Passen quatre minuts de les 9 del matí i començant aquesta segona hora del Rubí al dia d'aquest dimarts 11 de novembre. Avui conversarem amb la regidora de Serveis Socials, Mari Carmen Alarcón, i també amb la directora de l'àrea de Drets Socials, Encarna Medel.
per explicar-nos tots els detalls sobre el nou reglament de prestacions econòmiques d'urgència social de l'Ajuntament. Després tornarem a conèixer més detalls sobre com funciona la sindicatura de Greuges de Rubí amb el nostre síndic, amb el Carles Alujo. Arribant a les 10 del matí, els companys d'esports ens faran una...
resum de tota l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem qui fa anys avui i acabarem amb la recomanació musical del Robert Fernández.
A les 10 arribarà la Tartuli conduïda amb Belén Tierno, que analitzarà l'actualitat amb Gerard Moreno, Ania García, Martí Pujó i Sole Espósito. A partir de les 11 del matí, la Lídia Martín xerrarà amb en Joan Manel Santpons i el Lluís Pernes de l'Aula d'Estenció Universitari per saber quina serà la programació d'activitats fins a finals d'any.
I després, el nostre farmacèutic de referència, Martoro, acompanyat per la farmacèutica i nutricionista Celia Pla, ens explicaran què és la diabetes i com es pot viure de manera natural amb ella. Comencem!
El de Reble Municipal, el del mes d'octubre, es va aprovar de manera inicial el projecte de reglament de les prestacions econòmiques d'urgència social de l'Ajuntament de Rubí. Per conèixer tots els detalls, tenim en nosaltres, com dèiem, la regidora de serveis socials, Mari Carmen Alarcón, i la directora de l'àrea de drets socials, Encarnamedel. Bon dia i benvingudes a les dues. Bon dia.
Moltes gràcies per ser-hi aquí, per ajudar-nos a entendre un reglament que és complicat i ampli. Per què s'ha considerat redactar aquest nou reglament de les ajudes econòmiques de caràcter social?
Per posar una mica en context, l'objecte principal d'aquest reglament és regular les prestacions econòmiques d'urgència social i l'Ajuntament té la competència pròpia per aturgar i regular aquestes prestacions.
que la seva finalitat és la d'atendre situacions puntuals, situacions urgents i de necessitat de subsistència bàsica, com pot ser l'alimentació, el vestit o l'allotjament, a persones que es troben en situacions
de dificultat i que no tenen els recursos necessaris per fer front a aquestes situacions i tampoc estan en disposició de rebre'ls per altres fons o trobar-les per altres vies. Llavors, aquestes situacions s'han d'atendre sense cap retard i de la manera més agil possible.
Amb el reglament actual, el reglament vigent que és de l'any 2015, aquestes prestacions econòmiques tenen la consideració de subvencions i llavors es gestiona sota la llei de subvencions. Vaig posar el mateix exemple al ple, el procediment per atorgar, per entendre una mica què és el que ens ha portat realment a la necessitat d'aquesta revisió, el procediment per donar una subvenció econòmica, per exemple, a una entitat esportiva de la ciutat
és el mateix que el que es necessita per donar una ajuda a una prestació econòmica tan puntual o tan urgent com pot ser la compra de bolquers per un nadó en situació de necessitat. Llavors, l'experiència adquirida amb el reglament vigent, fins ara encara vigent, posa damunt la taula que és un sistema poc eficient, poc àgil i poc flexible com aquesta tipologia de prestacions requeriria.
Clar, perquè quan es demanen les subvencions, clar, aquest té un termini més ampli a l'hora d'adjudicar-les que no, en aquest cas, quan tenguem aquest reglament. Quin és aquest termini? Quan tarden? Si és d'urgència, ha de fer molta via, no?
Aquest reglament també té un procediment d'urgència, té dos procediments. El reglament actual té el procediment ordinari i té el procediment d'urgència. En principi, el procediment d'urgència és relativament àgil, el que passa és que darrere d'aquesta urgència es tramita tot un expedient administratiu
que implica les mateixes obligacions, o sigui, diguem que és generador de drets pels beneficiaris, però al mateix temps és generador de moltes obligacions. Totes les obligacions que marca la llei de subvencions. De fet, és un tràmit molt feixuc i nosaltres ja per autoregar subvencions a entitats, de vegades estem molts mesos, imaginat,
la manca d'agilitat que realment implica per les ajudes d'urgència social o les ajudes de les prestacions socials en general. Si no hi ha incidències, el procediment d'otorgament ordinari pot estar en el marge, se pot concedir en el marge d'un mes, mes i mig, però que hi hagi algunes qüestions que interfereixin en el procediment, com pugui ser que la persona tingui algun deute emissenda, que hi hagi alguna multa pendent,
o que no hagi acreditat la justificació degudament complementada d'ajuts anteriors, doncs això ja atura el procés. El que contempla la llei actual és que no podem aturar processos quan es tracta, com bé deia la regidora, de necessitats bàsiques de subsistència que són necessàries, no només per satisfer necessitats ordinàries de les famílies, sinó
qüestions que posen en joc la seva dignitat personal i la seva subsistència. Per tant, el que assegura aquest nou procediment és, com deia la regidora, és un procediment ràpid, flexible, àgil, flexible i molt més adaptat a les necessitats dels ciutadans de Rubí.
I de quins terminis estaríem xerrant de concessió d'aquests ajuts? Tot el procediment, nosaltres hem de garantir un procediment administratiu, igual que en qualsevol altre tràmit o qualsevol altre procediment administratiu. Hi ha una sol·licitud, després de la sol·licitud hi ha una valoració, la valoració s'inscriu, la fa un professional del treball social o de l'educació social, i per tant aquesta prestació es determina en el marc d'un pla d'atenció individual...
que té uns objectius, que té unes propostes, unes propostes d'accions, unes indicadors d'avaluació, com qualsevol pla de treball. En principi això porta un temps i després s'ha de fer tota la tramitació administrativa, però calculem que si no hi ha cap impediment en dues setmanes pot estar concedit.
També volem introduir, malgrat que són prestacions d'urgència, també podem introduir algun mecanisme d'excepcionalitat en cas que siguin necessitats imperioses, que requereixin una resposta immediata a valoració del professional. Per tant, podria ser molt immediat, podria ser en un o dos dies, que se'ls hi pogués...
o atorgar aquesta... Déu-n'hi-do, és un canvi molt, molt important, eh? Sí, sí, sí. I és una... Clar, perquè estàvem xerrant d'un mes i mig i passant fins i tot, en el cas extremadament urgent, a dies. Sí, sí, perquè a més tampoc hi ha tantes... Diguem que hi ha molta... El canvi de procediment és un canvi conceptual important, és un canvi de paradigma en el que...
La relevància ja no està en la tramitació administrativa sinó en les necessitats de la persona i com s'especificen aquestes necessitats en el seu pla de treball individual. Això és molt important i per tant la potestat que té el professional de l'atenció social ara és molt superior amb aquesta nova proposta
que la que té en el procediment administratiu del reglament d'ajudes socials, on intervenen intervenció, fiscalitzant, com fiscalitza qualsevol altre expedient, hi ha diferents processos administratius que són de caràcter burocràtic, lent i feixuc. Quin impacte ha tingut la modificació legal del 2020 en la decisió de redactar aquesta nova norma?
Doncs bé, va ser l'any 2020 quan s'introdueix aquesta disposició tercera adicional i realment el que introdueix aquesta disposició és un aclariment en relació
a les prestacions econòmiques que regula aquesta pròpia llei. I llavors defineix que aquestes prestacions econòmiques d'urgència social no tenen la consideració ni d'ajut ni de subvenció.
Precisament pel seu caràcter assistencial. De fet, això és el punt d'inflexió, realment és el moment que permet i alhora obliga a poder fer una revisió profunda del reglament vigent municipal.
I es tindran en compte models o referències d'altres municipis en aquest reglament concret de la nostra ciutat? La veritat és que, malgrat aquesta disposició adicional tercera de la llei de prestacions socials data de l'any 2020, som un ajuntament bastant pioner en l'establiment d'aquest canvi de modalitat d'ordenança, reglament, perquè...
en el marc de... és complicat per arribar a decidir. És una decisió estratègica que té moltes implicacions. Implicacions, en primer lloc, de directrió política, que sempre van a favor de satisfer les necessitats de la ciutadania, però després la parella administrativa implica el compliment d'altres normes. Hem arribat a configurar una comissió de treball
amb professionals de l'àmbit social, però també amb representació dels diferents habilitats nacionals, serveis jurídics... És necessari un consens que requereix de sortejar molts obstacles des del punt de vista administratiu, perquè estem parlant de la llei de serveis socials o de la llei de prestacions socials, però tenim altres lleis que són reguladores de tot allò que desenvolupem o gestionem des de l'Ajuntament.
I per tant, aquí hem necessitat pactar algunes alternatives al reglament. Per exemple, hi ha una qüestió que ha sortejat la dificultat que es dona moltes vegades perquè les persones justifiquin, perquè a vegades les persones no estan en disposició per les seves dificultats socials o de salut mental o diferents qüestions que tenen a veure amb la seva realitat.
no estan en condicions de justificar les ajudes en el termini que es requereix. Si aquestes ajudes no estan justificades, la intervenció diu que no pot disposar d'una altra ajuda fins que això no es justifica. El que farem en aquest cas, i això ha estat una proposta, després de molts debats i diàlegs amb l'interventor i amb les habilitats nacionals,
és fer unes instruccions executives anuals amb les que la regidora decretarà quines són les tipologies, els imports i les condicions per poder otorgar les ajudes en un període determinat. Amb aquest decret de la regidora sortegem la possibilitat que en algun moment, perquè sempre demanarem la justícia, les persones han d'acreditar una situació, l'han d'acreditar justificada documentalment,
i després han de justificar les ajudes. Però si es donés una situació amb la que no pogués ser per raons X, que poden haver-hi moltes contingències o situacions diverses, aquestes instruccions executives venen a substituir la possibilitat de condicionar la justificació no ajut si hi ha una necessitat social bàsica i de subsistència i urgència.
I a més, aquestes instruccions executives, el reglament preveu que es revisaran anualment. Per tant, això també és un fet molt important que ens donarà i ens permetrà estar contínuament adaptats a la realitat social canviant en la que vivim. I llavors aquests criteris els podem tenir contínuament actualitzats.
Per tant, soc conscient que ja no passa actualment, però amb aquest reglament encara sereu més exhaustius i evitareu deixar penjat a ningú mai. O sigui, vos permet donar-li un millor servei a tots aquells que ho necessiten. Sí, des de la part, diguem...
nuclear del reglament. Ara també ho fem. Ara estem atenent aquestes necessitats sempre en el marc de l'urgència i en el marc de l'excepcionalitat, però es genera moltes dificultats a nivell intern. Moltes dificultats. I això genera molt tràmit burocràtic també per part de tot un equip de professionals que estan treballant per assolir un objectiu que s'acaba assolint, perquè és veritat que no deixem les persones sense aquesta cobertura,
on no arribem nosaltres, també arribem a través de la col·laboració de les entitats socials de Rubí, que tenim diferents convenis de col·laboració com a Ajuntament, però no des de l'essència del reglament, sinó des de tots aquells itineraris que hem de fer per aconseguir assolir aquest objectiu i molts esforços per part de tots els equips de treball, per part dels professionals de serveis socials, tant els equips d'atenció social com els equips de la part més administrativa.
Per tant, també millorarem un poc la feina dels professionals que es dediquen amb cos i ànima però amb una ajudeta tot va millor. Sí, simplifiquen molt el procediment. Serà un procediment bastant més àgil i bastant més eficient.
A banda de tots aquests canvis i aquestes diferències, aquestes millores que es fan amb el reglament, hi haurà canvis també de tipologies a les ajudes aquestes que ens dèieu? No sé si ja teniu tipificats aquests canvis. Quins seran? Per posar alguns exemples.
No, les tipologies eren les mateixes perquè són... El nostre reglament l'actual ja es va fer a consciència i les tipologies que va establir en funció del bagatge professional i de les diagnoses que es van fent de les necessitats de...
de les persones que tenim als serveis socials estan molt establerts. Les tipologies són la suficiència material, l'atenció a la infància, que és prioritària, el que té a veure amb el suport a necessitats en matèria d'habitatge, que hi ha moltíssims. Amb la crisi de l'habitatge que tenim actualment hi ha moltíssimes...
situacions d'emergència habitacional o suports també a l'habitatge de les persones que no han perdut el seu habitatge però que sí que tenen moltes dificultats per poder fer front a les despeses, cures i tractaments, després acompanyament a la inserció perquè sí que és veritat que qualsevol ajuda...
material està lligada a un pla de treball on les persones han d'anar adquirint de forma progressiva autonomia i la qüestió central nuclear per poder ser autònom és poder accedir al mercat laboral i llavors tot aquest acompanyament i això de vegades implica donar suport amb el transport a determinats entrevistes de feina, fer certs acompanyaments, aquí hi ha també
algunes ajudes i altres necessitats puntuals, urgents, o hi ha un altre que permet atendre altres necessitats més puntuals. S'ha previst algun mecanisme per fer-ne el seguiment i avaluar l'impacte que tendrà aquest reglament?
El mecanisme és la pròpia avaluació i treball d'avaluació contínua dels serveis socials i com això se reflecteix en unes memòries i amb l'avaluació dels propis equips, els equips de treball. Tots aquests processos estan molt sistematitzats, tot queda registrat.
Llavors, aquestes ajudes tan subjectes a un pla de treball que té un sindicador, llavors el que veurem és com impacta amb tot, amb nombre d'ajuts, amb accessibilitat als ajuts, amb periodicitat en els terminis dels atorgaments, amb seguiment... Si nosaltres, de fet, tenim una base dades on registrem tot i podem explotar les dades, llavors aquí sí que podrem fer...
segurament comparatives. Quins són els pròxims passos fins a l'aprovació definitiva d'aquest reglament? Bé, doncs ara que tenim l'aprovació inicial, el que s'ha de fer és aquesta aprovació, aquest acord inicial de ple i el projecte del reglament, s'ha de sotmetre a informació pública.
perquè es puguin formular al·legacions o reclamacions. Llavors, durant un període mínim de 30 dies. Si durant aquest període no es reben al·legacions o reclamacions, aquest acord inicial, aquesta aprovació inicial, es deve automàticament definitiva.
Si sí que hi apareixen, llavors aquestes al·legacions o reclamacions s'han d'avaluar amb una comissió específica per admetre-les o no. I finalment aquestes, les que hagin estat admeses, s'han de resoldre en paral·lel amb l'aprovació definitiva amb un nou acord plenari.
Llavors, un cop tenim aquest acord definitiu, aquesta aprovació definitiva, per una via o per l'altra, passem al temps de publicació als botlletins corresponents i de les comunicacions oficials tant a Generalitat com a l'Administració General de l'Estat. Llavors, 15 dies després d'aquesta comunicació és quan el reglament entra en vigor.
I sabem... Sí, però veiem... Calculem que podem estar amb el gener del 2025, amb el 26, amb el reglament vigent. Això és ja? Ja. Sí. D'aquí no res, eh? El gener del 26. Sí. Més coses. No sé si teniu pensat fer alguna mena de difusió perquè...
De vegades és difícil saber que existeixen aquests recursos, no? No sé si tota la ciutadania sap que existeixen... En principi, en relació a aquest reglament, no tenim previst cap mena de tipus de...
de comunicació a nivell ciutadania general, perquè és una tipologia molt específica i considerem que seran els referents, els tècnics professionals, els qui donaran la informació necessària als usuaris de serveis socials afectats, corresponents. Entenem que a nivell general... Clar, és que...
Més que és una prestació, per suposat, adreçada a les persones que tenen necessitats, a la ciutadania que té necessitats, però aquestes persones, en principi, ja estan detectades en la xarxa de servis socials, que és molt àmplia.
Llavors, la prestació és un element més que té un caràcter instrumental per poder desplegar tot l'acompanyament de la persona i el seu pla de treball, però en realitat això està adreçat a les persones que estan en seguiment als serveis socials, que és un sistema que va rebent i acollint de forma permanent persones de Rubí. Vull dir, alguns surten del sistema, afortunadament, perquè...
adquireixen altres possibilitats en els seus trajectes vitals, però entren i surten persones al sistema. Llavors, és una prestació que està adreçada a aquestes persones que estan en seguiment dels servis socials, que tenen un expedient i que tenen uns professionals de referència que fan un acompanyament. Llavors, tota aquesta informació de les persones que realment accedeixen a aquestes prestacions les traslladen i les treballen els professionals de referència.
I quin impacte esperau que tingui aquest reglament i com creieu que contribuirà a millorar l'atenció a les persones en situació de vulnerabilitat?
En principi, el fet de desburocratitzar i de posar el pla d'atenció al centre i que el propi reglament posi el pla d'atenció al centre de la relació assistencial ja implica una millora qualitativa molt important. Perquè ara anem darrere de la gestió permanent. Els servis socials també hem caigut en...
ens hem quedat molt atrapats en el paradigma de la gestió, nosaltres com a servis socials, no de Rubí, sinó els servis socials en general, perquè també hem de donar resposta a tots els ordenaments jurídics que afecten a les administracions públiques. Llavors aquí tenim realment unes dificultats per poder donar prioritat al que és l'essència de la nostra funció.
Que hi hagi un reglament que estigui posant al centre el pla de treball com a marc regulador que determina i que legitima que es doni una prestació, que la prestació estigui condicionada per aquest pla d'atenció social, és un salt qualitatiu en l'atenció de les persones. A part del que dèiem, de l'eficiència, dels terminis, de l'agilitat i la flexibilitat.
Ja per acabar, perquè ens quedem sense temps, quins... Anem a mirar un poquet el futur. Aquest reglament ja és un projecte molt important i que, com dèieu, millorarà moltíssim l'atenció, però quins altres projectes o millores impulsareu des de l'àrea de drets socials a curt termini? Si es pot explicar o fer algun avançament, eh?
A nivell molt general i resumit, el treball permanent, evidentment, a la cobertura de necessitats bàsiques, que això és el dia a dia, però potser els tres àmbits, amb més possibilitats a curt termini de poder desenvolupar noves línies, és bàsicament l'atenció als ensayerisme, és un àmbit on actualment tenim moltes necessitats i estem treballant en el desplegament de nous recursos,
l'atenció a la infància en risc social, amb tot el desplegament del servei d'intervenció socioeducativa, i en l'àmbit de l'atenció a la gent gran, treballar en l'ampliació del SAT, del servei d'atenció a domicili, i en la mesura del possible de les places de residència. Són els tres àmbits generals on podem a curt termini tenir més objectius a desplegar.
Molt bé, doncs amb aquests projectes de futur i amb tot aquest nou reglament, a veure si el podem veure, que pugui veure la llum al gener del 2026, vos donem les gràcies per venir avui aquí a explicar-nos com funcionarà tot. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Torna l'Estelma i Luis de Ràdio Rubí. Quarta temporada de l'Inspira't i encara no ens han censurat. Això ja és un èxit. Amb Cuca Fernández i Carme Moreno descobrirem nous projectes, històries i persones que ompliran la teva setmana d'inspiració. Escolta'ns tots els dimarts de 6 a 7 al 99.7 de l'AFM o a radiorubí.cat i que la inspiració t'agafi o no treballant. Inspira't!
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre.
Vols publicitar la teva empresa a Ràdio Rubí? Truca'ns i busquem la millor opció per donar a conèixer el teu negoci. Ràdio Rubí amb el comerç de proximitat.
Duel inèdit per a la Unió Esportiva Rubí. Aquest dissabte tarda visita un ciudad cooperativa amb qui mai s'ha enfrontat al llarg de la història. T'esperem a Ràdio Rubí a les 6 de la tarda.
I una última hora, perquè ara mateix connectem amb Patri Díaz, perquè segons informen els Mossos d'Esquadra, està en marxa un dispositiu rubí per desmantellar una trama criminal especialitzada en estafes financeres. Bon dia, Patri. Què ens pots explicar? Molt bon dia, Pamela. Bon dia a tothom. Doncs mira, em trobo just davant dels pisos que...
han entrat a escorcollar els Mossos. Estic a la carretera de Sabadell número 57 perquè us situeu al costat del parc de la Serreta. De fet, els Mossos d'Esquadra acaben de marxar fa uns minutets i ens explicaven que aquí la seva feina ja ha conclòs, en el cas de Rubí. Estan investigant una trama criminal d'estafes
que podríem incloure dins del que anomenem l'àmbit immobiliari. S'està fent aquí a Rubí, també s'està fent a Manresa, per tant aquesta investigació és molt més àmplia, i fins i tot a Sevilla. S'han desplaçat algunes unitats dels Mossos d'Esquadra fins a l'altra banda del país, fins a Sevilla, perquè aquest entramat és molt més complicat.
Hi ha diferents equips d'investigació.
Segons ens expliquen els Mossos d'Esquadra, no ens poden explicar gaire més perquè l'operatiu està en marxa, diguéssim, com que no està acabat, no ens poden donar més detalls i estar sota secret d'actuacions ara mateix, aquest cas, però si us ho podem confirmar,
perquè estem just davant que s'han produït aquestes entrades i encara queda per aquí algun mosso d'esquadra de l'equip d'investigació perquè ens entenem els que no van uniformats. Vaja, perquè tothom ens entengui que encara estan per aquí i acaben de tancar algunes qüestions, però ens han comentat que de seguida ja marxen
aquí a la carretera de Sabarell número 57, ara mateix l'han donat per acabada. Per tant, hi ha hagut, entenc que hi ha hagut escorcolls, però no hi ha hagut detencions, eh? No ens han pogut explicar res, perquè li hem preguntat als Mossos que estan aquí, però clar, de moment ens comenten que no poden confirmar ni no confirmar res, diguéssim, per dir-ho d'alguna manera, perquè encara està oberta aquesta operació, per tant, fins que no s'acabi,
no ens podran donar més detalls. L'estona que jo he estat aquí, jo no he vist que se'n portessin a ningú. Per tant, no podria confirmar si jo no han detingut algú per l'estona que estic aquí, però, òbviament, els Mossos, a mesura que passin les hores o al matí i baixar, ens aniran confirmant totes aquestes informacions quan ja l'estiguin, evidentment, quan s'hagi acabat aquesta actuació. Molt bé, Patri, doncs moltíssimes gràcies per dur-nos aquesta última hora. Bona feina. Fins ara.
Quina és la millor cançó de la història?
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
I avui tornem a tenir una nova secció de la Sindicatura de Greuges de Rubí. Tenim en nosaltres un dia més la síndic de Rubí, el Carles Alujo. Bon dia i benvingut. Bon dia, Pamela.
Què ens dus avui? De què xerrarem? Explica'ns. Avui fem un pas més per conèixer la sindicatura i la voluntat de la secció d'avui és entrar una miqueta al detall amb els tipus, o sigui, grans trets, els dos grans tipus d'expedients que tenim. Els que s'obren per una visita que ens fa algú a la sindicatura o els cobrim directament la pròpia sindicatura.
Ara vaig a fer-te una pregunta que se m'acaba d'ocorrer. Què tens, més expedients de gent que ve o els que obriu voltros? Clarament els que ve la gent. O sigui, cada persona que ve, i que jo considero que el relat que ens porta, que les proves que aporta durant la visita, hi pot haver, o hi ha el dubte que hi pugui haver un greu ja, s'obre un expedient.
Per exemple, l'any passat em sembla que vam fer gairebé 90 llargs d'expedients i d'aquests 90 llargs només dos els vam obrir d'ofici per la sindicatura. Per tant, qui marca el dia a dia i els passos que fem és la gent que ens ve a veure.
Molt bé, doncs comencem explicant aquests expedients, el recorregut, com van aquests expedients. Què comencem? Per les persones que venen o per l'altre? Quin vols? Començarem per les persones, perquè bàsicament són dos els tipus d'expedients que obrim. Un, quan ve una persona, un col·lectiu, una entitat, una empresa...
i ens explica quin és el problema que tenen. Si per la documentació que porta veiem que és possible que hi pugui haver un greu ja, doncs llavors acceptem aquest cas i comencem la pròpia tramitació.
Perquè hem de dir que el fet de venir al síndic no fa que s'obri automàticament un expedient. Primer es valora i es decideix si hi ha aquest greuge o no, perquè moltes vegades les persones pensen que hem tingut un greuge i després tampoc no és així, veritat?
Sí, i per tant per això és important acompanyar amb documentació quan algú explica què és el que li ha passat, però després també, ara no recordo, però potser estem en un 40%, un 45% de totes les visites que tenim al cap de l'any.
no comporta en l'obertura de cap expedient, sinó que és un assessorament. Gent que té molt clar el que li ha passat i es vol queixar, però potser resulta que li falta presentar la instància inicial. Alguns altres que han presentat la instància, però encara no han passat els tres mesos que té l'Ajuntament per respondre. D'altres que...
confiaven que potser des de la sindicatura podíem fer alguna cosa, però resulta que si no està directament l'Ajuntament implicat no podem atendre la queixa i potser l'hem de derivar a algun altre servei o a algun altre espai. Per tant, el que sí que té assegurat venir a la sindicatura és que escoltarem a les persones i a partir d'aquí anem derivant cap a un lloc o cap a l'altre.
A veure, que t'he interromput abans. No, tranquil·la. Com és aquest procediment? La gent ve, aporta les proves i a partir d'aquí...
Si considerem que al llarg de la visita està ben explicat el que ha passat i s'han complert els terminis d'haver-se queixat formalment a l'Ajuntament, que hem passat tres mesos i que l'Ajuntament no ha donat resposta, o que dintre d'aquests tres mesos l'Ajuntament ha donat resposta però aquella persona considera que la resposta que li hem donat no s'ajusta al que ella plantejava, a partir d'aquí nosaltres acceptem aquesta queixa i obrim l'expedient.
Amb les proves que ens aporta l'adjuntem al document, fem un primer document que és d'admissió de queixa, que deixa constància del dia que ha vingut, una exposició del seu relat, i a partir d'aquí creem un altre document, que és el de requeriment d'informació a l'Ajuntament,
on se li pregunta a l'Ajuntament, se li exposa de qui ha anat la visita i quina és la queixa que té la persona. I a partir d'aquí, en funció de cada cas, a vegades amb una pregunta n'hi ha prou, a vegades en fan falta cinc per acabar de resoldre la situació que ens ha plantejat la persona.
A partir d'aquí, com nosaltres preguntem, l'Ajuntament té per reglament 30 dies per respondre aquestes preguntes que fem, i un cop tenim la resposta, que no sempre és dintre d'aquests 30 dies, tenim encara l'opció de repreguntar si, arran de la informació que ens facilita l'Ajuntament, conèixer algun detall més. Un cop tenim la versió de la persona del primer dia que ha vingut, la resposta de l'Ajuntament...
a les nostres peticions, aquí és arribament de resoldre l'expedient i aquí podem tenir des de decidir que no hi ha hagut un greuge i que per tant l'Ajuntament ha actuat correctament,
que sí que hi ha hagut un greuge, que pot ser total o que pot ser parcial, i després també hi ha una tercera via que durant el procés de preguntar sobre aquell cas, l'Ajuntament diu és veritat, ho tinc pendent o tenia previst fer això i farem aquesta actuació. Llavors en aquests casos el que fem és que no hi ha ni no greuge ni greuge, sinó que tanquem l'expedient que estava en tràmit
perquè considerem que l'actuació municipal ha atès de bones a primeres la pregunta o la queixa que feia la persona i que, per tant, no cal continuar exprimint més, sinó que es considera tancat en tràmit perquè l'Ajuntament dona resposta al que plantejava la persona. I el termini, no sé si tens un termini mitjà de resolució d'aquests expedients.
Pregunta estrella, eh? Mitjà, mitjà no el tinc, però podem anar tranquil·lament a sis mesos. Hauria de ser amb un, però malauradament costa molt tenir resposta. Per exemple, ara teniu aquí a l'estudi la regidora de serveis socials. Doncs serveis socials és, si no l'únic, dels pocs serveis de l'Ajuntament que respon dintre del termini.
I les vegades que hem tingut queixes relacionades amb serveis socials, dintre del mes hem tingut la resposta. I per tant, per mi aquesta hauria de ser la manera de procedir a tots els serveis. Però és això, per reglament són 30 dies, a la pràctica...
No és això. I després, si em permets, quan ja fem la resolució del cas, quan hem decidit, sobretot quan hi ha un greuge, el reglament ens permet fer uns pronunciaments, que pot ser un advertiment, una recomanació, un suggeriment o un recordatori a l'Ajuntament, per dir, nosaltres considerem que hi ha hagut un greuge amb això, però estaria bé que en altres processos semblants a aquest, en aquest punt es fes aquesta cosa, o recordeu que s'ha vulnerat aquesta qüestió, i per tant, tancar
decidint que hi ha hagut un greuge, però també marcant algun pronunciament per procedir diferent en altres casos per part de l'Ajuntament. Anem ara als expedients que... No sé si vols explicar-me com... Una coseta més, lligat també amb aquests 30 dies que tu deies, o quant tens, o quant tarda l'Ajuntament. Un dels...
un element per poder valorar qualitativament quina és la tramitació que fem dels expedients i per saber si s'ajusta el que diu el reglament, des que vaig entrar a la sindicatura em vaig inventar un índex que és el sindicatòmetre i el que fa és valorar la tramitació de l'expedient
què diu el reglament i què és el que ens passa a l'actualitat, o a la realitat. Llavors, aquí el que fem és la típica valoració de 0 a 10, i aquí valorem tres grans aspectes. D'una banda, si s'ha respectat el termini de resposta per part de l'Ajuntament,
si amb la resposta obtinguda n'hi ha prou o necessitem demanar una ampliació de la informació i si en el moment de tancar l'expedient hem de fer un pronunciament o no.
aspectes positius. Si la resposta és dintre del termini, dona molts més punts. Si amb la resposta que se'ns dona de bones a primeres resolem els dubtes que teníem, dona molt més punts. I si considerem que al moment de tancar l'expedient no cal fer cap pronunciament, això també dona molt més punts.
Amb els dos anys sencers, perquè jo vaig començar a finals del 22, per tant van ser dos mesos que aquí no vam aplicar aquest criteri, però el 23 i el 24, únicament sobre els expedients tancats, que per tant s'han obert i s'ha tancat la seva tramitació, el 2023 era un 5,5 sobre 10 i el 2024 un 5 sobre 10. Aprovat justet, eh? Molt justet.
Però també hem de tenir en compte que l'any 2023 un terç dels expedients no es van contestar, per tant aquest terç està suspès, i l'any 2024 era un 63% dels expedients que no van rebre resposta. Déu-n'hi-do.
Per tant, aquest 63% està suspès, però el sindicatòmetre que el que vol és el que sí que hem pogut aconseguir començar i acabar, poder-li posar aquesta valoració. Llavors és un aprovat just, però la majoria suspenen perquè no han respost dintre dels terminis que fixa el reglament.
Més coses. Passam ara als expedients que op la sindicatura, els que s'obren d'ofici. D'ofici. Tècnicament se li diuen d'ofici, que a vegades també ens perdem amb aquests tecnicismes. Aquests són els que cobrim a partir o bé perquè hi ha una reiteració de casos de queixes que ens venen,
i llavors considerem que la temàtica és prou rellevant com per agrupar-les totes amb una i fer una única actuació, un únic expedient, recollint diferents mostres, o d'altres que passi un fet a la ciutat on, des del punt de vista de les sindicatures, consideri que cal demanar informació per procedir diferents o d'una manera diferent en altres casos.
I en aquests, des de finals del 2022 fins ara, hem obert quatre expedients impulsats per la sindicatura. El primer d'ells va ser sobre el soroll a la ciutat, perquè vam tenir...
en un any una concentració molt alta de queixes tant de sorolls en equipaments municipals com queixes entre veïns, a nivell d'escala o places públiques, i per tant això ens va motivar aquesta primera actuació. Una altra va ser l'aplicació de la taxa local i comarcal de residus,
Aquí per les manifestacions hi va haver, pels dubtes que hi havia de la ciutadania. Aquesta va ser una actuació conjunta entre la Sindicatura de Greuges de Catalunya i la de Rubí. I després n'hem obert dues més. La primera era per les molèsties que ocasionaven les múltiples activitats que es fan a la Rambla del Ferrocarril.
perquè va haver-hi sobretot una activitat que es va allargar fora del permís que tenia, decibels molt alts, i llavors entrada la matinada encara hi havia sorolls, i per tant ens va arribar aquell cap de setmana moltes queixes relacionades amb aquesta activitat, però clar, aquesta era una que el que feia era colmar el got de moltes activitats que periòdicament va aglutinant la ramla del ferrocarril.
I l'última actuació d'ofici que hem fet ha sigut sobre la gestió de les entrades de la festa major. Arran de les cues que hi va haver a la sala per aconseguir entrades pel concert de Rosario, vaig considerar important poder obrir una actuació d'ofici per mirar a veure què és el que havia passat i que, per tant, quan arribi la festa major de l'any que ve es pugui gestionar d'una altra manera. No sé si tens alguna més en marxa. No.
No, no, no, perquè això són d'aquelles coses que el que sí he après és que tu pots planificar-te, oi, voldria parlar d'aquest tema, o estaria al tanto de no sé què, però al final me n'adono que és la ciutat la que ens marca el dia a dia, ja sigui la gent que ve a veure'ns o perquè ha passat X coses.
I, per tant, m'he adonat que no té sentit voler anticipar-me coses que jo crec que podrien passar i que, per tant, m'haig de deixar portar pel que passi en aquell moment i decidir si haig d'actuar o no haig d'actuar. Molt bé, Carles, ens hem quedat sense temps. Moltíssimes gràcies per explicar-nos un dia més els entresijos que diuen en castellà de la sindicatura. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Adeu.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
Doncs res, els esports, Toni Bravo avui. Hola i adeu. Això va directe a la Sindicatura Municipal de Greuges de Rubí. El temps que hi ha per aquí, per esports, és cada vegada pitjor. Vaig directe. No, perdó. Ja l'he dit al Carles Arrujo. Ara queda't que faig aquesta queixa. No t'enrotllis que me quedes en sort. Vinga, som-hi, vinga.
No puc fer ni fer derrates, tampoc, clar. Derrota del Cef Sant Jordi. Anem a parlar de bàsquet a la pista del Bledpuig. 77 a 66 en un partit on van mantenir opcions fins al darrer quart. De fet, anaven en camí del descans els de Joaquim Sánchez. Guanyaven, mantenien 9 punts d'avantatge i amb aquest resultat el Sant Jordi masculí suma 3 victòries, 3 derrotes, ocupa la 7a posició. Anem a les noies. Van sumar un triomf contundent a l'escola Montserrat davant del Minguella.
Les rubinenques van dominar el partit, van acabar imposant-se 69 a 43. Se mantenen a la segona posició de segona catalana. Anem al futbol de tercera catalana. Filial del Rubí, quin partidàs. S'imposa l'Atlètica o ingressa 5 a 1 a Can Rossers. Jordi Conesa, cinquens d'aquest grup, 12.
Nou partit suspès de la penya blaugrana Ramon Llorenç. Te'n recordes que vam parlar? Sí, una altra vegada als àrbits. Exacte. Vivia un duel intens al camp de la Palma de Cervelló. Marcador 1 a 2, favorable al nostre, minut 70. Partit suspès, afició local, va carregar contra l'àrbitre. De nou, resolució del maig en mans del comitè de competició. Qui ja haig de marxar, no?
Això m'ho expliques demà... No, què demà? A la una i mitja. Dos quarts de dues en el programa d'avui. Tota la informació esportiva. Sí, sí, vinga. Adéu, Toni, gràcies per aquesta velocitat. Cada vegada pitjor. Carles Aluji, ho vaig un moment al sindic de grou.
I avui, 11 de novembre, d'aquí és l'aniversari, Glòria del Mas, bon dia. Bon dia, Pamela Martínez. Doncs avui deixa'm començar per un aniversari molt especial, que avui és l'aniversari de la meva filla gran. De la teva filla, i el teu aniversari com a mare. Com a mare, exacte. 11 de l'11, a les 11 de la nit, va néixer l'Ariadna avui fa 34 anys.
Déu-n'hi-do. 11 de l'11 a les 11 de la nit. Sí, sí, sí. Tela, tela. Doncs molt d'anys, Ariadna. Moltes gràcies.
Qui més fa anys? Amb qui comparteix aniversaris, l'Ariadna? L'Ariadna comparteix amb l'actor nord-americà, Leonardo DiCaprio, que avui fa 51 anys. 51? 51 anys. Ell és guanyador de l'Òscar per The Revenant i és recordat també pel seu paper a Onn. A Titanic. Pobre, ja se li ha quedat l'etiqueta per sempre. Com la que tenim ara a continuació, la que també bufarà espelmes, l'actriu.
Demi Moore, que avui arriba als 63 anys. Mira, de la teva quinta, no? Demi quinta, sí, és un poquitó més mayor que jo. Un poquitó més mayor que jo. I perquè és recordada de la Demi Moore, sobretot. Per gos. Després tenim l'actor i director Stanley Tucci. Perdoneu, és italià i no... Celebra 65 anys i l'hem vist amb grans èxits com El diablo se viste de Prada. Mm.
I acabarem amb una cantat que ens agrada molt a tots, segur. Luz Casal, que compleix 67 anys. 67? Sí, sí, sí. Aquesta m'ha sorprès moltíssim, perquè no l'hi posava. La seva veu, que és inconfusible, fa brillar amb temes com «Piensa en mi» i que és popularitzada.
per Pedro Almodóvar a Tacones Lejanos. Sí, és la cançó de Tacones Lejanos, aquesta. Doncs aquesta m'ha sorprès molt, 67 anys. Déu-n'hi-do. No ho hagués dit mai. Déu-n'hi-do. Doncs molt d'anys a tothom i molt d'anys sobretot a l'Ariadna. Especialment per l'Ariadna. I a tu. Gràcies. Adéu. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia amb el entierno i nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Qui és Somber? Segons el portal de los 40 principales, és elegància indie i sensualitat pop. Segons el portal Genese Pop, Somber és la nova estrella del pop tràgico anglosajón.
Qui és Somber? Doncs el seu nom és molt particular i és un jove artista de 20 anys originari del Lower East Side de Nova York City. Vaig rompre el 2021 arran de la pandèmia. Com a molts d'altres, gràcies a la seva pròpia música, va trobar la sortida
a l'aïllament físic i social que havia provocat la Covid. El seu tema, la seva cançó Caroline, llançada el 2022, es va convertir en un himne causant furor per internet. El single va ser produït, escrit i llançat de manera independent quan Somber tenia només 16 anys i des de llavors acumula més de 40 milions de reproduccions a Spotify. Avui coneixerem l'artista neoyorquí Somber.
que a més a més ha anunciat Gira, The Late Nights and Young Romance Tour, que passarà per primera vegada, per cert, per al País Espanyol. En aquest cas arribarà directament al Palacio Vista Alegre el proper 24 de febrer.
Una proposta elegant, diferent, plena de matisos, amb un toc indie, amb un toc pop molt interessant. Us presento a Sunbird. I Sunbird sonarà avui gràcies al tema 12 to 12, 12 to 12. Escoltem-lo.