Són les 9 del matí.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador a Llende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Supermancat, com un disc just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de las 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. Sonido vinilo. Espacio musical que rende tribut a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico.
Sonido vinilo. Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo. Con José Verde. ¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales?
Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal. Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història?
Jo cap al migdia anava...
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Passant quatre minuts i mig de les nou del matí i començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimecres 28 de gener. Avui posarem la mirada en el dia escolar de la no violència i la pau que s'està preparant, s'està preparant una exposició.
Aquest dia se celebra divendres, però aquesta setmana s'està preparant una exposició molt especial i conversarem amb Txene Gómez, que és president de l'associació CREAR, que és l'encarregat d'executar aquest projecte, i en Càndy Casadevall, que és director...
de l'Escola d'Art i Disseny Hedra, que són els que participen en l'ambientació de l'espai en concret i ens explicaran tots els detalls d'aquesta exposició. Després serà el torn d'en Xavi Mas i el seu...
Rubí Fosc. Quan quedin només uns minuts per arribar a les 10 del matí, els nostres companys d'esports vendran en aquest estudi per explicar-nos l'actualitat esportiva que avui també passa per Portugal i aquest europeu de Baterpolo. I acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 el nostre company Toni Bravo conduirà la tertúlia que analitzarà l'actualitat amb Josep Maria Pijuan, Vicenç Rabadan, Josep Mila i on xerraran segurament de la negativa d'ahir del Congrés del decret que inclòia
la pujada de les pensions i la protecció de famílies vulnerables davant dels desnonaments i també segurament xerraran dels problemes que encara n'hi ha a Rodalies i que a hores d'ara afecten de ple a la R8, entre moltes altres coses.
Comencem!
Amb motiu del Dia Escolar de la No Violència i la Pau, que, com vos dèiem, se celebra aquest divendres xerrant d'art, educació i antiracisme a través del projecte Desmuntant el Monstre, una instal·lació activista col·lectiva.
creada per l'alumnat de diferents centres educatius de Rubí, per explicar-nos com ha nascut aquest projecte, que s'està treballant. Avui ens acompanyen Txene Gómez, que és president de l'associació CREART, entitat impulsora d'aquesta iniciativa, i també Can Di Casadevall, que és director de l'Escola d'Art i Disseny EIDRA,
que enguany s'han sumat al projecte Ambientant l'espai expositiu amb la participació de gairebé tots els cicles de l'escola. Bon dia i benvinguts els dos. Bon dia, Pamela. Per començar, què és exactament Desmuntant el Mostre i per què neix aquest projecte en el marc del Dia Escolar de la No Violència i de la Pau?
El proyecto, la instalación artística que se inaugura este viernes es el resultado de todo un proceso educativo y artístico que se lleva a cabo con el impulso del Ayuntamiento de Rubí en el que participan siete centros de primaria de aquí de Rubí y la colaboración también de la Escuela de Arte y Diseño EDRA.
Viene impulsado, como digo, por el Ayuntamiento de Rubí, pero no es la primera vez, es la cuarta edición. Este año hacemos la cuarta edición que incorpora algunas novedades y en el que están invitados y invitadas toda la ciudadanía de Rubí. Ara, m'has creat el gusanillo, eh? El cuquet, no el gusanillo. El gusanillo és en castellà. Quines són aquestes novetats?
Bueno, más que nada a nivel interno de creación, de proceso creativo, hemos contado con la colaboración de la Adriana Torroella, una experta en antirracismo, que ha participado con una mirada...
Antirracista al proyecto. Nosotros en los años anteriores no hemos contado con una colaboración así externa y específica. Y este año nos parecía importante y la Adriana de la Asociación Faja Fajana ha aportado una mirada realmente importante.
El nom és molt potent, que representa aquest monstre i perquè s'ha decidit treballar el racisme a través d'una metàfora artística.
Bueno, desde CREAR trabajamos desde el arte y trabajamos ya hace ya muchos años en el artivismo. Por tanto, para nosotros era la metodología correcta. Trabajar desde el artivismo en este tema del antirracismo es un tema que, bueno, es candente, es importante, también es una inquietud del propio ayuntamiento. Para nosotros también está en nuestra agenda el tema del antirracismo. Nosotros trabajamos siempre desde el enfoque de derechos.
y del tema de discriminación. Y en este proyecto concreto hemos trabajado el antirracismo, pero con una mirada más a pie de calle, del cotidiano. Los niños y niñas han podido conectar con sus experiencias, tanto dentro del centro como fuera, con sus experiencias vividas en este tema de lo que provoca el racismo.
¿Y qué representa exactamente el monstruo? Estamos desmontando ese monstruo, es decir, el monstruo tenemos, el objetivo era identificar aquellas situaciones que provoca y nos llevan al racismo para poder visibilizarlo, verle la cara a este monstruo, verle los dientes al monstruo, y así poder desmontarlo. No podemos desmontarlo sin conocer lo que vamos a desmontar. La...
La instalación da cara a este monstruo. Lo vemos, vemos la dimensión. Es inmenso, son setenta y tantos metros de monstruo. Corre todo el selle. Y una parte final, ya lo verán también las personas que se acerquen a verlo, al final ese monstruo empieza a desmontarse, a caerse. Es algo también, es literal en la instalación. Vemos la grandeza del monstruo, vemos con la ambientación que aporta Edra
Vemos esa oscuridad que puede tener ese monstruo, algo que no está fuera de nosotros, sino que lo llevamos nosotros dentro, y al final acaba desmontándose. I no es tracta només d'una exposició final al projecte, sinó que és tot un procés. Com s'ha treballat aquest procés amb l'alumnat de primària, al llarg dels tallers? Claro, como dices, es un proceso. Es un proceso largo...
Tanto educativo como artístico y hemos de unir las dos partes. Por la parte educativa ellos han recibido una sesión sobre temas de antirracismo donde ellos se han conectado con su realidad cotidiana.
Y después hemos tenido dos sesiones de preparación de ese monstruo en el que ellos artísticamente expresan lo que hemos analizado en las sesiones anteriores. Y lo que han hecho los centros educativos es crear los módulos en forma de cono truncado que uniéndolos en la instalación, colgándolos en la instalación, da forma a ese cuerpo del monstruo.
Com responen els infants i els alumnes d'EDRA, també, Candi, quan se'ls xerra de racisme, d'estereotips, de privilegis? Vos ha sorprès la reflexió que fan en dos casos?
En cuanto a los chicos de sexto de primaria, con los que hemos trabajado, sí, conectan directamente con la experiencia que se les está... con el tema que se está tratando. Ellos han visto y vivido directamente muchas de estas discriminaciones y lo comentan abiertamente. Es duro, a mí me parece duro escuchar estas...
estas vivencias, pero lo que sí me sorprende es que la comentan de un modo súper natural, súper abierto, porque además el momento, el clima que creamos es ideal para poder hablar de ello. I en el vostre cas, Candy, com és aquesta reflexió que fan perquè els vostres alumnes són més grans?
Sí, són ja d'una altra edat, és postobligatori, són almenys a partir de 16, però sí que és veritat que l'enfocament que li hem donat a l'antiracisme, amb aquestes xerrades que també hem rebut a la nostra escola...
es feia com incidència més en els microracismes, no? Aquestes actituds quotidianes que moltes vegades de manera quasi despistada no saps que són racisme i en realitat són. I sí que és veritat que tothom més o menys s'ha trobat en aquesta situació. No està en aquest racisme que tenim estereotipat tots al cap, no? Que és...
el que podem veure en pel·lícules... Bueno, són estàndards, no? Sinó que aquí també el vivim i sí que és veritat que són situacions que es reconeixen que es donen sovint. Com dèiem, enguany, vos sumau, Candy, com a Escola d'Art i Disseny en aquest projecte, com entra Edra al projecte i quin ha estat el vostre repte principal?
Molt bé, nosaltres ja vam treballar amb Creart fa dos anys, va ser una experiència molt positiva per les dues parts i ens vam emplaçar a fer una segona edició en aquesta edició d'aquest 2026 i bé, no va caldre convèncer ningú, simplement vam acordar que al cap de dos anys de la primera edició hi tornàvem a entrar. En el nostre cas hi participem en un format que tenim a cicles formatius, que és fer projectes per empreses, hi ha uns mòduls que són expressament per això,
I ens hem agafat aquest repte com un encàrrec més, però amb aquest sabassant de treballar uns valors socials que cada any intentem que tots els cicles treballin d'una manera o altra. I aquest any ens ha tocat aquest, que ha estat com durant tot el primer quatrimestre, i han treballat, jo crec que tots els cicles, potser no tots els cursos,
però des del grup de serigrafia, que són els més joves, que han estat com preparant tota la textura de les teles que formen el cap del monstre, els altres, que són joves també d'APGI, de Gràfica Interactiva, han estat treballant el so, que si visiteu l'exposició, que us recomano que vingueu tots, genera aquesta ambientació una mica terrorífica, que es va transformant,
També els d'interiorisme han fet una mica l'ambientació de l'espai, generant aquesta mena de dualitat que explicava el Txener. Desmuntar el mostre implica primer conèixer-lo i llavors destruir-lo. Aquest canvi en l'ambientació també s'ha dissenyat des d'interiorisme. I finalment hi ha una part molt important...
que probablement molta gent hagi vist ja, que és la difusió d'aquest esdeveniment. Llavors els de publicitària han estat treballant amb la campanya publicitària, tant a nivell físic, amb cartells, com a nivell digital, amb tot de produccions que estan a xarxes socials i a la web.
Ara ens explicaves que és una instal·lació que canvia. L'altre dia m'explicaves que hi havia unes llums que ajudaven a entendre un poc aquesta instal·lació. Explica'ns com és això. S'havia de buscar una manera de buscar aquests dos momentums. En l'exposició entres, et trobes un monstre que fa por i acabes veient que el monstre és fràgil perquè el podem destruir. Llavors això s'ha simbolitzat amb tot de canvis que tenen a veure amb el so, però també tenen a veure amb la llum. Llavors...
S'ha treballat amb unes tintes que reaccionen a diferents tipus de llum i el canvi d'il·luminació de l'espai provoca aquest canvi en el monstre.
Perdoneu. Com entenc que els alumnes, per poder fer aquesta instal·lació, els alumnes d'EDRA han estat en contacte amb els infants? Sí, sí. Tota aquesta formació que ells han fet als centres de primària a través d'aquesta formadora que...
que bé, també vam tenir aquí a l'escola, doncs han fet les sessions, també el professorat, una mica per també ser conscients tots amb què estàvem treballant concretament, i a partir d'aquí es genera el projecte, mai sense conèixer una informació prèvia, que jo crec que és el positiu d'aquests projectes, que et donen un context que et permet treballar amb un criteri molt més clar.
Com han dialogat aquestes dues mirades? Perquè, clar, no és fàcil juntar generacions tan distants, que diguéssim. Se juntaran el dia de la instal·lació, de la inauguració. Ellos, cada un, han treballat, és el mateix procés, han tingut la mateixa informació per part d'Adriana Torruella,
han tenido la misma información, el proceso era paralelo, pero cada uno creaba una parte diferente del monstruo y tenía un proceso diferente. Pero ahora habrá un encuentro en el día de la inauguración, no antes, porque los centros visitarán la exposición antes de la inauguración.
El 29 y el 30 hay visitas. Correcto. Entonces ese es el momento en el que todos los niños que han participado en la creación del monstruo vienen a ver el montaje. Para ellos será... Ellos saben, hemos hablado de cómo será, pero no se lo imaginan realmente, no lo visualizan. Eso será una sorpresa. Cada año es una sorpresa. Muchas veces llegan y nos dicen...
Pero esto lo hemos hecho nosotros. Esto no era, ¿no? Yo no recordaba esto. Y claro, esto es lo que tiene la instalación artística o la puesta en escena, una exposición, ¿no? El trabajo que se hace en el estudio y luego toma otra dimensión. Y es en ese momento donde los estudiantes de EDRA también entrarán en contacto con los estudiantes de sexto de primaria.
Xerreu d'instal·lació artivista, que a mi m'ha cridat molt l'atenció. Què té l'art que el converteix en una eina tan potent per xerrar de pau, de no violència, d'antiracisme?
Yo, personalmente, como artista, creo que el arte tiene una dimensión, un poder de comunicación que no lo tienen otros medios, ¿no? Porque ataca directamente o llega directamente a las emociones. El arte se vehicula a través de las emociones. Y no tiene por qué pasar por el intelecto. Entonces, lo que te llega antes es como la música también, ¿no?
a las tripas, que es donde se sienten las emociones. Y como medio tan potente de comunicación lo usamos para llegar a todas estas personas a las que necesitamos llegar y construir un diálogo
Para nosotros es importante, que ya se hace desde diferentes proyectos. Hay muchas organizaciones que trabajan el tema de derechos como nosotros, pero al hacerlo desde el arte el camino es distinto y el resultado es distinto. Una acción artivista une estas dos cosas, esos dos términos. El término artivista viene de arte y activismo. Hacer activismo desde una dimensión artística.
L'exposició s'inaugura per a tota la ciutadania divendres, és una inauguració que compta amb Pallassos sense Fronteres i també amb una xocolatada popular. Per què era important que fos un espai festiu i de trobada? Bé, contesto potser jo, perquè també crec que és molt important que s'arribi al màxim possible de gent,
Aquest tipus d'activitats activistes, com ara comentava el xaner, és un llenguatge universal que tothom pot entendre i és molt important per tots els que han participat que això ho conegui el màxim possible de gent. Llavors, bé, jo et convido a tothom que ens estigui sentint que aprofiti que per primera vegada també podem obrir el cap de setmana aquesta activitat.
Per tant, estarà obert el dia pels centres educatius, el divendres i el dijous també, i el cap de setmana, el dissabte i el diumenge al matí. Aprofito per dir també que hi ha una altra activitat que han preparat un cicle d'aquí a l'escola.
que està dintre d'un projecte que portem en paral·lel, que es diu Òrbita, i que treballa cada any els videojocs amb temàtica seriosa. Són videojocs que s'han elaborat des de l'escola i aquest any s'han treballat amb el tema de l'antiracisme. Llavors també es trobaran els visitants una instal·lació de...
de videojocs que s'han produït des de l'alumnat de l'escola Edra i que podran jugar-hi. Això clarament estarà a l'abast dels dies que vinguin les escoles de primària, però també por pública en general cap de setmana. Això estarà a dins de la mateixa exposició, eh? Sí, a l'entrada, sí, sí. Creieu que aquest tipus de projectes
poden, entenc que sí que ho creieu, que poden generar canvis reals, encara que siguin petits en la manera de mirar el racisme? Com pot influir que una persona vagi en aquesta exposició? Què li pot aportar? Què esperau que senti aquesta persona que entra a desmuntar-te el monstre?
Como todas las organizaciones del tercer sector, todas las ONGs, nuestra misión es lanzar semillas, es colocar inputs. Los cambios no podemos hacerlos nosotros. Los cambios a estos niveles son también personales, son estructurales, pero nuestro objetivo es poner nuestro ladrillo, ir impulsando ese cambio, esa transformación
Y esta instalación es esto, es un empuje más, es dar visibilidad a un tema, un tema importante, como es el racismo que sufrimos por todas partes. Como digo, es dar visibilidad no solo a ese monstruo, sino al problema en sí, a dar visibilidad a que esa tragedia,
No es algo exterior, como decía antes, sino que convive dentro de nosotros. El cartel que han hecho los estudiantes de EDRA para esta edición del DENIP habla de esto. Hay una imagen de un monstruo que se fragmenta en pequeñas personitas, siluetas de personas. Nos gustó mucho esa propuesta porque realmente muestra cómo ese monstruo está formado por nosotros mismos.
Recordem quan podrà la gent veure aquesta exposició i on, perquè la gent sàpiga on ha d'anar? Sí, no ho hem dit gaire, on estava això, no? El celler ha sortit de pas, no? Això està al celler de Rubí, celler cooperatiu, que es deia. I bé, enxanem les dates, però dijous i divendres està obert els centres de primària, que són aquests set,
que han participat aquest enguany i vindran en grups, que això ja és una jantada, i després el divendres a la tarda hi ha la inauguració oficial, que crec que és a les 5.30.
A las 5. 5.30. Luego para la ciudadanía está abierto ese mismo viernes por la tarde de 5 a 7 y media. Y luego el sábado estará mañana y tarde de 10 y media... No recuerdo bien... Es el sábado por la mañana y el sábado por la tarde también es de 5 a 7 y media. Y el domingo solo por la mañana estará abierto.
¿Solo estaràs dos o tres días? Nada más. El seller tiene mucha una agenda. Hem de fer molta vía, eh? Hem de fer molta vía per veure amb la feina que vos està duguet. Ah, esto és el treball de sempre.
Doncs animem a tota la ciutadania que vengui a veure aquesta exposició, que jo ja he vist alguna imatge i m'apareix impressionant. I que vos vegi molt bé, vos deixi anar-vos perquè encara no està acabada de muntar. Ara anem corrent. Vamos para allá. Vinga, moltíssimes gràcies. A tu, Pamela. Adéu. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Sonido vinilo Espacio musical que rinde tributo a la música de los 70, 80 y 90 con el mejor sonido analógico. Sonido vinilo Esta nueva temporada todos los lunes a partir de las 10 de la noche. Sonido vinilo
A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radirubi.cat. Así que no te lo pierdas. Experimenta. Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes.
Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Ja trobava jo a faltar aquesta sintonia del nostre Rubí Fosc i el Xavi Mas. Bon dia, Xavi. Hola, bon dia. En què me sorprendràs avui? Ja sabeu que jo mai sé el que m'explicarà el Xavi i m'intriga tant, tant, tant. Me passo una setmana abans pensant què m'explicarà, què m'explicarà. No ho sé ni jo.
Això sí que no cola, això sí que no cola. A veure, anem canviant també de registres. Encara que sempre sigui un homicidi, un assassinat, un cas així una mica fosc que ha passat o té a veure amb la nostra ciutat, perquè explicarem algun dia un cas que no ha passat a la nostra ciutat però que els autors...
Tant víctimes com autors eren de Rubí, i encara que es comet fora, també podríem incloure'l dins d'aquests casos, ja arribarà el moment. Avui canviem una mica el registre. No és un assassinat, sinó que és un homicidi. Torna a explicar perquè la gent t'ho recordi. La diferència entre un assassinat i un homicidi és el dol, la intenció. Si jo et vull matar i et mato, és un assassinat.
Però si per altres causes t'he matat, podria ser un homicidi, fins i tot, fins i tot, un grau menys, que seria, no sé, com es diu això, un... Ai, ara no sé la paraula, però un resultat de mort. Vull dir, podríem anar baixant segons la intencionalitat que tu tinguis. Al màxim que hi ha és l'assassinat. Hi ha planificació, hi ha oportunitat, hi ha de tot. Llavors, tu vols fer-ho i ho fas. Aquest cas és un homicidi...
Per tant, no ho tenia previst? No, no, no estava previst. I, a més a més, anava a dir involuntari, però no, tampoc és involuntari. Aquí hi ha aquests diferents graus del cas, no? Vull dir, si tu tens, potser, una baralla i en un moment determinat fas un mal cop... Això és involuntari, no? No hi ha cap voluntat de matar.
En aquest cas queda molt a mans dels abogats, demostrar o no. Està difus, eh? Sí, sí, havia anat. I també he escollit aquest cas també perquè fa molt poc que va passar, és bastant recent,
i així com altres ha passat una mica de puntetes amb la societat rubinenca. Potser Ràdio Rubí ha donat la notícia, però ha passat una mica de puntetes de cara a la societat. Aquest no, aquest va tenir bastant rebombori dintre de les xarxes socials, la reacció de la societat, van sortir al carrer a protestar, etc. Aquest va ser bastant més sonat, o com a mínim va tocar bastant més.
Ens hi posem. Sí, sí, eh? Diu-te'n què és, perquè ja no puc més. Doncs el 8-9 d'octubre del 2021, o sigui, fa... Fa res. Poc més de 4 anys. A la plaça 11 de Setembre... Ja me'n recordo. Ara sí que t'entrada. Ja me'n recordo. Van matar un noi, un home, d'una botiga. Semblava tot que era... En un principi s'havia parlat de...
Que si era una revetja, que si era un atracament... Que si li havien robat... Era molt senzill, és molt senzill. Dos nois van entrar a robar i aquest home, que era el dependent de la botiga, que era estranger...
dir-ho així, no ho sé exactament. Era d'una altra nacionalitat. Encara que tenia permís de residència. Era d'una altra nacionalitat, vull dir, pels que siguin una mica... Ens dona igual que tingui una altra nacionalitat. Ah, exacte. Igual que els autors. Exacte. Ens és totalment indiferent. Eren tres persones i una va deixar de viure. Ja està. Dos joves entren a robar-li en aquesta botiga, li roben una ampolla de ron, crec recordar que era una ampolla de ron, i surten corrents. Mhm.
I ell surt a darrere. Sempre tenim allò de dir, és millor deixar-te robar. Exacte. O no. O enfrontar-te, perquè no saps realment quin punt de desesperació o d'agilitat mental pugui tenir la persona que t'està fent això. Doncs ell va decidir sortir a darrere. No ho va pensar, segurament. No, no es pensa. Si ho penses, no ho fas. No ho va pensar, va sortir a darrere d'ells dos i el van esperar a res.
o al mateix carrer, una mica més amunt, sembla que va ser el carrer de Magís Ramentón, si no recordo malament, una mica més amunt, on tenia la botiga, es va enfrontar amb ells i li van apunyalar. Amb el resultat que va morir. Clar, van fugir, van deixar el cos allà i van fugir corrents, amb la botella de Ron, però... 10 dies després ja l'investigació de Mossos d'Esquadra va poder...
va poder dur a la detenció d'aquests dos objectes i em sembla que el mateix dia va ser presentat en el jutjat d'instrucció, que era el número 8, crec recordar, de Rubí, que va ordenar immediatament l'ingrés en presó condicional i sense fiança a un dels dos, que va ser l'autor material de les gabinetades. L'altre...
a l'altre va quedar amb llibertat, amb càrrecs. Espera de judici. Per què? Perquè jo et puc acompanyar a tu, però si ets tu qui se te'n va l'olla. Clar, jo soc un col·laborador. Necessari o no, però soc un col·laborador. T'he ajudat d'alguna manera. Però estàs implicat, eh? Naturalment que estic implicat. Soc col·laborador i, per tant, el jutge ho entén així...
perquè l'altre confessa que és ell, l'automaterial d'allò, que se li ha anat l'olla en un moment del que estàvem parlant, en un moment de la baralla, de la foscor, de la discussió... Però estem xerrant d'un moment d'enagenació mental. No, no és enagenació, té un altre nom perquè és producte de la baralla.
Tu i jo ens podem enfrentar amb diàleg, discutint molt, cada vegada va pujant el to, però arriba un moment ja que ens diem coses que comencen ja a... Això no és una enogenació. Sí, clar, però jo no du un guinevet amagat, eh? Aquí està. Si jo vaig armat, el problema d'aquesta discussió, que va agafant un to cada vegada més alt, és que al final trauré l'arma.
sigui arma blanca, sigui arma de foc, sigui el que sigui. Perquè ha arribat un punt, i això és el que va passar, arriba un punt de la discussió o d'allò que aquell treu dels nervis de l'activitat de la discussió en si, treu el ganivet i li dóna unes ganivetades. No hi ha intenció de matar-lo. Home! No, en aquell moment, però ell no tenia previst matar-lo, ell tenia previst anar a robar una botella de ron.
És diferent, no és assassinat. Però ja no és assassinat. Amb la qual cosa baixem 5 esglaons, que són 5 anyets, de presó. De quants anys estaríem xerrant de presó? De 25 a 30. En aquest cas baixaríem de 15 a 20.
amb els màxims graus que no es donaran, no es donen. Per què? Perquè hi ha altres atenuants. L'Estat en aquell moment de l'atenció de la discussió és un atenuant, o és un agravant que vagi sarmat, és un atenuant que...
Que no ho hagis planejat. Vull dir, hi ha diverses coses que van atenuant i van frenant la condena i un altre que van pujant. I en aquest cas és amb el que es treballa tant fiscalia com la defensa. A partir d'aquí, un defensa una cosa, l'altre defensa una altra i el jutge decideix. Vull dir, és molt més fàcil el dret. L'avantatge, la gràcia del dret, és que tu pots defensar qualsevol cosa.
Home, no sé jo, eh? Qualsevol cosa. Hi ha una prova a la Universitat de Dret que simplement, per entrar a la universitat, per fer la carrera, és un... me'n recordo un any, que va ser un...
havies de fer dos d'això de textes, defensant i atacant un mateix motiu, que era el moviment nazi. Home, és fàcil atacar-lo, eh? El moviment neonazi. És molt fàcil atacar-lo. Ara defensa-lo. Ara defensa-lo. Si ets capaç de defensar-lo amb els mateixos arguments, o amb altres arguments, òbviament, que al mateix temps l'estàs atacant, seràs un bon abogat.
I això és una gran prova del que és el dret en si. No es tracta de qui té la raó, sinó de qui la pot demostrar. En el que va cometre... Hem dit que era homicidi. El que va cometre l'homicidi estaríem xerrant d'entre 15 i 20 anys de presó. Inicialment, eh? Inicialment, sí. Això és el que demanaria segurament...
No puc veure, perquè no ho he vist, no he tingut accés al que demana la fiscalia, però segurament la fiscalia estaria entre 15 i 20 anys. I la defensa, segurament, o l'absolució, o potser intentar... No hi ha absolució possible, perquè aquí no hi ha manera de defensar-ho. He de buscar...
Altres atenuants, com pugui ser la imaginació mental transitoria, com pugui ser el moment de col·lapse mental per la discussió, un moment en què un altre li ha dit qualsevol cosa que l'ha provocat, qualsevol cosa que pugui atenuar és el que farà la defensa. Què passa? Que és possible que la defensa tiri d'intentar buscar un acord?
perquè si no es pot defensar, el que busques és un acord. Ja no busques ni la màxima ni la mínima que et demana el fiscal. Mira, si confesso que això passa molt, perquè la gent no s'estranyi, passa moltíssim. En el nostre sistema de dret, tots els reos tenen dret a una defensa. Tots. Tinguin raó, siguin assassins, siguin pedàstres, és igual. Tots tenen dret a una defensa. I l'abogat està obligat
obligat a defensar-lo bé, a no vendre'l. Per tant, un abogat que no faci més la seva feina també pot ser condemnat. Jo, com sé que és un assassí de nens, no ho defen. Estàs obligat a defensar-lo. I el millor que puguis. Moltes vegades em sap molt greu quan veig per la tele casos com el Carcanyo, gent així, que saps que és un assassí com fes.
i que surt a l'abogat i se'l tiren a sobre. L'abogat fa la seva feina. És que no pot fer un altre. És que el fotrien fora. Doncs en aquest cas, els abogats el que fan és intentar o quedar en un acord per rebaixar la pena, potser si em dones vuit anys, confesso, sé que als tres quarts de la pena començaré a gaudir de beneficis penitenciaris, tres quarts de la pena estem parlant de dos anys i mig. Tres.
Déu-n'hi-do, et surt bastant barat, oi? Bastant barat. Et preguntava allò dels 15-20 anys pel que ha comès el crim, i l'altre? No, l'altre quedaria molt per sota, molt per sota. Molt per sota, depenent de l'abogat, si pot demostrar la seva implicació o no. Clar, si dels dos, un confessa que ha sigut ell únic i exclusivament, i que l'altre estava de Miron perquè l'acompanyava i no sabia ni a on anava, hi ha aquest tipus de defenses, i l'altre pot defensar això...
és molt fàcil que quedi, no et dic sense pena, però amb una condemna que potser no faria falta ni entrar a la presó. Però que la tindries, eh? Cuidado amb això també, que també recordo i aprofito ja d'allò, perquè molta gent m'ho pregunta, tothom diu, és que si no et condenen dos anys de presó, no entres. A veure, això no hi ha cap llei que ho digui. Això és una gràcia. És una gràcia del jutge.
La gràcia judicial que ja s'ha agafat forma, que ja ha acabat... Però que no hi ha cap llei que ho digui. Tu pots anar a la presó per un dia. Si tens antecedents, això ja no hi ha ni gràcia, no? Depèn, depèn. Normalment els jutges diuen, menys de dos anys, faig que no entris. Però els tens a sobre, eh? La condena la tens. O sigui que un dia més i te'n vas a dintre.
Això és perquè, d'alguna manera, et tinguin agafat. Ja no pots cometre cap delicte més, perquè una simple baralla, una discussió, te'n vas cap a dins. Però també al mateix temps és una gràcia que no es pensi la gent que, bueno, menys de dos anys ja no entro. No, no, per un any i mig pots entrar, i per un any pots entrar, i per sis mesos pots entrar. Tot depèn del jutge. No, no, et condemo sis mesos perquè no et puc condenar més pels delictes que he fet i tal, però és que necessites que entres, necessites entrar a la presó. I jo, doncs entres.
Doncs Xavi, moltíssimes gràcies per explicar-nos aquest cas, un cas que record perfectament i sí que és cert que va haver-hi diferents manifestacions a la plaça de l'Ajuntament, record perfectament fer aquesta notícia aquí a Ràdio Rubí. Moltíssimes gràcies per recordar-nos aquest homicídic que continua relativament obert perquè falta que hi hagi el judici.
Sí, bé, més que arreu, que me'n va xocar molt la reacció de la societat, perquè aquesta vegada sí que es van enterar, i sí que van sortir al carrer, i sí que van protestar. Sí, sí, i tant, va haver manifestacions molt grans. És important, és important. I tant, i tant. Moltíssimes gràcies, Xavi, t'esperam al missatge. Molt bé, gràcies, adeu. Adéu, adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Empieza la setmana con Buena Vibra y Conversaciones Reales.
En el Branch hablamos sin filtros de lo que de verdad te importa. Salud, bienestar y emociones. Los lunes, historias reales que te inspiran en un espacio para ti.
Informatiu migdia. L'empresa robinenca Robin Hood ha rebut un dels set reconeixements a la innovació de la patronal Pimec Vallès Occidental. La decisió de tancar l'aparcament municipal de la plaça Salvador Allende a partir de l'1 d'agost la va prendre directament l'alcaldessa Anna Maria Martínez per seguretat. L'Ajuntament de Rubí organitza el pròxim 15 de setembre una nova sessió d'acollida per a persones nouvingudes. Informatiu vespre.
Un camió de repartiment de menjar va cremar dissabte al carrer Pau Claris, al centre davant del Superman Cat, com dis just abans d'obrir la botiga. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a RadioRubí.cat.
I arribem als esports amb el nostre company Toni Bravo, que avui espero i deseo que m'expliquis com li van anar ahir les allotes del Waterpolo.
Doncs bon dia. Bon dia, Tani. És que com que ja li he dit bon dia, aquest matí ja se m'oblida de dir-li bon dia. A les 6 i una mica més, perquè cada vegada anem entrant més tard. Què dius? Un minut tard. Qui no fa tard...
Són ses allotes de la selecció espanyola, la Waterpolo, les rubinenques, que estan sempre al peu del canó des del primer minut i anotant gols. I gràcies a això va arribar la primera victòria de la selecció espanyola a l'europeu de Funchal, a l'Illa de Madeira, a Portugal. Recordem que la primera jornada, doncs...
Es van enfrontar a una bèstia negra, que és Hongria, que ja les va treure de les semifinals al Mundial de Singapur. Les nostres van quedar terceres, però va ser el butxí de les nostres. Doncs van perdre davant d'Hongria, però a la segona jornada s'enfrontaven a les anfitriones. Portugal han passat per damunt, han arrasat 7-22. Déu-n'hi-do.
Quina pallissa, eh? Sí. Està molt bé per agafar confiança perquè, a més a més, clar, la selecció espanyola el que ha de fer ara és guanyar tots els partits per poder arribar al més lluny possible. Les rubinenques, recordem que tenim a la selecció espanyola, tenim tres rubinenques. Clar, perquè era un partit molt, molt, molt rubinenc. Molt rubinenc, clar. Portugal.
entrenat per Ferran Pasqual, ajudant Rui Tiago, tots dos del Club Natació Rubí. Jugadores de la selecció espanyola, l'Avia Ortiz, l'Ariadna Ruiz Barril, l'Helena, la seva germana Ruiz Barril,
Hi ha la selecció portuguesa, la Maria Machado, que va fer un paper molt bo, perquè va acabar marcant 3 gols. De les nostres, qui va anotar més va ser l'Ena Ruiz, se'n va sortir, perquè va marcar 4, la Bea Ortiz va marcar 2. Per tant...
Bon camí, ja se sabia que anava a guanyar, perquè la selecció espanyola és molt superior a la portuguesa. Hi havia moltes ganes de trobar-se tots. Són d'aquells partits en què els dos entrenadors de Portugal, les jugadores, es tornen a retrobar. Deuria ser un ambient molt maco.
Clar, tenen una molt bona relació, per tant, és fàcil que sigui. El problema és després quan jugues i uns guanyen a l'altre, que, home, fa pena, també. Bueno, fa pena, però jo crec que fa molta més il·lusió, si tu saps que l'altre equip és molt superior, lluites i després se'n van tots, potser, no ho sé, però a sopar o estar unes estonetes junts i poder compartir, també, no? Que això és molt xulo, perquè no tindrem moltes ocasions de trobar-se, no? Recordem que
David Artip no està jugant aquí, està jugant al Ferenvaros. Clar, sí, sí. Més cosetes! Vinga, al programa Esports del dia d'avui, que comptarem amb el nou president del club ciclista No Límits, Jordi Madrigal. Recordem que el desembre ja vam parlar d'ells, hi havia una nova junta que està impulsant un nou projecte que vol donar un nou impuls
aquesta entitat. Esperem que ens expliqui aquestes novetats, aquests nou projectes que tenen i a partir de dos quarts de dues Jordi Madrigal al programa Esports al dia i que després podreu recuperar l'entrevista al nostre web. Has tingut ara també
El Xavi Mas. Sí. Recordem que el Xavi Mas, doncs... A banda de ser el nostre col·laborador de la seva secció, Rubí Fosc, fa més coses a la ciutat, sí, sí. M'ha agradat que digués col·laborador amb aquesta elegerinata. És que sóc mallorquina, ja ho saps. Doncs, president del CEF Camir, anem a parlar de l'esport adaptat, d'en bàsquet i en futbol.
Aquest passat cap de setmana es van iniciar les lligues catalanes de bàsquet per a diversitat intel·lectual. Molt bé, aquesta L. Jornada profitosa pels dos equips del Club Esportiu Horizó, que van aconseguir la victòria en els seus respectius duels. L'Horitzó A es va imposar 29 a 19 al Real Shooter, això és a primera divisió. L'Horitzó B no juga a primera divisió, ni a segona, ni a tercera, ni a quarta, juga a cinquena divisió.
va guanyar. 32 a 19 a un equip que es diu Encert Panteres Grogues.
Fixa't tu. Anem al futbol adaptat, el cef Camir, que només va poder jugar a casa que va, no? Un equip per la pluja, perquè hi ha guteres a la pista, de l'entitat ruminenca, Xavi Mas em deia que els jugadors havien estat plorant perquè resulta que volen... Bueno, volen estrenar a la pista i se la troben sempre mullada. Vinga, que vaig. Camira, de primera divisió, la Lliga Talent, es va imposar al camp del Granollers, 1-4, i continuen segons a dos punts del Líders, que és el Cerdanyola.
Molt bé, Toni, doncs moltíssimes gràcies per tota aquesta informació. No marxis perquè ara tens la tertúlia, ja ho saps, eh? I tant, us espero aquí. I el que vos dèiem, no marxeu perquè ara ve el Toni Bravo amb la tertúlia. Nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
El reconeixeu, no? És un superhit dels darrers anys. Estem parlant del tema Acid Wars de Harry Styles. Doncs atenció. Molt bon dia, per cert, eh? Molt bon dia. Atenció, perquè la recomanació del dia va vinculada a aquest senyor. Perquè després de tres anys sense novetats, sense publicacions, Harry Styles acaba de publicar un nou senzill. Una cançó que marca l'inici del seu quart àlbum d'estudi i de la nova gira. Aseguren, asseguren que és un canvi radical en la seva trajectòria artística.
Aquest senzill que escoltarem ara mateix, Aperture, no té res a veure amb el glam de Sign of the Times, ni amb el fang especial del Watermelon Sugar, ni amb el synthpop del tema Acid Wars que estem escoltant. Aquest primer senzill del àlbum Kiss All the Time disc Occasionally és un clar puny a part a la trajectòria de Harry Style i és la nostra recomanació del dia.
Aquí el teniu, un single clarament invernal, deixant enrere les textures sonores més pròpies de la primavera, de l'estiu, d'aquell happy happy, amb un punt més fosquet i sobretot amb elements que el vinculen directament a la música house.
Però també hi trobarem aquest sensi que escoltareu ara mateix, una mica de gospel, una mica de música negra, tot matzembrat al nou estil del nou treball de Harry Styles. Amb vosaltres, Aperture. Take no Christmas for me, I'm told to elevate it. Drinks go straight to my knees, I'm sold.
Són les 10 del matí.