Passen gairebé 6 minuts de les 9 del matí, començant amb aquesta segona hora del Rubí, el dia d'aquest dimecres 10 de desembre. Avui conversarem amb el president de Pigment Vallès, Xavier Pujol, i amb Enric Rius, que és assessor de la CECOT, per xerrar sobre la moratori que el govern ha fet del sistema Verifacto, que havia d'entrar en vigor el pròxim 1 de gener,
i que finalment es demorarà un any més. Ens explicaran com ho han rebut els empresaris i quines demandes els fan les dues patronals a la Góvern. Després serà el torn de la policia de proximitat que ens explicarà com encara la campanya Comerç Segur de Nadal.
Arribant cap a les 10 de la matí arribaran els nostres companys dels esports per explicar-nos quina és l'actualitat esportiva de la ciutat. Sabrem qui fa anys amb la glòria del mans i també una recomanació musical, com sempre, de la mà del Robert Fernand.
ho arribarà la tertúlia conduïda per Albert Soler, que analitzarà l'actualitat amb Montse Clemente, Rosalia Viader, Josep Maria Pijuan i Josep Milà. I a les 11, Navell Entierno continuarà conversant amb l'artista iraniana Niulofar Mirhadi, que aborda el fet migratori des de la seva pròpia experiència i també...
xerrarà en Rosa Maria Andreu i Lluís Pernas de l'AEUR, que ens explicaran les darreres novetats de l'entitat. Començam!
L'1 de gener de 2026, d'aquí poquet havia d'entrar en vigor el sistema Verifact, un mecanisme obligatori de la facturació electrònica que havia de garantir la integritat i la traçabilitat de les factures emeses per autònoms i empreses amb l'objectiu de reduir el frau fiscal. Però, finalment, el govern espanyol
han anunciat l'ajornament d'un any fins al 2027, en el cas de les empreses, i fins al juliol del 27 que fa els autònoms. Per entendre què implica aquest canvi, com afecta a les empreses el territori,
en xerrar amb Enric Rius, que és assessor fiscal i financer de la SACOT, que el tenim per videotelefonada, i aquí a l'estudi tenim Xavier Pujol, que és president de PIMEC Vallès. Bon dia als dos. Bon dia.
Bon dia. Per començar, faig una pregunta general perquè els agents entenguin què és exactament el sistema verifacto i per què havia de ser tan rellevant per a la lluita contra el frau fiscal. Qui vol començar les dues?
Bé, disparo jo contextualitzant i l'Enric, que és assessor i té més coneixement tècnic, segurament podrà puntualitzar. Primer, sense entrar en detalls legals, dic que Verifacto, que és el nom conegut que tots hem après aquest any, s'emmarca dintre del que s'anomena la llei antifrau.
La Lliga Antifrau, com el seu nom indica, el que persegueix és evitar el frau fiscal, és a dir, que tots els contribuents, persones, empreses, en aquest cas empreses, contribueixin amb els seus impostos. Hi ha una part de la legislació que ja està vigent i hi ha una part que es mantindrà aquest 1 de gener. Només no entrarà en vigor la part verifactu, que és la part més coneguda,
amb aquest codi QR que s'incorporan a les factures, que demostra d'alguna manera que Hisenda té coneixement de la factura que ha expedit aquell establiment, aquella empresa.
Però aquest avançar en el camí de la digitalització de les empreses és bo per les empreses, és bo per la societat, és bo que no hi hagi freu fiscal, perquè si tots contribuïm pot reduir-se la pressió fiscal que estem suportant o podem tenir millors prestacions, perquè hi ha major contribució en aquest sentit. Pensem que és bo...
L'altre costat de la pel·lícula a vegades és si ens sentim massa controlats i que la gent vol saber massa de nosaltres perquè tota la informació que generem la compartim amb ells. Enric, si pots complementar el teu punt de vista. Sí, totalment d'acord.
Matisaria un tema. Com tu bé deies, això té dos aspectes. Un, que es mantindrà, que és l'exigència de haver de disposar d'uns programes de facturació que no siguin alterables, que no siguin manipulables. Per tant, que no es puguin intercalar factures, que no es puguin eliminar factures.
I l'altre que era el fet pròpiament d'enviar aquest registre a Hisenda en el moment en què es fa la factura. Com deia el company, el que es fa la moratòria és del que és aquest enviament del registre.
però no del que subsisteix, que és l'obligatorietat de disposar d'aquests programes de facturació que complessin uns requisits, que per altra banda no hi ha altra alternativa perquè les empreses de software són les primeres que des del mes de juliol d'aquest any, d'aquest 25, no poden vendre ni comercialitzar cap altre programa de facturació que no complessin tots aquests requisits.
Ara explicàveu això que era molt important pel tema del frau, però a més, a banda d'això que sí que està molt bé, potser també els genera a les empreses alguns inconvenients que no estan relacionats amb el frau. Per exemple, fas una factura, un alberant, i després hi ha una rada, i l'has de canviar, tu ja has enviat aquesta factura, i per canviar-lo és...
has de tornar a fer una altra, és un lío.
Sí, però això no canvia. La nova aplicació d'aquesta llei ho posa potser més en evidència. Però, de fet, des de ja fa gairebé 15 anys que quan hi ha un error en una factura, perquè pot ser que no s'hagi aplicat, ja no estem parlant de frau, sinó d'un error en què no hem aplicat bé un descompte, un preu pactat... Fins i tot una errada humana que s'ha incorporat alguna peça en una caixa i no era aquesta, era una altra, i s'ha de canviar la referència.
Tot això ja fa gairebé 15 anys que és obligatori que no es pugui manipular una factura i, per tant, un cop emesa una factura, un cop enviada al teu client, ja no es pot esmenar. Per tant, s'hauria de fer una factura rectificativa. Això ja és així. El que passa és que una cosa és la llei i l'altra és com ho apliquem. Una cosa és que s'hagués de fer així i l'altra que els softwares, com deia l'Enric, els softwares de facturació, els sistemes informàtics de facturació...
el CIF, doncs permetin fer-ho. El que diu clarament l'aplicació de la llei, que ja està en vigor, però amb aquesta nova versió, és que això no es pot alterar i que la responsabilitat en cas d'alteració d'una factura no és del qui fa ús d'aquella factura, sinó del proveïdor del software. Per tant, traspassa la responsabilitat del proveïdor. Per tant,
no es pot posar en el mercat des del juliol, com deia l'Enric, cap software, no es pot vendre o desenvolupar un sistema de facturació que no compleixi amb això. És un lío, com dius tu, que no es puguin esminar les factures en la seva versió pràctica,
Jo no ho veig tant en les factures entre empreses mercantils, de les que aquí a Rubí tenim en tots els polígons. A vegades és més liu en la part del comerç i hosteleria. Sobretot, em deien, del comerç en form de pa. Faig un tíquet de dos baguets i un croissant. I quan hi ha el tens... Ai, no, i afegeix-me. Ai, no, canvia aquest croissant per un de xocolata. I cada moviment d'aquests sí que...
amb el nou sistema, però al final, si el software ho permet, d'una manera fàcil, serà aplicar-lo. El govern, com dèiem, ha ajornat l'entrada en vigor un any. Com valoreu aquesta decisió? I m'agradaria saber si vos ha sorprès el moment en què s'ha anunciat.
Home, sí, sí, sí, per descomptat. És a dir, a veure, jo vull entendre, perquè al final això és una petició que fa Junts en el seu dia, però la fa ja bastants mesos. No té massa sentit que 28 dies abans de l'entrada en vigor es prengui aquesta decisió, que a més a més és una decisió política avui.
Tinguem clar que això és una decisió política per als acords que tenen o per intentar contentar alguns als altres perquè en aquestes alçades ja estava tot el peix venut, que es diu. Jo crec que realment, entenent la voluntat de fer-ho, penso sincerament, i és una opinió, no ho sé, diria molt personal, si tu vols, però que ha fet més mal que bé.
Primera, perquè el verifacto no és un tema nou, no és un tema que hem hagut de fer de pressa i corrents els últims sis mesos. Fa tres anys que estem parlant del verifacto. De fet, el verifacto ja hauria d'haver entrat en vigor l'1 de gener del 25, ja es va retrasar fins a l'1 de gener del 26. Ara de fer una moratòria d'un any, a la meva manera d'entendre, no guanyarem. El que no es volia adaptar...
el desembre de l'any que ve seguirà dient que s'ha de tornar a prorrogar. I s'han fet molts esforços per part de tothom, des del govern que ha fet programes com el kit digital perquè es poguessin digitalitzar les empreses,
Les empreses de software que, evidentment, han tingut que fer inversions molt importants per adaptar-se a les empreses que han fet inversions per adaptar-se. La pròpia agència tributària que ha fet un esforç molt gran per preparar-se perquè l'1 de gener pogués començar a rebre tant això. Llavors, que 28 dies abans et surtin amb una mesura d'aquestes que no ho resol. Perquè, a més a més, sincerament, si el problema, el que volem protegir,
és els negocis petits, els petits autònoms, que són els que possiblement, i és cert, tenen més problemàtica per adaptar-se a això, la mesura no és aplaçar això, la mesura és implantar la franquícia de l'IVA, que és un tema que està sobre la taula des de fa temps, que és una directiva europea que hem d'implantar per simplificar la feina dels autònoms, que implica que tots els autònoms que facturin menys de 85.000 euros l'any estiguin exempts d'IVA i, per tant, estarien exempts de totes aquestes obligacions. Això sí que seria...
Això sí que faria, efectivament.
Una moratòria a aquestes alçades jo crec que està generant més perjudicis i està perjudicant precisament a la gent que ho ha fet bé, a la gent que s'ho ha cregut, a la gent que s'ha preparat, a gent que ha pres decisions, fins i tot que ara li poden repercutir aquest any si no es prenen mesures per rectificar-les, després si volen en parlem, i per mi ja et dic que és una mesura fora de temps. Si això s'hagués produït fa 6 mesos, fa 8 mesos, ho entendria, a 28 dies no.
Xavi? Sí, jo per complementar estic bàsicament d'acord.
És un sí, però des de Pimec celebrem la mesura. És una petició que s'ha transmès des de fa temps, sobretot Pimec Comerç i Pimec Hosteleria o Pimec Turisme, perquè és veritat, les empreses han tingut temps per adaptar-se. El missatge polític de la moratòria no és bo perquè d'alguna manera premia el que no ha fet els deures. I això entenem que no és positiu. Hi ha empreses obligats tributaris que han fet les inversions i...
I també hi ha empreses de software i empreses de pesatge. A PIMEC tenim l'Associació Nacional del Pesatge, de les balances i bàscules que es fan servir en els comerços, que han fet inversions, han contractat gent i esperaven fer unes implantacions que ara...
com a missatge polític no és bo. És veritat que el calendari s'ha anat ajornant, havia d'entrar en vigor a l'1 de gener del 25, després a l'1 de juliol, després a l'1 de gener del 26, i anem deixant passar el temps. Però també és veritat, i a mi em recorda, jo professionalment estic en el sector del software, desenvolupem software que hem de complir això,
Com va passar quan es va aplicar aquella mesura que tots els comerços havien de tenir paraïllament tèrmic aquell estiu, que els proveïdors no podien donar l'abast a servir tots els negocis que havien de fer els tancaments segons s'havia aprovat per llei.
Ens estàvem trobant en aquesta part final de l'any, és veritat, tenim un caràcter que anem deixant les coses per última hora, però també és veritat que el programa Equip Digital, el que feia referència a l'Enric, i que és una ajuda que també havia de cobrir això, no ha arribat bé en el sector més petit. A Catalunya tenim unes 530.000 empreses, només 1.000 de les quals són grans empreses. Si sumem les mitjanes, són 6.000 més. Per tant, la resta, i al Vallès Occidental tenim un 10% d'això, estem parlant de 50...
més de 50.000 empreses, el 94% són micro, de menys de 10 empleats. I hi ha molts autònoms que no estan comptats aquí. Aquest segment d'autònom i de microempresa, amb un promit de 2,9 persones per negoci, és el que li està costant més. A part del dia a dia, de ser competitius, de portar endavant el seu negoci, cada vegada tenen més legislació complicada. Cada vegada hi ha més aspectes que hem de tenir en compte, que distreuen l'atenció,
amb els pagesos, quan han anat a Parlament, a queixar-se totes les obligacions que han de fer. I està molt bé, l'Eixitlada, però no es pensa en els petits que han de complir tota aquesta normativa. La dificultat d'aplicar aquesta mesura a una peixateria, a la persona...
A vegades ja és el got que omple el got i la gota que fa baixar el got. He de dir, doncs plego, jo he sentit persones del sector del comerç petit, però que no només fa economia, fa xarxa social. Aquí estem en un municipi
on encara queda una base d'aquest comerç que enriqueix, que fa de protecció, que fa de sistema econòmic, però també de sistema social, i que voldríem mantenir-lo perquè la nostra ciutat sigui diferent d'altres ciutats i que no passi com a França quan vas a segons quins llocs.
doncs també els hem d'acompanyar. Com diu l'Enric, tampoc és una mesura només que s'hagi de compensar amb una moratòria. Segurament hem d'acompanyar. El kit digital no ha arribat en aquest segment per desconeixement, per falta de temps, per falta de confiança, i això és molt greu, falta de confiança en el sistema, i...
Per això diem que sí, estem contents en el sentit que donarà temps a aquells que sabem que no haguessin complert l'1 de gener, perquè 28 dies abans encara hi ha empreses que no complien, empreses i autònoms, però que no sigui un patada endavant de la pilota que d'aquí a un any tornem a estar en el mateix punt demanant una moratòria. A més, que no arribarà, perquè l'agència tributària ja havia dit que ells estaven preparats, que per part seva, en tot cas, potser no sancionarien, però sí que...
farien complir, que tothom estigués preparat, doncs que no deixem passar el temps sense fer els deures. Ara que deies això de fer els deures, Enric, des de CECOT demanau al govern que aclareixi quin règim aplicarà a les empreses que sí que han fet els deures. Quines opcions proposeu des de CECOT?
A veure, sobretot hi ha dues situacions molt concretes que afectaran. Per una banda, empreses que van canviar de règim no volien aplicar el verifacto i que com a substitut del verifacto volien aplicar el que se'n diu el sistema immediat d'informació, que és el sí. Llavors aquesta és una sol·licitud que has de fer el mes de novembre.
Llavors aquestes empreses al mes de novembre, entenent que l'UNEG entra a l'Verifacto, van fer l'opció per entrar en el sí i per tant no hauria d'adaptar-se a l'Verifacto. Aquestes empreses es troben que de cop i volta, al cap de dos dies, es canvia la norma i es troben amb una obligació de cara a l'any 2026 que en unes circumstàncies normals no l'haurien fet aquesta sol·licitud.
Per tant, aquí el que demanem és que es doni l'opció a aquestes empreses que van fer aquesta opció d'una forma condicionada per l'exigència del verifacto, que tingui l'opció de poder rebocar aquesta opció i, per tant, tornar al règim que lliurement ells escolleixin. Aquesta seria un cas. L'altre cas també són les empreses que voluntàriament ja van entrar en el verifacto.
que van entrenar el verifacte voluntàriament i ja digue-li en sistema de proves, que tampoc la norma no en parlava de sistema de proves, sinó que ja perquè es anaven preparant, volien provar el sistema i volien que no tenia cap problema. Clar, la norma escrita no contemplava la circumstància que s'ha donat ara que es faci aquesta moratòria. Per tant, no contempla el fet que aquesta empresa que voluntàriament va entrar, no ho sé, el mes d'octubre o el mes de novembre...
en el verifacto ja per anar fent proves, que es troba encara en aquests moments, han d'estar en el verifacto, encara que el verifacto hagi tingut una moratòria. Tornem al mateix, que és una circumstància que en condicions normals no l'haurien fet o s'haurien esperat.
Per tant, estem parlant de dues situacions molt concretes, de situacions que les empreses poden haver pres aquestes decisions, pensant que teníem seguretat jurídica i pensant que si tenim una norma que entra en una data, que 28 dies abans no la tombaran. Perquè torno a dir, a mi ja dic i entenc les explicacions que tenim,
que em semblen raonables i soc conscient del que passa amb els autònoms i amb les empreses petites. Però, torno a dir, a mi el que d'alguna forma com a tècnic, com a especialista em solfora, és que aquesta no ha sigut una decisió tècnica. Ojalà ho hagués sigut, ha sigut una decisió política pura i exclusivament política.
Perquè torno a dir, la solució, jo insisteixo, insistiré i em repetiré, la solució pels autònoms és la franquícia d'IVA. Aquesta és la solució pels autònoms, la franquícia d'IVA, que això els simplificarà la vida. I estic d'acord amb el que deia ell, que trobes cada vegada més gent que et diu, escolta, jo ja no puc més, jo plego, jo plego.
perquè el nivell d'exigència i de càrregues que es van posant a sobre cada vegada és més gran. I tenim una norma, que torno a dir, és una directiva europea, que som dels pocs països, per no dir l'únic, que encara no el tenim implantat.
Que tenim el text fet, que ja fa un parem nen ja va estar a punt de sortir. No sé per quin motiu, desconec, al final es va frenar, però està tot a punt perquè pugui sortir. I no surt. I aquesta seria realment una eina de simplificació administrativa que simplificaria la vida dels autònoms, els descarregaríem d'una càrrega fiscal i documental important, i aquesta sí que seria una solució.
Xavi, vosaltres des de PIMEC insistiu que cal una política premiadora per a les empreses que han avançat la feina i a més xerreu també de la necessitat d'un pla de xoc amb ajuts econòmics, formatius i tècnics, no és així?
Correcte, totalment, perquè al final el que s'ha fet és ajornar l'obligatorietat per alguns, però, de fet, que no sigui obligatori no vol dir que no s'hagi de fer. El que proposem és preguntar de castigar el que no ho ha fet, premiar el que ho ha fet, i aquests que han fet la inversió, que han fet els deures, que s'han adaptat als nous temps, doncs, d'alguna manera, premiar-los com a missatge de dir...
Escolta, no només ens dediquem, quan regim els exàmens, anar a l'escola a assenyalar el que s'ha fet malament i castigar per allò, sinó premiar allò que s'ha fet bé per donar aquest missatge positiu. Doncs el premi és un bon missatge, penso, col·lectiu i social i a part econòmic per compensar aquest esforç que s'ha fet en aquelles empreses i molts d'autònoms i de comerços i d'hostaleria que s'hi han adaptat.
Aquest és un pas que penso que està a les mans de l'administració i reclamem que es faci. I per l'altra banda, els que encara no ho han fet no és només econòmic. Tot i que pensem que hauria d'haver-hi una sensibilitat per col·lectius determinats, per donar una flexibilitat, el que cal sobretot és un acompanyament.
que hi hagi hagut el kit digital, que era un ajut econòmic, no ha tret que en molts dels casos no s'ha aprofitat, perquè no sabia ni què s'havia de fer, ni amb qui es podia confiar, i tot i que PIMEC, per la nostra banda, igual que CECOT en el seu cas, han intentat fer aquest paper en associacions de comerç, en gremis professionals, instal·ladors i demés...
Encara hi ha moltes empreses i autònoms que no s'hi han adherit. Llavors, acompanyament econòmic, però jo penso que més que acompanyament econòmic és acompanyament cultural, què fer-ho, amb qui fer-ho, com fer-ho, i donant un temps amb una sensibilitat. Pensem que això són mesures que ajudaran més a que s'adapti realment aquest pas.
Això s'emmarcaria en què les dues patronals heu reclamat al govern que s'ofereixi un calendari estable i també informació clara. Quina seria la cosa més urgent que necessiten les empreses per no treballar cegues ara mateix?
Amb què? En aquest sentit. Perquè, clar, tenim tantes coses. Els calendaris, aquest calendari ja estava clar. De fet, ara hi ha hagut un real decret que s'ha d'aprovar encara per via parlamentària. Esperem que es faci. De fet, això és una de les excuses que moltes empreses han fet servir per no adaptar-se. Espero a veure què passa. Aquest esperar...
No és bo cada empresa de tenir el seu pla estratègic, el seu pla, i la digitalització és un dels camins necessaris per ser més competitius. I aquesta mesura està dintre del pla de digitalització de les empreses que pot acompanyar. Que no hi hagi aquesta certesa que el calendari que s'apliqui, que s'ha notificat, sigui el que es compleixi, perquè hi ha qui diu, i si hi ha eleccions l'any que ve.
i si hi ha eleccions i canviar el govern, aquest proper govern potser es fa enrere. De fet, per això es va endarrerir ja l'entrada en vigor, com deia l'Enric, de l'any passat, perquè hi va haver un canvi, bé, unes eleccions que podien fer canviar el calendari. Llavors, tenir un calendari cert és necessari, però a hores d'ara ningú se'l creu. Penso que les empreses han de fer el seu camí,
Perquè aquest és un camí que s'ha de fer, la digitalització i la llei antifrau és un camí que està en aquest patró i després vindrà la factura electrònica, que ja en parlarem un altre dia, que està en relació però no és exactament i de moment no tenim ni calendari perquè una cosa ve darrere de l'altra.
doncs penso que les empreses han de fer el seu camí, i malauradament aquesta falta de confiança no només en el calendari, sinó en altres coses, en les ajudes que es demanen i que no s'assoleixen, és un mal social que patim els ciutadans i pateixen les empreses.
Ens estem quedant sense temps. Només un matís, només un matís. Les empreses necessiten seguretat i necessiten certeses, sobretot des d'aquest punt de vista perquè, evidentment, això són inversions, són diners que t'has de gastar i tal. El Xavi apuntava, això s'ha fet amb un real decret, un real decret que s'ha de convalidar.
Jo no sé amb quina sessió del Parlament anirà la convalidació, suposo que cap a meitat de gener i tal, ara, amb la inestabilitat que hi ha en aquests moments al Parlament, imagina't per un moment que això, el 12 de gener o el 15 de gener, aquest real no es convalida.
la situació amb la que ens trobem realment és preocupant, perquè trobaràs amb una part que serà el govern que et dirà, una cosa que ja ens va dir l'any passat, perquè això ja va passar, com que això estava vigent l'1 de gener perquè el Real Decret estava vigent, doncs ja està vigent per tot l'any, i hi haurà juristes que et diran no, no, si no s'ha convalidat, vol dir que aquesta moratòria no és efectiva i per tant s'ha de...
ha d'entrar al verifacte. Estem en una situació que, torno a dir, et dona la sensació que la política va per una banda i la realitat va per una altra i l'economia i les empreses necessiten precisament tot el contrari. El que necessiten és certesa, seguretat jurídica, que sàpiguen quines són les regles del joc. Jo no dic si han de ser unes o altres, però hem de saber quines són les regles i ho hem de saber d'una forma certa.
Amb aquesta certesa i amb aquestes regles del joc, serà possible, si això s'estableix com vosaltres dieu, serà possible que el verifacte sigui un èxit i no un mal de cap per les empreses en el futur?
Parlar d'èxit en aquest cas no ho veig en cap cas. El que podem evitar és fer el ridícul, potser, però un èxit ja no ho serà en la mesura com s'ha anat desplegant. I com diu l'Enric, la falta de certesa i de compliment d'aquestes dates, plans, etcètera. Ara bé, si això ha servit d'alguna manera perquè les empreses posin més focus en digitalitzar, millorar, aprofitar, que ja que fem això, i jo en conec molts de casos que aprofiten...
ja que hem de fer això, actualitzem altres coses. Doncs això haurà estat bé. I que fiscalment aquest esforç de recaptació de més, que esperem que tingui l'agenda, reverteixi d'alguna manera o amb una reducció de la càrrega fiscal o amb una millora d'alguns serveis.
Sí, sí. Molt bé. És cert que tenim aquesta sensació que al començament comentava el Xavi, d'aquest gran hermano tributari, que la tenim, però això són els signes del temps. També ens controlen el que gastem amb les targetes de crèdit, ens controlen si paguem envisos o no, paguem envisos, i pel mòbil saben com aquell qui diu on estem, és a dir,
que al final estem en un entorn en el que tot aquest progrés evidentment té moltes avantatges, evidentment té determinats inconvenients, sobretot en aquesta sensació de llibertat, que potser cada vegada la vas veient més restringidor, que tens més sensació de control. Però, clar, intentar negar la major és molt complicat, perquè al final els cines del temps són aquests. Llavors...
Enric, Xavier, estarem molt pendents de com evoluciona tota aquesta qüestió. Moltíssimes gràcies per aclarar-nos avui un poquet més com estan les empreses en aquest sentit i cap on anem o cap on anirem. Gràcies a vosaltres. Moltíssimes gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu. Adéu, bon dia.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
L'En Joc és... A l'En Joc tenim tot l'esport. Amb més de 50 ràdios locals, cobrim més de 40 categories femenines i masculines. T'esperem entre setmana a la una del migdia i als caps de setmana a les 8 del vespre. En Joc. Tot l'esport a la teva ràdio local. Quina és la millor cançó de la història?
Però cap al migdia anava més.
A Rock and Classics cada setmana ens fem la mateixa pregunta i sabem que hi ha moltes respostes. Ens vols ajudar a buscar-les? Doncs només cal que escoltis amb nosaltres la millor música rock de tots els temps. Cada setmana repassem en format monogràfic la història de les formacions més destacades de la música moderna. Us espero cada dilluns a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí. Rock and Classics amb Esteve Llop.
Ens estimem la música d'arreu, però i a la nostra? Actualitat, l'actualitat de la música de casa nostra amb agenda, notícies, efemèrides i entrevistes. Us esperem els divendres a les 6 de la tarda a Ràdio Rubí.
Avui xerrant de seguretat durant la campanya de Nadal, un període d'intensa activitat comercial i de molta mobilitat al carrer. Per conèixer com es prepara la ciutat i com reforça la prevenció, ens acompanyen avui Oriol Sánchez, que és inspector en cap de la policia local, i el Manolo Martín, que és caporal de la unitat de proximitat, que és sots cap, de fet.
d'aquesta policia de proximitat. Amb ells volen conèixer tots els detalls de la campanya Comerç Segur de Nadal. Bon dia, Oriol. Bon dia, Manolo. Bon dia. Benvinguts. Per començar, Oriol, per què la policia local activa cada any aquesta campanya de Comerç Segur per Nadal? És especialment necessària en aquestes dates?
Bé, són unes dates que històricament s'han produït algunes conductes aprofitant les aglomeracions a les botigues, a les zones comercials, al deixar objectes als cotxes, situacions d'aquestes que fan que hem d'incrementar conjuntament amb Mossos, perquè és una operació que fem conjuntament amb Mossos,
que ja fèiem abans del desplegament, però després s'emmarca dins el dispositiu, que a nivell de Mossos es diu Grèvol, però nosaltres, com la fèiem abans, també li diem Comerç Segur, la campanya Comerç Segur, que és com li dèiem. Es donen unes situacions que poden afavorir la producció de fets delictius i per això s'incrementa la presència nostra en algunes zones. Quins són els objectius concrets de la campanya? Què espereu aconseguir?
Doncs sobretot la disminució d'aquests fets, els últims anys el resultat ha sigut prou satisfactori, i també l'increment de la percepció de seguretat de botiguers, botigueres i la ciutadania en general.
I quin és el calendari que heu previst? Com heu previst que es desenvolupi aquesta campanya? Doncs la idea és començar des del final d'aquesta setmana i anant-se'n fins a la segona de gener. Fins a la segona de gener? Sí, després de la campanya de Reis. Exacte, després de la campanya de Reis també hi ha perill. Bé, hi ha perill sempre, entenc. Hi ha rebaixes i encara hi ha molta gent que vas canviar objectes i llavors és una època en què les botigues també estan plenes.
I com organitzeu aquesta feina durant aquestes setmanes? No sé si hi ha reforços de patrulles, canvis d'horari, hi ha més policia al carrer...
Bé, el que passa és que es dedica una part de la plantilla només a aquesta tasca. Es divideix conjuntament amb Mossos d'Esquadra la ciutat en diversos sectors, amb més presència policial, i s'incrementa més la patrulla a peu, el contacte amb les botigues i els consells de seguretat.
Quins són exactament els serveis que inclou la campanya? Un ciutadà que va pel carrer, què és el que es trobarà?
Es trobarà més personal a peu en aquestes zones comercials, amb patrulles a peu, tant nostres com de Mossos d'Esquadra, i es trobarà el de la nit, sobretot cap a l'última hora de la tarda i nit, controls de seguretat ciutadana, tant a la ciutat com als polígons industrials, perquè també hi ha empreses que amagatzemen articles de Nadal, no són les botigues, però són amagatzems que poden estar als polígons i també poden ser objectes de fets.
Per tant, vos dividireu entre carrers comercials i polígons, diríem, no? Això era per l'èmfasi on posareu aquestes dues bandes, però, per exemple, els comerços del centre, mercats, passareu més sovint per unes bandes que per d'altres?
Bàsicament són sis zones comercials amb més concentració de comerços, s'intentarà passar per tot arreu, evidentment, però allà on hi ha més botigues, on hi ha centres d'interès, com pot ser el mercat, o com pot ser les torres, o sobretot l'illa, és objecte prioritari d'aquesta campanya a peu.
I xerrem de la coordinació amb Mossos, perquè la setmana passada van estar aquí també explicant com s'organitzen pel tema d'aquesta campanya de Nadal. Entenc que la coordinació és clau. Com treballeu conjuntament amb ells?
Nosaltres ja durant tot l'any fem reunions constants i periòdiques per detectar possibles increments en alguns fets i per distribuir els mitjans de patrulla o els controls. En aquestes dates s'incrementa aquest contacte.
i analitzem, perquè és una campanya que ha de ser viva, o sigui, en un moment donat hem de poder canviar les prioritats si s'incrementen unes conductes en segons quines zones, doncs aquesta coordinació és encara més constant. Ens informem si ha passat alguna cosa a l'illa, si ha passat alguna cosa a l'altre districte, pràcticament ens ho informem en temps real.
I quins serien els delictes que més se repeteixen aquests dies? Sobretot els furs, tant a persones com a botigues, tant a clients i clientes com a botigues, i després, fora de l'horari de funcionament, als robatoris amb força.
Fa un temps, toquem fusta, però fa un temps que els robatoris amb violència, en horari comercial, o amb intimidació, són més residuals, no se'n donen tants. Això és una bona notícia. Sí, i tant. I per això també en aquesta campanya, com ara també el company venia preparat per donar alguns petits consells. Això era el que anava a preguntar ara mateix. En aquesta campanya incidim en donar aquests consells també.
Exacte. Això que dèiem, que són els consells que diguéssim d'autoprotecció. Si vols ho dividim, començant pels comerços. Manolo, quins consells recomanau als establiments per evitar els furs, els robatoris? Mira, si hagués de fer un resum de quin consell donaria, tant pels comerços com al carrer, com si fem compres i ens desplacem amb...
amb els nostres vehicles o a casa, el que diria, el que insistiria és en no distreure's. Sé que a vegades és difícil si tenim canalla...
per la gent gran també, perquè van una miqueta més atrafegats pel carrer, però sobretot estar atents i intentar no distreure'ns quan fem les compres. Això és difícil, eh? És difícil, és difícil. Ja ho sé. Però bueno, intentar-ho. A les botigues, doncs, tenir els nostres objectes personals sota control. Portar davant la bossa, intentar tenir-la en bandolera per evitar que ens la puguin portar i...
Ser conscients de quan traiem les targetes, quan les guardem, d'acord? Igual als vehicles, d'acord? A vegades, sobretot també quan tenim nens, el maleter del vehicle es converteix en un petit magatzem. Primer, no deixar res a la vista.
I res, res, perquè una cosa que per nosaltres no tingui aparentment interès, jo què sé, les ulleres de sol que porto per evitar problemes de visió amb el sol, doncs igual per un lladre és un objecte que interessa portar-se. I el lladre primer trenca i després pregunta. Intentar tenir-lo...
No tenir res a la vista, tenir-ho tot ocult. I si és possible, no portar res al cotxe. I no deixar-nos les portes obertes mai. Tancar fins i tot quan estem a una benzinera i fem el repostatge, tenir-ho tancat. Això en el cas dels cotxes. Intentar també, quan els estacionem, no sempre és possible, és com el de la distracció, però deixar-los en un lloc que tingui bona il·luminació, si hem d'estacionar en un centre comercial...
o en un pàrquing públic gran. I si és el pàrquing privat nostre, doncs també intentar estar pendents quan entrem, que no entre ningú, no deixa passar ningú, i entre els veïns també comentar-nos, oi, he vist una persona, i sempre, si tenim algun dubte, alguna sospita, trucar a la policia.
A més, aquí també, a les festes nadalenques, cada vegada més, a les festes nadalenques i en el dia a dia, cada vegada entra més en joc les compres per internet, que a més creixen les ciberestafes. Quins són els senyals d'alerta que la gent ha de tenir en compte per evitar això?
Mira això, entrant en el que deia ell, sí que hi ha un desplaçament gran de les compres cap a internet, tot i que intentem mantenir un comerç viu i tot això, però és cert, això no ho podem negar, que la gent compra per internet. Doncs intentar sempre, està pendent, no donar dades sensibles nostres. Si ens demanen per un WhatsApp les dades personals, si ens truquen per telèfon...
combinat a vegades amb coses informàtiques, ens truquen per telèfon per demanar-nos dades. Mai facilitar-les. Les companyies, els bancs, tenen les nostres dades. I a vegades ens diuen, sí, però és que tenia candau, era una compra aparentment segura. Bé, però...
A vegades nosaltres comprèn, imagina't, per una gran empresa i pensem que li comprem a l'empresa, no l'estem comprant a l'empresa, estem comprant a un tercer. Hi ha fins i tot webs que podem portar el link de la compra.
i podem saber si és un malware, si és una estafa, intentar assegurar-nos sempre, el mateix que deia al carrer i al vehicle, intentar assegurar-nos sempre de no distreure'ns. Tenir 10, 15, 20 segons per pensar i dir, mira...
m'asseguro. Agafo aquest link, el fico en una pàgina de control de llocs d'internet i m'asseguro que la compra la faré bé. Sempre tenia aquesta última sospita. Ja sé que no ens agrada anar sospitant per la vida, però intentar assegurar-nos que fem bé la compra.
Hem d'anar acabant. Jo volia preguntar-vos, que aquesta campanya la repediu any rere any, quin és el raton que teniu, si és que ho heu pogut quantificar? Sí, el balanç es fa una vegada acabada, perquè s'analitzen les setmanes que ha sigut objecte del treball, però acostuma a ser força bo.
la presència dissuaders, suposo que l'increment de presència. Es fa un esforç important, perquè moltes vegades durant l'any no pots tenir tanta presència concentrada en pocs carrers. Però aquest esforç normalment acaba sent apreciat, no només per la ciutadania que ho agraeix, sinó pels que van a fer mal. Pels que van a fer mal també diuen que aquí potser cada tres o quatre carrers podem trobar una patrulla o a les hores de tancament de botigues, on els botiguers se senten especialment vulnerables.
han de fer caixa, no és el mateix poder destinar recursos a això.
Durant l'any els hem de destinar a moltes coses també, però aquestes dates s'intenta destinar a una gent que no hagi de cobrir els serveis ordinaris per dedicar-los a això. I això també les persones que puguin estar esperant que un botiguer o una botiguera pugui sortir de l'establiment en un moment vulnerable, doncs també els dissuadeix. També és important que ara les persones que tenen establiments, que ja cada vegada es fa més, eh? El mateix que fem també per la gent gran quan cobren les pensions, no?
però intentar no recollir caixa i treure molts diners al mateix dia.
Això cada vegada es fa més, cada vegada més es fan transferències, però encara hi ha persones que pel seu tipus d'activitat encara mou molt diner en metàl·lic i especialment són vulnerables. Hem d'intentar que totes aquestes conductes de la persona que sigui responsable d'un establiment es vagin erradicant perquè realment el camí de la botiga al cotxe o el camí de la botiga al caixer és un moment especialment vulnerable.
Doncs molt bé, amb aquests consells i amb aquesta explicació de com serà la campanya d'enguany, perquè tothom ho tinguem present, que estarem segurs als carrers, vos donem les gràcies per haver vengut avui a Ràdio Rubia a explicar-lo. Moltes gràcies a vosaltres per donar l'oportunitat. Adéu. Gràcies.
Tot el que passa a la ciutat t'ho explicarà Ràdio Rubí, la primera en informació local, sempre al teu costat.
La Unió Expulsiva Rubí disputarà l'últim partit del 2025 a Can Rossès contra el Sant Mauro. Esperen dir adeu a l'any amb una victòria davant d'un rival que tanca la Lliga Elit. A Ràdio Rubí t'explicarem tot el que passi. T'esperem diumenge al migdia.
Ara i sempre. Les ballades, les sardanes, els aplecs, la informació sardanista. Ara i sempre. Cada diumenge a Ràdio Rubí amb Josep Puigventós i amb la col·laboració del Foment de la Sardana de Rubí.
arriben als esports amb el Toni Bravo, que està tot enfadat, perquè li he dit que té dos minuts. Dos, un, dos, tres, ja, comença. Enfadat no, bon dia. Són com els 100 metres llisos en dos minuts. Per tant, ja. Molt de temps, molt de temps. Som-hi, anem a parlar.
del partit d'aquesta nit del Club Natació... Ah, m'interessa. T'interessa? Molt. Club Natació... Doncs sí, perquè està molt bé. Club Natació Rubí, que juga a partir de 3 quarts de 9, partit potser el més important de la temporada. Les rubinenques, que porten un inici de lliga impecable, són les líders, 21 punts, visiten la pista de les segones, que les tenen només a 3 punts, que és el Club Natació Barcelona. Per tant...
Si guanyen, obren escletxa de 6 punts, per tant, cop de taula al lideratge. Què perden? Doncs allà estarien empatades amb el Club Natació Barcelona, tots dos equips amb 21 punts. Rubí, que també està brillant fora de les piscines, perquè el programa Esports al dia d'avui, que és a...
Dos quarts de dues? Molt bé, tindrem els culturistes, David Rangel, Didat Villarejo, estan protagonitzant una temporada excepcional, podis en competicions catalanes, estatals, internacionals, David ha estat campió a Budapest, subcampió d'Espanya, Didat ha guanyat en totes les categories a Catalunya, ha tingut dos tercers llocs en diferents categories al campionat d'Espanya, doncs explicaran
una miqueta en què consisteix aquest esport, els seus èxits, com ho viuen. I són d'aquí, és a dir, que estan portant el culturisme... Arreu del món. Arreu del món, com dius. Parlarem també de la pròxima jornada.
pel que fa al vòler Rubí, que diumenge a les 9 del matí el sènior rep el Castellacé, que és el 7e classificat de tercera. El Rubí vol retrobar-se amb la victòria, aprofitar el factor pista per continuar en el top 3, que són tercers, els nois. I dissabte a les 7 de la tarda el sènior femení rep el Sant Adrià, que són cinquena. Les ruminenques, que estan a baix, a la zona baixa, però molt baixa perquè són coers, doncs a veure si poden remuntar. A veure si pujan.
I després en vol que el diumenge, dos quarts de 12, joventut 25 de septembre, juga a casa un partit molt assequible perquè jugant contra els clois, que és el claret de Gràcia. Bueno. Anem ràpid, eh? Molt bé. Has vist com podies? Has vist com podies? És que ho dubtaves, petitona. Ho dubtaves? Sí, molt, molt. Ho dubtava molt. Toni, moltíssimes gràcies. De res.
I avui, 10 de desembre, d'aquí és l'aniversari, Glòria Dalmas. Bon dia! Hola, bon dia, què tal? Doncs mira, començarem felicitant a Álvaro Benito. L'Álvaro fa avui 49 anys. L'Álvaro és l'exfutbolista del Real Madrid. Ha construït una carrera polifacètica com a cantant també del grup Picnois.
Més conegut, crec jo, pel grup que pel futbolista. Jo ja et puc assegurar que sí, que més conegut per mi. I a més, també ha treballat com a entrenador i analista esportiu. També celebra l'aniversari Gonzalo Pipita. Pipita i veïn. Exacte, que arriba als 38 anys...
El davanter argentí és recordat per la seva prolífica trajectòria a grans grups europeus. Avui la cosa va d'esport. I també a la selecció argentina. Jolín, que puesta, t'agafaran els esports. És que jo he treballat esports a TV3, però això és una altra història. Se nota, se nota. Vinga, continuem a Itziver, Garmendia, que compleix 52 anys.
L'actriu i presentadora ha participat en diversos projectes de cinema, teatre i televisió, com Muertos SL o La Buena Hija. Ah, sí, és veritat, és veritat. I tancarem amb una cantant internacional, Nati Natasha, que fa 39 anys.
I saps què canta? Què canta? A veure, dímelo tu, l'havia de dir, però te dejo, te dejo. La de sin pijama, sin pijama. Pues sin pijama no vamos a ir hasta mañana. A la cama. A la cama, hasta mañana. Ale, felicitats a tots. I ara no marxin perquè arriba la tertúlia amb l'Albert Soler, però nosaltres vos deixem la recomanació musical del Robert Fernández.
Passa'm les dates del calendari. Porta el cotxe fins a dalt de mari. Digue'm on vols anar cap preto al gas i farem volar el salari. Eh, quan vulguis, cari. Molt bon dia, què tal, com esteu? Avui la nostra recomanació implica un Rubinenc, un Rubinenc i un Terrasenga. El Lildami i el Rubinenc Martimora, tothom el coneix artísticament, com a Senyor Txen.
Tots dos reactiven al seu mític duet. De fet, ja us van informar puntualment quan va sortir aquest senzill que ara mateix escoltem el tema Passaport. I aquesta reactivació definitiva ho fan amb 5, 2 punts, M majúscula, M majúscula, que és un acrònim més o menys que significa...
5 minutets més. 5 MM. 5 minutets més. Un EP conjunt que gira en torn amb la necessitat emocional de reunir els moments especials i allargar-los una mica més. Tots dos, eh? El Lildami i el senyor Chen.
En aquest nou projecte trobem aquest fruit de la complicitat artística que durant anys els ha convertit en un tàndent sòlid tant a l'estudi com als escenaris. Tot i que han col·laborat en nombroses ocasions, aquesta és la primera vegada en molt de temps que recuperen aquesta col·laboració formal creada íntegrament a quatre mans, des de la composició fins a la producció i a l'enregistrament.
I aquí en senyor Txena Martimora té manetes, els que vulguis, i encara més, eh? I com no, també el Lil Dami. Ens diuen que musicalment aquests 5 mm, 5 minutets més, els situen en un punt d'equilibri entre el rap i l'electrònica. Dues influències recurrents en les trajectòries de tots dos artistes.
Diuen que el rap marca el tempo i l'estructura, mentre que la producció hi afegeix una sonoritat menys electrònica i expansiva. Ara mateix escoltarem el mítico duet, s'anomena així, el tema que reivindica les personalitats creatives dels dos artistes, de Lil Dami i del Rubinent Martimora. Ja està publicat a l'EP amb cinc temes, anomenat
5 MMM. 5 minutets més. I els que facin falta, Martí, els que facin falta... No sé què vindrà, és que clar, jo també canvio molt d'opinions, en el sentit que potser el següent disc que faig és totalment diferent. O no, o potser és flors entrevistadors. Llavors, ara mateix, a nivell musical, no sé, simplement que estic obert a tot.
Digue'm si creus en el Dusty o si això ha passat perquè sí. Torno a Rubí i m'he cansat de patir. Torna el dami i el Martí. Mira, vola l'ocell però no es trenca el niu. Molta cantarella i ningú diu ni piu. Diga-li a la Berta Roca que aquest any no hi ha cançó de l'estiu.
S'està fent de nit però hi ha ganes de suar. Tenim un secret que no es pot explicar. Fa dies que et penso i et
Porta ma balla, yeah, yeah.