Fins demà!
Passant 4 minuts de les 9 de la mati, començar amb aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 2 de desembre. Avui volem saber un poquet més sobre la pesta porcina africana i com pot afectar...
al nostre municipi i per això conversarem amb l'investigador de l'IRTA Cresay, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Accensi, que ens ajudarà a entendre-ho un poc millor.
Després, la tècnica del servei civisme i convivència als barris, Noelia Lorenzo, ens donarà les claus per millorar la convivència durant les festes nadalenques que de vegades originen alguns conflictes entre les comunitats que conviuen. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran...
Un resum de l'actualitat esportiva local, coneixerem de qui és l'aniversari avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la tertúlia, avui conduïda per Albert Soler, que analitzarà l'actualitat en Gerard Moreno, Ania García, Martí Pujol i Sole Espósito. I a partir de les 11 del matí, na Belén Tierno xerrarà amb el ballarí coreógraf Santi Granitzal sobre els espectacles malquiades de la programació nadalenca i a dos quarts de 12 amb Maria Rosas i les seves recomanacions de vins per al Nadal.
Gràcies.
Avui, per entendre un poc millor què està passant amb el brot de pesta porcina afircana que afecta Coixerola i tot el seu entorn, xerrarem amb un expert en aquest sentit. Es tracta de Francesc Accensi, investigador d'IRTA CRESA, el Centre de Recerca en Sanitat Animal, i també professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i que, de ben segur, ens ajudarà a posar llum
a una situació que ha obligat a restringir l'accés a zones forestals de 76 municipis, entre ells Rubí, i que manté en alerta el sector porci català. Francesc, et sensi moltes gràcies per atendre'ns avui.
A vosaltres. Per començar, ens agradaria que ens fessis el retrat actual del brot de pesta porcina a Coixerol. En quin punt estem avui? Doncs bé, en el punt que estem és el que va comentar el conseller l'altre dia. Tenim dos casos confirmats pel laboratori central de Madrid del GT.
més vuit que estan pendents de confirmació per aquest mateix laboratori. I de moment tot el personal del departament o totes les forces que coordina el departament estan pentinant la zona, buscant nous cadàvers de sanglars que ens van portant cap al centre i anem analitzant, però de moment les coses estan com us acabo de dir.
Ara deies això, que hi havia dos casos confirmats i vuit sospitosos. Com funciona aquest procés de confirmació?
Sí, en el fons és simple. És un procediment que està molt protocolitzat, no a nivell de l'estat espanyol, sinó arreu del món. Cada país, cada estat, té un laboratori central oficial de diagnòstic de l'Agència Mundial de la Salut Animal. És l'OMSA, com l'OMSA per les persones, doncs l'OMSA pels animals. Llavors, quan en aquest cas nosaltres detectem
Aquest primer cas de peste porcina africana, de fet van ser dos pràcticament, es van trobar aquests dos de cop. Vam donar el positiu, ràpidament vam enviar, vam avisar al departament i al laboratori central
de Madrid, del GTE, es van enviar aquestes mostres allà, s'han d'enviar les mostres allà, tots els que són presumiblement positius fins que no s'ha donat la confirmació pel Laboratori Central de Madrid no es pot confirmar que siguin positius. És la normativa. Els positius que es reporten a tot el món només es consideren positius un cop han estat validats pel Laboratori Central de Madrid. I és per això que tenim dos de positius validats i uns quants que estan pendents de validar.
La resta, de moment, tot ha sortit negatiu. A més, el govern ha delimitat un radi de 6 quilòmetres i un altre de 20 quilòmetres que, com dèiem, afecta 76 municipis. Entre aquests municipis està el nostre, està el de Rubí. Quin risc real hi ha que aquest virus s'estengui més enllà de Collserola?
El risc que hi ha és alt i és per això que es demana a la població que no vagi a passejar, a sortir, a fer activitats esportives de lleure, amb bicicleta, caminant, amb moto, el que sigui, és igual. Si entrem dintre d'aquesta àrea, sense voler, amb les nostres sabates, amb els pneumàtics de la bici,
amb els bastons de marxa nòrdica, ens podem emportar un tros de fang que estigui contaminat, res, ens podem emportar físicament, com enganxats, el virus amb nosaltres. I si després d'anar a passejar pels entorns de Rubí
us aneu, avui anem a buscollir bolets a Olot, doncs igual, per posar un lloc així aleatori, igual deixem anar amb les nostres botes sense voler el virus a terra Olot i que pugui passar un senglar, estar en contacte amb aquest virus, infectar-se i llavors tindríem un brot d'aquí a Collzola
un brot a fora i això ja seria... Si és complicat contenir el virus aquí on estem, imagina que comencen a sortir incendis aquí i allà. És un risc terrible i és per això que s'ha d'extremar les precaucions. La Conselleria jo crec que ho està fent fabulosament i per això estan unint forces per evitar que això es pugui escampar d'aquí. Mentre vagin sortint casos dintre del radi, res a dir...
Bona senyal. Si surten casos fora del radi, ja haurem de patir una mica més. Ara deies que ens ho podem dur a la sabata enganxat i traslladar-la a una altra banda i contaminar, que es puguin contaminar altres animals. Aquesta malaltia, per tranquil·litzar la ciutadania, no hi ha risc que es traspassi els humans, veritat? En absolut. Anem a...
Ho hem comentat diverses vegades per terra, mar i aire, però mai ho direm prou. És una malaltia que només afecta a porcs. Porcs i senglars, que són la mateixa espècie, d'acord? Porcs i senglars. Són els únics que pateixen per aquesta malaltia. No és allò de no, hi ha virus que sí... Aquest no és el cas. És un virus que no és gonòtic,
Des de l'any 1921 que es va descobrir, però vaja, segur que circulava abans, des del 1921 que es va descobrir aquest virus fins a data d'avui, més de 100 anys, no hi ha ni pot haver un cas. És un virus que no infecta cèl·lules humanes o d'altre tipus d'animal que no siguin porcs o senglars. Per tant, no hi ha cap mena de risc, no hi ha cap mena de risc
indingerir carn de porca, cap mena de risc en absolut. L'únic risc que sí que hi ha... Nosaltres no ens podem infectar, però podem expandir el virus. De fet, el virus s'ha escampat fora d'Àfrica per acció humana, sempre. És un virus que circula naturalment a Àfrica. Les vegades que ha sortit és perquè l'home, sense voler, se l'ha emportat amb ell. Hem d'evitar que això passi. No és la primera vegada, per tant, que surt d'Àfrica.
No, no, va sortir als anys 60-70, va tornar a sortir el 2007. I des d'aleshores que...
que el tenim per aquí. Per tant, aquest missatge, sobretot, aquest missatge de tranquil·litat per la ciutadania, que no es poden contaminar les persones, però clar, sí que hem d'anar alerta que no es contaminin més animals pel que això comportaria. S'estan fent rastrejos que és...
que estan també fora del focus, com podria ser Villaterra o altres bandes del Vallès. Quines zones són les que preocupen més ara? Les zones que preocupen més és tot el que estigui dins d'aquest radi inicial. Això és el que més preocupa. És possible que algú vegi un sang la mort, no sé, als ports per Tortosa. Doncs si algú veu un sang la mort per Tortosa,
que truqui al 112, que el vindran a buscar i el mirarem. De fet, això ho hem detectat i ho hem detectat ara perquè des del 2018, que amb el Departament de Salut hi ha un servei de vigilància passiva que quan algú es trobava un animal mort, un sanglà mort, trucava als forestals, els forestals venien a recollir, ho portaven a la facultat de veterinària, es prenia mostra, aquesta mostra de sang es processava al nostre laboratori i fins aleshores tot havia donat negatiu.
I és un servei que es feia tots els dies de la setmana, qualsevol dia de l'any. Si queia en cap de setmana, queia cap de setmana. I si queia el dia de Sant Esteve, doncs venia personal aquí el dia de Sant Esteve a preparar l'analítica. Perquè era una cosa on la rapidesa d'actuar és crítica per poder donar una bona resposta a això. I per això, perquè teníem aquest sistema endegat des de l'any 2018,
hem localitzat aquests senglars en aquesta àrea. De moment, les granges del radi de vigilància han donat negatiu, però hi podria arribar aquest virus a les granges?
A veure, si podria arribar... Vull explicar i vull ser clar per no generar malentesos. Per favor. Podria arribar...
podria arribar, d'acord? Però, però, i que se m'entengui bé, com que des de l'any 2018 que estem preparats, perquè una cosa és que el virus es va apropant, es va apropant, i tothom ja veia venir que això a Taradona arribaria aquí, però quan va fer un salt descomunal des d'Europa a l'est i va aparèixer a Bèlgica com un bolet, com el que ens ha passat aquí,
es va endegar tot aquest sistema de vigilància per estar en guàrdia en el cas de Sant Glass i des d'aleshores es va començar a reforçar, ja ho estava, però es va començar a reforçar de forma intensiva tot una mena, el que anomenem bioseguretat, que és un terme que des de l'època de la pandèmia de la Covid-19 tots ens hem una mica familiaritzat, per sort o per desgràcia, amb el tema, es va començar a treballar a, per dir-ho,
d'una manera que no m'agraden els termes bèl·lics, però ens entendrem, fortificar les granges. És a dir, ballar-les de tal forma que els senglars no puguin tenir contacte amb res a l'interior de la granja, uns sistemes tan simples com canvis de roba, canvis de calçat per entrar a granja, dutxes a entrar o al sortir, en fi, tota una sèrie de prohibició
que no es pugui entrar menjar d'origen por sí a dintre d'una granja, tota una sèrie de detallets que el que fan és impedir l'accés del virus a dintre de les granjes de porcs.
De moment, jo crec que la feina s'ha fet bé des del 2018 que s'està preparant i fins i tot hi havia auditories, anaven inspeccions per part dels membres del Departament d'Agricultura, els veteriners del Departament, que anaven fent visites a granja per fer auditories i dir vigila que aquesta tanca l'has de fer millor o aquí m'has de col·locar això. I els pagesos i els ramaders s'han anat
posant el dia. I ara el sector jo crec que està preparat perquè això no passi. Que pot passar, sempre pot haver-hi un descuit, però tal com estan les coses i amb l'atenció i l'atenció que hi estan posant els ramaders perquè saben el risc que hi ha. Sabien el risc que hi havia fa dues setmanes, doncs ara aquest risc s'ha multiplicat per molt. Jo crec que
podrem contenir això fora de les granges. Vaja, no m'hi jugaria el coll, perquè el coll no me'l jugaria per res, però, vaja, fer-me confiança en que això no passarà. I, a més a més, una altra de les accions que es van tenir en compte va ser analitzar tots els ports
tastar tots els ports de totes les gràcies que eren dins d'aquesta àrea i han sortit, com era d'esperable pel que he dit ara, han sortit negatius. De moment no hem de patir. Bona notícia, Ido. Ha engegat un dispositiu que inclou agents rurals, mossos voluntaris, veterinaris, la UME, diferents equips. Per què és tan complets controlar el moviment dels senglars?
Mira, jo aquí seré molt cautant la resposta, en el sentit que jo soc veterinari, microbiòleg, i de sanglars tinc un coneixement potser més elevat que una persona random que passés pel carrer, però especialista de fauna. Jo no soc, potser no soc la persona adequada per respondre, però et podria dir que simplement els sanglars són animals...
Tu pots posar, si ja costa posar un cartell i dir, atenció, peste porcina africana, sisplau no passeu, i hi ha gent que passa i tira pel dret, doncs un senglar que no sap ni llegir, ell es va embellugant,
Per tant, és complicat ara. Hi ha molts caminors, hi ha moltes dreceres. Ara bé, és important i per això una raó més de la qual no entrar en aquest perímetre ja no és tant, que també, sobretot, el perill important és entrar i treure el virus fora,
però també hi ha un altre risc, que és entrar i desturbar els animals i que els animals fugin d'allà. Per tant, hi ha dos motius importants. Un, no treure el virus d'allà, de forma activa, sense voler-ho te l'emportis amb tu, i un altre seria entrar allà, desturbar un senglar, molestar-lo i que aquest marxés d'allà on està, també tan tranquil. Amb la qual cosa...
Creuem dits, els sanglars aquests, a veure, els sanglars tampoc no bellugaran molt si no tenen... Bé, mentre estiguin bé allà, no marxaran, amb la qual cosa creuem dits. I és important que hi hagi molta gent perquè una cosa que és molt important per evitar nous contagis és la celeritat en treure un animal mort. Si es mor un animal d'aquesta malaltia...
imaginem ara es mor un animal i cau sec allà, el més probable és que el sanglars no viurà sol, algun sanglar que estigui allà a prop anirà a veure què passa, se'l trobarà, furgarà i llavors s'infectarà. Llavors, com més aviat retirem els animals morts, menys risc que això es vagi contagiant a altres animals, menys animals, menys possibilitats que es bellugui. És per això que hi ha tanta gent allà per anar pentinant al bosc i anar atraient cadàvers que es vagin localitzant.
Encara no se sap l'origen, però una de les hipòtesis és que la malaltia podria haver arribat amb restes d'alimentació humana. Fins a quin punt seria plausible aquesta hipòtesi? De fet, és la hipòtesi més plausible amb la qual podem treballar ara per ara. És un fet que ha passat
d'altres vegades en el passat. De fet, aquesta malaltia ha sortit fora d'Àfrica, les vegades que ha sortit fora d'Àfrica ha estat així, i això ho tenim ben parametritzat, sabem exactament com va passar, ha passat amb restes alimentaris sortits del continent africà. Un cop tenim aquesta malaltia fora d'Àfrica,
principalment a Europa, les vegades que ha sortit d'Àfrica, ha entrat a Europa per via restes alimentàries. L'única hipòtesi plausible en el cas que tenim és que hagi estat un animal en contacte amb un material contaminat i el més probable és que sigui restes alimentaris d'origen porcit. Dit això, és una cosa que ha passat recentment. No cal anar-nos a l'any 2007 a Geòrgia, sinó l'any 2023 a Suècia va aparèixer com un bolet, un brot, com ens ha passat aquí a Senglà,
L'any 2022 va aparèixer al nord d'Itàlia la vigília de Reis. Un gran dia, els italians no ho celebren, però l'altre sí, va ser un regal de Reis que van tenir al nord d'Itàlia. I de cop i volta va tornar a aparèixer a la ciutat de Roma al cap d'uns mesos, com un altre bolet. I a Nàpol, un altre bolet uns mesos més enllà. L'acció humana.
I normalment solem ser els que provoquem aquestes coses, per desgraci. S'està treballant en vacunes, però encara imagino que queden molts anys perquè el tema de les vacunes sempre necessita molt de temps. Amb el que sabem, avui és realista pensar que en un futur hi haurà una vacuna efectiva i aplicable a gran escala perquè això no torni a passar?
És esperable que en un futur hi hagi vacuna, però, però, però, vull matisar aquests perors. És un virus que és molt, molt, molt complex. Molt complex vull dir dels més complexos que hi ha a nivell mundial. Hi ha molts laboratoris que estan treballant ara mateix per obtindre una vacuna. Des de l'any 2007 hi ha molta gent a nivell mundial treballant amb això i encara no hem arribat, però pensem...
fent un... No vull dir-ho, diguem-ho igualment, per no fer comparatives i que la gent s'esveri, però en el cas d'una malaltia com la sida, quants diners, quants milions de milions s'han invertit per obtenir una vacuna contra la sida i encara estem lluny d'això. En aquest cas...
Exacte, bé, exactament igual. En fi, el virus és encara molt complicat, molt complicat, amb la qual cosa, si arribarà, esperem que sí, jo crec que s'hi arribarà, però quan hi arribarem, buf, mare meva, trigarem. Què és el més important que la ciutadania ha de saber ara mateix per evitar al màxim els riscos?
Els riscos són que la malaltia s'escampi fora de la zona. Això seria una catàstrofe, implicaria que no podrem controlar i això és una cosa que hem d'evitar de totes maneres. Per tant, el que s'ha de fer és, un, seguir les zones que ens arriben des del govern, que són no entrar, no entrar, sota cap cas, en aquesta zona...
que tenim perimetrada, no entrar a fer... Una cosa és circular per anar cap a casa teva, això, evidentment, això s'ha de fer, no hi ha més, d'acord? Però no entrar i fer moviments que es puguin evitar com, ah, vull anar a passejar, vull anar a donar una volta per la muntanya, doncs és donar una volta a un altre lloc, mira si hi ha llocs macos al país. Acercar el tió com està fent molta gent.
doncs que vagin a cercar el tio a un altre lloc o a la fila de Santa Llúcia, no sé, vull dir, hi ha molts boscos en aquest país, no cal anar en aquesta zona. Hi ha uns tions magnífics a tres boscos, vagin-los a buscar allà, d'acord? Tan simple com això, primer en aquesta, no entrar, no entrar per no difondre i sobretot
no entrar per no entorpir les tasques que s'estan donant a treballar. Aquesta és la primera. I la segona, calma, això no ens afecta a nosaltres, es pot menjar tot el pernil que es vulgui, tot el fuet que es vulgui, les llangonisses que es vulguin, d'acord? Simplement, aquestes dues coses. I una altra, si me pureu. Hi havia gent, jo ho he vist moltes vegades, en una zona de pícnic,
que s'acosten els sanglars o es donen sanglars, no donar de menjar als animals salvatges. Ni als sanglars, ni a les guilles, ni a ningú. Els animals salvatges són animals salvatges i s'han de valer per ells mateixos. Com menys interactuem amb els animals salvatges, millor, millor pels animals salvatges primer,
i per nosaltres després. D'acord? Doncs molt bé, amb aquests missatges, perquè la ciutadania els interioritzi i faci cas, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies, Francesc, per ajudar-nos a entendre tota aquesta situació. Gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Cada diumenge de 9 a 10 del matí, Presència Cristiana, un programa compartit per l'Església Catòlica i l'Església Protestant del carrer Colom de la nostra ciutat. Un programa d'àmbit religiós preparat per a tots vosaltres amb pensaments, lectures bíbliques, comentaris, notícies, reflexions i música. Us hi esperem.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Bolletins informatius de Radio Rubí. La plaça Pompeu Fabra ha recuperat la normalitat després de diversos mesos acollint un assentament humà de persones sense sostre. I encara hem de parlar d'un altre succès del cap de setmana perquè ahir al migdia es va produir un incendi en un edifici de sis places del carrer Lope de Vega. Tot el que passa a la ciutat t'ho explica Radio Rubí.
Com cada any, després de les vacances d'estiu, el Cinema Català tornarà al Teatre Municipal la sala. De moment ja coneixem dues de les pel·lícules que s'inclouen a la nova temporada del cicle. Tot allò que has de saber sobre la teva ciutat ho trobaràs a la 99.7 de la FM i a radiorubí.cat. Cansat d'estar perdut a Netflix, arriben els teus salvadors. Tengo que encontrarla.
El de sèrie parlem de la crem de la crem de les plataformes. Creo que he descubierto algo increíble. Cada dijous a partir de les 6 amb Víctor Pérez i Núria Molina. ¿A qué está esperando? Bienvenida a la rebelión. Vols publicitar la teva empresa a Radio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Radio Rubí amb el comerç de proximitat.
Fins demà!
I avui a la nostra secció de civisme i convivència volem conversar amb la tècnica precisament de civisme i convivència als barris amb la Noelia Lorenzo perquè estem a principis de mes, estem a principis de desembre, un mes molt marcat sobretot per el Nadal i...
crec que hem de començar a fer un poquet de pedagogia pel que fa la campanya nadalenca respectiva, a respectar-nos tots els que convivim en les ciutats. Bon dia, Noelia. Bon dia, Pamela, encantada.
Si vols començar, perquè heu adaptat la campanya que fèieu aquest estiu, la voleu adaptar al Nadal, quins són els principals missatges que voleu transmetre a la ciutadania?
Com bé dius, és una campanya que va sorgir de cara a l'estiu, que pel bon temps és quan més vida fem a l'espai públic, sobretot, però també es poden donar més festes i més reunions a casa, però em semblava important de cara al Nadal també portar-ho i posar-ho sobre la taula per fer pedagogia, com bé deies.
perquè són èpoques de reunir-nos, de celebrar, d'anar a dormir tard, i això sempre pot generar més molèsties al veïnat, més trucades a policia, més queixes o més conflictes entre veïnat...
I aprofitant que s'acosten aquestes dades, hem pensat això, rescatar una miqueta aquesta campanya, tot i que no està pensada una acció així concreta, però sí que amb els companys del Servei de Comunicació anirem llançant a través de la xarxa social, sobretot, petites píndoles recordatoris d'aquells tips o aquelles coses que hem de tenir en compte si organitzem alguna coseta a casa o si tenim sopers de Nadal o més de cara en fora.
Sobretot perquè no tots tenim les mateixes necessitats i de vegades no pensam que una cosa que ens està fent bé a nosaltres, perquè ens estem reunint a la família i estem en un moment de felicitat, pot molestar un altre. Jo crec que aquesta és la clau, és si fem l'exercici de pensar que al costat de les parets de la nostra casa pot haver-hi una altra família que o bé no celebra el Nadal, o bé l'endemà s'ha d'aixecar a les 6 del matí perquè treballa,
o bé ha passat un any complicat i no té ganes de festes. I, ostres, sempre que puguem pensar en l'altre i fer aquest exercici d'empatia, jo crec que ja millorem moltíssim com ens comportem.
Aquesta és la clau, que ens costa bastant fer aquest exercici d'empatia. A l'estiu es registren bastants requeriments per renous. S'espera un increment de molestis també durant les festes de Nadal? Sol passar això? A veure, jo et puc contestar des del meu sentit comú o la meva experiència. L'Ajuntament sí que és veritat que treballo també de prop amb la policia de proximitat, sobretot.
i la policia és la que rep aquests requeriments d'aquestes trucades del veïnat, no soc jo. Però penso que sí que un petit augment o repunt de trucades per molèsties veïnals, sobretot per sorolls, penso que sí que passarà, sobretot en les dates claus, en els festius potser, o no, o bé entre aquests festius que potser tu estàs de vacances, però el veí no, doncs pot ser que hi hagi més trucades.
Però, de totes maneres, crec que no tantes com rebem a l'estiu a l'espai públic, per exemple, per un fet obvi, que és el fred. Ara no tendim a reunir-nos tant a les places, però sí que en els domicilis pot passar. Amb...
ara ja, d'aquí no res, tenim un petit pont, ja tenim un dia, el primer dia de festa així marcat, a més comencen tots els sopes d'empresa, totes les trobades amb amics, que moltes vegades comencen abans del Nadal, perquè el Nadal es dedica més a sa famili, i aquestes reunions moltes vegades s'allarguen, provocant aquests renous dels que estaves xerrant. Quin consell
donaríeu per gaudir d'aquestes celebracions sense molestar els veïns? Si pensem de cara a sopers d'empresa, sí que és cert que acostumen a passar de portes en fora, sempre busquem restaurants o bars o llocs més en fora, però sí que em fa pensar en la tornada, sobretot el tema de l'alcohol, consumir amb responsabilitat i prendre totes les precaucions em sembla importantíssim.
Però a part, les tornades, a vegades no tenim en compte els espais comuns de les comunitats veïnals. I com entrem a la nostra comunitat també té un impacte sobre el veïnat. Jo puc entrar al meu pis i estar en complet silenci, però puc haver entrat al portal i fins que arribo al quart pis puc anar cantant, puc anar fent toms i això empiparà el veïnat també. I aleshores...
Penso que aquí, per exemple, tens ja una responsabilitat de portes endins, de mantenir cert respecte perquè l'espai comú, com bé diu, és de tots els veïns, no et pertany només a tu. I si fas la celebració dins de casa?
I si fas la celebració a dins de casa, doncs em sembla importantíssim, per exemple, que això les cíviques també ho informen molt. Jo sempre recomano avisar el veïnat. Òbviament, si ets una persona que tendeixes a fer fastetes cada cap de setmana, doncs potser no és una bona estratègia, perquè potser el veïnat ja està fart, però si ets una persona que no acostuma a fer reunions familiars, però tens previst fer la trobada a casa teva,
doncs avançar-te i avisar el veïnat amb un escrit o amb un porta-porta i dir, escolta, aquest dia rebré molta gent a casa meva, tinc previst començar aquesta hora i acabar aquesta altra, jo penso que això rebaixa l'angoixa, pot prevenir conflictes, el fet que el veí o veïna sàpiga a quina hora més o menys tens previst acabar...
Jo crec que això també, tot i que estigui escoltant la teva música, em rebaixarà l'angoixa. I sobretot això, modarà el volum, modarà els cants, modarà la música, tot el que es pugui fer serà benvingut. També és cert que hi ha pisos que estan molt maleïts també, aleshores hem de tenir-ho en compte. És que no només s'escolta dins de casa teva, sinó que potser el veí sent que ho té allà al damunt.
Ara deies això que pot ser enviar un missatge al grup de veïns per explicar que hi haurà aquesta festa. No sé jo si això acaba de funcionar perquè el meu grup de veïns s'envia i al final acaba venint la policia, també. Ja, és que no tenim la solució ni la fórmula màgica, però em sembla una bona estratègia. És bona idea.
Si tens una bona relació amb el veïnat, penso que pot reduir... El factor sorpresa almenys ja no el tens. Això sí. Els horaris de descans són els mateixos. Sempre augmenten, es redueixen...
No, els horaris de descans són els que marca l'ordenança de bon veïnatge i continuen sent els mateixos. Si no m'equivoco, entre setmanes són de 9 del vespre a 8 del matí i en diumenges i festius són de 9 del vespre a 10 del matí. No hi ha un canvi, però sí que se sobreentén certa flexibilitat. És a dir, crec que...
La policia, sobretot, que és la que va a aquests requeriments i aixeca actes, quan comprova les molèsties per sorolls, òbviament penso que ha d'actuar també amb certa flexibilitat en aquests dies, però és el que dèiem, també varia molt si ets una persona que constantment precises dels serveis policials perquè els veïns truquen, doncs probablement no tinguin tanta consideració.
I en el cas dels establiments, tenen responsabilitat de tenir cura d'això? Sí, aquest consell o aquest recordatori el vam incloure també en el tríptic que vam preparar precisament el que et comentava, que es va fer...
un bustiatge a l'estiu. També ho vam incloure a l'apartat de l'espai públic perquè els propietaris dels establiments són responsables directes de mantenir aquest ordre i aquest i vetllar pel descans veïnal tant dintre de l'establiment com a fora. I sobretot, si a fora no són capaços de vetllar-lo, tenen l'obligació de trucar als cossos de seguretat perquè els ajudin a fer-ho. No és allò de...
No, no, els meus clients ja han sortit del meu establiment i jo ja no tinc res a fer. No, no, ets responsable també. No sé quines accions... Ara ens explicaves que amb el Departament de Comunicació anireu fent a les xarxes socials petites píndoles, però quines accions de sensibilització es faran més? No sé si recuperareu això dels adhesius que hi havia aquest estiu, si fareu alguna acció al carrer, no sé què teniu...
En principi, les agents cíviques continuaran treballant al carrer i sempre que parlin amb algun veïnat on sorgeixi aquest tema donaran els mateixos consells que puc estar donant jo ara mateix i aquesta és la principal eina que utilitzarem. No hem pensat el tema dels adhesius, pensa que es va fer precisament això a l'estiu i en terrasses, en taules de terrasses d'establiments que obren a la nit.
La majoria dels establiments de Rubí ja tenen els adhesius posats, per tant no hem pensat una acció extra, però sí que tant el Servei de Mediació com l'equip d'agents cíviques continuaran amb aquest discurs i amb aquesta promoció del bon veïnatge de cara a aquestes dates.
Ara que xerraves de les agents cíviques, a més, juntament amb aquesta campanya de Nadal i de les celebracions, també tenim el pagament de les pagues extres de Nadal, que també són un perill, i les agents cíviques han reforçat la seva presència en els caixers automàtics. Quin és concretament l'objectiu de l'acció?
L'objectiu de l'acció és que la persona gran se senti més segura i amb més confiança a l'hora d'anar a retirar els diners al caixer automàtic. I amb aquest objectiu vam pensar aquesta acció, que ja és, si no m'equivoco, aquest Nadal és el tercer any que ho fem, i cada vegada aconseguim més coordinació amb policia local, sobretot, i policia local alhora està supercoordinat amb Mossos, per tant al final ha resultat un treball força en equip,
I ens hem repartit una miqueta les zones i els caixers, i l'objectiu era aquest, estar a prop del caixer, per si alguna persona gran, simplement pel fet de veure el personal uniformat, ja li fa sentir més segur, doncs ja guanyem. I a part, l'agent cívica està disponible per si algun d'ells, que a vegades també ha passat, té algun dubte o no, que també s'ho han trobat, m'ho explicaven,
molts d'ells no prenen les precaucions a l'hora de sortir del caixer, surten amb els diners a la mà i ja comencen a caminar, si elles ho veuen s'acosten, disculpi, primer pari, guardi els diners, un cop els tingui ben guardats continua el camí, cosetes que poden ajudar a reduir els ensurts.
Com ha estat aquesta coordinació de la que xerraves amb la policia local i amb els Mossos? Molt bona. La veritat és que sí, com et deia, s'han repartit les zones i després hem pogut saber que, òbviament, són ells els que després saben si hi ha denúncies o no, i em consta que aquest any no hi ha hagut denúncies a posteriori per robatoris, con lo cual considero un èxit. Sí.
I ja per acabar, quin és el missatge que vos agradaria fer arribar a la ciutadania perquè tothom pugui gaudir d'un Nadal tranquil i de bon veïnatge? Doncs torno a l'inici, Pamela. Seria...
Empatia, pensar una miqueta en l'altre. No tots tenim la mateixa situació aquest Nadal, ni vivim el Nadal de la mateixa manera. I sobretot, a part d'això, de posar-nos en la pell de l'altre i intentar fer les coses reduint al màxim les possibles molèsties, recordar que la convivència la construïm entre tots i no depèn que l'altre faci i l'altre faci, sinó que jo també tinc una responsabilitat
I he d'adquirir també uns compromisos i només així ens en sortirem. Molt bé, doncs amb aquest missatge perquè la ciutadania pugui gaudir, com dèiem, d'aquest Nadal tranquil i sense baralles amb els veïns, sobretot, ho deixem aquí. Moltíssimes gràcies, Noelia, per venir a fer-nos aquest poquet de pedagogia que necessitem tots. Gràcies a tu. Adéu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Aquí és on comença tot el periple que han de fer els usuaris. Així que aquesta és la situació, una distància de poc més de dos metres a la vorera. Estamos ante algo que Israel lleva preparando más de 50. I la gent, al final, el que vol és poder viatjar amb seguretat i amb qualitat. I això, ara mateix, no està passant. Al Notícies en xarxa t'expliquem tot el que necessites saber. Tota la informació de prop amb la veu dels protagonistes. Notícies en xarxa. La informació més propera des de les 7 del matí a la teva ràdio local.
¿Estarías dispuesto a experimentar con la música y descubrir nuevos géneros musicales? Pues entonces no lo pienses más. Este es tu programa. ¡Experimenta! Todos los viernes a las 10 de la noche en Radio Rubí. Presentado y dirigido por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7 de la FM y visita www.radiorubi.cat. Así que no te lo pierdas. ¡Experimenta!
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local.
Sardanes d'autor, un programa que vol apropar-nos l'obra d'un autor determinant. Un espai realitzat per Josep Puigventós amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí. Sardanes d'autor, cada dissabte a dos quarts de nou del matí a Ràdio Rubí.
I arriba el moment dels esports amb en Toni Bravo. Bon dia, Toni, com estàs? Bon dia, Pamela Martínez. Estàs queixant-te ja, eh? No, és que estic veient els resultats. Ostres, em sap greu, eh? A veure, em sap greu el resultat, però en l'esport no et sap tan greu els resultats, sinó quan no acaben de competir bé. Això, i entenc els entrenadors, això sí que fa mal.
Això vol dir que no van competir bé? Estàs dient això? A veure... Són paraules, també, dels seus entrenadors, que...
Ampliarem aquesta informació, també. El programa Esports del Dia, avui, a dos quarts de dues. Però és que hi ha hagut derrotes dels tres equips de la ciutat, dels tres equips rubinecs a tercera catalana. Per exemple, la penya blau, la Ramon Llorenç, va caure 3-1 al camp del Sant Andreu de la Barca en un partit que, veritablement estrany, perquè els rubinecs s'avancen amb l'1-0, sembla que està tot sota control, expulsen un jugador del Sant Andreu de la Barca, i clar, tu ja penses, bueno, és que
Això és clar. Resulta que això acaba afavorint els rivals. I els nostres acaben perdent per 3 a 1. Una penya blaurana que està fent darrerament 3 a 1. Bueno, és que jo entenc que... Clar, també has de pensar que si estàs guanyant, quan t'empaten, ja... Bueno, però és que estàs en superioritat numèrica. No pot passar, això. O sigui, vas guanyant per 1. Lament és lament.
No, i clar, t'acaben remuntant, però 3 gols, vols dir? T'acaben remuntant 10 jugadors, 3 gols, alguna cosa s'ha d'arreglar. La Penya està fent molt bons partits, eh? O sigui, la tenim a dalt de tot, continua sisent a la grup 12, a la tercera catalana, amb 17 punts, els mateixos que el Mariano Poblet, està fent una temporada fantàstica, no? Però sempre hi ha partits una mica en què experts podíem dir l'Oremos, no? Que sembla que tot està a favor i resulta que l'altre equip se'n vaca. I se gira, sí.
Després, el mateix grup, el Rubiver, també sortia derrotat del camp de la penya Unió Deportiva Màlaga per 4-1. En aquest cas van ser errors defensius i va haver un primer gol d'aquests Olímpics de Cornell, que entra directe. Un altre gol psicològic just abans del Canç. Fiquen també el tercer a la represa, els nostres.
Escurcen diferències amb el 3 a 1, però acaben fent el 4 a 1. Rubí, bé, tercer partit perdut consecutiu. Això ja fa més mal, eh? Sí, baixen fins a la onzena plaça, els teníem mirant cap a dalt, a la zona mitjana, doncs ara ja comencen a mirar cap a baix. Per tant...
Amb els de Jordi Conesa cala ja una reacció. I l'Olímpic B, que hi ha per un ajustat 3-2 al camp del Sabadell Nord, un duel en el que van jugar també amb superioritat nomènica durant 60 minuts. Doncs tercer duel seguit que perden i els deixen novents amb 14 punts.
Anem al bàsquet, perquè al bàsquet hi ha hagut una de freda i una de calentat. Victòria només per l'equip femení del Sant Jordi. Les noies s'imposaven contundentment el jet Terrassa. El jet Terrassa són les cues, eh? Encara no han guanyat. 89 a 43 a l'escola Montserrat.
Aquesta victòria fa que pugin a la segona plaça de tercera catalana, 7 victòries, dues derrotes. I els nois que van començar, recordem que van començar molt bé les 3 primeres jornades amb 3 victòries, doncs ja porten 6 consecutives perdent. 85 a 77 van anar a la pista del Reus Deportiu, doncs van perdre. O sigui que tenen només aquestes 3 victòries del principi i les 6 derrotes consecutives. Per tant,
Allà cal reforçar la moral de l'equip. Que haig d'anar tallant, no? Deixa'm dir el Boni Rubí, derrota dolorosa del masculí davant del Terrassa B al 5-7, perquè van començar guanyant els dos primers, perden els darrers tres. Però els continuem en tercera de tercera catalana i les noies que s'enfrontaven al Cunit, que són les líders, van fer un bon partit, van perdre 3-1, però escolta, que molt bé. L'Envol van perdre també 32-1.
a 26 pels de Valentí i Palma, que trenquen aquesta dinàmica positiva de quatre partits guanyats i baixen fins a la quarta plaça. Sí, que marxo, que marxo, que marxo, vinga, ja, que marxo. Sí, perquè avui només gairebé tot són coses negatives, avui sí que te'n pots anar ja. Tot negatiu, eh? Tot no, però... Tot no, sort de les noies del bàsquet, però, oi, a mi m'adurs notícies bones. Vinga, proper dia, notícies bones. Adeu. Adeu.
I avui, 2 de desembre. Bon dia, Gloria Dalmas. De qui és l'aniversari? Bon dia, Pamela. Doncs mira, avui començaré la frase al revés. És una icona del pop mundial. És famosa per èxits com Baby One More Time.
Ah, ja sé qui és. Qui en és? Ja sé qui és. Britney Spears, que compleix 44 anys. 44? És com jo! 44 anys. És com jo, mira. Dos nenes, dos babies. Sí, sí. Seguim amb la cantant i compositora canadenca-portuguesa Nelly Furtado. Ella compleix 47 anys i la Nelly és coneguda per cançons com I Am Like Abert. Sí.
Jo, la primera vegada que vaig escoltar una cançó seva, t'agradarà, saps on va ser? A on? A Liverpool. Hombre, por supuesto, por supuesto, que me gusta. Podríem anar. Anem-hi. Anem-hi, l'escoltem. Seguim amb l'actriu Elisa Ramírez, que compleix 82 anys, i amb Raimon, que en fa 85. Ja saps que el Raimon és un cantautor a València i que és considerat una de les figures més importants de la nova cançó. I tant, sí, sí. Amb temes com el conegut Jo vinc d'un silenci, sí.
Sí, d'un silenci ben gran venia, eh? Sí. Molt maca. Molt d'anys a tots. Per molts anys a tots. I que segueixin complint més. Exactament. Gràcies, Glòria. I que tu no veus. I tant. Gràcies, Glòria. Fins demà. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia i nosaltres vos deixem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
Molt bon dia, què tal? Com esteu? Això és també com tornar al passat, no? Atrapado del tiempo, eh? Aquella mítica pel·lícula. No saps per què? Dius, això ja ho he fet. Esclar que sí. Ja ho vas fer, Robert. Vas posar aquest tema per iniciar la introducció a la nostra recomanació de la Taylor Swift. Per què torna a sonar?
El tema que dóna nom al darrer treball de Taylor Swift, The Life of a Shop Girl, doncs torna a sonar perquè la mil millonària Taylor Swift retorna a aquestes recomanacions del dia, bàsicament perquè, clar, ho està repetint una altra vegada. L'escoltem amb aquest senzill que dóna nom al seu darrer àlbum en companyia de Sabrina Carpenter.
Per què? Perquè ja porta dues setmanes consecutives en el número 1 de la llista Billboard USA, però que també porta dues setmanes consecutives en el número 1 de la llista UK del Regne Unit. I ara també en Espanya porta dues setmanes consecutives a la llista de referència a nivell nacional, a nivell espanyol, que és els 40 principals. Doncs per commemorar aquest èxit de nou rotund abassegador de la Taylor Swift...
Hem col·locat aquest senzill que dona nom a aquest darrer treball i de seguida punxarem el primer senzill, el que està en el número 1 d'aquestes llistes de referència a nivell global. S'anomena The Fate of Ofelia, una cançó que...
Com no, ha estat número 1 de vendes als Estats Units, el mateix en Reino Unit i, com no, també a Espanya. No només s'agafa els números 1 de les llistes de referència, sinó que també es comprova a nivell de vendes. Així, Taylor Swift continuarà fent clink, clink, gaixar i demostrant que, a part de ser una excel·lent artista i que ha fet el tour més exitós de la història a nivell monetari, doncs...
té tots els recursos possibles per continuar allà ben amunt. Per exemple, l'espectacular vídeo que de seguida es va situar a la primera posició dels més vistos en el món del YouTube. Van aconseguir més de 25 milions de visualitzacions en els tres primers dies de l'estrena d'aquest videoclip del senzill que ara mateix escoltarem, que està ben amunt, ben amunt, de nou amb la Taylor Swift. The Fate of Ophelia.
Imparable la Taylor. I might have drowned in the melt.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit!