Passen gairebé 3 minuts de les 9 de la matí i començar amb aquesta segona hora de la Rubí al dia d'aquest dimecres 5 de novembre. Avui conversarem amb Teodor de Mas Valls, que és escriptor i economista, conegut per la seva manera clara i directa,
d'explicar allò que moltes vegades ens costa molt d'entendre, que és els diners. Després, el nostre estudiant en pràtiques, Ariel Benavente, ens ajudarà a desmentir noticis falses que moltes vegades es fan virals, però que en realitat no són veritat i molta gent se les creu. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum de l'actualitat esportiva de la ciutat, perquè...
Ahir va haver-hi partit de Waterpolo, un partit que va acabar amb victòria, i avui hi ha partit de futbol, o sigui que estan entretinguts. Sabrem qui fa avui els anys i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
En el punt de les 10 arribarà la Tartuli, conduïda per Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Vicent Rabadan, Josep Maria Pijuan, Rosalia Viader i Sílvia Castanyeda. I a partir de les 11 arribarà la Lídia Martín, que ens durarà totes les estrenes de cinema que ens esperen per aquest cap de setmana i que de ben segur ens tindran ben entretenguts. Començant!
Fa un temps l'economista i escritor Teodor de Mas Valls ens va sorprendre amb el llibre Fer diners, on proposava un mètode senzill per entendre com generar ingressos, estalviar i invertir de manera intel·ligent. Ara...
torna amb una mena de segona part, o millor dit, amb el contrapunt, que és el llibre Gastar diners. Avui xerrem amb ell, el tenim a l'altre costat del telèfon, i xerrem amb ells de diners, de valors i de com aprendre a viure millor amb el que tenim. Bon dia, Teodor!
Bon dia Pamela, gràcies per rebre'm a Ràdio Rubí, el meu segon poble, perquè ja sabeu que vaig anar a l'escola Rubí, els maristes de Rubí, crec que segueixen oberts, no? Tot i que soc de Sant Cugat, en aquella època, quan algú volia una escola de qualitat, amb un toc religiós i més o menys barata, al Sant Cugat havíem d'anar a Rubí a l'escola i molt orgullós de ser un estudiant dels maristes de tota la vida.
I nosaltres molt orgullosos de tenir-te aquí avui al programa. Teodor, el teu llibre, Gastar diners, parteix de la idea que fer diners no és suficient, que cal també saber-los gastar. Què et va motivar a escriure aquest llibre com a contrapunt de l'anterior, que és Fer diners?
Jo crec que el fer diners seria la base, seria el més important dels dos llibres, seria el punt de partida de saber-nos gestionar, ser conscients dels diners que ingressem i gastem. Però és veritat que els diners com a tal no tenen cap més utilitat que acabar-nos els gastant o dedicant-los a fer coses, a tenir experiències, a viure. Llavors està clar que és més difícil fer-los que gastar-los. Gastar-los tothom ho sap més o menys fer. Una altra cosa és gastar-los bé.
que els heu fet, no tindria gaire sentit que us passeu la vida fent-los i no comenceu en cap moment a gastar-los. Crec que en algun moment de la vida, més o menys ràpid, després d'haver-los fet, tocarà anar-los gastant, gastant en un sentit ampli, gastant-los, invertint-los, dedicant-los a fer coses, allò que us agrada, viatjant, tenint fills, comprant-vos un cotxe, escrivint llibres, tenint temps... Hi ha mil maneres de gastar els diners, entre cometes.
En fer diners xerres de com generar, precisament, aquests ingressos i estalviar. I ara, gastar diners del com destinar, com dèiem, aquests ingressos d'una manera intel·ligent, que tu deies que tothom sap gastar els diners, però ho hem de fer d'una manera intel·ligent. Quin canvi de mentalitat consideres més difícil de fer en aquest pas? De fer a gastar bé.
Jo crec que el més difícil és fer-los, o sigui, és estalviar. Estalviar amb una societat de consum és el més difícil que hi ha, però és veritat que un cop ens acostumem a estalviar d'una manera periòdica cada mes que ens ens obrin, que ens ens obrin, que ens ens obrin,
Quan portem molts anys fent això, que és ser exigents amb el que guanyem i el que gastem, fer el canvi aquest a alliberar-nos i començar a gastar com els altres, d'una forma com més tranquil·la, també és difícil, perquè gent que porten 20 anys estalviant i gastant poc, de cop acceptar que poden anar en un hotel 5 estrelles, o que poden anar en un restaurant de qualitat, o que poden canviar-se el cotxe, o que poden treballar menys, no és tan fàcil, tampoc. O sigui, és difícil fer aquest canvi de xip.
Sí, tot és difícil. Jo crec que és més difícil posar-se a fer diners, però un cop s'estan fent, passar a gastar diners, com que la gent estalviadora no ho ha fet mai, costa, costa. Tot costa, la vida. Ens hem d'anar adaptant. No és el mateix als 20 anys que als 50 anys. Llavors, als 50 anys, si heu fet bé la feina, doncs toca anar relaxant-vos, deixant de mirar l'Excel, deixant de voler estalviar l'últim euro i pensant que la vida són quatre dies i dos plou. I com ho hem de fer per estalviar bé i gastar bé?
Jo crec que estalviar és... Bueno, hi ha dues maneres, gastar menys i ingressar més. És més motivador a intentar guanyar més. Guanyar més és tan senzill com portar un excel, saber el que esteu gastant. Llavors, si no esteu guanyant prou, doncs hi ha moltes maneres. Canviar de feina, treballar més hores, ser més productiu o directament anar a veure el vostre cap i dir-li que voleu guanyar més. Hi ha molta gent que treballa en feines i al gener no reclamen mai un augment de sou.
Si ja porteu un parell d'anys treballant en una feina, el normal és que us paguin més perquè sou més productius. Llavors, senzillament al gener us aneu al despatx del vostre cap i li dieu, escolta, l'any que ve m'agradaria guanyar més. I us sorprendreu que la majoria de les vegades us diran que sí i de cop estareu fent la mateixa feina i estareu guanyant 3.000-5.000 euros més anuals.
és més estimulant intentar guanyar més que gastar menys, però és igual, l'important és portar el control de la vostra vida econòmica, sigui individualment o com a parella o com a família, saber el que podeu fer i el que no podeu fer amb els ingressos que teniu. Si no guanyeu prou, doncs també podeu estudiar, podeu canviar de feina, podeu canviar de país, podeu canviar de ciutat, hi ha mil maneres per guanyar més i en canvi gastar menys és
cada euro. Al final, si podeu guanyar més, sempre serà més divertit que gastar menys. Hem de fer les dues coses. Sempre dius que s'ha de tenir un pressupost clar, saber què entra, què surt i que te s'obri alguna cosa, que això és bàsic. Quins són, segons tu, els tres errors més habituals que cometen les persones quan no els sobra res a final de mes?
Sí, jo crec... Bé, típicament els catalans i els espanyols tenim una manca greu d'educació financera, jo crec que instigada o impulsada per l'Estat, l'Estat no vol que sàpigueu gestionar-vos bé, us prefereix pobres i hipoteccions,
on no tenim gaire educació financera, doncs els errors típics seria l'habitatge, ficar-se en hipoteques que no podem pagar, viure on no volem viure per ser propietaris, a vegades és millor viure on us ve de gust i no on us obliga a la hipoteca. També hi ha errors de triar una parella errònia, perquè si vosaltres voleu estalviar i teniu una parella que no vol estalviar i no us entendreu mai parlant de diners, doncs també és un problema. I potser el cotxe. Jo crec que entre l'habitatge, l'aparella i el cotxe, doncs tenim ja tres problemes que, si no els controleu, doncs us faran pobres de perdida.
També xerres de gastar bé amb llibertat, cultura i experiències. Què creus que és tan important que l'acte de gastar també tingui sentit més enllà del consum pur? Tu ho creus, això?
Bé, és el que et deia Pamela, que en el llibre parlo de gastar, però no només gastar en productes de consum, allò, amb un Ferrari, diguem, sinó també això, amb experiències, en propòsit, en millorar el món, en educar, en tenir fills, en deixar un llegat, en escriure llibres... O sigui, com a éssers humans no som només mamífers, sinó que som persones que pensem i volem anar més enllà, no només passar per aquest món i desapareixer, sinó també intentar tenir un cert impacte. Llavors, jo crec que aquesta part de propòsit, d'impacte d'Aikigai, que diria el Francesc Miralles, doncs...
Va més enllà de purament gastar menjant en un restaurant bo. Jo crec que volem una mica més la vida. Si no, què fem aquí? Ens passarem aquí 80 anys i després no quedarà res? No té sentit. Jo crec que és important transmetre als nostres fills la nostra cultura, el nostre idioma, les nostres receptes de cuina, explicar qui som, les cançons, els refranys, el que sigui fer fotos, intentar tenir un propòsit i que la gent s'han d'acordir de nosaltres quan ja no hi siguem.
Ara deies que hem de transmetre als nostres fills el nostre idioma. Invertir en idiomes o en coneixement també és una de les recomanacions que tu fas. Com pot ser una despesa en formació? Com pot convertir-se en una despesa que realment val la pena? La dificultat d'escriure un llibre sobre com gastar diners és que fer diners tothom els fa més o menys de la mateixa manera, en canvi gastar diners
No tinc opcions de gastar diners nostres, de la meva família, però cadascú ha de tenir les seves prioritats. Potser algú voldrà tenir una moto i algú voldrà anar amb bici. És igual, cadascú fa el que vulgui. Jo crec que aprendre idiomes és una de les maneres més senzilles, mentre la intel·ligència artificial no ens ho contradigui, de guanyar diners.
em va dir que em contractava només pels idiomes. Jo havia fet una carrera d'economista i em va contractar senzillament perquè parlava anglès, francès i alemany. Només pels idiomes em va començar a pagar un sou molt per sobre del mercat. Llavors els idiomes, a part que us permetran conèixer gent i entendre altres cultures i viatjar, us permetran guanyar més diners directament.
Ahir conversàvem amb el director general de l'energètica, creus que, i xerràvem de plaques solares i de l'energia i de com estalviar, creus que el concepte energia eficiència també es pot aplicar al gest de gastar?
Jo crec que hi ha una paraula que em fa gràcia sempre, us ha de compensar. No és tan blanc o negre de si és una bona despesa o una mala despesa, sinó que us compensi. Aquella despesa, aquell temps, aquells diners, us compensa o no us compensa. Llavors és una cosa que no és blanc o negre, són grisos. Al final de la vida són grisos. Llavors us compensa quedar amb aquella persona, us compensa pagar el doble per unes sabates, us compensa anar a Indonèsia, us compensa, no sé,
l'humà ja no és tan dràstic, de blanc o negre, bo o dolent. És jugar amb els matisos com a humans. O sigui, sobretot és cercar la manera que el gas te compensi, per tant. Sí, que et compensi, que vol dir avaluar tots els pros i els contres d'aquella decisió. Encara que sigui molt gran.
encara que sigui molt gran. I això que dèiem del pressupost, el pressupost s'ha d'aportar encara que tingueu 100 milions. O sigui, de fet, a més diners ingresseu o gasteu, més important és tenir el pressupost quadrat, perquè si us van malament les coses i ho teniu desquadrat, el forat serà molt més gran. O sigui, és igual que estiu ingressant 15.000 al mes o 1.500 al pressupost, o la sensació, la consciència d'ingressos i després no heu de tenir clara. Si no us pot passar, doncs, com molts futbols,
que ingressen molt i acaben arruïnats i amb problemes d'addiccions. S'ha de tenir el control de les finances, perquè les finances, els diners, estan per tot arreu i tot es paga amb diners, excepte un parell o tres de coses, les importants, de fet, l'amor, la salut i l'amistat, però les altres coses, tot s'avaluen amb diners, per tant, s'ha de tenir una mica el tema controlat. És més fàcil que la gent que ingressa menys diners dugui un pressupost que no la gent que té grans fortunes, potser?
Jo crec que ho hauria de fer tothom, però evidentment, si aneu justos, doncs és més important tenir un pressupost perquè si us va malament, doncs de seguida estareu amb números vermells. Però, repeteixo, si ingresseu molt, també podeu tenir el pressupost mal quadrat i estar en pèrdues, llavors les pèrdues serien molt més grans. O sigui, jo crec que s'ha de tenir el control sempre. Però és veritat que si esteu lluny del punt mort, si ingresseu molt més del que gasteu, doncs podeu estar més tranquils i oblidar-vos una mica de l'excel. Excel vull dir pressupost.
A l'anterior llibre tu tractaves les vies d'inversió, les accions, els immobles, els negocis propis i ara xerres de gastar i que hi ha àrees que consideres prioritàries, com poden ser les vacances, el menjar, la cultura, tu deies que això ho aplicaves des de la teva família i que també recomanes la moderació. Com defineixes aquesta jerarquia
d'àrees que consideres prioritàries.
Bé, el llibre de gastar diners és una mica... Parlo de 12 blocs on jo dedicaria els diners aquests que us van sobrant. No només és gastar, també hi ha invertir, muntar el vostre propi negoci, tenir temps i tenir espai. És una proposta de 12 opcions bàsiques, 12 blocs, on gastar diners. Però, tal com et deia, per a mena són discutibles. Jo estic segur que hi ha gent que a algun dels blocs li importen poc, diguem. Hi ha un bloc, per exemple, d'invertir,
que la meva filla em va dir que era superavorrit, perquè és purament invertir en accions, invertir en fons d'inversió, en ETFs... O sigui, és tot un bloc
cap a la tardor del llibre, perquè el llibre està estructurat amb estacions primavera, estiu, tardor, hivern, més cap a la tardor, doncs pot haver algú que no vulgui invertir perquè decideix que els diners prefereix donar-los a una ONG o decideix, doncs, no sé, gastar-se'ls tots amb consum. Però he intentat que fossin els 12 blocs on jo crec que la gent, més o menys d'una forma raonable, doncs acabarà dedicant els diners que li sobren. Llavors, cadascú, doncs hi haurà gent que el propòsit l'imposa,
porta més, hi haurà gent que vol invertir més, hi haurà gent que vol consumir més, gaudir més, tenir més temps, tenir més espai, viatjar sense parar o no viatjar gens. És
ningú en un llibre us digui en què us els heu de gastar. És una proposta oberta a que cadascú reflexioni aquests diners que li van sobrant, què vol fer amb ells. Demà vens aquí a Rubí a presentar el llibre, el racó del llibre, mirant-te al futur, què és el que esperaríem perquè el lector del teu llibre faci en un termini de 5 anys? Com hauria de canviar la seva relació amb els diners?
El que et deia, Pamela, jo crec que la primera cosa és ser conscient de la seva situació financera. La situació financera vol dir que al final penseu que els diners és com si fos un pantà, hi ha aigua que entra per dalt, hi ha aigua que surt per sota, i llavors heu d'aconseguir que els diners s'acumulin, que s'estanquin i que el pantà s'ompli. Llavors, si el vostre pantà no s'està omplint és que alguna cosa esteu fent malament. Vol dir que no hi entra prou aigua per dalt o que en surt massa per sota. Llavors, aquesta consciència dels diners, que vol dir augmentar ingressos, reduir despeses o les dues,
és el que us farà que d'aquí cinc anys estigueu millor que avui. La idea és que el temps ha de jugar al vostre favor, no en contra. Que no podeu dependre's de la sort, o de no posar-vos malalts, o que no us passi cap desgràcia. La idea és que, passi el que passi, l'any que ve tingueu més diners que aquest any i d'aquí dos anys més que d'aquí un any. O sigui que diguem que mira que passi el temps, com que en termes de salut i en termes de parella i en termes vitals anireu a pitjor, això ha de compensar amb diners per protegir-vos, per ser forts, diguem, davant de l'adversitat de la vida.
Quina esperança, no?, anar a pitjor en totes les altres àrees. Pamela, no sé si t'ho han dit, però anirem a pitjor i, a més, de fet, fins i tot ens acabarem morint tots. Que jo sàpiga que encara no conega ningú que no s'hagi mort. Per tant, ho hem de preveure, que ens farem bé, que perdarem la feina, que la majoria de les parelles s'acabaran divorciant. Llavors, els diners és l'eina que ens hem inventat els humans per protegir-nos i fer-nos forts.
Finalment, una crida personal. Si haguessis de donar un sol consell per començar a gastar diners de manera més conscient demà mateix, quin seria aquest consell?
Bé, soc molt fan de tenir fills, llavors jo crec que el millor consell, si ja us estan sobrant diners i ja esteu fent bé la feina, teniu el pressupost quadrat, ja esteu en parella i us va bé la vida, el que heu de fer és tenir fills. Tenir fills és la millor inversió, la millor despesa, la millor... Els fills ajuden a empitjorar la vida? Els fills us canvien la vida, però jo crec que us la canvien globalment a millor, personalment, familiarment i com a país, jo crec que ens convé tenir fills. Jo crec que ho lliga tot, lliga el propós,
el que us recorda, llavors jo crec que la millor despesa, la millor forma de gastar diners seria tenir fills. Molt bé, Teodor, amb aquest consell, que no sé si tothom se l'agafarà, perquè no tothom està disposat a tenir fills, a part que tenir fills és molt car, també, això també ho hem de dir. És molt car, és una inversió, però sí, és una inversió cara.
Sí, sí, molt cara, hem de dir que molt cara. Teodor, moltíssimes gràcies per explicar-nos, fer-nos cinc cèntims de com hem de gastar els diners i fer-nos cinc cèntims d'aquest llibre que presentaràs demà al racó del llibre. Moltíssimes gràcies per ser-hi avui amb nosaltres. Gràcies, Pamela, i fins aviat. Ens veiem demà.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. Experimenta. Els esports a Ràdio Rubí tenen un nom. Adeu de cama. Adeu de cama.
Segona cita de les 3 que té la Unió Esportiva Rubí en una setmana. Toca recuperar el primer partit de Lliga i serà aquest dimecres a les 8 al vespre. T'esperem al 99.7 FM i a la nostra web per seguir el duel contra el Martínenc.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris de... Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm lo de sempre i ben fred, eh? Venga, Sophie, cap problema. Camarero, marxant sin Gilda, si us plau. Ties, que fort. Us ho ha assabentat plena, profe de la uni. Eh, ara crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·lar el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Emila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes.
I avui tornem a tenir aquí a l'estudi el nostre estudiant en pràctiques, l'Ariel Benavente, que ve a explicar-nos quines notícies falses, notícies fake, ha trobat en la seva secció Casant Fake News. Això, avui ve a explicar-nos unes quantes notícies, més de les que ens explica normalment. Bon dia, Ariel.
Bon dia, Pam. Doncs sí, avui tenim diverses notícies. En primer lloc, tenim notícies sobre afirmacions que ha fet el president de la... Bueno, expresident, ara de... Expresident, ara està en funcions. Sí, està sent diputat, però bueno, no de president. Però bueno... No, sí, sí, està en funcions, està en funcions. Encara. Home, fins que trobin a l'altre.
Ah, bueno, clar, però que ja està fora. Sí, sí, era hora, massa tardat, massa tardat. I doncs ha fet diverses declaracions falses i enganyoses a la seva compareixença sobre el que va succeir el dia de la Dana, com ja ha fet reiterats cops, però avui venim amb les dades reals per desmentir aquestes afirmacions.
En primer lloc, el que ha dit és que el govern no va enviar recursos. Això ho ha dit molts cops i hem fet una llista de tots els recursos que va enviar immediatament el govern després del que va succeir. Potser van tardar una mica més o van trigar una mica més, però els van enviar...
jo considero bastant ràpid per la dificultat d'una gestió de tal magnitud. Marazón va assegurar que no havia rebut recursos ni ajudes directament del govern i és fals. Segons s'ha verificat neutral, el mateix 29 d'octubre, mentre encara plovia,
ja s'havien desplegat més de 1.000 efectius de l'unitat militar d'emergències a les zones afectades. O sigui, una quantitat bastant gran. Però és que, a més, s'hi van sumar 200 soldats de l'exèrcit de terra, 1.800 agents de la Policia Nacional i 750 agents de la Guàrdia Civil.
I no només això, més tard, el 5 de novembre, el govern va aprovar el primer paquet d'ajudes dotat de 10.600 milions d'euros, que va estar destinat a la reparació dels danys i a l'assistència de les víctimes.
Potser és el que parlem, va trigar una mica a dotar les ajudes econòmiques, però el 5 de novembre, una setmana després dels fets, ja estaven aplicades. No es pot dir que mai es va enviar o rebre cap ajuda del govern central, perquè és una afirmació molt falsa i molt directament nociva. I els efectius, ara que xerraves de les policies, jo entenc constància que encara plovia i encara...
l'aigua seduia la gent i hi havia efectius de la policia que no estaven treballant, els telefonaven per telèfon i anaven fins allà. De fet, algú va haver-se d'agafar en algun fanall perquè no se l'endugués la pluja i en tinc constància, estic xerrant amb coneixement de causa. És que és molt fort. Al final estàs desprestillant o desletimiant el treball de milers de efectius
que es van haver de reportar ja per poder ajudar la situació, que és que va ser molt greu. Però bé, no només va dir això. No, va dir de tot. Sí, va dir de tot. Però també una de les coses importants va ser que va dir que l'Emet va dir que la Dana marxaria cap a Cuenca.
Això tampoc és cert. O sigui, aquí no és tan fals com l'anterior afirmació, però és bastant enganyós. És a dir, agafa una menció que va fer l'Ademet sobre Cuenca i la manipula per sortir-se ell amb la seva.
Què va passar? Doncs, segons la verificació neutral, es va mencionar la Serraiana de Cuenca en una conversa tècnica entre l'EMET i emergències, però només com una referència d'on s'estava produint el moviment i el nucli de la tempesta. Va mencionar la Serraiana de Cuenca, però en cap moment va comunicar que la situació remetria i no aniria cap a València ni cap mena d'afirmació semblant. O sigui...
mai va emetre aquest avís de finalització del temporal, com ha afirmat Mazón. No, de fet, això ho explicava ahir també el Francesc Mauri, en un programa de ràdio, explicava precisament això, que aquesta afirmació no era real, que totes les agències meteorològiques n'eren conscients que la pluja estava allà i estava allà estàtica, i sabien que no es mouria.
Totalment, totalment. Però bé, quan jo crec que has fet les coses malament, doncs en aquests casos sembla que es volen treure les pedres de sobre. I després venim amb la meva part, que m'agrada més a mi, que és un vídeo d'uns guàrdies civils amb patinet elèctric que s'ha fet dirà la tecla. Canviem de tema, eh? Deixem Amazon i les seves mentides. Que ja no ens molestaran més. Bueno, no ho sé. No ho sé.
I passem a l'altra verificació. S'ha fet molt viral al TikTok un vídeo que mostra uns senyents de la Guàrdia Civil fent ús del patinet elèctric a la via pública, a una ciutat que sembla com Barcelona o Madrid. Els patinets estan personalitzats, és a dir, són com si fossin cotxes de la Guàrdia Civil, però en forma de patinet, o sigui, estan molt ben fets i porten, a més, uns guardapits amb el nom, doncs, de la Guàrdia Civil i la bandera d'Espanya.
El vídeo podria semblar real, la veritat, podria semblar... Seria estrany, no? Seria molt graciós. Com s'emportaria els detinguts? No té cap sentit. Però s'ha rastrellat l'origen del vídeo i en cap moment aquest vídeo ha sortit a cap mitjà de la Guàrdia Civil, de la policia... Tampoc a mitjans amb confiança, o sigui...
El vídeo originalment el va publicar un usuari de TikTok que es defineix amb el seu perfil com a creador de contingut digital i que s'inspira en imatges d'IA. Però sí que la publicació del vídeo no va dir cap que això era una imatge d'intel·ligència artificial. El podem saber gràcies a fixar-nos, com sempre, en els detalls. En aquest cas no són banderes, sinó lletres. Lletres que...
Es confonen, es barregen i fins i tot en alguns moments del vídeo directament no es poden llegir. O sigui, es barregen totes. Bon vídeo, la veritat, molt graciós, però un vídeo que ha generat molta crispació en el públic. O sigui, he estat mirant els comentaris i la gent estava super, super, super emprenyada. Ah, sí? A mi m'ha pareix molt divertit. T'has molt divertit.
La gent criticant la policia, l'Estat, que es gastin diners amb patinets, que després es queixen de les mesures... Un caos, la veritat, un caos. Seria molt graciós veure la Guàrdia Civil per allà amb un patinet. Seria molt bo, la veritat.
I la següent notícia que has trobat... I l'última notícia és unes declaracions que UNICEF desmenteix. Un mitjà principalment llueu, el JNS es diu, el mitjà es defineix com una agència que cobreix Israel i el món llueu.
Doncs ha publicat un article, que també s'ha fet molt viral a les xarxes socials, que afirma que les dades recolectades per l'UNICEF sobre la fam en gana no són correctes i que el propi UNICEF desmenteix que... O sigui, el propi UNICEF diu que no hi ha fam en gana, segons aquestes dades. Les dades aquestes diuen que no hi ha fam en gana i que això ho ha dit UNICEF.
Totalment, sí. I si UNICEF sempre diu el contrari? UNICEF sempre diu el contrari perquè és la realitat i al final és una organització internacional que ve ja per la salut d'aquests conflictes. Però, bueno, podem entendre que és un mitjà que està molt polititzat en un bàndol concret i directament s'han inventat aquestes declaracions. O sigui, UNICEF ha sortit declarant... Ho ha desmentit ja, eh? Ho ha desmentit ja de primera mà...
ha dit que ell declara la fama en gasa i és que, a més, les dades que es fan servir per mesurar aquest tipus de fam, ell afirma que són correctes, o sigui, són unes dades que s'anomenen l'IPC, que me deixen la mesura del braç dels nens i nenes. Sí, exacte, amb aquell...
Com una espècie de cinta mètrica. Sí, total. De colors. Total, total. I afirma, doncs, que aquesta mesura és una mesura correcta i funciona totalment. O sigui, a mi em sembla això molt greu perquè hi ha hagut molts, molts morts per la fam. I molts afectats.
Molt bé, Ariel, doncs moltíssimes gràcies per dur-nos totes aquestes notícies i desmentir-les i que els nostres oients, si les han vistes i les han sentit, que puguin saber que no són certes. A res, vam. Vinga, gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí. La primera en informació local. Sempre al teu costat.
Segona cita de les 3 que té la Unió Esportiva Rubí en una setmana. Toca recuperar el primer partit de Lliga i serà aquest dimecres a les 8 al vespre. T'esperem al 99.7 FM i a la nostra web per seguir el duel contra el Martinet.
Ara i sempre, el programa d'informació sordanista de Ràdio Rubí. Cada diumenge de 10 a 11 del matí.
I ja tenim aquí el nostre company d'esports, la Sisko Lara. Bon dia, Sisko. Què tal? Molt bon dia. Bueno, nosaltres estem més descansats que tu, eh? Perquè ahir va haver-hi partits, van ser tard, però bueno, segur que el van gaudir moltíssim.
La veritat és que després en parlem, perquè va ser un partit molt interessant, molt maco, d'aquells tensos, a més, amb la festa final de la victòria del Club Natació Rubí. No ens facis spoiler, encara. Deixas aquí més sueltes, doncs jo ja vull pelante. Primer de tot, a mi m'agradaria que xerréssim d'una eina que s'ha posat en marxa ara i que serà molt operativa
al món dels clubs esportius, i que ja la Baró ho va explicar ahir, però perquè ens expliquis més detalls. Es va agradar, no? Et va agradar, oi? Està guai, està guai. És molt interessant, la veritat és que és una aplicació per a mòbil...
que hi ha 30 milions d'aplicacions de mòbils, però aquesta, com que és molt específica, pensada per a la feina administrativa al dia a dia d'un club, en aquest cas s'ha ideat des de la Unió Atlètica Rubí, la fa interessant perquè es pot extrapolar a qualsevol altre club. És a dir, tota aquesta eina per fer la tasca diària de gestió, de cobrament, de pagaments, perquè...
És recíproc el camí d'aquesta aplicació, és a dir, és molt bona per a les entitats, però també per als socis, perquè hi ha un contacte directe i en el dia a dia, que avui ja en el dia a dia un telèfon mòbil el té tothom i el fa servir per qualsevol cosa.
I ja has canviat sa funda, eh? Sí, sí, perquè estava l'altre una miqueta tocadeta. La qüestió és que funciona molt bé perquè et facilita la feina, però vist des dels dos punts de vista, feina administrativa del club, secretari, tresorer, totes aquelles persones que treballen perquè el dia a dia de l'entitat, quan a cobrament, quan a administració, quan a, per exemple, organització de viatges funcioni...
Des de la part del soci, tu estàs a casa, pots fer, per exemple... El clar exemple, el més fàcil, és el pagament de la quota. O ho tenies domiciliat fins ara... O havies d'anar allà a pagar-ho. O havies d'anar al club a pagar. De fet, hi havia habitualment moltes cues. I la veritat és que en aquest sentit facilita molt la feina, que és una de les vessants, perquè després hi ha moltes altres que la qüestió és...
Vull que escoltem el portaveu del club, l'Ernesto Alonso Roda, que a més és el director esportiu i, per tant, té molta feina administrativa al club, perquè ja en la seva expressió i amb les seves paraules deduïu la quantitat de bones vibracions que pot portar aquesta aplicació per a les entitats esportives. Escoltem l'Ernesto.
Bona nit.
Clar, és que ens deia, i a l'entrevista també s'escolta, ens deia, és que abans hi havia unes cues enormes quan s'havien de fer tràmits, pagaments, fins i tot algun soci, doncs després d'estar esperant mitja hora, doncs fins i tot se'n pipava una miqueta. Clar, tot això ha canviat a l'entitat, li ha anat perfecte.
No, i se l'hi veu, molt entusiasmat, eh? Sí, sí, perquè ell és un dels receptors, ell ha estat ajudant, però qui l'ha ideat, qui l'ha creat, que a més és informatic, és el president de l'entitat, el Jairo Lorenzo, que porta tota la vida a la Unió Atlètica Rubí, porta tota la vida fent gestions, perquè a més és un dels habituals monitors de molts dels atletes, i per tant sap perfectament el que es necessita.
Si tu el que coneixes, a més, l'apliques a la teva, diguem-ne, professió, permets que tot plegat sigui molt millor. I és molt recomanable per totes les entitats de Rubí. Jo li he fet arribar a totes les entitats rubinenques perquè sàpiguen una miqueta quina és aquesta eina. De fet, ja hi ha algun club que m'ha contestat, per exemple, algun té alguna altra aplicació que és semblant, però, clar, específica de club no hi havia fins ara. L'estàs fent de comercial.
Més o menys, sense, evidentment, cap tipus de... De remuneració, eh? Exacte, ni el bui. De fet, també cal dir que les despeses o el cost d'aquesta aplicació probablement que es quedaran a l'entitat, eh? Perquè el Jairo Lorenzo és un home de la Unió Atlètica Rubí de tota la vida i ell l'ha ideat pel club. I si pot treure algun rendiment econòmic, també...
seria per millorar la Unió Atlètica Rubí. Per tant, en aquest sentit, aquí no hi ha un negoci com a tal, sinó que és una mena de fórmula per millorar la feina de les entitats, que sempre és molt bo. I aquesta app es pot extrapolar a qualsevol club esportiu de la ciutat, entenc.
De la ciutat. I de fora de la ciutat? Ja hi ha alguna entitat fora de Rubí que s'ha posat en contacte amb la Unió Atlètica Rubí. Evidentment que alguna d'àmbit de l'atletisme, perquè és on ells tenen el contacte i on s'ha parlat i on s'ha vist i tot plegat. És que, de fet, és una pàgina web, és TPV Clubs, si no m'equivoco, ara estic parlant de memòria al 100%. A la pàgina web
d'aquesta casa tenim l'adreça i fins allà es pot anar a la pàgina web que és la mare d'on surt, després l'aplicació que es pot aplicar al mòbil. És a dir, tu pots crear aquesta pàgina web amb, per dir alguna cosa, Cisco Sports, perquè us feu socis vosaltres i llavors aquesta sortiria com una app de Cisco Sports, no seria la de la Unió Atlètica Rubí. Es pot crear específicament per qualsevol entitat
amb les necessitats que tingui aquesta entitat. Per exemple, la Unió Atlètica Rubí organitzen moltes sortides a competicions que necessiten de pagaments. Doncs en aquest cas, per exemple, un club de futbol no necessita aquesta vessant de conèixer, sinó que necessita l'agenda dels partits que jugaran als equips. És un exemple, per dir qualsevol altre. La qüestió és que millora i molt la vida administrativa d'un club, que és molta i molt farragosa, eh?
Doncs bé, molt bé, aquestes coses que milloren la vida de la gent sempre són benvingudes, siguin d'esports o siguin del que sigui. Però en aquest cas, benvinguda és... Aplicació al mòbil, que al cap i a la fi tots els tenim a la mà i és una cosa habitual. Per tant, doncs...
Es tracta de mirar-ho des d'aquest punt de vista, perquè van arribar a la presidència, el nou president va arribar a la presidència amb el seu equip, que molts també hi eren ja amb el Fernando Velázquez, ara amb el Jairo Lorenzo enceten aquest nou camí i l'han buscat des d'aquest punt de vista. Escolta'm, perfecte. I sobretot, si després s'extrapola, millor que millor per a qualsevol entitat de la ciutat. O sigui que...
En aquest sentit, val molt la pena, jo crec que és molt recomanable, i a partir d'aquí, evidentment, que cada entitat ha de mirar, i si li interessa bé, i si no també, que aquestes coses vés a saber, o sigui que re de re. Més coses. Anem ja a lo purament esportiu, perquè tenim coses de les que xerrar. Home, i tant. Començant pel water polo. Però on comencem? Què tenim encara? Ens queden 13 minuts? Ai, no, que està allà avançant.
Sí, sí, clar, tenim... El partit d'ahir, Waterpolo. Tenim ahir Waterpolo i tenim avui Unió Esportiva Rubí. Estarem en directe a partir de les 19.55. Quan faltin 5 minuts per a les 8, el partit del Rubí comença contra el Martinen, que a les 8 recuperen la primera jornada
de Lliga Elit pendent, si guanya el Rubí s'ubica en la segona posició, juntament amb altres tres equips, però s'ubicaria amb 13 punts en aquesta segona plaça de Lliga Elit, és a dir que és una cita, la d'avui, molt engrescadora, però la Unió Esportiva Rubí tampoc està malament per el Martinent, que si guanya s'ubicaria amb 11 punts en la sisena plaça de la taula classificatòria, o sigui que no li posarà les coses fàcils
L'equip del Toni Carrillo arriba a la nostra ciutat, un clàssic del futbol català, ara a les files del Martinenca, el conyunt que entrena el José Solivella, és una unió esportiva rui que està fent molt bona temporada, que arriba després de dues victòries enllaçades, o sigui que a veure com va aquesta cita. Que arribarà endollat, eh? Eh? Arribarà endollat.
El Rubí, molt. El Martinenc està millor fora de casa que no pas a casa. De fet, les dues victòries que ha aconseguit fins ara han estat a domicili. Encara no ha guanyat el seu terreny de joc, el municipal del Guinardó. Doncs el conyunt del Martinenc serà, suposo que, complicat. És cert que aquí a Rubí, a les set visites fins ara que ha fet el llarg de la història, encara no ha guanyat mai, eh?
Doncs que no guanyi. Ai, perdó, pobres. Són 3 victòries i 4 empats, eh? No, que guanyi millor l'Uni Esportiva Rubí, evidentment. Això a nosaltres ens interessa. Però ho he dit tant així, que no guanyi. Pobres, no? Això ja... Va saber greu. Aquí ja no entro.
I, bé, tenim encara temps, no? Sí. Club Natació Rubí, victòria, 12 a 11. Partiràs espectacular el que es va veure ahir a la piscina del Club Natació Sabadell. Llàstima que els horaris feien que no hi hagués l'habitual bon ambient que hi ha en els partits del conjunt masculí. En aquesta divisió d'honor jugaven a quarts de 10 de la nit. És comprensible.
Però va ser un partidàs davant del Tenerife, equip que està jugant la Copa de... Bueno, competicions europees, no la Champions, sinó competicions europees, un rival de qualitat, el qual feia ja cinc partits, és a dir, dues temporades i mitja que no se li guanyava. En aquesta ocasió sí que es va guanyar, 12 a 11.
marcada defensa la del Club Natació Rubí, a partir d'aquí és on volen posar la base per la permanència a la Divisió d'Honor. Gran partit ahir de l'equip del Rui Tiago, que va demostrar que pot optar la permanència sense cap tipus de problema, però vaja, en l'esport mai res és fàcil, però aquesta victòria, a més, els dona aquell punt anímic important de cara a afrontar el que ve ara, després de quatre primeres jornades impossibles, ara venen rivals directes, i amb un d'ells ja s'ha guanyat, és a dir, que aquest és el camí...
el camí a seguir per part del conjunt de la nostra ciutat, que ara suma 3 puntets. Continua la zona mitja baixa, però si més no està una mica millor. Doncs molt bé, Sisko. Gràcies. No... Molt bé, aprovat, no? És una coletilla mía. Sí, sí.
No, però està molt bé, molt bé, tota aquesta explicació. Que t'escoltam a dos quarts de dues del migdia, que explicareu tot això. Tot això i estarem amb el Joel Ruiz, el president del Club Boxeo Rubí, que enceta dues setmanes de frenètiques, eh? Dues setmanes amb campionats d'Espanya, amb una vetllada que faran d'aquí a dues setmanes. He de decidir que tenim una entrevista també força interessant en aquest esports del migdia, a quarts de dues.
Doncs això, a quarts de dues t'escoltam i després, al vespre, amb el partit. Al vespre amb el partit. Avui no hi ha repetició del programa, és cert. Molt bé, Sisko, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí.
I avui, 5 de novembre, bon dia, Glòria Dalmas, d'aquí és l'aniversari. Bon dia, Pamela Martínez. Què tal? Doncs mira, avui bufant les espelmes Eva González, ja la coneixem tots com a model, com a presentadora, coneguda per Masterchef aquí a Espanya, però també és molt coneguda pel programa La Voz, que any rere d'any fan noves edicions. L'Eva compleix 45 anys.
A més, està al papel coixer, que dèiem. S'ha divorciat ja del Cayetano, Cayetano Rivera? Sé que està separada. Divorciada, no ho sé. Ara estamos haciendo un poquito divinas. Sí, un poquet divinas. Doncs sé que està separada. Divorciada, no ho sé.
És que jo estic caut en aquests temes, no m'entén massa, i dic, ostres, sabia que s'havia casat amb ell, però no sé si s'havia divorciat. Jo fa anys estava més posada en temes del corazón, però ara ja no, ja he perdut una miqueta. La coneixem més ara, o ella vol que la coneguem més per la seva...
trajectòria professional que no per haver sigut la dona de... No, no, molt millor, molt millor trajectòria professional, només faltaria, però ara m'ha vengut al cap això i he dit, ostres, a veure, li preguntaré a la Glòria, que la Glòria ho sap tot. Però si vols, per demà jo puc fer d'equip d'investigació i a la tarda m'hi poso i miro a veure si s'ha divorciat. Molt bé, i m'ho dius, eh? Si t'has de quedar més tranquila... Bueno, m'ho dono un poc igual, eh? Però...
Bé, continuem amb Rafa Sánchez, que és cantant i compositor vocalista del grup de la Unió, i que és famós per èxits com Lobo Hombre en París. Rafa compleix 64 anys. 64, Déu-n'hi-do, eh? Jo quan ho he vist m'ha xocat perquè, clar, és...
És un cantant que jo conec de fa molts anys, i dic, ostres, clar... I segueix tenint la mateixa veu, eh? I segueix tenint la mateixa veu. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, perquè de vegades amb l'edat la veu canvia, però és un dels cantants que... No vull dir noms, però tenim artistes aquí, cantants espanyols, que amb l'edat, una miqueta sí que han perdut. No vull dir noms, no vull dir noms. No, no, no. I el Rafa Sánchez, la veritat és que encara m'entén molt bé.
Una actriu i cantant i presentadora espanyola que a mi em dóna molta tendresa. Teresa Raval. Oh, veo, veo. Claro, claro, claro. Què és? Amb una llarga trajectòria en cinema i televisió infantil, sobretot, la coneixem. Sí, sí, sí. Ella arriba als 73 anys. Déu-n'hi-do, 73. De fet, aquest veo veo que te cantava ara encara el canta, eh? Home, jo li canto la meva neta. Mira, i jo els meus fills...
Li havia cantat als meus fills i ara, amb la meva neta, quan anem al cotxe, ho cantem. Aquesta cançó no es perdrà. Jo crec que no. Jo crec que perdurarà en els anys. I ara, mira, tenim un italià. Marco Berratti. Futbolista itàlia, migcampista del Paris Saint-Germain i de la selecció italiana.
Marco compleix 33 anys jovenet, eh? estàvem amb gent gran, ara hem passat els joves però torna'm els grans tornem, tornem enrere, tornem enrere i Brian Adams cantant i compositor canadenc conegut per cançons com Summer of
Sixty Night, i compleix 66 anys. 66, ja! 66 anys. A mi m'agrada molt, Brian Adams. T'agrada a tu? Sí, m'agrada, m'agrada. La música és com molt... No et podria dir títols de cançons, perquè jo soc molt dolenta per recordar títols de cançons. Han de ser cançons que m'impactin molt o que m'arribin molt d'alguna manera. Em costa retenir noms.
Però sí que hi ha diversos temes d'ell que... Jo a mi... L'identifico. És d'aquells cantants que quan sona una cançó d'ell... Saps què és ell. Sé que és ell. Que hi ha artistes que has d'esperar a veure què, saps? Jo quan senta el seu nom, en el meu cap... No cantaré perquè no canta molt bé. Sí, pots cantar, dona. Però en el meu cap ressona la cançó d'una pel·li, d'una banda sonora, de la dels Mosqueters.
Jo t'he dit que no me digues nombres, que a mi canta-me. No, no penso cantar. Ens estan dient que cortem-ho. Per molts anys a tots. Per molts anys a tots i que en facin molts més.
I ara arriba la tertúlia amb la Valentierno, no marxin, i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Au, quin son, quina recomanació la d'avui. Això que esteu escoltant és el Sultra, que és el muntatge musical que han fet des del vídeo per anunciar el retorn d'un recopilatori mític del nom menys mític Paul McCartney i la seva banda Wings. És un recopilatori que el mateix Paul McCartney
ha supervisat personalment. Després de la ruptura dels Beatles, McCartney es va trobar a la deriva, després d'haver-se separat dels seus col·laboradors de tota la vida i amics més pròxims. Estranyava la companyonia a l'espurna creativa que provenia d'estar al costat d'una banda. I, enfrontant-se amb la descoratxadora elecció d'allunyar-se de la música, o començar de nou, va néixer Wings.
I aquest recopilatori és el que avui us recomanarem. Un recopilatori disponible en una varietat de formats molt interessant. Especialment, jo crec que també està pensat per afrontar aquestes festes nadalenques que estan molt i molt a prop. I clar, quan vols fer un gran regal, tenir l'opció de diferents formats, de diferents boxes de regal, és un autèntic luxe.
Living Let Die és un dels temes que hi trobaràs en aquest recuperatori. Wings s'anomena. Us dèiem que hi havia diferents formats, eh? Entre uns d'ells que us recomanaríem els tres vinils de color d'edició limitada i una càpsula del temps acuradament seleccionada d'imatges i música pels megafans de Wings.
Live and let die. En breu ho tindreu disponible. El recuperatori definitiu pels seguidors, pels amants, dels Beatles i, com no, del senyor... Paul McCartney. Sir Paul McCartney. Que sembla que no, però els Wings van tenir una durabilitat de 10 anys com a banda.
Fins i tot més llarga que la que van tenir els mateixos Beatles. Amb superhits per la història, com aquest Live and Let Die. What is it matter to you when you...
I used to say, live and let live in. You know you did, you know you did, you know you did. But if this ever-changing world in which we live in makes you give in a cry, say live and let die.
Bona nit.