Passen gairebé 5 minuts de les 9 del matí i començam aquesta segona hora del Rubí, el dia d'aquest divendres 31 d'octubre, divendres de Castanyada i de Halloween.
En uns moments conversarem amb la regidora de Cooperació Primera Acollida i Solidaritat, Sònia García, i la tècnica de Cooperació Clara Xifra, que ens explicaran tot el que es va xerrar al darrer Consell de Cooperació que es va fer la setmana passada, concretament dimecres passat. Just després arribarà l'Albert Soler amb la seva secció escàner setmanal, que avui serà un poquet diferent,
perquè ens farà, de ben segur, es centrarà en aquesta secció, en tot el que va passar ahir al ple municipal. Arribant a les 10 del matí, els companys dels esports ens faran un resum de tota l'activitat esportiva que hi haurà el cap de setmana, sabrem quins personatges fan l'aniversari avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia on s'analitzarà l'actualitat amb Lídia Juste, Joan Manuel Fernández, Carme Pomereda i Francesc Hinojosa. I per acabar, a les 11, la Lídia Martín conversarà amb el rubinenc Sergio Cerdán sobre la seva obra Fins la cuina, que es fa a la sala Pangoli. Després, l'Edu de la
La biblioteca Mestre Martí Tauler estarà aquí a l'estudi també per explicar les activitats que es faran a l'equipament. Començant!
Dimecres passat es va celebrar el Consell de Cooperació, en el qual es reten comptes i es fa balanç de les accions que s'han fet en matèria de solidaritat i cooperació. I per xerrar de tot el que es va dir en aquella sessió, tenim avui amb nosaltres la regidora de Cooperació Primera Acollida i Solidaritat, la Sònia García, i també una de les tècniques del servei, Clara Xifra. Benvingudes a les dues. Moltes gràcies. Bon dia.
Si voleu començar per explicar quins són els principals objectius d'aquest Consell de Cooperació que es va fer dimecres passat. Sí, en el Consell de Cooperació el que volem és informar a les entitats que hi col·laborem amb nosaltres, també fer seguiments dels projectes i fer noves propostes.
I quins projectes es van plantejar en aquest Consell i quines propostes es van posar sobre la taula? Mira, es va fer primer una part de rendició de comptes de projectes, tant des dels projectes d'emergències com, per exemple, que s'han destinat tota la partida, el Consell anterior havia decidit que es destinés
A l'emergència de Gaza es va rendir comptes de quin projecte es destinarà, que és un projecte per garantir l'accés a l'aigua potable, famílies desplaçades, internes, a Gaza. I després també es van validar dos projectes que havia escollit el propi Consell a través del Fons Català, també un projecte a Centroamèrica i un projecte al Senegal.
Tot seguit es va fer també una rendició de comptes de la resolució de convocatòries de projectes, es van explicar els projectes de cooperació directa, temes de comunicació, Sònia, i agenda. O sigui que va ser bastant complet. Va ser un consell ple, bastant completet, com deies.
A banda d'aquesta rendició de contes, quins són els objectius i quins temes són els més destacats? Ens has explicat alguns projectes que vau exposar, però quins serien els més destacats que es van tractar i si hi ha alguna novetat?
Una de les novetats i prioritats en aquesta última fase d'execució del Pla Director de Cooperació és la d'iniciar i consolidar processos de cooperació directa municipal amb altres municipis i territoris per a la transferència de coneixements. Vam parlar que Enguany es segueix amb el projecte amb l'Escola d'Art
Saharawi, que s'està enfocant més en la participació dels joves i la infància. També vam explicar que viatjava el divendres passat un professor d'EDRA, que...
Vam anar a realitzar una part de les accions dels projectes vinculats als centres educatius, vam parlar també del projecte que fem amb Cuba, l'Elisa recicla a l'Havana, vam parlar també del projecte Equalmet de la Diva, que vam venir...
els representants al nostre municipi de Rubí, i no sé si vam... Sí, això, el projecte de Cuba, també el projecte dels campaments saharauis, sí. Ara estaveu explicant que hi havia... Aquest divendres, divendres passat, va ser que un professor d'edra va anar... On va anar? Quin projecte? Perquè...
Sí, de fet encara està allà, s'hi torna demà al matí, i és un professor que és especialista en tema de murals, i aquest any justament ha anat a col·laborar, a fer uns murals, a acompanyar alumnes de les escoles dels campaments que estan vinculats amb l'Escola d'Art Saharaui a fer uns murals, en motiu ara de la comemoració dels 50 anys
que hi haurà els acords de Madrid amb tema de l'ocupació del Sàhara Occidental, i s'estan fent tot un seguit d'accions. També participarà d'un festival, ha participat del Festival Artifariti, que és un festival d'art i drets humans. Aleshores, ha estat allà tota aquesta setmana fent activitats vinculades al projecte que deia la regidora d'acompanyament a la joventut i a la infància amb temes d'art i, a més a més, participació a l'Artifariti. És la primera vegada que es fa això?
No, l'any passat ell ja va viatjar, també va ser el mateix professor, va fer uns tallers de serigrafia, també, i de fet ha fet ara un seguiment amb les noies que havien participat d'aquests tallers i ens ha dit que ha quedat gratament sorprès dels resultats d'aquelles com han estat seguint fent aquesta feina que es va iniciar i que hem impulsat des de Rubí. Previsió de tornar?
És un projecte que té voluntat de continuïtat, establim vincles allà. També sabem que aquí Rubí, l'escola d'art de Rubí, és una escola molt potent i també moltes ganes de col·laborar i hi ha voluntat, evidentment, de seguir. Molt bé, molt bé. També m'agradaria comentar, a veure, quins són els reptes o dificultats que esteu trobant.
Bé, el que ens estem trobant és que és veritat que tenim entitats que venen sempre al Consell de Cooperació però que la participació la trobem baixeta. Sí que és veritat que des d'aquí animem a més entitats de la nostra ciutat a formar part del nostre Consell de Cooperació perquè és molt important.
Quines entitats participen ara per ara en aquest Consell? Rubí Solidari, AXPROCS, Associació Internacional d'Enginyeria Sense Fronteres, CREAR, també grups municipals hi formen part, la Salaneus Català, la Fundació Vicenç Ferrer, sí, són les que també van, les que estan sempre amb nosaltres,
Exacte. Però clar, caldria que hi hagués més entitats per poder tenir una visió més àmplia dels projectes de cooperació que s'han de fer. Abans ens explicàveu també que volíeu consolidar amb altres municipis. En quins municipis esteu coordinats? Perquè entenc que això no és rubir tot sol.
Sí, exacte. El que comentava la regidora, aquests tres projectes que ha anunciat, un és aquest projecte d'acampaments saharauis, d'intentar fer el contacte aquest d'escola d'art a escola d'art. Al final és trobar serveis propis de l'Ajuntament de Rubí que tinguin ganes, i que estratègicament també encaixi, poder treballar amb altres territoris en el mateix àmbit. Perquè al final l'administració local és l'administració més propera a la ciutadania,
i els problemes són els mateixos aquí, que a Cuba, que a Marroc. Aleshores, evidentment, cadascú amb les seves característiques, però tothom treballa pel bé de la seva població local. Llavors, és molt interessant trobar, per exemple, a Cuba, estem treballant amb el municipi de l'Alissa,
a través d'una entitat que estan implantant el sistema de recollida de residus i de selecció. Llavors treballem amb el servei aquí de residus de Rubí, acompanyant en el procés que estan fent allà d'implantar un sistema de recollida de residus. Estem acompanyant aquí i el Marroc és a través d'un projecte de la Diputació de Barcelona amb el Servei d'Igualtat. És el Servei d'Igualtat de Rubí també que es posa a disposició del projecte per poder acompanyar un ajuntament marroquí
amb temes de polítiques d'igualtat, en aquest cas de prevenció de violències masclistes a alumnes de secundària. Com estan funcionant aquests projectes? Perquè són projectes molt interessants.
Teniu el feedback de com estan anant? Sí, són projectes com estan en una fase inicial, exacte, per exemple, tant el de Cuba com el d'Equalmet han començat aquest any, aleshores el d'Equalmet del Marroc és un projecte pilot, el de Cuba també estem encara consolidant la relació, i al final això són processos que no són d'un dia per l'altre, és un procés d'acompanyament, de coneixement mutu i...
I a l'hora de crear aquests projectes, com decidiu quin projecte feu i quin no? Perquè clar, hi haurà moltíssimes coses interessants per fer i per col·laborar. Sí, disposem d'un pla director de cooperació, que és el que marca les grans línies al final de la política i del que hem de treballar.
A partir del pla es veuen les temàtiques, es veuen els territoris i després també això va molt segons amb quines entitats. Per exemple, amb el projecte del Marroc és la Diputació qui ens ha proposat treballar amb aquest Ajuntament. El projecte de Cuba és a través d'una entitat que va tenir una subvenció
i que van venir a fer una visita aquí a Rubí, aquestes persones de Cuba, i a partir d'aquesta visita es va veure que podia haver-hi un interès a treballar conjuntament. Aleshores, cada procés és únic. Està bé, està bé. Quins són els propers passos o accions concretes que es deriven d'aquest Consell que vareu fer dimecres?
accions de sensibilització a la ciutat que farem el mes de novembre, el 18 de novembre, al taller Land Art de les Flors del Saharau a la biblioteca. Cal destacar que l'activitat del 18 de novembre i l'exposició del gener s'emmarquen en una nova col·laboració que ha facilitat el servei de cooperació amb la biblioteca per incorporar-se al programa de
Biblioteca sense fronteres. També tenim al desembre el Dia Internacional dels Drets Humans i Persones Migrades i al gener, com he comentat, tenim l'exposició La resistència invisible a dones palestines contra l'ocupació i el 30 de gener tenim la DENIP, que és el Dia Escolar de la No Violència i la Pau.
Déu-n'hi-do, teniu moltes activitats en projecte, ja programades, perquè la ciutadania pugui apropar-se un poquet més en aquest món, no? Sí, i també hem de dir que s'incorporarà una activitat a la programació de Nadal, perquè és l'oportunitat també de poder arribar a un públic, sobretot, més general.
I podem fer algun espòiler que diuen? De moment no, però si voleu vindrem un altre dia i ja us ho expliquem. I ens expliqueu tota aquesta activitat que fareu pel Nadal, heu dit, eh? Sí. Als finals de desembre i també principis de gener. Estirant com puc, eh? No, serà...
Sí, el desembre, com deia la Sònia, tenim la programació específica del Dia Internacional de Drets Humans i Persones Migrants, que són 10 dies de programació d'activitats en aquest sentit, que coincideixen per dates amb la programació de Nadal. Algunes activitats estan també incloses dintre la programació de Nadal.
per poder-hi donar també més difusió i una mica més de... Visibilitat, també. Molt bé, molt bé. També volia preguntar-vos quina és la valoració que en feu dels resultats que vau presentar en aquest Consell de Dimecres.
Nosaltres, clar, el Consell al final és un espai on ens trobem. Això ja és molt bo, no? Trobar-nos perquè sempre estem molt en contacte per correu, per telèfon, no? I al final un espai de trobada sempre és d'agrair. I això, no? Poder compartir el treball que es fa a nivell des de l'Ajuntament amb les entitats i poder explicar, poder rebre també el seu feedback, no? I poder treballar conjuntament per millorar les polítiques de cooperació
És positiu. Sí, i que també es sentin ells partícips, per exemple, de destinar uns diners que en aquest cas es va fer. No, clar, així és el que dèiem, la transparència, que és necessària perquè tothom sàpiga com funciona tot. Com se fa el seguiment de les accions que es proposa al Consell? Com ho feu?
Els projectes en concret, per exemple, els projectes... En el Consell, diguéssim, es reuneix dues o tres vegades a l'any. A inici d'any es fa com la presentació del pla anual i es presenta al Consell i es valida el que és el pla que serà de tot l'any i a finals d'any o a principis de l'any següent es presenta la memòria del que s'ha fet. Llavors, una mica és el mecanisme de seguiment...
També a partir del pla director hi ha uns indicadors, però bàsicament és una mica la planificació anual que està basada en els objectius del pla director, el que ens permet fer el seguiment de les accions. I el feedback en les entitats, les entitats què vos diuen? Com veuen com s'està treballant a Rubí en aquest sentit? Perquè les entitats normalment són molt crítiques. Sí, això anava a dir que sí que és veritat que en el Consell de Cooperació que vam fer el dimecres, bueno...
van sortir, són molt crítics, però bé, que nosaltres l'agafem amb els braços ben oberts i tot el que sigui per millorar, perquè a vegades és també donant una visió que nosaltres potser no hem vist i estem agraïdes, evidentment, que...
ens diguin qualsevol cosa per a nosaltres poder millorar, evidentment. I ja per acabar, què recomanaríeu a una entitat de Rubí que vulgui participar o com animar a les entitats que encara no hi formen part d'aquest Consell perquè s'engresquin i participin?
Jo, com he dit abans, animar a les entitats de la ciutat a participar perquè al final la solidaritat és de tothom. I crec que involucrant-se en el Consell de Cooperació és molt. I demanant això una miqueta més de suma en el nostre Consell de Cooperació, que treballem molt i que és tot per sumar, com hem dit abans. No sé...
Si vols afegir alguna coseta més. Des de la part tècnica. Es poden dirigir al servei de cooperació, telèfon obert, correus oberts, presentant una instància. Evidentment ens troben, dirigint-se a la regidora i...
I benvinguts. I es rebreu amb els braços oberts. Molt bé, Sònia i Clara, moltíssimes gràcies per ser-hi aquí avui per explicar-nos tot el que es va xerrar en aquest Consell de Cooperació de la setmana passada. Gràcies. Gràcies.
Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat. Botlletins informatius de Ràdio Rubí. La Diputació de Barcelona ha publicat el seu informe sobre... Els nous dispositius a Rubí és de poc més d'un milió d'euros. T'expliquem tot el que passa a la ciutat. Entre la llista de municipis trobem la nostra ciutat. Aterrarà l'escenari del teatre municipal la sala. Tota la informació, cada hora, a la 99.7 de la FM i sempre a radiorubí.cat.
Ara i sempre, les ballades, les sardanes, els aplecs, la informació sardanista. Ara i sempre, cada diumenge a Ràdio Rubí amb Josep Puigventós i amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. A Ràdio Rubí, Long Play, un espai on la música és la protagonista.
Una selecció gourmet per paladars exquisits. Dimarts, de 10 o 11 del vespre a Ràdio Rubí, Long Play, on la música és la protagonista.
Torna l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat. I que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. Experimenta. Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radirubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
Nenes, arribo tard, sorry. Irene, demana'm el de sempre i ben fred, eh? Vinga, Sofi, cap problema. Camarero, marxar amb Cingilda, sisplau. Tia, és que fort. Us ho va assabentar plena per fer a la uni. Eh, ora, crec que això no ho podíem dir, eh? Ai, Martín, ja tens raó. Ens cancel·larà el programa i encara hem començat. Quin desastre. Bueno, tranquil·les, amores.
Preparades per posar-nos al dia? Queda tot això, Mila, quan és això? Irene, els dilluns a les 12 cada dues setmanes ens trobem a Ràdio Rubí per fer el vermut amb les Gildes. Les Gildes, la tertúlia més jove els dilluns a les 12 hores cada dues setmanes a Ràdio Rubí.
Aquí és on comença tot el perible que han de fer els usuaris. Aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel va preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en Xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en Xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
Avui no estem sentint la sintonia habitual de l'escàner setmanal que fem normalment amb l'Albert Soler, perquè avui, com us he dit a la sumari, serà un poquet més especial, hi haurà alguns canvis, perquè l'Albert ja m'havia comentat, no ve de super... Ai, ai, ai, ai, ai. Espera't, que potser sí que la sentim.
Doncs mira, veus? Que, José, em pots deixar sense la meva sintonia, home. No podem viure sense ella, eh? És molt xula, molt xula. Això que deia, avui, Albert, ens has dit que la teva secció no era la secció habitual, sinó que faràs un petit experiment, a veure com surt, eh? Això explotarà? Explotarà? Depèn, a veure qui ho escolti, a veure què li sembla.
En lloc de fer l'escàner setmanal, el que faré és l'escàner del ple. Mantinc la paraula escàner, així mantenim marca, però ja que un cop, un dijous de cada mes, concretament l'últim dijous de cada mes, me'n passo les 3 o 4 hores de ple municipal, hi ha moltes vegades que passen coses interessants o divertides, fins i tot, que no són notícia, és a dir, que no en fem notícia, que no ho trobareu, no ho expliques tu de 8 a 9, no ho diem en els informatius,
però que crec que són interessants i val la pena explicar-les. Llavors, i es perdien, són coses que es perdien. Doncs jo, els divendres, després de cada ple municipal, vull explicar-vos la cara B del que passa en aquesta sala minúscula de l'Ajuntament. Per cert, és molt petita.
Molt petit, a l'hora d'escriure, heu passat malament els periodistes. Una taula, demanem una taula. Des d'aquí de la ràdio, demanem taules. Dues cadiretes, amb dues taules per poder escriure un poquet, perquè és terrible. Jo que he estat en algun ple, sí que és veritat que passen moltes coses, hi ha moltes mirades, hi ha molts gestos que, clar, això no ho pots explicar en un informatiu. Correcte. Per on comences, Albert? Doncs...
Aquesta va ser la banda sonora de tot el ple. És a dir... I no és la primera vegada. I no és la primera vegada, exacte. Ara feia uns quants plens que no passava. Doncs bona part de les 4 hores del ple d'ahir es van fer amb aquest soroll de fons. És a dir, eren les famílies de l'escola Bressol Sol Solet que feien costat a les treballadores per demanar la seva municipalització.
Aquesta setmana, de fet, això que deies de les escoles bressols, aquesta setmana el govern ha anunciat que accepta aquesta municipalització.
Sí, i això potser feia pensar que aquesta convocatòria no hi seria, però la veritat és que no se'n refien. I demanen que sigui el curs que ve i no el 27-28, com va dir el govern. Però, en tot cas, la notícia ja l'has explicada a tu, l'hem explicada, està a la pàgina web, i jo el que vull és explicar que els xiulets constants, consignes de prou promeses, volem solucions...
amb el magàfon, cançons com el Joan Petit quan balla, se sentien des de dins de la sala. Van acompanyar tots els discursos dels regidors sobre tots els temes. Com deies abans, que no era l'últim cop que passa això, no, no, l'últim ple on va passar això, o els últims plens, perquè va durar més d'un, va ser durant les protestes per l'aplicació de la valoració de llocs de treball dels treballadors municipals. En aquest cas érem els treballadors municipals que estaven, eh?
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
La tos, eh? Aquesta tos. Doncs ahir va ser també la segona banda sonora, diríem, del ple d'ahir, va ser la tos. Aquesta, concretament, és del regidor del Partit Popular, de Joan Carles Boronat, que va estar... Tosint tota l'estona. Tosint tota l'estona, pobra, estava allà, que no sabia com aguantar. Saps allò quan et pica el coll i no pots fer res? Anava fent aigua, feia el que podia, però, pobra, i s'anava sentint, se sentia de segon pla... L'entrada estem fatals. Sí, sí, pobrec. No, no, però és que...
I no era l'únic, eh? L'alcaldessa també estava... També tossia, s'amagava, era una miqueta menys... No se sentia tant, però també s'apartava i anava agafant carmels d'aquests tipus holes, veies? Se'ls anava posant carmels precisament per evitar aquests atacs de tos.
Però va haver-hi un moment... Intervencions? El senyor Jordi Arnaiz? El senyor Boronat, aquí tossint, pobret. Doncs va haver-hi un moment que la Tosa es va contagiar. Saps com passa amb els badalls? Un badalla i comencen els altres a badallar. Doncs de cop tossia algú del públic, el Boronat, l'alcaldessa...
Però és que estem en època de canvi de temps i les faringitis, els constipats, estan fent el seu agost. I un altre que no es trobava massa bé, pobret, era el regidor Víctor García, que se'l veia ja amb aquella cara, quan estàs allà que no acabes d'estar bé, però els plens s'ha de venir, si no estàs impedit...
intenten fer l'esforç, i això s'ha de reconèixer dels regidors. Però, clar, aquella sala tan petita, encara que jo crec que sigui ple hivern, quan hi ha tanta gent amb poca... fa calor. Llavors va haver-hi un moment que feia molta calor, l'alcaldessa s'estava ventant, algú d'esquerra també estava... La Marta Casas estava... No, Marta Casas, no, Sandra Casas, perdó, l'he confós ara amb la periodista. La Sandra Casas estava en un ventall...
I l'assessor, el Rafa Cuesta, va començar a fer senyals de demanar-li a l'alcaldessa que posés l'aire condicionat. Que l'alcaldessa té el mando, té el botó del micro i també té el mando de l'aire condicionat. Té el poder absolut. I va posar l'aire. Llavors aquell moment de dir, ostres, que bé, ara ja s'està una mica millor. I el pobre Víctor García...
Tenia les mànigues armengades, es va cordar els punys de la camisa i es va posar una rebaqueta perquè, pobra, estava molt malament. I, per cert, saps que potser tornem a tenir un cas de transfuguisme. No me diguis.
Quan la regidora d'Economia, Marta Oliva, explicava l'acord amb el Banc Sabadell i el BBVA per al crèdit per a les inversions de 17 milions d'euros, va explicar els motius tan detalladament i va explicar per què ho feia amb aquests bancs i no amb els altres. Per què expliquem això? Perquè molt probablement
Alguna companya ens explicarà o ens dirà per què no hem treballat amb banca o entitats de banca ètica i el que us hem de dir és que no ho podem limitar la participació amb aquest tipus d'entitats ni tampoc podem prioritzar-la si presenten ofertes competitives. La senyora Marta Oliva s'ha de fer de la U perquè ja sap l'argument que farà servir entre altres. Igual veiem un dia la Marta Oliva a les assemblees del crac, qui sap, no?
Se sap els arguments de la Marina Dolcet perfectament. De fet, fa la intervenció ja fent la rèplica al que dirà la Marta. De fet, quan la Marta ho estava dient, la Marina estava rient. Estava dient, dient, ostres, que bo. I llavors és quan li dona el pas a l'alcaldessa i tal. Que per cert, hem tornat a sentir una tos de fons. El que us deia, que va ser la banda sonora
d'això. Mira, les famílies del Sol Solet que tornen a aparèixer aquí a la secció també, perquè ja et dic que va ser un constant. I del tema principal del ple d'ahir, la zona de baixes emissions, que ja has explicat la informació bàsica, jo ja et dic, no vinc a reiterar el que ja has dit,
Però vull dur-te tres moments curiosos. Primer, Andrés Medrano replicava això al discurs de Juan José Giner, amb el qual explicava per què s'oposava a la zona de baixes emissions. També el senyor Giner ha dit que quiere un aire limpio, pero quiere una libre circulación. No se puede soplar y sorber al mismo tiempo. Es imposible.
La veritat és que m'encanta aquesta frase. És molt gràfica, jo crec que és molt fàcil. No es pot, se puede soplar i sorber a la misma vez. En català tenim una altra expressió que es diu no es pot estar a missa i repicant, en el sentit de no es pot estar a missa i repicar campanes, és a dir, no pots estar al del campanar i estar a dins l'església. I també hi ha una metàfora futbolística, que jo soc molt futbolero, i que es diu no es pot jutar un córner i rematar-lo.
Doncs no sé si vols saber... I a les illes com ho dieu? Com ho dieu vosaltres? Nosaltres no se pot estar en el plat i a les tallades. Però què dic? I això què vol dir? Què són les tallades? Les tallades és... servint el plat.
O sigui, tu no pots estar menjant el plat i fent-se tallar i repartir. I servint-lo, no? Exacte. Bé, doncs, totes les llengües tenen la seva expressió, però ha quedat molt clar, no? És a dir, el Giner, hi havia un argument i el contrari, i el senyor Medrano va voler ficar-hi cullerada.
Un altre moment va ser quan la Marina Dolcet, de la UB, va dir que Rubí era l'última ciutat de les obligades a implantar la zona de baixes emissions que ho aprovava. I l'alcaldessa anava negant amb el cap.
I la pròpia Marina anava dient, sí, sí que ho és. I l'alcaldessa, al final, no, no, no. I diu, bé, doncs de les últimes, deia, perquè la Marina, bueno, tal. I en aquell moment es ve el Rafa Güeto, que el té al costat, jo crec que ell tampoc ho sabia, també pensava que eren els últims, perquè es veu com li pregunta a l'alcaldessa alguna cosa, i llavors l'alcaldessa li diu alguna cosa, i ell apunta en un paper.
La meva interpretació, evidentment, no sé si va ser això o no, però la meva interpretació, perquè just quan després va venir el torn de rèplica de Rafa Hueto, Rafa Hueto va dir, no som els últims, Vilanova i la Geltro i Mataró encara van més endarrerits que nosaltres. Que va ser això el que li va dir l'alcaldessa al Rafa perquè el Rafa no ho sabia? No ho sé, però ho va semblar, sincerament ho va semblar.
Doncs és una part important estar allà, al ple, perquè, clar, els periodistes som els ulls de la ciutadania i si no estem allà no podem veure els detalls. Correctament. I, de fet, l'últim moment d'aquest estil va ser quan el moment de la votació de la zona de baixes emissions, que Víctor García ja hem dit que no feia molt bona cara i no es trobava massa bé, doncs gairebé vota en contra.
Quan va dir, vots en contra... I ell va estar a punt d'aixecar el braç i l'alcaldessa li va agafar i va dir, baixa aquí. I després, quan va dir i a favor...
vaig aixecar el braç, però així més tímidament, per dir, espera, que no m'equivoqui ara, va ser un moment divertit. Per cert, ja saps que en el món de la política, quan s'apropen eleccions, tothom comença a marcar perfil polític. Ho fan tots, de tot l'arc ideològic, és a dir, aquí ara no volem culpabilitzar ningú,
Però sí que em va cridar l'atenció que els comuns van començar molt d'hora. Queda un any i mig per les eleccions municipals, recordem, el maig del 2027. Estem a punt d'entrar el novembre de 2025. I el primer va ser l'Andrés Medrano, en el seu discurs sobre la zona de baixes emissions, que va deixar molt clar que hi voten a favor perquè s'ho creuen, no perquè els obliga a Europa.
I ho va dir amb molta d'allò, i aquí es va entendre, que a bon entendedor falten palabres, que era una crítica als seus companys de govern socialistes, que hi arriben una mica arrossegant els peus. De fet, tots els alcaldes socialistes de l'arc metropolità deixen molt clar que no hi estan d'acord, però que ho fan perquè els obliga a Europa i ho fan.
I aquest va ser un moment de marcar distàncies. De fet, també va deixar caure aquest missatge. Els grups municipals opinen, el Medrano també va deixar aquest missatge. Correcte. Però, clar, quan només és un missatge...
pot ser marca perfil o pot ser qualsevol altra cosa, però quan hi ha tres moments, com els tres que explicaré, doncs, dius, home, aquí hi ha una mínima estratègia, no? Doncs un altre moment d'aquests va ser quan Jordi Arnaiz, a la moció de seguretat laboral per les onades de calor presentades per la UB, va fer un discurs molt dur desacreditant la moció de dalt a baix, però va acabar dient que votarien a favor d'aquest brindis al sol.
Saps quan sents un discurs i dius, votarà en contra?
perquè estàs desmuntant tot l'argumentari, i acaba dient, però votarem a favor d'aquest brindis al sol. Ostres, m'ha deixat aquí totalment descol·locat. I, com us dic, els comuns van marcar distàncies amb els socialistes, amb companys de govern, amb la UB, amb qui ideològicament tenen molts punts en comú, per la banda de l'esquerra ideològica. Però també van voler marcar distàncies amb la dreta.
En el moment no sé si s'acabarà d'apreciar perquè, si no jo l'explicaré, perquè, clar, hi ha coses que passen al ple amb el micro que no està obert i llavors se sent per un micro, passa a l'altra banda, d'una altra i llavors se sent molt lluny. Però a veure si s'aprecia bé, escoltem bé. Perquè el Partit Popular va presentar una moció per criticar un cas particular que està passant a Proursa, però va passar això.
El grup 27 és una moció presentada pel grup Partit Popular perquè l'Ajuntament garanteix la protecció dels propietaris en els casos d'incoocupació en vivendes socials de Proursa. Intervencions. Senyor Juan José Giner. El títol de la moció era de la protecció de les persones vulnerables i dels propietaris en alquiler social.
S'ha estat modificat? Sí. Ah, no? Ah, vale. Ho desconeixia. Vale, vale.
Sí, el regidor, Juan José Giner, va presentar una moció que tenia un títol on acusava directament prourçà. En algun moment del procés es va fer enrere, va voler canviar-la, el text, però ja no donava temps. I llavors va arribar el text, el text que ha arribat al ple és el primer, no el segon, i llavors el secretari, el Josep Manuel Colell...
va llegir el títol primer, llavors va voler corregir, va dir que no, i fins i tot... Normalment no sentim, només sentim el secretari, el Josep Manuel Colell, llegint, com hem sentit, cada punt que s'ha de votar. És l'única vegada que sentim la veu. En aquest cas va renyar el regidor Giner per dir això no es pot fer, és a dir, no pot canviar el text d'una moció que presenta vostè mateix. I Giner va demanar perdó, però Arnaiz, regidor responsable de Proursa, s'hi va abonar.
Esta emoción ha sufrido una transformación, ha pasado de ser gusano a ser un capoil, y después de un capoil ha sigut una papallona bonica, pero avui han xafat la guitarra. Això de marcar perfil ja va per llarg, ho veurem cada vegada més, així que ens hem de preparar. Ja ho deia Xavier Corbera. I sembla que estiguem al dia de la marmota.
Sembla que estiguem al dia de la marmota i preparem-nos perquè em sembla que aquest tall el posarem més d'una vegada. El ple d'ahir, com deia, va ser dels llargs, a tres hores i mitja, però sempre té un anex, que són les intervencions del públic. Abans de res, la meva admiració pels ciutadans que aguanten tres hores i mitja en aquella diminuta sala de plens perquè arribi el seu torn d'intervenció, perquè és que si no hi ets des del principi no et deixen intervenir, has d'aguantar tot el ple. I no faré...
zero bromes de les intervencions, perquè en aquest cas van ser tres casos dramàtics, durs, que ara no ho explicaré, perquè ja et dic que no... Aquesta és una secció una mica desenfadada, i si parlés dels casos que van explicar, semblarà que no ens ho prenem en sèrio, i no és el cas. Però sí que tu saps bé qui és el protagonista habitual d'aquesta part dels plens. Sí, sí, sí, i tant. Ja sé a qui te refereixes, el senyor Quiñonero. Era de derecha, era de izquierda.
Las pensiones también las han ayudado a subir y han sido gente de derecha, de izquierda.
L'alcaldessa sempre li dona l'últim torn de paraula al senyor Quiñonero, que tanca amb un repàs de l'actualitat en política nacional i una de les seves frases és allò, ojo si gobierna la derecha. Jo crec que és el senyor, com en deien abans, un rojo de cap a peus, un senyor que té claríssims els seus ideals i els deixa clar a cada ple. A més, és un home que...
Passeja per la ciutat, veu coses que no estan bé, els envia fotos i vídeos als regidors, els regidors li responen, té una relació, vaja, que ja la voldríem tenir altres, d'això, de pregunta-resposta ràpida, i el senyor Quiñonero és el protagonista dels finals de tots els plens, i anirà sortint, jo crec que el anirem traient, el senyor.
Sí, sí, perquè va cada dia, cada vegada que hi ha ple, està allà com un clau, allà sense moure's, i això fa molt de temps que se'n passa tots els plens sencers. Sí, sí, és un clàssic, escolta, jo crec que a totes les ciutats deuen tenir el seu senyor Quiñonero, però el nostre és molt entranyable, perquè a més és molt bona persona.
Molt bé. Doncs, Albert, molt xula. Aquest experiment no ens ha explotat, eh? No ha explotat, no ha explotat. O sigui que l'esperarem per la propera... Ara no sé si et dic. L'esperarem al proper ple que també ens facis aquesta espècie de contraportada. Això mateix. Així ho farem. Moltes gràcies, Pam. Gràcies.
Eres luz que va llenando Cada espacio hueco que se va encontrando Eres luz que va despertándome Compone más sordos de un lenguaje extraño Eres luz que va llenando
que va despertándome con fonemas sordos de un lenguaje extraño.
I ja tenim aquí... Encara no, encara no. Ja tenim aquí el nostre company, el Toni Bravo, que de fet ha entrat i ja ha entrat queixant-se que té pot temps, que vol més temps. És demencial. Avui... Vergüenza ajena. Vergüenza ajena. És que és demencial. O sigui, divendres. Que encara que sigui cap de setmana de tots sants, hi ha informació esportiva que s'ha de tractar amb amor i amb carinyo, perquè s'està esperant els esports en aquesta casa. Vinga, va, som-hi, que si no, perdem el temps. Ràpid, ràpid, ràpid. Comencem per la Unió Esportiva.
Exclusiva. Vale. Ens quedem amb això perquè agafo-ho d'exclusiva, salto, salto, salto, fins a Tercera Catalana. Anem a fer una exclusiva. Tenim exclusiva, a veure, a veure, a veure. Penya Blau Granà Ramon Llorenç, que rebrà el Joan 23 dissabte a les 4, però atenció.
Com a cinquents amb 10 punts després que el comitè de competició hagi decretat la finalització del partit suspès contra el Castellbisbal quan els de Fede de Marco guanyaven per 0 a 1. Jo no sé si te'n recordes que es va ben de suspendre un partit.
Perquè volien carregar-se l'àrbitre. Exacte. Al camp dels líders hi va haver una situació allò calenta, el marcador era de 0 a 1 pels de Fede de Marco, doncs, minut 70, l'àrbitre, com bé dius, va haver d'abandonar el camp escoltat per la policia. Què ha passat? Doncs que el comitè de competició ha decretat aquesta finalització del partit, per tant, si anava guanyant,
La penya blaugrana 0-1, això significa que els 3 punts són per la penya. Déu-n'hi-do, per tant no es reprèn aquest partit i al final... Li han donat a la penya i atenció perquè hi ha sancions pel Castellbisbal, ho explicarem al programa Esports del dia d'avui. Avanço ja que l'entrenador de l'equip del Castellbisbal, Carlos Rodríguez, ha rebut 12 partits de sanció i a més a més hi haurà jugadors que després ho explicarem. Per tant...
Penya Blaugrana Ramon Llorenç, doncs, 3 puntets més. Doncs, apa, cap a la zona alta. Ja haig de marxar, José? Deixa'm parlar de la Unió Esportiva, Rui. Vinga, sí, deixa'm un poquet més, que tenim un poquet més de temps. Vinga, m'enganxa. Com se diu en castellà? M'enganxa.
M'enganxa. Vinga, José Ara posarà això, ja ho veuràs tu. La Unió Esportiva Rubí, que saltarà al Camp de l'Hort a partir de dos quarts de set el dia de Tots Sants. Demà, els de José Solivella romanen a la zona mitjana de la Lliga Elite. Això són set punts. Buscaran intentar una segona victòria seguida. Encara no ho han aconseguit. Davant d'un rival que navega a la zona baixa. Només té quatre punts. Podreu seguir el partit en directe aquí, a Ràdio Rubí. Em dóna temps algun més?
Sí, ràpid, ràpid, ràpid. Vinga, Juventut 25 de septembre. Necessita puntuar partit exigent contra els Sitges. El grup de 3 de primera catalana porten 4 derrotes, 2 empats. Estan penúltims amb 2 punts. Els del Garraf naveguen a la zona alta. Són 5-11 gràcies a les dues darreres victòries. Per tant, partit complicadet, però que el Juventut 25 de septembre... Vinga, som-hi, vinga, som-hi. Cal de puntuar, tu.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Toni, per les exclusives, per tota la informació, i ens veiem dilluns, tu i jo. Moltíssimes gràcies. Sí, no us perdeu el programa d'esports del dia d'avui, que hi ha la resta d'encontres d'aquest cap de setmana. Molt bé, adeu, gràcies.
I avui, 31 d'octubre, amb aquesta música Glòria del Mas. Bon dia, aquí fa anys. Bon dia. En tenim diversos que fa anys, però avui també celebrem la castanyada. O sigui, ja que el José ens ha posat aquesta musiqueta, castanyada i Halloween. No ens l'esperàvem, eh? No ens l'esperàvem. Bé, doncs comencem. Avui, 31 d'octubre, celebra el seu aniversari Willow Smith, cantant, ballarina i actriu nord-americana, coneguda per l'èxit With My Hair...
que fa 25 anys, molt joveneta. Mira, molt bé. Rothschneider, actor i humorista famós i les seves aparicions, per les seves aparicions, perdó, eh, aparicions, a Saturday Night Live compleix 62 anys. Peter Jackson, director, productor de cinema Neo-Ferland Des, conegut per les sagues El senyor dels anells i El Hobbit, fa 64 anys. I, com o no, una personalitat d'aquí,
La infanta Leonor de Borbón. Que es fa gran. Es fa gran. La nostra princesa, la princesa d'Espanya, i Areval Tron, celebra 20 anyets. Mentre que José María Guti Gutiérrez, exfutbolista del Real Madrid i de la selecció espanyola, fa 49 anys.
Un dia especial per músics, actors, cineastes, membres de la reialesa i esportistes reconeguts internacionalment. Doncs sí, un dia especial per ells. Neix el 31 d'octubre, està bé? Perquè el dia següent tens festa. No sé si a ells els agrada molt, però bé, no està malament.
Bueno, a mi m'agradaria el dia següent tenir festa. I el bo és que, a més a més, és divendres. Per tant, ja estem a portes al cap de setmana. I de la, com deies, de la castanyada? De la casta. No, jo vaig disfressar de tot l'any. Molt bé, vinga. Bon cap de setmana. Adéu, bon cap de setmana.
I ara no marxem perquè arriba la tertúlia avui amb l'Albert Soler per xerrar de memòria històrica de Castanyada, de Halloween i de la gestió pública de diferents serveis. Vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández. When we first came here We were cold and we were clear With no colors on our skin We were light and paper
Què tal? Molt bon dia. Atenció, que estem rescatant per introduir a la nostra recomanació un tema mític històric de l'any 2009. Sí, sí, perquè avui, atenció, es publica el nou treball de la banda anglesa liderada per la cantant Florence Walsh.
Aquesta veu única, incomparable, fàcilment reconeixible pels amants de la bona música i de les divas d'autèntic luxe de l'escena anglesa, és la de Florence Welch i el seu projecte Florence and the Machine. Que atenció, avui inicia nova etapa.
que es va publicar el 2009. El seu primer àlbum, anomenat Langs, ha sigut un referent de qualitat artística i èxit comercial, quelcom molt i molt difícil de trobar. Per exemple, en aquell àlbum teníem aquest tema Spectrum, de l'àlbum de Florence and the Machine.
Aquest nou treball que avui es publica brolla tot just després de necessitar una operació que li va salvar la vida durant la gira Dancing Forever. El camí de recuperació de Florence Wells la va abocar al misticisme espiritual, la bruixeria i l'horror folclòric després de sentir els límits del seu propi cos. És que fins i tot en deixa esfaraït, no? I experimentar el que significava ser sanat.
L'àlbum aborda la feminitat, la parella, l'envelliment i la mort, exposant el tèrbol del mundà. Aquest nou treball que avui us presentem està disponible en formats físics de vinil, CD i casset. Atenció, cassete! Inclosa també la chamber version amb pistes extres i digitals.
Doncs avui és meravellós, és jo diria que un dia genial, un dia també místic, en el qual tenim la castanyada i tenim la nit de Halloween per punxar aquest senzill del nou treball de Florence and the Machine. Aquest tema que hi dona nom a aquest nou treball porta per nom Everybody Scream.
Recomanem el videoclip, que a més a més té un punt místic, un punt fosc, un punt diabòlic, que avui enganxa perfectament amb el dia que tenim. Florence and the Machine. La recomanació del dia. Deixeu-vos emportar per la màgia del dia d'avui i de Florence and the Machine. Everybody Screams.
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!