Passen tres minuts i mig de les nou del matí i començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dijous 13 de novembre. Una segona hora que estarà en bona part protagonitzada per l'espai. Parlem amb l'alcaldessa, que farem una vegada al mes, i en el qual el director d'aquesta casa, Albert Soler, entrevista l'alcaldessa, Ana Maria Martínez, per conèixer tots els detalls dels projectes de ciutat que hi ha en marxa i de l'actualitat de Rubí.
Quan quedin pocs minuts per a les 10 del matí, els companys d'esports faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
I a les 10 del matí arribarà la tertúlia conduïda per Belentierno, que analitzarà l'actualitat amb Víctor Ramos, Isidre Rubio, Mari Àngels Ruiz i Conxita Jimeno, i de ben segur també comentaran aquest Parlem.
amb l'alcaldessa que farà ara mateix l'Albert Soler. A partir de les 11 del matí, Lídia Martín conversarà en Quique Guillem amb la seva habitual secció de la jerga jovenícola i després entrevistarà Quim Gómez i Isabel Mercader del Club de Lectura Criminal per xerrar sobre la propera edició de l'activitat Crims de Paper que es farà a l'Ateneu el 27 de novembre a les 7 de la tarda. Començam!
Molt bon dia i benvinguts al programa Parlem amb l'alcaldessa. Bon dia, alcaldessa. Bon dia. Benvinguda de nova a Ràdio Rubí. Moltes gràcies. Avui comencem el primer Parlem amb l'alcaldessa d'aquesta temporada, en el qual també estrenarem un format una miqueta diferent, perquè l'esperem un cop al mes, aquí, als estudis de Ràdio Rubí. Algun dia també sortirem a fora.
I per fer-li preguntes d'actualitat de la ciutat, de Rubí, però cada dos mesos li traslladarem també preguntes que ens enviïn els ciutadans de Rubí, que crec que és una activitat que fa molt sovint, però també ens agradaria fer-la a través de la ràdio, sobre els temes que els preocupen. Avui, però, serà una entrevista més clàssica, més convencional.
Començaré doncs amb una notícia recent, de fet una de les notícies més esperades dels últims anys. El 13 de desembre s'inaugurarà per fi el nou casino. Ahir en la roda de premsa la vam veure especialment contenta mentre ho anunciava, però fins i tot es va emocionar en un moment donat.
Sí, sí. És difícil poder traslladar en paraules les sensacions i les emocions després de tant de temps, després de tant d'esforç, però també tantes ganes de poder obrir la porta a un equipament tan emblemàtic que sigui per tota la ciutadania, per tot Rubí. I sí, sí, em vaig emocionar perquè hi ha persones que no estan, que també es van
il·lusionar molt van ser partíceps d'aquest inici de somni que en el seu moment va suposar jo vaig somiar que el casino l'havia d'obrir com a alcaldessa perquè entre d'altres moltes coses que em feien il·lusió fer per la meva ciutat i aquí evidentment
Evidentment, el meu era el somni, la feina i el treball i l'esforç i la il·lusió i el compromís de moltíssimes persones que ho han fet possible, però poder anunciar que l'obrim, que el gaudirem, que podrem anar a ballar, que podran anar a ballar aquelles persones que es van conèixer, es van casar després de ballar al casino, que podran tornar a anar a ballar, que algunes aniran per recordar els seus pares, les seves mares, els seus avis. És que és molt emocionant i que els joves també podran anar a ballar.
Perquè el casino serà un espai de ball, serà un espai de trobada, és un equipament emblemàtic, serà un punt social i cultural neuràlgic a la ciutat i tenim moltes ganes. Ahir va ser un dia molt emocionant i el 13 de desembre serà un dia molt maco perquè començarem, encetarem ja una nova etapa a la nostra ciutat amb el casino funcionant.
Molt bé. Ahir es va presentar la programació sencera, ara la repassarem, la poden trobar tant a la web de l'Ajuntament com a la web de Ràdio Rubí. Sí que es va fer una primera de programació fins al Nadal, no? Sí, el que hem fet és incorporar el casino com a equipament en la programació de Nadal i, per tant, algunes activitats ja afegim a tot el que hi ha al Nadal, les afegim
i es faran allà. I les afegim, a més, en doble possibilitat d'espai, perquè tenim una sala, la sala gran, la sala polivalent, la sala que li diem la càmera i la sala del teatre principal. I, per tant, anirem fent activitats a dos espais que també mola, encara que sigui diferent horari, però anar fent...
I el que és tan important com la mateixa inauguració i aquests primers actes, primers esdeveniments que s'hi faran, serà què s'hi programarà i qui gestionarà aquest espai. No sé si ja s'ha decidit si serà el propi Ajuntament, com s'està fent amb la sala, o es farà alguna gestió mixta.
Sí, però a la sala també hi ha una contractació d'una part d'activitat, sobretot la part més tècnica, i en aquest sentit el casino arrencarà amb tot el tema so, il·luminació i més, ens han d'ajudar. No per res, és que no ho sabem fer, i per tant aquí hem de sol·licitar els serveis d'especialistes que ens puguin ajudar. La programació i la gestió de l'equipament serà directa,
com la sala, com vedelles, no serà un espai de teatre, serà essencialment, jo insisteixo molt, un espai de ball. El que passa és que està preparat per fer un tipus de teatre concret que, evidentment, l'aprofitarem, però serà més espai de ball que de teatre, si m'ho permets, tot i que tot tindrà cabuda en els diferents, els dos espais que tenim per poder utilitzar. Perfecte.
deixem el tema del casino, que tindrem moltes ocasions de parlar-ne més endavant, però almenys per fi ja hem posat la primera data sobre la taula i Ràdio Rubí serà el dia de la inauguració, evidentment.
Una segona pregunta també molt recent, perquè ahir la portaveu d'Esquerra Republicana, Montse Soler, en aquest mateix estudi de Ràdio Rubí, ens va avançar que les ordenances fiscals del 2026 es congelarien i només en crearien dues de noves. Simplement és per confirmar que això va ser així o no.
Jo crec que no són ben bé dues, però en tot cas, com a titular, sí, no hi haurà cap increment en les ordenances de l'any 2026 i el que estem fent és algunes qüestions que calia regular, com per exemple la no gratuïtat, perquè en un moment determinat té sentit, però ara ja no gratuïtat,
perquè estem vivint situacions que així ens ho demostren, diguem, la no gratuïtat de la càrrega elèctrica de vehicles, això estem treballant ara, els plens del novembre i del decembre passaran reglament i els dos passos formals, diguem, per fer-ho possible perquè es pugui...
fer com qualsevol altre municipi, que carregues el teu cotxe i has de pagar aquesta càrrega. I algunes qüestions que calia regular, preus d'esdeveniments, espectacles culturals, que es van treure amb la pandèmia i que al final cal que estiguin regulats. En tot cas, després, el preu, o que hi hagi, que es pagui o no es pagui, acabarem veient com...
en funció de tècnicament què ens diuen i en funció del que es faci, però sí que cal tenir el paraigües normatiu que ho prevegui. Però sí, les ordenances, no ha hagut ple d'ordenances, com hem vist, i no hi ha increment d'ordenances enguany. Per tant, entenc que no es farà cap votació per acordar aquesta congelació. Perfecte.
Una altra notícia també important dels darrers dies ha sigut l'acord polític entre els dos partits de govern, entre el PSC i en Comú Podem, per municipalitzar les dues escoles Bressol que tenien la gestió externalitzada. Imagino que vostè creia que amb aquest anunci les protestes de les treballadores i de les famílies del Sol Solet podien acabar o es podrien atenuar, però vam veure en l'últim ple que no va ser així. No sé si entén el recel de les treballadores.
No entenc i, a més, aquí hi ha una qüestió que jo he de dir perquè és el que penso. Al final, nosaltres tenim l'obligació competencial, diguem, no competencial, ni tan sols això. És un acord que vam signar l'any 2005 d'un servei d'educació 03 amb un nombre concret. Ens vam comprometre, vam signar un acord de compromís...
per donar aquest servei públic amb un nombre concret de places d'escola a Bressol. El model de gestió no forma part ni de l'acord ni de l'obligació. I si es fa, perquè estem iniciant aquest treball, es fa per voluntat, evidentment, política, si és possible, perquè després hi ha moltes qüestions que en les voluntats polítiques no ho són tot. Per molt que algú pugui dir...
I si li toqués fer no ho podria fer igualment, però pugui dir que és tot possible. I tot no és possible. En tot cas, està treballant en una comissió per veure quina...
És a dir, aquesta municipalització no serà una incorporació en capítol 1 d'aquesta plantilla, això no es pot fer. Llavors, el plantejament que es feia que per això hi va haver una continuació de les protestes, malgrat que ho intento explicar i no va ser possible poder parlar amb elles,
El plantejament és que formin part d'una empresa pública. És l'única opció? Sí, es pot fer. Que encara, insisteixo, no són qüestions senzilles i en això estem treballant per aquest acord de...
de compromís amb els socis de govern perquè tant ells com nosaltres el plantejament que sí que és sí o sí és que hi ha una situació en aquest conveni d'aquest sector que fa que les persones que hi treballen les seves retribucions són per sota del que en aquests moments i per això es pot comparar perquè hi ha una escola a Bressol que és predemocràtica existeix fa moltíssims anys i en aquesta comparació és on hi ha la gravi però
Aquí hi ha una qüestió que hem de dir. Nosaltres no som l'empresa que contracta aquestes persones. Hem insistit des del primer moment, quan hem intentat que això es millorés a l'empresa, i en aquest sentit, sigui com sigui, sigui com sigui, el que sí que ha de passar és que es millorin una mica, ja no dic que, sense comparar, que es millorin les condicions laborals.
Això sí, nosaltres hem de vetllar perquè el servei públic es doni amb les garanties absolutes de qualitat. I si no és així, és a l'empresa a qui ens adreçarem perquè així sigui. Perquè quan deia això de la incorporació immediata a capítol 1...
Potser cal explicar a la gent que no es mou en el sector públic que una incorporació d'un funcionari o personal laboral fix passa per unes oposicions, passa per un procés que no és immediat, que no es pot dir... Aquestes persones ara mateix entren... No, s'han de complir els principis de concurrència, de publicitat. Sí, sí, això no és així i no es farà així. Molt bé.
Seguim amb l'actualitat. En el ple d'octubre es va aprovar l'ordenança de la zona de baixes emissions. Aquest és un tema que a la ràdio hem notat que hi ha molt interès a la ciutat, perquè totes les notícies que hem fet d'aquest tema eren les més llegides amb diferència, per tant, hi ha interès. I ja tenim tota la informació sobre els carrers afectats, les sancions, les excepcions, però potser ens falta la data més important, que és quan començarà.
A mi hi ha una obligatorietat que nosaltres, jo he de dir, com d'altres qüestions, que penso que són molt ben plantejades. Per mi, amb el tema de la zona de baixes emissions, no ens resolem.
Ni la millora de la qualitat de l'aire, ni la millora de la contaminació que tenim a la nostra ciutat. Hi ha moltes ciutats. A mi m'agradaria que quan ens obliguen a fer alguna qüestió com aquesta, també ens plantegessin totes i tots si hi ha possibilitat de disminuir la circulació per les vies que travessen pràcticament per alguns llocs la ciutat i que no són vies urbanes.
com a exemple. O si fos possible que ens facilitessin que estem intentant fer una plantada d'arbres massiva i això procedimentalment no ho podem fer. O sigui, estem tenint uns problemes. Ara ja ho hem pogut mig resoldre amb un encàrrec a la Font del Ferro que, com a mínim, no sé si heu pogut veure que al carrer Major estem fent, plantant els arbres que no hi havia, però és que tot és
ens omplim la boca plantejant com simplificar procediments i cada cop els fem més difícils. I per tant, dit això, que és una prèvia al plantejament de la zona de baixes emissions, tenim aquesta obligatorietat com a municipi de més de 50.000 habitants i el que hem fet és ubicar aquesta zona de baixes emissions en espais que pensàvem que...
d'alguna manera ja tenien una protecció com a espais peatonals. Per tant, si heu pogut veure, com deies, pràcticament coincideix. I el que no voldríem és que això es visqués com una... Com sempre passa quan hi ha obligatorietats normatives, al final qui acaba sentint la pressió de la norma
és el ciutadà o la ciutadana que ha de travessar per anar a casa seva amb el seu cotxe, que potser té 15 anys però que no se'l pot canviar. I en això aquí serem molt sensibles a aquestes situacions, per això hi ha aquestes excepcions, hi ha moratòries i nosaltres allargarem al màxim. Estem treballant per fer el que ens diu, com deia la llei, però en tot cas insistint en qüestions que s'han de valorar com a excepcions i
Intentant evitar al màxim que una qüestió que, dita així, amb trasgruixut de la broxa, com dic jo, tothom pot estar molt d'acord, és important que la qualitat de l'aire sigui bona, que la millorem...
Però és que fins ara no s'ha demostrat que només amb això el resultat... I vam anar a Europa com a arc metropolità. Els alcaldes i alcaldesses s'ha demanat a Europa que fos en aquest sentit sensible a algunes qüestions. I al final Europa ens deia, els representants de la Comissió Europea ens deien...
Això és veritat que són els diferents països que estableixen de quina manera volen o pensen que es pot millorar la qualitat de l'aire. I en el cas d'Espanya ha estat establint aquestes zones de bases emissions que Catalunya el que va fer va ser encara posar més requisits i fer difícil algunes qüestions perquè jo torno a dir...
El vehicle, evidentment, tenim una ciutat que la podem caminar perfectament, a excepció de les urbanitzacions, que anar al carrer, al canar, al sector A, anar caminant, bueno, hi ha una distància considerable, però...
hi ha transport públic, però sí que és cert que pots anar del centre cívic de Can Fatxó a la biblioteca municipal en 15 minuts, i això tenim estudis de mobilitat que ho diuen. Per tant, realment, el que hem d'intentar entre tots plegats és ser conscients que el vehicle dins la ciutat
Si no és per una necessitat imperiosa, estaria bé que no l'utilitzessin. Però és que hi ha gent que té aquesta necessitat imperiosa per dificultats de mobilitat, perquè no pot anar a comprar sense un vehicle, perquè no pot carregar... Jo què sé, hi ha casuístiques...
Moltíssimes. I aquí és on nosaltres, en aquest sentit, volem ser sensibles i establir les excepcions. De fet, l'ordenança que tenim, ho has dit, heu recollit i l'has compartit, té excepcions que són importants per això, perquè no recagui el pes de la llei directament a la persona que...
per raons objectives i lògiques, no podria en aquest moment fer un canvi de vehicle. Aquest sentit, aquest discurs que em fa, em recorda molt el que vaig sentir fa uns dies amb l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. Compartim plenament els plantejaments amb la companya i alcaldessa de Sabadell, amb la Marta Farrés, plenament. O sigui, aquí no tindríem...
no hi hauria fissures d'opinió, tot i que també compartim moltes més coses, però en aquest sentit hi compartim no només l'alcaldessa Sabadell, tots els municipis de l'art metropolità. Hem treballat, hem intentat, hem insistit en aquesta necessitat de, en algunes qüestions, tenir presents moltes altres perquè realment aquí...
aquest decret, el decret de qualitat de l'aire, es va aprovar com es va aprovar, en el moment que es va aprovar, en temps de descuento, i això, nosaltres ja havíem plantejat al govern anterior totes aquestes qüestions, i ara, la norma és el que diu i és el que farem, però amb moltes, com deia, amb molts matisos.
De fet, en aquest sentit, el que volia dir l'alcaldessa de Sabadell ja diu que l'apliquen perquè ens obliga la llei i que espero no haver de multar ningú. Jo estic d'acord, també. Molt bé.
Canviem de tema. Fa un mes aproximadament un sanitari del CAP, Anton de Borja de Rubí, va patir una agressió física per part d'un pacient que ha fet acabar la paciència als treballadors d'aquest centre rubinenc i una mica per contagi, perquè altres centres també han patit casos similars. Diuen que no és el primer cop que passava,
Però sí que el que passa cada dia són les agressions verbals. Les físiques, per sort, no ho són cada dia, però les verbals gairebé són diàries. No sé què n'opina i m'imagino que des d'un ajuntament poca cosa es pot fer per ajudar-les. Mira, Albert, opino que estem vivint...
Temps una mica... Jo de vegades amb algunes qüestions, si em permets l'expressió ojiplàtica, l'utilitzo com a sorpresa. Estem vivint temps en què hi ha molta...
intolerància, manca de paciència... I això no vol dir que aquesta persona, el que estava demanant, no tingui raó. Jo no estic qüestionant, però sí que és cert que estem vivint situacions que fins i tot a la cua del supermercat has d'anar en compte perquè
jo què sé, l'agressivitat és com respirar massa sovint. I a mi això em preocupa. Preocupa això perquè es trasllada, i ara parlem del cas en concret, però es trasllada a molts àmbits i realment no vull ara semblar campanilla o ser utòpica i
i plantejar que hauríem de viure feliços i cantant pel carrer, però, ostres, crec que tots ens hauríem de fer una reflexió cada dia i pensar que guanyem amb alguns enfrontaments o amb algunes qüestions que sí que és cert que poden ser greus com per fer que puguis perdre una mica la paciència, però per arribar a les mans...
Després hi ha elements que podem incorporar en el discurs, elements de malaltia greu que potser no són tractats com toca, elements de salut mental que també afecten i que, ostres, el sistema sanitari moltes qüestions les hauria de millorar, perquè és cert que les vivim i les vivim amb dificultat. Jo després d'aquest incident...
i, evidentment, amb presència, no personal, perquè no vaig poder anar, però sí de la regidora de Salut Pública, en la protesta que va fer el personal del cap Anton de Borja, vaig parlar amb la gerent del CatSalut, la gerent de l'àrea metropolitana, una mica per veure què estaven plantejant, i si n'eren coneixedors que estava segura que sí, però, a més, què plantejaven amb aquesta qüestió?
S'estava treballant fent una comissió en relació a aquest tema per veure, perquè al final hi ha algun operador, com és el cas de l'altre operador que tenim a la ciutat, que té vigilància privada, però és que això no és la solució tampoc.
Això no és la solució i t'ho dic jo que fa uns anys vam haver de posar vigilància en un servei nostre perquè també va haver-hi una agressió. Per això dic que l'agressivitat al final és el que no la pots controlar tot arreu, no podem tenir un vigilant a cadascun dels serveis públics, però sí que és cert que algunes qüestions s'han de millorar.
A partir d'aquest treball en què em va demanar la possibilitat de parlar amb els cossos de seguretat, també una mica amb els diferents dispositius, els operadors sanitaris, va haver-hi una altra agressió, no va ser Rubí, crec que va ser Terrassa, però en tot cas sí que era també en el mateix consorci, si no m'equivoco. I em va tornar a... Llavors em va trucar ella a mi una mica per dir ha tornat a passar, encara no havien fet la reunió, si t'arriba que ho sàpigues...
No sé si perquè estàvem valorant la possibilitat de trobar-nos aquella setmana, encara no ens hem pogut seure, però em consta, i aquí acompanyarem en el que calgui, que el Departament de Salut està valorant com...
Es treballen aquestes qüestions que no són ni diàries, si verbalment. Evidentment, les persones hi ha misèries humanes i ens enfadem quan alguna cosa que ens han de donar o alguna... Si anem al metge i ens trobem malament i no ens estan atenent quan anem...
doncs això s'enfada perquè tu vols que t'atenguin i que et diguin què tens i que et donin un... et receptin un fàrmac i que et trobis millor. I és veritat que en el sistema d'atenció primària en salut algunes coses s'han de millorar perquè realment... Bé, hi ha una part de...
que és la saturació, la saturació evident, i es mouen diferent. Però que en qualsevol cas no justifica l'agressivitat, perquè hi hagi coses que s'hagin de millorar. Potser l'explica, però no la justifica, evidentment. En tot cas, tenim per un costat que fa un temps es va anunciar que hi haurà una ampliació del cap en Tonda Borja,
però una ampliació física, és a dir, no de treballadors, que això ja va sobtar una mica quan ho vam sentir. I per l'altra banda, tenim que un CAP, més o menys està establert, cada un servei a uns 25.000 habitants, a Rubia en tenim 3, i anem camí, si sabem de matemàtiques, anem camí dels 85.000. Per tant,
Estem en aquest punt de tensió, no? Però fixa't que no seria aquest cap el que més població potencial atén. Si parlem del... Sí, sí, no, correcte. Però en tot cas sí, sí. Perquè després de les queixes que tenim en d'altres dispositius, es desprèn que si tu analitzes la població potencial que pot anar aquest centre d'atenció primària,
sortirà per sobre dels 25.000. Hem de planificar una millor atenció primària, segurament amb un altre dispositiu, i estem pendents de poder acabar de planificar tot això amb la... Això també és una notícia i una data esperada, que és quan ens entreguin el pla funcional del futur.
La següent pregunta era aquesta. De l'Hospital Vicent Ferrer, perquè Vicente Ferrer, perdó, que em deien, és que le pusimos Vicente Ferrer de nom a algú que em va... Doncs a l'Hospital Vicente Ferrer estem desitjosos de tenir aquest pla funcional per també veure com...
La primària, el model de primària, aquí ens han de dir, ho ha de planificar qui ho ha de planificar, que és el Departament de Salut, però nosaltres aquí acompanyarem amb padrons o amb el que això ens ho han demanat quan han hagut de fer algun canvi d'assignació
en relació als centres d'atenció primària, quan es va obrir el de Sant Genís, ho van fer i la distribució és veritat que ara mateix no és del tot equitativa i que superem els 75.000 habitants, que serien els 25.000 per centre d'atenció primària. Però estem en això i espero que... És veritat que a nivell de recursos tot acaba quedant curt.
Tot acaba quedant curt segons quins àmbits. I el tema de la gestió sanitària necessitem que millori una mica més i sense, insisteixo, justificar agressions perquè això no seria rebut.
Li anava a preguntar precisament pel pla funcional, entenc que encara no està a punt, però fa molt temps que se'ns diu això, el mateix m'imagino que els hi diuen a vostès. Ens han posat com a data primer trimestre de l'any que ve ja tancat, diguem. Jo espero que abans puguem tenir un tísser, un trailer, per veure també que s'està...
dibuixant en aquell equipament que esperem que sigui satisfactori. El que tenim clar, i això... Jo tampoc diré una altra cosa, perquè no ho he dit mai. Li direm hospital perquè és la nostra manera d'entendre que és una atenció que va més enllà d'anar al metge de família. Però sabem perfectament, i ho sabem des del primer dia, i això si ho busquem ho trobarem, que no parirem. Jo no, per suposat, ja, però...
que no tindrem fills en aquest hospital. Però és que parir és molt complicat. I per tant, com que no és un hospital de nivell com per fer segons quines atencions, doncs
No tindrem un hospital com... No tindrem un Sant Pau, no tindrem una Vall d'Hebron, tindrem un hospital, un centre de... Té un altre nom, a mi m'agrada dir hospital, però... D'alta resolució, no? Sí, que si dius la sigla sembla que... Que parlis d'esport, sí, sí. Un centre d'alta resolució en el que si...
I a mi aquesta dada la dic sempre, perquè és molt, molt, molt il·lustre el que tindrem. En el seu moment, i això no variarà gaire, amb el que s'havia de construir, la freqüentació als hospitals de Terrassa era del 88%, el que disminuïa la freqüentació. Això què vol dir? Això vol dir que 88 persones de les 100...
que havien d'anar als hospitals de Terrassa, tindrien res sol el que anaven a fer els hospitals de Terrassa en aquest centre.
Entenem amb això, jo crec que, si ho pensem una mica, tenim suficient per la nostra ciutat. Perquè les 12 persones que hagin d'anar a Terrassa, algunes estaran parint, algunes dones seran parts o és obstetricia, ginecologia i qüestions que han de tenir un entorn hospitalari molt complex que no el tindrem, o d'altres qüestions també greus. Per tant...
És que tenim suficient i el que volem és veure que això, aquesta dada no sé si era 88, 85 o 92, però jo aquesta dada la vull tornar a dir perquè si la pensem és molt significativa i amb aquest equipament nosaltres en tindrem com a ciutat. És el que hem anat dient rere any que necessitàvem.
Si em permet la broma agafant l'exemple que deia vostè del tema de parir, no? És a dir, ara ja fa un temps que, encara que neixis a Terrassa, en el teu DNI, pots posar que has nascut a Rubí. Sí, les meves filles, les meves també. Les meves han nascut a Rubí. I el nostre es pot canviar, jo vaig néixer a Terrassa, es pot canviar, el que passa que, clar, és un jaleo, sí, perquè és molt jaleo, però jo crec que algun dia ho faré. Molt bé.
Canviem de tema. Hi ha un tema a la ciutat que genera queixes cícliques i darrerament ha tornat d'actualitat, que és el manteniment dels carrers de les urbanitzacions. El pla d'inversions d'aquest any, dels 14,5 milions aprovats, un milió anirà a un pla de xoc de les urbanitzacions a banda d'un altre mig milió que ja s'està executant.
i a banda de tot el que es fa en ordinari en els diferents contractes, el de voreres, l'asfaltatge, els desbrossaments que es fan, el lot de desbrossaments que hi ha en l'àmbit de parcs i jardins, hi ha una part important que es fa a urbanitzacions. Mira, Albert...
Jo això ho vaig dir l'altre dia en una reunió que vam fer i ho he dit cadascuna de les vegades que he parlat perquè no estic aquí per enganyar ningú. A mi em preocupa, em preocupa. Les urbanitzacions se'm preocupen. Vaig molt sovint, a banda de viure a Rubí on he viscut tota la vida, malgrat algú s'empeñi en traslladar-me no sé d'onde, que no ho faré mai, però bueno, és igual.
La gent que em coneix per on visc i la que no, jo li puc dir, no hi ha cap problema, però conec perfectament les urbanitzacions perquè tinc família i perquè les conec i perquè és la meva obligació conèixer. Sé que hi ha una preocupació, sé que hi ha d'alguna manera raons per dir, ostres, és que hi ha voreres per les que no es pot passar. Ho sé. Hi ha hagut...
Primer, qüestions de baixada de ritme de persones que en algun moment donat persones contractades temporalment que ens podien ajudar a prens d'ocupació, estructura de l'Ajuntament que la tenim en alguns àmbits també amb jubilacions, amb canvis de feines, amb mobilitats, la tenim. Això s'ha pogut notar? Sí? Sí.
Tenim una ciutat que a la que plou una miqueta, per molt que facis, com que hem fet no és suficient, comences per una banda i quan has acabat per on havies començat torna a haver-hi herbes i les herbes que surten o no han de sortir donen un espai de deixadesa que jo entenc que és que molesti.
Tenim franges perimetrals que sí que s'ha treballat... Sempre es pot fer més i farem més, però s'havia treballat suficientment que això, en l'àmbit de la seguretat en aquest sentit, a mi em deixava tranquil·la perquè, sí, per desgràcia, teníem un incendi. Ho havíem fet... No és per un excel·lent la feina, però estava feta per poder aprovar, per entendre'ns i...
I tenim després una situació, com deia, que ha suposat reforçar aquest ritme inicial que no era l'adequat. Què hem fet? Hem fet incorporar mig milió per aquest any, en el que amb aquest mig milió hi haurà una brigada d'intervenció immediata, hi haurà contractes menors que ens ajudaran a complementar el que en ordinari no arribem...
Millorarem també la presència policial, tot i que no hi ha incidències a urbanitzacions destacables. Per tant, ningú pot dir... No, la seguretat a nivell d'incidències no seria un tema en dades destacable. Una altra cosa és, si volem parlar de les percepcions, podríem estar tot el dia parlant i al final les dades són una qüestió i les percepcions són unes altres.
I al final has d'acabar sent realista i veure el que hi ha. Hi ha voreres per les que no es pot passar? Sí. Tindrem els 220 quilòmetres de carrers de les urbanitzacions com l'Avingua de Barcelona? No. No. I qui digui el contrari, menteix.
no ho podrà fer. És impossible. És impossible. Però impossible materialment, impossible. O sigui, no es pot fer. Millorarem, sí. Sí, perquè a banda d'aquest pla de xoc d'un milió i mig d'euros i de l'ordinari, que en cada contracte hi ha una part d'urbanitzacions, que podem, amb un clic, saber el que s'està fent i el que es farà. A banda d'això, també incorporarem càmeres de videovigilància, més de les que...
A alguns els agradaria perquè hi ha una altra qüestió que embruteix molt la imatge i, a més, emprenya molt, i és el turisme de residus, que l'hem vist en els nostres nassos. I això no només a urbanitzacions, a tot arreu, però allà encara més perquè, com que està més allunyat, la gent, que potser una bona part ni és de Rubí.
se'n va a dipositar coses que hi ha una deixaderia fantàstica que es poden portar, però que té una mica més d'esforç anar allà a portar-ho. O gent que a casa seva deixar-lo un parell de dies fins que vingui trucant a un telèfon gratuït, et venen a recollir el que sigui, doncs és millor deixar-lo allà i ja vindran fent serveis extraordinaris
Perquè, clar, al final la recollida està planificada. Per tant, també en aquest sentit, hem fet una prova pilota, ha hagut 34, si no m'equivoco, sancions. Hem enganxat, hem enxampat a 34 persones que hem pogut sancionar, que han fet aquest deixar residus que no et tocaven. I es tenen de fora de la ciutat.
Jo en això, tot i que no ho podria dir encara que ho sabés, per tema de protecció de dades, no ho sé. El que sé és que, si no m'equivoco, la campanya que s'ha fet ja ha estat molt poc temps, 34 persones, persones físiques o jurídiques, tampoc ho sé.
Clar, pot ser una empresa, no? Sí, que s'han sancionat, que s'ha iniciat l'expedient de sanció per deixar residus allà on no toca. I això ho incrementarem, perquè al final, escolta, si no quieres hacer las cosas por las buenas, pues te rascas el bolsillo y vas a ir pagando. I això no té cap afany recaptatori, que ningú se flipe pensant que nosaltres estem aquí per anar rascant la butxaca qui fa les coses bé, perquè qui fa les coses bé.
Qui recull la caca del gos en el carrer, qui no llença el que no toca allà on no toca, qui no aparca allà on no toca ningú li toca la butxaca. I a més a més, potser aquesta gent no sap que si vas a la deixalleria regularment tens un descompte en la taxa de residus. Jo aquest any la vaig notar i em vaig estar molt feliç.
Doncs efectivament, mira, gràcies. Sí, sí. Perfecte, tema urbanitzacions. Volia preguntar-li també, l'últim informe del ProUrsa diu que el preu del lloguer a Rubí ha pujat un 14% els últims 3 anys. La veritat és que, malgrat totes les normatives que s'estan impedint o intenten impedir aquests augments, la veritat és que és bastant destacat.
No sé a què ho atribueix. Suposo que és multifactorial, però també hi ha una part, que també ho notem els robinencs, que és aquesta gentrificació de fora, de Barcelona i de Sant Cugat en especial. Mira, si hi ha alguna cosa que m'està... Intento dormir perquè dormir, si no, després treballar 14, 16, no sé quantes hores, és complicat. Però si hi ha alguna cosa que m'està començant a treure la zona és el tema de l'habitatge.
i hem escoltat el president de la Generalitat dir-ho per activa i per passiva, hi ha el pla 50.000, habitatges, treballem per oferir espais que no en tenim gaire preparats, com a solars per construir, però en tot cas els que hem tingut els hem posat a disposició per poder fer habitatge i realment
Estem davant d'una situació o d'un element que és el major element de desigualtat que existeix en aquests moments. Això per una banda. Per tant, l'increment del preu de l'habitatge, els preus desorbitats de compra i de lloguer que tenim a la ciutat, a mi em preocupen.
A mi em preocupen. La possibilitat de construir com a empresa municipal un edifici que triguem 3, 4, 5 anys per fer 19 habitatges. L'Avinguda Castellbisbal tindrem 19 habitatges quan els tinguem, que ara no hem començat. Però és que portem 3 anys intentant fer això. Somos lentos. Les administracions públiques som lentos. Somos lentos. No...
El procediment, torno a dir el que he dit abans, ens omplim la boca plantejant que hem de simplificar i no simplifiquem, perquè, evidentment, l'administració és garantista i ho ha de ser, però també hem d'intentar que hi hagi qüestions perquè el problema de l'habitatge el tenim avui, d'aquí tres anys, també el tindrem, però el tindrem molt pitjor i el que haguem pensat per ara que pot resoldre aquest problema no servirà d'aquí tres anys. Per tant...
Hem de buscar, hem de veure de quina manera movem la maquinària perquè surtin habitatges, perquè hi hagi possibilitat de tenir més habitatges i perquè aquests habitatges siguin accessibles. I això ha de ser com un objectiu que ens acompanyi cada dia perquè realment vivim situacions en el dia a dia i, com deies, un element de desigualtat molt important.
Estem vivint l'expulsió aquesta, la gentrificació, que Barcelona expulsa. Barcelona va a Sant Cugat i Sant Cugat de Caparrovi. I d'aquí ja estem també. Al final, com que els recursos són limitats, això...
És que és l'oferta i la demanda. Segurament és la regla del mercat la que ens fa patir també en aquest àmbit, perquè si no hi ha, com que hi ha poc i la demanda és molt alta, el preu es va pujant i es va pujant i la gent ha de viure en algun lloc. També està pujant. També tenim problemes que aquí Rubier, de moment...
no ho estem vivint de manera aguda, però hi ha un nivell de sensallerisme importantíssim perquè la gent no pot assumir el cos d'un habitatge i això ens hauria de treure la son i tenir ocupats tot el dia pensant com resoldre aquesta qüestió, perquè és molt bàsic. Per tant...
Com a arc metropolità sabeu que en aquest tema també estem, com a municipis de l'arc metropolità que vivim, aquesta situació en la que se'ns pugen els preus perquè l'oferta que hi ha a Barcelona és molt elevada del preu i la primera corona continua sent elevada, passen a segona corona, però és que la segona corona ni en tenim i els que tenim...
també són preus elevats, per tant hem de deixar-nos, no la vida, però hem d'esforçar-nos molt i buscar com resoldre aquest tema fent habitatges allà on tenim espais per fer habitatges. Ara hem d'espavilar i fer, ser una mica, que el ritme millori, diguem.
Em sembla que ara em sortirà el nom, el conseller de presidència. Albert Dalmau. Albert Dalmau. Em sortia Dalmau però no em sortia el nom. Doncs crec que té un pla de simplificació de l'administració. Sí, sí. De fet, la secretària general del Departament de Presidència també ens ho va explicar. S'està treballant per disminuir els passos, les tramitacions, sent garantista igual, perquè ho hem de ser, però...
I en aquest sentit l'esperem amb moltes ganes, perquè realment hi ha qüestions que el temps no pot donar la solució a un problema que tenim avui d'aquí quatre anys, perquè és que no té cap sentit. Està clar.
Vaig acabant, hem fet les darreres preguntes. En una entrevista aquí, precisament a Ràdio Rubí, del mes de maig passat, va explicar que es volia reunir amb la consellera d'Interior, Núria Parlón, per parlar de la preocupació dels municipis metropolitans amb la delinqüència, els multireincidents, els delinqüents multireincidents. No sé si s'ha pogut avançar en aquest aspecte.
Hem parlat moltes vegades amb la consellera d'Interior i sí que hem fet, ara no recordo si des del maig, perquè crec que no només una vegada més d'una hem pogut parlar d'aquest tema. Aviam, al final per nosaltres és important que la nostra ciutat garantï la convivència.
I en això, jo aquí sí que m'agrada dir que em deixo la vida, però no és ben bé així perquè no pot ser, però vull que a la nostra ciutat la característica sigui que vivim en una situació de convivència bona. Què passa amb les situacions de multireincidents, de persones que...
Fan petits furts que la policia no té eines per detenir-los perquè els coneixen perfectament, però tal com els tanquen, surten perquè la norma, la llei, no està modificant això.
Aquí el que hem de fer és reforçar els nostres cossos de seguretat i també demanar que la norma es modifiqui, però que en els nostres pobles i ciutats la convivència la puguem garantir. I és el que treballarem sense descans. Seria millor que... Els Mossos tenen un pla que estan fent a diversos municipis, que es diu Pla Campai, per detectar... És un dispositiu per detectar la multireincidència delictiva.
Tinc entès que Rubí no se n'ha fet encara cap. L'ha demanat? L'he demanat i està previst. I jo he demanat cada cop que vulguin que facin tots els campalls que vulguin. Dagues, campalls, tots els plans que vulguin els poden fer. De fet, no s'ha fet així públicament de manera molt visual, però sí que en un dels dispositius de cap de setmana sí que es va fer. Sí?
Vaig preguntar recentment als Mossos i em van dir que no l'havien fet. Abans d'acabar, vull explicar-li que la setmana que ve, és dijous 20 de novembre, una data que a tots ens sona, i a Ràdio Rubí farem un programa especial per parlar del 50è aniversari de la mort de Franco i de com es va viure aquest fet històric a Rubí.
Per edat, imagino que no se'n recorda, no? Òbviament, no li preguntaré perquè entenc que no, però no sé si... El dia, no me'n recordo del dia, al final. Hem vist tantes vegades imatges, hem format part, la nostra infància i la nostra joventut la vam fer creixent i veient com el país feia aquesta transició, per sort, a una democràcia que...
que ens ha donat i que ens ha possibilitat, per sort, gràcies a tota la lluita per la defensa dels drets i per instaurar sistemes públics i drets, de drets i llibertats, diguem, doncs vivim com vivim. Jo el dia no, però com deia, he vist tantes imatges que sembla que ho estigués veient en el dia, però tenia tres anys, és que no...
No, però li volia preguntar si als seus pares potser li han explicat com ho van viure ells, com ho van celebrar. Sí, sí, sí, ho van viure amb molta incertidumbre, però amb molta incertesa, però amb molta il·lusió d'un món, d'un futur més, doncs, menys negre, diguem.
I amb incertesa, sobretot, perquè, clar, es tancava una etapa i no se sabia com... Tot i que ja l'últim temps semblava que caminaríem cap a un món més democràtic, doncs això era molt... Sí, sí. Tothom amb qui hem parlat ens diu això. És a dir, que ningú va sortir a destapar massa cap al carrer per por. Després sí que recordo
I això ho recordo amb por al cop d'estat del 81. Aquí sí que recordo que els meus pares es van... Si m'ho deixeu dir així, es van... Sí, sí, ja ho ho diguem. Crec que és bastant... Collonives, anava a dir. Bueno, hi havia por, no? Sí, era una incertesa però dolenta perquè era... Què passarà, no?
Intentarem també recordar aquesta data perquè tothom ens està dient el mateix, que recorden més la por del dia aquell que no del dia aquell. Clar, és que amb la mort del dictador el que s'obria era un escenari en què es començaven a obrir llums. El 81 era com no tornarem enrere i aquí sí que...
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Anna-Maria Martínez, per venir als estudis de Ràdio Rubí una vegada més. I l'emplaço a l'entrevista del mes de desembre, en la qual, a banda de les preguntes del Servei d'Informatius de la Ràdio, també inclourem algunes preguntes de la ciutadania. Moltes gràcies. I als oients i als espectadors, d'aquí un mes, tornarem a parlar amb l'alcaldessa i poden seguir-se informant de tot el que passa a la ciutat a la web i a la ràdio de ràdiorubí.cat.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
I ara ens anem corrents als esports amb el Toni Bravo, que avui no ha vengut corrents, li ha donat temps d'arribar bé. Toni, bon dia. Sí, bon dia. Estava escoltant l'entrevista del Parlem amb l'alcaldessa de l'Albert, amb l'Anna Maria Martínez, per donar pas al Parlem amb els esports. Molt bé, ben fet. I, a més, en aquest Parlem amb els esports d'avui, tenim una novetat importantíssima, no?
Sí, sí, i que tu has predit molt bé a les 6 i mitja del matí que deies entre les 8 i les 9 segur, però ho sé, ho noto. Saps aquesta intuïció femenina que assegura que sortiria la resolució del partit suspès a la penya? Doncs això ha sortit. El comitè de competició ha decidit que reprengui el partit suspès de la darrera jornada entre Palma de Cervelló i la penya. Quan els de Fede de Marco guanyaven 1 a 2, el duel continuarà. Atenció, a partir del minut 67 serà...
Ah, l'agafen, o sigui, el retomen, que diguéssim, el reprenen en el moment que ho van deixar. Sí. Serà a porta tancada.
Per tant, sense presència de públic. Recordem que el motiu són els incidents amb l'àrbitre per part dels seguidors rivals. Ja li ha passat això abans a la penya blaugrana Ramon Llorenç. Només que en lloc de reprendre el partit, allà li van donar la victòria. Ara hauran de treballar. A més, la Palma de Saralló haurà de jugar amb 10 jugadors.
L'hi treuen on? Sí. Però l'havien expulsat, no? Sí, sí, a la resolució s'especifica que hi ha un partit de suspensió per un jugador rival per vermella directa i tres a un altre per adreçar-se amb equituds injurioses o de menys preu. Doncs molt ben fet.
Som-hi, continuem. El repte pels blaugranes. És suma la tercera victòria seguida en la pròxima jornada del grup 12. Podran comptar amb el suport de la seva afició, perquè juguen a Can Rosers, contra un rival directe, el Mirasol. Són sisens, els rivals, un punt més que els nostres.
Estan en una dinàmica ascendent perquè porten les tres darreres jornades guanyant, tres victòries, i a més a més, dues d'aquestes són a domicili. Per tant, perillós, atenció. La penya blau gran Ramon Llorent sap que cada punt és important en un grup on la igualtat és màxima i on el líder, que és el Sam Vicenç Vels Horts, ja el tenen a 19 punts. Com anem de temps?
Has de fer via, com sempre. Vinga, va. Tens un minut. Continuem a tercera. Un minut, només? Sí, vinga, ràpid. Quarta set, continuem en tercera. El filial del Rubí, cinquè, salta al Camp de la Brera, la zona mitjana. L'altre partit de tercera és el del grup set, el del duel a domicili de l'Olímpic B contra el Sant Juan Atlético Moncada. Això serà diumenge a les sis.
pel que fa al bàsquet. Les noies del CEP Sant Jordi, segones de segona catalana, volen continuar pressionant a les líders, que són el Sant Quirza, i ho volen fer amb una victòria contra el club natació Sabadell B. Les sabadellenques estan a la zona baixa. Bé, els nois del CEP Sant Jordi volen recuperar-se
que portaven una dinàmica molt negativa. Tres darreres derrotes, volen sumar un triomf a casa davant d'un rival directe, que és el Prat-B, i això serà dissabte a les 7. Com anem, ja? Doncs vinga, escolta, més informació, ja sabeu, al programa que sempre us diu l'hora, la PAM... Al nostre programa Esports al Dia.
Exacte. Això és perquè facis un exercici de resum. Per això et fem fer tanta via. Perquè no saps fer-lo. Vinga, adeu. La culpa sempre és de l'altre. És que no ho podes. Adéu, adéu. I avui, 13 de novembre, bon dia, Gloria Dalmas. De qui és l'aniversari?
Bon dia, Pamela Martínez. Avui celebra el seu aniversari Jimmy Kimmel, presentador i humorista estadouninenc, conegut pel seu programa Jimmy Kimmel Live, que compleix 58 anys. 58? Està bé, està bé. Està bé.
Aquí a Espanya, l'actriu i ballarina Cristina Plates en fa 30. La Cristina ha participat en diverses sèries de televisió i produccions de televisió i se la coneix sobretot per haver interpretat el paper de Marcelina a la telenovela Cacias 38. Exacte. Anem a l'esport.
Salma Paralluelo, futbolista de la selecció espanyola i del Futbol Club Barcelona, que, a més a més, ha sigut campiona del món el 2023. 22 anyets.
Los dos petits. La meitat que jo. Jo ja no vull dir quants, mitats ni... I acabarem. José Muñoz, membre del famós duet Estopa, compleix 47 anys. Ja sabem tots que alguna cançó, com per exemple La raja de tu falda o Vino Tinto. Aquestes són dues, però n'hi ha moltíssimes, eh? No podem dir-les totes, que no tenim temps, però moltes, moltes.
Molt bé, Glòria, doncs... Felicitem a tots, per molts anys a tots. Adeu, adeu. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia, la Belentierno, i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
El reconeixeu? Doncs esclar que sí, és una de les bandes mítiques barcelonines, una de les bandes d'èxit de les darreres dècades. Són el grup Sidoní. Aquest és un dels seus hits, Estáis aquí. Doncs molta atenció, perquè demà es publica Catalán Graffiti, el primer disc en català de la banda barcelonina Sidoní.
Català en graffiti és un treball en el qual Sidoní reafirma la seva passió per les cançons com a espai de memòria, emoció i futur. En declaracions pròpies del Sidoní, decidir que el següent disc seria en català va suposar un alliberament i una il·lusió tan gran que és comparable a la del nostre primer disc. És increïble. Si algú...
No li fa justícia a aquestes cançons per perjudici sobre el català? Els assegurem que són molt boniques i que tant se val. Nosaltres hem fet el que volíem fer. Esclar que sí. Al Sidoní, demà estrenen... Catalan Graffiti, en cançons com aquesta. Cançons que maten.
L'agulla cau al disc i començo a sagnar. Les cançons que més em maten, les cançons que més em maten, les cançons que em poso prou.
Potser t'escric més tard per saber com estàs Les cançons que més em maten Les cançons que més em maten Les cançons que em posen