.
Passen gairebé 5 minuts de les 9 del dematí
i començant, com sempre, aquesta segona hora del Rubí al dia,
aquest dimecres 1 d'Octubre,
un dia en el qual es commemoren fets diferents.
Per una banda, avui fa 8 anys que es va celebrar el referèndum d'independència
que va comportar tot el que va comportar, que tots recordem,
un fet històric que Rubí es va commemorar ahir al vespre amb diferents actes,
però també és el Dia Internacional de la Gent Gran
i per això nosaltres avui conversarem amb el catedràtic de Ciència Política de la UAB Joan Sobirats
perquè a dilluns va fer una ponència sobre longevitat a la biblioteca
i amb Ricard Gràcia i Elvira Alticent, membres del Consell de la Gent Gran,
i també en Rafel Rossinyol, president del Casal de la Gent Gran.
Després estrenarem secció en Xavi Mas per xerrar del Rubí més fosc.
Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran un resum
de l'actualitat esportiva de la ciutat, sabrem qui fa anys avui
i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A partir de les 10 arribarà la tertúlia conduïda per Belén Tierno
que analitzarà l'actualitat amb Vicenç Rabadan, Josep Maria Pijuan, Rosalia Viader i Montse Clemente,
que de ben segur xerraran dels actes que va haver-hi ahir aquí a Rubí
per commemorar l'1 d'octubre i també de la Diada d'Avui
per commemorar el dia d'avui que es fan diferents actes a la resta de Catalunya
i també xerraran de la violència vicària que s'inclourà com a delicta al Codi Penal.
I per acabar, a les 11, na Lídia Martín conversarà en Jordi Puig del CERC sobre la marxa infantil
i tendrem un nou episodi del Shakespeare.
Comencem!
A Búi con Della
a més el Dia Internacional de la Gent Gran,
una jornada per conscienciar la societat
sobre l'estat en el qual es troba precisament
la gent gran i els desafiaments i problemes
que afronta, així com per promoure accions
apropiades per defensar-la i per respectar
la seva dignitat i saviesa. Per
comemorar aquest dia, tenim bastants convidats avui
tant a l'estudi com a l'altra banda del
telèfon. Concretament a l'altra banda del telèfon
tenim Joan Sobirats, que és catedràtic de Ciència
Política de la UAB, perquè
dilluns va estar a Rubí amb la seva ponència
Longevitat i Societat. Bon dia, Joan.
Què tal? Bon dia. Però també tenim aquí
a l'estudi en Ricard Gràcia, en Elvira Alticent
del Consell de la Gent Gran i en Rafael Rossinyó, el president
del Casal de la Gent Gran de Rubí. Benvinguts
els tres. Moltes gràcies. Gràcies. Comencem, si
vos pareix bé, pel Joan, que el tenim al
telèfon. Cada vegada, Joan, vivim més anys. Explica'ns
quins són els principals canvis socials que comporta
l'augment de l'esperança de vida i com
afecta això a tot. Bé, és un canvi molt
important, és un canvi demogràfic que té una
llarga trajectòria. L'altre dia explicava aquí a la
Biblioteca de Rubí, que quan es va fixar l'edat de jubilació,
als 65 anys, que ha quedat com una xifra que marca una mica el
final de l'edat laboral i l'inici de l'etapa de jubilació, encara que
ara estem allargant tot fins al 67, però el 65 és l'edat màgica que
sempre havíem fet servir. Doncs es va fixar la primera vegada a Prússia, ho va fer el
canseller Bismarck, en 1889, no? I els hi deia, perquè és una dada curiosa, que
aquella època a Prússia l'esperança de vida eren 45 anys i el senyor Bismarck va
fixar l'edat de jubilació, el 65, i va pensar que els que arribessin tindrien
pensió. Això ho dic per demostrar que ara a Espanya estem amb una esperança de vida,
diguem-ne, vol dir el promig, no? És a dir, hi ha molta gent que arriba a Catalunya en aquests
moments, hi ha més de quasi bé 3.000 persones que tenen 100 anys, per tant, hi ha en canvi
gent que per les circumstàncies variades de la vida mor abans, no? Però el promig en aquests
moments està 87 anys d'esperança de vida per les dones i més de 83 pels homes, vol dir
que realment el canvi ha sigut espectacular. Aquest allargament que ara ja s'està produint
i ara coneixem casos de persones que, com fa poc a França, una dona va arribar a més
d'allà dels 120 anys, una catalana, que l'estan analitzat, diguem-ne, el per què
d'aquesta longevitat va arribar als 117 anys, s'està parlant de que, com ara
acabo de dir, doncs Catalunya tenia l'any 1980 23 persones de més de 100 anys i
ara en té quasi bé 3.000, vol dir que els canvis són molt importants i s'estan
donant i això és una molt bona notícia perquè tothom el que vol és viure més
temps però al mateix temps vol viure més temps en condicions. Ara, això genera
múltiples impactes, no? Impactes, doncs, des del punt de vista, per exemple, de si l'edat
de jubilació hem de mantenir l'edat que està ara o podríem fer més flexible
aquest final de l'etapa laboral i l'etapa, diguem-ne, de jubilació. Per exemple,
doncs, jo l'altre dia recordava que em sembla que per molta gent és un impacte
passar de 100 a zero, no? Un dia estàs treballant com sempre i el dia després has
deixat de treballar i això vol dir no només deixar de fer l'esforç d'anar a
treballar, que per molta gent ho és, però altra gent considera que el seu
treball l'omple molt, té relacions, té vincles, podríem fer més flexible
aquesta transició sense fer-la obligatòria a l'allargament d'això, no? És a dir que,
per exemple, i vaig citar el cas que als perillus nòrdics hi ha un 10% de
persones de més de 65 anys que treballen i aquí, en canvi, Espanya estem en l'1%, vol dir que
això, bueno, aquest és un element. Després hi ha els elements, per exemple,
doncs, de les quatre generacions, no? En aquests moments cada vegada és més
normal que hi hagi les avis, avis, pares, nets, diguem-ne, de la mateixa
família i això genera tensions a les cures, no? Pot haver-hi, no? Hi ha casos de
dones, perquè quasi sempre són dones, que als 60 anys estan cuidant dels seus
pares i dels seus nets. Això vol dir que hi ha tot un canvi en les
estructures familiars, no? Hi ha una quantitat de gent molt notable que viu
sola i viu sola a vegades perquè vol, però moltes vegades perquè sent aquesta
soledat no volguda, no? I això requereix també estructures diferents.
És possible mantenir, diguem-ne, el sistema de residències tal com el tenim pensat per
la gent que a partir d'una certa edat genera ja problemes de mobilitat, requereix cures
més intenses i les residències van ser la solució que van trobar. En aquests
moments no sembla que sigui la més adequada, hi ha molta gent que parla que
hauria d'haver-hi, diguem-ne, més espais més, diguem-ne, més gestionables, més
petits, més a la vora d'allà on la gent viu, se n'ha dit co-housing, se n'ha dit
petites residències, no? I això requereix un canvi també molt important amb la
manera que tenim. I així ens podríem seguir, podríem seguir parlant, doncs, de la
formació al llarg de la vida. És molt difícil imaginar que allò que vas estudiar fa tants
anys et segueixi servint. L'edat, la gent amb més edat a Catalunya i a Espanya tenen
més dèficits formatius perquè, diguem-ne, hi havia menys accés a les educacions
superiors i això vol dir que en un moment de canvi d'època com el que tenim, en canvi
tecnològic, això també implica necessitats de modificació de coses. És a dir, realment
allà on miris en l'àmbit de salut, sens dubte, no? La gran quantitat de crònics
que tenim, perquè no són malalties molt greus però que sí que generen
atenció, miris o miris, et trobaràs que hi ha efectes. Molts d'ells positius i
altres, doncs, que generen contradiccions que cal, diguem-ne, assumir, no? Això és una
mica el que vam estar repassant l'altre dia, el dilluns, a la Jutec aquí de Rubin.
No cal que vos digui que si voleu intervenir ho podeu fer, tant el Joan des del
telèfon, com vosaltres, a lo que està dient el Joan, si voleu dir alguna cosa
també la podeu dir. Perfecte.
Sí, va ser una conferència molt interessant. Ens va posar de forma molt
planera, de forma molt entendible, tot el canvi demogràfic que ella explica. Tot
això ve de... perquè hi ha un canvi demogràfic, és a dir, de la piràmide
poblacional, i ja ens està veient, i al Casal ho veiem, doncs, que la gent
gran augmenta en percentatge respecte a la gent jove i això ho estem veient, ho
estem tocant. Ricard? Sí, jo volia fer una mica de recordatori com ha anat tot aquest
tema. L'any passat, a través del referli, va arribar una circular pel dia 1 d'octubre
per la gent gran, i es va fer una petita marxa des de l'Ajuntament fins a l'estació,
on es va llegir el manifest, però ja el que és amb el Consell Consultiu de la gent gran,
amb juny i juliol, vam començar a treballar, a donar-li una altra alternativa amb aquest
caire del dia 1. Evidentment, a nosaltres el que ens preocupa no és el dia 1, sinó els
altres 364 dies dels anys, però és convenient, bueno, qualsevol excusa és bona per reflexionar
tot això. Aleshores, amb aquestes trobades que vam fer, on estan representats tant a l'aula
com l'associació de la gent gran, vam parlar de fer algun acte tipus diferent, un acte
primer d'entrada conjunt entre tota la gent que està treballant al camp de la gent gran,
participatiu i sobretot reflexiu. En col·laboració, per tant, de l'Ajuntament, d'un ponent, que en
cas va ser molt agradable, la participació del senyor Subirax, juntament amb l'aula i l'associació
de la gent gran. Pràcticament, bueno, ja ho ha dit el Rafael, a l'acte nosaltres considerem
que va ser un èxit, potser no ens ho esperàvem tant, i que tot això ens porta en línies
de continuar amb aquest aspecte. L'acte inicialment es tenia d'haver fet el dia 1 d'octubre,
és a dir, el tenien d'haver fet avui, però per temes d'espai, perquè la primera idea
era celebrar-ho al casal de la gent gran, que és casa nostra, però es va considerar
que l'espai no era dient per un acte amb aquesta categoria i es va traslladar a la biblioteca.
La biblioteca estava ocupada per la Creu Roja i per això ens ho vam adelantar el dia 29.
Comptàvem amb la presència inicialment de l'Ajuntament, però també l'Ajuntament
va traslladar al ple del dia 25 de setembre, perquè era el 25 de setembre de la Rierada,
el 28, amb la qual cosa encara que l'acte també es va fer amb suport de l'Ajuntament,
encara que allà només eren presents la part tècnica de l'Ajuntament, però també hi eren així.
Vam llegir un petit manifest que vam redactar nosaltres per iniciativa, que no sé si voleu
llegir-ho o remarcar alguna coseta.
Si voleu després destacar amb alguna cosa aquest manifest, però seguim fent preguntes
i interessant-nos per dir diferents dades, perquè, Joan, jo volia preguntar-te
quina relació creus que hi ha entre la longevitat i la qualitat de les relacions socials,
entre la gent gran i la resta de la societat? Com estem a hores d'ara en aquest sentit?
Bé, jo crec que hi ha un factor que potser és el més crianer, que seria fins on aquest allargament
de l'esperança de vida i, per tant, la continuïtat llarga de la gent gran, més enllà del que era habitual,
pot provocar o no conflictes intergeneracionals. Això no se n'ha parlat darrerament,
perquè, diguem-ne, malauradament els joves tenen més dificultats que abans
a poder, diguem-ne, tenir els recursos necessaris per fer-se autònoms.
Per exemple, a Espanya és dels països on la gent s'emancipa, no? Els joves s'emancipen més tard.
A Promits estem, em sembla que estem als 30 anys, quan en general a Europa s'està parlant
de 24-25 anys com a Promits, 26 anys, no? Depèn, hi ha països inclús abans, no?
I això també té a veure, per exemple, amb l'habitatge, no? Per exemple, doncs, clar,
si la gent viu més anys, doncs, potser resulta que estan els pisos més ocupats més temps, no?
I abans hi havia una més mobilitat de pisos, i això fa que avui aquest no és l'únic factor,
evidentment, el factor més important és la manca de política d'habitatge que hi ha hagut
a aquest país durant tants anys, no? Però sí que ajuda a pensar, doncs, que hi ha menys espais
per a la gent jove que busca lloc o que busca feina, etcètera, etcètera.
El cost de les pensions, que és molt important i que jo crec que és clau
per assegurar el benestar, com ja he dit abans, des del 1889 això es va tenir clar, no?
Que la gent que treballava, contribuïa i pagava per després, diguem-ne,
poder tenir accés a la pensió, que sabem que en aquests moments les pensions,
diguem-ne, es paguen per la gent que està treballant actualment, no?
Que ajuda a que es pugui mantenir el pagament de les pensions,
però les pensions també, en molts casos, no totes ni molt menys,
perquè la majoria són més baixes, però en alguns casos poden estar per sobre
del que és el salari mínim, i això també genera tensions, etcètera.
Això és un dels factors, diguem-ne, que podem tenir en compte.
Un altre factor, evidentment, és el que deia abans de l'estructura familiar, no?
El fet que hi hagi, diguem-ne, més gent gran que visqui sola,
i això genera demandes de cura i d'atenció,
que no sempre les famílies poden assegurar,
llavors generen aquests fenòmens que hem vist, doncs,
de soledat no vinguda, no volguda, etcètera.
Aquests són elements importants.
També es va valorar en la reunió,
en aquesta xerrada del dilluns passat a la Biblioteca de Rubí,
i també hi ha gent que va recordar que ja tenen ells la sensació
que la societat no valora prou l'experiència de la gent gran, no?
I que caldria, diguem-ne, aprofitar més aquesta experiència.
I això, doncs, es va parlar d'alguns països
que tenen aquest sistema de les mentories creuades, no?
És a dir, quan una persona jove entra en una feina que hi ha persones grans,
doncs, aquesta persona jove rep la mentoria, no?,
l'ajuda, els consells de la persona més gran,
que l'ajuda a integrar-se a l'organització
i li explica les seves experiències.
I la persona jove pot ajudar en aquesta persona gran,
per exemple, l'accés a noves sistemes que ella ha pres,
en l'àmbit tecnològic, no?,
contribuint a superar aquesta bretxa digital del que tant parlem.
Bueno, aquests són, és a dir, són alguns dels múltiples elements, no?,
que podríem anar comentant des del punt de vista del que implica aquest tema, no?
Ara el Joan xerrava del tema de l'habitatge.
Quines, a banda de l'habitatge, també xerrem d'habitatge,
quines són les necessitats més urgents que detectau entre la gent gran de Rubí?
Bé, penso que falten molts habitatges totalats, per exemple,
habitatges adaptats a les persones grans,
perquè hi ha persones que van amb cadires,
hi ha persones que no tenen una suficient autonomia,
aleshores ens trobem que hi ha molta gent que els hi falta això.
Els hi falta això.
I aquí Rubí falta molt habitatge totalat,
molt habitatge per gent que tenen moltes deficiències.
Sí, en aquest sentit, nosaltres fixem quatre nivells del tema de l'habitatge,
que com molt bé va explicar en Subirax,
intentàvem concretar-ho aquí Rubí.
És a dir, primer nivell, sempre estem parlant de soledat no volguda.
Després, si a casa el Rafael parlarà,
entenem que la gent gran activa té les necessitats,
en base a les activitats que sobretot fa l'associació de la gent gran,
activitats que organitzen l'Ajuntament,
activitats que organitzen la Generalitat,
molt cobertes.
Però la soledat no volguda,
la gent s'ha d'articular mitjançant diverses activitats.
Una, el servei d'atenció a domicili,
que ja s'està fent per part de l'Ajuntament de Rubí
i que pertany a la seva responsabilitat,
que cal ampliar, reforçar i fer-ho arribar.
S'ha d'atenció a domicili,
que no és tan sols tasques de neteja,
d'acompanyament,
també petites reformes a domicili
que s'han d'adequar per la vida.
Després teníem els habitatges tutelats,
que ha comentat l'Alvira,
i que nosaltres ja fa temps tenim una proposta concreta,
que és a la plaça Pearson,
el solar que hi havia aquell buit davant de Proussa,
que allà seria un lloc molt adient
per fer aquest tipus d'habitatges.
Després, per últim, tenim el tema de les residències.
Ha comentat ja una mica també en senyors Subirats,
però el trist és que a Rubí,
ara mateix,
no hi ha places ni públiques ni privades.
Per tant, molta gent,
si té necessitat en un moment donat
de, a part de rescar-se la butxaca,
ha d'anar-se fora.
La bona notícia,
a pesar que sigui privada,
és que s'obre dintre d'uns 15 dies,
aproximadament,
una nova residència a Rubí
amb 173 places.
Nosaltres creiem que això és una bona notícia
perquè no hi ha cap perspectiva
a mig termini,
perquè, clar,
una residència no es fa en 4 dies
per cobrir aquesta mancança.
El problema,
el cost.
Però el cost,
relativament,
nosaltres vam demanar a visitar-la,
ens van atendre,
i podem dir que és un hotel de 5 estrelles.
I el preu que es podia espantar
vam veure que era pràcticament igual
a les altres residències de Rubí
que no tenen condicions importants.
L'únic aspecte que vam trobar a faltar,
i que és això,
és el problema de la seguretat.
Sabem que hi ha hagut incendis a les residències
i això ha provocat molts censurs.
Sí que les residències estan per plantes,
estan aïllades,
però és un problema fort.
I després,
sense voler fer memòria,
ni ruï, ni humor negre,
volem parlar de l'última residència.
L'última residència seria el nítol
o la urna funerària.
Rubí, en aquest moment,
si comparem i una altra problema podem fer,
estem a la cua completament
de tot el sentit alternatori
de les sales d'Avella.
Tenim només dues sales d'Avella,
a Rubí.
A Rubí mateix,
aquesta setmana,
el dia 27 de setembre,
van morir dues persones,
el 28 dia 2,
29.1,
el dia 33.
Han hagut més altres defuncions
que s'han tingut d'anar a Terrassa
o a Sant Colgat.
Per això,
nosaltres,
és un deute molt gran
que Rubí arrossega
ja de bon començament
quan es va fer el alternatori.
I nosaltres reclamem,
i això ho hem fet sapiguer,
el dret d'un acomiadament digne.
La gent es pot acomiadar
dignament amb els seus familiars.
I el alternatori de Rubí
no compleix de llun
aquestes perspectives.
Rubí ha crescut,
és una de les poblacions
que ha crescut més ràpidament,
especialment amb immigració.
Afortunadament són joves,
la gent que ha vingut són joves.
i tal.
Jo puc parlar sobre
el que és
la formació activa.
Sí, la formació activa.
El jubilat actiu.
És a dir,
el jubilat que ja està jubilat,
que no treballa,
que de sobte es troba sense fer res,
doncs que té el casal
i els diferents casals
que hi ha arreu de Catalunya,
doncs un lloc
on practicar l'activitat que vulgui.
On practicar esport,
on practicar arts escèniques,
cant o balls,
o teatre,
on practicar manualitats
i on formar-se contínuament.
És a dir,
on participar en un programa
de formació constant,
com pot ser l'informàtica,
com pot ser narrativa,
com pot ser poesia,
com pot ser anglès,
com pot ser idiomes, etc.
Això nosaltres ho coneixem
amb detall i profundament
perquè ho vivim dia a dia.
I també em volia referir
al jubilat socialment productiu.
el que jo en dic,
el jubilat que té ganes,
que sap coses,
que té experiència de la vida,
que té una experiència professional
en determinats llocs,
com per exemple pot ser medicina,
o arquitectura,
o robòtica,
o el que sigui,
o pedagogia,
i que de sobte es troba sense fer res,
es troba sol i tal.
Doncs que als casals,
especialment el de Rubí,
l'associació de la gent gran,
li interessa aquest tipus de persones
que puguin entrar,
puguin presentar-se,
i puguem trobar un lloc
on ells puguin continuar
amb aquesta espècie de monitoratge,
o de això, no?
Que pugui liderar un equip,
un equip de dibuix,
per exemple,
la gent que li agrada el dibuix,
la gent que li agrada l'aquarela,
la gent que li agrada la mercateria,
la gent que li agrada...
Que puguin fer diferents coses.
Que puguin fer diferents coses.
Ja per acabar,
perquè ens hem quedat sense temps,
superràpid,
si em podeu contestar,
què creieu que hauria de fer
la societat i les administracions
per adaptar-se millor
a una població que viu més anys?
Si vos pareix,
començant per el Joan, breument.
Joan, què creus que hauríem de fer?
L'altre dia vaig comentar
que un de les factors per mi claus,
com que el tema que estem comentant,
com s'acaba de comprovar,
no és només d'una especialitat,
ni d'una competència específica,
no és només de salut,
no és només de serveis socials,
no és només d'habitatge,
no és només de cultura,
sinó que és una barreja de moltes coses,
això va en contra del sistema
que està organitzada l'administració
que està organitzada per competències.
La manera millor de fer això
és donar més competències als municipis.
Els municipis són aquells
que estan més a la vora de la gent,
que coneixen la gent,
que saben perfectament,
diguem-ne, aquí teniu tres persones
que es mouen en el món de la gent gran,
aquí les teniu a la ràdio,
aquesta gent són interlocutors bàsics.
Per qui?
Per l'administració,
en aquest cas per l'Ajuntament,
des del meu punt de vista,
i això caldria que es reforçessin
les competències dels ajuntaments
per assumir aquest tema,
que és un tema amb múltiples derivades,
com hem vist,
i que requereix un tipus d'atenció
que és transversal,
que és integral,
que no és competència per competència.
Vosaltres què creieu que cal fer?
Bé, nosaltres també el que ens dediquem
a part de totes aquestes coses
és fer intergeneracionals amb la canalla,
explicar-nos-hi i anar-los preparant,
doncs, parlem una miqueta del Rubí d'abans,
i només us haig de dir
que l'any passat vam tenir xerrades
amb nens de les escoles,
amb 666 alumnes,
de 9 centres educatius,
i amb grups de 27 persones,
vam tenir jocs, xerrades,
i fer-los entendre una miqueta
el taragnar de la vida, no?
Perquè hi ha molts nanos
que es queden molt sobtats
quan els expliques coses
del que passava abans,
del que vindrà avui en dia,
però que no són conscients
de totes aquestes coses.
I l'experiència va ser molt bona
que volem tornar a repetir
aquest any exactament el mateix.
Oreta, tal com deia el Joan Soberàs
que ens va explicar,
cal un treball conjunt
entre administracions i societat civil.
I això és la línia que pretenem
nosaltres en el Consell de la Gent Gran.
El darrer ple del mes de juliol
es va aprovar tant un regulament intern
que estàvem treballant voluntàriament
molta gent com a un pla estratègic
de la gent gran,
on es diu, i nosaltres volem reclamar,
que Rubí sigui referent
en polítiques de la gent gran.
Per això a nosaltres és molt important,
perquè aleshores volem
que en aquest Consell de la gent gran
participin activament
tots els ús municipals.
Fins ara hem treballat
amb Ajuntament,
però precisament
per tirar endavant
totes aquestes polítiques
que són molt amples.
Jo estic d'acord
amb tot això
que hi ha d'haver un treball conjunt
entre l'administració
i localment,
i l'administració local,
l'administració general i local.
Precisament
aquest mes de juny
de l'any 25
es va
posar en marxa
la direcció general
de la gent gran,
la Generalitat,
la direcció general
de la gent gran.
I precisament ahir
ens van comunicar
que havia sigut nominat
el director general
de la gent gran,
que és un tal
Pedro Canó,
que encara no es coneix,
que em sembla
que avui fa la presentació.
Em sembla que avui
és el dia
que ell fa la presentació,
perquè encara no estava
legalment,
no havia sortit
al BOC
i tal i qual.
Realment,
per exemple,
Rubí,
nosaltres coneixem Rubí
i jo,
per efectes de ser
el representant
de la FATEC
dintre la comarca,
conec altres pobles,
com funcionen altres pobles.
Rubí pot ser considerada
com un model
de com es fa,
com té que ser
la relació
entre administració local
i realment
fins a arribar
amb el jubilat.
Rubí,
hi ha l'Ajuntament,
que és suficientment actiu,
hi ha el Consell
de la gent gran
de l'Ajuntament
i que està
coordinant-se
amb tots els centres
i entitats
que donen servei
a la gent gran.
Però,
això sí,
ens fa falta
en casals,
fa falta en llocs,
espais
de participació.
N'estaríem xerrant
absolutament tot el dia
perquè n'hi ha moltes coses
que xerrar.
moltíssimes gràcies,
Joan,
per estar a l'altre
costat del telèfon
i per atendre'ns
i moltíssimes gràcies
a Voltros 3,
Ricard,
Elvira i Rafel
per ser-hi aquí avui.
Adeu,
gràcies als quatre.
Adeu,
moltes gràcies.
Tot el que passa
a la ciutat
t'ho explicarà
Ràdio Rubí,
la primera
en informació local,
sempre al teu costat.
A Ràdio Rubí,
Long Play,
un espai
on la música
és la protagonista.
Una selecció gourmet
per paladars exquisits.
Dimarts,
de 10 o 11 del vespre
a Ràdio Rubí,
Long Play,
on la música
és la protagonista.
¿Estarías dispuesto
a experimentar
con la música
y descubrir
nuevos géneros musicales?
Pues entonces
no lo pienses más.
Este es tu programa.
Experimenta.
todos los viernes
a las 10 de la noche
en Ràdio Rubí,
presentado y dirigido
por Adrián Eguitábal.
Sintoniza la 99.7
de la FM
y visita
www.radiorubi.cat
así que no te lo pierdas.
Experimenta.
¡Experimenta!
¡S
y
I ara és moment de desmentir notícies falses amb l'Ariel Benavente. Bon dia.
Molt bon dia, Pam. Avui porto notícies sobre els Premi Nobel.
No sé si t'hauràs enterat, però s'ha fet molt popular aquests dies unes declaracions d'Àngel Torres,
ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, que l'han fet una entrevista i l'han preguntat
si creu que és mereixedor Pedro Sánchez del Premi Nobel de la Pau.
I ell ha defensat totes les bones actuacions que ha fet el president a favor d'establir la pau a Palestina.
Doncs després d'aquesta polèmica, a les xarxes s'ha fet molt vida d'una fotografia que mostra el president
com si fos uns dels candidats oficials a presentar-se al Premi.
Aquesta fotografia és totalment falsa.
Feta amb la IA.
Feta amb la IA.
La nostra amiga IA.
O editada amb el Photoshop perquè és molt falsa.
Ah, bé, doncs ja n'hi ha ni la IA. A lo cutre.
Sí, sí, tal qual, a lo ràpido.
I res, s'ha fet una búsqueda de fotogrames per veure d'on surt aquesta foto
i la foto surt dels Sants Inocents de l'any passat d'un usuari de Twitter que la va publicar.
És a dir, Pedro Sánchez no és candidat. Els candidats són secrets i no ha estat candidat.
I per altra banda, també circula la notícia sobre aquest tema,
sobre que Donald Trump ha sigut vetat dels Premi Nobel per tota la vida.
Doncs estaria molt bé.
Estaria molt bé, però és mentida, també.
Circula una notícia falsa de l'agència de comunicació Associated Press,
un comunicat que mai s'ha produït,
que diu això, que quan va canviar el nom del Departament de Defensa per Departament de Guerra,
doncs automàticament el van eliminar.
És mentida i el que sí que és cert és que alguns presidents d'altres països l'han nominat com a candidat.
I això sí que és cert.
tenim per una bandaneta en Yahoo, que l'han nominat com a candidat del Premi Nobel.
Com o no?
I també a Pakistan i a Cambodja l'han nominat com a possible candidat.
Però vamos, que esperem que no surti.
Molt bé, no, no, clar que no sortirà, només faltava això.
Ariel, moltíssimes gràcies, avui ha estat una secció relàmpago, llampec.
Moltíssimes gràcies i ens veiem demà.
De res, fins demà.
Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Aquí ens portarà els detalls del Rubí Fosc.
Xavi, de què xerrarem?
Doncs, bon dia. Bon dia.
Bon dia a tothom.
Doncs intentarem, com diu el títol, Rubí Fosc,
com no pot estar accent a Rubí,
com la resta de les ciutats del món,
de la seva part fosca, de la seva part criminalística, criminal,
no sé com anomenar-la bé, però sí, fosca,
és la seva qualificació perfecta.
Totes les ciutats tenen una part fosca.
Totes, totes.
No és que Rubí entengui més que les altres.
Això ho hem de deixar clar.
Hem de deixar clar moltes coses.
Una, que Rubí no és més ni menys que la resta.
Totes.
Hi ha moltíssims crims arreu del món,
arreu d'Espanya, arreu de Catalunya,
arreu de la província de Barcelona,
i, per tant, hi ha moltíssimes ciutats en aquesta situació.
Estem parlant de tots els anys, no d'un any concret.
I Rubí, òbviament, no està fora d'aquest rànquing fosc, diem.
De què xerrarem en aquesta secció?
Xerrarem, doncs, de crims que s'han produït,
crims resolts o no resolts,
que s'han produït a la nostra ciutat durant les darreres dècades.
Comencem per un que ha tingut molt rebombori,
però que fa molts anys que va passar,
i anirem fent.
En tenim tants com mesos durarà la temporada.
Vull dir que anem preparant, que anem...
Estem bé, estem bé.
Molt bé, i què ens has dit avui?
Jo estic molt nerviosa, eh?
Estàs nerviosa.
És que la gent no sap que a la Pamela no li dic de què parlarem.
Exacte, jo no sé sorpresa.
Està també amb la intriga quin serà el cas d'aquest mes, no?
Aquest mes aprofitarem que el mes d'octubre de l'any 2003,
o sigui, farà d'aquí...
El dia 13 d'octubre del 2003 va passar aquest succès.
D'aquí dues setmanes, farà 22 anys que va passar.
I sempre que expliquem alguna cosa tenim clar també diverses coses, Pamela,
i a la gent que ens escolti.
no volem fer un crims com Carles Porta.
No volem aportar noves proves a un cas que està tancat
o encara que estigui obert.
No volem aportar noves proves,
no volem ser motiu ni de demandes ni de programàtiques.
Simplement explicarem què va succeir aquell dia en la nostra ciutat.
I prou.
A partir d'aquí, cadascú que tregui les conclusions.
També s'ha d'entendre,
també per davant, abans d'explicar el cas,
s'ha d'entendre el moment en què passa.
Perquè hi ha casos que no estaven...
El millor, doncs mira, aquest que explicarem avui,
encara no ha desenvolupat el desplegament dels Mossos d'Esquadra.
Estaven en aquell bypass.
Per tant, en aquells moments,
és molt complicat fer una investigació policial
per part de Policia Nacional,
que s'està retirant,
com per part dels Mossos d'Esquadra que estan arribant.
Aquell traspàs és un moment complicat
a nivell d'investigació i a nivell judicial.
i s'ha de sempre posar el punt on estem.
Molt bé. Entrem en detall.
Entrem en detall.
Què va passar?
Que no tenim massa temps
i jo ja començo a estar nerviosa.
El dia 13 d'octubre del 2003,
una dona va visitar la seva mare i la seva àvia
perquè no tenia notícies d'ella del cap de setmana.
No contestaven.
Quan arriba a casa, obre la porta
i es troba els cadàvers de les dues dones.
De la seva mare i de la seva àvia.
Això va passar al centre de Rubí.
Això va passar al carrer Sant Cugat.
Ple centre, sí.
Ple centre de Rubí.
Exactament fa 22 anys.
En un primer moment,
les investigacions que porten a terme
la Policia Nacional d'aquell moment,
que era la policia judicial,
torno a repetir,
no estava encara al desplegament de Mossos,
la policia nacional comença a la seva línia d'investigació,
comença a creure que és tot basat,
o sigui, aquell assassinat, aquell homicidi,
no assassinat, aquell homicidi,
està basat en...
o està darrere d'un possible atracament.
O sigui, qui recordi en aquell moment,
en aquell carrer,
havia una jolleria
i estava just contigo
a la casa on vivien les dues dones.
Es pensava,
la línia d'investigació inicial
creien que
l'atracador o atracadors
havien entrat allà
per poder entrar al cap de setmana
a la jolleria
a perpetrar el robatori.
Aquesta era la primera línia d'investigació
que porta a terme
la Policia Nacional.
El dilluns 13
es dona avís a la policia,
es fa l'aixecament del cadàver
per part de la Comissió Judicial,
sembla que el jutjat de guàrdia
era el jutjat número 6 de Rubí.
Després les investigacions i tal
ho porta el jutjat número 4,
crec recordar.
I...
hi ha una cosa
que es descarta immediatament
d'aquesta línia d'investigació
i és que
sembla ser
que qui entra a la casa
entra en permís de les dones.
No hi ha reforçat.
Vaja.
Per tant,
és possible
la segona línia d'investigació...
Que el coneguessin?
La segona línia d'investigació
va per aquí.
És possible
que coneguessin
el seu agressor
o agressors.
Malauradament,
les dues dones
moren per cops
al cap,
una fins i tot
té la cara
totalment desfigurada
dels cops,
imaginosa també
el...
El panorama.
El panorama
que es troba
filla i neta
d'aquelles dues dones,
no?
Una situació duríssima.
Llavors aquí comencen...
Aquesta línia d'investigació
comença
a llançar
diverses hipòtesis.
Una és que
aquella casa
feia anys
es comunicava
per una porta
amb el que era
ara la jolleria.
Amb la jolleria.
I ho sabien
els...
jo encara estic
que anaven a robar, eh?
Ah, clar.
Ah, clar.
Aviam,
aquella casa,
en un principi
fa molts anys,
es comunicava
amb el local
que era propietat
d'aquelles dones,
també.
Vale.
Amb els anys,
aquella porta,
diem,
d'accés a la botiga
es va tapiar.
Per tant,
ara ja no havia
accés.
però n'hi havia hagut.
Aquí el punt
d'investigació
és
qui pot
conèixer
que en aquella casa
havia comunicació
amb la botiga,
amb la jolleria,
però
i que els coneixien
i qui pot ser
al mateix temps
que fa temps
que no ve
perquè no sap
que ja està tapiat.
Per qui va llançar
la via d'investigació
de la policia nacional.
El cas fa 22 anys,
encara no ha prescrit,
però fa 22 anys,
la investigació
es va tancar
per falta de...
O sigui,
és un homicidi,
assassinat,
no resolt.
Un assassinat no,
és un homicidi.
Homicidi,
podríem incloure
com a homicidi,
expliquem també
la diferència
entre un homicidi
i un assassinat.
Un assassinat
és un homicidi
en el qual hi ha dol,
o sigui,
hi ha intenció
de fer-ho,
hi ha intenció
de matar
i planificat.
Hi ha diverses
circumstàncies
que porten
que sigui un assassinat
i no un homicidi.
I la pena
és més gran.
És el màxim
que hi ha
a l'assassinat
a Espanya.
Per tant,
aquest cas
és un cas
no resolt,
però tancat.
Està tancat
l'investigació,
exacte,
fins que no,
algú no aporti proves,
cosa que nosaltres
no farem mai,
ho torno a repetir.
No tenim els mitjans,
tampoc.
no és la intenció
de fer com Carles Porta
amb Crims,
d'intentar aportar
proves noves
que poden portar
a l'opertura
d'un cas
que estava tancat
per falta de proves,
simplement expliquem
que fa 22 anys
va haver-hi aquest cas
terrorífic,
tremendo,
al centre de Rubí,
que a vegades
la gent que ve per aquí
diu,
jo no sabia
que això havia passat.
Doncs sí,
i tenim casos
molt propers
que anirem parlant
els següents mesos.
Per exemple,
el mes següent
tenim un molt escabrós
d'un cos
que es va trobar
decapitat
i descombrat.
No m'expliquis més,
no m'expliquis més
perquè m'ha passaré
tot el mes nerviosa.
No ho explicaré més més.
No pot ser,
estaré tot el mes
que estaré a punt
de telefonar-te
i dir-te
no t'ho diré.
No t'ho diré.
Molt bé, Xavi,
moltíssimes gràcies
per dur-nos
aquests casos
que desconeixem
i que han passat
al llarg de la història.
Al llarg de la història.
A Rubí,
moltíssimes gràcies
per ser-hi aquí.
A vosaltres.
Fins al mes mirem.
Adeu, adeu.
Adeu.
Is here.
Is here.
Tot el que passa a la ciutat
t'ho explicarà Ràdio Rubí.
La primera en informació local.
Sempre al teu costat.
I quan sentim aquesta cinto
ens posam a fer esport
perquè arriba el Sisko Lara.
Hola,
és que estava ara jo parlant
amb el José.
Bon dia, eh?
De qüestions nostres
d'històries de...
Parlar no fent gestos.
Històries d'abuelo Cuchufleta.
Ah, bueno, bueno.
Meves, eh?
Que ell és encara molt jove.
Sí, sí,
no preguntaré per aquestes coses.
No les vull sebre,
ja ho sabeu.
Jo,
les vostres coses
no les vull sebre.
Sisko,
tenim uns minutets.
Explica'ns
què vens a contar-nos avui.
Vols saber coses
de l'esport Rubí.
Vull saber coses
de l'esport Rubí.
Venim dels successos
i ens anem als esports.
Sí,
hi ha un altre tipus de successos
que són els que passen
sobre una pista,
un terreny de joc,
un espai
on diferents equips
doncs miren de guanyar,
no?
Doncs en aquest cas
no parlarem exactament d'això
sinó de la presentació
d'un...
Eh,
és per canviar,
clar,
no?
Vale.
Eh,
l'ho he puesto
todo tan bonito
que...
Doncs mira,
això no.
A veure,
fora.
Això no t'ho explica.
No,
no parlarem avui.
Avui sobretot
aprofundirem en la temporada
que afronta
el Club Natació Rubí
en la seva secció
de Waterpolo.
Tindrem al migdia
el Dani Gómez
que és el gran responsable,
l'home de referència
del Waterpolo Rubínenc
que clar,
evidentment és a través
del Club Natació Rubí.
Al migdia l'escoltarem
doncs per parlar
del que serà
la campanya
amb de nou
l'equip femení
a la Primera Nacional.
Feia una dècada
que no jugava
en la categoria inferior
al conjunt Rubínenc.
Sempre havia estat a l'elit
en aquests últims 10 anys.
En guany Primera Nacional
i a veure si aconsegueixen
de nou l'ascens.
Com a mínim
equip hi ha
amb el Carlos Ligero
al capdavant.
També parlarem
del masculí
amb el Rui Tiago
que torna a la banqueta,
amb les aspiracions
de no patir
per la permanència,
amb el canvi
d'ubicació de piscina.
Ja no jugaran
a Molins de Rei
sinó que ho faran
a Sabadell.
A més,
al final ha estat
per obligació
perquè han tingut
un problema
a la piscina
del Molins de Rei
i s'haurà d'arreglar
i per tant
els de Molins de Rei
ara vindran.
Sí,
aquelles coses
que passen
amb l'esport.
Vaja,
que de tot plegat
ens explicarà
com va
el Dani,
a més.
Ui,
està sonant
ja psicodèlic,
eh?
I encara estem
a dimecres.
A veure si podem
també parlar
una miqueta
sobre aquest canvi
d'usos
en els quals
s'inclou
el municipal
de Can Rosers.
A veure si això serveix
perquè la piscina
s'ampliï,
tot i que això
seria a llarg termini.
Tema principal
del programa d'avui
però també ens aturem
en el partit d'ahir
de l'Olímpic
que en faig joc.
El Bé va jugar,
el filial
de l'Olímpic
va recuperar
el partit
que hauria d'haver jugat
a diumenge,
aquest no,
l'anterior a casa.
Aquestes no recuperant partits
perquè es van ajornar
moltíssim.
Sí, sí.
Mira,
el de la Unió Esportiva
Rubí encara no té data.
Exacte.
I no s'han posat d'acord
els dos equips,
Rubí i Martínenc.
Suposem,
o se suposa
que quan passa això
que al final decideix
el comitè de competició
buscarà
un cap de setmana
que estigui lliure
i així senyalo al José
també perquè
probablement
si no canvia la cosa
serà el 6 de desembre
quan es jugui aquest partit
que és dissabte,
dia festiu
perquè amb el pont
normalment de desembre
doncs no...
No s'acostuma a jugar.
No s'acostuma a jugar.
Bé, doncs...
Olímpic.
L'Olímpic, sí,
que estàvem aquí,
que ens havíem anat
cap a la Unió Esportiva Rubí
i guanyava 3 a 2
a l'escola de futbol
basa Ripollet.
Dos partits,
dues victòries,
grup 7 de competició
en tercera catalana masculina.
Per tant,
les coses que van força bé
per a l'equip del Fran Moreno
que està funcionant
a la perfecció,
que ha arrencat de meravella.
Tothom parla molt bé
d'aquest equip.
Jo no l'he pogut veure
perquè la setmana passada
coincidia d'horari
amb d'altres partits
que seguia
i l'anterior
estava, doncs,
al partit ajornat.
Per tant,
encara no l'he vist
però, vaja,
manté base de l'any passat
que va fer molt bon paper
al grup 13.
Per tant,
la cosa pinta molt bé
en aquesta temporada
tot i que el grup 7
sempre és més complicat.
És el Vallès Occidental,
un grup més exigent
a nivell físic,
per dir-ho d'alguna manera.
Per això és més complicat?
Sí.
Els altres són més fluixets,
vols dir?
No, no,
és que siguin més fluixets,
és que no hi ha,
diguem-ne,
tanta duresa física
a l'hora del joc,
es plantegen
més partits de toc de pilota
en aquest,
el físic és més important
que no pas potser
el joc de pilota
com en d'altres grups.
Molt bé, Sisko,
doncs moltíssimes gràcies
per donar-nos
tota aquesta informació.
N'estarem pendents
avui al migdia
de tot el que heu d'explicar
al programa.
Perfecte.
Fins demà.
Adéu-siau.
Adéu.
I avui,
1 d'octubre,
d'aquí és l'aniversari
Glòria del Mas.
Bon dia.
Bon dia, Pamela.
Julie Andrews,
la legendària actriu britànica
coneguda per
The Sound of Music,
fa 88 anys.
Brie Larson,
estrella nord-americana
de pel·lícules
com Capitàn Marvel,
compleix 36 anys.
L'actor és Aï Morales,
amb una extensa carrera
a la televisió
i al cinema,
fa 61 anys.
I per acabar,
Matthew Daddario,
jove actor de sèries
com Shadowhunters,
compleix 38 anys.
I arribem així
a la final
d'aquesta segona
hora
de la Rubí al dia,
però ja sabeu
que no heu de marxar
perquè ara ve
la Tartúlia,
una Tartúlia
en la qual
es xerrarà
d'aquest 1 d'octubre
i de la violència
vicària
que s'inclourà
dins del delicte
de la Codi Penal.
Avui venen
a la Tartúlia
Vicent Rabadan,
Josep Maria Pijuan,
Rosalia Biader
i Montse Clemente
i després de la Tartúlia
tampoc vos anigueu
perquè ve la Lídia Martín
amb tota la informació
de la marxa infantil.
Nosaltres ho deixem aquí
i vos deixem
en la recomanació
del Robert Fernández.
Bon dia,
recomanacions musicals.
Atenció,
perquè des d'avui
i fins al divendres
farem recomanacions
vinculades al festival
Quilòmetre Cat Rubí,
un festival que té
els catarres
com a caps de cartell.
Repassarem les formacions
que protagonitzaran
aquesta jornada
tan especial.
Diuen que serà
el festival musical
de Tartúlia Rubí
nascut per a promoure
la música en català
i impulsar bandes emergents.
El Quilòmetre Cat Rubí
serà una cita
amb la millor música
en directe
que, a més,
a la vegada,
doncs vol ser
una plataforma de difusió
per a grups emergents
de la ciutat.
Avui
escoltarem
aquests nois,
els virtuosos
Golconda.
Golconda,
que els coneixem
molt bé
en el Rubi Sound
perquè van protagonitzar
un dels festivals,
el Festival Rubi Sound Rock
de fa un parell
de festes majors.
Us en recordeu?
Quin gran festival,
quina gran actuació.
Els Golconda
van néixer
del retrobament
entre Luca Palazzo
i Miquel Martínez
que entre el 2012
i 2015
van donar
més de 80 concerts
per tota Europa
amb el seu anterior projecte.
Golconda
està format
per músics
amb 15 anys
d'experiència
en infinitats
de formacions
de rock,
folk
i música negra.
I allà trobem
un altre gran músic
que a més a més
rubinenc.
És el Gerard Tort,
baterista de la banda.
Sí,
el Gerard Tort,
el dels Empty Cage,
els del Killing Heads
i els d'altres formacions
perquè
aquests músics
són molt
polifacètics
i militen
en diferents formacions.
Doncs,
recordeu,
aquest 17 a 4 d'octubre
a la Rambla
del Ferrocarril
Quilòmetre Can Rubí.
Per exemple,
amb els Golconda
a partir de les 20 hores.
Molt recomanables.
Són molt bons
i en directe
són espectaculars.
Us ho puc ben assegurar
que van protagonitzar
el Festival Rubí Sound
i encara me'n recordo
va ser una gran nit.
Per cert,
els Golconda
fa uns quants mesos
van publicar
un nou treball
del qual
escoltarem
un senzill
ara mateix.
Això que escoltem
porta per nom
Totem
i ens dona
una gran vista
del que faran
amb view en directe.
No us ho perdeu
el proper
4 d'octubre,
dissabte 4 d'octubre
a la Rambla
del Ferrocarril
Quilòmetre Can Rubí
amb formacions
com Golconda
de la qual
escoltarem ara
el darrer senzill
publicat
Motio.
ants
gr הח
cercel
que
places
per
enting
o'ctubre
sine
d'octubre
lent
e'octubre
Margaret
de la
de
nei
Nina
Trula
Cr
CN
solutions
nos
ir
r
pactler
pqRS
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!