l'has de portar en un lloc que estigui a l'abast, a la guantera, per exemple, doncs la tindries que agafar i portar-la a l'altre vehicle.
és recomanable portar una a cada vehicle perquè som una mica despistats i sempre correcte. Però no estem obligats. Jo tinc una a cada vehicle, una del meu marit i una del meu, perquè a mi se m'oblidaria seguríssim. Ben fet. Jo també ho tinc així. Les balisses que no estiguin connectades per camp?
Va haver aquesta polèmica de si estan connectades, si no estan connectades. Les que no estan connectades, continuen sent vàlides o aquestes no serveixen? No són vàlides. Quan va començar a parlar-se de les balises lluminoses, les UV-16 aquestes, van començar a vendre productes que ni estaven homologats, ni tenien un certificat d'homologació, ni unes proves que se li fan perquè han de complir unes mínimes de mesures de seguretat.
Obligatòriament, totes les balises que des de l'1 de gener han d'estar connectades. Connectades mitjançant un xip GPS i una targeta SIM, que és no extraïble, que el que fa és, en el moment en què les actives, et comuniquen a la DGT que aquest senyor, en aquesta geolocalització, ha tingut un problema. El problema no et detecta si és una avaria o si és un accident. Et diu que és un problema. Per això han d'estar connectades. Perquè, d'altra manera, l'únic que feien era...
Fer la llum, però no indicava ni la ubicació ni que hi havia un problema. Llavors, la DGT ni podia pressenyalitzar que hi havia, amb els parells de les carreteres o de les autopistes, que hi havia un problema, hi havia un incident, que pot ser un accident o pot ser una avaria.
Has dit que això no ho sabeu, però si és accident o és avariar. No, no es pot saber. La gent també està molt amoïnada perquè el que diu és ostres, i saben a quina velocitat vaig, i saben què estic fent, i saben per on vaig. No, la balissa l'únic que fa és enviar un posicionament. És la geolocalització d'aquella balissa, però no dona més dades. L'únic que diu és hi ha un incident en aquest punt.
I un vehicle ha activat la seva balisa lluminosa. Això implica que els panells s'activen de la DGT i del Servei Català de Trànsit, indicant que hi ha un problema en aquell punt. Però ni et diu a quina velocitat vas, ni qui conduïa, ni per on anava... I això també comporta...
que la gent no relaxi i es pensi que amb això s'activen tots els serveis. Si és un accident, evidentment tu has de trucar al 112 indicant que tens un accident. O si tens una avària has de trucar a la grua indicant que tens una avària perquè et vingui la grua a donar un cop de mà. De tota manera, la gent està molt preocupada amb el tema de la protecció de dades i tal, però gairebé és el mateix que quan tens el mòbil, que te poden geocalitzar.
Sí, però única i exclusivament quan l'actives. No és que estiguis activada contínuament, sinó que en el moment en què tu polses la balissa, en aquell moment s'envia un senyal d'una geolocalització. Et diuen, en aquell punt algú ha activat la balissa i és que té un problema.
I on s'ha de col·locar aquesta balissa correctament en cas d'emergència? Això també és un... Sí, aquí hi ha una mica de controvèrsia. Teòricament s'ha de col·locar al lloc més alt del vehicle. Normalment, si és un turisme, serà el sostre. Traiem la balissa, l'activem, i per la mateixa finestra, sense necessitat de baixar-te del vehicle, la col·loques a la part de dalt i s'activa.
Totes les balisses s'aguanten en una superfície plana. El problema, com hem dit abans, tu imagina que és un transport de mercaderies, és un camionet, clar, pujar a la part més alta d'aquest camionet potser implica més risc que no baixar-se el vehicle. Llavors, hi ha balisses que tenen uns adaptadors, que són uns cimants o unes ventoses, i en aquell moment es pot col·locar a la porta o al lateral del vehicle.
Mmm, vale. Això està ben pensat. Veus? Això no ho sabia jo. Perquè, clar, no cal que surtis del vehicle com abans que havies de sortir amb els triangles i, de fet, millor que no surtis, veritat? Perfecte. Això és un dels motius que han fet que desapareguin els triangles de...
de presenyalització de perill. Es tenia que col·locar 100 metres del lloc on estava immobilitzat el vehicle i llavors, clar, això genera un risc, sobretot en una via ràpida o en un lloc que no està molt ben il·luminat, generava un perill pel vianant, o per l'usuari d'aquell vehicle. Llavors això és molt més ràpid i és molt més visual. Tot i que els 100 metres eren relatius, eh? Sí, sí.
També teníem un problema, que després anaves als accidents i et trobaves un fotimer de triangles tirats per la carretera perquè la gent, en el moment en què li venia l'assistència o venia a la policia a donar-los un cop de mà, s'oblidaven de retirar els triangles. Què passaria, què passa, de fet, quan cau mercaderia a la carretera? Perquè, clar, tu senyalitzes
que aquell vehicle ha tingut un problema, una incidència, però i si han caigut coses?
El sistema és el mateix. La senyalització l'has de col·locar a sobre del vehicle, independentment que la càrrega suposadament estigui abans del vehicle. El feix de llum que emeta aquesta balissa és visible a mil metres. Per tant, en el moment en què tu actives la geolocalització i s'indica que hi ha un accident o un incident o una pèrdua de càrrega, els panells luminosos de les carreteres automàticament indiquen que hi ha un incident en aquell punt quilomètric.
Llavors, visualment, ho veus per la balissa luminosa i a part els parells informatius del Servei Català de Trànsit. I com s'envia aquesta senyal des de la balissa perquè sàpiguen que està activada? S'envia per GPS. En el moment en què l'actives, totes les balisses homologades per la DGT tenen el posicionament geolocalització, que és un xip GPS que va incorporat i porta una targeta SIM que no és extraïble, que és el que emet la senyal...
indicant que tenim el problema.
I com es paga aquesta connectivitat i quant de temps dura? Perquè, clar, la gent diu, he de pagar cada mes? He de pagar una vegada a l'any? Això és una pregunta que ens fan habitualment, perquè sembla que, clar, la connexió aquesta, qui la paga? Doncs la paguem en el moment en què comprem la balissa. Per llei et diuen que, com a mínim, tens una quota pagada de 12 anys de la targeta SIM i el geolocalitzador.
Per això és important, quan comprem una balissa, és important saber quan la vam fabricar o des de quan està donada d'alta. Perquè, com a mínim, som 12 anys, però imaginem que comprem una de fa dos anys o la comprem... Imaginem d'aquí dos anys comprem una de les primeres que vam fer el 2026, doncs hem perdut dos anys de connectivitat. Això és important fitxar-se, eh? I com podem saber que són homologades? Perquè això també ha comportat bastants problemes.
Sí, és important comprar una balissa que estigui homologada. Per què? Perquè fan una sèrie de proves i una sèrie de comprovacions d'aquest material per tal que aguantin l'aigua, aguantin la neu, aguantin el vent, que la connectivitat sigui correcta, que sempre estiguin connectades, inclús a sota d'un túnel. Llavors, això ho podem trobar a la pàgina web de la DGT, hi ha un llistat de totes les balisses amb marques i el número de taller o de...
d'empresa que ha fet l'homologació, i totes aquestes estan homologades. De totes formes, si no ho volem posar a la pàgina de la DGT, quan compres la balissa, la tulipa, el plàstic de la pròpia balissa, et posa l'empresa que ha fet l'homologació i un número d'homologació. I aquesta balissa té una font d'alimentació i una bateria.
Quina durada té aquesta bateria i quan tu poses la balissa l'has de mantenir encesa fins que te'n vas d'allà?
Correcte. Les balises obligatoriament han de tenir una duració, poden portar o piles alcalines no recarregables o una bateria de liti normal que es carrega amb USB, com a mínim de 18 mesos en estat de repòs. O sigui, tu la pots tenir a la guantera 18 mesos i teòricament la bateria t'ha d'aguantar aquest temps. I com a mínim han d'aguantar 30 minuts activades. Clar, però de vegades tarden molt temps en venir a ajudar-te, sobretot les grues.
Sí, ens trobem algun problema, teòricament les grues, les vies ràpides o les vies principals, en menys de 30 minuts l'assistència t'ha d'arribar al lloc. De totes formes, en menys de 30 minuts alguna patroïda de la policia ha arribat al lloc segur, per senyalitzar-ho correctament. Però com a mínim per llei han de tenir una duració en ceses de 30 minuts.
I en el cas que tu hagis... Ara ja me'n vaig a possibilitats, eh? Tu has encès la balissa, estàs en un lloc remot, no ha arribat la policia, no ha arribat la grua, se't passen els 30 minuts i t'ha quedat sense balissa. Aquí què fem? Doncs aquí tenim un problema. Aquí ens posem l'armilla reflectora...
intentem senyalitzar com sigui. Ens sortim de la via, intentem que la balissa sempre estigui carregada, això és molt important. També la llei et diu mínim 30 minuts. Les bateries recarregables normalment donen força més, donen 45, 50, inclús més d'una hora. Però com a mínim la llei et diu 30 minuts. Si ens trobem en aquella situació, doncs intentar, si tenim...
qualsevol cosa, agafar el telèfon, trucar a la policia, escolti, miri, porto aquí un quart d'hora, porto 20 minuts, no ha vingut ningú, estic en un tram perillós, sisplau, i en qüestió de 3-4 minuts tindràs una patria de policia al lloc. Jo, que soc molt sofridora, ja estic al meu servei, ja està pensant, saps què?
Duré els triangles dins el cotxe, duré piles, i per si de cas passa alguna cosa i he de... Perquè, clar, si tu dus els triangles, els triangles els has d'eliminar o els pots dur al cotxe i si els possessis passaria alguna cosa?
Si et quedes sense piles i posa els triangles no passa absolutament res. Tot el que sigui seguretat mai et dirà ningú res. Mai. El que sí que hem de tenir molt en compte és que quan sortim de viatge o quan agafem el cotxe o mensualment fer una revisió de la balissa. És important. Si portem piles que siguin piles alcalines, portar piles de recanvi, per exemple...
Escolta, mira, m'he quedat sense bateria perquè porto 35 minuts i just al minut 30 se m'ha apagat la balissa. Doncs mira, he sigut previsor, tinc unes piles alcalines, trec les piles, col·loco piles noves, tinc 30 minuts més de marge. Normalment ja pràcticament tots els vehicles tenen algun endoll que carreguen per USB.
Que tenim una balissa que va amb bateria de liti, doncs intentem carregar-la una estoneta, si ens arriba el cable, doncs col·loquem la balissa i anem carregant, i si no, el que tu dius, que portem els triangles, col·loquem els triangles. Que tenim cons, posem cons. Tot el que sigui perquè no ens atropelli, perquè estem més segurs, perfecte. Tens algun consell de seguretat per utilitzar la balissa correctament sense sortir del vehicle? Perquè, clar, jo que soc petitona...
No sé si podria treure el braç per la finestra i tot el rotllo aquest. Home, sí, teòricament tothom pot. Igual que pots treure el braç per allugar el retrovisor, segurament arribaràs a la part dalt del cotxe. Si és necessari, baixes del cotxe i la col·loques on tu creguis més convenient, sempre amb molta precaució.
Recomanació, el que hem dit abans, si porteu piles alcalines de recanvi, és important portar-les al cotxe, revisar la balissa, la duració que estigui carregada, la bateria, si ho tenim tot, si ho tenim a l'abast, això és molt important, perquè normalment ho deixem allà a la guantera i és com...
Bé, sí, aquí el tinc. Ostres, no me'n recordo. Quanta la vas comprar? Ostres, fa dos anys. Ui, potser està descarregada. Doncs és important, de tant en tant, fer un manteniment. Igual que mirem la pressa dels pneumàtics o el nivell d'oli del vehicle, doncs és important també fer una repassadeta a la balissa.
Molt bé, doncs Albert, moltíssimes gràcies per resoldre tots aquests dubtes que de ben segur també vos han arribat a vosaltres directament. Moltíssimes gràcies per ser aquí i ens veiem el próxim mes. Gràcies a vosaltres. Adéu.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Tornen l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
Fins demà!
I arribam als esports amb el Toni Bravo. Bon dia, Toni. Bon dia. Explica'ns, que... Jo sé que és dimarts, per tant, m'adus tristeses.
No, perquè t'haig de portar tristeses. Perquè sempre m'aduc derrotes. No, sempre et duc derrotes. Mira, començaré per Victòria. A veure. Ara, veus tu quina cosa, eh? Vinga, vinga. Vinga, va. Victòria, en embol, del 20, ajustadeta, eh? 35-34, això va ser el pavelló de la Llana. Un partit molt trepidant, això va ser segona catalana.
sumen 20 punts, són 11, encadenen dues victòries, dues derrotes, un empat, no han anat massa bé, estan bastant a baix, i doncs aquesta victòria ajuda una miqueta que no caiguin més i intentin enganxar-se a aquesta zona mitjana de segona catalana, que recordem que el 20 és que va pujar, i llavors...
es troba que els equips són bastant complicadets. I també que els equips o els conjunts robinents també passen dinàmiques. M'estic mocant. Sí, no sé què fas aquí en directe. Mocant-me, també. Com vols que et digui? Em moco, tu.
Després, més victòries, va. Ho faig desordenat, però ara ho faig per victòries. Per què m'has dit això? El boli Rubí masculí, que havia iniciat la segona fase. Recordem que els nois per la permanència... Bé, no, les noies per la permanència, els nois per intentar promocionar cap a segona.
Els nois van guanyar. Van fer una primera fase molt bona i continuen en aquesta dinàmica. Van guanyar el Sant Pol de forma ajustada. 3 a 2. I això els ha situat tercers. Anem a les derrotes, ja que estem en el boli.
Les noies per la permanència. Doncs sabia jo. Doncs sí, és que ens passa això. Les de Lino Salamanca, doncs, es van enfrontar al Bolí Girona. Els ha costat molt a la fase de permanència. Tenen moltes errades individuals que han de continuar treballant. Doncs una a tres davant del Bolí Girona estan cinquenes. Què més? Tercera, catalana.
No va gaire bé. Tercera catalana de futbol no ens va gaire bé. Torna a repetir-se els mateixos resultats en quant a derrotes i victòries que a la jornada anterior. D'acord? Que hi havia un empat i dues derrotes. Ha tornat a passar el mateix. L'empat, el Rubí ve al camp del Vistalegre.
Un empat que sap greu, perquè el Vistalegre és penúltim. Està a la zona vermella. Era una ocasió d'or per intentar sumar, però els de Jordi Conesa van acabar empatant a un. La penya blaugrana Ramon Llorenç van perdre. Era aquest més fàcil, perquè jugaven contra el Mariano Poblet. Bé, que són quarts. Que vagi ràpid, que queda un minut. Doncs 1 a 2.
I l'Olímpic de Can Fatjó B tenia un partida davant dels segons, que el grup 7, la penya blaugrana Castell-Bisbal, van començar guanyant, els van empatar, i després en el darrer sospir, el minut 6 de la segona part, quan, pam, pata-pam, gol, perden 1-2.
I acabem amb l'esport adaptat. Avió de la Llana, tercera jornada de bàsquet en cadira de rodes 3x3. Club Esportí Horitzó només va guanyar un partit que havia de recuperar perquè la resta, els altres tres, els va perdre. Però recordem que el més important és, en aquest esport adaptat, és que practiquen l'esport, que s'ho passen bé i que això els serveix per anar-se superant.
Ho veus com maduies derrotes? Toni, demà vull... Ai, Déu meu, i victòries, no agafis només la part de les derrotes. Demà vull resultats positius, eh? Demà vols resultats positius, vinga, com si nosaltres poséssim els resultats positius. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, som-hi, vinga, que me vaig agafar el tren. Ai, no, que ja va gaire. Vinga, gràcies, Toni, adéu.
I ara no marxim perquè torna el Toni Bravo amb la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Els YouTube retornen, els escolteu, no? La mítica banda de Bono, The Age and The Company, ha llançat per sorpresa un EP anomenat Days of Ash, un treball independent de sistemes que funciona com avançament de l'àlbum que tenen plantejat llançar a finals del 2026 d'aquest any. I és que, en paraules del propi grup, aquestes cançons no podien esperar.
En aquest EP, doncs, trobem cinc cançons noves i la lectura d'un poema, un poema al qual se sumen Adeola i Jack Knight Leaf i que, segons diuen, és un cant de la pau en el quart aniversari de la guerra d'Ucraïna i Rússia i que ells, evidentment, no obliden pas.
Retornem cap enrere amb els nostres comentaris. Per què les cançons de Day of Ash no podien esperar? Doncs ells diuen que aquests temes són una resposta directa als temps convulsos que vivim. Estan inspirades en històries reals, moltes d'elles tràgiques i que han marcat els últims anys.
A més a més, aquest treball ve acompanyat d'un bon alicient, un documental que s'estrena avui mateix, 24 de febrer, un documental que tot això, coincidint amb el quart aniversari de la invasió russa d'Ucraïna, doncs volien estrenar i per això ho han acabat de sincronitzar, gairebé de forma simultània, encara que l'estrena d'aquest EP va ser el passat divendres 18 de febrer.
American Obituary, parlant d'aquests Estats Units convulsos en època de Trump.
Cap on anirem? Doncs reflexionen i sobretot lluiten amb les seves armes, amb les armes de la música, els U2, dels quals escoltarem un d'aquests temes que estan publicats amb aquest treball ja previst, com us deia, pel passat divendres 18 de febrer. Escoltarem ara Song of the Future.
Doncs bé, els seguidors del YouTube ben contents i feliços, i també els seguidors dels amants de la bona música Song of the Future, com us deia, des del nou EP dels YouTube. The future, as everyone knows, is where we're gonna be spending the rest of our life. Who said the future is close? Never saw the promise in her eyes. Liberties
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són les 10 del matí. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom, Abells de Cama.